1. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-1941) Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

2. ESQUEMA GENERAL DEL TEMA 2 .LA REVOLUCIÓ DEL 1905 La situació econòmica, política i social de la Rússia Tsarista Els desencadenants 3. EL PROCÉS REVOLUCIONARI DEL 1917 1. LES CAUSES LA REVOLUCIÓ RUSSA i LA FORMACIÓ DE LA URSS La revolució burgesa de Febrer El sistema polític, econòmic i social del primer estat socialista La revolució proletària d’Octubre 4. EL CONSELL DE COMISSARIS DEL POBLE 6. LA CREACIÓ DE LA URSS (1922) 5 .LA GUERRA CIVIL i LA INTERVENCIÓ ESTRANGERA (1918-1921) Les primeres mesures revolucionàries Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

4. ni llibertats individualsVicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

6. Petits propietaris rurals, un 28 %

7. El proletariat urbà, un 10 %Les condicions de vida i de treball eren molt precàries i dolentes Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

11. democràticsSocialistes PartitSocialrevolucionariRus "Esserites" (PSR - 1901) PartitDemocràticConstitucional KD, Kadett (1903) Marxistes PartitSocialdemòcrataRus (PSDR - 1898) Socialistesmoderats (Karenski) 1903 MenxevicsBolxevics(Lenin) Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

12. LA REVOLUCIÓ DE 1905 desencadenants de la revolució de 1905: crisi, guerra i descontentament Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

13. LA REVOLUCIÓ DE 1905 La revolució de 1905 RÚSSIA pateixuna Entre 1904 i 1905 Crisieconòmica Agreujada per una Guerra contra el Japó (1904) Que suposa la Derrotarussa (PortArthuriManxúria). Aixòprovocauna - Petició de millores en les condicions de vida de la població. - Democratització de l'Estat (convocatòriad’unaDuma o Parlament). Demanda popular Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

14. LA REVOLUCIÓ DE 1905 La revolució de 1905 Demanda popular 22 de gener És reprimidapel tsar en el "DiumengeSagnant" provocarà Revolta total (cuirassat Potemkin) Bolxevics a la ciutat (creaciódelssoviets) En conseqüència El tsar Nicolau II acceptaunaDuma(Manifest d'Octubre) iunatímidareformaagrària. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

15. LA REVOLUCIÓ DE 1905 RESUM 1905. DiumengeSagnant Gener de 1905,la manifestació pacífica a Sant Petersburg davant del Palaud’Hivernamb demandes de reformes polítiques i milloreslaborals, és reprimida durament Revoltesgenerals. Creaciódels soviets Juny. sublevació de la Marina (Potemkin) Formació de Soviets: consellsd’obrers en fàbriques i ciutats Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

16. LA REVOLUCIÓ DE 1905 RESUM Conseqüències. El tsarforçat a ferconcesions: El Manifestd’Octubre, 1905 REFORMA POLÍTICA: Reconeixement de dretscivils Formació de La DUMA: assemblea de representants, ambpodersmoltlimitats; el tsar tenia la iniciativa legislativa Sistema electoral que beneficia alsseuspartidaris, persecusió de les organitzacionsobreres i opositors DESCONTENT i INCAPACITAT PER RESOLDRE ELS PROBLEMES Sessiód’inauguració de la DUMA, presidida pelstsars Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

17. LES REVOLUCIONS DEL 1917 3. LES REVOLUCIONS DEL 1917 revolució burgesa de febrer desencadenants crisi i caiguda del tsarisme Rússia es converteix en una República descontent de la reforma política participació en la I GM Lenin: tesis d’abril govern provisional doble poder accentua la crisi econòmica i social oposicíó dels Soviets al govern provisional protestes del poble i de l’oposició política revolució proletària d’octubre formació govern revolucionari Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

18. LA REVOLUCIÓ DEL FEBRER DE 1917Els desencadenants: la ineficàcia de les reformes i la participació en la Primera Guerra Mundial Cartell propagandístic i soldats russos preparats per a la guerra (1914) Les conseqüències econòmiques (despeses del conflicte, crisi, fam), el reclutament forçat i el gran nombre de víctimes augmentaran el descontent entre la població. A poc a poc es generalitza, entre soldats i població civil, una postura en contra de la guerra. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

19. LA REVOLUCIÓ BURGESA DEL FEBRER DE 1917 Pa, Pau i Terra! Manifestacions espontànies, febrer de 1917 A les protestes se sumen els obrers en vaga Repressió de l’exèrcit La Duma és clausurada Els soldats es neguen a disparar i s’uneixen a les protestes Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

20. LA REVOLUCIÓ BURGESA DEL FEBRER DE 1917 La fi del tsarisme AQUEST CONTEXT PROVOCARÀ LA DESINTEGRACIÓ DE L’ESTAT TSARISTA ABDICACIÓ DEL TSAR RÚSSIA ES CONVERTEIX EN UNA REPÚBLICA DIRIGIDA PER UN GOVERN PROVISSIONAL DE CARÀCTER LIBERAL PARAL·LELAMENT, TORNEN A SORGIR ELS SOVIETS Vagó on signà l’abdicació el tsar Nicolau II en març de 1917 Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

22. Continuar la participació de Rússia en la guerraVicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

24. Crida a l’eixida immediata de la guerra

25. Retirar el suport al govern provisional

26. Nacionalització de les terres i repartiment

27. Instauració d’una república de soviets d’obrers i camperolsLenin torna de l’exili. Creu que ha arribat el moment d’avançar cap a la revolució del proletariat. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

28. LA REVOLUCIÓ BURGESA DEL FEBRER DE 1917 Elsproblemes del Govern provisional Les reformes promeses no avançaven repartiment de terres entre els camperols el final de la guerra La situació empitjora Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

29. LA REVOLUCIÓ BURGESA DEL FEBRER DE 1917 Elsproblemes del Govern provisional Successió del govern: Kerenski substitueix a Livov. Extensió dels soviets per Rússia amb influència creixent i que canalitza les protestes: a favor de la pau i el repartiment de les terres L’agost de 1917, Kornilov protagonitza un cop d’estat contrarrevolucionari. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

31. Amb molt poca resistència, els bolxevics es fan amb el control de Petrograd

32. Formació del Consell de Comissaris del Poble, presidit per LeninRecreació commemorant el tercer aniversari de l’assalt al Palau d’ Hivern Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

33. LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA D’OCTUBRE DE 1917 Ocupaciód’unafàbrica, octubre de 1917 Reunió dels Soviets Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

34. EL PROCÉS REVOLUCIONARI DE 1914-1917 SITUEM DELS ESDEVENIMENTS DEL PROCÉS DE 1914 AL 1917 1914 Rússia entra en la I GM Febrer de 1917 Revolució burgesa Març-octubre de 1917 Govern Provisional (Lvov, Kerensky) Octubre de 1917 Revolució proletària Agreuja la situació de misèria de la població Derrotes militars, desercions, víctimes Desprestigi del règim tsarista Vagues i manifestacions de protesta Repressió La fi del tsarisme i establiment d’un règim republicà Ressorgeixen els soviets Dualitat de poders No resolució de les demandes Oposició dels Soviets Tesis d’Abril Crisi política Intent de cop d’estat de Kornilov Revolució de caire socialista dirigida per intel·lectuals i obrers Assalt al Palau d’Hivern Dimissió del Govern Provisional Formació d’un govern revolucionari amb membres dels Soviets Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

35. LES PRIMERES MESURES REVOLUCIONÀRIES Negociacions de pau Tractat de Pau signat a Brest-Litovsk amb Alemanya LES PRIMERES MESURES DEL CONSELL DE COMISSARIS DEL POBLE Repartiment de les terres, Confiscació de les propietats de la Cororna, noblesa i de l’Església Control obrer de les indústries i nacionalització de la banca Dret a l’autodeterminació dels pobles decrets Supressió de l’exèrcit tsarista Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

36. LES PRIMERES MESURES REVOLUCIONÀRIES Les primeres mesures del Consell de Comissaris del Poble 1. Decret sobre la guerra. El govern bolxevic va denunciar la guerra. Es parlarà d’una pau justa i democràtica. Es pretenia una pau negociada i sense annexions. 2. Decrets sobre la terra. Es legitimen les ocupacions de terres i les reivindicacions del camperolat sobre la terra. Es van mantenir les explotacions comunals i privades fins els anys 30, quan Stalin col·lectivitze tota la terra.Així, van coexistir xicotets i mitjans propietaris amb les terres de caràcter comunal i les cooperatives. Es van confiscar les propietats de la Corona, de la noblesa i de l’ Església que van ser lliurades als Soviets per a el repartiment entre els camperols. Es va introduir el principi que les explotacions més grans foren treballades per l’ Estat que les destinaria a l’explotació pública. 3. Decrets sobre la indústria. No hi ha una estatalització generalitzada de la indústria, però es legitimen les cooperatives obreres que han ocupat les fàbriques. Els bolxevics hauran de discutir qui ha de dirigir la indústria: l’Estat o els consells d’obrers. Finalment, es va establir el control obrer de les empreses de més de 5 treballadors i la nacionalització de la banca. 4. Decret sobre les nacionalitats. El dret d’autodeterminació va ser reconegut per als diversos pobles de l’Imperi Rus. Així, Polònia, els territoris bàltics i Georgia van aconseguir la independència. Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

37. LA GUERRA CIVIL I LA CONSTRUCCIÓ DE L’URSS Provoca una reacció antisoviètica contra Lenin imposa el règim soviètic La pau amb Alemanya (Brest-Litovsk) Els decrets sobre la terra (col·lectivitzacions) i L’abolició de l’Assemblea (Duma) Guerra civil (1918-1921 Exèrcit Roig(dirigit per Trotski) comunistes ExèrcitsBlancs Burgesia Tsaristes Liberals Anticomunistes Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

38. LA GUERRA CIVIL I LA CONSTRUCCIÓ DE L’URSS Guerra civil (1918-1921) Lenin aplica el “comunisme de guerra” Nacionalització indústria Socialització agrària Creació de l’Exèrcit Roig Intervenció estrangera a favor dels blancs Però... Victòria comunista i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS – l’any 1922) Creació de la III Internacional (Komintern), Moscou 1919 Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

39. LA GUERRA CIVIL I LA CONSTRUCCIÓ DE L’URSS Enterrament de Lenin, 1924 El nou Estat Soviètic Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS – l’any 1922) República federal Elsòrgans de poder Legislatiu - Congrésdels Soviets (Soviet Suprem -Comitè Central-) Executiu – Presídium (cap d’Estat -Secretari General del Partit-) Afers de govern - Consell de Comissaris del Poble Partitúnic (PCUS) Partit-Estat El Gran Debat de la successió de Lenin Trotski - Stalin Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

40. L’ERA DE STALIN L’ascens al poder 1917 Comissari de les Nacionalitats 1922 Secretaria General del partit 1925 Expulsió de Trotski 1927 Arriba al poder de l’URSS Dictadura personal L’estalinisme polític Domini del PCUS sobre l’Estat i la societat (amb el Politburó, dominat per Stalin) Socialisme en un sol país Primer accelerar la industrialització Culte a la personalitat de Stalin Repressió generalitzada “purgues” Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

41. L’ERA DE STALIN L’estalinisme polític Dictadura personal Terror estalinista Repressió Dins el partit i tota la societat de l’URSS Persecucions, empresonament, expulsions i eliminació física dels adversaris polítics Desplaçaments de la població a camps de concentració, camps de treballs forçats “gulag” Purgues Amb la policia política NKVD Vicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia

43. Creixement d’una indústria pesant

44. Carència de béns de consum i productes bàsics

45. Un baix nivell de vida de la poblacióVicenta Maria Ros IES Antoni Llidó Xàbia