2. L’Estat forma part de l’activitat
econòmica, és un dels tres
agents que contribueixen que
l’economia funcioni. El paper
de l’estat és regular l’economia.
Tributs: són les quantitats que
paguen les empreses i famílies de
forma obligatòria per conceptes
diversos, i que ajuden a mantenir
econòmicament el país: mitjançant aquests ingressos, l’Estat fa front
a la despesa pública (carreteres, hospitals, escoles...); ofereix béns i
serveis (educació, sanitat....) i subvencions (pensions de jubilació, beques,
subsidis d’atur...).
3. Caràcter obligatori:
El tribut és una obligació imposada
legalment, per tant, tothom sense
excepció ha de pagar els tributs.
Caràcter obligatori:
El tribut és una
obligació imposada
legalment, per tant,
tothom sense excepció
ha de pagar els tributs.
Caràcter monetari:
Té per objectiu el
pagament d’una
quantitat de diners a
un ens públic, sigui
l’Estat, les comunitats
autònomes o un
ajuntament.
Caràcter contributiu:
El pagament del tribut
s’exigeix com a
contribució i col·laboració
en el manteniment de
les despeses públiques.
4. T
axes:
Són les prestacions de
diners que es fan a un ens
públic en contraprestació
per un servei públic, o per
dur a terme una activitat,
que proporciona un benefici
directe a l’usuari.
Contribucions especials:
Les rep un ens públic i les
paga un particular, però,
del benefici que s’obté
amb els diners que s’han
invertit gaudeix tota una
col·lectivitat.
Impostos:
Són pagaments que
exigeixen les administracions
públiques sense que hi hagi
una contraprestació directa
al contribuent, és a dir, no hi
ha una destinació concreta
dels diners que paguem.
5. El sistema tributari
espanyol és el conjunt de
tributs que exigeixen els
diferents nivells de les
hisendes publiques a
Espanya.
Es regeix per les lleis següents:
1. Constitució espanyola, de 27 de desembre de
1978.
2. Llei 58/2003, de 17 de desembre, General
Tributària.
3. Lles lleis que regulen cadascun dels tributs del
sistema tributari.
4. Els reglaments i altres disposicions reglamentàries
que contemplen i permeten aplicar les lleis
tributàries.
6. El sistema tributari espanyol es basa en els principis bàsics següents:
❖ Principi de generalitat (Els tributs són per tots).
❖ Principi d’igualtat (Tots els espanyols són iguals a l’hora de pagar els tributs).
❖ Principi de capacitat econòmica (Els tributs han de tenir en compte la capacitat
econòmica dels ciutadans).
❖ Principi de progressivitat (Quan més cobri una persona, més tributs pagarà)
❖ Principi de no-confiscatorietat (La tributació no pot ser superior a la renda o al
patrimoni gravat.
❖ Principi de legalitat L’únic estament que té poder per establir els tributs és
l’Estat mitjançant lleis.
7. ANY EVOLUCIÓ DEL SISTEMA FISCAL ESPANYOL
1875 Reforma tributària: unificació fiscal de tot el territori espanyol i simplificació dels impostos
que ja existien. Eliminació dels delmes, l'alcabala i els millones.
1900 Reforma del sistema fiscal. Es va crear la figura de la contribució sobre utilitats de la riquesa
mobiliària, que gravava rendes del treball, del capital i mixtes.
1940
( Fi Guerra Civil)
Reforma de tot el sistema tributari: es van elevar els tipus impositius de la majoria dels
impostos que hi ha..
1957 Es reestructura amb la idea de controlar el frau fiscal mitjançant els sistemes d’avaluacions
globals i de convenis amb grups de contribuents.
1977 Estructura actual del sistema fiscal de l’Estat. Es modernitza definitivament el sistema fiscal
espanyol i es prepara per a la integració a Europa.
8. SUBSISTEMES TRIBUTARIS
ESTAT COMUNITATS
AUTÒNOMES
HISENDES
LOCALS
La potestat per establir tributs
correspon exclusivament a
l’Estat mitjançant les lleis, però
les comunitats autònomes i els
ens locals (ajuntaments...)
també poden establir i exigir
tributs, segons la Constitució i
les lleis.
9. • Té com a missió procurar que els ciutadans compleixin les seves obligacions fiscals.
• És una entitat de dret públic que depèn del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
• S’encarrega de recaptar els impostos estatals i de distribuir la part dels impostos cedits de
manera parcial a les comunitats autònomes.
• Actua de dos vessants:
o Presta serveis d’informació i d’assistència al contribuent per minimitzar els costos
indirectes que s’associen al compliment de les obligacions tributàries.
o Detecta i regula els incompliments tributaris mitjançant actuacions de control.
El seu objectiu és aplicar de manera efectiva el
sistema tributari estatal i duaner, fer que tots paguin
les despeses públiques.
10. Definició:
És un tribut que es paga
a les administracions
públiques i a l’Estat per
suportar les seves
despeses, són obligatoris
tant per persones
físiques com jurídiques.
Caràcter obligatori:
El tribut és una obligació imposada
legalment, per tant, tothom sense
excepció ha de pagar els tributs.
Impostos directes:
Recauen directament
sobre les persones o
sobre les empreses, i són
els que fan que les
persones que tenen més
béns o que guanyen més
diners, paguin més.
Impostos indirectes:
Repercuteixen en la riquesa
d’una persona, de manera
que graven el consum de
béns i serveis. Totes les
persones paguen el mateix,
independentment de si
tenen més o menys diners.
11. Impostos
directes
Estatals
Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
Impost de societats (IS)
Autonòmics
Impost de successions i donacions (ISD)
Impost sobre el patrimoni (IP)
Locals
Impost sobre activitats econòmiques (IAE)
Impost sobre els béns immobles (IBI)
12. Impostos
indirectes
Estatals
Impost sobre el valor afegit (IVA)
Impostos especials:
• Impostos especials sobre l’alcohol i les begudes
alcohòliques.
• Impost sobre els hidrocarburs.
• Impost sobre les labors del tabac
• Impost sobre l’electricitat.
Autonòmics
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics
documentals (ITPiAJD):
• Compravenda
• Escriptures i altres documents notarials
13. Quan una persona física o jurídica ha de
pagar un impost, abans ha de fer la
declaració de l’impost. Quan es
quantifiquen els fets de l’impost es fa la
liquidació, que informa de la quantitat que
ha de pagar a l’administració. El procés
segueix fins que s'extingeix el deute
tributari.
Caràcter obligatori:
El tribut és una obligació imposada legalment, per tant,
tothom sense excepció ha de pagar els tributs.
Es considera que una declaració tributària
és qualsevol document que es presenti
davant l’Administració tributària on es
reconeix o es manifesta que s’ha dut a
terme un fet rellevant per que fa a
l’aplicació dels tributs.
14. Elements de la declaració tributària
Fet imposable: circumstàncies
Base imposable: quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu (diners)
Base liquidable: quantitat que resulta si es resten de la base imposable les quantitats que permet la llei en cada tribut
Tipus impositiu: és el % que s’aplica a la base liquidable o bé, si escau, a la base imposable.
Quota íntegra: és el resultat d’aplicar el tipus impositiu a la base.
Quota líquida: és la quantitat que resulta d’aplicar les bonificacions o els recàrrecs a la quota líquida.
Deute tributari: és la quantitat que s’ha d’ingressar finalment i és el resultat de sumar recàrrecs o sancions.
Subjecte passiu: és la persona natural o jurídica que segons la llei
Contribuent: és la persona física o jurídica sobre la qual recau la càrrega econòmica de l’impost.
Subjecte actiu: és l’Administració que recapta i que es beneficia de l’impost.
15. Deducció fiscal Són les quantitats o % que de vegades es resten de la base imposable de l’impost
amb la intenció de reduir la pressió fiscal.
Desgravació fiscal Són les quantitats que de vegades es poden deduir de la quota tributària.
Domicili fiscal És el lloc on resideixen o duen a terme les activitats professionals.
Període impositiu És el termini de temps que correspon a la liquidació de l’impost. Normalment, coincideix
amb un any natural.
Exempció Situació que forma part del fet imposable, però que per llei no ha de tributar per
l’impost. Per exemple, els serveis educatius.
No-subjecció No es pot aplicar l’impost perquè no es compleixen totes les circumstàncies que
defineix el fet imposable
16. Formes d’extinció del deute tributari
Pagament S’abona la quantitat de diners que correspon.
Prescripció No s’abona la quantitat en el temps que està establert i no es pot reclamar.
Compensació Es pot compensar el deute tributari amb crèdits.
Condonació De vegades es pot perdonar el deute tributari.
Insolvència El subjecte passiu no pot fer front legalment al deute tributari i aquest queda anul·lat
Cada impost té el seu model d’autoliquidació. Els deutes tributaris es poden extingir
mitjançant el pagament, per prescripció, per compensació per condonació o per insolvència.
17. Es consideren infraccions tributàries les
accions o les omissions doloses o culpables.
• Quan les facin persones que no tenen
capacitat d’actuar en l’ordre tributari.
• Quan hi concorri una força major.
• Quan derivin d’una decisió col·lectiva,
per a qui no votés o no hagués assistit.
• Quan es puguin imputar a
una deficiència tècnica dels EPI.
Infraccions tributàries
Molt
greus
Hi ha d’haver l’element fraudulent
(no pagar a temps o la totalitat,
incomplir obligacions,...).
Greus
No ha arribat a produir el dany
que s'associa (sol·licitar de manera
indeguda devolucions, beneficis...).
Lleus
Quan no hi ha voluntarietat en el
fet i, a més, no tenen importància.
18. tothom sense excepció ha de pagar els tributs.
Els impostos s’han de basar en el principi d’equitat. L’incompliment d’aquesta obligació es
considera insolidaritat fiscal i rep el nom de frau fiscal.. Cada any el Consell de Ministres
elabora un pla anual de control tributari amb la idea de lluitar contra el frau fiscal.
Els sectors o àrees més importants en què s’actua són:
• Els circuits d’economia submergida.
• Les activitats econòmiques en què hi hagi risc d’ocultació d’ingressos.
• Els contribuents que perceben rendes o tenen patrimonis que estan situats en paradisos
fiscals o bé en territoris de baixa tributació
• Els arrendaments d’habitatges i locals de negocis no declarats.