Numero 2

numero_2.indd 1 25/03/13 23:26

numero_2.indd 2 25/03/13 23:26

TEMA DEL MES: Andreu Pujol
ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY: Marta Rubio
UN ENTORN PRIVILEGIAT, EL MONTSENY: Pere Garriga
SINGULARS: Andreu Pujol
LES NOSTRES TRADICIONS: Marta Rubio
MONTSENY POBLE A POBLE: Pere Garriga
DEL MONTSENY AL PLAT: Marta Rubio
LA NOSTRA GENT: Andreu Pujol
EXPOSICIONS: Andreu Pujol
Directora: Marta Rubio Parcet / montseny.marta@gmail.com / 653.277.605
Redacció: Andreu Pujol Mas / montseny.andreu@gmail.com / Pere Garriga Solà / montseny.pere@gmail.com
Publicitat: Sílvia Calatayud Sorrozal / montseny.silvia@gmail.com / 650.380.570
Adreça: Carrer del Convent 1, Apartat de Correus 49, 17400 Breda, Girona, Catalunya.
Edita: Seny Publicacions SCCL
Impressió: Gràfiques Trema
Disseny: Barbigoti / barbigoti@barbigoti.es / 687.577.434 / 688.205.245
Facebook: www.facebook.com/revistamontseny
Twitter: www.twitter/RevistaMontseny
numero_2.indd 3 25/03/13 23:26

MONTSENY. BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
Nom i Cognoms/Entitat/Empresa:_______________________________
Telèfon: __________ CIF:______
Adreça: ___________________________________________________
Municipi:______________________ CP: ___________
Compte Corrent. Entitat:_________________ Oficina:______ Control:___ Número de Compte:_____________
Vull recollir la revista Montseny a l’establiment:___________________________
Municipi:_______________ CP:_________
La subscripció anual de la revista Montseny inclou 11 números a un preu de 40 euros.
Signatura
Envieu aquesta butlleta a l’adreça: Carrer del Convent 1, Apartat de correus 49, 17400 Breda, Girona.
INFORMACIÓ I ANALISI DEL BAIX MONTSENY
LA REVISTA QUE TROBAREU
CADA MES AL VOSTRE QUIOSC
numero_2.indd 4 25/03/13 23:26

TEMA DEL MES
6 Les infraestructures i el Baix Montseny
CARA I CREU
12 Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
13 Ricard Font, Secretari de Territori i Mobilitat
L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY
14 Sant Celoni
18 Arbúcies
20 Breda
21 Riells i Viabrea
22 Gualba
23 Campins
24 Santa Maria de Palautordera
27 Sant Esteve de Palautordera
29 Vilalba Sasserra
30 Sant Pere de Vilamajor
32 Llinars
FENT-LA PETAR
36 Els estatges de vegetació del Montseny,
Josep Maria Panareda
37 Guardians identitaris, Pau Gener
UN ENTORN PRIVILEGIAT, EL MONTSENY
38 El tritó del Montseny
SINGULARS
46 Joan-Pere Le Bihan Rullan
LES NOSTRES TRADICIONS
48 Fira Terra de Bruixes i Bandolers, Arbúcies
50 Fira de l’Ajust i d’Entitats, Breda
52 Aplec de Sant Elies, Sant Pere de Vilamajor
LLETRES
55 Margarida Aritzeta
EL MONTSENY POBLE A POBLE
56 Hostalric
DEL MONTSENY AL PLAT
64 Les Albes
GENT DEL MONTSENY
66 Els gegants al Baix Montseny
ELS NOSTRES CAMINS
70 El camí de l’Aplec de Sant Elies
EXPOSICIONS
71 Núria Rossell i Carmen Guillén
numero_2.indd 5 25/03/13 23:26

/ montseny / abril 20136
Les infraestructures
i el Baix Montseny
EL TEMA DEL MES
El Pont Trencat
numero_2.indd 6 25/03/13 23:26

La Via Augusta era una carretera ro-
mana encarregada d’unir Roma amb la
península ibèrica, arribant fins a Càdis.
De fet, la via començà a anomenar-se
així durant l’imperi d’August (segle I aC),
atès que aquest emperador hi va fer un
seguit de reformes, però aquesta ruta
ja existia molt abans i la trobem docu-
mentada com a Via Heràclia al segle
VI aC. Aquest camí, que es remunta a
temps immemorials, passava pel Baix
Montseny aprofitant la vall que s’obre
entre Montegre i Montseny i va ser
l’encarregat de consolidar la nostra co-
marca com a lloc de pas.
De la utilització d’aquesta via durant
l’Edat Mitjana ens en queden vestigis
materials. És el cas del Pont Trencat en-
tre Sant Celoni i Santa Maria, una con-
strucció gòtica feta per salvar el pas de
la Tordera, que ha anat quedant asset-
jada per infraestructures més modernes.
La importància estratègica d’una obra
com aquesta ens l’indica el mateix fet
d’haver estat destruïda l’any 1811 durant
la Guerra del Francès. Afortunadament, després de set anys
de gestions i feina es va aconseguir, gràcies a la persistència
de l’associació Pont Romà 2000 presidida per Eduard Clavé,
reconstruir aquesta peça d’enginyeria medieval comptant amb
l’ajuda dels fons FEDER europeus.
Un altre dels records d’aquella via el tenim a La Batllòria. A una
banda de l’antiga carretera hi ha una vella ferreria i, just da-
vant, a l’altra banda, hi ha un antic hostal amb forma de masia
amb el seu portal d’arc de mig punt i la seva finestra gòtica. Si
avui parem a les àrees de servei a estirar les cames i a omplir
el dipòsit del cotxe, aleshores calia ferrar els cavalls i fer nit a
l’hostal quan arribava la fosca a mig trajecte.
Ser un lloc de pas té aspectes positius per a l’economia i per a
l’intercanvi cultural, però també en té de negatius perquè so-
vint hem estat testimonis de les trifulgues més diverses. Joan
de Déu Prats Pijoan comentava al llibre “Terra de castells”, par-
lant del corredor que separa el Montseny i el Montnegre, que
“ha fet d’aquest país terra de pas de cartaginesos, romans, bàr-
bars, francs, musulmans, tropes napoleòniques, republicans
fugint dels feixistes i, actualment, barcelonins en operació
sortida cada cap de setmana”. Recordem també que fou aquí,
a Sant Feliu de Buixalleu, que el comte de Barcelona Ramon
Berenguer II va ser assassinat l’any 1082 camí de Girona, diuen
les males llengües que per odre del seu germà.
EL TEMA DEL MESEL TEMA DEL MES
La ferreria de La Batllòria
numero_2.indd 7 25/03/13 23:26

de terrissa a punt per ser carregada als vagons: “El
poble de Breda, el joliu poble de les olles i les cas-
soles de terra, té l’estació ferroviària a una distància
respectable. Això fa que tot passant en el tren el viat-
ger no s’assabenta del poble, ni en veu la gent, ni amb
prou feines el campanar. Però en veu la seva vida, el
seu esforç que és la seva indústria de la terrissa sem-
pre florent, malgrat les olles i les olletes, cassoles i
cassoletes de porcellana i d’alumini”.
També hi va haver aspectes foscos de l’arribada
del tren. El 7 d’octubre del 1863, just tres anys de-
sprés de la inauguració de la línia, va haver-hi unes
pluges torrencials que van acabar malament. El tren
número 24 que venia arrossegant deu vagons des
de Girona, va ser advertit per un guarda ferroviari,
després d’haver passat Hostalric i del pont de la
Riera d’Arbúcies, i es va aturar. El maquinista va pre-
guntar per l’estat de pont de Can Abert, situat uns
metres més endavant, i el vigilant li va contestar que
estava en bon estat perquè l’havia vist just abans
d’incorporar-se a la feina. Així el tren va prosseguir
la marxa i en arribar al pont de fusta un dels pila-
rs va cedir i es va enfonsar. Amb aquests fets van
morir 19 dels viatgers i molts dels supervivents van
quedar ferits. Des d’aleshores aquest pont portaria
el malnom de “el Pont de les Desgràcies”.
No és fins a mitjans del segle XIX que trobarem un
canvi substancial en les infraestructures que passen
per casa nostra. El 1860 es va inaugurar el tram de
la via de tren que anava de Granollers a Maçanet i
va suposar l’arribada del ferrocarril als nostres mu-
nicipis. Martí Boada explica en el seu llibre “El Mont-
seny. Cinquanta anys d’evolució dels paisatges”,
l’ oportunitat econòmica que això va suposar per a
l’explotació del bosc i pel turisme: “L’arribada del
ferrocarril al Baix Montseny, amb les estacions de
Sant Celoni i Riells i Viabrea, l’any 1860, significà
l’endegament d’un procés de molta rellevància per al
medi ambient montsenyenc, en tant que canviarà les
relacions de mobilitat i, sobretot, posarà a disposició
dels nuclis urbans emergents del Barcelonès i del
Vallès una gran quantitat de dendrorecursos en for-
ma de carbó, carbonet, tarregada, llenya, fusta, etc. Al
mateix temps, es despertarà un fenomen primerenc
que ja no es frenarà durant les properes dècades: l’ús
lúdic de la muntanya per part d’una població proce-
dent de la ciutat, excursionistes i estiuejants”.
En el cas de Breda, per exemple, va esdevenir fona-
mental per al transport d’olles i cassoles i així ho
explicava J.M. Castellet i Pont en un article de 1922
a l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa, després de
veure l’estació avui dita Riells i Viabrea – Breda plena
EL TEMA DEL MES
L’ARRIBADA
DEL TREN
numero_2.indd 8 25/03/13 23:26

va limitar a seguir el traçat de la Via Augusta ro-
mana i, per tant, això comportava que passés per
casa nostra. Al llarg de l’any 1970 es va construir el
tram del Baix Montseny, el que anava de Cardedeu
a Maçanet. La inauguració d’aquest tram va tenir
lloc el dia 26 de juny i va comptar amb la presència
de Francisco Franco i quatre ministres del moment.
Les cròniques de l’època expliquen que el dictador
va arribar a la zona de Cardedeu a la tarda, on va
ser rebut pel Consell d’Administració d’Autopista del
Mediterrani i, tot seguit, va tallar la cinta inaugural.
Després va recórrer amb tot el seguici el tram que
acabava d’inaugurar fins que va arribar a Hostalric,
quan faltaven deu minuts per les vuit del vespre. De-
sprés de sortir de l’autopista va enfilar la carretera
tot travessant el poble i dirigint-se a la fortalesa, on
se li havia preparat una recepció. Hi era tota la plana
major provincial: els governadors civil i militar de Gi-
rona, la diputació i l’ajuntament de Girona en ple, el
“Consejo Provincial del Movimiento” i els alcaldes
de tota la província de Girona. En aquesta recepció
a la fortalesa d’Hostalric es va mostrar a Franco una
maqueta del traçat de l’autopista, se li van fer tot
tipus de regals i se li va lliurar una medalla d’or com-
memorativa de la inauguració que acabava de fer.
Tot això només en un quart d’hora perquè quan pas-
saven cinc minuts de les vuit del vespre Franco i la
seva patuleia van marxar cap al Palau de Pedralbes.
En ple “desarrollismo” franquista es va prestar at-
enció a la connexió per carretera amb Europa, que
fins aleshores era molt deficient. De fet va ser un
informe del Banc Mundial, escrit l’any 1961 i publi-
cat el 1962, el que va aixecar la llebre sobre la ne-
cessitat d’una autopista que connectés tota la
costa mediterrània de la península ibèrica per tal
de fomentar el turisme i el tràfic de mercaderies.
S’argumentava, en aquell informe, que “l’única peça
important de nova construcció que probablement
serà necessària en un futur pròxim és l’Autopista de
la Costa del Mediterrani, des de la frontera francesa
fins a Múrcia amb una longitud de 730 quilòmetres”
i s’hi comentava que el projecte “travessaria zones
de màxima densitat de trànsit a Espanya i on el
trànsit augmenta amb més rapidesa, passa a través
d’abundants zones industrials i agrícoles i serveix
algunes de les zones de turisme més importants
del país”. Després d’aquest informe, l’octubre del
63, el Banc Mundial va concedir un préstec de 33
milions de dòlars a l’estat espanyol per la millora de
la seva xarxa de carreteres, posant especial èmfasi
en el triangle Barcelona - Alacant – Madrid.
En aquell moment és quan es començar a gestar
l’autopista aleshores anomenada “del Mediterrá-
neo” i que avui coneixem com a AP-7. El recorregut
no va haver de ser massa imaginatiu, sinó que es
EL TEMA DEL MES
L’AUTOPISTA AP-7
numero_2.indd 9 25/03/13 23:26

El nostre territori no només està solcat per les infraestructures
de transport, sinó que també hi tenim infraestructures energè-
tiques que, de vegades, han despertat una forta oposició. És
el cas de la línia d’alta tensió projectada per FECSA l’any 1986
i que havia de travessar el Parc Natural del Montseny. Amb
l’inici de la desforestació per fer passar les instal·lacions de la
línia, creant una franja sense arbres de diversos quilòmetres
de llargada i trenta metres d’amplada, es va estructurar un fort
rebuig. Va néixer així la Coordinadora per a la Salvaguarda del
Montseny i la campanya “Salvem el Montseny” formada, en un
primer moment, per una quarantena de persones.
Van denunciar que, a més dels estralls de tipus estètic que
suposaria la línia, s’havien comès abusos ecològics amb una
desforestació excessiva i l’ús d’herbicides tòxics per a la flora
i la fauna. Una de les primeres mesures de rebuig que es van
organitzar va ser la recollida de signatures entre els montse-
nyencs, arribant-ne a recollir dotze mil en poc temps. Altres
mesures de pressió van ser les queixes al Síndic de Greuges
i la sol·licitació al Parlament de Catalunya de la creació d’una
comissió per investigar el cas. El 2 de febrer de 1986 es va or-
ganitzar una manifestació que va recórrer sis quilòmetres, des
de la plaça Comte del Montseny de Sant Celoni fins a la línia
d’alta tensió que s’estava construint. Uns mesos després, el 16
de juliol, es va programar un acte de presentació de la campa-
nya al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona que va comptar amb
300 persones. Allà s’hi va presentar el cartell de suport a la
campanya fet per Antoni Tàpies amb el lema “Salvem el Mont-
seny!”. La campanya de pressió popular va aconseguir els seus
objectius i la línia finalment es va desviar vorejant el Montseny
per la part osonenca.
Recentmenthemtingutunaaltraintervenciód’aquesttipusalnos-
tre territori amb la construcció del gasoducte Martorell – Figueres.
El març de 2008 el Ministeri d’Indústria va
fer públic el projecte d’instal·lació d’aquest
gasoducte elaborat per l’empresa Enagas,
un projecte que, pel que fa al Baix Mont-
seny, feia passar la infraestructura pels
termes municipals de Cardedeu, Sant An-
toni de Vilamajor, Llinars, Santa Maria de
Palautordera, Sant Celoni, Gualba, Sant
Feliu de Buixalleu i Hostalric. Després
d’algunes modificacions del projecte ini-
cial, el març del 2011 el Ministeri d’Indústria
va donar-hi l’aprovació definitiva i la Gen-
eralitat aprovar el Pla especial urbanístic
per a desenvolupar-lo. El govern francès,
a mitjans de gener de 2012, va anunciar
que ajornava el projecte Midcat que havia
de consistir en unir la seva xarxa de gas
amb el gasoducte Martorell – Figueres per
considerar que no hi havia prou demanda
per portar-lo a la pràctica. El Midcat s’havia
projectat amb la finalitat geoestratègica
de pal·liar l’enorme dependència energèti-
ca que té Europa dels jaciments russos i
compensar-ho amb una major arribada de
subministraments del Magreb. Tot i així,
les obres van seguir al llarg del 2012 des
de Castellví de Rosanes a Hostalric però,
finalment, van quedar aturades al municipi
baixmontsenyenc a causa de la negativa
de França pel que fa a la interconnexió.
Aquest fet ha generat un munt de crítiques
perquè s’ha produït una destrucció del ter-
ritori per una infraestructura que ha resul-
tat ser inútil.
EL TEMA DEL MES
INFRAESTRUCTURES
ENERGÈTIQUES
numero_2.indd 10 25/03/13 23:26

EL TEMA DEL MES
Sants per arribar a Figueres 53 minuts després. Allà
el príncep d’Astúries, el president de la Generalitat i
el del govern espanyol, que havien viatjat en el tren,
van descobrir una placa commemorativa de la inau-
guració per, just després, dirigir-se a Girona
La implantació del tren d’alta velocitat ha afegit el
pas d’una altra infraestructura a la nostra comarca
atès que no viatja per la via de ferrocarril conven-
cional. Les obres, és evident, han tingut un impacte
paisatgístic i ecològic. Josep Maria Panareda, Mont-
serrat Salvà i Josep Pintó explicaren en una confer-
ència de la V Trobada d’Estudiosos del Montseny
(2002) que la construcció d’una nova infraestruc-
tura posava una barrera més a la connexió biològi-
ca entre el Montnegre i el Montseny. Alhora, s’ha
produït alguna pèrdua de patrimoni arquitectònic
com la històrica estació de Riells i Viabrea – Breda
que va ser enderrocada per fer-hi passar per sobre
la via d’alta velocitat..
La història de l’Alta Velocitat Espanyola va comen-
çar l’any 1987 amb l’inici de la construcció de la línia
Madrid – Sevilla. Aquesta línia es va fer obeint crite-
ris polítics i no pas criteris racionals. Allò recoman-
able hauria estat començar a l’inversa, connectant
primer amb la frontera francesa, però el 1992 s’havia
de fer l’Exposició Universal a la capital Andalusa i
Catalunya, sempre vista amb reticència i, fins i
tot, amb hostilitat des de l’estat espanyol, ja havia
tingut massa part del pastís amb la victòria del 1986
de la candidatura barcelonina per ser seu dels Jocs
Olímpics del 1992.
D’aquesta manera el tren d’alta velocitat no ha ar-
ribat a Figueres fins el dia 8 de gener d’aquest 2013,
vint-i-quatre anys després de ser projectat i amb
deu anys de retard respecte a les previsions inicials,
i encara, en un primer moment, amb la impossibili-
tat d’arribar fins a París sense fer transbordament.
El tren inaugural va sortir de l’estació barcelonina de
EL TREN D’ALTA VELOCITAT
ÉS POSSIBLE
L’EQUILIBRI?
Els aspectes positius de les infraestructures són evi-
dents pel que fa al desenvolupament econòmic. Han
permès, a la nostra comarca, crear una indústria po-
tent i han portat un turisme habitual que ve a gaudir
d’allò que podem oferir, que no és poc. Per tant, les
infraestructures han donat valor a allò que ha donat
la natura, com qui poleix un diamant en brut.
D’altra banda és clar que en un entorn com el nos-
tre, encabit entre dos parcs naturals, les infraestruc-
tures també poden esdevenir un perill per la integri-
tat del territori a causa del que suposa construir-les
i de la massificació de visitants que faciliten.
Trobar el just equilibri entre el desenvolupament
i la conservació és el nostre principal repte com a
montsenyencs.
Instal·lacions d’Adif a St. Feliu de Buixalleu
numero_2.indd 11 25/03/13 23:26

Caminem pel segle XXI, pot esser, però seguim sentit
les mateixes foteses que el segle passat. Els més ar-
dits representants de la nostra classe empresarial, la
que ens ha dut a la pitjor desfeta econòmica conegu-
da en generacions, segueixen repetint les mateix-
es fórmules magistrals com si res hagués passat.
Paraules com «ranking de competitivitat», «desen-
volupament econòmic», «esdevenir comarca líder»,
«estructuració dels polígons industrials en con-
tinuïtat», etc. Foteses i mentides que s’estan repetint,
per exemple, per justificar la necessitat de construir
el quart cinturó, una infraestructura que afectaria el
Baix Montseny, entre d’altres comarques. I és que,
aquesta gent, estan emprenyats per la resolució del
Ministerio, que declara l’acabament del procediment
d’avaluació ambiental i l’arxiu de llur expedient. És
així com se senten alguns dels nostres pròcers: cri-
tiquen les desfetes econòmiques d’infraestructures
inútils i deficitàries fetes des de Madrid, però frissen
per repetir ací el mateix model.
S’han acabat els contes de fades! Les apetències
econòmiques dels bancs i les grans empreses con-
structores ens han dut on som i ja no poden sostenir
cap política d’infraestructures basada en els ma-
teixos criteris. Ni encara que fossin multiplicades per
deu, trinxant completament el territori del Baix Mont-
seny, aconseguirien fer reeixir el mateix model. I això
és així, perquè l’economia basada en el transport
per carretera està arribant a llur fi. La crisi energètica
s’encarregarà de demostrar que aquest model ja no
és viable. Però llavors, o potser ni llavors, serà quan
les administracions i els representants polítics se
CARA i
CARA I CREU
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
Cal preveure
una altra mena
de futur
n’adonaran que, la pèrdua del millor territori i de les
seves capacitats intrínseques per reviscolar l’activitat
econòmica local, és una pèrdua estratègica. Una pèr-
dua que el futur del nostre país no es pot permetre,
doncs està en joc la pervivència de les joves gen-
eracions i del medi natural amb el qual, aquestes,
hauran de sobreviure solidàriament.
Cal apostar sense dilació per un model territorial
basat en la autonomia local dels nuclis poblacio-
nals, combinada, al màxim, amb la interconnexió
per via fèrria i el transport públic de proximitat. Tot
això, suportat en la idea bàsica de reduir el con-
sum energètic i fomentar una economia que doni
la màxima importància al sector primari i a la valo-
rització dels productes locals en el consum diari. El
desenvolupament econòmic que ens han venut de
vell antuvi s’ha acabat!
numero_2.indd 12 25/03/13 23:26

El Baix Montseny no és una comarca oficialment re-
coneguda en la nostra actual organització territorial,
almenys fins el dia d’avui. Tanmateix, la identificació
popular amb la comarca és i ha estat molt forta. No en
va,l’enquestaperdefinirladivisióterritorialdeCatalun-
ya presentada el 1936 ja la dibuixava, tal com reflecteix
el mapa resultant. Aquest sentiment de pertinença ha
perviscut en un territori que és part del Corredor Medi-
terrani, aquest eix estratègic que és molt més que un
corredor viari i ferroviari: més enllà del tren, el que hi
dóna valor afegit és el que hi ha al costat del tren, o
sigui, les empreses que s’hi localitzen i el conjunt de
persones que hi viuen i conviuen tot formant una po-
tent àrea de mercat. Sant Celoni, ciutat on la indústria
hi té un gran pes específic degut a la seva ubicació, és
el centre i la capital indiscutible del Baix Montseny, es-
devenint la ròtula que uneix les comarques de Girona
i les de l’entorn metropolità de Barcelona. Aquest fet,
per si mateix, ja justifica que sigui un punt de parada
indispensabledelstrensderodaliesiregionals,donant
servei a una comarca de facto que, des del límit met-
ropolità, mira indistintament a sud i a nord.
i CREU
CARA I CREU
Comarca
i corredor
RICARD FONT
Secretari de Territori i Mobilitat
13 / montseny / abril 2013
numero_2.indd 13 25/03/13 23:26

La revista Montseny es presenta als municipis del
L’equip de la revista Montseny ha estat de gira aquestes últimes
setmanes per presentar aquest nou projecte de comunicació
que actua al Baix Montseny. Han estat vora unes 200 persones
les que ja han assistit a aquestes diverses presentacions.
Sant Celoni, Arbúcies, Breda, Cardedeu, Hostalric, Sant Esteve
de Palautordera i Sant Pere de Vilamajor han estat els muni-
cipis on ja s’ha fet la presentació de la revista comarcal. Tan-
mateix encara estan pendents les presentacions a municipis
com Llinars i Santa Maria de Palautordera on properament
s’informarà de les dates a través de la pàgina de Facebook
www.facebook.com/revistamontseny.
L’objectiu d’aquest seguit de presentacions és el d’apropar
la revista a tots els ciutadans del Baix Montseny i explicar
en què consisteix aquest nou mitjà de comunicació nas-
cut el passat mes de març. Durant l’acte, els integrants de
la revista, l’Andreu Pujol, en Pere Garriga i la Marta Rubio
han volgut explicar el per què de la necessitat d’un mitjà
de comunicació a la comarca i la voluntat que persegueix
Montseny: explicar què passa a casa
nostra d’una manera directa i senzilla
i donar a conèixer tots els recursos
naturals, culturals i patrimonials que
hi ha al territori per tal de posar-los en
valor. Exemplars clars els trobem amb
els reportatges genèrics sobre el Baix
Montseny en què es tractaran temà-
tiques de tot tipus i que afecten a la
major part de municipis de la comarca;
o també el reportatge mensual que es
dedicarà a la flora o a la fauna del Parc
Natural del Montseny.
Des d’aquestes línies també es vol agrair
a totes aquelles persones que han acudit
a les diferents presentacions i que han
donat el seu vot de confiança a l’equip
de la revista Montseny en la primera
edició d’aquesta publicació mensual.
BAIX MONTSENY
Presentació de Montseny a Sant Pere de Vilamajor
BAIX MONTSENY
numero_2.indd 14 25/03/13 23:26

BAIX MONTSENY
Aquest any està previst que s’articuli la ruta de la Tordera, una
ruta de senderisme que recórrer per 15 municipis de les co-
marques del Baix Montseny, la Selva i el Maresme. Es tracta
d’un projecte intermunicipal i intercomarcal que des de fa uns
anys s’està reclamant des del Baix Montseny per tal de posar
en valor el patrimoni natural de la comarca, com també per po-
sar en valor els equipaments històrics, culturals i socials que
té cada un dels municipis pels quals transcórrer la ruta.
Per tirar endavant aquest projecte, els municipis que en for-
men part van encarregar una proposta de la ruta per tal de
començar a treballar i posar en marxa aquest 2013 la ruta de
la Tordera. Segons ha explicat l’alcalde d’Hostalric, Josep An-
toni Frias, el 4 de febrer es va presentar la proposta, elaborada
des del Consell Comarcal de la Selva, a tots els municipis de
la ruta. La proposta, que té un cost total d’un milió d’euros,
es desglossa en tres fases diferenciades. Una primera fase
LA RUTA DE LA TORDERA
UNEIX ELS MUNICIPIS DEL BAIX MONTSENY
de senyalització que tindrà un cost
de 628.000 euros; una segona fase
d’intervenció que puja a 212.000 euros
i, finalment, el projecte inclou també una
fase per a l’establiment d’àrees de des-
cans i de mobiliari que tindrà un cost de
150.000euros. Tanmateix, Frias ha as-
senyalat que el més important del pro-
jecte és que els municipis senyalitzin la
ruta perquè es pugui posar en marxa en
breu, ja que les fases d’intervenció i de
mobiliari no són imprescindibles per a la
ruta, sinó de millora.
Paral·lelament, també es començarà a
treballar amb l’estratègia de màrqueting
de la ruta, des de posar-li un nom, una
Mapa de la ruta de la Tordera
numero_2.indd 15 25/03/13 23:26

imatge corporativa i decidir com es farà la promoció del recor-
regut a nivell turístic.
La ruta de la Tordera té el seu naixement al municipi de Mont-
seny, després baixa fins a Sant Esteve de Palautordera, passa
per Santa Maria de Palautordera, va fins a Sant Celoni, Riells i
Viabrea on puja fins a Breda. Després va cap a Sant Feliu de
Buixalleu, on la ruta s’ha decidit que pugés fins al Castell de
Montsoriu i d’allà arribés a Arbúcies. La ruta segueix també per
Hostalric, va fins a Massanes i també cap a Fogars de la Selva,
on després se’n va cap a Tordera on es bifurca el camí: un recor-
regut cap a Blanes i un altre cap a Palafolls i Malgrat de Mar.
Mapa de la ruta de la Tordera
BAIX MONTSENY
numero_2.indd 16 25/03/13 23:26

SANT CELONI
L’Hospital de Sant Celoni Baix Montseny ofereix un nou servei
de neuropediatria des de principis d’aquest 2013. Un servei
que ha posat en marxa el pediatre de Sant Esteve de Palau-
tordera, Ricard Coronado, i que s’ha impulsat amb la voluntat
de donar servei a tota la comarca.
Es tracta d’una unitat mèdica privada dirigida a les famílies
amb nens afectats amb malalties i trastorns del sistema nerv-
iós en desenvolupament o amb sospita de patir-ne. L’equip
que integra aquesta unitat està format per al mateix Corona-
do, un psicòleg clínic, una psicòloga especialitzada en l’àrea
de la psicopedagogia, una neuropsicòloga del centre barce-
loní COADI, i tanquen l’equip un mestre i psicopedagog expert
en Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i també una psicòloga
especialista en TEA.
Coronado ha explicat que la idea d’oferir aquesta atenció
mèdica a l’Hospital de Sant Celoni rau en la demanda exis-
tent a la comarca “que no se li estava donant resposta”. És
DE SANT ESTEVE, OBRE UNA UNITAT DE
NEUROPEDIATRIA A L’HOSPITAL DE SANT CELONI
per això que, l’any passat es va posar fil
a l’agulla per oferir al Baix Montseny un
servei dirigit als infants i adolescents
que pateixen malalties com el Trastorn
per Dèficit d’Atenció (TDA) o autisme. A
més, aquesta unitat de neuropediatria
també tractarà retards en el desenvo-
lupament, discapacitat intel·lectual, ce-
falees i migranyes, epilèpsia, trastorns
paroxístics, com també es faran segui-
ments neurològics d’adopcions, prema-
turs i malalties rares.
Per altra banda, Coronado està obert
a fer xerrades de sensibilització per a
l’ajuda i prevenció d’aquestes malalties
i ja n’ha realitzat a Santa Maria i Sant
Esteve de Palautordera. El neuropediatre
ha assenyalat que, malgrat l’autisme en
RICARD
CORONADO
EL PEDIATRE,
numero_2.indd 17 25/03/13 23:27

SANT CELONI
un gran tan per cent és de causa genètica, en d’altres malalties
com el TDA, la causa és de tipus ambiental pel gran ús de pan-
talles de vídeojocs i de televisió, una problemàtica associada
amb els trastorns d’atenció.
El Trastorn de l’Espectre Autista
Dins aquest nou servei de neuropediatria que es dóna des de
Sant Celoni, s’ha creat una unitat per tractar de formar més es-
pecífica el TEA, ja que es tracta d’un camp d’estudi i una inqui-
etud per al mateix Coronado.
LamaneradetreballarambelsinfantsambTEAidediagnosticar-
los es farà amb un mètode que s’aplica internacionalment, però
que s’utilitza molt poc al nostre país, segons ha apuntat Coro-
El pediatre, Ricard Coronado
nado. Un mètode, però, que el pediatre ha
afirmat que és molt més afectiu alhora de
diagnosticar els infants que poden patir
TEA, ja que es fa a través d’estudis i tes-
tos complexos que ofereixen una millor
garantia. Per a poder fer els diagnòstics,
l’equip de l’Hospital de Sant Celoni Baix
Montseny comptarà amb la col·laboració
del Centre d’Orientació i Assistència al
Desenvolupament Infantil de Barcelona
(COADI). Finalment, Coronado ha afegit
que les intervencions en el camp del TEA
van adreçades a treballar la comunicació
i els comportaments anormals.
numero_2.indd 18 25/03/13 23:27

SANT CELONI
L’Agromercat, Mostra de productes del territori, tindrà lloc a Sant
Celoni el divendres 19 i el dissabte 20 d’abril a la plaça de la Vila.
Durant aquests dos dies es podran veure, degustar i comprar
una gran diversitat de productes alimentaris artesanals com:
embotits i xarcuteria; làctics i formatges; pa, coques, i pastisse-
ria; vins i licors; bolets, herbes i melmelades; entre altres.
L’Agromercat, Mostra de productes del territori, té com a ob-
jectiu donar a conèixer al públic alguns dels productes agroali-
mentaris de qualitat, produïts o transformats majoritàriament
al nostre territori, i promoure el consum responsable i la venda
directa entre productors i consumidors. Es tracta de productes
fets de forma artesanal i amb matèries primeres de proximitat
i de qualitat.
L’Agromercat pretén ser un punt de trobada entre el món de la
producció agroalimentària i els consumidors, posant en valor
criteris com la proximitat, la qualitat agroalimentària, la produc-
ció artesanal però també les relacions de venda directa. Per al-
tra banda, però no menys important, es
vol evidenciar la riquesa agroalimentària
del nostre territori, el Baix Montseny, i de
Catalunya en general.

L’Agromercat es va celebrar per primera
vegada a Sant Celoni l’any 2008 i comp-
tant amb el suport del Consell Comarcal
del Vallès Oriental i conjuntament amb
els ajuntaments de Granollers i de Mollet
del Vallès. Aquest any, però, l’Ajuntament
de Sant Celoni organitza l’Agromercat en
solitari i té com a novetat més destacada
l’obertura de la participació a produc-
tors artesans de totes les comarques
de Catalunya. Per aquest motiu, l’origen
dels participants d’aquest Agromercat
serà més variat.
SANT CELONI CELEBRA
ELS DIES 19 I 20 D’ABRIL LA SISENA EDICIÓ DE
L’AGROMERCAT
numero_2.indd 19 25/03/13 23:27

SANT CELONI
L’obra “Sant Jordi matant el drac” del pintor gòtic celoní Bernat
Martorell es conserva a l’Institut d’Art de Chicago. Era la taula
central del retaule de Sant Jordi, un retaule que va ser pintat du-
rant el segon terç del segle XV, havent estat encarregat pels
diputats de la Generalitat per posar-lo presidint la capella del
palau de la plaça de Sant Jaume. Les altres quatre taules que es
conserven es troben al Museu del Louvre de París.
Bernat Martorell va néixer a Sant Celoni a l’entorn del 1400. Se
sap que era fill d’un carnisser però se’n desconeixen molts as-
pectes biogràfics. El que sí que és conegut és el fet que quan
tenia uns 35 anys ja havia esdevingut un pintor plenament re-
conegut i que els darrers 25 anys de la seva vida foren els més
prolífics artísticament parlant i en els quals va assolir una fama
de gran pintor. A banda de pintar retaules, també va treballar la
il·luminació de llibres, els vitralls i els teixits.
Hi ha més de vint obres que se li han atribuït, però només se
n’ha pogut documentar una amb exactitud. Es tracta del re-
taule de Púbol, que es troba al Museu d’Art de Girona. A partir
d’aquesta atribució segura se li han pogut associar, observant
els trets estilístics, tot un seguit d’obres que fins aleshores eren
anònimes. Abans d’aquesta documentació se l’havia conegut
amb el sobrenom de “Mestre de Sant Jordi”, justament a causa
del retaule que la Generalitat li va encarregar.
Aquest pintor celoní, a banda de tenir obra al Louvre, a Girona i
a Chicago, també en té al Museu Diocesà de Barcelona, a la Cat-
edral de Barcelona, al MNAC, al Museu Diocesà de Tarragona, a
la catedral de la mateixa ciutat, al Museu
Episcopal de Vic i a la Societat Arque-
ològica Lul·liana de Palma.
Amb la voluntat d’apropar-lo a Sant Ce-
loni, Òmnium Cultural del Baix Montseny
ha encarregat una còpia certificada de
“Sant Jordi matant el drac” a l’Institut d’Art
de Chicago. La regalaran al municipi de
Sant Celoni i serà col·locada a la sala Ber-
nat Martorell de Can Ramis el proper 26
d’abril a les 8 del vespre, per fer-ho coinci-
dir amb les activitats de la Diada de Sant
Jordi. L’acte de lliurament anirà acompan-
yat de la conferència titulada “A la major
glòria de Sant Jordi: Bernat Martorell i el
retaule de la Diputació del General”.
L’encarregat de pronunciar la conferència
serà el Dr. Joan Molina Figueras, profes-
sor d’Història de l’Art Medieval a la Uni-
versitat de Girona, especialitzat en pin-
tura tardo-gòtica catalana. Joan Molina
va ser comissari de l’exposició “Bernat
Martorell i la tardor del gòtic català” que
es va fer al Museu d’Art de Girona entre
el 31 d’octubre de 2002 i el 16 de març de
2003. Molina és un dels màxims experts
de Catalunya en l’obra de Martorell.
regala a Sant Celoni una reproducció del Sant Jordi
de Bernat Martorell
ÒMNIUM
CULTURAL
numero_2.indd 20 25/03/13 23:27

ARBÚCIES
La Iaia, El Petit de Ca l’Eril,
La Habitación Roja, Univers i Standstill
El festival de música de pop independent PopArb, que se cel-
ebra cada any a Arbúcies, ja té les primeres bandes confir-
mades. La Iaia, Standstill, La Habitación Roja, Univers i el Petit
de Ca l’Eril es trobaran en aquesta nova edició del festival, que
enguany se celebrarà els dies 28 i 29 de juny.
La Iaia, el Petit de Ca l’Eril, i Standstill repeteixen actuació al
PopArb, ja que jan participat en edicions anteriors. La Iaia i el
Petit de Ca l’Eril en l’edició del 2011 i a Standstill ara farà tres
anys, al 2010. Per altra banda, La Habitación Roja i Univers
s’estrenaran en aquest festival de pop independent.
Les entrades per la que és la novena edició del PopArb ja es-
tan a la venda. El preu de l’abonament per als dos dies és de
40 euros per a la gent d’Arbúcies, que gaudirà de descompte,
ja que el preu per als assistents de fora d’Arbúcies és de 49
euros més despeses de gestió. Els arbuciencs i arbucienques
que no es vulguin quedar sense entra-
da per al PopArb 2013 poden comprar
l’abonament al Museu Etnològic del
Montseny, la Gabella.
POPARB 2013
primers grups confirmats al
la iaia
Standstill
numero_2.indd 21 25/03/13 23:27

ARBÚCIES
de la Vall d’Arbúcies
L’olivera d’oli i l’olivera de salar són les dues varietats d’olivera
mediterrànies que s’han determinat a la Vall d’Arbúcies fa poc
menys d’un any. Una troballa que ve de les mans del director
del projecte “Varietats antigues de la Vall d’Arbúcies”, Ramon
Espígol. Es tracta de dues classes d’olivera que no apareixien
en el registre de la Generalitat.
Segons les anàlisis que s’han realitzat, han demostrat que es
tracta de dues varietats autòctones del a Vall d’Arbúcies i molt
preuades , que segons el Panell de Tast Oficial de Catalunya
qualifiquen aquest oli de verge extra, etiquetat com a “verd
equilibrat” amb els atributs de “afruitat intens”, “amarg mig”,
“picant intens” i aromes de nous, ametlló, carxofa, verdura i
menta i qualificat com a oli gourmet. Segons explica Espígol,
l’oli d’aquestes oliveres es caracteritza pel seu alt contingut
en polifenols, una molècula antioxidant natural que, actual-
ment, és molt buscada i que és una de
les característiques de la dieta mediter-
rània. Espígol assenyala que estem par-
lant d’un tipus d’oli poc freqüent i que,
per tant, està molt valorat.
La iniciativa de recuperació de les oli-
veres a la Vall d’Arbúcies ha esdeving-
ut un projecte complex i molt complet.
Actualment, ja s’han plantat les prim-
eres oliveres a través de diferents per-
sones que s’han mostrat interessades
en cultivar aquestes varietats, però no
s’obtindrà el primer oli fins d’aquí qua-
tre o cinc anys. Per a gestionar tot això,
Espígol explica que s’està creant una
Es recuperen
dues varietats autòctones
Oliva de salar
numero_2.indd 22 25/03/13 23:27

ARBÚCIES
cooperativa de treball perquè totes aquelles persones que
conreïn oliveres siguin socis de la cooperativa, però sense
que hagin de fer cap aportació econòmica. En aquest moment
s’està buscant el finançament per poder engegar un projecte
d’obra social perquè els beneficis que s’obtinguin aniran als
cooperativistes i no a la cooperativa.
Per altra banda, també ha sorgit la iniciativa de construir
un trull “molí d’oli”, (una premsa i aparell) per a moldre les
olives, ja que per obtenir l’oli amb totes les seves quali-
tats i atributs és important que es molgui al cap d’una hora
d’haver-se collit. I el trull més proper a Arbúcies es troba a
‘Empordà entre una hora i mitja i dues de camí. La recuper-
ació de l’olivera autòctona de la Vall de la Riera d’Arbúcies
La idea de recuperar l’olivera de la Vall de la riera d’Arbúcies va
sorgir arran d’un altre projecte que es va engegar al municipi ara
fa un any i mig. A través d’un acord entre Espígol i l’Ajuntament,
es va decidir fer un inventari d’horta i fruiters de varietats anti-
gues d’Arbúcies i se’n van poder catalogar fins a 332. Però una
vegada estudiades i analitzades, es va veure que n’hi havia molt
poques que fossin autòctones, ja que la majoria havien estat
importades fa milers d’anys per als primers pobladors europeus
i que provenien d’orient. Però, llavors, es van adonar que hi ha-
via un producte que era propi de la regió mediterrània: l’olivera
i que, l’olivera d’oli i la de salar trobades a Arbúcies no estaven
inventariades. És en aquest punt on comença l’aventura per a la
recuperació de l’olivera a la Vall de la riera d’Arbúcies.
s’emmarca dins un projecte que també
avarca els municipis de Breda, Hostal-
ric, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buix-
alleu, que col·laboraran, ja que les dues
varietats les trobem a tota la vall. A
més, aquest projecte compte amb una
subvenció atorgada pel Departament
d’Agricultura de la Generalitat de Cata-
lunya en la línia de R+D+I i compta amb
el suport de la Diputació de Girona, ja
que es tracta d’una iniciativa per a la
recuperació de cultius autòctons, la
promoció de productes de quilòmetre
0 i de revitalització de l’economia local.
PER QUÈ RECUPEREM
LES OLIVERES?
Olivera de salar
numero_2.indd 23 25/03/13 23:27

UNES
300
DONES
Vora unes 300 persones van participar al sisè sopar que or-
ganitza cada any l’associació Dones de Breda i que es va cel-
ebrar al Cercle Bredenc.
La presidenta de l’entitat, Dolors Roca, s’ha mostrat molt sat-
isfeta per la resposta de la gent, ja que considera que en mo-
ments com aquests, “ser 300 dones al sopar és tot un èxit”. La
celebració del Dia Internacional de la Dona, però, no va ser no-
més un sopar, sinó que des de Dones de Breda organitzen una
sèrie d’activitats emmarcades dins el sopar per commemorar
aquesta data.
Abans del sopar, totes les dones participants al sopar es van
trobar a la plaça de Baix on un grup d’animació de la mateixa
associació van entretenir i divertir a totes les assistents men-
tre es feia el còctel de benvinguda. Tot seguit, la diversió es
va traslladar als carrers del centre de Breda on es va fer una
cercavila amb les gegantes de Breda i els grallers que hi van
posar la música, fins que es va arribar al Cercle Bredenc, on es
va celebrar el gran sopar.
BREDA
participen al sopar que
organitza anualment
Dones de Breda
Un cop al recinte, el sopar va estar acom-
panyat per diferents grups d’animació.
Enguany, les participants van poder gau-
dir de l’actuació en directe dels còmics
Rafel Faixedas i Carles Xuriguera, que
van representar un espectacle a mida per
a les dones de Breda. Durant el transcurs
del sopar, Dones de Breda va presentar
el viatge que cada any realitzen i que, en-
guany, han decidit anar de creuer per al
Mediterrani. I també van fer el sorteig de
tres sopar per a l’any que ve.
Dones de Breda és una entitat molt acti-
va al municipi i que compta, actualment,
amb 375 sòcies. La seva presidenta ha
recordat que des de l’associació es re-
alitzen moltes activitats al llarg de l’any
com ara classes d’anglès de diferents
nivells, d’informàtica o de patchwork.
Una imatge del sopar de dones (Dones de Breda)
numero_2.indd 24 25/03/13 23:27

BREDA
La Colla Sardanista de Breda organitza un any més l’Aplec de
la Sardana, que enguany arriba a la seva 36a edició, i que tin-
drà lloc el proper diumenge 14 d’abril. Una jornada en la que
es commemoraran els 125 anys d’història de La Principal de la
Bisbal, l’única cobla que ha participat en totes les edicions de
l’Aplec de la Sardana.
L’Aplec començarà a dos quarts d’11 del matí a l’aparcament
del Cercle Bredenc i comptarà amb l’actuació de La Principal
de la Bisbal i la Bisbal Jove. A la tarda, la festa es reprendrà a
partir de les 4 i els assistents podran ballar al so de les cobles
la Vila d’Olesa i també amb La Principal de la Bisbal. Serà a la
tarda quan els dansaires podran ballar La Bisbal 125 a Breda,
una sardana que s’estrenarà aquest diumenge 14 d’abril i que
ha escrit el trompeta de la Principal, Al-
bert Font.
La Principal de la Bisbal és una cobla
fundada el 1888, justament quan la sar-
dana començava a expandir-se per tot
el territori català. Des de l’Empordà, la
Principal va ajudar a difondre la dansa
nacional de Catalunya a tot el país. Ara,
després de 125 anys del seu naixement,
la cobla segueix portant la sardana mu-
nicipi a municipi arreu de Catalunya i
donant a conèixer el patrimoni cultural
que tenim al nostre país.
BREDA
celebra el 14 d’abril el 36è
Aplec de la Sardana
36 anys de la Principal de la Bisbal a l’Aplec de Breda
numero_2.indd 25 25/03/13 23:27

HOSTALRIC
aprova l’adjudicació de les
obres de millora i acolliment
de visitants del castell
L’Ajuntament d’Hostalric ha aprovar en el darrer
Ple ordinari l’adjudicació de les obres de millora i
d’acolliment de visitants del castell.
Aquestes obres, que començaran en breu, tenen per
objectiu oferir als visitants més informació sobre el
castell-fortalesa i d’Hostalric, segons ha explicat la
regidora de Patrimoni, Rita Saurí. Així doncs, amb
les obres que es realitzaran, els visitants troba-
ran al Cos de Guàrdia una projecció de la història,
d’Hostalric i de fortalesa. Per altra banda, en una
altra sala adjacent s’hi podrà contemplar una ma-
queta de grans dimensions i, a través de pantalles
tàctils, s’oferirà als visitants les explicacions dels
PORTES · ARMARIS i VESTIDORS · CUINES · PARQUET · PERSIANES
FUSTERIA EN GENERAL
C/ Germans Valls i Forné, 7 (Pol. Ind.)
17450 HOSTALRIC (Girona) Tel. 972 874 260
info@regasbusquets.com www.regasbusquets.com
diferents elements que es podran observar a la ma-
queta. A més, al polvorí principal s’hi trobarà tota
la informació necessària de què és un polvorí, com
funcionava i per a què servia. Com també s’hi po-
dran veure reproduccions de canons i bales perquè
el visitant se’n pugui fer una idea.
Les obres de millora i acolliment de visitants del
castell d’Hostalric tindran un cost de 350.000 eu-
ros, que estaran finançada per un 50 per cent pel
fons europeu FEDER, vora un 25 per cent per la
Diputació de Girona i, la resta, el Consistori està
buscant altres línies de finançament per acollir-s’hi,
si no, hi haurà de fer front el propi Ajuntament.
HOSTALRIC
Maqueta de la sala d’audiovisuals del castell
numero_2.indd 26 25/03/13 23:27

GUALBA
La gran preocupació existent per fer front a l’atur
a Gualba ha portat a l’Ajuntament i, a un grup de
voluntaris a tirar endavant una iniciativa per tal de
fomentar el treball al municipi.
En les primeres actuacions que es volen realit-
zar, està previst que el Consistori contacti amb
les diferents empreses locals per cercar les ne-
cessitats laborals que puguin existir i, d’aquesta
manera, poder posar en contacte les persones
que busquen feina i els que n’ofereixen. Des de
l’Ajuntament assenyalen que aquestes mesures
només tindran en compte tots aquells ciutadans
empadronats a Gualba. Així doncs, per poder oferir
aquest servei de forma satisfactòria i eficient és
necessari que els que es trobin en situació d’atur
facin arribar un currículum a l’Ajuntament, ja sigui
a través de la web o a l’oficina d’Atenció al Ciutadà.
Per altra banda, es demana a les empreses que, en
el cas que fos possible, comuniquin les possibles
vacants que sorgissin per poder oferir-los els per-
fils de les persones del municipi sense feina, o bé
les perspectives de necessitats futuribles per, si a
través d’aquesta iniciativa, poder organitzar cur-
sos de formació adreçat a necessitats concretes.
Aquesta iniciativa econòmico-social també com-
portarà conèixer millor el teixit empresarial del
municipi, així com captar les necessitats de les
empreses que hi ha instal·lades.
L’AJUNTAMENT
DE GUALBAEMPRÈN MESURES CONTRA L’ATUR AL MUNICIPI
Maqueta de la sala d’audiovisuals del castell
numero_2.indd 27 25/03/13 23:27

SANT FELIU DE BUIXALLEU
A partir d’aquest mes d’abril, els visi-
tants del Castell de Montsoriu ja po-
dran aparcar els seus vehicles al nou
pàrquing que s’ha urbanitzat a Coll de
Castellar i que s’ha condicionat per als
nombrosos turistes que acudeixen a
veure el castell gòtic més important de
Catalunya.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Buixal-
leu ha estat l’encarregat de gestionar
aquest projecte, ja que el solar es troba
dins el seu terme municipal. Les ob-
res d’urbanització de l’aparcament han
tingut un cost de 214.639,17 euros amb
IVA inclòs i han estat realitzades per a
l’empresa Teyco SL durant el passat mes
de març. El cost de la urbanització l’han
assumit, una part la Diputació de Girona
i també el Ministerio de Agricultura, Ali-
mentació y Medio Ambiente.
Aquestes obres s’han dut a terme per a
millorar l’accessibilitat i oferir unes mil-
lors condicions als visitants del Castell
de Montsoriu, ja que fins al moment hi
havia un aparcament per a vehicles a Coll
de Castellar però no estava urbanitzat.
ARRENGEN L’APARCAMENT DE
COLL DE CASTELLAR
L’aparcament de Coll de Castellar en obres
numero_2.indd 28 25/03/13 23:27

Visita institucional a Can Turró
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena, i el regidor
de Promoció Econòmica, Ramon Arabia, han visitat l’ Aula Entorn
de Can Turró, situada a la Granja Can Turró. La visita s’emmarca
dins del programa de visites que es fan des de l’Ajuntament a les
diferents empreses del municipi per tal de conèixer els respon-
sables, en quina situació fan front a la crisi i com pot col·laborar
l’Ajuntament per donar sortida a les seves necessitats.
L’Aula Entorn Can Turró es va posar en marxa el mes de no-
vembre passat aprofitant les instal·lacions i oportunitats que
ofereix l’explotació agrícola i ramadera en actiu amb l’objectiu
de diversificar el negoci, ja que “amb la llet sola no n’hi ha prou”,
assenyala Margarida Planas, responsable de l’Aula Entorn. Per
això, des de Can Turró s’ofereix una gran varietat d’activitats
L’AJUNTAMENT DE PALAUTORDERA
VISITA L’AULA ENTORN DE CAN TURRÓ
per conèixer la natura i els animals de
granja, a més de conèixer com s’elaboren
els productes típics de qualsevol granja.
L’Aula està orientada tant a les escoles,
com trobades familiars o grups que en les
seves visites guiades sempre estan acom-
panyats per especialistes del ram que ap-
ropen d’una forma més real i vivencial als
nens i a les seves famílies el món de la
pagesia. Can Turró és un dels proveïdors
de llet de l’empresa Danone i l’any pas-
sat va ser protagonista d’un dels anuncis
d’aquesta multinacional francesa.
numero_2.indd 29 25/03/13 23:27

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
EL PASTISSER
DE SANT ESTEVE,
LLUÍS COSTA,
PREMIAT COM
A MILLOR JOVE
ARTESÀ DE
CATALUNYA
numero_2.indd 30 25/03/13 23:27

Lluís Costa de la pastisseria Vallflorida Xocolaters de Sant
Esteve de Palautordera ha rebut el premi al millor Jove Artesà
Alimentari Innovador de Catalunya que atorga la Conselleria
d’Agricultura.
Costa es mostra molt satisfet per haver rebut aquest guardó
perquè el més important és el reconeixement per l’esforç fet,
apunta. A través d’aquest premi, però també d’altres que ja ha
rebut, el jove pastisser afirma que, el que busquem és que el cli-
ent valori els productes que elaborem, i galardons com aquest
reafirmen la qualitat dels productes que es comercialitzen a
Vallflorida Xocolaters, assegura Costa.
Un dels motius pels quals el pastisser de Sant Esteve ha estat
guardonat amb aquest premi és pel fet de potenciar la marca
Vallflorida Xocolaters i el poble de Sant Esteve de Palautordera
a la resta de Catalunya i, també, perquè exporta internacional-
ment aquestes dues marques i Catalunya a la resta del món. Un
exemple clar el trobem quan Costa va participar en una certa-
men gastronòmic celebrat a Mèxic en què el pastisser destaca
que els productes de la pastisseria estan etiquetats en català
perquè la gent conegui quina és la llengua del nostre país.
Per altra banda, la Comissió d’Artesania
Alimentària Catalana, encarregada de
seleccionar el guanyador, també ha val-
orat aspectes com que a la pastisseria
Vallflorida s’elaboren productes sense
gluten, sense lactosa i sense sucre i que
compten amb les insta·lacions per a fer-
ho. Altres requisits que s’han valorat són
el fet de la innovació en productes de
pastisseria típics utilitzant matèries pri-
meres naturals, que fins ara no es feien
servir en la pastisseria; i la producció de
postres tradicionals, que en el cas de Vall-
florida Xocolaters serien els melindros,
que s’elaboren amb una recepta de més
de 25 anys d’història.
Lluís Costa és un dels 16 pastissers
d’arreu de l’Estat espanyol que integren
el col·lectiu 21Brix, una entitat que ajuda
a potenciar i promoure la pastisseria arte-
sana a dins i fora del país.
LluÌs Costa, el jove pastisser de Sant Esteve de Palautordera
numero_2.indd 31 25/03/13 23:27

SANT ESTEVE SOL·LICITA
UNA SUBVENCIÓ PER A LA
CONSTRUCCIÓ D’UN POU
L’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera ha demanat al Pla
Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) una subvenció de 100.000 eu-
ros per a la construcció d’un pou municipal.
Es tracta d’una infraestructura necessària per al municipi en
època de sequera, sobretot al mes d’agost, quan el cabdal de
la Tordera és més baix i hi ha dificultats per abastir a tota la po-
blació, segons ha explicat l’alcalde de la població, Salvador Ca-
ñellas. Fins ara, quan l’aigua de la Tordera no és suficient per
donar cobertura a tots els habitatges de Sant Esteve de Palau-
tordera es recórrer a un pantà que és propietat de la comunitat
de regants. Per això, l’Ajuntament ha decidit construir un pou
municipal per evitar aquesta situació en moments puntuals.
El cost de la construcció d’aquest pou oscil·la vora els 300.000
euros, una despesa que el Consistori hi podrà fer front gràcies a
la subvenció de 200.000 que atorga la Diputació de Barcelona
i dels 100.000 euros del PUOSC, malgrat resten a l’espera de
que se’ls hi adjudiqui. Per altra banda, l’alcalde ha explicat que
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha donat el permís per
a la construcció d’aquest pou, malgrat encara no s’ha decidit a
quin emplaçament es farà.
numero_2.indd 32 25/03/13 23:27

SANT ANTONI DE VILAMAJOR
SANT ANTONI DE VILAMAJOR
CELEBRA EL 6 I 7 D’ABRIL LA
IX FIRA DE COMERÇ I ENTITATS
L’Associació de Botiguers i Comerciants de Sant Antoni de Vil-
amajor ha organitzat per al cap de setmana del 6 i 7 d’abril la Fira
de Comerç i Entitats que enguany arriba a la seva novena edició.
La fira obrirà les portes el dissabte 6 d’abril a les 12 del migdia,
quan tots els botiguers ja tindran apunt les seves parades, que
estaran situades als carrers del centre del municipi. Enguany, se-
ran vora una cinquantena de comerciants i entitats que pararan
el seu estand als carrers de Sant Antoni per tal de mostrar els
seus productes, en el cas dels botiguers, i els projectes i tasques
socials i culturals que realitzen les entitats del municipi.
Totes aquelles persones interessades en passejar pel centre de
Sant Antoni de Vilamajor podran visitar la fira fins el diumenge,
que hi haurà les parades des de les 10 del matí fins a les 7 de la
tarda. A més, en l’edició d’aquest 2013 també es comptarà amb
la participació i col·laboració dels grallers de Sant Antoni que
tocaran la seva música pels carrers.
Fotografia de la VIII Fira del Comerà i les Entitats
numero_2.indd 33 25/03/13 23:27

LLINARS
Els ajuntaments de Llinars, Vilalba Sasserra, Sant Antoni i
Sant Pere de Vilamajor han acordat cooperar per constituir una
Borsa de Treball comuna que atengui individualment als habi-
tants dels quatre municipis que ho sol·licitin. Aquest nou Ser-
vei d’ocupació mancomunat també s’ocuparà de dinamitzar el
Club de Feina, organitzar tallers formatius i es coordinarà amb
els diferents Serveis Socials municipals per tal de detectar pos-
sibles casos de risc d’exclusió social.
Aquest nou servei mancomunat contempla realitzar contactes
amb empreses dels quatre municipis per fomentar la inserció
laboral i donar suport als emprenedors locals. Per a la realit-
zació d’aquest servei optimitzant els recursos municipals, es
contractarà un tècnic que distribuirà la seva jornada laboral pro-
porcionalment a la població de cada municipi. El tècnic estarà
disponible tres dies a Llinars i, serà durant aquests dies quan
els habitants de Vilalba Sasserra s’hauran de dirigir a l’oficina
de la borsa de treball, ja que no s’oferirà el servei al municipi.
Per altra banda, el tècnic si que es podrà trobar un dia a Sant
Antoni i un altre a Sant Pere de Vilamajor.
A Sant Pere de Vilamajor, el Servei
d’Ocupació intermunicipal atendrà tots
els dilluns, a l’edifici Annex de Serveis
de davant de l’Ajuntament, al carrer Nou
número 24 de 9 del matí a dos quarts de 3
de la tarda, al despatx compartit amb els
Serveis Socials. A més, també s’atendrà
a Sant Pere de Vilamajor una tarda al
mes de les 4 a les 8 del vespre. Per de-
manar una entrevista, cal demanar hora
prèviament al telèfon 93.841.38.42 (Can
Mas Bagà de Llinars).
Finalment, el Club de Feina tindrà lloc
els dimarts i divendres de 10 del matí a
1 del migdia a l’edifici de Can Mas Bagà
de Llinars i els tallers es faran els di-
jous de dos quarts de 10 del matí a dos
quarts d’1 del migdia també a Can Mas
Bagà de Llinars.
LLINARS, VILALBA, SANT ANTONI
I SANT PERE DE VILAMAJOR
MANCOMUNEN EL SERVEI D’OCUPACIÓ
Acte de signatura del conveni amb els quatre alcaldes
numero_2.indd 34 25/03/13 23:27

numero_2.indd 35 25/03/13 23:27

FENT-LA PETAR
Geògraf i Professor de la
Universitat de Barcelona
ELS ESTATGES DE
VEGETACIÓ DEL
MONTSENY
Josep M. Panareda
Les plantes i la vegetació es localitzen segons les
condicions ambientals, sobretot en relació amb el cli-
ma i les roques. A nivell del conjunt del Montseny, el
clima ha condicionat l’establiment natural d’uns niv-
ells de vegetació, anomenats estatges de vegetació.
A grans trets hi ha tres estatges principals: l’estatge
dels alzinars, l’estatge de les rouredes i l’estatge de
les fagedes.
L’estatge dels alzinars ocupa més de la meitat de
la superfície del Montseny. Inclou bona part de la
part baixa i mitjana, excepte en els indrets més om-
brívols, on s’estableixen rouredes. En els vessants
inferiors hi ha l’estatge de l’alzinar amb marfull,
on, a més de l’alzina, que sempre és dominant, hi
ha nombrosos arbusts i lianes. Dins d’aquest es-
tatge, en la meitat oriental del Montseny, damunt
de roques granítiques, hi ha extenses suredes, que
han estat afavorides per l’aprofitament de la seva
escorça, el suro. A mesura que es puja la muntan-
ya, l’aire és més fresquet i sol ploure-hi més. Amb
aquestes condicions els alzinars contenen menys
arbustos, i alhora s’enriqueixen de nombroses her-
bes.Aquests boscos són coneguts amb el nom
d’alzinar muntanyenc.
Si la humitat i les precipitacions augmenten, so-
bretot si el sòl és profund i fèrtil s’estableix una
roureda. En la part baixa i mitjana del Montseny
creix el roure martinenc, en especial cap a la plana
de Vic, on hi ha extenses rouredes de roure marti-
nenc. Cap a la cota 900 metres, aquest roure viu
en dificultat, i en el seu lloc s’estableix el roure de
fulla grossa, més exigent en humitat. Però el roure
de fulla grossa no és gaire estès en el Montseny,
a causa d’un fenomen meteorològic que afavoreix
un altre arbre.
I aquest arbre afavorit és el faig, arbre que no seria
al Montseny, o almenys no tant extens sinó fos per
la boira, que es forma sovint el migdia i la tarda de
molts dies d’estiu. El faig és un arbre propi del clima
atlàntic, caracteritzat per una humitat atmosfèrica
sempre elevada. I això no s’esdevé en el nostre terri-
tori mediterrani. Però en els dies calmosos d’estiu la
marinada, vent procedent del mar, bufa des de mig
matí i fins a la tarda. A l’arribar al Montseny dóna
lloc a una boira molt densa, de manera que crea un
ambient atmosfèric molt humit, just en el moment
en què la resta del territori hi ha un ambient sec i
càlid. El resultat és que el faig hi viu bé i s’hi ha estès
arreu de l’àrea coberta molt sovint de boira.
numero_2.indd 36 25/03/13 23:27

FENT-LA PETAR
Poeta
GUARDIANS
IDENTITARIS
Pau Gener Galin
L’entorn no és només un embolcall. L’entorn natural
pot ser tant la pell com el pinyol del préssec. Nosal-
tres, amb sort, podem fer una estona de polpa, ja
sigui més verda o més madura. Les nostres muntan-
yes ens retornen la mirada. Ens acaronen cada nit i
cada matí. És la càlida remor d’aquella presència que
mai ha faltat. Que sempre hi és. Celoní com sóc, em
cal referir-me tant a el Montseny com a el Montne-
gre. Els dos tòtems geogràfics, els dos prodigis natu-
rals que agombolen la vida a través dels segles en
aquesta vall. Esperarem que la vida que han propiciat
les tracti amb el mateix respecte i amor. Les nostres
muntanyes ens fan de brúixola i de rebedor, ens fan
saber que som a lloc.
Això era molt evident quan al Turó de l’Home hi havia
aquella corona de llums que semblaven un ovni, i po-
dies obrir els ulls en una nit de retorn d’alguna aven-
tura pel món, ja fos des d’un cotxe, un tren o un auto-
bús, i aquelles llumetes et reconfortaven com una llar
de foc i et deien que finalment tornaves a ser a casa. I
en aquest aixopluc territorial, a la comarca i a les nos-
tres muntanyes, aquí transcorren les nostres precioses
i petites vides, amb les nostres gestes, les nostres pe-
nes i les nostres grandeses. Sempre amb el Montseny
i el Montnegre presidint, mentre anem esprement vida.
Com pujar amb ulls d’infant a la caseta de fusta, a
l’estació meteorològica del Turó de l’Home, i pren-
dre un cacaolat calent, i viure-ho com a senyal en-
tranyable, molt abans de poder entendre bé què vol
dir entranyable.
O anar a dormir a la cabanya del pastor, prop de les
agulles de Santa Helena, amb altres vailets del poble.
I sortir a fer un riu en plena nit amb la comarca als
peus. I pensar en les existències que alberga. Totes
les llumetes de les cases. Darrera cada llum hi han
persones, parelles, famílies, històries, focs. La co-
marca ens fa ser qui som, i nosaltres també fem la
comarca (i a vegades, si no hi posem cura, deixem
que es faci malbé). O travessar el Montnegre a peu
en dos dies, per arribar al mar, a Calella o Sant Pol, i
parar a dormir fent bivac a prop de Sant Martí, i aple-
gar molta falguera per fer un bon jaç.
O anar a trenc d’alba a l’ermita de Santa Magdalena,
a fer-nos petons i celebrar la vida després d’una nit
sense dormir. O pujar tants matins amb l’avi a Coll de
Tè, a la font de la Maria Negra. Els llocs que guarden
encara allò que ens fa ser qui som, tots aquests llocs
que són els guardians harmònics de la nostra identi-
tat més entendridora.
numero_2.indd 37 25/03/13 23:27

EL TRITÓ DEL
MONTSENY
DANIEL GUINART
Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny
numero_2.indd 38 25/03/13 23:27

Tritó del Montseny (Calotriton Asper )
numero_2.indd 39 25/03/13 23:27

EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIAT
Campanya de seguiment del tritó del Montseny i obtenció de mostres per estudis genètics
numero_2.indd 40 25/03/13 23:27

La legislació ambiental, europea i catalana, es-
tableixen l’obligatorietat de conservar la biodiver-
sitat del Montseny i promoure’n la correcta gestió,
responsabilitat que recau sobre les Diputacions de
Barcelona i de Girona, com a organismes compe-
tents en la gestió del Parc Natural i Reserva de la
Biosfera del Montseny.
Amb aquesta finalitat, recentment s’ha redactat el
Pla de Conservació del patrimoni natural del Mont-
seny, que té l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodi-
versitat i la degradació dels serveis dels ecosis-
temes i afrontar la seva conservació o restauració.
Per assolir aquest objectiu s’ha establert diverses
línies de treball emmarcades en un Pla d’Acció, que
respon a quatre grans objectius, que són promoure
l’adquisició d’informació tècnica i científica sobre el
medi natural del Montseny, conservar la biodiver-
sitat del Montseny, garantir l’eficàcia de la gestió
de conservació del patrimoni natural del Montseny,
i fomentar la sensibilització i educació envers la
conservació del patrimoni natural.
De la diagnosi del patrimoni biològic del Montseny
feta en el marc del Pla de Conservació, es desprèn
la manifesta riquesa d’hàbitats (167 hàbitats CO-
RINE) i espècies (8.410 tàxons), fruit possiblement
de la seva situació geogràfica i la diversitat en el
relleu, substrat geològic, orientacions i climes. El
10% dels hàbitats CORINE presents al Montseny
estan considerats de molt alt o alt interès de con-
servació, i es concentren a les parts culminals i oba-
gues del Matagalls, Turó de l’Home i Pla de la Calma,
així com les pastures seminaturals, prats de dall
i els hàbitats aquàtics lòtics. Del total d’espècies,
més de la meitat són invertebrats, dels quals el
86,2% són insectes. El fongs són el següent grup
que aporta més espècies (19%) i la flora vascular
n’aporta el 17%. Líquens i briòfits aporten un 5%
i 4% respectivament, a la riquesa del Montseny i
els vertebrats són els que fan una aportació més
modesta amb un 3% de la seva riquesa Del total
de més de 8.400 d’espècies identificades al Mont-
seny, es considera que el 1,4% són tàxons de molt
alt o alt interès de conservació.
EL PLA DE
CONSERVACIÓ
DEL PARC NATURAL I
RESERVA DE LA BIOSFERA
DEL MONTSENY
numero_2.indd 41 25/03/13 23:27

Oriol Nicolau Oriol Nicolau
numero_2.indd 42 25/03/13 23:27

Al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montse-
ny hi ha identificats 12 espècies d’amfibis, algunes
d’elles són força terrestres com la salamandra o el
gripau comú, d’altres com les granotes o els tritons
són molt més aquàtics, però l’únic especialista en
torrents és el tritó del Montseny.
El tritó del Montseny (Calotriton Asper ) és un
amfibi que pertany al grup dels urodels, on s’hi
inclouen salamandres i tritons. El tritó del Mont-
seny va ser reconegut com una nova espècie per
S.Carranza i F.Amat, al 2005, basant-se en caràc-
ters morfològics, ossis i genètics. És un amfibi de
petita mida (els adults mesuren uns 10cm), que
s’ha especialitzat en viure exclusivament en cur-
sos d’aigua freda i ben oxigenades. La població
estimada total d’aquesta espècie està entre un i
tres milers d’adults, que està ubicada en diferents
trams de torrents del Montseny que no superen els
8 quilòmetres de longitud total. La seva distribució
geogràfica està dividida en dos àrees i entre elles
no hi ha connectivitat ecològica.
EL TRITÓ
DEL MONTSENY
un animaló ben peculiar
EltritóelMontsenytéunciclebiològiccomplex,com
tots els amfibis. Per reproduir-se, el mascle trans-
fereix un paquet ple d’esperma que s’introdueix a
l’obertura uro-genital de la femella. Els òvuls fecun-
dats generen un embrió que es desenvolupa dins
d’un ou, que en captivitat s’adhereixen individual-
ment entre les pedres. D’aquí en sortirà una larva
de vida lliura que desprès del procés de metamor-
fosis s’acabarà convertint en un adult, desprès
d’aproximadament tres anys de la fecundació
Es coneix poc la seva biologia, però segurament
la seva dieta es basa en larves d’invertebrats
aquàtics i possiblement també petites larves de
salamandra. A la natura mai s’han observat postes
ni larves de tritó del Montseny, i els adults segura-
ment restin la major part del temps a l’interior rocós
del torrent, en especial a l’estiu, quan hi ha molt poc
cabal d’aigua i les temperatures son altes, així com
a l’hivern, quan les temperatures són força baixes.
El seu hàbitat són els torrents pedregosos amb
fissures i pocs sediments, amb aigües netes i ben
oxigenades i que tenen determinades condicions
microclimàtiques, generades pel bosc que hi ha al
voltant.
És una espècie que la seva distribució biogeogràfi-
cament es restringeix a Catalunya, exclusivament
al Montseny i per aixo diem que és un endemisme
d’aquest massís. És l’únic vertebrat exclusiu de
Catalunya i alhora el més amenaçat.
Centre de cria del tritó del Montseny, ubicat al de Centre
de Fauna de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya
numero_2.indd 43 25/03/13 23:27

EL TRITÓ DEL MONTSENY
una espècie a protegir.
Una quarta part dels amfibis europeus es consid-
eren amenaçats i quasi el 60 per cent de les pobla-
cions d’amfibis registren un descens en les últimes
dècades. La situació actual del tritó del Montseny
no es millor, doncs presenta una població molt
reduïda i una àrea de distribució molt petita i frag-
mentada, motiu pel qual ha estat catalogada com
una espècie “En perill crític d’extinció”, per la UICN
(International Union for Conservation of Nature). A
nivell europeu, és un dels dos amfibis en estat més
crític de conservació. És una espècie protegida per
directives i legislació europea, espanyola i cata-
lana,; fet que motiva la gran responsabilitat en
la conservació d’aquest amfibi, que tenen l’órgan
gestor del parc (Diputació de Barcelona i Diputació
de Girona) i l’administració competent en la protec-
ció de la fauna (Generalitat de Catalunya).
La pèrdua i degradació d’hàbitat, la fragmentació
dels seus territoris, el canvi climàtic i espècies
exòtiques invasores, són les majors amenaces
per als amfibis a nivell Europeu. El tritó del Mont-
seny també pateix aquestes amenaces, en espe-
cial les que acaben incidint en la qualitat biològica
dels torrents, com l’extracció de l’aigua, subter-
rània i superficial, i la reforestació en ambients
riberencs, que causa una disminució del nivell
freàtics del sistema hidrològic i el conseqüent
estrès hídric o assecament de torrents, mulla-
dius i zones inundables. També pateix el canvi
global que està patint el medi natural, en espe-
cial per l’augment de temperatures i de períodes
de sequera induïts, o l’expansió d’espècies exò-
tiques invasores, fruit de pràctiques forestals,
piscícoles, cinegètiques.
numero_2.indd 44 25/03/13 23:27

Les activitats forestals també tenen una incidèn-
cia negativa en les poblacions de tritó del Montseny,
doncs l’obertura d’espais forestals augmenten la in-
solació dels torrents i per tant motiven un canvi de
les condicions microclimàtiques de l’ hàbitat. Aquests
treballs forestals també provocar importants proces-
sosd’erosióqueempobreixenelsotabosciacostumen
a anar associades a arrossegament de terra a la llera
del torrent i l’obturació de fissures subterraneas, que
apriorisónbàsiquesperell.
EltritódelMontsenyrequereixenunaaccióurgent,per
millorar el seu estat de conservació, essent una de les
principals prioritats, evitar la destrucció i degradació
delstorrentsidel’hàbitatderiberaqueelsenvolta,així
com assegurar la conservació genètica de l’espècie.
Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona, Diputació
deGironaiGeneralitatdeCatalunya,hanpromogutun
programadeconservaciód’aquestaespècie,queinvo-
lucra a investigadors del Museu de Granollers i Univer-
sitat de Barcelona, amb tècnics de les tres administra-
cions,perexecutardiferntsprogramesquetenencom
a finalitat final millorar l’estat de conservació del únic
vertebratendèmicdeCatalunya.
Entre els diferents programes cal ressaltar el segui-
ment de les poblacions silvestres per coneixer la
seva evolucio natural, accions per modificar capta-
cions d’aigua per tal d’ assegurar uns cabals ecològics
mínims, un programa de cria en captivitat que s’està
desenvolupant al Centre de Fauna de Torreferrus-
sa per ampliar o recuperar l’àrea de distribució de
l’espècie, o programes d’educació ambiental dirigides
especialmentalapoblaciólocal.
Oriol Nicolau
numero_2.indd 45 25/03/13 23:27

SINGULARS
En Joan – Pere Le Bihan va néixer a Marsella l’any
1948. Fill de pare bretó i de mare mallorquina, és
llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat
d’Aix i de Marsella. El 1977, després d’assabentar-
se de la creació de la primera escola catalana a
la Catalunya Nord va anar a viure a Perpinyà per
col·laborar-hi. El 1979 va fer-se càrrec de l’escola La
Bressola de Nyils, la segona que es va crear. Des de
1981 ha ocupat diversos càrrecs dins l’organització
de les escoles catalanes La Bressola, essent-ne
secretari general, director i president. Ara està
jubilat i viu a Breda.
Joan-Pere Le Bihan i Rullan
Llicenciat en Filologia Hispànica per la
Universitat d’Aix i de Marsella
numero_2.indd 46 25/03/13 23:27

En poques paraules, què és La Bressola?
La Bressola són les primeres escoles catalanes de la
Catalunya Nord després del Tractat dels Pirineus del 1659.
El 1700 el rei Lluís XIV signa un edicte en el qual diu que
“l’ús del català repugna i és contrari a la nació francesa”.
A partir d’aquest moment es procedeix al tancament
progressiu de les escoles catalanes substituint-les
per escoles reials franceses, entre d’altres mesures
anticatalanes en tots els àmbits. Va ser la primera gran
política d’opressió lingüística feta a l’Europa occidental,
que posteriorment serà copiada aquí per Felip V.
Com començà La Bressola?
El1951esvotaunalleiaFrançaquepermetial’ensenyament
optatiu d’una hora per setmana de català. Aquesta llei no
es va poder aplicar fins l’any 72 i la situació lingüística
havia empitjorat moltíssim perquè la transmissió familiar
s’havia interromput. Un grup de militants impacients van
decidir fundar, primer, un parvulari en català a Perpinyà
que va començar amb set alumnes i, després, ja al 76,
es va fundar la primera escola de La Bressola. Al principi
vivíem del que es venia a les parades de llibres i del que
recaptàvem amb concerts de cantautors. Era una situació
molt precària. Després de molt batallar hem aconseguit el
mateix estatus que les escoles privades franceses, és a
dir, que l’estat ens pagui el professorat. En pocs anys hem
passat de 150 alumnes als 800 actuals.
Tenim entès que La Bressola té algunes dificultats
econòmiques. Podem ajudar des d’aquí?
L’estat no paga el personal no docent, és a dir, el personal
de parvularis, de neteja, de menjador... I els municipis
ara no ho paguen i això és el que fa que La Bressola
no pugui funcionar amb igualtat que la resta d’escoles
de França perquè tenim vocació d’escola pública. Hem
hagut de tancar l’escola de Càldegues per no poder
afrontar les despeses d’aquest personal. Poden ajudar
fent-se socis de l’Associació d’Amics de la Bressola,
que va ser fundada per Francesc Ferrer i Gironès i que té
seu a Barcelona. Es pot trobar un apartat que t’hi porta
des de www.bressola.cat. Sense aquesta associació La
Bressola hagués plegat.
Vostè normalment diu que no és cert que tinguem
immersió lingüística al sud i que, en canvi, La Bressola sí
que en té. Expliqui’s.
Vaig observar que el fet d’impartir classes en català no
canviava la llengua del pati, que era el francès, la llengua
familiar del 95% dels alumnes. No es pot parlar d’immersió
lingüística si només comptem les converses que hi ha
entre el mestre i l’alumne. A La Bressola vam fer que el
treball d’immersió es fes també al pati. El nostre sistema
està basat en la verticalitat, tenint més d’una edat a cada
aula i fent responsable a l’alumne més gran de l’ús del
català i de la resta d’hàbits que s’han d’adquirir a l’escola.
Què me’n diu de la famosa llei Wert?
És un desastre i tots hem de fer pinya per combatre-la.
Forma part del setge que pateix Catalunya en tots els
aspectes. És el Felip V que ha tornat amb el seu Dectret
de Nova Planta. Però sempre responem a la defensiva i el
que jo demano és que passem a l’ofensiva i penso que,
no solament no s’ha d’aplicar la llei Wert, sinó que s’ha
d’anar més enllà en la immersió.
Recentment TV3 ha acomiadat el corresponsal de
Perpinyà. Vostè, que va lluitar per posar repetidors de
TV3 al Conflent i al Riberal, no deu estar massa content.
Estic molt dolgut. Ja imagino els motius pels quals s’ha
tancat la corresponsalia, que són econòmics i formen
part del setge econòmic que pateix Catalunya. També és
cert que l’èxit de TV3 a la Catalunya Nord dependrà dels
temes que toqui. Cal parlar dels temes que afecten la vida
quotidiana dels rossellonesos i conflentins.
Ha estat durant molts anys l’ànima de La Bressola. Li
costa estar-ne al marge ara que s’ha jubilat?
Ja vaig avisar fa tres anys que no podia ser que La Bressola
descansés sobre un sol home i vaig començar a delegar
responsabilitats. S’ha fet un equip de direcció eficaç i crec
que he de deixar a la nova direcció que vagi fent. Però no
us amagaré que alguna vegada ho trobo a faltar.
Té algun projecte entre mans? Ha pensat d’escriure les
memòries?
Abans de La Bressola jo havia militat en el tema de la
immigració. Ara des de la sectorial de Nous Catalans
de CDC estic treballant per compaginar la lluita per
Catalunya i aquest altre aspecte de la meva vida. Em
sembla molt important que els immigrants s’impliquin en
el procés que enceta el país i m’he abocat en aquesta
feina.
Pel que fa a les memòries, de vegades hi penso, però
mai m’acabo de decidir. Alhora, en qualsevol entitat hi ha
hagut conflictes i les memòries han de ser sinceres. És
per això que ho veig una mica prematur. Cal deixar temps
per poder dir certes coses sense ferir ningú.
Què és el que més li agrada del Montseny?
Vaig venir a viure a Breda per qüestions personals i el
que més m’agrada és que aquest territori no és gaire
diferent del Conflent. Abans, a Prada, veia el Canigó cada
matí i ara veig el Montseny. La vida del poble és bastant
semblant i m’he sentit molt ben acollit per la gent.
SINGULARS
numero_2.indd 47 25/03/13 23:27

Arbúciesretorna a l’època del bandolerisme amb
la fira Terra de Bruixes i Bandolers
El cap de setmana del 13 i 14 d’abril Arbúcies reviurà
les històries de bandolers i bruixes a través de la fira
Terra de Bruixes i Bandolers, que any rere any es va
consolidant al municipi.
Durant tot el cap de setmana es faran diverses ac-
tivitats relacionades amb l’època del bandolerisme
a la zona del Montseny i, concretament, a la Vall
d’Arbúcies. Així doncs, dissabte es presentarà el
conte infantil El càstig d’en Serrallonga, que forma
part de la col·lecció Llegendes de bandolers, bruix-
es i dones d’aigua i que elaboren Delphine Lebadan
i Jordina Boix. Per altra banda, el mateix dissabte 13
d’abril s’inaugurarà al Museu Etnològic del Mont-
seny, la Gabella, la digitalització de l’audiovisual de
la llegenda de la dona d’aigua, una llegenda ben
coneguda per a tots els arbuciencs. Es tracta d’una
projecció que ja es podia veure al museu però,
fins ara, de manera analògica. Ara, després de 20
anys, l’han restaurat fotograma a fotograma i s’hi
ha afegit unes imatges prèvies que ens parlen del
municipi d’Arbúcies com a terra de boscos, bruixes
i bandolers.
A banda de les parades d’artesans que es podran
visitar durant tot el cap de setmana, tant a la plaça
de la Vila com al carrer Camprodon, els visitants
també podran acudir a la xerrada sobre herbes re-
meieres i, també, a la visita guiada que es farà a
la riera d’Arbúcies on s’ensenyaran algunes de les
herbes remeieres que s’hi poden trobar. A banda
de les passejades per l’entorn d’Arbúcies, a la
Gabella es duran a terme visites guiades per a les
seves sales; com també es faran rutes guiades al
Roquer, el jardí dendrològic més important del sud
d’Europa i en què, entre les 200 espècies diferents
que hi ha, els visitants hi podran veure la magnòlia
més gran d’Europa.
La gastronomia també és un dels grans atractius
de la fira Terra de Bruixes i Bandolers d’Arbúcies,
ja que durant el cap de setmana es podrà acudir a
la degustació de cargols que oferirà conjuntament
el Gremi de Restauradors i Hotelers d’Arbúcies i la
Unió Boletaire Arbucienca a la plaça de la vila. Per
altra banda, des de l’associació de comerciants
s’organitzaran degustacions d’embotits elaborats
artesanalment i de pastisseria típica d’Arbúcies. I,
finalment, en l’àmbit de la gastronomia, cal destacar
les Jornades de l’Horta i el Cargol que es realitzaran
en diferents restaurants de la vila. Així, els visitants
a la fira, podran tastar els menús que els establi-
ments han confeccionat especialment per a la Terra
de Bruixes i Bandolers.
Degustació de cargols a la plaça de la
Vila a càrrec de la UBA (Montseny) Tapa de cargols (Montseny)
numero_2.indd 48 25/03/13 23:27

numero_2.indd 49 25/03/13 23:27

BredaEls dies 20 i 21 d’abril
arriba la XXII
Fira d’Entitats
El proper cap de setmana del dissabte 20 i diumenge
21 d’abril se celebrarà a Breda un any més la Fira de
l’Ajust i de les Entitats i que, enguany, arriba a la seva
22a edició i que comptarà amb la participació d’una
cinquantena d’entitats i associacions del municipi.
La fira estarà situada, com ja és habitual, a la plaça
Lluís Companys i es podrà visitar el dissabte i el di-
umenge de 10 del matí a 2 de la tarda i de les 4 de
la tarda a dos quarts de 9 del vespre. En el recinte
de la fira, els visitants podran veure què ofereixen les
diverses entitats de Breda i quina és la seva aport-
ació al municipi, ja sigui cultural, social, política, etc. A
més, a banda de poder visitar la fira, els visitants tam-
bé es trobaran, als carrers annexos a la plaça Lluís
Companys, un mercat on podran comprar tot tipus
de productes elaborats artesanalment.
Per altra banda, durant els dos dies de celebració
de la fira, també es podrà participar en les diferents
activitats que s’han organitzat des de l’Ajuntament
i que comptaran amb la col·laboració de diverses
associacions. El dissabte, durant tot el matí, se cel-
ebrarà la XI Trobada d’intercanvi de plaques de cava;
a dos quarts d’11 hi haurà la cercavila amb els ge-
gants i grallers de Breda i, tot seguit, es farà la re-
buda a la delegació de Breda di Piave a l’Ajuntament,
un municipi italià agermanat amb Breda. I serà a les
12 del migdia quan es farà la inauguració oficial de
la fira a càrrec dels nens participants a l’intercanvi
amb Breda di Piave i també es plantarà un arbre en
commemoració del segon intercanvi escolar. Les ac-
tivitats seguiran a la tarda amb una simulació d’un
accident de trànsit, una activitat organitzada per la
unitat de Protecció Civil de Breda. A partir de les 6 de
la tarda, les activitats es traslladen al Cercle Bredenc
on hi haurà un concert amb l’Orquestra Metropol i, a
la nit, a partir de les 11, la mateixa orquestra posarà la
música a la nit jove. Abans, però, a les 10 del vespre,
la colla de diables U97KOU faran un correfoc per als
carrers de la vila.
Les activitats seguiran diumenge al matí amb músi-
ca en viu a càrrec de músics de Breda al mateix recinte
de la fira, l’explicació d’un conte infantil a càrrec de Pro-
tecció Civil; i, a la tarda, hi haurà animació infantil, balla-
da de sardanes i la Comissió de Festes obsequiarà to-
thom amb una xocolatada. A l’estand de l’Ajuntament
es donarà el guanyador del concurs del cartell de Festa
Major 2013 i, a les 8 del vespre, es repartiran els obseq-
uis per a tots els participants a la Fira d’Entitats.
Edició del 2012 de la Fira de l’Ajust i les Entitats (Montseny)
numero_2.indd 50 25/03/13 23:27

Malgrat els 22 anys de tradició d’aquesta fira,
la història d’aquesta celebració es remunta al 18
de maig de 1263, quan el vescomte Grau de Ca-
brera va fer donació a Breda de les restes dels
màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria,
procedents del castell de Sant Iscle de Vidreres,
propietat dels Cabrera. A partir de llavors, es
va establir que la translació del cos de sant
Iscle s’havia de celebrar el tercer diumenge de-
sprés de la Pasqua de Resurrecció. Es fa servir
el terme “ajust” com a sinònim d’acord perquè
la data de celebració es va pactar entre la par-
ròquia i el monestir, atès que els dos màrtirs es-
devenien patrons de Breda. És així com neix la
Festa de l’Ajust, que ha arribat fins als nostres
dies acompanyada de la Fira d’Entitats a par-
tir dels anys 90 del segle XX. D’aquesta manera
un regal del vescomte el segle XIII ha marcat la
tradició popular de Breda fins a dia d’avui.
Edició del 2012 de la Fira de l’Ajust i les Entitats (Montseny)
numero_2.indd 51 25/03/13 23:27

Sant Pere de
Vilamajor
celebra el 25 d’abril l’Aplec de Sant Elies
La Font del Borell ja està apunt per rebre els
caminaires que pugin fins a l’ermita de Sant
Elies. Durant les darreres setmanes, el servei
de manteniment del Parc Natural del Mont-
seny ha arranjat la font que presenta, a par-
tir d’ara, un canvi d’imatge. Les obres han
consistit en netejar la mina i refer la imatge
externa de la font, sense tocar l’arqueta de
distribució d’aigua entre les masies de can
Surell i can Planell. La Font del Borrell és
un punt emblemàtic de la del Montseny, ja
que, és de les poques fonts d’aigua abundant
i constant durant tot l’any.
Imatge de la pujada a l’ermita de Sant Elies
La Font del Borrell restaurada
numero_2.indd 52 25/03/13 23:27

numero_2.indd 53 25/03/13 23:27

Sant Pere de Vilamajor celebrarà el proper dijous
25 d’abril l’Aplec a l’ermita de Sant Elies. Es tracta
d’una festa local en la que cada any desenes de vil-
amajorencs i vilamajorenques hi participen.
La celebració comença amb la pujada a peu des del
poble fins a dalt a l’ermita de Sant Elies, on després
hi té lloc una missa i un dinar popular per commem-
orar la festa.
La celebració de l’Aplec de Sant Elies és una tradició
amb més de 600 anys d’antiguitat. Segons explica
la història, al segle XV hi va haver una gran sequera
seguida d’epidèmies que van afectar a tota la po-
blació de Vilamajor i rodalies del Baix Montseny.
Els prohoms de Vilamajor van anar, preocupats, a
demanar consell a l’Abat de Santa Fe. El pare abat
els va dir que era una maledicció i que només la pro-
tecció de Sant Elies els podria salvar del desastre.
Aleshores, els prohoms de Vilamajor varen prome-
tre que si Sant Elies els ajudava construirien una ca-
pella damunt del turó situat entre el Cortès i el Terrer
i hi pujarien en aplec cada any en processó. I així ho
van fer. Amb el temps la capella es transformà en er-
mita i hi visqué un ermità fins el 1914. L’aplec va tenir
pujades i baixes de participació al llarg dels segles,
coincidint les seves puixances amb les èpoques de
sequera. La pujada a Sant Elies per a demanar pluja
ha esdevingut la festa local més esperada i estima-
da per als vilamajorencs.
numero_2.indd 54 25/03/13 23:27

LLETRES
Margarida Aritzeta Abad
El Gorg Negre és una novel·la juvenil d’aventura
èpica que transcorre entre els pobles i els paratges
de muntanya del Montseny. Tot comença quan sota
unes pedres del castell de Montsoriu s’hi troben uns
pergamins. Conten la història d’una noia de Gualba
del segle XXI que, buscant el seu germà desapare-
gut a la vora del Gorg Negre, va travessar la fron-
tera de l’aigua i va anar a parar en un món fascinant
i alhora perillós, on conviuen cavallers medievals i
monstres, follets, dones d’aigua, el gegant Ismè i
els serpents de Montsoriu, la Dama Roja i el cavaller
Soler de Vilardell, els follets del castanyer d’en Cuc o
la Pallejana, en Cap d’Estopes i l’Espasa de Virtut.
Una força oculta amenaça el món conegut i caldrà
que l’Alba busqui aliats abans no sigui massa tard.
L’època per on ha de transitar és la de la construc-
ció del monestir de Sant Salvador de Breda, les
intrigues a la Força de Sant Pere de Vilamajor, la
pugna entre els Cabrera i el comte de Barcelona,
la presència dels Templers a Santa Maria de Palau-
Títol: Elgorgnegre
Autor: MargaridaAritzetaAbad
Editorial: EstrellaPolar
Col·lecció: L’illadelTemps
Nombre de pàgines: 448
Preu:: 16,95€
tordera, un món complet que viu a l’ombra miste-
riosa de la Sitja del Llop. És un temps sense temps i
a la crida hi acudeixen tots els personatges històrics
i llegendaris del Montseny, que li fan costat o s’hi en-
fronten a mort. Els mites agafen forma i força al llarg
de les més de 400 pàgines de relat trepidant fins a
l’episodi final.
Ésuntipusdenovel·laqueesconeixcomacrossover,
apta per a totes les edats a partir de l’adolescència.
La seva lectura fa possible el recorregut pels paisat-
ges i els llocs de culte de les llegendes i els mites del
Montseny, seguint el pas dels protagonistes.
numero_2.indd 55 25/03/13 23:27

MONTSENY POBLE A POBLE
HOSTALRIC
Hostalric aeri
numero_2.indd 56 25/03/13 23:27

HOSTALRIC
El terme d’Hostalric, de només 3,32 Km2, es troba situat sobre una carena basàltica a la vora esquerra
del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d’Arbúcies, estratègicament situat entre les darreres
estribacions de la serralada del Montseny i l’inici de la plana de la Selva. Envoltat de municipis de gran
extensió, té el terme més petit de la comarca de La Selva. L’aspecte físic del poble presenta dues formes
molt diferenciades. El nucli antic, llarg i estret, amb el turó del castell al seu extrem, que està a 189 metres
sobre el nivell del mar. A l’altra banda hi ha la part nova, anomenada La Conna, desenvolupada a partir
de la dècada dels 70 en els terrenys de l’antic mas Ruyra.
HOSTALRIC
numero_2.indd 57 25/03/13 23:27

HOSTALRIC
En en una esllavissada del turó del castell s’hi van
trobar restes de ceràmica ibèrica, datada al segle
II a C, així com monedes i fragments de ceràmica
indeterminats. En època romana hi passava una
bifurcació interior de la via Augusta. La situació es-
tratègica de la vila en una zona de pas, fa pensar que
des de temps molt remots l’home va establir-se i for-
tificar-se en aquest lloc. La configuració geogràfica
és idèntica a la dels poblats ibèrics, situats damunt
d’un turó enlairat, prop d’un riu, de fàcil defensa.
Popularment sempre s’ha dit que Hostalric sembla-
va tenir el seu origen en un hostal documentat des
del segle XI, al peu de l’anomenat camí de França
(camí Ral, antiga via romana). La primera referència
documental data de l’any 1106, quan Guerau Ponç,
vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon
Berenguer III de Barcelona i també va jurar que no
edificaria cap fortificació a la vila d’Hostalric. Ini-
cialment, el poble estava sota la jurisdicció dels
vescomtes de Girona, en feu dels comtes de Bar-
celona, i per això va passar als Cabrera, successors
dels vescomtes de Girona. El 1191 el castell va pas-
sar a ser possessió novament del rei, recuperant-lo
el vescomte de Cabrera al cap de tres anys. Aquest,
a canvi, no hi podia fer obres sense permís d’aquest.
Això també obligava als seus descendents. El 1306,
el rei Jaume II es va mostrar indignat amb Ponç
Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, per-
què va fer obres al castell sense fer cas de l’anterior
ordre reial. El rei va ordenar l’enderrocament de la
fortificació, que no es va portar a terme gràcies a
la petició d’indult de la reina Blanca. Hostalric va
passar de nou a mans de la corona, juntament amb
altres possessions que posseïa en feu Bernat de
Cabrera, vassall de Pere el Cerimoniós. El rei va
ajusticiar el seu vassall durant una de les nombro-
ses lluites, tan normals durant l’edat mitjana. Però
gràcies a un decret del 22 de setembre de 1372, el rei
va retornar a Bernat de Cabrera, nét del sacrificat, el
castell de Montsoriu, la vila d’Hostalric i tot allò que
abans havia format part del vescomtat de Cabrera.
L’any 1462 una altra guerra fa d’Hostalric un lloc es-
tratègic, envejat per ambdós contrincants. Es tracta
de la guerra entre la Generalitat i els pagesos de
remença, als quals donava suport el rei Joan II. En
realitat, la lluita es va convertir en un enfrontament
entre la institució catalana i el rei.
Començada la guerra, la reina Joana Enríquez va
enviar al comte de Mòdica, que era el cap de les
forces del castell, 200 homes per a la defensa del
poble. Així mateix, el cap dels remences, Francesc
de Verntallat, amb 600 homes i alguns quevi-
ures, va apropar-se també a la vila. Els habitants
HISTÒRIA
Hostalric
numero_2.indd 58 25/03/13 23:27

HOSTALRIC
d’Hostalric no eren massa partidaris de la Generali-
tat i per això els diputats i consellers de Barcelona
van enviar un emissari als jurats d’Hostalric per
assegurar una bona acollida del seu exèrcit, que es
dirigia cap a Girona.
El dia 22 de maig va arribar Pere de Belloch, capità
de les forces de la Generalitat, amb 500 homes
més. Els habitants de la vila no li van obrir les portes,
tot i que no els van atacar. Les tropes de la Gener-
alitat van començar a tallar les vinyes i els camps
de blat dels voltants, fet que va provocar que els
hostalriquencs obrissin les portes de la muralla. El
capità Belloch va ocupar-se de la rendició del cas-
tell, que va obtenir amb un simulacre de combat. Un
cop pres el castell, només quedava la torre dels Fra-
res, defensada per un sol home. Belloch hi va enviar
ballesters, que no van tardar massa a guanyar-la.
Hostalric doncs, va quedar tota la guerra en poder
de les forces de la Generalitat i va rebre com a premi
un privilegi de Joan II sobre consums i gràcies espe-
cials per als seus habitants.
Durant el regnat de Carles II, al segle XVII, el fran-
cesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar a
Hostalric el 18 de juliol de 1694, manats pel mariscal
de camp Longueval, i van atacar la vila. L’endemà el
General Noailles va tornar amb més soldats, la po-
blació es va rendir i la tropa va replegar-se al castell.
Després d’una curta resistència, el governador del
castell es va rendir. Més tard els catalans van in-
tentar recuperar el lloc. Els francesos no van aban-
donar la plaça fins el juliol de 1695, deixant el castell
inutilitzable. Un any després els francesos van en-
trar de nou a Catalunya i el 1697 van arrasar totes
les fortificacions.
A principis del segle XVIII el rei Felip V i la seva es-
posa van ser rebuts al castell pel comte de Cavellà.
El desembre de 1711 les tropes de Felip V van arribar
a la fortalesa manats per Fienes, obligant al comte
de Staremberc a rendir-se. Però, a part de no acon-
seguir el seu objectiu, es van aixecar contra ells
les forces de la frontera, els sometents i les compa
nyies de Barcelona. Les tropes de Felip V van de-
ixar el lloc i van recular cap a Girona. L’agost de 1713
les tropes de l’arxiduc Carles encara conservaven la
plaça d’Hostalric en el seu poder, però en aquesta
data la van lliurar a les tropes de Felip V. Durant tot
aquest segle XVIII s’hi van fer importants obres de
reforma, convertint el castell en la fortalesa militar
que ha arribat fins els nostres dies.
Durant la Guerra de la Independència (1808-1814),
Hostalric va tenir un paper brillant, donant suport a
l’entrada de queviures durant el setge de Girona i
Riera Hostalric Castell d’Hostalric
numero_2.indd 59 25/03/13 23:28

HOSTALRIC
Vista Castell Hostalric des de les hortes (la selva comunica)
destorbant el pas de les tropes enemigues. És per
això que convenia als francesos prendre la vila, tot
i que no va ser gens fàcil. Com va dir el seu gover-
nador, el coronel Estrada, Hostalric sempre va dem-
ostrar ésser una digna filla de Girona.
En un primer moment la vila va ser atacada el 7 de
novembre de 1809 per un exèrcit de 4000 homes,
que venien del setge de Girona. Només van trobar
resistència a la torre dels Frares i en un grup de mili-
cians que van tancar-se a l’església. Els francesos
van cremar tot el poble i els seus habitants van fu-
gir als pobles veïns, sobretot a la part de marina. La
vila va quedar totalment destruïda. Quan Girona ja
havia capitulat, el gener de 1810, s’inicià el bloqueig
formal del castell que va començar el 13 de gener
de 1810, quan les tropes franceses van ocupar la
veïna població de Massanes. En aquells moments
la guarnició del castell tenia un batalló del regiment
d’Ibèria i un parell de companyies del terç de Girona:
uns 1300 homes en total.
El dia 14 del mateix mes, els francesos van avançar
fins a prop del castell. Esperaven l’arribada del gen-
eral Souhan amb 6000 homes, que van arribar el
dia 17. Malgrat el foc que van fer des del castell i la
torre dels Frares, els francesos van prendre la vila. El
dia 21, quan el capità de la torre dels Frares anava
a llançar una granada, li va explotar a les mans i la
torre va passar a un sergent, que la lliurà a l’enemic.
Veient els del castell que els disparaven des de la
Torre, van decidir arrasar-la i n’enderrocaren la plat-
aforma. Aquell mateix dia, el general Auguereau va
enviar una carta a Estrada, en què li donava dues
hores de temps per a rendir-se. Aquest li contestà
que eren fidels a Ferran VII. El dia 30 el governa-
dor va rebre una altra carta i novament reiterà la
intenció de morir abans que rendir-se. El dia 20 va
començar una pluja de metralla i bombes sobre el
castell, que continuà l’endemà. Van caure més de
3000 bombes damunt el castell, però el coronel Es-
trada no defallia i les tropes li eren fidels.
Va arribar el mes de maig i els assetjats del castell re-
sisitien com el primer dia, malgrat que ja faltaven els
queviures i la situació era cada vegada més crítica.
El coronel Estrada va decidir provar de salvar-se
obrint-se pas entre l’enemic, acordant portar aques-
ta acció la nit del 12 de maig. El general Auguereau
va sospitar que estaven a punt d’abandonar el fort.
Mentrestant, el capità general de Catalunya va fer
preparar unes quantes barques a Arenys de Mar
perquè l’enemic cregués que sortirien pel cantó de la
costa. L’enemic va caure en el parany i va posar més
quantitat d’homes per a defensar el cantó de marina.
El 12 de maig va sortir la guarnició a les 10 de la nit. El
primer sentinella va ser esquivat a baionetades. La
guarnició va fugir prenent una direcció perpendicu-
numero_2.indd 60 25/03/13 23:28

Numero 2

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (6)

Destacado

Destacado (10)

Similar a Numero 2

Similar a Numero 2 (20)

Más de Apujolmas

Más de Apujolmas (6)

Numero 2