El modernisme, Joan Maragall i la seva obra.(Lorena Expósito i Cris Familia, alumnes de l'IES Pla de les Moreres. Curs: 2011-2012)

1. Joan Maragall
Cris Familia Rivas
&
Lorena Expósito Romero

2. Moviment modernista
El modernisme és el nom que es va
adoptar a Catalunya per designar un
ampli moviment europeu. És va
conrear a final del segle XIX principi
del segle XX. Aquest moviment
pretenia contribuir a la modernització
cultural i artística.

3. Objectius del modernisme
Hi confluïen tres grans objectius:
La renovació dels materials artístics.
Una alta valoració de la consciencia
de ser artista i del valor de la
imaginació.
L’intent de reivindicar el passat
històric de ciutats o nacions, fins
aleshores silenciat pel domini dels
grans imperis europeus.

4. Vigència del Modernisme
El moviment modernista a Catalunya va
durar uns 20 anys. Va començar amb
uns fets molt significatius com
l’Exposició Universal de Barcelona
(1888), les 5 Festes Modernistes de
Sitges i la creació de revistes (L’Avenç,
Pèl & Ploma, Els Quatre Gats, Joventut i
Catalònia); continua amb la consolidació
professional de molts artistes, la
fundació de l’Institut d’Estudis Catalans
(1907) i la Setmana Tràgica (1909); i
culmina amb la mort del poeta Joan
Maragall (1911).

5. Tendències del modernisme
Estètica o decadentista Regeneracionisme
Opció artística que no És la recerca de construir
atribueix a l’art una una cultura nacional
funció de transformació catalana moderna,
social, sinó que pretén incloent-hi l’interès per
cultivar l’art en si la llengua.
mateix, en una mena de
consagració de l’artista.
Té relació amb la vida
bohèmia, és a dir, la
vida lliure, sense
convencions socials i
vivint de l’art.

6. Biografia de Joan Maragall
Joan Maragall va néixer el 1860 a
Barcelona en el bressol d’una família
dedicada a la indústria tèxtil. Tot i
que durant un temps s’incorpora a
l’empresa familiar , se’n va deslligar
per estudiar la carrera de Dret, amb
la intenció d’entrar amb contacte amb
el món intel·lectual. Així, va conèixer
el catalanisme i el regeneracionisme, i
s’interessa per les llengües europees,
sobretot l’alemany.

7. Un cop abandonada l’advocacia, optà per la
vida intel·lectual i es va incorporar en la vida
política i social de Barcelona. El 1891 es va
casar amb Clara Noble amb qui va tenir 13
fills.
Com a soci de l’Ateneu Barcelonès, va
conèixer el món literari i artístic, i això va
fer que des de 1893 fer un gir cap al
catalanisme i el Modernisme.
El 1909, arran de la Setmana Tràgica, va
escriure dos articles clau per a La Veu de
Catalunya. Va morir a Barcelona el 1911.

9. Obra
L’obra de Joan Maragall no és gaire
extensa i s’hi pot percebre una
important evolució d’estil.
El 1895 publica el primer llibre
Poesies. Aquesta obra inclou el
poema La vaca cega.
El 1898 va publicar l’Oda a Espanya.
El 1900 publica Visions i cants.
Conté la primera part d’El comte
Arnau.

10.  El 1903 llegeix el discurs Elogi de la paraula
i va ser publicat al 1905. Hi exposa la teoria
de la paraula viva.
 El 1904 publica Les disperses. El llibre
inclou la cançó La ginesta.
 El 1906 va publicar Enllà que conté la
segona part d’El compte Arnau.
 El 1909 va publicar a La veu de Catalunya
el poema Oda nova a Barcelona, inclòs en el
llibre Seqüències.
 El 1911 va publicar el seu últim llibre,
Seqüències. Inclou la tercera part d’El
compte Arnau i el Cant Espiritual.

11. La vaca cega
http://www.youtube.com/watch?v=0myr7NPsuuk&feature=related

12. La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca, Topa de morro en l'esmolada pica
avançant d'esma pel camí de i recula afrontada... Però torna,
l'aigua, i abaixa el cap a l'aigua, i beu
se'n ve la vaca tota sola. És cega. calmosa.
D'un cop de roc llançat amb massa Beu poc, sens gaire set. Després
traça, aixeca
el vailet va buidar-li un ull, i en al cel, enorme, l'embanyada testa
l'altre amb un gran gesto tràgic; parpelleja
se li ha posat un tel: la vaca és cega. damunt les mortes nines, i se'n
torna
Ve a abeurar-se a la font com ans orfe de llum sota el sol que crema,
solia, vacil·lant pels camins inoblidables,
mes no amb el posat ferm d'altres brandant llànguidament la llarga
vegades cua.
ni amb ses companyes, no: ve tota
sola. Joan
Maragall
Ses companyes, pels cingles, per les
comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre
pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

13. Són versos decasíl·labs d’art major. La
rima és lliure, és a dir, que no hi ha. El
poema s’estructura de la següent manera:
3 tercets
1 quartet
La última estrofa no té una estructura
concreta.

14.  En la primera estrofa ens presenta el
personatge. A la segona ens explica la
causa de la seva ceguera. En la tercera
estrofa, l’autor, intensifica la situació que
està passant la vaca. A la quarta estrofa
ens torna al present. A la cinquena
estrofa desapareix el jo narrador i ens
descriu el paisatge.
 Com hem dit anteriorment el poema es
troba al llibre Poesies.