3. Es el software bàsic que permet a l’usuari entrar en comunicació amb el seu ordinador, administrar els seus recursos i accedir i
gestionar l’altre software que tinguem instal·lat.
Sistema Operatiu
4. • Gestiona els recursos de l’ordinador com la CPU, la memòria, les
impressores i altres perifèrics.
• Serveix d’interface (mitjà de comunicació entre l’ordinador i
l’usuari).
• Controla la transferència de la informació entre memòria i
perifèrics.
• Obre i tanca arxius.
Funcions del Sistema Operatiu
6. MS-DOS (MicroSoft Disk Operating System) és un sistema operatiu
de disc comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i
compatibles, utilitzat sobretot durant la dècada dels 80 i primera
meitat dels 90.
MS-DOS
7. Al 1991 un estudiant de Finlàndia (Linus Torvalds) va començar, per
entretenir-se a treballar a la creació d un codi font (conjunt de línies
de text que fan de síntesi d’un llenguatge de programació i es
comprensible per al ésser humà, per fer canvis a un programa, és
imprescindible tenir el codi font del mateix.
LINUX
8. Posseeix 2 característiques que ho diferencien d'altres sistemes
operatius:
• És programari lliure: pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i
redistribuït lliurement.
• Es distribueix amb el seu codi font: permet a qualsevol persona
que així ho desitgi fer canvis per a resoldre problemes
• La majoria de programes que s'afegeixen al nucli de Linux per a
crear un entorn més amigable han estat creats gràcies al projecte
GNU, per això, alguna persones el criden GNU/Linux.
LINUX
9. AVANTATGES:
• Gratuït
• Software lliure abundant
• Les vulnerabilitats son detectades i corregides més ràpidament
que qualsevol altre.
DESAVANTATGES:
• Poc utilitzat
LINUX
10. AVANTATGES.
• És el que té més software desenvolupat
• Accessible a reparacions
• Innumerables opcions d’expansió de capacitats de base
DESAVANTATGES
• Propens a ser afectat per virus.
• Calen constants actualitzacions per corregir problemes de fàbrica.
• Constantment comuniquen missatges que provoquen distracció.
WINDOWS
11. AVANTATGES:
• Millor interface gràfica del mercat
• Més immunitat davant virus
• Excel·lent continguts multimèdia
DESAVANTATGES:
• Més cars
• Centres de reparació menys accessibles i més lents
MAC OS (APPLE)
13. • Monousuari: Els que permeten a un únic usuari davant
de l’ordinador.
Ex. Ms- dos, antigues versions de MAC OS
• Multiusuari: Donen servei a més d’un usuari a la
vegada ja sigui per varies terminals connectades a
l’ordinador o per mitjà de sessions en xarxa.
Ej. Linux, Windows XP, Vista, 7, 8, etc.
Segons el nº d’usuaris:
14. • Monotasca: poden realitzar una sola tasca a la vegada.
Ex: Msdos
• Multitasca: poden realitzar varis processos a la vegada.
Ex: OS/2. Windows XP,7
Segons el nº de tasques:
15. • Uniproces: Capaç de utilitzar un sol processador de
l’ordinador.
Ex: MS-dos
• Multiproces: Capaç de utilitzar més d’un
processador.
Ex: Linux, Windows Xp, Vista, 7.
Segons el nº de processadors:
17. • Usuari Administrador:
Té accés a tots els recursos de configuració del sistema. A més, un
usuari tipus pot escollir que els seus arxius siguin privats, de forma
que no puguin ser visualitzats des de les comptes de la resta
d’usuaris.
• Usuari Limitat:
No té accés a tots els recursos. No pot, per exemple, canviar la
configuració de les comptes d’altres usuaris o la configuració de
l’ordinador general, però, pot configurar lliurement la seva pròpia
compte: preferències d’escriptori, configuració de pantalla, etc.
Usuaris
19. El correu electrònic s’inicia abans que Internet, i de fet, va ser una
eina important per que aparegués.
El correu electrònic va començar a utilitzar-se al 1965 a una
supercomputadora i per 1966 s’havia estès ràpidament per utilitzar-
se a les xarxes de computadores.
Al 1971, Ray Tomlinson va incorporar l’ús de la arrova (@) com
divisor entre l’usuari i la computadora on es deposita el correu.
Origens
20. Als seus orígens, el correu electrònic només es podia utilitzar
mitjançant una computadora que tingués un programa client de
correu.
L’espectacular desenvolupament d’Internet va portar una
interessant possibilitat: el correu Web. Gràcies a aquest és possible
llegir i enviar missatges des de qualsevol navegador Web, sense
tenir més programes instal·lats ni configurats.
Origens
21. Segons el servei: web o programa
Correus a través de la web (webmail) permeten enviar i rebre
missatges mitjançant una pàgina web, de forma que l’únic que
necessitem és qualsevol navegador.
Els clients de correu, en canvi, son programes que s'instal·len al
nostre ordinador i que ens permeten gestionar el correu i els
contactes, a part de l’agenda. Es el cas d’Outlook o de Thunderbird.
Tipus de correu
22.
23. 1. Un usuari (Ana) envia un missatge de correu electrònic i es connecta a un
servidor SMTP (Simple Mail Transfer Protocol) que està configurat al seu
compte de correu electrònic.
2. Una vegada al servidor SMTP, un Agent de Transferència de
Correu (MTA) veu la direcció del destinatari i es fixa en el domini de la
direcció per determinar el seu destí.
3. Després de consultar al servidor de Sistemas de Nombres de Domini
(DNS) per part del Correu Intercambiador (MX) i identificar el domini del
destinatari.
4. El servidor SMTP enviarà el missatge al servidor a través del protocol
SMTP.
5. El servidor de recepció emmagatzemarà el missatge i el farà disponible al
receptor (Bea), que pot accedir a través de la web, POP, o IMAP.
Intercanvi de correus
24. Per permetre tot aquest procés, existeix una varietat de protocols de xarxa
estàndards que permeten que diferents màquines, sovint executant sistemes
operatius diferents i utilitzant diferents programes de correu, enviïn i rebin
correu electrònic o email.
Intercanvi de correus
25. Hi ha dos protocols principals utilitzats per les aplicacions de correu client per
recuperar correu des de els servidors de correu: el Post Office Protocol (POP)
i el Internet Message Access Protocol (IMAP).
En el cas del protocol POP3, el programa client de correu (Outlook,
ThunderBird, Mail, etc.) es connecta amb el servidor i descarrega tots els
correus al dispositiu en el que configures el teu compte. Aquesta és la seva
principal avantatge , ja que al descarregar els correus, és possible llegir-los
inclús no estant connectat a Internet.
Al descarregar els missatges del servidor cada vegada que llegeixes el correu,
aquests s’esborren del servidor alliberant espai en el mateix, amb lo qual hi
ha menys possibilitats de que s’ompli la bústia, i no es puguin rebre nous
correus.
Protocols
26. La característica més significativa del protocol IMAP és que els correus i
safates no estan a l’ordinador sinó al servidor. Això permet tenir
perfectament sincronitzats tots els correus quan normalment llangueixes els
emails des de diferents ordinadors o dispositius, o inclús des de Webmail, ja
que en qualsevol d’ells apareixeran tots els correus, el que inclou no
solament els correus de la safata d’entrada sinó també els de la resta de
safates.
La principal desavantatge del protocol IMAP es que és necessari disposar de
connexió a Internet tot el temps per revisar els missatges, a més de que al
quedar emmagatzemats al servidor, s’ha de revisar de tant en tant l’espai
utilitzat pels correus per no sobrepassar el límit de capacitat de la bústia en
qüestió.
Protocols
27. • Preu. El cost d’enviar i rebre missatges a través d’ Internet (independentment de l’origen o del destinatari) es molt barat.
• Rapidesa.
• Versatilitat. Ofereix moltes possibilitats que no estan disponibles en altres mitjans. Per exemple, podem enviar amb una sola emissió varis
missatges a diferents persones residents a diferents parts del món.
• Fiabilitat. Els missatges electrònics no solen perdre’s. Quan no arriben al seu destí per problemes de xarxa es retornen al remitent amb alguna
comunicació sobre la causa de la errada.
• Comoditat. Permeten un gran estalvi de temps i espai, ja que els missatges rebuts es poden guardar en el disc dur d’una computadora i poden
imprimir-se, respondre’s, etc., quan es desitgi.
Avantatges de l’email
28. • Els virus informàtics, que es propaguen mitjançant fitxers adjunts afectant l’ordinador de qui els obre
• La possible suplantació d’identitat, que es correu fraudulent i que generalment intenta aconseguir informació bancària.
• Els bulos (bromes, etc.), que difonen noticies falses massivament.
• Les cadenes de correu electrònic, que consisteixen en reenviar un missatge a molta gent; tot i que sembla inofensiu, la publicació de llistes de
direccions de correu facilita la propagació a gran escala del correu no desitjat i de missatges amb virus, suplantadors d’identitat, etc.
Desavantatges de l’email
