1. SISTEMA EN EL QUAL LA CULTURA, LA POLÍTICA I L’ECONOMIA DEL MÓN S’ORGANITZEN EN FUNCIÓ DEL DOMINI D’UNS PAÏSOS SOBRE ELS ALTRES Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
2. Què és? El domini polític i econòmic que van exercir Qui? Europeus: Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Espanya, Portugal, Rússia però també EUA i Japó els Estats capitalistes On? Sobre tota Àfrica, tota Oceania, gran part d’Àsia i gran part d’Amèrica del Nord Quan? Des del darrer quart del segle XIX fins a la 1ra Guerra Mundial Però,... Per què? Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
3.
4. CAUSES o FACTORS Industrialització i mecanització Les empreses necessitaven Conseguir nous mercats - on vendre els seus productes - i on obtenir matèries primes barates Increment producció i productivitat Crisis de sobreproducció Per aquest motiu Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia ECONÒMIQUES “ Animen” els estats i governs a conquerir colònies on establir un comerç en monopoli.
5.
6. animava Milions d’europeus a marxar a d’altres continents 1850-1914: + de 50 milions) CAUSES o FACTORS L’alt creixement demogràfic a Europa Els anys de sobreproducció, atur obrer i misèria dels més pobres L’emigració per viure a noves terres (EUA, Canadà, Austràlia, SudÀfrica, Argèlia, SudAmèrica, Sibèria ...) va ser una “sortida” per els més pobres a Europa Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia DEMOGRÀFIQUES Població Any 1800 180 milions Any 1900 430 “ Britànics 17 Italians 10 Alemanys 5 Balcànics 4’5 Espanyols 4’4 altres 13
7. Per defensar les rutes comercials i els interessos de les empreses enfront a la competència estrangera Els governs Els militars Animaven l’expansió colonial Enfortia el sentiment nacionalista del poble i el prestigi dels Estats Aconseguien medalles i ascensos CAUSES o FACTORS Ja que Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia ESTRATÈGIQUES POLÍTIQUES
8.
9. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia L’ESPERIT D’AVENTURA… 1841-1871- Expedicions per Àfrica Livingstone, Stanley,... 1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les espècies 1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica 1895-1908- Expedicions a l’Àsia central 1909- El Pol Nord 1910- El pol sud Altres CAUSES
10. La creença que la civilització europea era superior a la resta, i que Europa tenia el deure de imposar-la als “salvatges” La creença que la pròpia “raça” era superior a la resta, creença que només es podia demostrar exercint algun domini sobre les altres. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Altres CAUSES de l’expansió... o.... ...més aviat... JUSTIFICACIONS? LA MISSIÓ CIVILITZADORA EL RACISME
11.
12. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia 1837-1840 Dumont d’Urville a l’Antàrtic 1839-1842 Wilkes a l’Antàrtic 1850-1853 Mac Clure descobreix el pas del nord-oest entre Amèrica i Euràsia 1872-1876 Expedició científica a la volta del món amb la nau “The Challenger” 1878-1879 Nordenskjöld descobreix el pas del nord-est entre Euràsia i Amèrica 1888 Nansen a Grenlàndia 1899-1908 Kozlov a l’Àsia central 1909 Peary arriba al pol nord 1911 Amundsen arriba al pol sud Els europeus, a la descoberta del món. La colonització va anar acompanyada d’una forta activitat dels exploradors i científics europeus, que en pocs decennis van descobrir amb els seus viatges gairebé la totalitat del món desconegut per Europa fins aleshores. ALGUNES EXPLORACIONS IMPORTANTS
13. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia La crisi econòmica que ha pressionat tan durament sobre el treballador europeu des del 1876 i la recessió industrial consegüent [...] han conduit a França, a Alemanya i fins i tot a Anglaterra a un descens important i persistent del volum de les exportacions [...]. El consum d’Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors en uns altres indrets del món [...]. FERRY, J.: Discursos i opinions, 1896-97 Ahir vaig anar a l’East End de Londres [una de les barriades obreres de la ciutat industrial] i vaig assistir a una assemblea d’aturats. A la reunió hi vaig escoltar discursos exaltats que no feien sinó demanar pa, pa i pa. Tornant cap a casa vaig anar reflexionant sobre el que havia escoltat i em vaig convèncer més que mai de la importància de l’Imperialisme [...]. CECIL RHODES, colonitzador d’Àfrica
14. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia El colonialisme com a missió civilitzadora. Un país com França, quan ocupa una terra estrangera i bàrbara, ha de procurar com a objectiu exclusiu acontentar-se tan sols amb l’afany de guany? No; aquesta nació generosa, les idees de la qual han impregnat tota Europa i han conquerit el món, ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància i del despotisme. GARNIER, F. : La Cotxinxina francesa el 1864. Les colònies donen poder militar Afirme que la política colonial de França, (...), la que ens ha impulsar anar cap a Saigon, a la Cotxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, (...) es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es pose a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. FERRY,J. : Discursos.
15. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia El mite de la raça superior És una opinió gairebé universal dels fisiòlegs que els homes de raça negra tenen, per naturalesa, un intel·lecte més curt. Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert, de tota manera, que aquesta civilització sempre serà inferior a la nostra; perquè inferior és realment la força de la ment d’aquella gent. (...) creiem que la raça superior a qualsevol altra, aquella de la qual dependran sempre els destins del món, és la blanca. MARMOCCHI, F. :Coso di geografia universale, 1850. Justificació darwinista de l’ imperialisme. La qüestió dels indígenes s’ha de resoldre únicament en el sentit de l’evolució natural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar per damunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial, comet, de cara als seus ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se dur i hipnotitzar per confuses idees humanitàries, tracta bé, a expenses dels seus propis súbdits, a les races negres condemnades a desaparèixer.
16. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia El britànic J. Junt defensava la superioritat de l’home blanc europeu davant dels negres africans enumerant les raons dels seus plantejament racistes en un discurs davant la Societat Antropològica de Londres (1863): 1a. Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de la de l’europeu com n’hi ha per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra. I si prenem en consideració la intel·ligència, hi ha una diferència més gran entre el negre i l’anglosaxó que entre goril·la i ximpanzé. 2a. Les analogies entre els negres i els micos són més grans que entre els micos i els europeus. 3a. El negre és inferior, intel·lectualment, a l’home europeu. 4a. El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’home europeu que sota qualsevol altra circumstància. 5a. El negre tan sols pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.
17. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Manifestacions de Stanley sobre les riqueses del Congo El Congo produeix dintre dels seus confins gairebé tots els articles que cal per satisfer les necessitats europees (...), dipòsits d’or i de plata, mines abundants de coure i de ferro, boscos de gran valor, que produeixen fustes molt preuades, quantitats inexhauribles de cautxú, gomes valuoses, espècies, pebre i cafè, bestiar en ramats innombrables, i poblacions susceptibles d’apreciar la comoditat de la vida, sempre que se’ls protegeixi dels assalts dels malfactors desenfrenats i de les carnisseries dels traficants d’esclaus. STANLEY, H. : El Congo i la creació del nou estat lliure, 1876 .
18. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia L’ imperialisme americà Si volem ser veritablement un gran poble, hem d’esforçar-nos de bona fe per fer un gran paper al món [...]. L’any 1898 nosaltres no vam poder evitar de trobar-nos cara a cara amb el problema de la guerra amb Espanya. Igualment, avui dia no podem eludir les responsabilitats que ens incumbeixen a les Hawaii, Cuba, Puerto Rico i les Filipines. No ens podem mantenir tancats a l’interior de les nostres fronteres i acceptar que no som sinó un conjunts de revenedors que no tenen cap interès pel que passa fora [...]. Si volem tenir un lloc en la lluita per la supremacia naval i comercial, hem d’erigir el nostre poder fora de les nostres fronteres. Hem de construir un canal ístmic i hem d’aconseguir posicions avantatjoses que facin sentir la nostra veu a l’hora de decidir el destí dels oceans de l’est i l’oest. Això, des del punt de vista comercial. Des del punt de vista de l’honor internacional, l’argument és encara més fort. Els canons que van retronar sobre Manila i Santiago ens han donat èxits i glòria, però també ens han creat obligacions. Si nosaltres hem expulsat una tirania medieval [sic] per deixar lloc a una anarquia salvatge, hauria estat millor no començar aquesta tasca [...]. ROOSEVELT, T.: La vida intensa.
19. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia L’ imperialisme japonès El japó, país d’agricultura pobra, no troba al seu propi territori els recursos que li calen. És, doncs, amb la indústria i el comerç que ha de compensar aquest dèficit. Per això, li és absolutament necessari conquerir el mercat xinés a qualsevol preu i netejar-lo de la concurrència estrangera. CLAUDEL, P.: Sota el signe del drac, 1909. Paraules pronunciades per Nakaya Busei, professor de ciència política japonès La independència i consolidació de Manxukuo és tan sols el prefaci de l’autonomia i la reconstrucció d’Àsia. L’alliberament de Manxúria ha de ser el primer pas de l’alliberament de tot Àsia (...). Els límits de l’expansionisme japonès són les ribes del Canal de Suez.
20. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Resolució de la IIª Internacional de Stuttgart en 1907. “ La missió civilitzadora de la qual parla la societat capitalista és tan sols un pretext per a amagar la seua ànsia d’ explotació i de conquesta (...). Enemic de tota explotació de l’home per l’ home, defensor de tots els oprimits sense distinció de races, el Congrés condemna esta política de robatori i conquesta, aplicació desvergonyida del dret del més fort que aixafa el dret dels pobles vençuts, i comprova també que la política colonial augmenta el perill de tensions internacionals i de guerres entre els països colonitzadors”.
21. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia "Races superiors!, Races inferiors!. És fàcil dir-ho. Pel que fa a mi m’opose completament a aquesta afirmació, especialment després d’haver sentit a savis alemanys demostrar científicament que la francesa és una raça inferior a l’alemanya. No, no existeix el dret de les anomenades nacions superiors sobre les nacions anomenades inferiors. La conquesta que Vostè [J. Ferry] defensa és l’abús, pur i simple de la força que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions primitives, per a apropiar-se de l’home, torturar-lo i extraure’n tota la força que té en profit d’un suposat civilitzador.“ G. Clemenceau. Discurs a la Cambra de Diputats. França, juliol de 1885.
23. colonització d'Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total -Lliure comerç al centre d’Àfrica -Estat lliure del Congo -Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Fashoda (1898) Zulus, Boers (1898) Congo (1885) Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
24.
25. colonització d'Àsia Hong Kong Singapur Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia Gran Bretanya Holanda França
33. Les colònies De poblament (dominis) S’hi establien emigrants europeus de forma permanent. Es van apropiar del territori. Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi. Canadà Austràlia Nova Zelanda SudÀfrica Argèlia D’explotació (colònies pròpiament dites) S’hi establien grans empreses per explotar els recursos naturals. Els indígenes treballaven en condicions de semiesclavitud en les plantacions o mines Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre. Índia Colònies africanes IndoXina ... Protectorats Teòricament: Existien governs natius independents que sol·licitaven voluntàriament la protecció “militar” a una potència colonial. A la pràctica, la potència colonial dominava i controlava els governs “titelles”. Marroc Egipte Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó. Xàbia
