Presentació de Jordi Collet en el marc de la Jornada Tothom Educa 2015 del Prat de Llobregat.

1. www.uvic.cat
Família i escola:
Enfortint els vincles
VIII Jornada Tothom Educa
El Prat de Llobregat
Jordi Collet Sabé
Universitat de Vic – UCC

2. Índex
a) Infants, joves i famílies “estrangers al país
escola/Institut”. Causes i elements de les
incomprensions mútues.
b) Pistes i propostes per uns millors vincles
docents – famílies per l’èxit escolar de tot
l’alumnat
c) Conclusions
d) Treball en grups
2

3. La xerrada està basada en les conclusions de la
recerca “Escoles, famílies i èxit escolar” (2012-14):
3
www.fbofill.cat

4. Objectius de la xerrada:
a) Eines per canviar la mirada. Aportar una mirada
diferent sobre les incomprensions, les dificultats,
les complexitats de les relacions entre docents i
famílies. Modificar la perspectiva des de la qual
ens mirem aquest tema. Amb l’objectiu de
dubtar i fer(-nos) preguntes que ens permetin
avançar.
b) Explicar actuacions en aquest camp que s’han
realitzat després d’aquest canvi de mirada i de
preguntes docents sobre la pròpia relació
amb les famílies
4

5. a) Infants, joves i famílies
estrangers al “país escola -
Institut”. Causes i elements de les
incomprensions mútues
5

6. Petit joc per començar…
Any i autor/a del text?
6

7. "La mayor parte de los padres hoy no cumplen
con su deber hacia sus hijos. Creen que llevando
sus hijos al colegio ya no les incumbe otro deber (...)
creen que solamente son los maestros los que han
de instruir y educar a sus hijos (...). El maestro con
ganas y buena voluntad y con mucha dosis de
sacrificio, procura el perfeccionamiento del niño y
normalmente no lo logra. Es porque en su hogar
familiar no existe la continuación del Colegio. Se
descubre a menudo en la psicología infantil este
desinterés y despreocupación de los padres”.
7

8. Josep Mº Carbó. Prevere i mestre
Text aparegut al programa de Festa
Major de Torelló
1951
8

9. “La cultura académico-escolar o gramática de
la escolaridad, se ha configurado en el tiempo,
hasta fechas recientes, al margen del
establecimiento de relaciones
institucionalizadas entre la escuela y las
familias” (Tyack i Tobin)
Fins i tot avui, quan l’escola ha evolucionat, s’ha
obert i ha avançat molt; i quan també les famílies
s’han transformat, les relacions entre ambdós
segueixen essent complexes–incomprensions
9

10. Escola i Institut: metàfora de país
Infants, joves i famílies, estrangers al país
Escola - Institut?
Què configura aquesta distància?
Aquesta llunyania? Aquest “sentir-se
estrany – estranger”?
10

11. a) Mariano Fernández Enguita (1988)
Mirades de les famílies – infants i joves cap a l’escola
o Institut en funció de classe social
11
+ vincle
expressiu
- vincle
expressiu
+ vincle
instrumental
- vincle
instrumental
ADHESIÓ
REFÚS ACOMODACIÓ
DISSOCIACIÓ

12. B) Bernard Lahire (1995): xoc cultural entre
famílies, infants i joves i escola/INS.
Incomprensió escolar d’allò familiar: especialment
famílies immigrants i classes populars
«El mite de la dimissió parental el construeixen
els docents quan dedueixen pels comportaments
i resultats escolars que alguns pares/mares no
s'ocupen dels seus fills. Sovint no se’ls veu
(entrevistes, reunions). I d’aquesta «Invisibilitat»
se’n dedueix una indiferència cap allò escolar
que no correspon a la realitat"
12

13. B) Bernard Lahire: xoc cultural entre famílies,
infants i joves i escola/INS
Els i les docents no som conscients que “allò
escolar” i els nostres judicis escolars
parteixen d’un “lloc social”: classe mitjana,
blanca, autòctona (No bo-dolent / moral)
Origen del xoc – incomprensió cultural:
desigualtats social.
D2
: Atenció a les diversitats + atenció a les
desigualtats
13

14. B) Les famílies i alumnes autòctons, blancs, de
classe mitjana … ja tenen el “passaport
escolar” de naixement
En canvi, moltes altres famílies i alumnes viuen el
“ser estrangers” durant tota l’escolaritat. Són
vistos, viscuts i tractats com a estrangers al
país – escola/INS. No coneixen la llengua de
l’escola/INS, costums, mecanismes informals,
funcionament, etc.
I els seus llenguatges, coneixements... No són
reconeguts com a valuosos a l’escola/INS !
14

15. Aquesta llunyania - estrangeria és la causa que
genera, en el dia a dia escolar:
a) Desafecció escolar - rebuig: procés pel qual
l’alumnat es va allunyant progressivament “d’allò
escolar”: dinàmiques, continguts, deures...
b) Fracàs escolar: no assoliment, en els temps
marcats, de les competències i/o continguts
proposats per sistema educatiu(6è pr. - 4art ESO)
c) Absentisme escolar: Deixar d’anar a l’escola o
INS en major o menor extensió / intensitat
15

16. Desafecció escolar. Inici a infantil i primària. El món
escolar esdevé, progressivament, quelcom estrany,
allunyat, sense sentit per a l’infant (especialment
infants vulnerables):
- Avorriment, poca atenció, poques aspiracions,
expectatives baixes seves, familiars i dels docents,
dificultats amb continguts, etc.
- Judicis escolars negatius que es “confirmen”
(“profecia auto-acomplerta”).
- Justificacions docents de la desafecció: falta
interès infant/adolescent; dèficit familiar; diversitat és
un problema (Recerca ABJOVES-UAB)
16

17. Fracàs escolar. A major desafecció escolar,
pitjors resultats. Que confirmen la profecia
(auto-acomplerta) i els judicis escolars.
- Identitat del propi alumne/a vinculat al “fracàs”.
Allò escolar no té sentit o el perd definitivament
(trencament) (“La clase” L. Cantet).
- Inici del “desenganxament” definitiu respecte
l’escola, l’Institut i allò escolar. És fàcil que la
seva experiència escolar els confirmi cada dia
que no “tenen” ni “són” res que el sistema
educatiu formal “valori” o reconegui.
17

18. C) Annette Lareau (2003)
Xoc entre els objectius i maneres d’educar
de classes populars – immigrades vs
mitjanes – escola
Ens hem d’entendre perquè tots volem
el mateix docents i progenitors ? El “bé
de l’infant/jove” és el mateix?
18

19. d) Xavier Bonal (Apropiacions escolars. 2003)
“Lo importante no es que los padres crean
en la escuela, sino que realmente la sientan
como algo suyo, un espacio perteneciente al
“nosotros” colectivo.
Ante padres que sienten la escuela como suya,
hay padres que sienten hacia la escuela y los
maestros un respeto distante, casi jerárquico.
Ven la escuela como una entidad que les es
ajena; (...) la reificación de la escuela y del
sistema escolar es el verdadero origen del
fracaso escolar, no las actitudes de pasotismo
o de confrontación de los padres hacia la
escuela.”
19

20. e) Tres models de vincle Escoles – famílies
(Cunningham i Davis 1988)
• Expert
• Transplantament
• Vincle – empoderament – projecte compartit
entre iguals
20

21. Així doncs ... Per a moltes infants, adolescents i
famílies, l’escola i l’institut són molt “estranys” a nivell
de tipus de llenguatge i del que s’espera dels menors
(Bernstein), de continguts que s’hi ensenyen (Bourdieu), de
la forma de tractar els infants (Lareau), del rol del lleure i
els amics (Bonal) . I s’hi senten estrangers
Quan les famílies i l’alumnat senten, veuen i viuen que
l’escola no forma part del “nosaltres”, que és quelcom
“llunyà”,“aliè”, reïficat, això allunya els alumnes de
l’èxit escolar.
I facilita actituds d’enfrontament, de resistència (Willis)
o d’indiferència cap a tot allò escolar: mestres,
professors/res, continguts, normes...
21

22. - La responsabilitat primera d’aquesta “proximitat”
o “llunyania” de l’alumnat i llurs famílies respecte
l’escola i l’Institut és l’actual organització -
cultura escolar profunda:
- Sabem que educar és la tasca més
complexa. I avui ho és més que mai.
- Com es pot entomar aquesta responsabilitat
professional en el context actual?
22

23. b) Pistes i propostes per uns millors
vincles docents – famílies per l’èxit
escolar de tot l’alumnat
23

24. Principis per transformar les relacions
quotidianes entre docents i famílies per contribuir
a l’èxit acadèmic de TOT l’alumnat:
1) Tothom ha de tenir un lloc físic i simbòlic
(re)conegut. Ens necessitem per a millorar
l’escola – institut (interdependència).
2) Canviar la mirada sobre les famílies. De les
famílies com a problema, a les famílies com a
solució
Exemples d’actuacions en el marc de la recerca...
24

25. 1. Adaptació P3 AMB famílies
2. Canviar entrades i sortides (dins aula – trobada
informal de 8.50 – 9.10)
3. Classes d'anglès AMB les famílies. Famílies dins
l’aula de manera habitual – grups heterogenis
4. Revisar i qüestionar els deures (J. Funes)
5. Millorar entrevistes i reunions. Una entrevista
més a l’any només per coneixença. Canviar
expectatives i entendre famílies=recursos
6. Visita a l’aula AMB famílies per veure la (molta i
bona feina) feta
25

26. 7. Avaluació per part de les famílies de l’escola:
instal·lacions, dinàmica, professorat, el seu rol...
Com a eina de coneixement i millora.
8. “Famílies o mares enllaç” per als col·lectius
amb més dificultats de comunicació
9. Reconèixer i valorar escolarment allò que són
i allò que fan els infants/adolescents/famílies
més allunyades (història, música, llengua,
hort...). No mirada del “dèficit” o “problema”
10. Projectes conjunts docents – famílies: hort,
formació, comissions mixtes, portes obertes...
Rol clau de la resposta de les famílies
26

27. 11. Avançar cap a actuacions escola – famílies –
entorn. Ja que l’èxit educatiu sabem que és un
fenomen comunitari.
12. Implicar ajuntament, entitats, clubs
esportius, centres religiosos, equipaments
municipals, etc. Igualtat d'oportunitats també
en el fora – escola. Noves – velles desigualtats
27

28. c) Conclusions
28

29. - Comprendre i no jutjar les famílies i els
infants (més allunyats). Posar-nos al SEU lloc
(docents que són progenitors; que han estat nouvinguts a
d’altres països; ...)
- Quantitat i qualitat de vincles amb totes les
famílies, especialment les més allunyades de la
cultura escolar, no hi ha èxit acadèmic global.
- L’escola – institut i els seus professionals tenen
en les famílies la solució a moltes de les
actuals complexitats educatives (de tancar a
obrir)
29

30. - Canviar la mirada i les pràctiques: treballar
AMB les famílies com a camí per a l’equitat
educativa.
- Confiança en unes famílies que ja confien en
vosaltres i us valoren molt positivament !
- AMB les famílies es pot construir una millor
escola i un bon institut per i AMB tots els
infants i adolescents, i mestres – professors/res.
- Propostes Escola – famílies –
entorn/comunitat. Èxit escolar – fenomen
comunitari.
30

31. Curs 2009-2010
www.uvic.cat
Moltes gràcies!
Jordi.collet@uvic.cat
https://universityofvic.academia.edu/ColletSabéJordi

32. 32
Preguntes, comentaris, reflexions,
crítiques…

33. 33
Dinàmica de treball en grups (11.00 – 12.00h)
- Grups de 5-7 persones de la mateixa escola
- Heterogenis: famílies, docents, altres professionals
- Una persona portaveu de cada grup
- 40 min de debat petit grup + 20 posada en comú
Preguntes:
- Quines famílies queden al marge de les dinàmiques
d’escola? Qui són? Per què? Quan passa?
-Quines 6 actuacions poden fer els docents (2), les
famílies (2) i conjuntament (2) per acollir totes les
famílies al centre?