Orígens

1. LITERATURA UNIVERSAL
INTRODUCCIÓ

2. ELS ORÍGENS
• Acabada la prehistòria, s’originen els
primers nuclis de població i neix
l’escriptura com a mitjà de comunicació.
• Els nuclis urbans més importants
apareixeran a les valls fèrtils dels grans
rius. S’anomenaran civilitzacions fluvials
les civilitzacions nascudes a l’entorn
d’aquests rius.

3. Civilitzacions fluvials

4. Comença la història

5. MESOPOTÀMIA

6. MESOPOTÀMIA
• Mesopotàmia vol dir: (país) entre rius, l'antiga
Mesopotàmia era a l'actual Iraq, tenia una terra
molt fèrtil gràcies als rius Tigris i Èufrates, que
desemboquen al Golf Pèrsic. És un territori que
està envoltat de deserts. Aquestes terres van
ser ocupades fa més de 5.000 anys aC. pels
sumeris, que van construir les primeres ciutats
com: Ur i Lagash a uns turons, i les van fortificar
per defensar-les d'uns altres pobles que
cercaven un lloc més bo per a viure. Cada ciutat
es governava a si mateixa: eren estats
independents.

7. • Les cultures de Mesopotàmia van ser pioneres
de moltes de les branques del coneixement. Van
crear l'escriptura anomenada cuneïforme, al
començament pictogràfica i més endavant
fonètica. Al camp del dret, van crear els primers
codis de lleis; a l’arquitectura, van desenvolupar
importants avenços com la volta i la cúpula, van
crear un calendari de 12 mesos i 360 dies i van
inventar el sistema de numeració sexagesimal.
Abans de aparèixer la literatura, el llenguatge
escrit es feia servir per portar els comptes
administratius de la comunitat. Amb el temps, se
li va començar a donar un altre ús; explicar fets,
llegendes, catàstrofes, etc.

8. Escriptura cuneïforme

9. Estela d’ Hammurabi

10. Codi d’ Hammurabi
• L'Estela d'Hammurabi és una pedra basàltica de dos
metres d'alçada on hi ha escrit el codi d'Hammurabi,
que és el compendi legal més antic trobat fins avui. En la
part superior s'hi representa el déu Shamash lliurant les
lleis a Hammurabi, que regnà a Babilònia del 1792 al
1750 aC. L'estela, que en duu el nom, és un important
document que descriu la vida i la societat de l'època
antiga. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions
legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el
divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes
d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut
com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i
que Jahvè transmeté a Moisès. Per exemple la Llei del
Talió: «Ull per ull i dent per dent».

11. LLEI DEL TALIÓ
• El terme llei del talió (llatí: lex talionis) es refereix a un principi jurídic de
justícia retributiva en el qual la norma imposava un càstig que s'identificava
amb el crim comès. D'aquesta manera, no sols es parla d'una pena
equivalent, sinó d'una pena idèntica. L'expressió més famosa de la llei del
talió és "ull per ull, dent per dent" apareguda en l'Èxode
• . En el famós codi d'Hammurabi (1792 a. C.), el principi de reciprocitat
exacta s'utilitza amb gran claredat. Per exemple:
– La Llei 229 establia que si un arquitecte feia una casa per a un altre, i no la feia
sòlida, i si la casa que havia fet s'esfondrava i matava el propietari de la casa,
l'arquitecte seria mort; aquest concepte s'accentua quan s'assenyala que (Llei
230) si la casa fa morir el fill del propietari de la casa, es matarà el fill de
l'arquitecte.
– Un nivell següent de penes consistia en la mutilació per una banda del cos en
proporció al dany causat. Per exemple la Llei 195 s'establia que si un fill pega al
pare, li tallaran les mans; la 196 si un home lliure buida l'ull d'un fill d'home lliure,
es buidarà el seu ull; 197 si va trencar un os d'un home, es trencarà el seu os.
– Les penes menors consistien en la reparació del dany retornant matèries
primeres tals com plata, blat, etc. En els casos que no existia dany físic, se
cercava una forma de compensació física, de manera tal, per exemple, que a
l'autor d'un robatori se li tallava la mà.

12. EPOPEIA DE GUILGAMESH
• L'Epopeia de Guilgamesh o Poema de Guilgamesh és
un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei
mític Guilgameix d'Uruk. El seu origen remunta a uns
4.700 anys, pel que és considerat com el més antic del
món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en taules
d'argila, fet que n'afavorí la seva conservació. La
influència de l'epopeia es detecta en certes narracions
de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en
els treballs d'Hèracles i en gran part de la literatura índia.
• N'hi ha diverses versions, ja que el poema provindria de
l'èpica oral. La que es considera estàndard prové de les
tauletes del rei Assurbanipal. La versió preservada més
completa consta de dotze taules d'argila.

13. Trama de l’epopeia
Recerca de glòria
• Gilgamesh és un rei despòtic que governa la ciutat
d’Uruk. Segons la llegenda, els déus van escoltarl les
oracions dels seus súbdits, oprimits, i varen enviar un
home salvatge i brutal, Enkidu, el qual reptà Gilgamesh
a combatre. Acabada la lluita, cap dels dos aconseguí la
victòria sobre l’altre i ambdós es fan bons amics.
Emprenen viatge junts i comparteixen moltes aventures.
• Quan tornen a Uruk, la deessa Astarté, proclama el seu
amor per Gilgamesh. Ell la rebutja i la deessa envia el
Brau del Cel per destruir la ciutat. Gilgamesh i Enkidu
maten el Brau i com a càstig els déus condemnen a
mort Enkidu.

14. • Després de la mort del seu amic, Gilgamesh,
desconsolat recorre al savi Utnapishtim per descobrir el
secret de la immortalitat. El savi li explica la història
d’una gran inundació (equivalent al Diluvi bíblic) i, a
contracor, li revela que la planta que atorga la joventut
eterna es troba a les profunditats del mar. Gilgamesh se
submergeix per trobar la planta, però una serp la hi roba
quan torna cap a casa i l’heroi, derrotat, torna a Uruk a
esperar la fi de la seva vida.

15. Interpretació
• Els temes centrals són la recerca del poder i de la
immortalitat com a aspiracions de tot guerrer. Però en la
seva recerca, que té molt de viatge iniciàtic, el
protagonista desafia els déus i és castigat. L'obra
recorda així els límits dels humans, un tema típic de la
literatura clàssica de totes les cultures.
• També s'ha interpretat que Guilgamesh és com el sol,
que recorre els dotze signes astrològics o els dotze
mesos de l'any (hi ha 12 tauletes o parts) i que, com
l'astre, té un moment d'ascens i brillantor per acabar
decaient. Representaria la força de la llum contra
Enkidu, que seria el representant de la foscor, en el
dualisme oriental característic.

16. Influència en la literatura
immediatament posterior
• Segons l'investigador grec Ioannis Kordatos, hi ha un
gran nombre de versos paral·lels, així com episodis i
temes que indiquen una influència important del Poema
de Guilgameish a L'Odissea d'Homer.
• La influència d'aquest poema en alguns dels capítols de
la Bíblia (bona part de la qual, no ha d'oblidar-se, es
redacta en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia,
al voltant del segle VI aC) és més que notable, com
d'altra banda ho va ser en general tot el que van
aprendre i van descobrir en aquell temps (la Torre de
Babel, la meretriu de Babilònia i tantes referències
relacionades).

17. • Dos són els elements més clarament copiats pel cànon
hebreu del poema sumeri de Guilgamesh. Un és el mite
del gran diluvi al qual va escapar un elegit pels déus,
antecedent clar de la història del Arca de Noè que
apareix a la Bíblia. L'altre tema gens menyspreable és el
fet que una flor que hagués pogut atorgar la joventut (es
discuteix si la vida eterna o només la joventut) li és
"robada" a la humanitat, meitat per la inconsciència de
l'home, meitat per la intervenció d'una serp, el que
guarda un paral·lelisme clar amb l'episodi d'Adam, Eva i
la serp del Gènesi.

18. • Atès que el mite de Guilgamesh té una antiguitat mínima
del 1300 aC pot fer pensar que els relats de la Bíblia són
inspirats en aquest mite i no el contrari. No obstant això
l'escriptura del llibre de Gènesi pot situar-se al segle XV
aC, cas en el qual tant el paradís com el diluvi Bíblics
precedirien el poema de Guilgamesh. En definitiva, el
que existeix és una gran concordança en els dos escrits,
el que indica que tant el diluvi i la pèrdua de la vida
eterna per la desobediència de l'home eren relats ben
coneguts per les cultures de l'Orient Mitjà, confirmat això
pel narrat en El Alcorà.