Blog

DIARI
PRÀCTIQUES

DE

Día 1.
Assisteixo de tardes a l'IES. El psicopedagog comenta dos problemes que han sorgit en
els cicles formatius. Un d'ells és el de Pepi, una dona de 60 anys que assisteix a un cicle
d'atenció a la gent gran qui té un conflicte interpersonal amb dues alumnes de 30 anys amb les
que manté una relació molt complicada amb acusacions mútues i constants. El psicopedagog
ha mantingut una entrevista amb la tutora que alhora imparteix una assignatura amb aquestes
alumnes per saber la seva percepció. Ella indica que Pepi és una dona molt victimista i
tremendista i veu en ella l'origen del conflicte entre aquestes parts. Indica que fa poc es va
ensorrar davant seu perquè se sent incompresa per un col · lectiu de la classe, però la tutora
creu que el que realment amagaven aquestes llàgrimes era que havia estat enxampada copiant
en un examen.
L'altre dels casos que ha explicat el psicopedagog és el cas de Júlia una noia que es
caracteritza per una absència de relacions interpersonals, està diagnosticada amb TDA -H que
fins i tot ha arribat a amenaçar a la seva professora a través del telèfon mòbil. La professora
del cicle d'atenció a persones grans va intentar portar correctament el cas però ja no pot més.
La seva mare està angoixada d'haver de venir tant pels problemes que presenta la seva filla va
a intentar que l'alumna faci un altre cicle més relacionat amb les arts. Júlia ha rebut la mesura
molt bé, a més les seves característiques personals no estan molt d'acord amb el rol
professional del cicle que està cursant. Si arribés a cursar aquest cicle, a més ho faria en un
altre centre. Sonia procedeix de Vila-real... s'especula que possiblement va arribar a aquest IES
per problemes amb l'anterior.
Una de les tasques que he realitzat amb el psicopedagog és actualitzar la base de dades
de l'arxiu classificant els alumnes en actiu i els alumnes que es troben de baixa. L'arxiu consta
d'expedients d'alumnes actius d'ESO, expedients d'alumnes actius de PQPI, FP i Batxillerat,
arxiu de proves diagnòstiques i arxius d'alumnes de baixa.

Finalment el psicopedagog ha estat preparant unes xerrades per a 1r i 2n de tècniques
d'estudi i maneig de l'ansietat respectivament. Serà el psicopedagog i no els tutors el que
portarà a terme aquestes sessions perquè si el dóna a fer als tutors hi ha una alta probabilitat
que no es realitzin. Comentem que les tutories estan molt depreciades perquè els tutors no les
treballen i cedeixen davant els alumnes quan aquests sol·liciten l'hora per estudiar per algun
examen d'aquest dia o la realització de deures. El psicopedagog anima que les tutories siguin
profitoses i rutinàries, podrien, per exemple ja no només a donar tècniques d'estudi sinó a
preparar conjuntament algun examen .
Assignatures relacionades: Polítiques educatives, models d'orientació i intervenció
psicopedagògica, Anàlisi de Casos, Dificultats de l'aprenentatge, Educació especial.
Conceptes : La formació de persones adultes. Una de les millores que trobem donin la
LOE respecte als plantejaments de LOGSE és que s'introdueix una major flexibilitat en l'accés i
en la relació entre els subsistemes de la formació professional. S'estableix el caràcter
d'educació superior per als ensenyaments artístics i els graus superiors. L'ensenyament
d'adults adquireix especial rellevància , amb una concepció d'ensenyament al llarg de la vida. A
les aules d'aquest cicle superior conviuen alumnes de molt diferents edats i amb trajectòries
vitals diferents, és gent amb vivències molt diferents, però que comparteixen la motivació, que
els agrada, alguns aterren directament en el cicle, altres arriben fins a ell després de haver
donat més voltes.
Des de la perspectiva dels fonaments psicopedagògics de l'aprenentatge, atenció a la
diversitat implica conèixer les característiques cognitivorelacionals dels alumnes que
condicionaran l'aprenentatge i l'ensenyament ( capacitats, interessos i motivacions ) per poder
desenvolupar un ensenyament adaptatiu que s'ajusti .
Atenció a la diversitat és conèixer, respectar i valorar les diferències psicosocials i
culturals de l'alumnat i així evitar situacions de discriminació .
Una comissió d'atenció a la diversitat hauria de treballar propostes perquè l'equip
docent pugui dur a terme treballs cooperatius entre aquesta diversitat
marcada en aquest cas per aquestes diferents edats que comporten
deferents moments evolutius i culturals . També aquesta comissió hauria
d'adaptar els continguts educatius d'acord amb les característiques
específiques dels alumnes .
El Recurs didàctic: Noticia, l'educació d'adults a la cua de l'OCDE:
http://www.abc.es/sociedad/20131008/abci-logse-educacion-ocde-201310072253.html
La frase: “Vive, como si fueras a morir mañana... Aprende, como si fueras a vivir

para siempre” Berenice Felix Flores.
Respecte al cas de Júlia l'objectiu bàsic seria la millora de les relacions professor- alumna
i reestructurar les demandes i les contingències de l'entorn, de manera que l'alumna , amb
aquest trastorn per dèficit d'atenció pogués desenvolupar habilitats que li permetessin
compensar les seves mancances. Encara que una opció formativa que més motivi a l'alumna

també pugui ser una eina que faci millorar la convivència amb els professors i la seva
experiència educativa .
L'alumne creu que tothom està en contra pel que ha pres una actitud de desinterès i pot
entrar fàcilment en conflicte amb el seu professor.
Les capes del desafiament actuen com a escut davant del món , especialment davant els
pares i professors. Es manifesta amb agressió verbal , tendència a discutir i reaccions
excessives davant el que semblen ser qüestions menors .
Aquest patró de vegades comença a desenvolupar-se en els últims anys de la fase
primària , i és més freqüent en l'adolescència . Pot ser complicat detectar els símptomes del
TDAH darrere del mur defensiu desafiant .
Ser conscient de la malaltia i del que comporta és un primer pas perquè el professor
sigui capaç d'identificar l'alumne amb TDAH i facilitar-li les eines
adequades per ajudar a desenvolupar les seves habilitats acadèmiques de
forma òptima.
El Recurs didàctic: Documental sobre TDH:
http://www.youtube.com/watch?v=napd-N0YAKg&feature=related

La frase: “Vulgues-me si més no ho mereixi;serà quan més ho necessiti”. Doctor
Yekyll

Día 2
Hem assistit a una reunió del psicopedagog amb els tutors de 2n cicle. Es reparteixen els
horaris de planificació de les 10 setmanes anteriors a la PAU perquè els alumnes es vagin
mentalitzant i estructurant de cara a aquesta setmana de proves. També porta el dossier els
horaris de les proves.
Les reunions amb els tutors es fan un cop a la setmana. El psicopedagog dosifica el
material a lliurar i es debaten dubtes particulars o generals. Una de les qüestions que s'ha
plantejat en aquesta reunió és si un alumne manté la nota obtinguda en la segona
convocatòria per a la primera de l'any següent.
El psicopedagog anuncia que farà una sessió amb els pares en el segon semestre sobre
la PAU i planteja als tutors si aquesta sessió podria interessar als pares de primer de batxiller.
Alguns tutors indiquen que els sembla una mica aviat i una tutora indica que en una reunió

amb els pares els va plantejar que el nivell dels seus fills era bastant baix. Els pares van atacar
al centre indicant que els professors haurien de posar més deures als alumnes com a mesura
perquè assoleixin un major nivell indicant ella que la implicació en la consecució de l'objectiu
de millora de nivell del grup havia realitzi conjuntament pares i professors. En aquest cas el
psicopedagog determina que esperaran als resultats obtinguts després de les avaluacions de
desembre per enfocar la reunió amb els pares en aquest sentit o en un altre.
Es planteja també la situació de 2 alumnes que presenten absentisme. S'explica el
protocol del centre. Aquesta situació s'ha de comunicar a la tutora i aquesta, al seu torn a
l'equip educatiu. Posteriorment secretaria informarà els pares. Quan s'arriba a un 20% de
faltes injustificades es suspèn l'avaluació contínua i l'alumne només tindrà opció a un examen
final.
M'he entrevistat amb alguns professors i la majoria menyspreen aquest format
d'examen final perquè de vegades l'alumne si té la capacitat d'estudi i veuen injust que sense
els esforços que requereix, de vegades, l'avaluació contínua, es pugui aprovar l'assignatura.
Ha comparegut al despatx una tutora amb una alumna, Aisha, que es troba en 2n d'ESO.
L'any passat ja anava a PT, va suspendre 4 assignatures i aprovar 3 al setembre. Té conflictes
amb la professora perquè vol seguir els continguts de 2n perquè es veu capaç i no vol assistir a
PT. El psicopedagog li demana a la professora que li posi algun exercici de classe, així que li
posa unes fraccions. Aisha posa obstinació i motivació però no aconsegueix fer-ho bé. Davant
la insistència de l'alumna, el psicopedagog li demana diverses multiplicacions en què en què no
aconsegueix encertar en la seva majoria. El psicopedagog li explica que si no sap multiplicar
correctament és molt probable que no pot fer aquestes fraccions. Finalment Aisha entén la
necessitat d'acudir a PT. Uns dies després Aisha apareix al despatx d'orientació indicant que vol
fer batxiller i es qüestiona que si es troba en PT no podrà accedir a Batxiller. La cap d'estudis
que es troba en aquest moment li indica que l'única possibilitat és treballar i estudiar dur.
Assignatures relacionades : Polítiques educatives , models d'orientació i intervenció
psicopedagògica , Anàlisi de Casos , Dificultats de l'aprenentatge , Educació especial .
Conceptes : Davant els grans canvis i de les conseqüències de la globalització del s . XXI i
dels seus impactes en la vida social i humana , sorgeix una necessitat de repensar l'orientació i
l'assessorament ja que l'orientació serveix productivament als individus; necessita més que
mai de noves professions que siguin capaços de crear canvi social. El paper de l'orientador
professional no pot ser aliè a la situació socioeconòmica que estem vivint. Aquest s'ha
d'adaptar als canvis de l'entorn per donar una resposta flexible, personalitzada, adequada i
adaptada a les necessitats dels treballadors i del mercat laboral. L'orientació professional com
a política activa d'ocupació que és , pot contribuir al desenvolupament econòmic, a la creació
d'ocupació i a la cohesió social; pot fomentar una major col·laboració entre el món laboral,
educatiu i formatiu prenent com a referent i eix vertebrador les competències professionals.
És la família font important d'influència en el procés d'ajuda,
en l'oferiment de valoracions sobre la professió a seleccionar i
exercir en un futur, ella ha d'exercir una influència positiva en els

seus fills en la selecció, estudi i desenvolupament de la carrera pedagògica.
El Recurs didàctic: Entrevista al psicòlec argentí Roberto Lerner sobre orientació
professional:
http://www.youtube.com/watch?v=oSRgIYkEXdU
La frase: “Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat”.
Friedrich Nietzsche
PQPI. Segons les noves directrius d'Europa a partir d'ara els alumnes han de sortir amb
una titulació que acrediti la seva formació, per a això els Programes de Garantia Social han
deixat de tenir la seva utilitat i per això els PQPI vénen a reemplaçar.
En conèixer molts alumnes s'agrupen per afinitat i tenen picabaralles quan un d'ells ha
d'assistir a aquests programes, és el cas d'Aisha: cap de les seves amigues assisteix a aquest
programa. També pot existir una percepció del rendiment diferent del real per part d'aquesta
alumna. Els alumnes pretenen assolir amb èxit els seus estudis, ser valorats i obtenir
recompenses d'això, però, quan no ho aconsegueixen, i pateix alguna
experiència de vergonya i humiliació poden sorgir problemes
emocionals que obrin definitivament una bretxa entre ells i el seu
aprenentatge .
La frase: “El nostre defecte és aprendre més per l'escola que per la vida.” Séneca

Día 3.
Vicente és un alumne que té dificultats d'aprenentatge. En la seva avaluació inicial ja es
va destacar que presentava dificultats en matemàtiques i llenguatge. El pare de l'alumne en
base a un diagnòstic escolar i un altre d'un gabinet psicopedagògic en què es va destacar el
TDA-H. El pare ha anat a neuropediatria de l'Hospital de la Plana on li demanen un informe
psicopedagògic de l'alumne perquè pugui ser tractat en departament mèdic ja que els
informes que presenta el pare són relativament antics. La psicòloga del centre passarà el WISC.
Cal destacar l'alumne està passant per una ruptura familiar. De les mesures que solen prendre
des del departament d'orientació davant els alumnes que presenten aquest trastorn es troben:
establir l'alumne prop del professor perquè aquest estigui pendent que l'alumne està prestant
atenció o deixar que l'alumne d'una volta i es incorpori posteriorment a classe. S'assenyala que
el centre presenta més casos d'alumnes amb dèficit atencional que per hiperactivitat.
La cap d'estudis presenta un alumne, Joan i la seva mare que volen entrevistar-se amb el
psicopedagog perquè presenta por davant els exàmens i no desitja assistir a classe, vol marxar
de l’institut. L'alumne dels 4 exàmens que ha realitzat fins ara no ha baixat de 8 a diverses
assignatures. En l'entrevista amb el psicopedagog s'ha reflexionat amb l'alumne sobre el tipus

de companys que té a l'aula observant que hi ha bones relacions i no hi ha cap tipus
d'assetjament perquè es compari amb ells i vegi que les expectatives que té respecte a si
mateix no és objectiva. L'alumne es troba trist i el psicopedagog li fa veure que un es troba
millor si es riu que si plora. El psicopedagog s'entrevistarà amb els professors amb els quals
hagi de tenir examen perquè després de la seva correcció s'entrevisti amb l'alumne perquè li
expliqui el bé que ho ha fet analitzant cada pas realitzat en l'examen per tal que se senti
reforçat ja que els seus resultats són bons.
Assignatures relacionades: Models d'orientació i intervenció psicopedagògica, Anàlisi de
Casos, Dificultats de l'aprenentatge, Educació especial.
Conceptes: El que necessiten els professors de Vicente, alumne amb TDH-A és
supervisar, recordar, animar, incentivar, premiar, aprovar, alimentar, motivar i estimular,
concretament podria: acordar límits i normes per fomentar un major
autocontrol, mostrar una actitud tolerant, flexible i pacient, elogiar
comportaments que volem que es donin amb més freqüència, podem
treballar també de forma grupal, deixar d'atendre un comportament per
evitar o reduir que es repeteixi, aïllar el nen en un ambient sense estímuls.
La frase: “L'ansietat amb por i la por amb ansietat contribueixen a robar a l'ésser

humà les seves qualitats més essencials. Una d'elles és la reflexió.” Anònim
Pel que fa a Joan indicar que l'ansietat és un estat de l'organisme que tracta de
respondre a una situació que considera amenaçant, així que en realitat és una reacció d'alarma
que es manté en el temps, molt després que sigui apropiat que ho faci. En un moment donat
ens serveix per superar situacions compromeses, però es converteix en un trastorn si es manté
en el temps.
Hem de tenir present que l'adolescència és un període en què les emocions
s'amplifiquen, després hem de calcular com les coses que li passen als alumnes poden arribar a
afectar-los, no des del nostre punt de vista, sinó des del seu. En el cas de Joan cal tractar
d'impedir l'evitació: aconseguir un clima d'afrontament i de superació constructiva de les pors.
Joan han d'estar convençut que hi ha una forma eficaç de superar qualsevol por i que el pitjor
que es pot fer és no afrontar les situacions que li causen por o nerviosisme.
El cas de Joan no és un cas aïllat, els estudis duts a terme pel psicòleg Luis Lozano
(Lozano, 2006) amb una mostra de 2.000 alumnes asturians d'entre 7 i 25 anys, revelen que el
20%, és a dir 2 de cada 10 alumnes d'Educació Primària presenten trastorns aïllats d'ansietat o
depressió i el 10% un clar trastorn ansiós o trastorn depressiu. Del total, el 25% mostrava algun
pensament d'inutilitat i el 11% arribava puntuacions preocupants en aquest aspecte.
Encara que hi ha uns símptomes generals i una forma d'actuació bàsica per ajudar, cada
alumne és diferent, per això és molt important sol · licitar el suport dels
psicopedagogs del Departament d'Orientació quan es presenti algun
d'aquests trastorns o simplement creem que és possible que estiguin
succeint.

El Recurs didàctic: Power point, tipus de trastorns d’ansietat:
http://es.slideshare.net/bencormor/trastornos-de-ansiedad-15802033?from_search=10
La frase: “L'ansietat amb por i la por amb ansietat contribueixen a robar a l'ésser

humà les seves qualitats més essencials. Una d'elles és la reflexió.” Konrad Lorenz

Día 4
El psicopedagog assisteix a les classes de segon de batxiller per donar les xerrades que fa
al maneig de l'ansietat de cara a gestionar unes bones condicions per afrontar els estudis i els
exàmens en un any tan decisiu com és aquest. L'orientador s'ha recolzat en les noves
tecnologies de la informació: power point a través de la projecció de canó amb pantalla. S'ha
repartit material als alumne en format paper: les vinyetes de maneig d'ansietat que apareixen
en poer point així com unes fitxes de preparació de la Pau 2013 on els alumnes s'enfronten ja a
la configuració de dates i horaris per a l'accés, a més es planteja un planing d'estudi setmanal
de 3 sessions de 2- 2'30 hores per cadascuna d'elles. A través de l'accés a internet, l'orientador
ha mostrat que tot el material i ampliació del mateix ( PAU, on estudiar, com ... ) es pot accedir
a través de l'aula virtual. El psicopedagog ha introduït el tema de l'ansietat comentant
pensaments negatius recurrents que apareixen en tots els alumnes quan es van a enfrontar als
exàmens : No m'ho sé , em sortirà malament, em quedaré en blanc... ha confrontat amb els
alumnes aquestes vivències per fer-los veure que tots les pateixen. L'orientador ha propiciat el
treball de l'ansietat de manera transversal perquè en gimnàstica treballaran el maneig de
l'ansietat a través d'una eina com és la relaxació muscular.
He vist que algunes diapositives s'han tractat de manera superficial encara que sí en
l'essencial per falta de temps. Comentant amb el psicopedagog la xerrada hem incidit la
importància que hauria de tutors s'impliquessin en les tècniques d'estudi, com per exemple,
ajudant-los a preparar un examen després de la matèria donada. Una de les assignatures que
hagués pogut assumir aquests continguts podria ser filosofia que a primer de batxiller podria
aprofundir en conceptes com memòria, motivació, capacitat d'emmagatzematge ...
He fet diverses observacions al psicopedagog en tant que he vist que és tota una
institució en el centre, a mesura que caminem pels passadissos molts alumnes el saluden de
manera distesa mantenint, en ocasions, breus converses. El psicopedagog sembla conèixer
petites pinzellades de les seves vides, ell em comenta que forma part del seu treball ja que va a
aconseguir més col·laboració en ells. La segona observació és que a primera hora del matí, és
que a primera hora del matí, amb el primer dels segons de batxiller ha utilitzat un altre
material de suport: pissarra, major interacció amb els alumnes... a última hora utilitzat els
power points i la metodologia descrita. El seu argument és que a primera hora els alumnes
estan més desperts i és més fàcil anar desenvolupant el contingut amb ells a la pissarra, per

contra, a última hora, estan més cansats i és més fàcil cridar la seva atenció a través de
contingut audiovisual.
Assignatures relacionades: Didàctica general, Psicologia de l'educació, Noves
tecnologies de la informació.
Conceptes. L'adaptació didàctica del psicopedagog als diferents alumnes i contextos em
fa reflexionar sobre intervenir de forma estratègica. Implica un procés permanent de presa de
decisions sobre diferents procediments i recursos que es consideren i reconeixen com a
necessaris en les diferents fases d'un pla d'acció dissenyat per a
la consecució dels objectius d'una particular tasca. Suposa la
capacitat d'analitzar el perfil general dels destinataris,
representar-se la tasca concreta ( objectius, activitat, resultats
esperats ), de valorar el context on tindrà lloc l'acció, preveure
possibles dificultats en cadascuna de les fases del procés,
considerar les seves probabilitats d'èxit, efectuar prediccions sobre la conducta dels altres...
El Recurs didàctic: Power point, Tècniques de relaxació:
http://www.slideshare.net/fjcbog/tecnicas-de-relajacin-8097202
La frase: “Quan ets un educador sempre ets al lloc apropiat al seu oportú. No hi

ha hores dolentes per aprendre.” Betty B. Anderson

Día 5.
Joan ha comparegut a petició del psicopedagog per fer un examen del seu estat d'ànim .
Li consta que el dia anterior havia cridat a la seva mare perquè anés a per ell però ella ,
correctament, no ho va fer . Joan ha seguit traient molt bones notes però manifesta que no ve
amb gust i insisteix que es vol marxar de l'institut.
He estat valorant amb el psicopedagog els resultats de les proves diagnòstiques dels
centres educatius que realitza la conselleria d'educació i on el nostre centre no es queda en un
molt bon lloc. Pel que sembla en el dia d'ahir el director va arribar al despatx d'orientació amb
les mans al cap però avui ja estava més relaxat. El psicopedagog intueix que no hi haurà cap
moviment per respondre a aquests resultats, argumenta que els professors són esquius a ser
avaluats i sobretot qüestionats. Cap professor a l'institut ha sol·licitat orientació al
psicopedagog per millorar les seves pràctiques a l'aula és obvi no que hi ha una reflexió de la
pràctica a l'aula ni un treball d'equip entre membres del mateix departament o àrea que
convidi a la millora.
Assignatures relacionades: Organització del centre escolar, Diagnòstic en educació,
Avaluació de programes, mestres i professors. Dissenys curriculars, Polítiques educatives.

Conceptes. La forma genuïna de formació permanent del professorat és la reflexió i el
treball conjunt dels professionals que coincideixen en el mateix centre. La reflexió sobre la
pròpia pràctica docent és, doncs, la millor via possible de formació permanent, especialment,
quan es fa amb rigor i amb l'ajuda d'instruments vàlids.
L'organització actual dels centres educatius fa molt necessari el treball en equip la
col·laboració dels uns amb els altres per tal que s'asseguri l'intercanvi i la coordinació entre
iguals, sense que ningú vegi arbitràriament limitada la seva autonomia i la seva creativitat.
D'aquesta manera, tots es poden sentir enriquits i satisfets per la feina col·lectiu ben fet.
Aquest repte del treball en equip, és potser el més important que actualment hi ha
d'haver en centres com aquest. Treballar junts no és fàcil ni s'aconsegueix sense dificultat i cert
grau de conflicte. El conflicte és inevitable i fins necessari si es vol avançar de veritat. Sense
conflicte no hi ha progressos en cap faceta de l'activitat humana . El problema, per tant, no és
que es produeixi el conflicte, sinó que no sapiguem resoldre-ho de manera constructiva.
Davant els conflictes, és molt important distingir el personal del
professional. Discrepar de les opinions i de les propostes d'altres és
legítim i fins convenient, sempre que es faci en un clima de diàleg i
de respecte profund a la persona o persones de les que discrepem.
El Recurs didàctic: Autoavaluació:
http://www.youtube.com/watch?v=gsHvypRArAU
La frase: "Els mestres han de llevar-se la màscara, acceptar conscientment la

idea que un no necessita saber tot el que cal saber, ni pretendre saber tot el que cal
saber."Esther P. Rothman

Día 6
El psicopedagog imparteix sessions als primers de batxillerat tècniques d'estudi. Això
també va encaminat a que agafin bons hàbits d'estudi de cara a la preparació de la PAU de
l'any que ve .
Comença la sessió demanant el correu electrònic al delegat per rebotar la informació
que no doni temps a tractar. Posteriorment crea clima i interactua amb els alumnes. Els
demana que li diguin la nota que han tret en les diferents assignatures. Posteriorment explica
un cas pràctic indicant que podria ser transferit a totes les assignatures. Aquesta és la forma
que proposa d'organització :
Indica que són necessàries 2 hores de treball diari , això afavorirà un hàbit . Distribució
de minuts en aquestes 2 hores :

* 30' - començar amb activitats de dificultat mitjana ( el psicopedagog ho argumenta per
la corba de rendiment
primers 30 minuts.

30-60-30. El període més gran de rendiment arriba després dels

* 60' - estudiar: subratllar, memoritzar...
* 15' -activitat fàcil: taller el que farem demà.
* 15' - descans per repartir com un vulgui.
Després d'explicar la forma d'organització passa a explicar el com:
1 . Condicions ( llocs on no distorsionin l'estudi ( watshap, música, internet... ), seria
interessant buscar una biblioteca.
2 . Rebre la informació. Si ens emparrem a classe no rebem la informació, si no anem a
classe tampoc. Ens arriba si seguim l'explicació. En alumne qüestiona que si el professor és
divertit atens més. El psicopedagog respon que si l'alumne el que es pretén és aprovar, no
passar-ho bé. Per tant:
Idees principals: A través de l'explicació i apunts o lectura .
Transformar la informació: subratllar conceptes més importants ( què, com, quan, on ),
es podrien fer fitxes o esquemes ( és una forma d'organitzar gràficament els continguts ),
resums ( a partir de l'esquema es redacta el resum ).
3 . interioritzar. Uns dies abans de l'examen estudiarem els resums. Aquesta tècnica ens
servirà per saber expressar millor.
4 . Treballar la informació.
La metodologia és anar formant, desenvolupant les tècniques d'estudi, escrivint a la
pissarra amb l'ajuda dels alumnes. En tot moment el psicopedagog fa referència a matèries
dels alumnes creant enllaços a la realitat pròxima d'aquests.
Assignatures relacionades: Didàctica general, Psicologia de l'educació, Noves
tecnologies de la informació.
Conceptes. Com orientadors aportem nombroses tècniques didàctiques encaminades a
facilitar un ensenyament efectiu i individualitzada per als alumnes amb dificultats
d'aprenentatge.
Mitjançant programes de modificació cognitiva volem modificar les capacitats de
l'alumne amb diferents estratègies d'obtenció, elaboració, raonament i solució de tasques i
problemes. Analitzem, planifiquem i desenvolupem un sistema d'entrenament amb tasques
que presentin nivells de dificultat progressius i adequats a l'alumne.
L'objectiu últim d'aquesta intervenció és aconseguir l'autonomia de l'
alumne, cal que l'estudiant tingui consciència i controli els seus propis

processos disposicionals per arribar a ser independent en els seus aprenentatges.
El Recurs didàctic: Una ferramenta emprada en la carrera són els mapes conceptuals.
Un bon exemple:
http://www.claseshistoria.com/bilingue/1eso/egypt/egypt-image-spanish.html
La frase: “No cal començar sempre per la noció primera de les coses que

s'estudien, sinó per allò que pot facilitar l'aprenentatge.” Aristóteles

Día 8
Assisteixo a la reunió d'un grup de treball que pretén desenvolupar un projecte de
mediació escolar. El psicopedagog em va remetre allà perquè considera que seria interessant
des del meu experiència com a mediador policial aportar els meus coneixements.
A la reunió assisteixen diferents professors voluntaris que tenen interès en aquest tema
i volen formar un grup de treball constituït segons les directrius de Conselleria perquè siguin
comptabilitzades hores de formació pel que es van tractar aspectes burocràtics com els que i
quants havien de constituir la taula de treball indicant que havien de ser un mínim de 3 i un
màxim de 10. A la reunió es van debatre objectius generals i específics com elaborar el
material per a constituir el sistema de mediació escolar. Algun dels professors entenia que la
mediació escolar es basava en proporcionar tècniques de mediació als professors perquè
aquests portessin el pes de la mediació. Vaig poder donar el meu parer respecte a aquesta
qüestió i vaig argumentar que la participació activa de l'alumnat podria ser clau ja que davant
d'un conflicte entre dos alumnes, un d'ells podria sentir que el professor té un vincle més
estret amb l'altre i per això escombra cap a aquest. La participació d'alumnes externs a
l'entorn dels alumnes en conflicte podrien donar un punt de vista imparcial i empàtic ja que
parteixen del paper d'alumne. Els professors em van preguntar si en el meu lloc de treball
teníem un sistema de detecció de conflictes i necessitats mediadores i vaig argumentar que
normalment hi ha un demandant del servei de mediació i que, tot intervenint, des conflictes
detectats pel professor també s'hauria oferir aquest servei a els alumnes .
Comentem que d'incloure alumnes en l'equip de mediació s'hauria de concretar un
perfil concret, per exemple que siguin alumnes amb l'empatia com a valor clarament
desenvolupat. El dia següent, comentant aquesta circumstància amb el psicopedagog va
argumentar que un bon perfil serien els alumnes líders de 2n de batxiller, independentment
dels seus resultats acadèmics, pel seu poder d'influència en les alumnes implicats.
La reunió va finalitzar amb el compromís d'anar buscant material per anar treballant així
com enquestes per detectar necessitats mediadores. Per la meva part em vaig comprometre a
establir contacte amb l'IES Miralcamp de Vila-real on fa dos anys, en unes jornades de

mediació policial, van realitzar unes ponències que fa a l'efectivitat que té el grup de mediació
escolar en aquest centre, per tal de obtenir el seu protocol d'actuació.
Assignatures relacionades : Anàlisi de casos, Psicologia de l'educació, Noves tecnologies
de la informació .
Conceptes : Podem pensar la mediació com un dispositiu que genera condicions perquè
un acord sigui possible. Com tot dispositiu, té característiques particulars i proposa algun
objectiu i amb el recurs a tècniques específiques, es posa a circular la paraula.
Lungman indica que la mediació és un procés cooperatiu de resolució de conflictes. La
idea és que les parts trobin així, una solució a la disputa.
Davant les situacions conflictives, hi ha bàsicament cinc possibilitats:
1 . La retirada: que suposa renunciessin als objectius i trencar la relació
2 . La força: assegurar l'objectiu sacrificant la relació
3 . L'afabilitat: prioritzar la relació descuidant els objectius
4 . El compromís: renunciar a part dels objectius per mantenir la relació
5 . La negociació integradora: buscar l'acord entre les parts, mantenint en bons termes
la relació. Aquesta alternativa és la que s'aspira aconseguir a través de les instàncies de
mediació .
Així, la mediació escolar és un mètode per resoldre conflictes que
suposen un tercer neutral que pugui ajudar els disputants de forma
cooperativa de tal manera que puguin resoldre el problema que els
enfronta.
El Recurs didàctic: Vídeo, simulació mediació escolar:
http://www.youtube.com/watch?v=YcSlVKrVjQA
La frase: "Els conflictes existeixen sempre, no tracteu d'evitar, sinó d'entendre'ls".
Yutang, Lin

Día 9.
Compareix davant el psicopedagog una noia d'origen àrab que està cursat un cicle
formatiu: Atenso (atenció sociosanitària), manifestant ansietat perquè entén molt bé les
classes però té dificultats en expressió. El psicopedagog li ensenya tècniques de maneig de
l'ansietat i li explica que la millor manera de millorar l'expressió és escriure molt en castellà. El

psicopedagog m'explica, posteriorment que aquesta alumna manifesta un gran interès ja que a
part de cursar el cicle, treballa a la tarda cuidant una dona gran i porta les tasques de la llar a
l'estar casada i exercir el rol d'origen.
Compareix posteriorment Miquel amb una professora perquè el suspèn tot, no
col·labora a classe té problemes amb la seva mare. El psicopedagog intenta crear clima
preguntant i li pregunta que quan va a reaccionar. El insisteix que va millorant, va fent alguna
cosa, va agafant apunts. Les seves expectatives són cursar PQPI com a fórmula d'aconseguir el
graduat escolar. El psicopedagog pregunta per cadascuna de les assignatures. Li remet a un cas
particular on un alumne va aconseguir accedir al PQPI però que no es correspon amb el seu pel
que li planteja els següents requisits per a aquest any: zero amonestacions (a la segona
amonestació el psicopedagog li cridarà a ell i als seus pares per mantenir una entrevista) zero
faltes d'assistència no justificades, ha d'aprovar totes les assignatures fàcils (gimnàstica,
tecnologia...), aprovar de les instrumentals almenys 2 (llengua castellana, valencià,
matemàtiques...) i de la resta ha d'aprovar una o dues (naturals, socials...) , ha reeducar la seva
conducta (fuma porros abans d'entrar a l'IES). El psicopedagog posa l'accent en aquest tema
indicant-li la influència de les drogues en l'aprenentatge i en l'atenció a classe. Demana que
comparegui després del pont de desembre per parlar amb els seus pares. Durant aquest temps
ha d'anar millorant, si cada trimestre el psicopedagog veu avenços li traurà requisits per
accedir al PQPI .
Casos, Dificultats de l'aprenentatge, Educació especial.
Conceptes. En el cas de Miquel, les institucions educatives, tenen un paper important en
el problema de les drogues, ja que tenen com a funció principal la formació i reforçament de
valors de la família i la societat. Així com involucrar dins del procés educatiu la comunitat família, l'escola es maneja baixos models autocràtics on la planificació es realitza sense
prendre en consideració les necessitats i expectatives de l'adolescent, però dins d'aquest
procés l'adolescent vol ser pres en compte. A més és a l'escola on l'adolescent aquesta gran
part del seu temps, és aquesta on s'interrelaciona amb altres companys, cadascú amb diferent
normes i valors de la llar, que posa en risc per influència d'aquests
grups la integració social del jove. Dades estadístiques, sobre els
índexs de deserció escolar, i les edats de l'adolescent consumidor
tenen relació amb l'escola com a mitjà d'inici a les drogues. Es
considera que molts escolars s'introdueixen en la droga creient que
es tracta d'un joc, impulsat per altres companys, per pressions de
grup o requisit per pertànyer a aquests, que després combinant-ho
amb el consum d'alcohol i el cigarret.
El Recurs didàctic: Entrevista, marihuana y els seues efectes:
http://www.youtube.com/watch?v=gn814t0GWLk
La frase: “Tu memoría será el mejor albún de fotos, asi que cuidala, buena

alimentación, pocas drogas y mucha vida.” Antonio Cabado

Día 10
Compareix davant el psicopedagog la cap d'estudis comentant d'un alumne a qui ha
agafat novament fora del centre. Ella va estar parlant amb la seva mare qui diu tenir
problemes amb el seu fill que menteix constantment. Carles té amonestacions, fuites de
classe, molesta a classe, es va pegar amb un alumne a l'exterior del centre... El psicopedagog li
cita i s'entrevista amb ell perquè reverteixi la seva conducta. Comença preguntant pels estudis
i manifesta anar aprovant encara va treure un zero en matemàtiques. El psicopedagog li ha
demanat que reverteixi la seva conducta i acorden que Carlos seguirà estudiant ( el
psicopedagog li a tècniques d'estudi) es compromet a no tornar a sortir de l'institut.
Assisteixo a una reunió de la primera junta de delegats del centre en la qual prenen
veu el psicopedagog i la subdirectora. Ells animen els delegats a viure al centre: organitzar
activitats, festes.... Realitzar activitats que propiciïn les relacions alumnes- professors fora de
l'àmbit purament educatiu. La subdirectora indica que s'ha de triar el super-delegat que ha
d'assistir als consells escolars i el seu nomenament ha de figurar al PGA. S'anima als delegats
que participin en els consells escolars, i que es reuneixin per trobar accions que els facin
millorar en la seva estada al centre i defensin els seus drets.
Assignatures relacionades: Organització del centre escolar, Diagnòstic en educació,
Avaluació de programes, mestres i professors. Dissenys curriculars, Polítiques educatives.
Conceptes: Els delegats de classe són alumnes que representen la resta dels seus
companys. Aquests mateixos els trien i els converteixen en portaveus de l'aula. Però aquesta
no és l'única de les seves funcions. Traslladen al personal docent o de direcció les inquietuds
dels estudiants, preparen les reunions d'aula, formen part de la junta de delegats i van a les
reunions de seguiment, que avaluen la marxa del curs.
Qualsevol alumne pot ser delegat de classe i votar el seu candidat. D'aquesta votació,
directa i secreta, sortiran dos noms: el més votat serà el delegat, mentre que el segon que
acumuli més vots, serà el subdelegat. Tots dos tenen unes funcions de complir durant tot el
curs escolar, ja que el seu mandat es decideix al començament de l' any acadèmic (durant el
primer mes) i acaba amb la finalització del curs. Són figures destacades en els cursos
d'educació secundària, que mantenen la seva rellevància a la universitat. En general, el delegat
s'erigeix en portaveu dels seus companys, mentre que el subdelegat el substitueix quan estigui
absent o malalt i li dóna suport en les seves funcions.
Les juntes de delegats són comuns en tots els instituts d'educació secundària. Les
componen representants dels alumnes de tots els grups i els representants dels alumnes en el
consell escolar. La junta compta amb un espai apropiat dins del col·legi on reunir-se, bé de
manera habitual o quan succeeixi algun fet especial que així ho requereixi.
Les juntes es reuneixen abans i després de les reunions del consell escolar. En aquestes
trobades traslladen les inquietuds, propostes i problemes dels grups i coneixen les decisions o
conclusions sobre els temes tractats, que donen a conèixer després a la resta de companys.

Això suposa, entre altres coses, que elaborin informes per al consell escolar ( "a iniciativa
pròpia o a petició d'aquest"), propostes de modificació del Reglament de Règim Interior i els
criteris per a l'elaboració dels horaris d'activitats docents i extraescolars.
També tenen la possibilitat de transmetre les seves preocupacions sobre la celebració
de proves i exàmens, desenvolupament d'activitats culturals,
recreatives i esportives; reclamacions per abandó o incompliment de
les tasques educatives per part de l'institut, al·legacions i reclamacions
sobre la valoració del rendiment acadèmic de dels alumnes; sancions
als alumnes per la comissió de certes faltes, i, en general, "actuacions i
decisions que afecten de manera específica als alumnes".
El Recurs didàctic: Normativa de participació de l’alumnat:
http://es.scribd.com/doc/69043329/DELEGADOS-Y-DELEGADAS-DE-CLASE-Normativay-Funciones
La frase: "L'home savi no ha d'abstenir de participar en el govern de l'Estat, ja

que és un delicte renunciar a ser útil als necessitats i un covardia cedir el pas als
indignes." Epicteto de Frigia

Día 11
Compareix Ángela per haver-se enganxat amb una altra alumna. Pel que sembla
aquesta alumna no entra a classe, diu que no entén el valencià i per això no li val la pena
entrar a classe. Ángela ha enganxat a l'altra alumna, segons argumenta, perquè se sent
desafiada i insultada tant al centre com a les xarxes socials. El centre ha sol·licitat als pares que
compareguin però diuen tenir dificultats per traslladar-se fins allà, no tenen mitjans de
transport i, pel que sembla mitjans econòmics. La cap d'estudis, després d'atendre en un
primer moment a Ángela i discutir amb ella i intentar fer-lo reflexionar la porta al despatx
d'orientació perquè la tinguin controlada i no surti de classe. La psicòloga li mana tasques de
matemàtiques. El psicopedagog, després d'arribar, intenta guanyar-se la confiança d'Ángela, a
la qual ja coneix com la "reina dels passadissos" perquè no entra a classe. L'altra alumna ha
estat traslladada a l' ambulatori. Les dues comparteixen autobús per tornar a casa i s'ha de
treballar la forma en què no s'origini un nou conflicte al bus.
El psicopedagog reflexiona amb el departament d'orientació sobre una alumna de 13
anys, Luwa, que ha comparegut aquest matí indicant que viu amb la seva mare i els seus
quatre germans. Manifesta sentir-se desbordada perquè s'ha de fer càrrec d'ells. El seu pare
viu a Uganda i la seva mare està malalta i alhora que no para de manifestar que es vol suïcidar.
D'altra banda indica que la seva mare no para rebre gent a casa amb els quals manté relacions
sexuals o afectives de curta durada. L'alumna no pot centrar-se en els seus estudis perquè s'ha
de fer càrrec dels seus germans i se sent aclaparada. El psicopedagog s'ha entrevistat amb una
de les professores la qual manifesta que és una alumna dispersa que es queixa molt sovint es

queixa pel seu estat de salut, li fa mal el cap, sent veus... De l'entrevista amb l'alumna li
demana que no vol que de part d'aquesta conversa a la seva mare. El psicopedagog indica que
l'alumna s'ha expressat amb molta maduresa. S'acorda que s'explorarà en serveis socials el
coneixement respecte a aquest tema si no saben res el psicopedagog s'entrevistarà amb la
mare per contrastar la informació.
Assignatures relacionades: Models d'orientació i intervenció psicopedagògica, Anàlisi
de Casos, Dificultats de l'aprenentatge.
Conceptes: Una de les dificultats més importants a què s'enfronta un docent és la
d'ensenyar a aquells alumnes que no senten interès pel que se'ls proposa a classe, a aquesta
situació de desmotivació, se li solen sumar problemes de conducta, i per descomptat, retards
en l'aprenentatge, com el cas d’Àngela. Tres situacions que sens dubte tenen relació entre si,
es fa molt difícil deslligar, però que no són normalment lineals ni unidireccionals, unes
condicionen a les altres, existint infinitat de casos i variables.
La motivació es defineix com un tret propi de cada persona, que es manté
relativament constant al llarg del temps i que és bastant difícil de modificar.
El concepte de meta és un element fonamental per entendre l'actitud positiva o
negativa dels alumnes davant l'aprenentatge, és la representació cognitiva del que es vol
aconseguir o evitar i influeix decisivament en la motivació.
D'altra banda, l'autoestima dels xavals és un altre factor clau ja
que de vegades es creuen incapaços d'assolir les metes que el món escolar
els imposa, els seus èxits i fracassos són causa de factors fixos i no
controlables per ells i elles. La reacció més habitual és la de mantenir la
seva autoestima a través de comportaments contraris a les normes
escolars i socials.
El Recurs didàctic: Reportatge aprendre a pensar:
http://www.dailymotion.com/video/xseqqd_filosofia-para-aprender-a-pensar_school
La fase: "Mai consideris l'estudi com una obligació, sinó com una oportunitat

per penetrar en el bell i meravellós món del saber." Albert Einstein.

Díes 12-13-14-15
Al llarg d'estats dies i amb la mirada posada en el pràcticum II he estat treballant el
material recapitulat de mediació escolar i m'he mantingut entrevista amb Ramon Cardona
psicopedagog de l'IES Miralcamp de Vila-real sobre el funcionament del servei de mediació que
es va iniciar a l'institut l'any 2006. M'ha proporcionat diferent documentació que va servir al
ies per iniciar el projecte, s'observa a més un cronograma que pot servir.

Cada setmana he assistit a les reunions del grup de professors que pretén iniciar el
servei de mediació formant part activa i prenent la iniciativa en molts moments. Els he
plantejat, que per posar en pràctica el servei abans que acabi el curs lectiu 40 minuts a la
setmana dóna per poc, així que els he plantejat que jo, des del practicum2 podria encarregarme de la formació als professors participants del servei com dels alumnes que entrarien a
formar part, de manera que, amb aquesta distribució de treball podríem avançar més ràpid.
He observat que en els membres hi havia diferents conceptes del que seria la mediació per la
qual cosa cal una formació que comporti que tots els professors exerceixin la mateixa funció i
el mateix rol i assumeixin un mateix concepte del que és la mediació. En les diferents setmanes
hem començat a elaborar qüestionaris per a professors i alumnes per a registrar dades que
donin suport a la necessitat de crear un servei com aquest.
Casos, Didàctica general, Desenvolupament i aprenentatge, Noves tecnologies, Iterculturalitat
i educació, Mètodes d’investigació.
Conceptes.
Educar des del conflicte per a la pau és una tasca, sens dubte, engrescadora,
especialment quan ens referim als propis conflictes i al conreu de la pau en el nostre entorn
immediat. Els centres educatius com a enclavaments de vida i creixement personal són – i han
de ser- font natural de conflictes o. El que és el mateix, d’oportunitats genuïnes d’aprendre a
ser i a viure junts. La convivència harmònica en les societats plurals no pot deixar-se a l’atzar,
és per això que proposem la mediació escolar com a contribució activa a la cultura del diàleg i
de la pau.
Considerem que la mediació escolar obre una via clara per aprendre a afrontar els
conflictes responsablement, tenint en compte els altres a l’hora de buscar solucions en comú.
Sabem que no cap el menor dubte de que paradojicament, mentre que cada generació de
xiquets pareix més intel·ligent, les seues capacitats emocionals i socials disminueixen molt.
També es evident que els bons modals influeixen molt més de lo que la major part de nosaltres
està disposat a reconèixer.
Les habilitats per a gestionar o manejar els conflictes són necessàries ja que els
conflictes són intrínsecament part de la vida quotidiana. Els conflictes poden ser tan simples
com un malentés entre amics o tan complexes com la violència en la llar. La majoria dels
conflictes es poden tractar a mesura que sorgeixen, abans que aboquen a situacions més
complexes o violentes. Hem comprovat que la majoria de joves i
adults no disposen de les habilitats necessàries per a resoldre de
manera constructiva els conflictes. L’escola i, en el nostre cas, l’institut
juga un paper clau a l’hora de dirigir el procés de socialització dels
estudiants per la qual cosa és la nostra responsabilitat afrontar aquest
dèficit posant en pràctica programes de resolució de conflictes,
mediació escolar, habilitats socials, etc.
La fase: “La cooperació no és absència de conflictes, sinó el mitjà per resoldre el

conflicte”. Deborah Tannen

Blog

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Similar a Blog

Similar a Blog (20)

Último

Último (9)

Blog