Dificultats de desenvolupament - Discapacitat motora

1. 4.3 - DIFICULTATS DE
DESENVOLUPAMENT I
APRENENTATGE ASSOCIADES
A LA DISCAPACITAT MOTORA
Dificultats d’aprenentatge i trastorns del
desenvolupament.
Tema 4.3

2. ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ.
2. PARÀLISI CEREBRAL.
3. ESPINA BÍFIDA.
4. MIOPATÍES O DISTRÒFIES
MUSCULARS.

3. INTRODUCCIÓ 1
 Discapacitat motora és el conjunt de deficiències
o alteracions orgàniques que afecten al
funcionament de l'aparell motor trobant-se
compromès el sistema ossi, les articulacions, els
nervis i/o músculs.
 Paper que compleix l'acció i el moviment en el
desenvolupament del xiquet: influeixen en el
desenvolupament del xiquet respecte al
coneixement del seu propi cos, del món dels
objectes, de l'espai, del temps i de la causalitat,
factors que influeixen en l'estructuració afectiva,
en la cognitiva i en la interacció social.

4. INTRODUCCIÓ 2
 La discapacitat motora està dins d’un grup més
ampli: el de la discapacitat física.
 La discapacitat física també inclou discapacitats
per infermetat (per exemple, l’asma o l'epilèpsia) i
discapacitats per plurideficiències.
cerebral (per exemple, paràlisi
cerebral)
 Origen espinal (espina bífida)
muscular (distròfia muscular)
Altres d’origen osteoarticular

5. DISCAPACITAT FÍSICA
DISCAPACITAT
MOTORA
PER INFERMETAT
PER
PLURIDEFICIÈNCIES
INTRODUCCIÓ 3

6. PARÀLISI CEREBRAL – CONCEPTE
 És un trastorn persistent, però no invariable, de la postura
i del moviment a causa d’una lesió no evolutiva de
l’encèfal abans que el seu creixement i desenvolupament
es completen.
 Es tracta d'una alteració del moviment i de la postura.
 L'origen és una lesió en l’encèfal permanent que s'instaura abans
dels 3 anys d'edat (5 anys segons altres autors). És a dir, es deu
a una deficient maduració del SNC.
 Consisteix en un trastorn motor complex que pot presentar o no
altres trastorns associats i que es caracteritza per disminucions o
augments del to muscular, disfuncions en l'equilibri i en la postura,
i alteracions de la precisió i coordinació dels moviments.
 No és una paralització del cervell. És una lesió encefàlica
esdevinguda durant la constitució, maduració i organització del
SNC que deixa seqüeles en el sistema neurològic.
 La PC no és una infermetat, no és contagiosa i no és progressiva.

7. PARÀLISI CEREBRAL – CAUSES 1
 Les causes són molt variades i amb gran interacció. No
es pot parlar d’una única causa.
 Hereditàries:
 Infermetats metabòliques congènites (galactosèmia,
fenilcetonúria).
 Prenatals:
 Infermetats contretes per la mare (rubèola, xarampió, sífilis,
herpes, toxoplasmosis, etc.).
 Accidents patits per la mare durant l’embaràs que afecten al
fetus.
 Teratògens.

8. PARÀLISI CEREBRAL – CAUSES 2
 Perinatals:
 Parts (prematur, hipermadur, patiment fetal per parts
excessivament llargs).
 Falta d'oxigen en el part (anòxia o hipòxia).
 Traumatismes per l’ús inadequat de fòrceps.
 Postnatals:
 Traumatismes en el crani.
 Infeccions (meningitis, encefalitis).
 Accidents vasculars (embòlies, trombosis, hemorràgies).
 Deshidratacions.
 Substàncies tòxiques (medicaments, anhídrid carbònic).

9. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 1
 Segons el tipus.
 Segons la topografia.
 Segons el grau.
 Segons el to.

10. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 2
 Espàstica: (70% dels casos)
 La lesió es localitza en el sistema piramidal i afecta als
centres motors produint una hipertonia (augment del to
muscular) tant en repòs com reforçant moviments deguts a
l'esforç o a l'emoció.
 El moviment voluntari dels músculs és rígid i és interferit per
espasmes.
 Els moviments són lents i explosius.
 En les cames predomina l'extensió i l’abducció, el peu equí i
les cames entrecreuades.
 En els braços queden afectats els músculs flexors (polze
pegat al palmell de la mà, dits flexionats i colze
semiflexionat.
 La hipertonia afecta als músculs de la cara pel que el
llenguatge sol ser disàrtric.
Segons el tipus

11. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 3
 Atetòsica o atetoide: (10 % dels casos)
 La lesió es localitza en el feix extrapiramidal i en els ganglis
basals.
 Els moviments són involuntaris i lents (cessen en estat de
repòs i s'incrementen a l'augmentar la tensió emocional).
 Depenent de la gravetat els moviments afecten als dits, canell,
cap i tronc.
 Les extremitats inferiors solen estar menys afectades que les
superiors.
 Solen trobar-se afectats els músculs de la llengua, de la
masticació i de la respiració.
 Els moviments involuntaris de la llengua i les ganyotes de la
cara afecten a la correcta articulació dels fonemes.
 Atetosis: continuïtat de moviments lents amb postures tortes i
alternants que es produeix generalment en mans i peus.
 Requereix logopèdia / AL.
Segons el tipus

12. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 4
 Atàxica: (8 % dels casos)
 La lesió es localitza en el cerebel.
 Carència de coordinació muscular al realitzar moviments
voluntaris, el que dóna lloc a una inestabilitat en la
marxa, amb un pobre equilibri a causa de la dificultat
que presenten en el control del cap i del tronc.
 Problemes de coordinació viso manual.
 La parla presenta nombroses interrupcions variant en
intensitat i la veu tendeix a ser baixa i monòtona.
 L'articulació dels fonemes és lenta i imprecisa
presentant disrítmia.
Segons el tipus

13. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 5
 Mixta: (10% dels casos)
 Combina els tipus anteriors (el xiquet afectat de paràlisi
espàstica pot presentar moviments atetoides i xiquets
afectats d’atetosis patir espasticitat).
 Són casos difícils d’enquadrar.
 Afegeix rigidesa i tremolors:
 Marcada hipertonia que pot arribar a impedir qualsevol
moviment.
 Moviments ràpids, breus, oscil·lants i rítmics.
Segons el tipus

14. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 6
 Monoplegia: afecta solament a una extremitat (braç o
cama).
 Hemiplegia: afecta a la meitat lateral del cos, braços i
cames del mateix costat.
 Paraplegia: l'alteració motora afecta solament a les
cames.
 Quadriplegia o tetraplegia: la lesió afecta al moviment de
les quatre extremitats.
 Diplegia: les extremitats inferiors estan més afectades
que les superiors.
 Triplegia: Quan un braç aquesta menys afectat que els
altres tres membres.
Segons la topografia (en el cas de la espàstica)

15. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 7
 Lleu:
 La motricitat fina es troba més afectada que la gruixuda.
 El xiquet pot caminar i parlar (moviments són lents i maldestres).
 Són freqüents els problemes d'articulació.
 Moderat:
 Estan afectades la motricitat fina i la gruixuda.
 Per al desplaçament es requereixen andadors o cadira de rodes.
 Problemes en l'articulació: parla imprecisa i poc intel·ligible.
 Sever:
 L'afectació de la mobilitat és quasi total.
 No pot usar les mans ni caminar i la parla està molt afectada.
 Depèn totalment d'altra persona.
Segons el grau d’afectació

16. PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 8
 Isotònics:
 El to muscular és normal.
 Hipertònics:
 El to muscular es troba augmentat por damunt de lo
normal.
 Hipotònics:
 El to muscular està disminuït.
 Variable:
 L’estat del to muscular es mostra poc consistent.
Segons el to muscular en repòs

17. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 1
 Els trastorns de desenvolupament associats a la
PC no està clar a què es deuen; si al dany cerebral
o a la falta d'una bona atenció primerenca.
 L'atenció primerenca juga un paper rellevant en el
desenvolupament:
 la plasticitat del cervell permet que les zones no
danyades puguen fer-se càrrec de part de les funcions
de les àrees lesionades.
 El quadre clínic no és estable sinó que canvia a
mesura que el cervell madura.

18. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 2
Els trastorns del desenvolupament associats a la PC
són:
1. Convulsions o Crisis epilèptiques.
2. Alteracions sensorials.
3. Retard intel·lectual.
4. Dèficit d’atenció.
5. Alteracions en el llenguatge i la parla.
6. Alteracions psicològiques.
7. Altres problemes associats.

19. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 3
 Convulsions i crisis epilèptiques:
 La convulsions tonicoclòniques fan que cride i es pot
perdre la consciència, presentant sacsejades de la cames
i braços, moviments convulsius i pèrdua del control de la
bufeta.
 La convulsió parcial simple té símptomes localitzats
(sacsejades musculars i formigueig).
 La convulsió parcial complexa comporta al·lucinar,
trontollar, presentar moviments automàtics així com un
estat mental confús.
 Les crisis no solen ser tan freqüents com per a afectar al
procés d'ensenyament - aprenentatge però sí poden
generar problemes en la integració.
 Les convulsions poden tenir una repercussió a nivell
emocional i en l'autoestima, així com en la integració
social.

20. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 4
 Anomalies sensorials:
 Trastorns auditius (sobretot per a paràlisi atetoide): pèrdua d'audició
per a sons aguts (/s/, /z/,…). Els ometen, substitueixen o distorsionen.
Els propis moviments del cos dificulten l'audició al no aconseguir
orientar cap i cos cap a l'origen del so.
 Trastorns visuals. Si el to del múscul ocular està afectat hi ha pèrdues
en l'agudesa visual i en el camp visual, nistagme...
 Trastorns perceptiu motrius. No interpreta bé la informació procedent
del seu cos i del seu entorn. Així hi ha problemes de lateralitat,
esquema corporal, orientació espacial, discriminació visual, figura -
fons, domini de l'espai, complementació de figures, escriptura i dibuix
(tot açò afecta a la lecto-escriptura)
 Trastorns de l'olfacte, de les sensacions tàctils, quinestèsiques i
propioceptives.

21. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 5
 Retard intel·lectual:
 El retard intel·lectual es deu a la prematuritat del dany
en el cervell i a les limitacions que la paràlisi imposa al
subjecte a l'hora d'explorar l'entorn i aprendre per si
mateix.
 Tenen experiències sensoriomotores molt limitades. Això
impedeix el desenvolupament de la intel·ligència
sensoriomotora.
 Els problemes de llenguatge i parla frenen la construcció
del coneixement, el desenvolupament del pensament i el
domini de la lecto-escriptura.
 1/3 dels xiquets afectats de paràlisi cerebral té un retard
mental lleu, 1/3 moderat o greu i la resta és normal.

22. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 6
 Dèficit d'atenció:
 L'atenció està molt afectada.
 Està molt dispersa i amb reaccions exagerades
davant estímuls irrellevants.
 El dèficit atencional té greus repercussions sobre
l'aprenentatge.
 Els programes d'entrenament per al
desenvolupament de l'atenció i de la concentració
han d'iniciar-se des de l'etapa d'educació infantil i
seguir aplicant-se durant l'ensenyament primari.

23. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 7
 Alteracions en el llenguatge i en la parla:
 A l'estar afectats els moviment dels òrgans d'articulació,
la parla pot ser inintel·ligible.
 Es produeixen pauses respiratòries estranyes,
modificacions en l'expressió i en l'articulació de paraules,
també sorgeixen apràxies i disàrtries.
 Quan la parla està molt afectada es deuen utilitzar altres
sistemes de comunicació com el llenguatge Bliss i
taulers de comunicació.
 Que la parla estiga afectada no implica que el llenguatge
també ho estiga.
 Les dificultats de comunicació van a dificultar el procés
d'ensenyament aprenentatge.

24. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 8
 Alteracions psicològiques:
 Problemes en el desenvolupament social i de la personalitat
(inseguretat, obsessions, pors, etc.).
 Problemes motivacionals al no haver sincronia entre les seues
respostes i les conseqüències (falta de control).
 Repercussions negatives sobre l'autoestima que produeixen absència
d'expectatives d’autoeficàcia i sentiments d'indefensió apresa.
 Són molt sensibles i amb un escàs control emocional, el que pot dur-
los a desenvolupar una dependència quasi absoluta i problemes
d'ansietat, depressió, sentiments de frustració, resistència al canvi,
imatge distorsionada (baix autoconcepte i autoestima), inestabilitat
emocional i aïllament.
 Cal evitar la sobreprotecció.

25. PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL
DESENVOLUPAMENT 9
 Altres problemes associats:
 Problemes de creixement. Per exemple, en la hemiplegia les
extremitats del costat afectat no tenen la mateixa grandària que el del
costat no afectat.
 Problemes d'incontinència. Falta de control sobre els músculs de la
bufeta. Es precisa personal auxiliar que atenga les seues necessitats
higièniques.
 Problemes de baveig. Falta de control dels músculs de la gola i la
llengua. Produeix irritacions en la pell i situacions socialment
inacceptables.
 Problemes d'alimentació i de desnutrició. Dificultats per a menjar i
engolir.

26. INTERVENCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA PC 1
 L'objectiu inicial és desenvolupar al màxim les
capacitats perquè en el futur duguen una vida
(personal, social, laboral, etc.) el més adaptada i feliç
possible.
 En cada situació i per a cada alumne cal valorar les
necessitats educatives específiques.
 Prioritats (objectius de la intervenció educativa):
 1ra etapa: Atenció primerenca (inhibir els reflexos posturals
inadequats, facilitar l'equilibri i anul·lar els patrons
anormals de desenvolupament.
 2ra etapa: Fisioteràpia, desenvolupament de la
sensopercepció, desenvolupament del llenguatge i del
procés de socialització.
 3ra etapa: socialització i l'adquisició de coneixement.

27. -En els casos més greus, si el centre ordinari no pot garantir l'atenció
que l'alumne amb PC requereix, centre o aula específica.
-Si les NEE aconsellen la integració en el centre ordinari: personal
especialitzat.
-El centre haurà de disposar de condicions d'accessibilitat.
-Necessitarà adaptacions d'accés i, potser, ACIS.
INTERVENCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA PC 2

28. • Tenir cert domini del SAAC utilitzat per a establir contacte amb
l'alumne sense parla funcional: Bliss, PIC (pictogrames), taulers
de comunicació, ordinadors personals (projecte Ediris), etc.
• Donar a conèixer a la resta d’iguals la problemàtica de l'alumne i
orientar-los sobre com se li pot prestar ajuda.
• Donar a conèixer a l'alumne les dependències del centre, personal
i especialment el funcionament de l'ascensor si ho hagués.
• Afavorir la integració social mitjançant programes d'Habilitats
Socials.
• Potenciar al màxim les restes de mobilitat.
INTERVENCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA PC 3

29. ESPINA BÍFIDA – CONCEPTE 1
Defecte morfològic i congènit del tub
neuronal: l’arc vertebral posterior no
tanca bé i suposa el risc de danyar la
medul·la espinal.

30. ESPINA BÍFIDA – CONCEPTE 2
 S'origina durant el primer mes d'embaràs.
 També pot ser degut al trencament del tub
neuronal tancat prèviament.
 Si va acompanyada de malformacions es pot
detectar amb les proves mèdiques
corresponents entre les setmanes 14 i 16
d'embaràs.
 1 de cada 1.000 naixements.

31. ESPINA BÍFIDA – CAUSES
 Les causes de l'espina bífida no estan bé
determinades.
 El 95% dels casos es deu a un dèficit de folats (àcid
fòlic) en l'organisme de la mare.
 Altres possibles causes:
 l'exposició a radiacions i a substàncies tòxiques.
 la genètica.
 la dieta de la mare en l'embaràs.
 la grip.
 lesions traumàtiques.
 l'àcid valproic.
 medicaments per a la soriasis o l'acne.
 tractament amb hormones sexuals.

32. ESPINA BÍFIDA – CLASSIFICACIÓ
 EB Oculta tancament defectuós de les làmines de la
columna. Inestabilitat en la marxa, debilitat en extremitats
inferiors. En la zona afectada pot haver depressió,
creixement del borrissol… La medul·la espinal i els nervis no
estan alterats.
 EB Meningocele
 EB Lipomeningocele
 Són les formes menys freqüents. Una o més vèrtebres
presenten una obertura de la qual apunta un quist ple de
líquid cefaloraquidi que conté part de les meninges però no
els nervis espinals.
 EB Mielomeningocele
 El quist conté tant les membranes com les arrels
nervioses de la medul·la espinal i sovint la medul·la
en si. Ocasionalment la medul·la espinal i els nervis
queden al descobert. És necessari tancar
quirúrgicament l'obertura quan el bebè naix per a
evitar una infecció. Associat a hidrocefàlia.
 Raquisquisis
 No hi ha fusió entre els arcs neurals. Mort.
 Agnècia Sacra
LLEU
GREU

33. ESPINA BÍFIDA – LOCALITZACIÓ 1
 Com més alta i extensa es trobe la lesió més
greu seran els trastorns que provoca.
 La lesió es pot produir en:
 crani,
 coll,
 dorsal,
 lumbar,
 zona sacre coxígea.

34. ESPINA BÍFIDA – LOCALITZACIÓ 2
 Vèrtebres
cervicals
 Vèrtebres
dorsals
 Vèrtebres
lumbars
 Sacre
 Coxis

35. DIFICULTATS ASSOCIADES A LA ESPÍNA BÍFIDA 1
Alguns problemes orgànics i psicològics (no en desenvolupament
intel·lectual).
 Hidrocefàlia (95% probable en mielomeningocele), requereix
cirurgia.
 Alteració intel·lectual si no es controla la hidrocefàlia.
 Alteracions de personalitat produïdes pel nivell d'acceptació i les
actituds de la família.
 Psicomotricitat fina roïna conseqüència de la hidrocefàlia:
influència indirecta en el desenvolupament cognitiu (esquema
corporal, relacions espacials, coordinació visomotriu, etc.) i retards
en lecto-escriptura.
 Absència d'experiències vitals causades per l'hospitalització o per
les dificultats per a un desplaçament autònom, perjudiquen al
desenvolupament intel·lectual.
 Capacitat verbal superficial (logorrea), associada a la hidrocefàlia.

36. DIFICULTATS ASSOCIADES A LA ESPÍNA BÍFIDA 2
 Dificultats de memòria, atenció, motivació, que retarden la
simbolització.
 Problemes emocionals, socials i de conducta. Ansietat, inestabilitat
emocional, inseguretat i por al fracàs. Baixa autoestima.
 Alteracions neurològiques.
 Regió sacra: afecta als peus, bufeta i anus.
 Regió lumbo-sacra: genolls, deformacions en peus.
 Regió lumbar: luxació de maluc i deformacions en peus.
 Regió dorso-lumbar: paràlisi de la pelvis i extremitats inferiors.
 Ortopèdiques: en esquena, maluc, peu equí, equinovar i talo.
 Urològiques: alteracions en la bufeta.
 Intestinals: estrenyiment, diarrea, incontinència…

37. INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN EB
-Els objectius fonamentals de la intervenció són aconseguir la
màxima independència funcional, màxima autonomia i la màxima
integració social.
-Escola ordinària la millor opció.
-AC d'accés (supressió de les barreres arquitectòniques i adaptació
d'horaris per incontinència).
-En infantil s'han de reforçar els objectius de psicomotricitat
gruixuda, fina i esquema corporal.
-En primària se'ls ha de proporcionar suport per a superar els
desfasaments curriculars que s'estiguen produint.
-ACIS en les àrees on s'observa retard curricular.
- Importància de l’atenció primerenca.

38. MIOPATIES O DISTRÒFIA MUSCULAR – CONCEPTE
 La distròfia muscular o miopatia abasta
més de 30 malalties genètiques,
incapacitants que es caracteritzen per una
debilitat i degeneració progressiva dels
músculs esquelètics simètrics usats durant
el moviment voluntari.
 Es desconeix la causa: error congènit del
metabolisme?
 Pèrdua de força i deformitat progressiva
fins que precisa cadira de rodes.

39. MIOPATIES O DISTRÒFIA MUSCULAR – TIPUS
 Distròfia muscular de les cintures. Apareix debilitat i degeneració
dels músculs de la cintura escapular o pèlvica. Progressió lenta.
 Distròfia muscular distal (de Gowers). Afecta a subjectes adults.
 Distròfia muscular miotònica. Debilitat i deterioració dels músculs
voluntaris de la cara, coll i la part baixa dels braços i cames. Es dóna
flacciditat facial, disàrtria i caiguda de la parpella superior.
 Distròfia muscular seudohipertròfica benigna (Becker). Debilitat
muscular lenta i progressiva de les cames i de la pelvis. Afecta a
xiquets. Progressa lentament. Apareix a les 8 anys, incapacita als 25.
 Distròfia fascioescapulohumeral (Landouzy-Dejerine). Afecta a la
part superior del cos. Provoca una atròfia simètrica dels músculs de la
cara, muscles i braços. Lenta. A partir de 10 anys.
 Distròfia muscular de Duchenne. Es dóna un atrofiament simètric i
progressiu dels músculs de la pelvis i extremitats inferiors. Afecta a
barons. 50 % de totes les distròfies. Apareix als 3 – 5 anys, als 12
cadira de rodes. Mort als 20.

40. DIFICULTATS DE DESENVOLUPAMENT ASSOCIADES A LA DM
 - Inestabilitat emocional provocada per l'acceptació de la malaltia i
la negació al desenllaç de la mateixa.
 - Un alt grau d'ansietat i inseguretat.
 - Actituds negatives que es solen concretar en agressivitat, no
sempre manifesta, mutisme oposicional i replegament sobre si
mateix.
 - Refugi en la fantasia com mitjà d'escapar de la realitat.
 - Passivitat, relacionada amb la falta d'autonomia progressiva i la
dependència afectiva.
 - Un baix autoconcepte.
 - Baix rendiment escolar, provocat pel descobriment de la baixa
esperança de vida, ja que el xiquet amb distròfia muscular no té
afectada la seua capacitat intel·lectual.

41. INTERVENCIÓ EN LA DM
 Mitigar en tant que sigui possible els
problemes anteriors.
 Romandre en l'escola i fer vida escolar i
social fins que la incapacitat ho permeta.