Power utilitzat en la sessió teòrica del 2014.03.10

1. NAVEGANT PER LA NATURA
U.D. Medi natural. 2ºBatxiller IES Clot del Moro
Vicent Torres Villar

2. Objectius
 Conéixer els diferents tipus de senders i indicacions
que podem trobar al medi natural, així com els
aspectes bàsics del senderisme.
 Aprendre a llegir un mapa, orientar-se en ell i ser
capaços de seguir una ruta.
 Organitzar i dur a terme una eixida a la natura
utilitzant les noves tecnologies per a fer un registre
de l’activitat.
 Descriure correctament una ruta al medi natural.

3. Activitats de la U.D.
 Crear una ruta de forma autònoma amb l’aplicació
“wikiloc” al dispositiu mòbil.
 Fer una descripció detallada de la ruta, emprant la
informació que se us facilitarà a les classes
teòriques.
 Exposar a la resta de la classe la ruta creada.
 Excursió grupal a realitzar la ruta que millor
s’adapte a l’activitat, on els alumnes ens guiareu.

4. Temporalització
Dia
Activitat
Lloc
Dilluns 10/03/2014
Presentació i teòrica
Aula a convenir
Dimecres 12/03/2014
Aprenem a usar el GPS al
mòbil (cal portar-lo)
Aula d’informàtica
Dijous 13/03/2014
Recórrer el SL-CV 42
Voltant del Castell de
Sagunt
Cap de setmana de
FALLES
Eixida en grups per a
crear una ruta a la natura
Voltants de Sagunt, Serra
Calderona o Serra Espadà
Dilluns 24/03/2014
Exposició de les rutes
(Coavaluació)
Aula a convenir
Dimecres 25/03/2014
Exposicions o activitat
secundaria a l’institut
Aula a convenir
Dijous 26/03/2014
Excursió a la natura
Ruta a elegir del alumnat

5. Activitats físiques al medi
natural
 Activitats físiques al medi natural: Qualsevol
activitat que es realitza en contacte amb el medi
natural, fora de l'ambient quotidià.

6. Activitats físiques al medi
natural
ESCALADA
ALPINISME
SENDERISME
TREKKING
RÀFTING
CAIAC
ACTIVITATS FÍSIQUES AL MEDI NATURAL

7. Senderisme
Com definiríeu el senderisme?

8. Senderisme
Activitat física no competitiva que es
realitza
sobre
camins
abalisats,
preferentment tradicionals, situats en el
medi natural.
espanyola
escalada.
comitè de senders de la federació
d'esports de muntanya i

9. Senderisme
No
competitiva
Activitat
al medi
natural
Per
camins

10. Senderisme
TIPUS DE SENDERS
MATERIAL
SENDERISME
LECTURA DE MAPES
APLICACIONS GPS

12. Tipus de senders
 G.R. Sender de gran recorregut: superen els 50 km
de longitud o les dues jornades de camí.
 P.R. Sender de xicotet recorregut: entre 10 km i 50
km de longitud.
 S.L. Sender local: menys de 10 kmde longitud i una
dificultat fàcil o molt fàcil.
 S.U. Sender urbà: rutes que discorren en un àmbit
urbà.

13. Tipus de senders

14. Tipus de senders
 Recorregut circular:
 Recorregut lineal:
 Recorregut multi circuit:

16. Material
 Element bàsic en l'equipació del senderista.
 Botes altes per evitar torçades i sola antilliscant.
 Protecció a la punta i ben ajustades al peu.
Alta dificultat tècnica
Rutes per terreny estable

17. Material
 Ha de ser lleugera i multicapa, per adaptar la
temperatura segons les exigències de l'ambient i
l'exercici físic.
1º capa: Samarreta transpirable.
2º capa: Forro polar.
3º capa: Jaqueta paravent

18. Material
PROTECCIÓ
SOLAR
PROTECCIÓ
DEL FRED

20. Lectura de mapes
ESCALA
• Un mapa topogràfic
és un tipus de mapa
que es caracteritza
per
presentar
el
relleu amb un nivell
de detall a gran
escala,
utilitzant
curves de nivell.
CURVES
DE
NIVELL
AIGUA I
VEGETACIÓ

21. Lectura de mapes

22. Lectura de mapes
 ESCALA:
 Permet que grans superfícies puguin ser
representades en un mapa que respecta les
proporcions.
 Tot mapa ha d'indicar l'escala a la qual està fet.
 Exemple: una 1:50.000 indica que una unitat del mapa
són 50.000 unitats de la realitat. Així, 2 cm d'un mapa
a escala 1:50.000 és 1 km de la realitat (2 cm x 50.000 =
100.000 cm = 1 km).

23. Lectura de mapes
 Curves de nivell: connecten punts contigus que
estan a la mateixa altura. D'aquesta manera, tots els
punts marcats en la curva de 700 m estan a una
elevació de 700 m sobre el nivell del mar.

24. Lectura de mapes
 Què podem diferenciar amb facilitat?
 Tàlvegs (vaguades):línia teòrica que uneix els
punts més profunds d'una vall en la direcció en la
qual flueixen les aigües.
 Carenes (crestes): contrari a les vaguades, línia
de divisió d’aigües.
 Penya-segats (tallats).

25. Lectura de mapes
Vaguada
Penya-segat
Cresta

26. Lectura de mapes
 Com ho diferenciem?

27. Lectura de mapes

28. Lectura de mapes
 Podem relacciónar
el perfil de la
muntanya amb les
corbes de nivell?

29. Lectura de mapes
 Com podem orientar el mapa de forma bàsica:
 Orientar el mapa per inspecció

30. Lectura de mapes
 Amb la brúixola:

31. Lectura de mapes
A. Traçar una línia entre la teva posició i l'objectiu on volem anar.
B. Moure l'esfera de la brúixola per posar la fletxa nord de la
brúixola paral · lela al nord del mapa.
C. Fer coicidir l'agulla magnètica amb la fletxa nord, i seguir la
direcció de la Fletxa de direcció.

33. Aplicacions GPS
 Sistema de
posicionament global:
 Permet determinar en tot el món
la posició d'un objecte amb una
precisió fins de centímetres.
 Xarxa de 24 satèl · lits en òrbita
sobre el planeta terra, a 20.200
km.
El
receptor
localitza
automàticament com a mínim
tres satèl · lits de la xarxa, dels
quals rep els senyals

34. Aplicacions GPS
Observar la nostra posició sobre un
mapa
Gravar un Recorregut que fem sobre un
mapa
Seguir un recorregut ja gravat.

35. Aplicacions GPS
Limita les possibilitats de perdres a la natura
Facilita trobar rutes interessants arreu del món
Dóna la possibilitat de ser creador de rutes
Genera un intercanvi mundial d'informació

36. Aplicacions GPS
Sense GPS
Amb GPS

38. Tipus de ruta
 Ruta circular.
 Al medi natural.
 Longitud d'entre 4-12 km.
 Preferiblement que passe (sencera o algun tram) per
un sender homologat.
 Que tingua algun element cultural (ruïna, pou,
aljub, muralla, ermita, restes arqueològiques, etc ...)

39. Descripció de la ruta
 Indicacions necessàries per poder realitzar-la,
destacant:
 Rumbs i direccions dominants del recorregut.
 Punt de màxima altura i / o miradors que hi pugui haver.
 Punts característics sobre els que passem que poden facilitar
el reconeixement de la senda (Cartells, portes, roques, etc ...)
 Dificultats que podem trobar en el camí i estat de la senda.
 Patrimoni històric que podem trobar a la ruta.
 Flora i Fauna característica que Observem.
 Altres aspectes que considereu d'importància o que
caracterizen el recorregut.

40. Exposició a classe
POWER POINT
 Ubicació (localització i descripció de l’entorn)
 Descripció del recorregut
 Desnivell acumulat i perfil de la ruta
 Valoració grupal de l’activitat
5-10
MINUTS

41. Blog de classe
http://navegantperlanatura.blogspot.es
 Trovarem aquest Power Point
 Track i descripció de la ruta del dijous (per a que
tingueu un exemple)
 Post per a aclarar problemes i dubtes que
apareguen.
 Post per a publicar la Vostra ruta (enllaç a
Wikiloc)
 Canal de comunicació en la setmana “Fallera”