11. Societat pre-industrial i industrial (S. XV, XVI, XVII, XVIII)
- Mitjans S.XV.
Neix a Alemanya.
Renaixement, lligat a les ciutats
Recuperació ciutats, comerç i cultura
Es generen demandes comunicatives noves.
- La impremta permet satisfer noves demandes.
- Lligat sorgeixen dos mitjans de comunicació que serviran
per satisfer demandes: llibre imprès i premsa.
- Llibre imprès: Era un procés lent (a mà) i car; el llibre manuscrit
era accessible a una petita part de la societat.
- Reformes protestantisme: promouen la lectura, impulsor
del llibre imprès.
- El llibre imprès permet produir llibres en sèrie i més econòmic
Representa una ampliació considerable del públic lector
dins la societat (lectura minoritària).
Això serà la base de la premsa.
El llibre imprès s'anirà generalitzant al S. XVI
A partir del S. XVII apareix la premsa periòdica
12. Societat de Masses: (S. XIX, XX)
Revolució industrial als EUA i a Europa + urbanització +l'èxode rural
Noves necessitats comunicatives: + rapidesa
La innovació més significativa d'aquest període seran les telecomunicacions.
Fins la Revolució Industrial la comunicació estava lligada a xarxes físiques de
transport
- La comunicació a distància era equivalent a transport.
- La Revolució Industrial trenca amb la independència de les xarxes físiques de
transport.
- La comunicació ja és possible primer amb el telègraf (1837) i després amb el
telèfon (1876).
- Aquests mitjans permeten comunicación a distància bidireccional, a la vegada
que posen les
bases per a l'aparició de la ràdio.
13.
14. Societat de la informació (S.XX, XXI)
La comunicación recíproca o bidireccional és una de les coses que fa possible la
digitalització
15.
16. Para Schiller es tracta de l'organització
d'amplis camps d'activitat informàtica –
ordinadors i equips, programació i
processos de dades, transmissió-
que generen noves indústries, nous
productes, noves tecnologies i serveis.
Tot això empès o forçat per grans
grups industrials multinacionals en
indústries afins: ordinadors,
microordinadors, bancs de dades i
xarxes de transmissió.
17.
18.
19. “La difusió i desenvolupament d'aquest
sistema tecnològic ha canviat la base
material de les nostres vides, per tant la vida
mateixa, en tots els seus aspectes: en com produïm,
com i en què treballem, com i què consumim, com
ens eduquem, com ens vam informar-entretenim,
com venem, com ens arruïnem, com vam governar,
com fem la guerra i la pau, com naixem i com morim,
i qui mana, qui s'enriqueix, qui explota, qui sofreix i
qui es margina.
Les noves tecnologies d'informació no determinen el
que passa en la societat, però canvien tan
profundament les regles del joc que hem d'aprendre
de nou,
col·lectivament, quin és la nostra nova realitat, o
sofrirem, individualment, el control dels pocs
(països o persones) que coneguin els codis d'accés
a les fonts de saber i poder”.
Manuel
Castells