1. ART BIZANTÍ

2. LÍMITS GEOGRÀFICS

3. PERIODITZACIÓ 1) PERÍODE PROTOBIZANTÍ. S.V-VII . Període de naixement i consolidació: - regnat de Justinià (527-565). arrels romanes base de la cultura i organització política. Des del punt de vista artístic: Edat d'Or de Bizanci. - dinastia dels Heraclis: S. VII . Elements grecs predominants. Separació d'Occident es fa evident. 2) PERÍODE ICONOCLASTA (726-843). Es prohibeixen les imatges, es destrueixen les existents i molts iconòduls (partidaris de les imatges) emigren cap a Occident. 3) PERÍODE POSTICONOCLASTA (843-1453) . Retorn a la normalitat encara que no hi ha apropament a Occident. Cisma Orient (1054) Ruptura entre l'Esglèsia Occidental i la Oriental (ortodoxia) 4) PERÍODE POSTBIZANTÍ. A partir del S. XV, les formes de l'art perduraren molt de temps a Rússia, Ucraïna, Bulgària i Grècia.

4. BASES CULTURALS 1) ROMANA. Dret i organització política (autoritarisme imperial, exèrcit) 2) GREGA. Llengua grega substitueix al llatí. 3) INFLUÈNCIA ORIENTAL. (persa, Síria). Cerimònies i rituals religiosos; emperador com a llegat diví. Art: preferència pel color sobre la forma i simbolisme sobre el naturalisme. 4) CRISTIANISME ORTODOX I UNIÓ ENTRE ESGLÈSIA I ESTAT. Emperador intervé en el nomenament de càrrecs eclesiàstics. Art al servei de la litúrgia.

5. ARQUITECTURA - MANIFESTACIÓ ARTÍSTICA MÉS IMPORTANT. -PLANTES BASILICALS O CENTRALITZADES. (atri+nàrtex+naus+presbiteri) -CONCEPCIÓ SIMBÒLICA DE L'EDIFICI ECLESIAL (concebut com un cel a la Terra, on habita Déu) -ESPAI INTERIOR MÉS IMPORTANT QUE L'EXTERIOR - MATERIALS: pedra, maó, morter (exterior); mosaics i marbre (interior). - COLUMNES: corínties; capitell troncopiramidal invertit decorat amb formes vegetals i geomètriques perforades amb trepant. Se superposa un cimaci en forma de tronc de piràmide invertit que es decora amb animals o imatges simbóliques.

6. - SISTEMA CONSTRUCTIU: voltat; arc de mig punt i cúpules de mitja esfera; noves tècniques de sustentació de les cúpules sobre una base quadrada amb 4 suports, mitjançant petxines o trompes (petites voltes de forma semicònica projectades cap al mur. Ús de contraforts.

7. ICONOGRAFIA - PANTOCRÀTOR. Representació de Déu com a Rei de Reis amb el llibre de la Revelació a la mà i l'altra per donar la benedicció; bust de Crist enmarcat per una forma ametllada.

8. THEÒTOKOS: Verge Mare amb el Déu-nen assegut a la faldilla o damunt del braç dret de la Verge.

9. - PROCESSONS DE SANTS I TEOFANIES (represenatció de Déu quan es mostra als homes) Els trobem a murs i cúpules secundàries. - APÒSTOLS. Sobretot a la cúpula. - ESCENES DE LA VIDA DE CRIST.

10. BASÍLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE - Arquitectes : Antemi de Tralles i Isidor de Milet. - Cronologia : 532-537 (regnat de Justinià: 527-565) - Sistema constructiu : arquitravat i voltat - Dimensions : planta rectangular 71 (llarg) x 77 (ample); planta quadrada: 31 mts costat; alçada: 55 mts; cúpula: 33 mts dm

11. atri nàrtex Nau central Nau lateral presbiteri absis diacònicon pròtesi

12. cúpula semicúpula

14. MOSAIC DE JUSTINIÀ I ELS SEUS SEGUICIS

15. MOSAIC DE TEODORA I ELS SEUS SEGUICIS

16. 1.- Documentació: Dades bàsiques: Anònim, 547, Mosaic de tesseles (opus vermicullatum), laterals de l'església de San Vitale, Ravenna, Itàlia. Relació de l’obra amb l’època: Justinià recupera Itàlia en el seu esforç per tornar a dominar l’Imperi Romà. 2.- Anàlisi formal i estil: Iconografia: Els emperadors Justinià i Teodora, amb les seus seguicis de nobles militars i eclesiàstics. Molt fastuosament vestits. Composició: Tancada Línies conpositives: Verticals Recursos tècnics: Línies i colors plans (sense efectes), falta de perspectiva, fons daurat. Integrat a l’àbsis de l’església Elements propis de l’estil: Simetria, hieratisme, retrat com els romans 3.- Significat i funció: Presideix l’altar, zona santa i privada de l’església. Iconologia: Personatges importants com a Belisari (militar) i Maximinus (bisbe). L’emperador té una safata d’ofrenes (pa)i i l'emperadriu una copa (calze) de vi. Suport de l’exèrcit i l’església. Transcendència de l’obra: els mosaics seran copiats a les esglésies romàniques i influiran en obres contemporànies com ara El Palau de la música catalana Funció : Propagandística, religiosa i decorativa