Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Numero 2

675 visualizaciones

Publicado el

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Numero 2

  1. 1. numero_2.indd 1 25/03/13 23:26
  2. 2. numero_2.indd 2 25/03/13 23:26
  3. 3. TEMA DEL MES: Andreu PujolACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY: Marta RubioUN ENTORN PRIVILEGIAT, EL MONTSENY: Pere GarrigaSINGULARS: Andreu PujolLES NOSTRES TRADICIONS: Marta RubioMONTSENY POBLE A POBLE: Pere GarrigaDEL MONTSENY AL PLAT: Marta RubioLA NOSTRA GENT: Andreu PujolEXPOSICIONS: Andreu PujolDirectora: Marta Rubio Parcet / montseny.marta@gmail.com / 653.277.605Redacció: Andreu Pujol Mas / montseny.andreu@gmail.com / Pere Garriga Solà / montseny.pere@gmail.comPublicitat: Sílvia Calatayud Sorrozal / montseny.silvia@gmail.com / 650.380.570Adreça: Carrer del Convent 1, Apartat de Correus 49, 17400 Breda, Girona, Catalunya.Edita: Seny Publicacions SCCLImpressió: Gràfiques TremaDisseny: Barbigoti / barbigoti@barbigoti.es / 687.577.434 / 688.205.245Facebook: www.facebook.com/revistamontsenyTwitter: www.twitter/RevistaMontsenynumero_2.indd 3 25/03/13 23:26
  4. 4. MONTSENY. BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i Cognoms/Entitat/Empresa:_______________________________Telèfon: __________ CIF:______Adreça: ___________________________________________________Municipi:______________________ CP: ___________Compte Corrent. Entitat:_________________ Oficina:______ Control:___ Número de Compte:_____________Vull recollir la revista Montseny a l’establiment:___________________________Municipi:_______________ CP:_________La subscripció anual de la revista Montseny inclou 11 números a un preu de 40 euros.SignaturaEnvieu aquesta butlleta a l’adreça: Carrer del Convent 1, Apartat de correus 49, 17400 Breda, Girona.INFORMACIÓ I ANALISI DEL BAIX MONTSENYLA REVISTA QUE TROBAREUCADA MES AL VOSTRE QUIOSCnumero_2.indd 4 25/03/13 23:26
  5. 5. TEMA DEL MES6 Les infraestructures i el Baix Montseny CARA I CREU12 Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny13 Ricard Font, Secretari de Territori i Mobilitat L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY14 Sant Celoni18 Arbúcies20 Breda21 Riells i Viabrea22 Gualba23 Campins24 Santa Maria de Palautordera27 Sant Esteve de Palautordera29 Vilalba Sasserra30 Sant Pere de Vilamajor32 Llinars FENT-LA PETAR36 Els estatges de vegetació del Montseny, Josep Maria Panareda37 Guardians identitaris, Pau Gener UN ENTORN PRIVILEGIAT, EL MONTSENY38 El tritó del Montseny SINGULARS46 Joan-Pere Le Bihan Rullan LES NOSTRES TRADICIONS48 Fira Terra de Bruixes i Bandolers, Arbúcies50 Fira de l’Ajust i d’Entitats, Breda52 Aplec de Sant Elies, Sant Pere de Vilamajor LLETRES55 Margarida Aritzeta EL MONTSENY POBLE A POBLE56 Hostalric DEL MONTSENY AL PLAT64 Les Albes GENT DEL MONTSENY66 Els gegants al Baix Montseny ELS NOSTRES CAMINS70 El camí de l’Aplec de Sant Elies EXPOSICIONS71 Núria Rossell i Carmen Guillénnumero_2.indd 5 25/03/13 23:26
  6. 6. / montseny / abril 20136Les infraestructuresi el Baix MontsenyEL TEMA DEL MESEl Pont Trencatnumero_2.indd 6 25/03/13 23:26
  7. 7. / montseny / abril 20137La Via Augusta era una carretera ro-mana encarregada d’unir Roma amb lapenínsula ibèrica, arribant fins a Càdis.De fet, la via començà a anomenar-seaixí durant l’imperi d’August (segle I aC),atès que aquest emperador hi va fer unseguit de reformes, però aquesta rutaja existia molt abans i la trobem docu-mentada com a Via Heràclia al segleVI aC. Aquest camí, que es remunta atemps immemorials, passava pel BaixMontseny aprofitant la vall que s’obreentre Montegre i Montseny i va serl’encarregat de consolidar la nostra co-marca com a lloc de pas.De la utilització d’aquesta via durantl’Edat Mitjana ens en queden vestigismaterials. És el cas del Pont Trencat en-tre Sant Celoni i Santa Maria, una con-strucció gòtica feta per salvar el pas dela Tordera, que ha anat quedant asset-jada per infraestructures més modernes.La importància estratègica d’una obracom aquesta ens l’indica el mateix fetd’haver estat destruïda l’any 1811 durantla Guerra del Francès. Afortunadament, després de set anysde gestions i feina es va aconseguir, gràcies a la persistènciade l’associació Pont Romà 2000 presidida per Eduard Clavé,reconstruir aquesta peça d’enginyeria medieval comptant ambl’ajuda dels fons FEDER europeus.Un altre dels records d’aquella via el tenim a La Batllòria. A unabanda de l’antiga carretera hi ha una vella ferreria i, just da-vant, a l’altra banda, hi ha un antic hostal amb forma de masiaamb el seu portal d’arc de mig punt i la seva finestra gòtica. Siavui parem a les àrees de servei a estirar les cames i a omplirel dipòsit del cotxe, aleshores calia ferrar els cavalls i fer nit al’hostal quan arribava la fosca a mig trajecte.Ser un lloc de pas té aspectes positius per a l’economia i per al’intercanvi cultural, però també en té de negatius perquè so-vint hem estat testimonis de les trifulgues més diverses. Joande Déu Prats Pijoan comentava al llibre “Terra de castells”, par-lant del corredor que separa el Montseny i el Montnegre, que“ha fet d’aquest país terra de pas de cartaginesos, romans, bàr-bars, francs, musulmans, tropes napoleòniques, republicansfugint dels feixistes i, actualment, barcelonins en operaciósortida cada cap de setmana”. Recordem també que fou aquí,a Sant Feliu de Buixalleu, que el comte de Barcelona RamonBerenguer II va ser assassinat l’any 1082 camí de Girona, diuenles males llengües que per odre del seu germà.EL TEMA DEL MESEL TEMA DEL MESLa ferreria de La Batllòrianumero_2.indd 7 25/03/13 23:26
  8. 8. / montseny / abril 20138de terrissa a punt per ser carregada als vagons: “Elpoble de Breda, el joliu poble de les olles i les cas-soles de terra, té l’estació ferroviària a una distànciarespectable. Això fa que tot passant en el tren el viat-ger no s’assabenta del poble, ni en veu la gent, ni ambprou feines el campanar. Però en veu la seva vida, elseu esforç que és la seva indústria de la terrissa sem-pre florent, malgrat les olles i les olletes, cassoles icassoletes de porcellana i d’alumini”.També hi va haver aspectes foscos de l’arribadadel tren. El 7 d’octubre del 1863, just tres anys de-sprés de la inauguració de la línia, va haver-hi unespluges torrencials que van acabar malament. El trennúmero 24 que venia arrossegant deu vagons desde Girona, va ser advertit per un guarda ferroviari,després d’haver passat Hostalric i del pont de laRiera d’Arbúcies, i es va aturar. El maquinista va pre-guntar per l’estat de pont de Can Abert, situat unsmetres més endavant, i el vigilant li va contestar queestava en bon estat perquè l’havia vist just abansd’incorporar-se a la feina. Així el tren va prosseguirla marxa i en arribar al pont de fusta un dels pila-rs va cedir i es va enfonsar. Amb aquests fets vanmorir 19 dels viatgers i molts dels supervivents vanquedar ferits. Des d’aleshores aquest pont portariael malnom de “el Pont de les Desgràcies”.No és fins a mitjans del segle XIX que trobarem uncanvi substancial en les infraestructures que passenper casa nostra. El 1860 es va inaugurar el tram dela via de tren que anava de Granollers a Maçanet iva suposar l’arribada del ferrocarril als nostres mu-nicipis. Martí Boada explica en el seu llibre “El Mont-seny. Cinquanta anys d’evolució dels paisatges”,l’ oportunitat econòmica que això va suposar per al’explotació del bosc i pel turisme: “L’arribada delferrocarril al Baix Montseny, amb les estacions deSant Celoni i Riells i Viabrea, l’any 1860, significàl’endegament d’un procés de molta rellevància per almedi ambient montsenyenc, en tant que canviarà lesrelacions de mobilitat i, sobretot, posarà a disposiciódels nuclis urbans emergents del Barcelonès i delVallès una gran quantitat de dendrorecursos en for-ma de carbó, carbonet, tarregada, llenya, fusta, etc. Almateix temps, es despertarà un fenomen primerencque ja no es frenarà durant les properes dècades: l’úslúdic de la muntanya per part d’una població proce-dent de la ciutat, excursionistes i estiuejants”.En el cas de Breda, per exemple, va esdevenir fona-mental per al transport d’olles i cassoles i així hoexplicava J.M. Castellet i Pont en un article de 1922a l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa, després deveure l’estació avui dita Riells i Viabrea – Breda plenaEL TEMA DEL MESL’ARRIBADADEL TRENnumero_2.indd 8 25/03/13 23:26
  9. 9. / montseny / abril 20139va limitar a seguir el traçat de la Via Augusta ro-mana i, per tant, això comportava que passés percasa nostra. Al llarg de l’any 1970 es va construir eltram del Baix Montseny, el que anava de Cardedeua Maçanet. La inauguració d’aquest tram va tenirlloc el dia 26 de juny i va comptar amb la presènciade Francisco Franco i quatre ministres del moment.Les cròniques de l’època expliquen que el dictadorva arribar a la zona de Cardedeu a la tarda, on vaser rebut pel Consell d’Administració d’Autopista delMediterrani i, tot seguit, va tallar la cinta inaugural.Després va recórrer amb tot el seguici el tram queacabava d’inaugurar fins que va arribar a Hostalric,quan faltaven deu minuts per les vuit del vespre. De-sprés de sortir de l’autopista va enfilar la carreteratot travessant el poble i dirigint-se a la fortalesa, onse li havia preparat una recepció. Hi era tota la planamajor provincial: els governadors civil i militar de Gi-rona, la diputació i l’ajuntament de Girona en ple, el“Consejo Provincial del Movimiento” i els alcaldesde tota la província de Girona. En aquesta recepcióa la fortalesa d’Hostalric es va mostrar a Franco unamaqueta del traçat de l’autopista, se li van fer tottipus de regals i se li va lliurar una medalla d’or com-memorativa de la inauguració que acabava de fer.Tot això només en un quart d’hora perquè quan pas-saven cinc minuts de les vuit del vespre Franco i laseva patuleia van marxar cap al Palau de Pedralbes.En ple “desarrollismo” franquista es va prestar at-enció a la connexió per carretera amb Europa, quefins aleshores era molt deficient. De fet va ser uninforme del Banc Mundial, escrit l’any 1961 i publi-cat el 1962, el que va aixecar la llebre sobre la ne-cessitat d’una autopista que connectés tota lacosta mediterrània de la península ibèrica per talde fomentar el turisme i el tràfic de mercaderies.S’argumentava, en aquell informe, que “l’única peçaimportant de nova construcció que probablementserà necessària en un futur pròxim és l’Autopista dela Costa del Mediterrani, des de la frontera francesafins a Múrcia amb una longitud de 730 quilòmetres”i s’hi comentava que el projecte “travessaria zonesde màxima densitat de trànsit a Espanya i on eltrànsit augmenta amb més rapidesa, passa a travésd’abundants zones industrials i agrícoles i serveixalgunes de les zones de turisme més importantsdel país”. Després d’aquest informe, l’octubre del63, el Banc Mundial va concedir un préstec de 33milions de dòlars a l’estat espanyol per la millora dela seva xarxa de carreteres, posant especial èmfasien el triangle Barcelona - Alacant – Madrid.En aquell moment és quan es començar a gestarl’autopista aleshores anomenada “del Mediterrá-neo” i que avui coneixem com a AP-7. El recorregutno va haver de ser massa imaginatiu, sinó que esEL TEMA DEL MESL’AUTOPISTA AP-7numero_2.indd 9 25/03/13 23:26
  10. 10. El nostre territori no només està solcat per les infraestructuresde transport, sinó que també hi tenim infraestructures energè-tiques que, de vegades, han despertat una forta oposició. Ésel cas de la línia d’alta tensió projectada per FECSA l’any 1986i que havia de travessar el Parc Natural del Montseny. Ambl’inici de la desforestació per fer passar les instal·lacions de lalínia, creant una franja sense arbres de diversos quilòmetresde llargada i trenta metres d’amplada, es va estructurar un fortrebuig. Va néixer així la Coordinadora per a la Salvaguarda delMontseny i la campanya “Salvem el Montseny” formada, en unprimer moment, per una quarantena de persones.Van denunciar que, a més dels estralls de tipus estètic quesuposaria la línia, s’havien comès abusos ecològics amb unadesforestació excessiva i l’ús d’herbicides tòxics per a la florai la fauna. Una de les primeres mesures de rebuig que es vanorganitzar va ser la recollida de signatures entre els montse-nyencs, arribant-ne a recollir dotze mil en poc temps. Altresmesures de pressió van ser les queixes al Síndic de Greugesi la sol·licitació al Parlament de Catalunya de la creació d’unacomissió per investigar el cas. El 2 de febrer de 1986 es va or-ganitzar una manifestació que va recórrer sis quilòmetres, desde la plaça Comte del Montseny de Sant Celoni fins a la líniad’alta tensió que s’estava construint. Uns mesos després, el 16de juliol, es va programar un acte de presentació de la campa-nya al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona que va comptar amb300 persones. Allà s’hi va presentar el cartell de suport a lacampanya fet per Antoni Tàpies amb el lema “Salvem el Mont-seny!”. La campanya de pressió popular va aconseguir els seusobjectius i la línia finalment es va desviar vorejant el Montsenyper la part osonenca.Recentmenthemtingutunaaltraintervenciód’aquesttipusalnos-tre territori amb la construcció del gasoducte Martorell – Figueres.El març de 2008 el Ministeri d’Indústria vafer públic el projecte d’instal·lació d’aquestgasoducte elaborat per l’empresa Enagas,un projecte que, pel que fa al Baix Mont-seny, feia passar la infraestructura pelstermes municipals de Cardedeu, Sant An-toni de Vilamajor, Llinars, Santa Maria dePalautordera, Sant Celoni, Gualba, SantFeliu de Buixalleu i Hostalric. Desprésd’algunes modificacions del projecte ini-cial, el març del 2011 el Ministeri d’Indústriava donar-hi l’aprovació definitiva i la Gen-eralitat aprovar el Pla especial urbanísticper a desenvolupar-lo. El govern francès,a mitjans de gener de 2012, va anunciarque ajornava el projecte Midcat que haviade consistir en unir la seva xarxa de gasamb el gasoducte Martorell – Figueres perconsiderar que no hi havia prou demandaper portar-lo a la pràctica. El Midcat s’haviaprojectat amb la finalitat geoestratègicade pal·liar l’enorme dependència energèti-ca que té Europa dels jaciments russos icompensar-ho amb una major arribada desubministraments del Magreb. Tot i així,les obres van seguir al llarg del 2012 desde Castellví de Rosanes a Hostalric però,finalment, van quedar aturades al municipibaixmontsenyenc a causa de la negativade França pel que fa a la interconnexió.Aquest fet ha generat un munt de crítiquesperquè s’ha produït una destrucció del ter-ritori per una infraestructura que ha resul-tat ser inútil.EL TEMA DEL MESINFRAESTRUCTURESENERGÈTIQUES/ montseny / abril 201310numero_2.indd 10 25/03/13 23:26
  11. 11. EL TEMA DEL MES/ montseny / abril 201311Sants per arribar a Figueres 53 minuts després. Allàel príncep d’Astúries, el president de la Generalitat iel del govern espanyol, que havien viatjat en el tren,van descobrir una placa commemorativa de la inau-guració per, just després, dirigir-se a GironaLa implantació del tren d’alta velocitat ha afegit elpas d’una altra infraestructura a la nostra comarcaatès que no viatja per la via de ferrocarril conven-cional. Les obres, és evident, han tingut un impactepaisatgístic i ecològic. Josep Maria Panareda, Mont-serrat Salvà i Josep Pintó explicaren en una confer-ència de la V Trobada d’Estudiosos del Montseny(2002) que la construcció d’una nova infraestruc-tura posava una barrera més a la connexió biològi-ca entre el Montnegre i el Montseny. Alhora, s’haproduït alguna pèrdua de patrimoni arquitectòniccom la històrica estació de Riells i Viabrea – Bredaque va ser enderrocada per fer-hi passar per sobrela via d’alta velocitat..La història de l’Alta Velocitat Espanyola va comen-çar l’any 1987 amb l’inici de la construcció de la líniaMadrid – Sevilla. Aquesta línia es va fer obeint crite-ris polítics i no pas criteris racionals. Allò recoman-able hauria estat començar a l’inversa, connectantprimer amb la frontera francesa, però el 1992 s’haviade fer l’Exposició Universal a la capital Andalusa iCatalunya, sempre vista amb reticència i, fins itot, amb hostilitat des de l’estat espanyol, ja haviatingut massa part del pastís amb la victòria del 1986de la candidatura barcelonina per ser seu dels JocsOlímpics del 1992.D’aquesta manera el tren d’alta velocitat no ha ar-ribat a Figueres fins el dia 8 de gener d’aquest 2013,vint-i-quatre anys després de ser projectat i ambdeu anys de retard respecte a les previsions inicials,i encara, en un primer moment, amb la impossibili-tat d’arribar fins a París sense fer transbordament.El tren inaugural va sortir de l’estació barcelonina deEL TREN D’ALTA VELOCITATÉS POSSIBLEL’EQUILIBRI?Els aspectes positius de les infraestructures són evi-dents pel que fa al desenvolupament econòmic. Hanpermès, a la nostra comarca, crear una indústria po-tent i han portat un turisme habitual que ve a gaudird’allò que podem oferir, que no és poc. Per tant, lesinfraestructures han donat valor a allò que ha donatla natura, com qui poleix un diamant en brut.D’altra banda és clar que en un entorn com el nos-tre, encabit entre dos parcs naturals, les infraestruc-tures també poden esdevenir un perill per la integri-tat del territori a causa del que suposa construir-lesi de la massificació de visitants que faciliten.Trobar el just equilibri entre el desenvolupamenti la conservació és el nostre principal repte com amontsenyencs.Instal·lacions d’Adif a St. Feliu de Buixalleunumero_2.indd 11 25/03/13 23:26
  12. 12. Caminem pel segle XXI, pot esser, però seguim sentitles mateixes foteses que el segle passat. Els més ar-dits representants de la nostra classe empresarial, laque ens ha dut a la pitjor desfeta econòmica conegu-da en generacions, segueixen repetint les mateix-es fórmules magistrals com si res hagués passat.Paraules com «ranking de competitivitat», «desen-volupament econòmic», «esdevenir comarca líder»,«estructuració dels polígons industrials en con-tinuïtat», etc. Foteses i mentides que s’estan repetint,per exemple, per justificar la necessitat de construirel quart cinturó, una infraestructura que afectaria elBaix Montseny, entre d’altres comarques. I és que,aquesta gent, estan emprenyats per la resolució delMinisterio, que declara l’acabament del procedimentd’avaluació ambiental i l’arxiu de llur expedient. Ésaixí com se senten alguns dels nostres pròcers: cri-tiquen les desfetes econòmiques d’infraestructuresinútils i deficitàries fetes des de Madrid, però frissenper repetir ací el mateix model.S’han acabat els contes de fades! Les apetèncieseconòmiques dels bancs i les grans empreses con-structores ens han dut on som i ja no poden sostenircap política d’infraestructures basada en els ma-teixos criteris. Ni encara que fossin multiplicades perdeu, trinxant completament el territori del Baix Mont-seny, aconseguirien fer reeixir el mateix model. I aixòés així, perquè l’economia basada en el transportper carretera està arribant a llur fi. La crisi energèticas’encarregarà de demostrar que aquest model ja noés viable. Però llavors, o potser ni llavors, serà quanles administracions i els representants polítics seCARA iCARA I CREUCoordinadora per a la Salvaguarda del MontsenyCal preveureuna altra menade futurn’adonaran que, la pèrdua del millor territori i de lesseves capacitats intrínseques per reviscolar l’activitateconòmica local, és una pèrdua estratègica. Una pèr-dua que el futur del nostre país no es pot permetre,doncs està en joc la pervivència de les joves gen-eracions i del medi natural amb el qual, aquestes,hauran de sobreviure solidàriament.Cal apostar sense dilació per un model territorialbasat en la autonomia local dels nuclis poblacio-nals, combinada, al màxim, amb la interconnexióper via fèrria i el transport públic de proximitat. Totaixò, suportat en la idea bàsica de reduir el con-sum energètic i fomentar una economia que donila màxima importància al sector primari i a la valo-rització dels productes locals en el consum diari. Eldesenvolupament econòmic que ens han venut devell antuvi s’ha acabat!/ montseny / abril 201312numero_2.indd 12 25/03/13 23:26
  13. 13. El Baix Montseny no és una comarca oficialment re-coneguda en la nostra actual organització territorial,almenys fins el dia d’avui. Tanmateix, la identificaciópopular amb la comarca és i ha estat molt forta. No enva,l’enquestaperdefinirladivisióterritorialdeCatalun-ya presentada el 1936 ja la dibuixava, tal com reflecteixel mapa resultant. Aquest sentiment de pertinença haperviscut en un territori que és part del Corredor Medi-terrani, aquest eix estratègic que és molt més que uncorredor viari i ferroviari: més enllà del tren, el que hidóna valor afegit és el que hi ha al costat del tren, osigui, les empreses que s’hi localitzen i el conjunt depersones que hi viuen i conviuen tot formant una po-tent àrea de mercat. Sant Celoni, ciutat on la indústriahi té un gran pes específic degut a la seva ubicació, ésel centre i la capital indiscutible del Baix Montseny, es-devenint la ròtula que uneix les comarques de Gironai les de l’entorn metropolità de Barcelona. Aquest fet,per si mateix, ja justifica que sigui un punt de paradaindispensabledelstrensderodaliesiregionals,donantservei a una comarca de facto que, des del límit met-ropolità, mira indistintament a sud i a nord.i CREUCARA I CREUComarcai corredorRICARD FONTSecretari de Territori i Mobilitat13 / montseny / abril 2013numero_2.indd 13 25/03/13 23:26
  14. 14. / montseny / abril 201314L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYLa revista Montseny es presenta als municipis delL’equip de la revista Montseny ha estat de gira aquestes últimessetmanes per presentar aquest nou projecte de comunicacióque actua al Baix Montseny. Han estat vora unes 200 personesles que ja han assistit a aquestes diverses presentacions.Sant Celoni, Arbúcies, Breda, Cardedeu, Hostalric, Sant Estevede Palautordera i Sant Pere de Vilamajor han estat els muni-cipis on ja s’ha fet la presentació de la revista comarcal. Tan-mateix encara estan pendents les presentacions a municipiscom Llinars i Santa Maria de Palautordera on properaments’informarà de les dates a través de la pàgina de Facebookwww.facebook.com/revistamontseny.L’objectiu d’aquest seguit de presentacions és el d’aproparla revista a tots els ciutadans del Baix Montseny i explicaren què consisteix aquest nou mitjà de comunicació nas-cut el passat mes de març. Durant l’acte, els integrants dela revista, l’Andreu Pujol, en Pere Garriga i la Marta Rubiohan volgut explicar el per què de la necessitat d’un mitjàde comunicació a la comarca i la voluntat que persegueixMontseny: explicar què passa a casanostra d’una manera directa i senzillai donar a conèixer tots els recursosnaturals, culturals i patrimonials quehi ha al territori per tal de posar-los envalor. Exemplars clars els trobem ambels reportatges genèrics sobre el BaixMontseny en què es tractaran temà-tiques de tot tipus i que afecten a lamajor part de municipis de la comarca;o també el reportatge mensual que esdedicarà a la flora o a la fauna del ParcNatural del Montseny.Des d’aquestes línies també es vol agraira totes aquelles persones que han acudita les diferents presentacions i que handonat el seu vot de confiança a l’equipde la revista Montseny en la primeraedició d’aquesta publicació mensual.BAIX MONTSENYPresentació de Montseny a Sant Pere de VilamajorBAIX MONTSENYnumero_2.indd 14 25/03/13 23:26
  15. 15. / montseny / abril 201315L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYBAIX MONTSENYAquest any està previst que s’articuli la ruta de la Tordera, unaruta de senderisme que recórrer per 15 municipis de les co-marques del Baix Montseny, la Selva i el Maresme. Es tractad’un projecte intermunicipal i intercomarcal que des de fa unsanys s’està reclamant des del Baix Montseny per tal de posaren valor el patrimoni natural de la comarca, com també per po-sar en valor els equipaments històrics, culturals i socials queté cada un dels municipis pels quals transcórrer la ruta.Per tirar endavant aquest projecte, els municipis que en for-men part van encarregar una proposta de la ruta per tal decomençar a treballar i posar en marxa aquest 2013 la ruta dela Tordera. Segons ha explicat l’alcalde d’Hostalric, Josep An-toni Frias, el 4 de febrer es va presentar la proposta, elaboradades del Consell Comarcal de la Selva, a tots els municipis dela ruta. La proposta, que té un cost total d’un milió d’euros,es desglossa en tres fases diferenciades. Una primera faseLA RUTA DE LA TORDERAUNEIX ELS MUNICIPIS DEL BAIX MONTSENYde senyalització que tindrà un costde 628.000 euros; una segona fased’intervenció que puja a 212.000 eurosi, finalment, el projecte inclou també unafase per a l’establiment d’àrees de des-cans i de mobiliari que tindrà un cost de150.000euros. Tanmateix, Frias ha as-senyalat que el més important del pro-jecte és que els municipis senyalitzin laruta perquè es pugui posar en marxa enbreu, ja que les fases d’intervenció i demobiliari no són imprescindibles per a laruta, sinó de millora.Paral·lelament, també es començarà atreballar amb l’estratègia de màrquetingde la ruta, des de posar-li un nom, unaMapa de la ruta de la Torderanumero_2.indd 15 25/03/13 23:26
  16. 16. / montseny / abril 201316imatge corporativa i decidir com es farà la promoció del recor-regut a nivell turístic.La ruta de la Tordera té el seu naixement al municipi de Mont-seny, després baixa fins a Sant Esteve de Palautordera, passaper Santa Maria de Palautordera, va fins a Sant Celoni, Riells iViabrea on puja fins a Breda. Després va cap a Sant Feliu deBuixalleu, on la ruta s’ha decidit que pugés fins al Castell deMontsoriu i d’allà arribés a Arbúcies. La ruta segueix també perHostalric, va fins a Massanes i també cap a Fogars de la Selva,on després se’n va cap a Tordera on es bifurca el camí: un recor-regut cap a Blanes i un altre cap a Palafolls i Malgrat de Mar.Mapa de la ruta de la TorderaL’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYBAIX MONTSENYnumero_2.indd 16 25/03/13 23:26
  17. 17. / montseny / abril 201317L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT CELONIL’Hospital de Sant Celoni Baix Montseny ofereix un nou serveide neuropediatria des de principis d’aquest 2013. Un serveique ha posat en marxa el pediatre de Sant Esteve de Palau-tordera, Ricard Coronado, i que s’ha impulsat amb la voluntatde donar servei a tota la comarca.Es tracta d’una unitat mèdica privada dirigida a les famíliesamb nens afectats amb malalties i trastorns del sistema nerv-iós en desenvolupament o amb sospita de patir-ne. L’equipque integra aquesta unitat està format per al mateix Corona-do, un psicòleg clínic, una psicòloga especialitzada en l’àreade la psicopedagogia, una neuropsicòloga del centre barce-loní COADI, i tanquen l’equip un mestre i psicopedagog experten Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i també una psicòlogaespecialista en TEA.Coronado ha explicat que la idea d’oferir aquesta atenciómèdica a l’Hospital de Sant Celoni rau en la demanda exis-tent a la comarca “que no se li estava donant resposta”. ÉsDE SANT ESTEVE, OBRE UNA UNITAT DENEUROPEDIATRIA A L’HOSPITAL DE SANT CELONIper això que, l’any passat es va posar fila l’agulla per oferir al Baix Montseny unservei dirigit als infants i adolescentsque pateixen malalties com el Trastornper Dèficit d’Atenció (TDA) o autisme. Amés, aquesta unitat de neuropediatriatambé tractarà retards en el desenvo-lupament, discapacitat intel·lectual, ce-falees i migranyes, epilèpsia, trastornsparoxístics, com també es faran segui-ments neurològics d’adopcions, prema-turs i malalties rares.Per altra banda, Coronado està oberta fer xerrades de sensibilització per al’ajuda i prevenció d’aquestes malaltiesi ja n’ha realitzat a Santa Maria i SantEsteve de Palautordera. El neuropediatreha assenyalat que, malgrat l’autisme enRICARDCORONADOEL PEDIATRE,numero_2.indd 17 25/03/13 23:27
  18. 18. / montseny / abril 201318L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT CELONIun gran tan per cent és de causa genètica, en d’altres malaltiescom el TDA, la causa és de tipus ambiental pel gran ús de pan-talles de vídeojocs i de televisió, una problemàtica associadaamb els trastorns d’atenció.El Trastorn de l’Espectre AutistaDins aquest nou servei de neuropediatria que es dóna des deSant Celoni, s’ha creat una unitat per tractar de formar més es-pecífica el TEA, ja que es tracta d’un camp d’estudi i una inqui-etud per al mateix Coronado.LamaneradetreballarambelsinfantsambTEAidediagnosticar-los es farà amb un mètode que s’aplica internacionalment, peròque s’utilitza molt poc al nostre país, segons ha apuntat Coro-El pediatre, Ricard Coronadonado. Un mètode, però, que el pediatre haafirmat que és molt més afectiu alhora dediagnosticar els infants que poden patirTEA, ja que es fa a través d’estudis i tes-tos complexos que ofereixen una millorgarantia. Per a poder fer els diagnòstics,l’equip de l’Hospital de Sant Celoni BaixMontseny comptarà amb la col·laboraciódel Centre d’Orientació i Assistència alDesenvolupament Infantil de Barcelona(COADI). Finalment, Coronado ha afegitque les intervencions en el camp del TEAvan adreçades a treballar la comunicaciói els comportaments anormals.numero_2.indd 18 25/03/13 23:27
  19. 19. 19 / montseny / abril 2013L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT CELONIL’Agromercat, Mostra de productes del territori, tindrà lloc a SantCeloni el divendres 19 i el dissabte 20 d’abril a la plaça de la Vila.Durant aquests dos dies es podran veure, degustar i compraruna gran diversitat de productes alimentaris artesanals com:embotits i xarcuteria; làctics i formatges; pa, coques, i pastisse-ria; vins i licors; bolets, herbes i melmelades; entre altres.L’Agromercat, Mostra de productes del territori, té com a ob-jectiu donar a conèixer al públic alguns dels productes agroali-mentaris de qualitat, produïts o transformats majoritàriamental nostre territori, i promoure el consum responsable i la vendadirecta entre productors i consumidors. Es tracta de productesfets de forma artesanal i amb matèries primeres de proximitati de qualitat.L’Agromercat pretén ser un punt de trobada entre el món de laproducció agroalimentària i els consumidors, posant en valorcriteris com la proximitat, la qualitat agroalimentària, la produc-ció artesanal però també les relacions de venda directa. Per al-tra banda, però no menys important, esvol evidenciar la riquesa agroalimentàriadel nostre territori, el Baix Montseny, i deCatalunya en general. L’Agromercat es va celebrar per primeravegada a Sant Celoni l’any 2008 i comp-tant amb el suport del Consell Comarcaldel Vallès Oriental i conjuntament ambels ajuntaments de Granollers i de Molletdel Vallès. Aquest any, però, l’Ajuntamentde Sant Celoni organitza l’Agromercat ensolitari i té com a novetat més destacadal’obertura de la participació a produc-tors artesans de totes les comarquesde Catalunya. Per aquest motiu, l’origendels participants d’aquest Agromercatserà més variat.SANT CELONI CELEBRAELS DIES 19 I 20 D’ABRIL LA SISENA EDICIÓ DEL’AGROMERCATnumero_2.indd 19 25/03/13 23:27
  20. 20. / montseny / abril 201320L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT CELONIL’obra “Sant Jordi matant el drac” del pintor gòtic celoní BernatMartorell es conserva a l’Institut d’Art de Chicago. Era la taulacentral del retaule de Sant Jordi, un retaule que va ser pintat du-rant el segon terç del segle XV, havent estat encarregat pelsdiputats de la Generalitat per posar-lo presidint la capella delpalau de la plaça de Sant Jaume. Les altres quatre taules que esconserven es troben al Museu del Louvre de París.Bernat Martorell va néixer a Sant Celoni a l’entorn del 1400. Sesap que era fill d’un carnisser però se’n desconeixen molts as-pectes biogràfics. El que sí que és conegut és el fet que quantenia uns 35 anys ja havia esdevingut un pintor plenament re-conegut i que els darrers 25 anys de la seva vida foren els mésprolífics artísticament parlant i en els quals va assolir una famade gran pintor. A banda de pintar retaules, també va treballar lail·luminació de llibres, els vitralls i els teixits.Hi ha més de vint obres que se li han atribuït, però només sen’ha pogut documentar una amb exactitud. Es tracta del re-taule de Púbol, que es troba al Museu d’Art de Girona. A partird’aquesta atribució segura se li han pogut associar, observantels trets estilístics, tot un seguit d’obres que fins aleshores erenanònimes. Abans d’aquesta documentació se l’havia conegutamb el sobrenom de “Mestre de Sant Jordi”, justament a causadel retaule que la Generalitat li va encarregar.Aquest pintor celoní, a banda de tenir obra al Louvre, a Girona ia Chicago, també en té al Museu Diocesà de Barcelona, a la Cat-edral de Barcelona, al MNAC, al Museu Diocesà de Tarragona, ala catedral de la mateixa ciutat, al MuseuEpiscopal de Vic i a la Societat Arque-ològica Lul·liana de Palma.Amb la voluntat d’apropar-lo a Sant Ce-loni, Òmnium Cultural del Baix Montsenyha encarregat una còpia certificada de“Sant Jordi matant el drac” a l’Institut d’Artde Chicago. La regalaran al municipi deSant Celoni i serà col·locada a la sala Ber-nat Martorell de Can Ramis el proper 26d’abril a les 8 del vespre, per fer-ho coinci-dir amb les activitats de la Diada de SantJordi. L’acte de lliurament anirà acompan-yat de la conferència titulada “A la majorglòria de Sant Jordi: Bernat Martorell i elretaule de la Diputació del General”.L’encarregat de pronunciar la conferènciaserà el Dr. Joan Molina Figueras, profes-sor d’Història de l’Art Medieval a la Uni-versitat de Girona, especialitzat en pin-tura tardo-gòtica catalana. Joan Molinava ser comissari de l’exposició “BernatMartorell i la tardor del gòtic català” quees va fer al Museu d’Art de Girona entreel 31 d’octubre de 2002 i el 16 de març de2003. Molina és un dels màxims expertsde Catalunya en l’obra de Martorell.regala a Sant Celoni una reproducció del Sant Jordide Bernat MartorellÒMNIUMCULTURALnumero_2.indd 20 25/03/13 23:27
  21. 21. / montseny / abril 201321L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYARBÚCIESLa Iaia, El Petit de Ca l’Eril,La Habitación Roja, Univers i StandstillEl festival de música de pop independent PopArb, que se cel-ebra cada any a Arbúcies, ja té les primeres bandes confir-mades. La Iaia, Standstill, La Habitación Roja, Univers i el Petitde Ca l’Eril es trobaran en aquesta nova edició del festival, queenguany se celebrarà els dies 28 i 29 de juny.La Iaia, el Petit de Ca l’Eril, i Standstill repeteixen actuació alPopArb, ja que jan participat en edicions anteriors. La Iaia i elPetit de Ca l’Eril en l’edició del 2011 i a Standstill ara farà tresanys, al 2010. Per altra banda, La Habitación Roja i Universs’estrenaran en aquest festival de pop independent.Les entrades per la que és la novena edició del PopArb ja es-tan a la venda. El preu de l’abonament per als dos dies és de40 euros per a la gent d’Arbúcies, que gaudirà de descompte,ja que el preu per als assistents de fora d’Arbúcies és de 49euros més despeses de gestió. Els arbuciencs i arbucienquesque no es vulguin quedar sense entra-da per al PopArb 2013 poden comprarl’abonament al Museu Etnològic delMontseny, la Gabella.POPARB 2013primers grups confirmats alla iaiaStandstillnumero_2.indd 21 25/03/13 23:27
  22. 22. / montseny / abril 201322L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYARBÚCIESde la Vall d’ArbúciesL’olivera d’oli i l’olivera de salar són les dues varietats d’oliveramediterrànies que s’han determinat a la Vall d’Arbúcies fa pocmenys d’un any. Una troballa que ve de les mans del directordel projecte “Varietats antigues de la Vall d’Arbúcies”, RamonEspígol. Es tracta de dues classes d’olivera que no apareixienen el registre de la Generalitat.Segons les anàlisis que s’han realitzat, han demostrat que estracta de dues varietats autòctones del a Vall d’Arbúcies i moltpreuades , que segons el Panell de Tast Oficial de Catalunyaqualifiquen aquest oli de verge extra, etiquetat com a “verdequilibrat” amb els atributs de “afruitat intens”, “amarg mig”,“picant intens” i aromes de nous, ametlló, carxofa, verdura imenta i qualificat com a oli gourmet. Segons explica Espígol,l’oli d’aquestes oliveres es caracteritza pel seu alt continguten polifenols, una molècula antioxidant natural que, actual-ment, és molt buscada i que és una deles característiques de la dieta mediter-rània. Espígol assenyala que estem par-lant d’un tipus d’oli poc freqüent i que,per tant, està molt valorat.La iniciativa de recuperació de les oli-veres a la Vall d’Arbúcies ha esdeving-ut un projecte complex i molt complet.Actualment, ja s’han plantat les prim-eres oliveres a través de diferents per-sones que s’han mostrat interessadesen cultivar aquestes varietats, però nos’obtindrà el primer oli fins d’aquí qua-tre o cinc anys. Per a gestionar tot això,Espígol explica que s’està creant unaEs recuperendues varietats autòctonesOliva de salarnumero_2.indd 22 25/03/13 23:27
  23. 23. / montseny / abril 201323L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYARBÚCIEScooperativa de treball perquè totes aquelles persones queconreïn oliveres siguin socis de la cooperativa, però senseque hagin de fer cap aportació econòmica. En aquest moments’està buscant el finançament per poder engegar un projected’obra social perquè els beneficis que s’obtinguin aniran alscooperativistes i no a la cooperativa.Per altra banda, també ha sorgit la iniciativa de construirun trull “molí d’oli”, (una premsa i aparell) per a moldre lesolives, ja que per obtenir l’oli amb totes les seves quali-tats i atributs és important que es molgui al cap d’una horad’haver-se collit. I el trull més proper a Arbúcies es troba a‘Empordà entre una hora i mitja i dues de camí. La recuper-ació de l’olivera autòctona de la Vall de la Riera d’ArbúciesLa idea de recuperar l’olivera de la Vall de la riera d’Arbúcies vasorgir arran d’un altre projecte que es va engegar al municipi arafa un any i mig. A través d’un acord entre Espígol i l’Ajuntament,es va decidir fer un inventari d’horta i fruiters de varietats anti-gues d’Arbúcies i se’n van poder catalogar fins a 332. Però unavegada estudiades i analitzades, es va veure que n’hi havia moltpoques que fossin autòctones, ja que la majoria havien estatimportades fa milers d’anys per als primers pobladors europeusi que provenien d’orient. Però, llavors, es van adonar que hi ha-via un producte que era propi de la regió mediterrània: l’oliverai que, l’olivera d’oli i la de salar trobades a Arbúcies no estaveninventariades. És en aquest punt on comença l’aventura per a larecuperació de l’olivera a la Vall de la riera d’Arbúcies.s’emmarca dins un projecte que tambéavarca els municipis de Breda, Hostal-ric, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buix-alleu, que col·laboraran, ja que les duesvarietats les trobem a tota la vall. Amés, aquest projecte compte amb unasubvenció atorgada pel Departamentd’Agricultura de la Generalitat de Cata-lunya en la línia de R+D+I i compta ambel suport de la Diputació de Girona, jaque es tracta d’una iniciativa per a larecuperació de cultius autòctons, lapromoció de productes de quilòmetre0 i de revitalització de l’economia local.PER QUÈ RECUPEREMLES OLIVERES?Olivera de salarnumero_2.indd 23 25/03/13 23:27
  24. 24. / montseny / abril 201324UNES300DONESVora unes 300 persones van participar al sisè sopar que or-ganitza cada any l’associació Dones de Breda i que es va cel-ebrar al Cercle Bredenc.La presidenta de l’entitat, Dolors Roca, s’ha mostrat molt sat-isfeta per la resposta de la gent, ja que considera que en mo-ments com aquests, “ser 300 dones al sopar és tot un èxit”. Lacelebració del Dia Internacional de la Dona, però, no va ser no-més un sopar, sinó que des de Dones de Breda organitzen unasèrie d’activitats emmarcades dins el sopar per commemoraraquesta data.Abans del sopar, totes les dones participants al sopar es vantrobar a la plaça de Baix on un grup d’animació de la mateixaassociació van entretenir i divertir a totes les assistents men-tre es feia el còctel de benvinguda. Tot seguit, la diversió esva traslladar als carrers del centre de Breda on es va fer unacercavila amb les gegantes de Breda i els grallers que hi vanposar la música, fins que es va arribar al Cercle Bredenc, on esva celebrar el gran sopar.L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYBREDAparticipen al sopar queorganitza anualmentDones de BredaUn cop al recinte, el sopar va estar acom-panyat per diferents grups d’animació.Enguany, les participants van poder gau-dir de l’actuació en directe dels còmicsRafel Faixedas i Carles Xuriguera, quevan representar un espectacle a mida pera les dones de Breda. Durant el transcursdel sopar, Dones de Breda va presentarel viatge que cada any realitzen i que, en-guany, han decidit anar de creuer per alMediterrani. I també van fer el sorteig detres sopar per a l’any que ve.Dones de Breda és una entitat molt acti-va al municipi i que compta, actualment,amb 375 sòcies. La seva presidenta harecordat que des de l’associació es re-alitzen moltes activitats al llarg de l’anycom ara classes d’anglès de diferentsnivells, d’informàtica o de patchwork.Una imatge del sopar de dones (Dones de Breda)numero_2.indd 24 25/03/13 23:27
  25. 25. L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYBREDALa Colla Sardanista de Breda organitza un any més l’Aplec dela Sardana, que enguany arriba a la seva 36a edició, i que tin-drà lloc el proper diumenge 14 d’abril. Una jornada en la quees commemoraran els 125 anys d’història de La Principal de laBisbal, l’única cobla que ha participat en totes les edicions del’Aplec de la Sardana.L’Aplec començarà a dos quarts d’11 del matí a l’aparcamentdel Cercle Bredenc i comptarà amb l’actuació de La Principalde la Bisbal i la Bisbal Jove. A la tarda, la festa es reprendrà apartir de les 4 i els assistents podran ballar al so de les coblesla Vila d’Olesa i també amb La Principal de la Bisbal. Serà a latarda quan els dansaires podran ballar La Bisbal 125 a Breda,una sardana que s’estrenarà aquest diumenge 14 d’abril i queha escrit el trompeta de la Principal, Al-bert Font.La Principal de la Bisbal és una coblafundada el 1888, justament quan la sar-dana començava a expandir-se per totel territori català. Des de l’Empordà, laPrincipal va ajudar a difondre la dansanacional de Catalunya a tot el país. Ara,després de 125 anys del seu naixement,la cobla segueix portant la sardana mu-nicipi a municipi arreu de Catalunya idonant a conèixer el patrimoni culturalque tenim al nostre país.BREDAcelebra el 14 d’abril el 36èAplec de la Sardana/ montseny / abril 20132536 anys de la Principal de la Bisbal a l’Aplec de Bredanumero_2.indd 25 25/03/13 23:27
  26. 26. L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYHOSTALRICaprova l’adjudicació de lesobres de millora i acollimentde visitants del castellL’Ajuntament d’Hostalric ha aprovar en el darrerPle ordinari l’adjudicació de les obres de millora id’acolliment de visitants del castell.Aquestes obres, que començaran en breu, tenen perobjectiu oferir als visitants més informació sobre elcastell-fortalesa i d’Hostalric, segons ha explicat laregidora de Patrimoni, Rita Saurí. Així doncs, ambles obres que es realitzaran, els visitants troba-ran al Cos de Guàrdia una projecció de la història,d’Hostalric i de fortalesa. Per altra banda, en unaaltra sala adjacent s’hi podrà contemplar una ma-queta de grans dimensions i, a través de pantallestàctils, s’oferirà als visitants les explicacions delsPORTES · ARMARIS i VESTIDORS · CUINES · PARQUET · PERSIANESFUSTERIA EN GENERALC/ Germans Valls i Forné, 7 (Pol. Ind.)17450 HOSTALRIC (Girona) Tel. 972 874 260info@regasbusquets.com www.regasbusquets.comdiferents elements que es podran observar a la ma-queta. A més, al polvorí principal s’hi trobarà totala informació necessària de què és un polvorí, comfuncionava i per a què servia. Com també s’hi po-dran veure reproduccions de canons i bales perquèel visitant se’n pugui fer una idea.Les obres de millora i acolliment de visitants delcastell d’Hostalric tindran un cost de 350.000 eu-ros, que estaran finançada per un 50 per cent pelfons europeu FEDER, vora un 25 per cent per laDiputació de Girona i, la resta, el Consistori estàbuscant altres línies de finançament per acollir-s’hi,si no, hi haurà de fer front el propi Ajuntament.HOSTALRICMaqueta de la sala d’audiovisuals del castell/ montseny / abril 201326numero_2.indd 26 25/03/13 23:27
  27. 27. L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYGUALBALa gran preocupació existent per fer front a l’atura Gualba ha portat a l’Ajuntament i, a un grup devoluntaris a tirar endavant una iniciativa per tal defomentar el treball al municipi.En les primeres actuacions que es volen realit-zar, està previst que el Consistori contacti ambles diferents empreses locals per cercar les ne-cessitats laborals que puguin existir i, d’aquestamanera, poder posar en contacte les personesque busquen feina i els que n’ofereixen. Des del’Ajuntament assenyalen que aquestes mesuresnomés tindran en compte tots aquells ciutadansempadronats a Gualba. Així doncs, per poder oferiraquest servei de forma satisfactòria i eficient ésnecessari que els que es trobin en situació d’aturfacin arribar un currículum a l’Ajuntament, ja siguia través de la web o a l’oficina d’Atenció al Ciutadà.Per altra banda, es demana a les empreses que, enel cas que fos possible, comuniquin les possiblesvacants que sorgissin per poder oferir-los els per-fils de les persones del municipi sense feina, o béles perspectives de necessitats futuribles per, si através d’aquesta iniciativa, poder organitzar cur-sos de formació adreçat a necessitats concretes.Aquesta iniciativa econòmico-social també com-portarà conèixer millor el teixit empresarial delmunicipi, així com captar les necessitats de lesempreses que hi ha instal·lades.L’AJUNTAMENTDE GUALBAEMPRÈN MESURES CONTRA L’ATUR AL MUNICIPIMaqueta de la sala d’audiovisuals del castell/ montseny / abril 201327numero_2.indd 27 25/03/13 23:27
  28. 28. L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT FELIU DE BUIXALLEUA partir d’aquest mes d’abril, els visi-tants del Castell de Montsoriu ja po-dran aparcar els seus vehicles al noupàrquing que s’ha urbanitzat a Coll deCastellar i que s’ha condicionat per alsnombrosos turistes que acudeixen aveure el castell gòtic més important deCatalunya.L’Ajuntament de Sant Feliu de Buixal-leu ha estat l’encarregat de gestionaraquest projecte, ja que el solar es trobadins el seu terme municipal. Les ob-res d’urbanització de l’aparcament hantingut un cost de 214.639,17 euros ambIVA inclòs i han estat realitzades per al’empresa Teyco SL durant el passat mesde març. El cost de la urbanització l’hanassumit, una part la Diputació de Gironai també el Ministerio de Agricultura, Ali-mentació y Medio Ambiente.Aquestes obres s’han dut a terme per amillorar l’accessibilitat i oferir unes mil-lors condicions als visitants del Castellde Montsoriu, ja que fins al moment hihavia un aparcament per a vehicles a Collde Castellar però no estava urbanitzat.ARRENGEN L’APARCAMENT DECOLL DE CASTELLAR/ montseny / abril 201328L’aparcament de Coll de Castellar en obresnumero_2.indd 28 25/03/13 23:27
  29. 29. Visita institucional a Can Turró/ montseny / abril 201329L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANTA MARIA DE PALAUTORDERAL’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena, i el regidorde Promoció Econòmica, Ramon Arabia, han visitat l’ Aula Entornde Can Turró, situada a la Granja Can Turró. La visita s’emmarcadins del programa de visites que es fan des de l’Ajuntament a lesdiferents empreses del municipi per tal de conèixer els respon-sables, en quina situació fan front a la crisi i com pot col·laborarl’Ajuntament per donar sortida a les seves necessitats.L’Aula Entorn Can Turró es va posar en marxa el mes de no-vembre passat aprofitant les instal·lacions i oportunitats queofereix l’explotació agrícola i ramadera en actiu amb l’objectiude diversificar el negoci, ja que “amb la llet sola no n’hi ha prou”,assenyala Margarida Planas, responsable de l’Aula Entorn. Peraixò, des de Can Turró s’ofereix una gran varietat d’activitatsL’AJUNTAMENT DE PALAUTORDERAVISITA L’AULA ENTORN DE CAN TURRÓper conèixer la natura i els animals degranja, a més de conèixer com s’elaborenels productes típics de qualsevol granja.L’Aula està orientada tant a les escoles,com trobades familiars o grups que en lesseves visites guiades sempre estan acom-panyats per especialistes del ram que ap-ropen d’una forma més real i vivencial alsnens i a les seves famílies el món de lapagesia. Can Turró és un dels proveïdorsde llet de l’empresa Danone i l’any pas-sat va ser protagonista d’un dels anuncisd’aquesta multinacional francesa.numero_2.indd 29 25/03/13 23:27
  30. 30. / montseny / abril 201330L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT ESTEVE DE PALAUTORDERAEL PASTISSERDE SANT ESTEVE,LLUÍS COSTA,PREMIAT COMA MILLOR JOVEARTESÀ DECATALUNYAnumero_2.indd 30 25/03/13 23:27
  31. 31. / montseny / abril 201331L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYLluís Costa de la pastisseria Vallflorida Xocolaters de SantEsteve de Palautordera ha rebut el premi al millor Jove ArtesàAlimentari Innovador de Catalunya que atorga la Conselleriad’Agricultura.Costa es mostra molt satisfet per haver rebut aquest guardóperquè el més important és el reconeixement per l’esforç fet,apunta. A través d’aquest premi, però també d’altres que ja harebut, el jove pastisser afirma que, el que busquem és que el cli-ent valori els productes que elaborem, i galardons com aquestreafirmen la qualitat dels productes que es comercialitzen aVallflorida Xocolaters, assegura Costa.Un dels motius pels quals el pastisser de Sant Esteve ha estatguardonat amb aquest premi és pel fet de potenciar la marcaVallflorida Xocolaters i el poble de Sant Esteve de Palautorderaa la resta de Catalunya i, també, perquè exporta internacional-ment aquestes dues marques i Catalunya a la resta del món. Unexemple clar el trobem quan Costa va participar en una certa-men gastronòmic celebrat a Mèxic en què el pastisser destacaque els productes de la pastisseria estan etiquetats en catalàperquè la gent conegui quina és la llengua del nostre país.SANT ESTEVE DE PALAUTORDERAPer altra banda, la Comissió d’ArtesaniaAlimentària Catalana, encarregada deseleccionar el guanyador, també ha val-orat aspectes com que a la pastisseriaVallflorida s’elaboren productes sensegluten, sense lactosa i sense sucre i quecompten amb les insta·lacions per a fer-ho. Altres requisits que s’han valorat sónel fet de la innovació en productes depastisseria típics utilitzant matèries pri-meres naturals, que fins ara no es feienservir en la pastisseria; i la producció depostres tradicionals, que en el cas de Vall-florida Xocolaters serien els melindros,que s’elaboren amb una recepta de mésde 25 anys d’història.Lluís Costa és un dels 16 pastissersd’arreu de l’Estat espanyol que integrenel col·lectiu 21Brix, una entitat que ajudaa potenciar i promoure la pastisseria arte-sana a dins i fora del país.LluÌs Costa, el jove pastisser de Sant Esteve de Palautorderanumero_2.indd 31 25/03/13 23:27
  32. 32. / montseny / abril 201332L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT ESTEVE DE PALAUTORDERASANT ESTEVE SOL·LICITAUNA SUBVENCIÓ PER A LACONSTRUCCIÓ D’UN POUL’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera ha demanat al PlaÚnic d’Obres i Serveis (PUOSC) una subvenció de 100.000 eu-ros per a la construcció d’un pou municipal.Es tracta d’una infraestructura necessària per al municipi enèpoca de sequera, sobretot al mes d’agost, quan el cabdal dela Tordera és més baix i hi ha dificultats per abastir a tota la po-blació, segons ha explicat l’alcalde de la població, Salvador Ca-ñellas. Fins ara, quan l’aigua de la Tordera no és suficient perdonar cobertura a tots els habitatges de Sant Esteve de Palau-tordera es recórrer a un pantà que és propietat de la comunitatde regants. Per això, l’Ajuntament ha decidit construir un poumunicipal per evitar aquesta situació en moments puntuals.El cost de la construcció d’aquest pou oscil·la vora els 300.000euros, una despesa que el Consistori hi podrà fer front gràcies ala subvenció de 200.000 que atorga la Diputació de Barcelonai dels 100.000 euros del PUOSC, malgrat resten a l’espera deque se’ls hi adjudiqui. Per altra banda, l’alcalde ha explicat quel’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha donat el permís pera la construcció d’aquest pou, malgrat encara no s’ha decidit aquin emplaçament es farà.numero_2.indd 32 25/03/13 23:27
  33. 33. / montseny / abril 201333L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYSANT ANTONI DE VILAMAJORSANT ANTONI DE VILAMAJORCELEBRA EL 6 I 7 D’ABRIL LAIX FIRA DE COMERÇ I ENTITATSL’Associació de Botiguers i Comerciants de Sant Antoni de Vil-amajor ha organitzat per al cap de setmana del 6 i 7 d’abril la Firade Comerç i Entitats que enguany arriba a la seva novena edició.La fira obrirà les portes el dissabte 6 d’abril a les 12 del migdia,quan tots els botiguers ja tindran apunt les seves parades, queestaran situades als carrers del centre del municipi. Enguany, se-ran vora una cinquantena de comerciants i entitats que pararanel seu estand als carrers de Sant Antoni per tal de mostrar elsseus productes, en el cas dels botiguers, i els projectes i tasquessocials i culturals que realitzen les entitats del municipi.Totes aquelles persones interessades en passejar pel centre deSant Antoni de Vilamajor podran visitar la fira fins el diumenge,que hi haurà les parades des de les 10 del matí fins a les 7 de latarda. A més, en l’edició d’aquest 2013 també es comptarà ambla participació i col·laboració dels grallers de Sant Antoni quetocaran la seva música pels carrers.Fotografia de la VIII Fira del Comerà i les Entitatsnumero_2.indd 33 25/03/13 23:27
  34. 34. L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENYLLINARSEls ajuntaments de Llinars, Vilalba Sasserra, Sant Antoni iSant Pere de Vilamajor han acordat cooperar per constituir unaBorsa de Treball comuna que atengui individualment als habi-tants dels quatre municipis que ho sol·licitin. Aquest nou Ser-vei d’ocupació mancomunat també s’ocuparà de dinamitzar elClub de Feina, organitzar tallers formatius i es coordinarà ambels diferents Serveis Socials municipals per tal de detectar pos-sibles casos de risc d’exclusió social.Aquest nou servei mancomunat contempla realitzar contactesamb empreses dels quatre municipis per fomentar la inserciólaboral i donar suport als emprenedors locals. Per a la realit-zació d’aquest servei optimitzant els recursos municipals, escontractarà un tècnic que distribuirà la seva jornada laboral pro-porcionalment a la població de cada municipi. El tècnic estaràdisponible tres dies a Llinars i, serà durant aquests dies quanels habitants de Vilalba Sasserra s’hauran de dirigir a l’oficinade la borsa de treball, ja que no s’oferirà el servei al municipi.Per altra banda, el tècnic si que es podrà trobar un dia a SantAntoni i un altre a Sant Pere de Vilamajor.A Sant Pere de Vilamajor, el Serveid’Ocupació intermunicipal  atendrà totsels dilluns, a l’edifici Annex de Serveisde davant de l’Ajuntament, al carrer Nounúmero 24 de 9 del matí a dos quarts de 3de la tarda, al despatx compartit amb elsServeis Socials. A més, també s’atendràa Sant Pere de Vilamajor una tarda almes de les 4 a les 8 del vespre. Per de-manar una entrevista, cal demanar horaprèviament al telèfon 93.841.38.42 (CanMas Bagà de Llinars). Finalment, el Club de Feina tindrà llocels dimarts i divendres de 10 del matí a1 del migdia a l’edifici de Can Mas Bagàde Llinars i els tallers es faran els di-jous de dos quarts de 10 del matí a dosquarts d’1 del migdia també a Can MasBagà de Llinars.LLINARS, VILALBA, SANT ANTONII SANT PERE DE VILAMAJORMANCOMUNEN EL SERVEI D’OCUPACIÓ/ montseny / abril 201334Acte de signatura del conveni amb els quatre alcaldesnumero_2.indd 34 25/03/13 23:27
  35. 35. / montseny / abril 201335numero_2.indd 35 25/03/13 23:27
  36. 36. FENT-LA PETARGeògraf i Professor de laUniversitat de BarcelonaELS ESTATGES DEVEGETACIÓ DELMONTSENYJosep M. PanaredaLes plantes i la vegetació es localitzen segons lescondicions ambientals, sobretot en relació amb el cli-ma i les roques. A nivell del conjunt del Montseny, elclima ha condicionat l’establiment natural d’uns niv-ells de vegetació, anomenats estatges de vegetació.A grans trets hi ha tres estatges principals: l’estatgedels alzinars, l’estatge de les rouredes i l’estatge deles fagedes.L’estatge dels alzinars ocupa més de la meitat dela superfície del Montseny. Inclou bona part de lapart baixa i mitjana, excepte en els indrets més om-brívols, on s’estableixen rouredes. En els vessantsinferiors hi ha l’estatge de l’alzinar amb marfull,on, a més de l’alzina, que sempre és dominant, hiha nombrosos arbusts i lianes. Dins d’aquest es-tatge, en la meitat oriental del Montseny, damuntde roques granítiques, hi ha extenses suredes, quehan estat afavorides per l’aprofitament de la sevaescorça, el suro. A mesura que es puja la muntan-ya, l’aire és més fresquet i sol ploure-hi més. Ambaquestes condicions els alzinars contenen menysarbustos, i alhora s’enriqueixen de nombroses her-bes.Aquests boscos són coneguts amb el nomd’alzinar muntanyenc.Si la humitat i les precipitacions augmenten, so-bretot si el sòl és profund i fèrtil s’estableix unaroureda. En la part baixa i mitjana del Montsenycreix el roure martinenc, en especial cap a la planade Vic, on hi ha extenses rouredes de roure marti-nenc. Cap a la cota 900 metres, aquest roure viuen dificultat, i en el seu lloc s’estableix el roure defulla grossa, més exigent en humitat. Però el rourede fulla grossa no és gaire estès en el Montseny,a causa d’un fenomen meteorològic que afavoreixun altre arbre.I aquest arbre afavorit és el faig, arbre que no seriaal Montseny, o almenys no tant extens sinó fos perla boira, que es forma sovint el migdia i la tarda demolts dies d’estiu. El faig és un arbre propi del climaatlàntic, caracteritzat per una humitat atmosfèricasempre elevada. I això no s’esdevé en el nostre terri-tori mediterrani. Però en els dies calmosos d’estiu lamarinada, vent procedent del mar, bufa des de migmatí i fins a la tarda. A l’arribar al Montseny dónalloc a una boira molt densa, de manera que crea unambient atmosfèric molt humit, just en el momenten què la resta del territori hi ha un ambient sec icàlid. El resultat és que el faig hi viu bé i s’hi ha estèsarreu de l’àrea coberta molt sovint de boira./ montseny / abril 201336numero_2.indd 36 25/03/13 23:27
  37. 37. FENT-LA PETARPoetaGUARDIANSIDENTITARISPau Gener GalinL’entorn no és només un embolcall. L’entorn naturalpot ser tant la pell com el pinyol del préssec. Nosal-tres, amb sort, podem fer una estona de polpa, jasigui més verda o més madura. Les nostres muntan-yes ens retornen la mirada. Ens acaronen cada nit icada matí. És la càlida remor d’aquella presència quemai ha faltat. Que sempre hi és. Celoní com sóc, emcal referir-me tant a el Montseny com a el Montne-gre. Els dos tòtems geogràfics, els dos prodigis natu-rals que agombolen la vida a través dels segles enaquesta vall. Esperarem que la vida que han propiciatles tracti amb el mateix respecte i amor. Les nostresmuntanyes ens fan de brúixola i de rebedor, ens fansaber que som a lloc.Això era molt evident quan al Turó de l’Home hi haviaaquella corona de llums que semblaven un ovni, i po-dies obrir els ulls en una nit de retorn d’alguna aven-tura pel món, ja fos des d’un cotxe, un tren o un auto-bús, i aquelles llumetes et reconfortaven com una llarde foc i et deien que finalment tornaves a ser a casa. Ien aquest aixopluc territorial, a la comarca i a les nos-tres muntanyes, aquí transcorren les nostres preciosesi petites vides, amb les nostres gestes, les nostres pe-nes i les nostres grandeses. Sempre amb el Montsenyi el Montnegre presidint, mentre anem esprement vida.Com pujar amb ulls d’infant a la caseta de fusta, al’estació meteorològica del Turó de l’Home, i pren-dre un cacaolat calent, i viure-ho com a senyal en-tranyable, molt abans de poder entendre bé què voldir entranyable.O anar a dormir a la cabanya del pastor, prop de lesagulles de Santa Helena, amb altres vailets del poble.I sortir a fer un riu en plena nit amb la comarca alspeus. I pensar en les existències que alberga. Totesles llumetes de les cases. Darrera cada llum hi hanpersones, parelles, famílies, històries, focs. La co-marca ens fa ser qui som, i nosaltres també fem lacomarca (i a vegades, si no hi posem cura, deixemque es faci malbé). O travessar el Montnegre a peuen dos dies, per arribar al mar, a Calella o Sant Pol, iparar a dormir fent bivac a prop de Sant Martí, i aple-gar molta falguera per fer un bon jaç.O anar a trenc d’alba a l’ermita de Santa Magdalena,a fer-nos petons i celebrar la vida després d’una nitsense dormir. O pujar tants matins amb l’avi a Coll deTè, a la font de la Maria Negra. Els llocs que guardenencara allò que ens fa ser qui som, tots aquests llocsque són els guardians harmònics de la nostra identi-tat més entendridora.37 / montseny / abril 2013numero_2.indd 37 25/03/13 23:27
  38. 38. / montseny / abril 201338EL TRITÓ DELMONTSENYDANIEL GUINARTParc Natural i Reserva de la Biosfera del Montsenynumero_2.indd 38 25/03/13 23:27
  39. 39. / montseny / abril 201339Tritó del Montseny (Calotriton Asper )numero_2.indd 39 25/03/13 23:27
  40. 40. / montseny / abril 201340EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIATCampanya de seguiment del tritó del Montseny i obtenció de mostres per estudis genèticsnumero_2.indd 40 25/03/13 23:27
  41. 41. 41 / montseny / abril 2013EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIATLa legislació ambiental, europea i catalana, es-tableixen l’obligatorietat de conservar la biodiver-sitat del Montseny i promoure’n la correcta gestió,responsabilitat que recau sobre les Diputacions deBarcelona i de Girona, com a organismes compe-tents en la gestió del Parc Natural i Reserva de laBiosfera del Montseny.Amb aquesta finalitat, recentment s’ha redactat elPla de Conservació del patrimoni natural del Mont-seny, que té l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodi-versitat i la degradació dels serveis dels ecosis-temes i afrontar la seva conservació o restauració.Per assolir aquest objectiu s’ha establert diverseslínies de treball emmarcades en un Pla d’Acció, querespon a quatre grans objectius, que són promourel’adquisició d’informació tècnica i científica sobre elmedi natural del Montseny, conservar la biodiver-sitat del Montseny, garantir l’eficàcia de la gestióde conservació del patrimoni natural del Montseny,i fomentar la sensibilització i educació envers laconservació del patrimoni natural.De la diagnosi del patrimoni biològic del Montsenyfeta en el marc del Pla de Conservació, es desprènla manifesta riquesa d’hàbitats (167 hàbitats CO-RINE) i espècies (8.410 tàxons), fruit possiblementde la seva situació geogràfica i la diversitat en elrelleu, substrat geològic, orientacions i climes. El10% dels hàbitats CORINE presents al Montsenyestan considerats de molt alt o alt interès de con-servació, i es concentren a les parts culminals i oba-gues del Matagalls, Turó de l’Home i Pla de la Calma,així com les pastures seminaturals, prats de dalli els hàbitats aquàtics lòtics. Del total d’espècies,més de la meitat són invertebrats, dels quals el86,2% són insectes. El fongs són el següent grupque aporta més espècies (19%) i la flora vascularn’aporta el 17%. Líquens i briòfits aporten un 5%i 4% respectivament, a la riquesa del Montseny iels vertebrats són els que fan una aportació mésmodesta amb un 3% de la seva riquesa Del totalde més de 8.400 d’espècies identificades al Mont-seny, es considera que el 1,4% són tàxons de moltalt o alt interès de conservació.EL PLA DECONSERVACIÓDEL PARC NATURAL IRESERVA DE LA BIOSFERADEL MONTSENYnumero_2.indd 41 25/03/13 23:27
  42. 42. / montseny / abril 201342EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIATOriol Nicolau Oriol Nicolaunumero_2.indd 42 25/03/13 23:27
  43. 43. 43 / montseny / abril 2013EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIATAl Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montse-ny hi ha identificats 12 espècies d’amfibis, algunesd’elles són força terrestres com la salamandra o elgripau comú, d’altres com les granotes o els tritonssón molt més aquàtics, però l’únic especialista entorrents és el tritó del Montseny.El tritó del Montseny (Calotriton Asper ) és unamfibi que pertany al grup dels urodels, on s’hiinclouen salamandres i tritons. El tritó del Mont-seny va ser reconegut com una nova espècie perS.Carranza i F.Amat, al 2005, basant-se en caràc-ters morfològics, ossis i genètics. És un amfibi depetita mida (els adults mesuren uns 10cm), ques’ha especialitzat en viure exclusivament en cur-sos d’aigua freda i ben oxigenades. La poblacióestimada total d’aquesta espècie està entre un itres milers d’adults, que està ubicada en diferentstrams de torrents del Montseny que no superen els8 quilòmetres de longitud total. La seva distribuciógeogràfica està dividida en dos àrees i entre ellesno hi ha connectivitat ecològica.EL TRITÓDEL MONTSENYun animaló ben peculiarEltritóelMontsenytéunciclebiològiccomplex,comtots els amfibis. Per reproduir-se, el mascle trans-fereix un paquet ple d’esperma que s’introdueix al’obertura uro-genital de la femella. Els òvuls fecun-dats generen un embrió que es desenvolupa dinsd’un ou, que en captivitat s’adhereixen individual-ment entre les pedres. D’aquí en sortirà una larvade vida lliura que desprès del procés de metamor-fosis s’acabarà convertint en un adult, desprèsd’aproximadament tres anys de la fecundacióEs coneix poc la seva biologia, però seguramentla seva dieta es basa en larves d’invertebratsaquàtics i possiblement també petites larves desalamandra. A la natura mai s’han observat postesni larves de tritó del Montseny, i els adults segura-ment restin la major part del temps a l’interior rocósdel torrent, en especial a l’estiu, quan hi ha molt poccabal d’aigua i les temperatures son altes, així coma l’hivern, quan les temperatures són força baixes.El seu hàbitat són els torrents pedregosos ambfissures i pocs sediments, amb aigües netes i benoxigenades i que tenen determinades condicionsmicroclimàtiques, generades pel bosc que hi ha alvoltant.És una espècie que la seva distribució biogeogràfi-cament es restringeix a Catalunya, exclusivamental Montseny i per aixo diem que és un endemismed’aquest massís. És l’únic vertebrat exclusiu deCatalunya i alhora el més amenaçat.Centre de cria del tritó del Montseny, ubicat al de Centrede Fauna de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunyanumero_2.indd 43 25/03/13 23:27
  44. 44. / montseny / abril 201344EL TRITÓ DEL MONTSENYuna espècie a protegir.EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIATUna quarta part dels amfibis europeus es consid-eren amenaçats i quasi el 60 per cent de les pobla-cions d’amfibis registren un descens en les últimesdècades. La situació actual del tritó del Montsenyno es millor, doncs presenta una població moltreduïda i una àrea de distribució molt petita i frag-mentada, motiu pel qual ha estat catalogada comuna espècie “En perill crític d’extinció”, per la UICN(International Union for Conservation of Nature). Anivell europeu, és un dels dos amfibis en estat méscrític de conservació. És una espècie protegida perdirectives i legislació europea, espanyola i cata-lana,; fet que motiva la gran responsabilitat enla conservació d’aquest amfibi, que tenen l’órgangestor del parc (Diputació de Barcelona i Diputacióde Girona) i l’administració competent en la protec-ció de la fauna (Generalitat de Catalunya).La pèrdua i degradació d’hàbitat, la fragmentaciódels seus territoris, el canvi climàtic i espèciesexòtiques invasores, són les majors amenacesper als amfibis a nivell Europeu. El tritó del Mont-seny també pateix aquestes amenaces, en espe-cial les que acaben incidint en la qualitat biològicadels torrents, com l’extracció de l’aigua, subter-rània i superficial, i la reforestació en ambientsriberencs, que causa una disminució del nivellfreàtics del sistema hidrològic i el conseqüentestrès hídric o assecament de torrents, mulla-dius i zones inundables. També pateix el canviglobal que està patint el medi natural, en espe-cial per l’augment de temperatures i de períodesde sequera induïts, o l’expansió d’espècies exò-tiques invasores, fruit de pràctiques forestals,piscícoles, cinegètiques.numero_2.indd 44 25/03/13 23:27
  45. 45. 45 / montseny / abril 2013EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIATLes activitats forestals també tenen una incidèn-cia negativa en les poblacions de tritó del Montseny,doncs l’obertura d’espais forestals augmenten la in-solació dels torrents i per tant motiven un canvi deles condicions microclimàtiques de l’ hàbitat. Aqueststreballs forestals també provocar importants proces-sosd’erosióqueempobreixenelsotabosciacostumena anar associades a arrossegament de terra a la lleradel torrent i l’obturació de fissures subterraneas, queapriorisónbàsiquesperell.EltritódelMontsenyrequereixenunaaccióurgent,permillorar el seu estat de conservació, essent una de lesprincipals prioritats, evitar la destrucció i degradaciódelstorrentsidel’hàbitatderiberaqueelsenvolta,aixícom assegurar la conservació genètica de l’espècie.Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona, DiputaciódeGironaiGeneralitatdeCatalunya,hanpromogutunprogramadeconservaciód’aquestaespècie,queinvo-lucra a investigadors del Museu de Granollers i Univer-sitat de Barcelona, amb tècnics de les tres administra-cions,perexecutardiferntsprogramesquetenencoma finalitat final millorar l’estat de conservació del únicvertebratendèmicdeCatalunya.Entre els diferents programes cal ressaltar el segui-ment de les poblacions silvestres per coneixer laseva evolucio natural, accions per modificar capta-cions d’aigua per tal d’ assegurar uns cabals ecològicsmínims, un programa de cria en captivitat que s’estàdesenvolupant al Centre de Fauna de Torreferrus-sa per ampliar o recuperar l’àrea de distribució del’espècie, o programes d’educació ambiental dirigidesespecialmentalapoblaciólocal.Oriol Nicolaunumero_2.indd 45 25/03/13 23:27
  46. 46. / montseny / abril 201346SINGULARSEn Joan – Pere Le Bihan va néixer a Marsella l’any1948. Fill de pare bretó i de mare mallorquina, ésllicenciat en Filologia Hispànica per la Universitatd’Aix i de Marsella. El 1977, després d’assabentar-se de la creació de la primera escola catalana ala Catalunya Nord va anar a viure a Perpinyà percol·laborar-hi. El 1979 va fer-se càrrec de l’escola LaBressola de Nyils, la segona que es va crear. Des de1981 ha ocupat diversos càrrecs dins l’organitzacióde les escoles catalanes La Bressola, essent-nesecretari general, director i president. Ara estàjubilat i viu a Breda.Joan-Pere Le Bihan i RullanLlicenciat en Filologia Hispànica per laUniversitat d’Aix i de Marsellanumero_2.indd 46 25/03/13 23:27
  47. 47. En poques paraules, què és La Bressola?La Bressola són les primeres escoles catalanes de laCatalunya Nord després del Tractat dels Pirineus del 1659.El 1700 el rei Lluís XIV signa un edicte en el qual diu que“l’ús del català repugna i és contrari a la nació francesa”.A partir d’aquest moment es procedeix al tancamentprogressiu de les escoles catalanes substituint-lesper escoles reials franceses, entre d’altres mesuresanticatalanes en tots els àmbits. Va ser la primera granpolítica d’opressió lingüística feta a l’Europa occidental,que posteriorment serà copiada aquí per Felip V.Com començà La Bressola?El1951esvotaunalleiaFrançaquepermetial’ensenyamentoptatiu d’una hora per setmana de català. Aquesta llei noes va poder aplicar fins l’any 72 i la situació lingüísticahavia empitjorat moltíssim perquè la transmissió familiars’havia interromput. Un grup de militants impacients vandecidir fundar, primer, un parvulari en català a Perpinyàque va començar amb set alumnes i, després, ja al 76,es va fundar la primera escola de La Bressola. Al principivivíem del que es venia a les parades de llibres i del querecaptàvem amb concerts de cantautors. Era una situaciómolt precària. Després de molt batallar hem aconseguit elmateix estatus que les escoles privades franceses, és adir, que l’estat ens pagui el professorat. En pocs anys hempassat de 150 alumnes als 800 actuals.Tenim entès que La Bressola té algunes dificultatseconòmiques. Podem ajudar des d’aquí?L’estat no paga el personal no docent, és a dir, el personalde parvularis, de neteja, de menjador... I els municipisara no ho paguen i això és el que fa que La Bressolano pugui funcionar amb igualtat que la resta d’escolesde França perquè tenim vocació d’escola pública. Hemhagut de tancar l’escola de Càldegues per no poderafrontar les despeses d’aquest personal. Poden ajudarfent-se socis de l’Associació d’Amics de la Bressola,que va ser fundada per Francesc Ferrer i Gironès i que téseu a Barcelona. Es pot trobar un apartat que t’hi portades de www.bressola.cat. Sense aquesta associació LaBressola hagués plegat.Vostè normalment diu que no és cert que tinguemimmersió lingüística al sud i que, en canvi, La Bressola síque en té. Expliqui’s.Vaig observar que el fet d’impartir classes en català nocanviava la llengua del pati, que era el francès, la llenguafamiliar del 95% dels alumnes. No es pot parlar d’immersiólingüística si només comptem les converses que hi haentre el mestre i l’alumne. A La Bressola vam fer que eltreball d’immersió es fes també al pati. El nostre sistemaestà basat en la verticalitat, tenint més d’una edat a cadaaula i fent responsable a l’alumne més gran de l’ús delcatalà i de la resta d’hàbits que s’han d’adquirir a l’escola.Què me’n diu de la famosa llei Wert?És un desastre i tots hem de fer pinya per combatre-la.Forma part del setge que pateix Catalunya en tots elsaspectes. És el Felip V que ha tornat amb el seu Dectretde Nova Planta. Però sempre responem a la defensiva i elque jo demano és que passem a l’ofensiva i penso que,no solament no s’ha d’aplicar la llei Wert, sinó que s’had’anar més enllà en la immersió.Recentment TV3 ha acomiadat el corresponsal dePerpinyà. Vostè, que va lluitar per posar repetidors deTV3 al Conflent i al Riberal, no deu estar massa content.Estic molt dolgut. Ja imagino els motius pels quals s’hatancat la corresponsalia, que són econòmics i formenpart del setge econòmic que pateix Catalunya. També éscert que l’èxit de TV3 a la Catalunya Nord dependrà delstemes que toqui. Cal parlar dels temes que afecten la vidaquotidiana dels rossellonesos i conflentins.Ha estat durant molts anys l’ànima de La Bressola. Licosta estar-ne al marge ara que s’ha jubilat?Ja vaig avisar fa tres anys que no podia ser que La Bressoladescansés sobre un sol home i vaig començar a delegarresponsabilitats. S’ha fet un equip de direcció eficaç i crecque he de deixar a la nova direcció que vagi fent. Però nous amagaré que alguna vegada ho trobo a faltar.Té algun projecte entre mans? Ha pensat d’escriure lesmemòries?Abans de La Bressola jo havia militat en el tema de laimmigració. Ara des de la sectorial de Nous Catalansde CDC estic treballant per compaginar la lluita perCatalunya i aquest altre aspecte de la meva vida. Emsembla molt important que els immigrants s’impliquin enel procés que enceta el país i m’he abocat en aquestafeina.Pel que fa a les memòries, de vegades hi penso, peròmai m’acabo de decidir. Alhora, en qualsevol entitat hi hahagut conflictes i les memòries han de ser sinceres. Ésper això que ho veig una mica prematur. Cal deixar tempsper poder dir certes coses sense ferir ningú.Què és el que més li agrada del Montseny?Vaig venir a viure a Breda per qüestions personals i elque més m’agrada és que aquest territori no és gairediferent del Conflent. Abans, a Prada, veia el Canigó cadamatí i ara veig el Montseny. La vida del poble és bastantsemblant i m’he sentit molt ben acollit per la gent.47 / montseny / abril 2013SINGULARSnumero_2.indd 47 25/03/13 23:27
  48. 48. / montseny / abril 201348LES NOSTRES TRADICIONSArbúciesretorna a l’època del bandolerisme ambla fira Terra de Bruixes i BandolersEl cap de setmana del 13 i 14 d’abril Arbúcies reviuràles històries de bandolers i bruixes a través de la firaTerra de Bruixes i Bandolers, que any rere any es vaconsolidant al municipi.Durant tot el cap de setmana es faran diverses ac-tivitats relacionades amb l’època del bandolerismea la zona del Montseny i, concretament, a la Valld’Arbúcies. Així doncs, dissabte es presentarà elconte infantil El càstig d’en Serrallonga, que formapart de la col·lecció Llegendes de bandolers, bruix-es i dones d’aigua i que elaboren Delphine Lebadani Jordina Boix. Per altra banda, el mateix dissabte 13d’abril s’inaugurarà al Museu Etnològic del Mont-seny, la Gabella, la digitalització de l’audiovisual dela llegenda de la dona d’aigua, una llegenda benconeguda per a tots els arbuciencs. Es tracta d’unaprojecció que ja es podia veure al museu però,fins ara, de manera analògica. Ara, després de 20anys, l’han restaurat fotograma a fotograma i s’hiha afegit unes imatges prèvies que ens parlen delmunicipi d’Arbúcies com a terra de boscos, bruixesi bandolers.A banda de les parades d’artesans que es podranvisitar durant tot el cap de setmana, tant a la plaçade la Vila com al carrer Camprodon, els visitantstambé podran acudir a la xerrada sobre herbes re-meieres i, també, a la visita guiada que es farà ala riera d’Arbúcies on s’ensenyaran algunes de lesherbes remeieres que s’hi poden trobar. A bandade les passejades per l’entorn d’Arbúcies, a laGabella es duran a terme visites guiades per a lesseves sales; com també es faran rutes guiades alRoquer, el jardí dendrològic més important del sudd’Europa i en què, entre les 200 espècies diferentsque hi ha, els visitants hi podran veure la magnòliamés gran d’Europa.La gastronomia també és un dels grans atractiusde la fira Terra de Bruixes i Bandolers d’Arbúcies,ja que durant el cap de setmana es podrà acudir ala degustació de cargols que oferirà conjuntamentel Gremi de Restauradors i Hotelers d’Arbúcies i laUnió Boletaire Arbucienca a la plaça de la vila. Peraltra banda, des de l’associació de comerciantss’organitzaran degustacions d’embotits elaboratsartesanalment i de pastisseria típica d’Arbúcies. I,finalment, en l’àmbit de la gastronomia, cal destacarles Jornades de l’Horta i el Cargol que es realitzaranen diferents restaurants de la vila. Així, els visitantsa la fira, podran tastar els menús que els establi-ments han confeccionat especialment per a la Terrade Bruixes i Bandolers.Degustació de cargols a la plaça de laVila a càrrec de la UBA (Montseny) Tapa de cargols (Montseny)numero_2.indd 48 25/03/13 23:27
  49. 49. 49 / montseny / abril 2013LES NOSTRES TRADICIONSnumero_2.indd 49 25/03/13 23:27
  50. 50. / montseny / abril 201350LES NOSTRES TRADICIONSBredaEls dies 20 i 21 d’abrilarriba la XXIIFira d’EntitatsEl proper cap de setmana del dissabte 20 i diumenge21 d’abril se celebrarà a Breda un any més la Fira del’Ajust i de les Entitats i que, enguany, arriba a la seva22a edició i que comptarà amb la participació d’unacinquantena d’entitats i associacions del municipi.La fira estarà situada, com ja és habitual, a la plaçaLluís Companys i es podrà visitar el dissabte i el di-umenge de 10 del matí a 2 de la tarda i de les 4 dela tarda a dos quarts de 9 del vespre. En el recintede la fira, els visitants podran veure què ofereixen lesdiverses entitats de Breda i quina és la seva aport-ació al municipi, ja sigui cultural, social, política, etc. Amés, a banda de poder visitar la fira, els visitants tam-bé es trobaran, als carrers annexos a la plaça LluísCompanys, un mercat on podran comprar tot tipusde productes elaborats artesanalment.Per altra banda, durant els dos dies de celebracióde la fira, també es podrà participar en les diferentsactivitats que s’han organitzat des de l’Ajuntamenti que comptaran amb la col·laboració de diversesassociacions. El dissabte, durant tot el matí, se cel-ebrarà la XI Trobada d’intercanvi de plaques de cava;a dos quarts d’11 hi haurà la cercavila amb els ge-gants i grallers de Breda i, tot seguit, es farà la re-buda a la delegació de Breda di Piave a l’Ajuntament,un municipi italià agermanat amb Breda. I serà a les12 del migdia quan es farà la inauguració oficial dela fira a càrrec dels nens participants a l’intercanviamb Breda di Piave i també es plantarà un arbre encommemoració del segon intercanvi escolar. Les ac-tivitats seguiran a la tarda amb una simulació d’unaccident de trànsit, una activitat organitzada per launitat de Protecció Civil de Breda. A partir de les 6 dela tarda, les activitats es traslladen al Cercle Bredencon hi haurà un concert amb l’Orquestra Metropol i, ala nit, a partir de les 11, la mateixa orquestra posarà lamúsica a la nit jove. Abans, però, a les 10 del vespre,la colla de diables U97KOU faran un correfoc per alscarrers de la vila.Les activitats seguiran diumenge al matí amb músi-ca en viu a càrrec de músics de Breda al mateix recintede la fira, l’explicació d’un conte infantil a càrrec de Pro-tecció Civil; i, a la tarda, hi haurà animació infantil, balla-da de sardanes i la Comissió de Festes obsequiarà to-thom amb una xocolatada. A l’estand de l’Ajuntamentes donarà el guanyador del concurs del cartell de FestaMajor 2013 i, a les 8 del vespre, es repartiran els obseq-uis per a tots els participants a la Fira d’Entitats.Edició del 2012 de la Fira de l’Ajust i les Entitats (Montseny)numero_2.indd 50 25/03/13 23:27
  51. 51. 51 / montseny / abril 2013LES NOSTRES TRADICIONSMalgrat els 22 anys de tradició d’aquesta fira,la història d’aquesta celebració es remunta al 18de maig de 1263, quan el vescomte Grau de Ca-brera va fer donació a Breda de les restes delsmàrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria,procedents del castell de Sant Iscle de Vidreres,propietat dels Cabrera. A partir de llavors, esva establir que la translació del cos de santIscle s’havia de celebrar el tercer diumenge de-sprés de la Pasqua de Resurrecció. Es fa servirel terme “ajust” com a sinònim d’acord perquèla data de celebració es va pactar entre la par-ròquia i el monestir, atès que els dos màrtirs es-devenien patrons de Breda. És així com neix laFesta de l’Ajust, que ha arribat fins als nostresdies acompanyada de la Fira d’Entitats a par-tir dels anys 90 del segle XX. D’aquesta maneraun regal del vescomte el segle XIII ha marcat latradició popular de Breda fins a dia d’avui.Edició del 2012 de la Fira de l’Ajust i les Entitats (Montseny)numero_2.indd 51 25/03/13 23:27
  52. 52. / montseny / abril 201352LES NOSTRES TRADICIONSSant Pere deVilamajorcelebra el 25 d’abril l’Aplec de Sant EliesLa Font del Borell ja està apunt per rebre elscaminaires que pugin fins a l’ermita de SantElies. Durant les darreres setmanes, el serveide manteniment del Parc Natural del Mont-seny ha arranjat la font que presenta, a par-tir d’ara, un canvi d’imatge. Les obres hanconsistit en netejar la mina i refer la imatgeexterna de la font, sense tocar l’arqueta dedistribució d’aigua entre les masies de canSurell i can Planell. La Font del Borrell ésun punt emblemàtic de la del Montseny, jaque, és de les poques fonts d’aigua abundanti constant durant tot l’any.Imatge de la pujada a l’ermita de Sant EliesLa Font del Borrell restauradanumero_2.indd 52 25/03/13 23:27
  53. 53. 53 / montseny / abril 2013LES NOSTRES TRADICIONSnumero_2.indd 53 25/03/13 23:27
  54. 54. / montseny / abril 201354Sant Pere de Vilamajor celebrarà el proper dijous25 d’abril l’Aplec a l’ermita de Sant Elies. Es tractad’una festa local en la que cada any desenes de vil-amajorencs i vilamajorenques hi participen.La celebració comença amb la pujada a peu des delpoble fins a dalt a l’ermita de Sant Elies, on despréshi té lloc una missa i un dinar popular per commem-orar la festa.La celebració de l’Aplec de Sant Elies és una tradicióamb més de 600 anys d’antiguitat. Segons explicala història, al segle XV hi va haver una gran sequeraseguida d’epidèmies que van afectar a tota la po-blació de Vilamajor i rodalies del Baix Montseny.Els prohoms de Vilamajor van anar, preocupats, ademanar consell a l’Abat de Santa Fe. El pare abatels va dir que era una maledicció i que només la pro-tecció de Sant Elies els podria salvar del desastre.Aleshores, els prohoms de Vilamajor varen prome-tre que si Sant Elies els ajudava construirien una ca-pella damunt del turó situat entre el Cortès i el Terreri hi pujarien en aplec cada any en processó. I així hovan fer. Amb el temps la capella es transformà en er-mita i hi visqué un ermità fins el 1914. L’aplec va tenirpujades i baixes de participació al llarg dels segles,coincidint les seves puixances amb les èpoques desequera. La pujada a Sant Elies per a demanar plujaha esdevingut la festa local més esperada i estima-da per als vilamajorencs.LES NOSTRES TRADICIONSnumero_2.indd 54 25/03/13 23:27
  55. 55. 55 / montseny / abril 2013LLETRESMargarida Aritzeta AbadEl Gorg Negre és una novel·la juvenil d’aventuraèpica que transcorre entre els pobles i els paratgesde muntanya del Montseny. Tot comença quan sotaunes pedres del castell de Montsoriu s’hi troben unspergamins. Conten la història d’una noia de Gualbadel segle XXI que, buscant el seu germà desapare-gut a la vora del Gorg Negre, va travessar la fron-tera de l’aigua i va anar a parar en un món fascinanti alhora perillós, on conviuen cavallers medievals imonstres, follets, dones d’aigua, el gegant Ismè iels serpents de Montsoriu, la Dama Roja i el cavallerSoler de Vilardell, els follets del castanyer d’en Cuc ola Pallejana, en Cap d’Estopes i l’Espasa de Virtut.Una força oculta amenaça el món conegut i caldràque l’Alba busqui aliats abans no sigui massa tard.L’època per on ha de transitar és la de la construc-ció del monestir de Sant Salvador de Breda, lesintrigues a la Força de Sant Pere de Vilamajor, lapugna entre els Cabrera i el comte de Barcelona,la presència dels Templers a Santa Maria de Palau-Títol: ElgorgnegreAutor: MargaridaAritzetaAbadEditorial: EstrellaPolarCol·lecció: L’illadelTempsNombre de pàgines: 448Preu:: 16,95€tordera, un món complet que viu a l’ombra miste-riosa de la Sitja del Llop. És un temps sense temps ia la crida hi acudeixen tots els personatges històricsi llegendaris del Montseny, que li fan costat o s’hi en-fronten a mort. Els mites agafen forma i força al llargde les més de 400 pàgines de relat trepidant fins al’episodi final.Ésuntipusdenovel·laqueesconeixcomacrossover,apta per a totes les edats a partir de l’adolescència.La seva lectura fa possible el recorregut pels paisat-ges i els llocs de culte de les llegendes i els mites delMontseny, seguint el pas dels protagonistes.numero_2.indd 55 25/03/13 23:27
  56. 56. / montseny / abril 201356MONTSENY POBLE A POBLEHOSTALRICHostalric aerinumero_2.indd 56 25/03/13 23:27
  57. 57. 57 / montseny / abril 2013MONTSENY POBLE A POBLEHOSTALRICEl terme d’Hostalric, de només 3,32 Km2, es troba situat sobre una carena basàltica a la vora esquerradel riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d’Arbúcies, estratègicament situat entre les darreresestribacions de la serralada del Montseny i l’inici de la plana de la Selva. Envoltat de municipis de granextensió, té el terme més petit de la comarca de La Selva. L’aspecte físic del poble presenta dues formesmolt diferenciades. El nucli antic, llarg i estret, amb el turó del castell al seu extrem, que està a 189 metressobre el nivell del mar. A l’altra banda hi ha la part nova, anomenada La Conna, desenvolupada a partirde la dècada dels 70 en els terrenys de l’antic mas Ruyra.HOSTALRICnumero_2.indd 57 25/03/13 23:27
  58. 58. / montseny / abril 201358MONTSENY POBLE A POBLEHOSTALRICEn en una esllavissada del turó del castell s’hi vantrobar restes de ceràmica ibèrica, datada al segleII a C, així com monedes i fragments de ceràmicaindeterminats. En època romana hi passava unabifurcació interior de la via Augusta. La situació es-tratègica de la vila en una zona de pas, fa pensar quedes de temps molt remots l’home va establir-se i for-tificar-se en aquest lloc. La configuració geogràficaés idèntica a la dels poblats ibèrics, situats damuntd’un turó enlairat, prop d’un riu, de fàcil defensa.Popularment sempre s’ha dit que Hostalric sembla-va tenir el seu origen en un hostal documentat desdel segle XI, al peu de l’anomenat camí de França(camí Ral, antiga via romana). La primera referènciadocumental data de l’any 1106, quan Guerau Ponç,vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a RamonBerenguer III de Barcelona i també va jurar que noedificaria cap fortificació a la vila d’Hostalric. Ini-cialment, el poble estava sota la jurisdicció delsvescomtes de Girona, en feu dels comtes de Bar-celona, i per això va passar als Cabrera, successorsdels vescomtes de Girona. El 1191 el castell va pas-sar a ser possessió novament del rei, recuperant-loel vescomte de Cabrera al cap de tres anys. Aquest,a canvi, no hi podia fer obres sense permís d’aquest.Això també obligava als seus descendents. El 1306,el rei Jaume II es va mostrar indignat amb PonçHug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, per-què va fer obres al castell sense fer cas de l’anteriorordre reial. El rei va ordenar l’enderrocament de lafortificació, que no es va portar a terme gràcies ala petició d’indult de la reina Blanca. Hostalric vapassar de nou a mans de la corona, juntament ambaltres possessions que posseïa en feu Bernat deCabrera, vassall de Pere el Cerimoniós. El rei vaajusticiar el seu vassall durant una de les nombro-ses lluites, tan normals durant l’edat mitjana. Perògràcies a un decret del 22 de setembre de 1372, el reiva retornar a Bernat de Cabrera, nét del sacrificat, elcastell de Montsoriu, la vila d’Hostalric i tot allò queabans havia format part del vescomtat de Cabrera.L’any 1462 una altra guerra fa d’Hostalric un lloc es-tratègic, envejat per ambdós contrincants. Es tractade la guerra entre la Generalitat i els pagesos deremença, als quals donava suport el rei Joan II. Enrealitat, la lluita es va convertir en un enfrontamententre la institució catalana i el rei.Començada la guerra, la reina Joana Enríquez vaenviar al comte de Mòdica, que era el cap de lesforces del castell, 200 homes per a la defensa delpoble. Així mateix, el cap dels remences, Francescde Verntallat, amb 600 homes i alguns quevi-ures, va apropar-se també a la vila. Els habitantsHISTÒRIAHostalricnumero_2.indd 58 25/03/13 23:27
  59. 59. 59 / montseny / abril 2013MONTSENY POBLE A POBLEHOSTALRICd’Hostalric no eren massa partidaris de la Generali-tat i per això els diputats i consellers de Barcelonavan enviar un emissari als jurats d’Hostalric perassegurar una bona acollida del seu exèrcit, que esdirigia cap a Girona.El dia 22 de maig va arribar Pere de Belloch, capitàde les forces de la Generalitat, amb 500 homesmés. Els habitants de la vila no li van obrir les portes,tot i que no els van atacar. Les tropes de la Gener-alitat van començar a tallar les vinyes i els campsde blat dels voltants, fet que va provocar que elshostalriquencs obrissin les portes de la muralla. Elcapità Belloch va ocupar-se de la rendició del cas-tell, que va obtenir amb un simulacre de combat. Uncop pres el castell, només quedava la torre dels Fra-res, defensada per un sol home. Belloch hi va enviarballesters, que no van tardar massa a guanyar-la.Hostalric doncs, va quedar tota la guerra en poderde les forces de la Generalitat i va rebre com a premiun privilegi de Joan II sobre consums i gràcies espe-cials per als seus habitants.Durant el regnat de Carles II, al segle XVII, el fran-cesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar aHostalric el 18 de juliol de 1694, manats pel mariscalde camp Longueval, i van atacar la vila. L’endemà elGeneral Noailles va tornar amb més soldats, la po-blació es va rendir i la tropa va replegar-se al castell.Després d’una curta resistència, el governador delcastell es va rendir. Més tard els catalans van in-tentar recuperar el lloc. Els francesos no van aban-donar la plaça fins el juliol de 1695, deixant el castellinutilitzable. Un any després els francesos van en-trar de nou a Catalunya i el 1697 van arrasar totesles fortificacions.A principis del segle XVIII el rei Felip V i la seva es-posa van ser rebuts al castell pel comte de Cavellà.El desembre de 1711 les tropes de Felip V van arribara la fortalesa manats per Fienes, obligant al comtede Staremberc a rendir-se. Però, a part de no acon-seguir el seu objectiu, es van aixecar contra ellsles forces de la frontera, els sometents i les companyies de Barcelona. Les tropes de Felip V van de-ixar el lloc i van recular cap a Girona. L’agost de 1713les tropes de l’arxiduc Carles encara conservaven laplaça d’Hostalric en el seu poder, però en aquestadata la van lliurar a les tropes de Felip V. Durant totaquest segle XVIII s’hi van fer importants obres dereforma, convertint el castell en la fortalesa militarque ha arribat fins els nostres dies.Durant la Guerra de la Independència (1808-1814),Hostalric va tenir un paper brillant, donant suport al’entrada de queviures durant el setge de Girona iRiera Hostalric Castell d’Hostalricnumero_2.indd 59 25/03/13 23:28

×