Informe del Consell Econòmic i Social de Barcelona sobre la situació laboral dels i les joves el 2013.

1. Informe
SOBRE LA SITUACIÓ LABORAL DEL JOVENT A LA CIUTAT DE
BARCELONA

2. Índex
Antecedents.................................................................................................................................6
Introducció ..................................................................................................................................7
L’atur juvenil, un problema d’abast mundial................................................................................7
Conseqüències de l’atur juvenil....................................................................................................9
L’atur juvenil a Barcelona. Anàlisi de les dades..........................................................................16
Enquesta de Població Activa. 2001-2013...................................................................................16
...............................................................................................................................................24
Contractació a Barcelona ...........................................................................................................36
Salaris.........................................................................................................................................39
Salut laboral i joves.....................................................................................................................42
La resposta municipal.................................................................................................................44
Programes i serveis de la ciutat .............................................................................................44
A) Programes i serveis de la ciutat adreçats a la població en general................................44
B) Programes i serveis de la ciutat adreçats als joves.........................................................46
El Pla de Xoc ..........................................................................................................................48
Respostes a l’atur juvenil............................................................................................................51
Conclusions i propostes..............................................................................................................56
Annexos......................................................................................................................................63
Bibliografia.................................................................................................................................73
2

3. El grup de treball del CESB ha estat integrat per: Aina Vidal,
Acció Jove-Joves de CCOO de Catalunya; Mireia Dones, Avalot-Joves de la UGT de
Catalunya; Yésika Aguilar, Foment del Treball; Lorenzo Di Pietro, Barcelona ActivaAjuntament de Barcelona; Albert Claret, Consell de la Joventut de Barcelona, i Elena
Alarcón, CESB.
3

4. Resum executiu
ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA
• El primer trimestre de 2013 a Barcelona hi ha 52.300 actius menors de 25 anys, un
4,6% menys que fa un any. La població activa de menys de 30 anys es redueix un
18,3% fins a 122.700 persones. Per la seva banda, la població activa total ha baixat
un 3% i arriba a 767.200 persones.
• La població ocupada de menors de 25 anys (30.400) s’ha reduït un 1,9% el darrer
any i ha perdut un 19,8% respecte al primer trimestre de 2008. El nombre de
persones ocupades menors de 30 anys (81.700) s’ha reduït un 25% en un any i la
població ocupada total (627.500) un 3,6%. Veiem que la població jove està molt
més afectada que la població total pel que fa a pèrdua d’ocupació.
EVOLUCIÓ DE L'EPA 2008 - 2013
• La població activa menor de 30 anys des de gener de 2008 cau un 20,5%.
• L’ocupació entre els menors de 30 anys sembla la més lligada al cicle econòmic. El
seu màxim es produeix el quart trimestre de 2006, amb 176.300 persones, i el
mínim el primer trimestre de 2013, amb 81.700 persones.
• Des de l’inici de la crisi (primer trimestre de 2008), Barcelona ha perdut un 15,6%
de població ocupada total, mentre que entre els menors de 25 anys la caiguda
arriba al 19,8% i al 38,6% entre els menors de 30 anys.
• De les 51.300 persones menors de 30 anys que han deixat d’estar ocupades des
del primer trimestre de 2008, 31.700 persones han abandonat el mercat de treball.
• El darrer any, a Barcelona, la taxa d’atur dels joves menors de 30 anys ha pujat 6
punts, fins a situar-se en el 33,4%. S’observa, però, una disminució d’1,5 punts
respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la dels menors de 25 anys ha
disminuït 1,5 punts en un any fins a situar-se en el 41,9%, 2,5 punts menys que el
trimestre anterior.
ATUR REGISTRAT. Abril de 2013
• A Barcelona, els joves en situació d’atur representen el 14,4% del total de l’atur
registrat. Barcelona té 16.400 persones aturades menors de 30 anys, 6.039 de les
quals tenen menys de 25 anys. L’atur entre els menors de 30 anys s’ha reduït un
12,6% en un any, un 15,9% entre els menors de 25 anys. En el mateix període l’atur
de la ciutat ha crescut un 0,4%.
• Els homes aturats superen en 5 punts les dones. El 77,2% de les persones aturades
són de nacionalitat espanyola i el 59,3% tenen estudis secundaris d’educació
general. El 77,5% pertanyen al sector serveis i el 31,6% treballaven com a
treballadors de la restauració, personals i venedors. El 69,6% fa menys de 6 mesos
que està en atur.
4

5. •
El 12,5% dels menors de 30 anys són aturats de llarga durada, mentre que la
mitjana de la ciutat és del 39%.
EVOLUCIÓ DE L'ATUR REGISTRAT
Gener 1998 - abril 2005
•
De gener de 1998 a abril de 2005 l’atur registrat experimenta una reducció d’un
24,6%. Aquesta minva és molt més notable entre els més joves: l’atur entre els
menors de 25 anys es va reduir gairebé a la meitat (48,4%) i un 40,9% entre els
menors de 30 anys.
Gener 2005 - abril 2013
•
Aquest període inclou dues etapes clarament diferenciades, amb una evolució de
l’atur marcada per l’inici de la crisi econòmica, que situarem al gener de l’any
2008. Així, s’observa que l’atur global a la ciutat cau un 11,4% de gener de 2005 a
gener de 2008, mentre que des d’aquesta data fins a abril de 2013 ha crescut un
107,8%.
•
D’altra banda, en el període gener 2005-gener 2008 l’atur entre els menors de 30
anys es va reduir un 21,1% (un 27,8% per als menors de 25 anys); des de gener de
2008 fins a abril de 2013 l’increment de l’atur va ser del 48,9% entre els menors de
30 anys i del 45,2% entre els menors de 25 anys .
CONTRACTACIÓ
•
A Barcelona, l’any 2012 es van formalitzar 317.104 contractes per al grup d’edat de
16 a 30 anys, un 6% menys que l’any anterior. D’aquests, 161.031 contractes són
de menors de 25 anys (un 10,2% inferior que el 2011).
•
El 2012, el 89,5% de les contractacions entre el joves menors de 30 anys són de
caràcter temporal.
•
Entre els joves, els contractes eventuals per circumstàncies de producció i els
d’interinitat són les modalitats de contractació que tenen un pes superior en la
mitjana de la població.
5

6. Antecedents
A) El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en la sessió
extraordinària del 18 de gener de 2013, va aprovar la posada en marxa d’un Pla de Xoc
contra l’atur juvenil amb mesures concretes d’actuació en múltiples àmbits: formatiu,
ocupacional, contractual i de suport al jovent. L’objectiu del pla és millorar les
oportunitats i la situació laboral dels joves i les joves de Barcelona que, com veurem a
través de les dades i pel que fa als menors de 30 anys, el primer trimestre de 2013
s’estima que tenen una taxa d’atur del 33,4% amb limitacions greus i importantíssimes
per al seu desenvolupament professional, personal i per a la seva emancipació.
Una de les mesures de seguiment d’aquest pla era encarregar al Consell Econòmic i
Social de Barcelona que en el termini de sis mesos fes una anàlisi i propostes concretes
que poguessin ampliar les del Pla de Xoc i les presentés a la Taula Permanent
d’Avaluació i Seguiment d’aquest. Aquest informe inclouria l’impuls de propostes que
ajudessin a definir una estructura de mercat de treball que millorés la relació entre els
estudis de formació professional i els estudis universitaris.
Aquest acord va coincidir amb els projectes inclosos al pla de treball del CESB, ja que la
Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona, després de la
presentació de l’informe de l’atur de llarga durada a la ciutat, havia aprovat la redacció
d’un informe sobre la situació laboral dels joves. Va crear un grup de treball per
analitzar la situació i presentar propostes en el sentit que expressava l’acord de plenari
de l’Ajuntament de Barcelona.
En la part de l’anàlisi de dades de l’informe s’ha considerat com a joves les persones
compreses en el tram d’edat entre setze i vint-i-nou anys, com defineix l’article 2 de la
Llei 33/2010, de polítiques de joventut de Catalunya. A més, quan ha estat necessari
s’ha desagregat el grup de menors de 25 anys per poder fer comparacions amb altres
àmbits territorials.
B) El CESB va constituir un grup de treball en el qual van participar Acció Jove, Avalot,
Foment del Treball i el Consell de la Joventut de Barcelona, com a organitzacions que
han treballat i elaborat propostes sobre aquesta matèria. Aquest grup de treball va
elaborar un informe per a la Comissió Executiva del CESB.
La Comissió executiva del CESB, reunida el 30 de juliol de 2013, va aprovar per
unanimitat l’Informe sobre la situació laboral dels joves a la ciutat de Barcelona.
6

7. Introducció
L’atur juvenil, un problema d’abast mundial
L’Organització Internacional del Treball 1 (OIT) estima que, aquest any 2013, l’atur
juvenil arribarà a prop de 73,8 milions de persones d’edats compreses entre 15 i 24
anys a tot el món. Aquest fet suposa un increment de 3,5 milions des de 2007. L'OIT
estima una taxa d’atur juvenil del 12,9% per a l’any 2017, 0,3 punts superior a la
d’enguany. A les economies avançades, el 2012 la taxa d’atur juvenil es va situar en el
18,1%, la més alta de les dues darreres dècades, i l’OIT creu que no baixarà per sota
del 17% abans de 2016. També estima que el 35% de les persones joves de les
economies avançades que busquen ocupació han estat a l’atur durant sis mesos o més,
la qual cosa representa un increment de 6,5 punts respecte a 2007, any d’inici de la
crisi.
Amb relació als països europeus, segons EUROSTAT, la mitjana de la taxa d'atur de
menors de 25 anys dels països de la UE-27 va ser del 22,8% l’any 2012 i del 23,1% la de
la zona euro. Com veiem a la taula,2 els països amb una taxa d’atur juvenil més baixa
l’any 2012 són Alemanya (8,1%), Noruega (8,6%) i Àustria (8,7%). Els que tenen la taxa
més elevada són Grècia (55,5%), Espanya (53,2%) i Croàcia (43%). Des de l’any 2008,
les taxes d’atur juvenil de Xipre (208,9%), Grècia (150,2%), Bulgària (136,1%), Irlanda
(128,6%), Lituània (116,4%) i Espanya (116,4%) han tingut increments força elevats.
L’únic país que va reduir la taxa d’atur juvenil va ser Alemanya (-23,6%) i els que van
experimentar un creixement més reduït van ser Luxemburg (4,6%) i Àustria (8,7%). A
Espanya, la crisi econòmica agreuja el que al nostre país també és un problema
estructural greu, com ho demostra el fet que la taxa d’atur dels menors de 25 anys
dobla la mitjana de la UE-27.
Un altre aspecte que cal considerar són els joves que ni estudien ni treballen, que als
països europeus l'OIT estima que assoleixen el 12,7%. 3 EUROFOUND, en la seva
publicació NEETs – Young people not in employment, education or training:
Characteristics, costs and policy responses in Europe, 4 recull dades d’EUROSTAT que
xifraven en 7,5 milions els joves europeus de 15 a 24 anys que l’any 2011 van ser
exclosos del món del treball i de l’educació a Europa, 866.000 dels quals pertanyen a
Espanya.
1
OIT, Global employement trends for youth 2013. A generation at risk. Ginebra, 2013.
Vegeu la taula 1 als annexos. Taxa d'atur de menors de 25 anys dels països de la UE-27.
3
OIT, Sumario Ejecutivo de Tendencias Mundiales del Empleo 2013. Para recuperarse de una segunda
caída del empleo. Ginebra, 2013.
4
Eurofound, NEETs – Young people not in employment, education or training: Characteristics, costs and
policy responses in Europe, Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2012.
2
7

8. Segons EUROSTAT, l’any 2012 la taxa ni-ni5 per a la mitjana de la UE-27 va ser del
13,2%. Un altre cop, els països presenten realitats molt diferents: Turquia –la més
alta– amb el 28,7%, Itàlia el 21,1% o Espanya amb el 18,8%, i a l'altre extrem el 4,3%
dels Països Baixos, el 5,2% de Noruega i el 5,9% d’Islàndia.
La crisi econòmica i financera que ha produït una llarga crisi en el mercat de treball ha
agreujat encara més la situació laboral dels joves ja que els dificulta la transició al món
del treball. Segons l'OIT, molts joves des del moment d’incorporar-se al mercat de
treball tenen la perspectiva de no trobar ocupació i acabar experimentant atur de
llarga durada per la qual cosa cauen en la desmotivació, molts d’altres treballen en
feines temporals o a temps parcial i també són nombrosos els casos d’una feina per a
la qual estan sobrequalificats.
Aquest organisme afirma que la situació d’atur juvenil i la manca d’un treball digne per
als joves són un repte per a governs, ocupadors i treballadors a escala mundial.
Proposa afavorir la promoció, la generació i el manteniment de treball digne i
productiu i afirma que només a través de l’establiment d’aliances entre els agents
implicats (governs, organitzacions empresarials, sindicals i d’altres classes)
s’aconseguiran els objectius establerts amb relació a la promoció de l’ocupació i el
treball digne per als joves. Per a l'OIT, 6 l'única solució possible a aquest problema és un
“enfocament global en el qual les polítiques macro i microeconòmiques funcionin
conjuntament per impulsar l’ocupabilitat dels joves, assegurant, al mateix temps, que
existeixin oportunitats de treball productiu per acollir les seves competències laborals i
al seu talent”.
5
Taxa NEET: not in employment and not in any education and training. Vegeu taula 2 als annexos.
OIT, La crisis del empleo juvenil; un llamado a la acción. Resolución y conclusiones de la 101ª reunión
de la Conferencia Internacional del Trabajo, Ginebra, 2012.
6
8

9. Conseqüències de l’atur juvenil
L’atur juvenil té conseqüències negatives per a la societat, ja que representa una
amenaça per a la cohesió social i comporta un cost socioeconòmic elevat. L’atur juvenil
dibuixa una situació complicada, conseqüència entre altres factors de la difícil transició
formació-treball, el fet que el mercat de treball no està oferint suficients oportunitats
als joves i que la seva inserció laboral pot acabar esdevenint un episodi d’atur de llarga
durada.
Cal assenyalar que es tracta d’un fenomen altament complex perquè un alt
percentatge d’atur juvenil també és de caràcter estructural, conseqüència d’un model
econòmic que, en alguns casos, ha contribuït que molts joves abandonin els estudis
per incorporar-se al mercat laboral en llocs de treball de baixa qualificació i amb baixes
probabilitats de desenvolupament professional futur. Actualment aquest fet és un
factor determinant per explicar la situació d’atur i d’abandonament escolar de molts
d’aquests joves.
A més hi ha un alt cost personal davant la manca de perspectives laborals que genera
problemes a llarg termini en el mercat laboral i la societat. Les altes taxes de
desocupació juvenil i l’atur de llarga durada converteixen molts joves formalment en
inactius. D’una banda molts tornen al sistema educatiu i, de l'altra, poden esdevenir
elements dissuasius a l’hora de buscar una feina, és a dir, el que col·loquialment es
coneix com a ni-nis.
Més enllà de l'ús mediàtic, el concepte ni-ni ha estat estudiat com un fenomen
sociològic per les seves repercussions socials i individuals. Generació ni-ni,
estigmatització i exclusió social, de Pau Sarracant, fa un recorregut per l’evolució que
ha patit el concepte ni-ni des que va aparèixer al Regne Unit l’any 1988 fins a l’acord
d’una definició per part de l’Eurostat, la Direcció General d’Ocupació i Afers Socials i els
estats membres. El concepte ni-ni s’usa per a la “població desocupada i inactiva que no
cursa cap classe d’estudi i s’aplica a persones de 15 a 34 anys (tot i que el grup de
referència és el de 15 a 24 anys, l’habitual en les estadístiques de joventut).
L'Observatori de la Joventut a Espanya de l’Institut de la Joventut va fer un estudi l’any
2011, coordinat per Lorenzo Navarrete, 7 que reflexionava sobre el fenomen ni-ni i el
definia com “aquellas personas jóvenes entre 16 i 29 años que deciden no asumir un
rol funcional de trabajo, estudio, o de responsabilidad familiar en el hogar en el que
viven. Los indicadores estarían relacionados con el estado de desocupación, de no
estar en formación o asumiendo las labores de casa o cuidado de la población
dependiente, y lo más importante, no mostrar intención de hacerlo”.
7
INJUVE, Desmontando a “NI-NI”. Un estereotipo juvenil en tiempos de crisis. Observatori de la
Joventut a Espanya. 2011
9

10. L’equip de Lorenzo Navarrete va quantificar aquest fenomen mitjançant les dades del
tercer trimestre de l’EPA de 2009 per al conjunt de l’Estat. A la taula següent veiem
com van fer aquesta aproximació al fenomen.
Situació
Percentatge
Cerca d’ocupació
Total
19,25% 1.523.348
No busca ocupació però la desitja
5,83%
No busca ocupació ni la desitja
461.124
26,45% 2.093.169
No busca ocupació i no hi ha informació sobre si desitja o no
treballar
Ocupats
1,68%
133.009
46,80% 3.703.686
Total
100% 7.914.336
En aquest treball es van identificar com a susceptibles de ser ni-ni els grups “no busca
ocupació ni la desitja”, que aglutinava el 26,45% dels joves, i “no busca ocupació i no hi
ha informació sobre si desitja o no treballar” que era d’un 1,68% de la població jove. A
partir d’aquí, van extreure els que cursaven estudis, els que estaven incapacitats per
malaltia, els que havien assumit responsabilitats familiars i les persones que eren
treballadores discontínues. Un cop excloses aquestes variables de les inicials van
identificar un grup de 16 a 29 anys “autèntics ni-ni” integrat per 136.696 persones, el
que representava l'1,73% de la població entre 16 i 29 anys.
Partint de l’anterior estudi de l'INJUVE, Serracant 8 fa una proposta d’un nou indicador
que anomena NEET-restringit que defineix “per la situació objectiva del jove i la seva
actitud respecte al món dels estudis i el treball (...) hi ha joves sense feina però que
busquen feina activament o amb certa freqüència, o bé que estan interessats a
continuar estudiant (...)". D’altra banda, hi ha “joves desocupats que no estudien ni
cerquen feina i que rebutgen implícitament o explícitament el que l’autor anomena el
$rol funcional$ de treball o estudi: aquest subgrup constituiria el $nucli dur$ de les
persones en situació NEET”.
Serracant va quantificar la població en situació NEET a Catalunya el 2011 per edat. En
primer terme, va xifrar aquest indicador en 1.317.500 persones en situació NEET de 16
a 64 anys, un 18,3% dels quals eren menors de 30 anys, és a dir, 241.400 persones.
8
Generalitat de Catalunya, Generació “ni-ni”, estigmatització i exclusió social. Gènesi i evolució d’un
concepte problemàtic i proposta d’un nou indicador. Pau Serracant i Melendres. Departament de
Benestar i Família. Col·lecció aportacions, núm. 43.2012.
10

11. Pel que fa als NEET que no tenen una actitud positiva vers el “rol funcional” del treball
o estudi les xifres es reduïen dràsticament i se situaven en 111.100 persones, un 18,4%
de les quals eren joves menors de 30 anys, és a dir, 20.400 persones.
Indicador
16 a 64 anys
Indicador NEET OCDE/Eurostat
16 a 29 anys
1.317.500
241.400
111.100
20.400
Diferència entre els dos indicadors (n)
-1.206.400
-221.000
Diferència entre els dos indicadors (%)
-91,6
-91,5
Indicador NEET-restringit
D’aquestes xifres se n’extreu que els “NEET- restringits” són només un 1,8% del total
de joves menors de 30 anys a Catalunya, el 2,5% de la població de 30 a 65 anys i el
2,3% de la població total en edat de treballar.
Més recent és l’aportació de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques 9
(IVÀLUA), que quantifica en un 21% els joves que a Catalunya el 2012 eren aturats o
inactius no estudiants, mentre que a Espanya eren un 18,8% i la mitjana UE-27 un
13,2%. L’equip d’IVÀLUA estableix que a Espanya, l’any 2012, el 24,7% dels joves de 18
a 24 anys eren ni-ni, mentre que a Catalunya aquesta percentatge assolia el 25,4%
(132.917 joves). A més, identifiquen dos vectors de vulnerabilitat: l’educatiu i el
laboral. D’una banda identifiquen com a ni-ni vulnerables els joves que ni estudien ni
treballen i que han abandonat prematurament els estudis (ESO o menys) que situen en
el 16,6% a Espanya i el 17,2% a Catalunya (90.911 persones). D’altra banda, exposen
que hi ha ni-ni amb vulnerabilitat severa, joves que ni estudien ni treballen, que han
abandonat prematurament els estudis (ESO o menys) i que es troben en situació
d’atur/inactivitat de mitjana o llarga durada, que a Espanya suposaven el 8,3% dels
joves de 18 a 24 anys i a Catalunya el 9,1% (47.721 persones).
Totes aquestes taxes han experimentat un gran increment des de 2007: la taxa ni-ni ha
crescut a Catalunya 10,9 punts, la taxa ni-ni vulnerable 7,9 punts i la taxa ni-ni de
vulnerabilitat severa 7,9 punts.
9
IVALUA, Joves vulnerables, joves Ni-Ni: Quin és l’abast del problema i com s’està afrontant ? David
Casado, Miquel Àngel Alegre, Federico Todeschini, Jordi Sanz. 2013.
11

12. Segons EUROFOUND10, a Europa, el nombre de joves inactius va augmentar amb la crisi
i va passar del 55,7% el 2008 al 57,3% el 2011. Cal destacar que el 88% d’aquests van
citar l'educació com la raó de la seva inactivitat. Un total de 700.000 joves europeus
van abandonar l’activitat desanimats per la manca de llocs de treball i, per tant, són
susceptibles de risc d'exclusió del mercat de treball a llarg termini. Així, la proporció de
joves treballadors que, portats pel desànim, van abandonar l’activitat va créixer de
l’1,3% al 2%. Cal recordar que aquests joves no estan inclosos en la taxa d’atur perquè
han passat a formar part dels inactius. Per tant, si considerem que l’atur real engloba
totes les persones joves que no treballen –actives i inactives– la xifra final seria la suma
dels dos col·lectius.
L'OCDE també ofereix dades sobre els joves treballadors “desanimats”. 11 Mentre que la
mitjana de l'OCDE és del 0,48% de la força laboral de 15 a 24 anys, la mitjana
espanyola és de les més elevades i assoleix un 1,2%.
Sobre aquests joves hem d’advertir una cosa que sembla òbvia: que engloben realitats
molts diferents que poden emmascarar l’autèntica dimensió del problema, sobretot en
àrees amb forta concentració d’activitats productives. Les ciutats i àrees
metropolitanes industrials són les que concentren la major part de població i, per tant,
són les que pateixen amb més intensitat els problemes de l‘atur i les seves
repercussions.
La importància del treball per al benestar personal i per a la integració de les persones
en la societat és òbvia i, per tant, l’atur posa en qüestió aquest pilar de la cohesió
social. Les repercussions van més enllà i acaben afectant la salut pública, la de les
persones implicades i també la de les persones del seu entorn. Nombrosos estudis
clínics posen en evidencia la relació entre salut individual/salut pública i desocupació.
En la presentació de l’Informe sobre salud laboral en España 2001-2010, el seu
coordinador, Fernando Rodrigo, va afirmar que l’atur massiu és el principal problema
de salut pública que té el nostre país.
Amb relació a l’atur juvenil i la salut, el 2004, anys abans que esclatés la crisi, es va fer
l’estudi Desempleo juvenil y exclusión social: dimensiones objetivas, experiencias
subjetivas y respuestas institucionales innovadoras en seis países europeos,12 d’ara en
endavant YUSEDER. En aquest projecte d’investigació qualitatiu van participar tres
països del nord d'Europa (Suècia, Bèlgica i Alemanya) i tres del sud (Espanya, Itàlia i
Grècia).
10
Eurofound, NEETs – Young people not in employment, education or training: Characteristics, costs
and policy responses in Europe, Office of the European Union, Luxembourg, 2012.
11
Vegeu la taula 3 als annexos.
12
Desempleo juvenil de larga duración y riesgo de exclusion social en Europa. Informe cualitativo del
proyecto de investigación YUSEDER. Thomas Kieselbach. Estudios de Juventud 65/04. INJUVE.
12

13. Dels resultats dels sis països se n’extreu que, en termes globals, el treball és un dels
principals mecanismes per a la integració social i que la impossibilitat d’accedir-hi és un
factor decisiu que impedeix un desenvolupament satisfactori individual i que genera
múltiples problemes.
L’estudi esmentat, que compara la situació dels joves que no tenen feina amb els que
en tenen, conclou que els primers presenten més riscos de patir problemes de salut,
en especial en casos de trastorns de salut mental i d’aspectes psicosocials que
comporten problemes com depressió o una qualitat de vida pitjor. També reflecteix
que la conducta dels joves respecte al consum d’alcohol i tabac pot dependre de la
seva situació laboral i que, en casos extrems, s’observa un risc més elevat de
comportament suïcida entre els joves que es troben sense feina.
La manca de feina també comporta sentiments de vulnerabilitat general, sentiments
d’inutilitat i fins i tot depressió, cosa que a la llarga portava a una disminució de
l’autoestima i una major insatisfacció amb la pròpia vida.
L'informe Relaciones entre la salud, el desempleo de larga duración y la exclusión
social de los jóvenes en España,13 que també analitza el projecte YUSEDER, identifica
una sèrie de dimensions característiques dels processos d’exclusió social: exclusió del
mercat laboral (les barreres externes que es troben per entrar al mercat laboral més
els retrets dels quals són víctimes), exclusió econòmica (pobresa i dependència
econòmica de l’Estat, incapacitat d’aconseguir aquesta classe de recursos), exclusió
institucional (relacions amb institucions públiques i privades, sentiments de
dependència), aïllament social (semblant a l’anterior però amb les pròpies xarxes
socials, reducció dels contactes), exclusió cultural (viure d’acord amb les normes i
valors acceptats socialment) i exclusió espacial (concentració en l’espai de persones
amb possibilitats econòmiques limitades).
Un altre cost de l’atur juvenil que s'ha de tenir en compte és el de l’emigració, la
pèrdua de talent. Com ja recollíem en l’informe del mercat de treball a Barcelona
2011, malgrat que les estadístiques oficials no ofereixen dades sobre el nivell de
qualificació de les persones que opten per fixar la seva residència en altres països, si
prenem com a referència les ofertes14 es pot afirmar que l’emigració afecta
fonamentalment les persones amb un nivell de qualificació més alt.
El nombre de persones catalanes residents a l'estranger va augmentar un 41,1% entre
gener de 2009 i gener de 2013. El nombre de ciutadans i ciutadanes de Barcelona
13
UAB. Relaciones entre la salud, el desempleo de larga duración y la exclusión social de los jóvenes en
España. 2004.
14
CESB, Mercat laboral a Barcelona, any 2011. 2012
13

14. ciutat que durant el darrer quinquenni van fixar la seva residència en altres països va
ser de 30.740, el 51,8% de les persones de Catalunya que van decidir fixar la seva
residencia a l’estranger. De les 203.250 persones que resideixen en altres països,
106.129 eren de Barcelona, és a dir, el 52,2%. Aquest elevat percentatge és
conseqüència del que havíem enunciat en un apartat precedent: les repercussions de
l’atur i de la manca d’oportunitats professionals es concentren amb més intensitat a
les ciutats i les seves àrees metropolitanes.
Emigració de Barcelona i comarques del seu entorn
2009
2010
2011
2012
2013
Barcelonès
81.488
88.975
97.358
105.652
114.406
Vallès
Occidental
8.957
9.537
10.235
11.005
12.250
Baix Llobregat
5.532
6.027
6.587
7.320
8.309
Maresme
4.877
5.318
5.904
6.441
7.213
Vallès Oriental
2.415
2.645
2.908
3.236
3.871
103.269
112.502
122.922
133.654
146.049
Barcelona
ciutat
75.425
82.547
90.543
98.236
106.129
Catalunya
144.002
156.400
170.848
185.848
203.250
TOTAL
Font: IDESCAT. Població resident a l’estranger. Dades l'1 de gener.
AVALOT, Generació JESP (joves emigrants sobradament preparats) 2013.
Es preveu que aquesta tendència es mantingui, en tot cas a curt termini, atès que
s’està produint un augment sostingut del nombre de sol·licitants d’ocupació que
cerquen treball en altres països. El seu perfil mitjà és el d'una persona jove de 20 a 35
anys molt qualificada,15 encara que tampoc podem oblidar l’emigració jove sense
qualificació superior. Si bé majoritàriament aquesta emigració està vinculada a través
de la formació dual, projectes que demanen joves menors de 30 anys per formar-los i
inserir-los en altres països de la Unió Europea, cal prestar especial atenció a joves que
sense qualificació ni oferta laboral al país receptor emigren i així emergeixen com un
col·lectiu d’alta vulnerabilitat.
15
Fundació CECOT Persona i treball, El talent jove busca feina a l’estranger. 2011
14

15. Població de 15 a 29 anys i de 20 a 29 anys inscrita a Barcelona i total.
Població resident a l'estranger per grups d'edat i sexe. Inscripció a Barcelona
2009
2010
2011
2012
2013 Variació Variació
200920122013
2013
De 15 a 29 anys
13.546 15.062 16.738 18.496
20.285
49,7%
9,67%
De 20 a 29 anys
9.068 10.072 11.024 12.104
13.219
45,8%
9,21%
75.425 82.547 90.543 98.236 106.129
40,7%
8,03%
Total
% població (15 a 29
anys) sobre la
població resident a
l'estranger
18%
18,2%
18,5%
18,8%
19,1%
Font: IDESCAT. Població resident a l’estranger. Dades l'1 de gener.
AVALOT, Generació JESP (joves emigrants sobradament preparats) 2013.
Podem observar que el nombre de persones de 15 a 29 anys residents a l’estranger ha
crescut un 49,7% des de l’1 de gener de 2009, nou punts per sobre de la mitjana de la
ciutat.
15

16. L’atur juvenil a Barcelona. Anàlisi de les dades
Enquesta de Població Activa. 2001-201316
NOTA IMPORTANT: Les dades de l’EPA referents a la ciutat només estan disponibles
des de l’any 2001.
Malgrat que són xifres oficials, hem de recordar que l'EPA està dissenyada a nivell
estatal i a mesura que reduïm l’àmbit territorial les dades són menys fiables, més
encara si focalitzem en grups d’edat.
Població a Barcelona. I trimestre 2013
Segons l’EPA, el primer trimestre de 2013 Barcelona tenia una població (activa i
inactiva) de 1.255.100 persones, un 3,2% menys que l’any anterior (42.000 persones
menys). Aquest descens global de la població no té un repartiment lineal, sinó que
afecta amb diferents intensitats cadascun dels grups d’edat. El descens de la població
menor de 30 anys supera amb escreix el percentatge del 3,2% i encara més si es
refereix a la població menor de 25 anys.
Així, el grup d’edat de 16 a 24 anys es va reduir en 5.700 persones, un 4,8%, i va
quedar establert en 113.800 persones. En un any, aquest grup de població va perdre
0,1 punts sobre el total de la població i va esdevenir el 9,1% d’aquesta. Si ampliem el
llindar de població jove als menors de 30 anys, el descens és encara més pronunciat,
amb una reducció de 33.300 persones, i se situa en 193.100, xifra un 14,7% inferior a la
de l’any anterior. La repercussió més evident d’aquest descens de la població més jove
és l'increment de l’edat mitjana de la població de Barcelona, és a dir, l'envelliment. El
grup d’edat de 16 a 29 anys significava el 14,4% del total de la població, 2,1 punts
menys que l’any anterior. Com veiem, el 79,3% de la pèrdua de població es produeix
entre els menors de 30 anys.
Segons les xifres oficials del padró, la població de Barcelona l'1 de gener de 2012 és de
1.620.943 persones, de les quals 132.147 tenen entre 16 i 25 anys i 197.297 entre 16 i
30 anys. Mentre que des de l’any 2008 la població barcelonina s’ha incrementat un
0,3% (5.035 persones), la població en edat laboral més jove s’ha vist fortament
minvada ja que el grup d’edat de 16 a 29 anys ha perdut 79.031 persones, és a dir, un
28,6%, mentre que el de 16 a 24 anys s’ha reduït un 6,6% (9.340 persones). Per contra,
l’EPA d'aquest període ha estimat un increment de l'1% de la població d’entre 16 i 24
anys, mentre que si ampliem l’edat fins als menors de 30 anys el total disminueix un
4,1%.
16
Vegeu dades per trimestres als annexos.
16

17. Població activa a Barcelona. Primer trimestre de 2013
Aquesta pèrdua de població també es feia evident en analitzar la població activa. El
març de 2013 arribava a 122.700 persones, 52.300 de les que eren menors de 25 anys i
122.700 menors de 30 anys. El grup de joves actius menors de 25 anys es va reduir en
2.500 persones en un any i el de menors de 30 anys en 27.400 persones. Així, el pes
dels joves de 16 a 24 anys sobre el total de població activa baixava 0,1 punts, fins al
6,8%, mentre que la mitjana de la població activa decreixia un 3%. En canvi, el pes dels
joves de 16 a 29 anys baixava tres punts en un any i el primer trimestre de 2013 se
situava en el 16% de la població activa.
El pes dels joves menors de 25 anys sobre el total de persones ocupades era força
inferior al que li correspondria tenint en compte la seva magnitud en la població total i
la població activa: mentre que els joves representaven el 9,1% de la població i el 6,8%
dels actius, el seu pes baixava al 4,8% entre els ocupats. En conseqüència, el pes de la
població jove aturada representava el 15,7% sobre el total d’aturats, més del doble del
seu pes sobre el total d’actius.
Pel que fa a la franja d’edat de 16 a 24 anys, hi havia 7.500 persones ocupades menys,
amb una reducció del 36,5% respecte al primer trimestre de 2008 malgrat que al llarg
del darrer any va tenir una lleugera recuperació i va créixer un 3,8%. Si tenim en
compte la franja de 16 a 29 anys hi havia 51.300 persones ocupades menys, amb una
minva de 38,6% i una reducció del 25% el darrer any.
Pes dels joves segons dades de l’EPA
16-24 anys
16-30 anys
29,3%
30%
25%
20%
15,4%
16,0%
15%
13,0%
10%
5%
0%
Població
Evolució de la població activa
17
Actius
Ocupats
Aturats

18. Durant aquest període 2001- 2013,17 el nombre de persones actives menors de 30 anys
va tenir el màxim històric el primer trimestre de l’any 2006 amb 201.700 persones; per
contra, va arribar al mínim al primer trimestre de 2013 amb 122.700 persones.
La crisi ha afectat especialment la població activa menor de 30 anys. Mentre que la
població activa cau a la ciutat un 4,7% des del primer trimestre de 2008, entre els
menors de 30 anys la reducció és quasi del 20,5%. És a dir, la població activa menor de
30 anys es redueix en aquest període gairebé cinc vegades més que la total i se situa
en 122.700 persones. La població de 16 a 24 anys en el mateix període disminueix un
9,8%.
Com veiem al quadre, els anys de creixement econòmic hi ha més gent disposada a
treballar en tots els grups d’edat analitzats, però amb la crisi econòmica aquesta
població disminueix i de manera accelerada les darrers anys.
Població activa de Barcelona 2001-2012. Mitjanes anuals. En milers.
Població
activa
total
Per edats
16-19 anys
20-24 anys
25-29 anys
16-24 anys
16-30 anys
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
678,5
672,1
721,0
761,7
795,5
815,6
808,2
818,2
809,8
792,8
802,5
786,7
13,9
12,6
14,0
17,1
17,2
16,0
13,4
10,9
11,1
10,1
8,8
10,1
62,2
58,6
57,4
66,0
62,4
68,5
54,9
47,4
55,2
54,9
46,1
45,5
104,3
96,2
112,1
110,4
108,8
108,3
109,5
108,3
113,5
98,0
99,6
87,0
76,1
71,2
71,3
83,1
79,7
84,5
68,4
58,2
66,3
65,0
55,0
55,6
180,4
167,4
183,4
193,5
188,5
192,8
177,8
166,5
179,8
162,9
154,5
142,6
I trim. 2013
767,2
6,3
46
70,4
52,3
122,7
17
2013, primer trimestre.
18

19. Població activa a Barcelona 2001-2013. En milers. Dades trimestrals
Població inactiva
Segons l'EPA, el primer trimestre de 2013 a Barcelona hi havia 487.900 persones
inactives, un 3,6% menys que l’any anterior i un 9,6% menys que el primer trimestre de
2008. Cal destacar que tenim 70.400 joves d’entre 16 i 29 anys inactius, dels quals
61.500 eren menors de 25 anys. Respecte a l’any anterior, la població inactiva menor
de 30 anys va decréixer un 7,7% (5.900 persones menys) mentre que la de menors de
25 anys va perdre 3.200 persones, és a dir, un 4,9%. Respecte al primer trimestre de
2008 la població inactiva de 16 a 29 anys ha disminuït en 11.400 persones, un 13,9%.
D’aquestes, 8.800 pertanyen al grup d’edat de menors de 25 anys, que s’ha reduït un
12,5%.
Població ocupada a Barcelona. Primer trimestre de 2013
La crisi econòmica i les seves repercussions en l’ocupació es fan evidents quan
comparem les dades del període 2008-2013. En el còmput global l’ocupació total s’ha
reduït un 15,6%. Hi ha, per tant, 116.200 persones menys treballant a la ciutat. Entre
els menors de 30 anys el descens va ser del 38,6%, un percentatge que multiplica per
2,5 el descens de la població total ocupada, la qual cosa posa en evidència les
dificultats de la població jove per accedir a un lloc de treball.
La desocupació també té comportaments desiguals en el col·lectiu de persones joves,
ja que si comparem les mitjanes anuals dels anys 2008 i 2012 podem veure com
19

20. l’ocupació dels joves de 16 a 29 anys cau un 30% (43.000 persones menys treballant),
la dels joves de 16 a 24 anys ho fa un 33,7% (15.300 joves menys ocupats) i la de
persones de 25 a 29 anys un 29,6% (28.100 persones ocupades).
La durada i persistència de la crisi per a la població menor de 30 anys de Barcelona es
pot resumir en tres dades exposades del període que va del primer trimestre de 2008
al primer trimestre de 2013: va perdre 51.300 llocs de treball, l’atur ha tingut un
increment de 19.600 persones i la població activa ha minvat en 31.700 efectius. La
pèrdua d’ocupació s’ha traslladat, per tant, més a un decrement de la població activa
que a un increment de l’atur.
En una primera lectura es pot afirmar que les 31.700 persones de menys de 30 anys
han abandonat el mercat de treball. Això no obstant, convé matisar aquesta afirmació
ja que una part de jovent ha decidit reprendre la formació que havia abandonat durant
els anys d’expansió econòmica, d'altres estan prolongant els estudis postobligatoris,
alguns han marxat a treballar a altres països i la resta, sense poder quantificar-los, ha
abandonat el mercat de treball –els desanimats–.
Evolució de la població ocupada total i jove a Barcelona, en milers
Evolució de la població ocupada a Barcelona
20

21. A la memòria de la ciutat de Barcelona de l’any 2008 comentàvem que aquell any els
indicadors de la ciutat encara no reflectien l’efecte de la crisi en l’ocupació, com ho
demostra el fet que la població ocupada total de la ciutat va assolir el màxim, per la
inèrcia dels anys de creixement, el segon trimestre de 2008 amb 776.800 persones
ocupades.
No obstant això, l’ocupació dels menors de 30 anys sembla la més lligada al cicle
econòmic. El seu màxim històric es produïa en plena etapa de creixement econòmic, el
quart trimestre de 2006, amb 176.300 persones, i el mínim en els moments més durs
de la crisi econòmica, el primer trimestre de 2013, amb 81.700 persones.
L’impacte de la crisi sobre l’ocupació entre els menors de 30 anys ja es va visualitzar
amb molta intensitat el darrer trimestre de 2007, amb una caiguda del 13% en només
tres mesos.
Mentre que del primer trimestre de 2001 al primer trimestre de 2008 la població
ocupada total va augmentar un 20,7%, entre els menors de 25 anys es va reduir un
42% i entre els menors de 30 anys un 18,7%.
D’altra banda, des de l’inici de la crisi (primer trimestre de 2008), Barcelona va perdre
un 15,6% de la població ocupada total, mentre que entre els menors de 25 anys la
caiguda va arribar al 19,8% i es va situar en 30.400 persones, amb el 38,6% entre els
menors de 30 anys fins a arribar a 81.700 persones.
Si agafem el col·lectiu de 16 a 24 anys, en el quinquenni d’expansió (2003-2007) la
població ocupada va augmentar en 4.200 persones, un 7,6%. Per contra, el quinquenni
següent va disminuir en 14.400, un 33,8%.
Si ampliem el grup i analitzem els joves menors de 30 anys, s’observa que aquest
col·lectiu incrementa la seva ocupació en el quinquenni d’expansió en 14.400
persones, un 9,7%. Per contra en el quinquenni següent es van destruir 43.500
ocupacions, un 31% menys.
És a dir, en el quinquenni 2008-2012 es produeix una pèrdua d’ocupació superior a la
creada en l’etapa precedent. Com veiem a la sèrie, l’ocupació dels joves arriba a
mínims no observats en tota la sèrie històrica.
21

22. Població ocupada a Barcelona 2001-2012. Mitjanes anuals. En milers.
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
I trim. 2013
Població
Per edats
ocupada
total
16-19 anys
20-24 anys
25-29 anys
16-24 anys
16-29 anys
607,6
8,6
52,9
90,5
61,4
151,9
593,2
7,5
46,4
83,5
53,9
137,4
639,4
8,5
46,4
93,4
54,9
148,3
676,0
9,8
53,3
98,6
63,0
161,6
736,2
12,3
54,1
100,0
66,4
166,4
761,7
11,2
60,2
99,0
71,3
170,4
755,6
9,2
49,9
103,6
59,1
162,7
756,0
6,7
38,7
95,0
45,4
140,4
698,2
5,3
39,2
94,4
44,5
138,9
664,2
3,6
37,5
75,4
41,0
116,5
674,8
5,9
29,6
83,1
35,5
118,5
644,0
3,4
26,7
66,9
30,1
96,9
627,5
1,5
28,9
51,3
30,4
Evolució de la població ocupada a Barcelona 2001-2012. Dades trimestrals. En milers
L’absència de dades específiques de població ocupada i l’aturada per edats i nivell
formatiu impedeix conèixer el perfil dels joves que troben feina i el dels que en
cerquen. Les dades proporcionades per l’EPA no encreuen els indicadors que ofereixen
per edats.
22
81,7

23. Població aturada a Barcelona. Primer trimestre de 2013
Segons l’EPA, Barcelona tenia 41.000 persones aturades menors de 30 anys, un 0,5%
menys que fa un any.
Des del primer trimestre de 2008, any d’inici de la crisi, el nombre de persones
aturades menors de 30 anys va créixer un 91,6% (19.600 persones més). D’aquestes,
21.900 eren menors de 25 anys, la qual cosa suposava una reducció del 8% el darrer
any i un creixement del 116,8% respecte al mateix període de 2008. El darrer any la
població aturada de la ciutat es va reduir un 0,1%, però es va incrementar un 140%
respecte al primer trimestre de 2008.
Si observem el comportament de l’atur en els tres trams d’edats diferenciats de la
població jove, veiem que l’evolució és molt desigual el darrer any: l’atur dels menors
de 20 anys es va reduir un 14,3%, fins a 4.800 persones; el del grup d’edat de 20 a 24
anys es va reduir un 6% i es va situar en 17.100 persones, i el del grup de 25-29 anys es
va incrementar un 9,8%, fins a 19.100 persones.
Si observem la variació acumulada des de primer trimestre de 2008, el grup de 16 a 20
anys té el creixement de l’atur més elevat, ja que es va incrementar un 152,6%, mentre
que el grup de 21 a 24 anys ho va fer un 108,5% i el de 25 a 29 anys un 69%.
La taxa d’atur dels joves desagregada per grups d’edat va oferir les dades següents:
entre 16 i 19 anys es va situar en el 76,1%, 20,5 punts més que fa un any; de 25 a 29
anys va créixer 8,9 punts el darrer any i es va situar en el 27,1%; entre 20 a 24 anys va
baixar 3,6 punts i es va situar en un 37,1%. La taxa d’atur dels menors de 25 anys es va
situar en el 41,9% i la dels menors de 30 anys va baixar al 33,4%, 15,2 punts per sobre
de la taxa d’atur global de la ciutat, que és del 18,2%.
Mentre que la taxa d’atur a la ciutat es va incrementar 0,5 punts al darrer any, la dels
joves menors de 25 anys s’ha reduït en 1,5 punts. En canvi, la dels menors de 30 anys
ha pujat 6 punts, dotze vegades la mitjana.
La taxa d’atur juvenil dels menors de 25 anys de Barcelona és força inferior a les de
Catalunya i Espanya. El primer trimestre de 2013 la taxa d’atur dels joves a la ciutat és
de 41,9%, a Catalunya puja fins al 52,7% i a Espanya al 53,6%. 18
L’evolució de les taxes i la seva comparació amb altres àmbits territorials ens facilita,
sobretot, una anàlisi de context que permet inscriure el que succeeix en el mercat
laboral de Barcelona amb els entorns més propers.
Malgrat que són xifres oficials, hem de recordar que l'EPA està dissenyada amb caràcter estatal i a
mesura que reduïm l’àmbit territorial les dades són menys fiables.
18
23

24. No obstant això, cal assenyalar que malgrat que la crisi econòmica i d’ocupació té un
abast global, s'hauria de poder comparar l’evolució dels diferents indicadors
desagregats per àrees metropolitanes, ja que aquestes han esdevingut les autèntiques
unitats productives i econòmiques.
Evolució de la taxa d'atur a Barcelona segons l'EPA. Per edats
Evolució de la població aturada a Barcelona. 2001-2013
El mínim històric d’atur estimat segons l’EPA es va assolir el tercer trimestre de 2006,
amb només 45.000 persones aturades. Per contra, el màxim d’atur s’observa el mateix
trimestre de l’any 2012, amb 147.500 persones aturades. En només sis anys s’ha
produït un increment de 227,8%.
Al llarg de la crisi, l’atur estimat es va incrementar més en el conjunt de la població que
en els joves. Des del primer trimestre de 2008 fins al primer trimestre de 2013
l’increment dels menors de 30 anys va ser del 91,6% i per al conjunt de persones
aturades del 140%. En el darrer any, l’atur juvenil s’ha reduït un 0,5% entre el primer
trimestre de 2012 i el primer de 2013, mentre que l’atur global s’ha reduït un 0,1% en
aquest període.
L'atur estimat també evoluciona millor en els joves entre el primer trimestre de 2001 i
el primer trimestre de 2008, ja que l’atur es redueix un 29,6% en els menors de 30 anys
i un 12,6% en el conjunt de la població.
24

25. L’impacte de la crisi en l’atur entre els menors de 30 anys, ja es fa present, amb molta
intensitat, el darrer trimestre de 2007, amb un creixement del 53,6% en només tres
mesos. Pel que fa al conjunt de la població, aquest fort impacte també es manifesta el
primer trimestre de l’any 2009, amb una pujada del 60,9%.
Població aturada a Barcelona 2001-2012. Mitjanes anuals. En milers
Per edats
16-19 anys
20-24 anys
25-29 anys
16-24 anys
16-29 anys
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
5,4
5,1
5,5
7,4
5,0
4,8
4,3
4,1
5,9
6,5
3,0
6,7
9,4
12,3
11,0
12,6
8,3
8,3
5,0
8,7
15,9
17,4
16,6
18,8
13,9
12,8
18,7
11,9
8,9
9,3
5,9
13,3
19,1
22,5
16,5
20,2
14,8
17,3
16,4
20,0
13,2
13,1
9,3
12,8
21,8
23,9
19,6
25,5
28,6
30,1
35,1
31,8
22,1
22,4
15,1
26,1
40,9
46,4
36,1
45,6
Població
aturada total
70,9
78,9
81,7
85,6
59,3
53,9
52,6
62,2
110,9
128,6
127,7
142,8
I trim. 2013
4,8
17,1
19,1
21,9
41
139,7
Si mirem les mitjanes anuals durant el quinquenni 2003-2007, en el grup d’edat de 16
a 24 anys l’atur es va reduir en 7.100 persones, un 43,4%. Per contra, en el quinquenni
següent, 2008-2012, l’atur va augmentar en 12.700 persones: pràcticament es va
duplicar (99,4%). L’atur en els joves menors de 30 anys també es va reduir en 20.000
persones, un 56,9%. Pràcticament la totalitat d’aquests llocs de treball creats es van
destruir en el quinquenni següent, ja que l’atur va augmentar en 19.500 persones, un
74,8%.
Població aturada a Barcelona 2001-2013. Dades trimestrals. En milers
25

26. Malgrat que les dades d’atur de Barcelona segons l'EPA no es poden encreuar amb
variables, volem fer esment del nivell educatiu (encara que d’un altre àmbit territorial).
L’informe de l’Observatori Català de la Joventut Situació laboral de les persones joves a
Catalunya. 1r trimestre 2013 situa que la taxa d’atur juvenil a Catalunya dels que tenen
estudis postobligatoris (54,9%) és pràcticament la meitat que la dels que només tenen
educació obligatòria (29,1%). També cal assenyalar la cobertura dels subsidis i les
prestacions als desocupats que el mateix informe situa en el 16,8% de les persones
aturades en el tram d’edat de 16 a 29 anys, mentre que en el de trenta i més arriba al
42,8%.
Atur registrat
Població aturada registrada a Barcelona. Abril de 2013
Les diferències que s’estableixen entre aquestes dades i les d’atur juvenil estimat de
l’EPA del primer trimestre sobre el petit increment de l’atur juvenil registrat i, fins i tot,
la reducció en algun grup d’edat serien fruit del nombre de joves que han retornat a la
formació reglada, als que han hagut d’emigrar per poder trobar una feina i als joves
que no cobren cap prestació, que no han renovat la demanda d’ocupació i que, per
tant, haurien deixat de figurar a l’atur registrat.
Segons el SOC, el mes d’abril de 2013 Barcelona té 16.400 persones aturades
registrades de menys de 30 anys, de les quals 6.039 són menors de 25 anys. Respecte
al mateix mes de l’any anterior, l’atur entre els menors de 30 anys es redueix un 12,6%
i si només tenim en compte els menors de 25 anys un 15,9%, fets que sobten atès que
la mitjana de la població aturada a la ciutat creix un 0,4%.
Si observem el comportament de l’atur registrat en els tres trams d’edat diferenciats
de la població jove, veiem que l’evolució és molt desigual el darrer any. L’atur entre els
menors de 20 anys s’ha reduït un 19,9%, fins a 1.153 persones; en el grup de 20 a 24
anys ho ha fet un 14,9%, fins a situar-se en 4.886 persones; i, finalment, en el grup de
25 a 29 anys minva un 10,5% , fins a assolir 10.361 aturats.
Si calculem la variació acumulada des de gener de 2008, el comportament de l’atur
juvenil és sorprenent. Així, mentre que l’atur a la ciutat s’ha incrementat un 108,8% en
aquest període, la xifra de persones registrades en atur menors de 30 anys s’ha
incrementat un 47% i un 52,9% en els menors de 25 anys.
El mes de març, la taxa d’atur registrat estimada dels joves de 16 a 19 anys se situa en
el 18,1%, 1,2 punts menys que fa un any, i la dels joves de 20 a 24 anys un 14,4%, 2,1
punts menys que l’abril de 2012. Si considerem la taxa d’atur registrat estimada dels
menors de 25 anys, aquesta se situa en un 8,8%, 4,2 punts inferior la de l’any anterior i
6,2 punts inferior a la taxa d’atur global de la ciutat, que és del 15%.
26

27. Evolució de l'atur registrat a Barcelona 1998-2013
Observarem l’evolució de l’atur registrat en dos períodes diferenciats: gener 1998-abril
2005 i gener 2005-desembre 2012 atès l’important canvi metodològic que va suposar
l’entrada en vigor, el mes de maig de 2005, del Sistema d'informació dels serveis
públics d'ocupació (SISPE), amb el qual determinats col·lectius van ser exclosos de les
demandes pendents en el còmput de l'atur registrat, d'acord amb l'Ordre Ministerial
de març de 1985.
Gener de 1998 a abril de 2005
De gener de 1998 a abril de 2005 l’atur registrat experimenta una reducció del 24,6%.
Aquesta minva és molt més notable entre els més joves: l’atur entre els menors de 25
anys es va reduir gairebé a la meitat (48,4%) i un 40,9% entre els menors de 30 anys.
Evolució de l'atur registrat Barcelona. Gener 1998-abril 2005
Gener de 2005 a abril de 2013
En el període gener 2005-abril 2013 l’evolució és molt diferent: l’atur registrat total a
la ciutat s’incrementa un 84,2%, el dels menors de 30 anys augmenta només un 17,5%
i el dels menors de 25 anys un 4,8%.
27

28. Aquest període inclou dues etapes clarament diferenciades, amb una evolució de l’atur
marcada per l’inici de la crisi econòmica, que situarem al gener de l’any 2008. Si
analitzem l’evolució de l’atur registrat fins al començament de la crisi, s’observa que
l’atur global a la ciutat cau un 11,4% de gener de 2005 a gener de 2008; en canvi, des
d’aquesta data fins a l’abril de 2013 ha crescut un 107,8%, conseqüència de la
destrucció de l’ocupació lligada a la crisi econòmica.
L’evolució de l’atur en els grups d’edat més joves presenta diferències respecte a les
xifres totals. Així, si en el període gener 2005-gener 2008 l’atur entre els menors de 30
anys es va reduir un 21,1% (un 27,8% el dels menors de 25 anys ), des de gener de
2008 fins a abril de 2013 l’increment de l’atur va ser del 48,9% entre els menors de 30
anys i del 45,2% entre els menors de 25 anys.
Evolució de l'atur registrat de 16 a 29 anys. Barcelona. Gener 2008-abril 2013
r
n
e
G
l
i
r
b
A
o
i
l
u
J
O
e
r
b
u
t
c
r
n
e
G
l
i
r
b
A
o
i
l
u
J
e
r
b
u
t
c
O
r
n
e
G
l
i
r
b
A
o
i
l
u
J
e
r
b
u
t
c
O
r
n
e
G
l
i
r
b
A
o
i
l
u
J
e
r
b
u
t
c
O
r
n
e
G
l
i
r
b
A
o
i
l
u
J
e
r
b
u
t
c
O
r
n
e
G
l
i
r
b
A
8
0
2
8
0
2
8
0
2
8
0
2
9
0
2
9
0
2
9
0
2
9
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
1
0
2
3
1
0
2
3
1
0
2
140000
120000
100000
80000
60000
40000
20000
0
16-29
total
Evolució de la taxa de variació interanual de l'atur registrat
28

29. Distribució de l’atur juvenil per districtes. Abril de 2013
Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu són els districtes amb el nombre més gran de
joves menors de 25 anys registrats com a aturats, amb un pes conjunt proper a la
meitat (47,7%) de l’atur juvenil, mentre que representen la tercera part (33,8%) de la
població jove de Barcelona.
Atur registrat juvenil (menors de 25 anys) per districtes a Barcelona. Abril de 2013
Atur registrat juvenil (menors de25 anys) per districtes a Barcelona. Abril 2013
Districte
Nou Barris
Sant Martí
Sant Andreu
Sants-Montjuïc
Horta-Guinardó
Eixample
Ciutat Vella
Gràcia
Les Corts
Sarrià-S. Gervasi
Barcelona
Atur registrat
Juvenil
1.120
1.005
750
685
695
635
495
290
190
173
6.038
% s/total
atur juvenil
18,5
16,6
12,4
11,3
11,5
10,5
8,2
4,8
3,1
2,9
100
Variació
interanual (%)
-11,4
-14,2
-12,9
-20,3
-12,2
-22,2
-21,2
-16,7
-20,8
-14,4
-16
Població juvenil
(1 Gener 2012)
15.240
20.201
13.133
16.763
14.373
22.444
9.904
9.721
7.756
14.740
144275,0
% s/total població
juvenil
10,6
14,0
9,1
11,6
10,0
15,6
6,9
6,7
5,4
10,2
100,0
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l’Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
El descens interanual de l’atur juvenil l’abril de 2013 és comú a tots els districtes, amb
una evolució més favorable de l’Eixample, Ciutat Vella, les Corts i Sants Montjuïc que
mostren disminucions superiors al 20%.
Perfil de la població aturada registrada a Barcelona. Abril de 2013
Per edat i gènere
Segons l’atur registrat, Barcelona té 83.612 homes menors de 30 anys, una xifra que
suposa el 52,5% dels aturats d’aquest grup d’edat. Hi ha 7.788 dones aturades, el
47,5% dels aturats menors de 30 anys. El pes de les dones va augmentant a mesura
que s’incrementa l’edat i passa del 41,1% entre els menors de 20 anys al 48,7% en el
grup de 25 a 29 anys.
29

30. Per edat i nivell d’estudis
Pel que fa al nivell d’estudis assolit, el 17% de la joventut aturada registrada menor de
30 anys té estudis superiors. El 4,3% dels menors de 30 anys tenen com a màxim
estudis primaris i el 59,3% estudis secundaris generals. El 10,4% han acabat els estudis
secundaris de formació professional i el 9% els de tècnic professional superior.
Com es pot observar, la majoria dels joves inscrits al SOC, el 63,6%, tenen com a màxim
estudis secundaris generals, la qual cosa posa en relleu que els joves amb nivells més
elevats de formació opten per altres vies per a la inserció laboral.
Percentatge d'aturats per grups d'edat i nivell d'estudis
Per edat i sectors
El 77,5% de les persones aturades menors de 30 anys havien treballat al sector serveis,
el 5,6% a la construcció i el 5,3% a la indústria. Cal destacar que una de cada 10 no han
tingut cap ocupació anterior. Mentre que el pes dels aturats del sector serveis en
aquest col·lectiu és força similar a la mitjana de la ciutat (75,7%), de la indústria i de la
construcció, el pes dels aturats joves sobre el total és inferior a aquesta mitjana.
El sector serveis també és majoritari (67,3%) entre els aturats registrats de Barcelona
menors de 25 anys, seguits del sector industrial (3,9%), la construcció (3,6%) i
l’agricultura (0,4%). Cal destacar que el 24,8% no han tingut cap ocupació prèvia.
Lògicament, els menors de 20 anys són el col·lectiu que més pateix la manca d’una
primera experiència laboral, ja que el 65% no n’han tingut una ocupació anterior. En el
tram d’edat següent (20-24 anys), el percentatge dels que no han tingut cap ocupació
anterior baixa fins al 15,3% i entre els de 25 a 29 anys el percentatge es redueix al
3,2%.
30

31. Cal fer esment dels elevats percentatges de persones sense cap classe d’experiència
laboral ja que aquest és un factor que incideix en l’ocupabilitat de les persones que
cerquen feina.
Percentatge d'aturats per grups d'edat i sector productiu
Per grup d'ocupació
A mesura que augmenta l’edat de les persones aturades, el pes dels treballadors
manuals va disminuint. Així, en els menors de 20 anys aquest percentatge arriba al
83,1%; si ampliem el grup d’edat fins als 25 anys, baixa al 74,6% i si hi incloem fins als
menors de 30 anys baixa al 63,2%, mentre que la mitjana de la ciutat és del 55,6%.
D’altra banda, els menors de 20 anys són els que presenten un percentatge més baix
de treballadors i treballadores provinents del grup d’ocupació tècnic. Aquest pes
s’incrementa clarament a mesura que va augmentant el grup d’edat. Per exemple,
només l’1% dels menors de 20 anys treballaven com a professionals científics i
intel·lectuals, percentatge que puja fins el 6% en el grup de menors de 25 anys i fins al
12,3% en el grup de menors de 30 anys, superant fins i tot la mitjana de la ciutat, que
és del 12,2%.
31

32. Percentatge d'aturats per grups d'edat i grup d'ocupació
Durada de l’atur a Barcelona. Per edat. Abril de 2013
El 76,2% de les persones aturades menors de 25 anys fa menys de 6 mesos que estan a
l’atur, el 15,4% de 6 mesos a 1 any, el 6,3% entre 1 i 2 anys i el 2,2% més de dos anys.
Quan ampliem la franja d’edat a persones menors de 30 anys la durada a l’atur
augmenta: el 69,6% d’aquestes fa menys de 6 mesos que es troben en atur, el 17,9%
de 6 mesos a 1 any, el 9,5% entre 1 i 2 anys i el 3% més de dos anys. El percentatge
d’aturats menors de 30 anys de llarga durada arriba al 12,5%.
Per nacionalitat. Abril de 2013
El 18,1% de les persones aturades menors de 25 anys són de nacionalitat estrangera,
percentatge que puja fins al 22,8% si ampliem el grup fins als menors de 30 anys quan
la mitjana de la ciutat és del 20,1%.
32

33. El percentatge d’estrangers no comunitaris sobre el total d’aturats és més alt entre els
menors de 30 anys (17,1%) que la mitjana de la ciutat (15,5%). El mateix s’observa
entre els estrangers provinents de la Unió Europea, que suposen el 4,6% del total
d’aturats i el 5,7% entre els menors de 30 anys que es troben a l’atur.
Atur a Barcelona, edat i gran àmbit de nacionalitat
Perfil de les persones aturades menors de 30 anys. Abril de 2013
A Barcelona, els joves en situació d’atur representen el 14,4% del total de l’atur
registrat. El 63,2% d’aquests joves aturats tenen entre 25 i 29 anys. L’aturat jove és
predominantment masculí (els homes superen en 5 punts les dones). El 77,2% tenen
nacionalitat espanyola i el 59,3% han cursat estudis secundaris d’educació general. El
77,5% pertanyen al sector serveis i el 31,6% treballaven com a treballadors de la
restauració, serveis personals i venedors. El 69,6% fa menys de 6 mesos que és a l’atur.
Com dèiem, prop del 60% dels joves aturats barcelonins registrats tenen estudis
secundaris d’educació general, 5,2 punts per sota la mitjana catalana. Per contra, el
percentatge de joves aturats amb estudis superiors a Barcelona duplica pràcticament
la mitjana catalana.
Pel que fa als grans grups d’ocupació, les diferències més significatives entre els joves
aturats registrats catalans i barcelonins se centren en un pes superior de treballadors
d’ocupacions elementals a Catalunya (10,6 punts de diferencia) i dels professionals
científics i intel·lectuals (6,2 punts) a Barcelona.
Anàlisi comparativa Catalunya-Barcelona
33

34. Dels 16.400 joves de Barcelona inscrits en el servei públic d’ocupació, 6.039 són
menors de 25 anys i 10.361 tenen entre 25 i 29 anys. Amb relació a Catalunya els
menors de 25 anys tenen un pes inferior, atès que a Barcelona aquest grup representa
el 36,8% dels aturats joves mentre que a Catalunya arriba al 43,2%.
A Barcelona, el 4,3% de les persones que busquen ocupació tenen com a màxim
estudis primaris, el 69,7% han cursat estudis secundaris i el 26% tenen estudis
superiors. Hi ha una evident relació entre el nivell de formació i el grup d’ocupació en
el qual s’inscriuen. Així, veiem que 3.896 persones de les 4.268 que tenien estudis
superiors estan enquadrades en grups de directors i gerents, professionals científics i
intel·lectuals i tècnics i professionals de suport, en els quals s'exigeixen graus de
qualificació més baixos. També s’ha de fer menció dels 1.830 sol·licitants d'ocupació
sense una feina anterior.
D’altra banda, en correspondència amb l’estructura econòmica de la ciutat, 12.708
joves que buscaven feina ho feien en el sector serveis i no arribaven a 2.000 els que ho
feien en la indústria i la construcció.
Sexe
Home
Dona
Total
joves
55.321
49.226
104.547
Edat
Menors de 20
anys
%
52,9%
47,1%
Catalunya
%
%joves/total
total
16,4%
337.399 51,4%
15,4%
319.596 48,6%
15,9%
656.995
Catalunya
%
52,5%
47,5%
Barcelona
%joves/total
total
%
14,9%
57.959 50,9%
13,9%
55.911 49,1%
14,4%
113.870
Barcelona
9,2%
1.153
7,0%
De 20 a 24 anys
35.540 34,0%
4.886
29,8%
De 25 a 29 anys
59.400 56,8% 10.361
104.54
7 100% 16.400
63,2%
Total
9.607
joves
8.612
7.788
16.400
Nacionalitat
Comunitari espanyol
Comunitari no espanyol
No comunitari i sense nacionalitat
Total
100%
Catalunya
joves
%
total
%
80926 77,4% 521.929 79,4%
4184
4,0% 23.954
3,6%
19.437 18,6% 111.112 16,9%
104.547 100,0% 656.995 100,0%
joves
12.658
933
2.809
16.400
Catalunya
Nivell de formació
Fins a estudis primaris incomplets
Estudis primaris complets
Estudis secundaris -FP
Estudis secundaris - Educació general
Tècnics - Professionals superiors
Estudis superiors
Total
joves
4.023
4.913
12.030
67.443
%
3,8%
4,7%
11,5%
64,5%
7,0%
7.294
8,5%
8.844
104.547 100,0%
34
total
%
6,5%
42.566
8,4%
55.408
8,9%
58.318
407.09 62,0%
7
6,2%
40.629
8,1%
52.977
656.99 100,0%
5
Barcelona
%
total
77,2% 91039
5,7%
5206
17,1% 17.625
113.87
0
%
79,9%
4,6%
15,5%
100,0%
Barcelona
joves
261
441
1.709
9.721
%
1,6%
2,7%
10,4%
59,3%
total
2.513
5.181
10.019
68.501
%
2,2%
4,5%
8,8%
60,2%
1.480
2.788
16.400
9,0%
17,0%
100,0
%
8.864
18.792
113.87
0
7,8%
16,5%
100,0%

35. Gran grup d'ocupació
Ocupacions militars
Directors i gerents
Professionals científics i intel·lectuals
Tècnics i professionals de suport
Empleats oficina, comptables i administratius
Treballadors de la restauració, serveis
personals i venedors
Treballadors act. agrícoles, ramaderes i
pesqueres
Artesans, treballadors indústries i construcció
Operadors instal·lacions i màquines, i
muntadors
Ocupacions elementals
Total
joves
72
270
6.391
7.801
9.807
29.630
Catalunya
%
total
0,1%
105
0,3% 10.347
6,1% 38.801
7,5% 57.133
9,4% 78.310
28,3% 122.516
1.265
1,2%
%
joves
0,02%
13
1,6%
141
5,9% 2.021
8,7% 1.734
11,9% 2.124
18,6% 5.180
6.588
1,0%
98
0,6%
529
0,5%
14.438 13,8% 104.815 16,0%
3.025 2,9% 51.259 7,8%
1.509
312
9,2%
1,9%
12.601
4.847
11,1%
4,3%
31.848 30,5% 187.121 28,5% 3.268 19,9% 21.428
104.547 100% 656.995 100% 16.400 100% 113.870
18,8%
100%
Catalunya
Sector d'activitat econòmica
joves
%
total
Barcelona
%
joves
Agricultura
2.114
2,0%
13.408
2,0%
76
Indústria
8.374
8,0%
96.845
14,7%
866
Construcció
9.210
8,8%
97.323
14,8%
920
Serveis
70.114
67,1%
417.859
63,6%
12.708
Sense ocupació anterior
14.735
14,1%
31.560
4,8%
1.830
104.547
100%
656.995
100%
16.400
Total
Barcelona
%
total
%
0,1%
19 0,02%
0,9%
3.772
3,3%
12,3% 13.909 12,2%
10,6% 13.890 12,2%
13,0% 18.922 16,6%
31,6% 23.953 21,0%
Catalunya
%
total
%
0,5%
560 0,5%
5,3% 11.230 9,9%
5,6% 12.039 10,6%
77,5%
11,2%
86.196 75,7%
3.845 3,4%
100% 113.870
100%
Barcelona
Temps d’inscripció com a sol·licitant d'ocupació
joves
Fins a 6 mesos
68.481 65,5%
268.140 40,8%
11.420
69,6%
48.560
42,6%
De 6 a 12 mesos
19.679 18,8%
125.291 19,1%
2.931
17,9%
20.919
18,4%
Més de 12 mesos
16.387 15,7%
263.564 40,1%
2.049
12,5%
44.391
39,0%
16.400
100,0%
113.870
100%
Total
104.547
%
100%
35
total
656.995
%
100%
joves
%
total
%

36. Contractació a Barcelona
A Barcelona, l’any 2012 es van formalitzar 317.104 contractes a joves compresos entre
16 i 30 anys, un 6% menys que l’any anterior. D’aquests, 161.031 contractes són per a
menors de 25 anys (un 10,2% inferior a 2011).
A Catalunya es van formalitzar per al mateix grup d’edat 827.475 contractes, un 7,9%
menys que l’any anterior. Els contractes a menors de 25 anys també van disminuir un
11,9% respecte a 2011 fins a situar-se en 440.151 .
Si agafem l’any 2008 com a inici de la crisi, observem que a Barcelona el conjunt de la
contractació ha caigut un 12,4% des de llavors i a Catalunya un 15,6%. Més elevat és
aquest percentatge en el col·lectiu entre 16 i 30 anys, amb una caiguda del 28,8% a
Barcelona i del 31,1% a Catalunya, i encara més gran la reducció entre els menors de
25 anys, amb baixades del 35,3% a la ciutat i del 36,9% a Catalunya.
A la nostra ciutat el 89,5% de les contractacions realitzades l’any passat als joves
menors de 30 anys van ser de caràcter temporal mentre que a Catalunya van arribar al
89,9%. Entre les persones menors de 25 anys el percentatge se situava prop del 92%
tant a Barcelona com a Catalunya.
Les modalitats de contractes majoritàries a Barcelona i Catalunya l’any 2012 entre els
menors de 30 anys van ser la d’eventuals per circumstàncies de producció (un 37,1% i
un 41,7%, respectivament, del total de contractes) i el d’obra i servei (30,8% i 30,4%).
D’altra banda, els contractes de formació i de pràctiques estan infrautilitzats, com ho
demostra el fet que durant el 2012 a Barcelona entre els menors de 30 anys s’han fet
1.411 contractes de formació (16 -25 anys) i 2.768 contractes en pràctiques, que
només signifiquen un 1,3% del total de la contractació juvenil. Els contractes de
pràctiques han sofert una davallada del 6,9% el darrer any mentre que els de formació
han augmentat un 3,4%.
A Catalunya, els contractes de pràctiques a joves menors de 30 anys van arribar a
6.135, un 8,8% menys que el 2011, mentre que els de formació van arribar 4.187, un
35,6% menys que l’any anterior. A Catalunya, ambdós contractes suposen l'1,2% del
total de contractes.
Els contractes eventuals per circumstàncies de producció i els d’interinitat són les
modalitats de contractació que tenen un pes superior a la mitjana de la població entre
els joves.
Si ens centrem en el nou contracte indefinit de suport a emprenedors, fruit de la
darrera reforma laboral i adreçat, entre altres, al grup d’edat de menors de 30 anys, cal
36

37. esmentar que el 43% del total de contractes d’aquesta modalitat formalitzats a
Barcelona ciutat l’any 2012 van ser per a aquest col·lectiu (2.329 contractes, el 7% del
total d’indefinits fets a menors de 30 anys). En els cinc primers mesos de 2013 s’han
formalitzant 1.029 contractes indefinits de suport a emprenedors menors de 30 anys a
la nostra ciutat, el 36,6% del total d’aquests contractes. A Catalunya durant l’any 2012
es van formalitzar 5.696 d’aquests contractes per a menors de 30 anys, un 41,1%, i
enguany se n’han formalitzat 2.286, el 32% del total.
Contractes a Barcelona 2011-2012
2011
Tipus de
contracte
Indefinit
Modalitat
Total
2012
De 16 a
24
De 16 a
29
Total
De 16 a
24
De 16 a
29
Indefinit
Ordinari temps indefinit
Foment de la contractació
indefinida
Indefinit
Indefinit minusvàlids
Indefinit
Convertits en indefinits
Temporal
Obra o servei
Eventuals circumstàncies
producció
235.906
56.147
102.637
246.123
49.977
97.694
300.239
71.707
134.686
274.672
61.067
117.565
142.991
38.212
68.691
134.978
32.956
62.302
Temporal
Interinitat
Temporals bonificats
minusvàlids
816
119
214
782
78
153
Temporal
Inserció
94
6
17
102
9
22
Temporal
Relleu
1.180
162
428
1.232
161
421
Temporal
Jubilació parcial
1.509
0
0
1.822
0
0
Temporal
Substitució jubilació 64 anys
71
3
6
90
5
15
Temporal
Pràctiques
3.382
1.559
2.973
3.201
1.467
2.768
Temporal
Formació
1.391
1.337
1.365
1.437
1.229
1.411
Temporal
Altres
2.124
394
801
2.642
800
1.401
Total
total
772.822
183.066
343.721
779.115
161.031
317.104
Temporal
Temporal
46.723
6.889
16.464
80.075
7.560
19.313
5.522
1.113
2.345
3.006
709
1.954
346
38
64
325
35
67
30.528
5.380
13.030
28.628
4.978
12.018
Contractes Catalunya 2011-2012
2011
Tipus de
Modalitat
Total
37
De 16 a
2012
De 16 a
Total
De 16 a
De 16 a

38. contracte
24
Indefinit
Ordinari temps indefinit
Indefinit
30
24
30
122.577
19.062
41.433
191.179
19.542
45.901
15.413
3.017
6.078
8.184
2.000
5.080
Indefinit
Foment de la contractació
indefinida
Indefinit minusvàlids
1.137
102
181
1.052
100
172
Indefinit
Convertits en indefinits
93.741
16.625
36.685
85.740
14.084
32.014
Temporal
Obra o servei
685.747
151.674
272.406
686.781
132.620
251.422
Temporal
Eventuals circumstàncies
producció
Interinitat
853.963
218.004
381.958
808.136
192.071
345.285
333.884
79.215
142.783
316.491
70.985
133.066
2.697
336
611
2.877
305
577
Temporal
Temporals bonificats
minusvàlids
Inserció
180
20
39
198
32
56
Temporal
Relleu
3.593
482
1.134
3.954
466
1.187
Temporal
Jubilació parcial
4.854
0
0
6.205
0
0
Temporal
Substitució jubilació 64 anys
246
27
57
257
22
61
Temporal
Pràctiques
7.836
3.645
6.730
7.215
3.294
6.135
Temporal
Formació
6.846
6.329
6.503
4.625
3.426
4.187
Temporal
Altres
4.735
994
1.980
5.031
1.204
2.332
Total
Total
2.137.449
499.532
898.578 2.127.925
440.151
827.475
Temporal
Temporal
Nombre de contractes indefinits de suport als emprenedors amb lloc de treball a la
ciutat de Barcelona i a Catalunya. Període febrer 2012-maig 2013
Període
Febrer 2012
Març 2012
Abril 2012
Maig 2012
Juny 2012
Juliol 2012
Agost 2012
Setembre 2012
Octubre 2012
Novembre 2012
Desembre 2012
Gener 2013
Febrer 2013
Març 2013
Abril 2013
Maig 2013
Total
Total
contractes
20
471
275
694
689
577
358
668
700
588
373
522
517
501
646
634
8.233
Barcelona
Menors de 30
anys
13
305
155
277
292
233
144
256
284
219
151
176
186
184
246
237
3.358
30 anys i
més
7
166
120
417
397
344
214
412
416
369
222
346
331
317
400
397
4.875
38
Total
contractes
70
1.273
839
1.882
1.835
1.548
901
1.611
1.596
1.362
927
1.352
1.243
1.310
1.605
1.639
20.993
Catalunya
Menors de 30
anys
43
791
519
754
707
659
327
536
573
461
326
399
389
423
537
538
7.982
30 anys i
més
27
482
320
1.128
1.128
889
574
1.075
1.023
901
601
953
854
887
1.068
1.101
13.011

39. Tipologia de contractes per a joves de 16 a 29 anys. Percentatge. Any 2012
Salaris
La darrera Enquesta d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional d’Estadística analitzada
és de l’any 2011. Segons aquesta, a Catalunya el salari brut mitjà anual dels menors de
25 anys era de 12.278,77 euros, la meitat (50,1%) de la mitjana de totes les edats que
se situava en 24.499,32 euros.
El salari brut mitjà anual dels menors de 25 anys del conjunt de l’Estat era inferior a la
mitjana catalana i se situava en 11.954,86 euros, mentre que la mitjana de totes les
edats era de 22.899,35 euros.
Cal mencionar que a Catalunya l’evolució des de l’any 2008 a 2011 de la mitjana de
totes les edats ha experimentat un increment salarial del 4,8% i del 4,6% a la resta de
l’Estat i que, pel que fa als menors de 25 anys, s’ha produït una reducció del salari del
8,2% a Catalunya i del 7,7% a Espanya. Un apunt interessant per considerar el nivell
adquisitiu dels treballadors és observar l’evolució de la mitjana anual de l’índex de
preu al consum tant de Catalunya com d’Espanya. El cert és que els preus han
augmentat a Catalunya en el mateix període un 5,5% i a Espanya un 4,8%, per la qual
cosa tots els treballadors –els més perjudicats els joves– han vist reduït el seu poder
adquisitiu.
D’altra banda, l’any 2011, els treballadors i treballadores de la franja d’edat entre 25 i
34 anys van tenir un salari brut mensual de 20.975,62 euros a Catalunya i de 19.269,23
euros a Espanya i des de 2008 han experimentat un increment de l’1% a Catalunya i del
0,3% a Espanya.
39

40. Variacions a Catalunya del salari brut mitjà anual i de l'IPC 2008-2011
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
variacio 2008-2009
variacio 2009-2010
variacio 2010-2011
-5,0%
-10,0%
-15,0%
totes les edats
Menors de 25 anys
De 25 a 34 anys
ipc
Variacions a Espanya dels salaris brut mitjà anual i de l'IPC 2008-2011
6,0%
4,0%
2,0%
0,0%
-2,0%
variacio 2008-2009
variacio 2009-2010
variacio 2010-2011
-4,0%
-6,0%
-8,0%
-10,0%
totes les edats
Menors de 25 anys
De 25 a 34 anys
Salaris bruts mitjans anuals a Catalunya i a Espanya 2008-0011
40
IPC

41. 30.000
24.499,32
24.449,19
23.851,31
22.899,35
22.790,20
22.511,47
21.883,42
21.346,22
21.321,57
20.975,62
20.770,00
19.772,21
19.476,35
19.269,23
19.206,37
20.000
25.000
15.000
23.375,54
14.118,39
12.953,62 13.371,85 12.565,99 12.754,90 13.154,92
11.954,86 12.278,77
10.000
5.000
0
Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya
2008
2009
totes les edats
2010
Menors de 25 anys
2011
De 25 a 34 anys
Font: INE. Enquesta d'Estructura Salarial 2011.
Índex de preus al consum. Mitjanes anuals. Catalunya i Espanya, 2008-2012
2012 2011 2010 2009 2008 Variació 2008-2011 variació 2008-2012
Espanya
102,4
100
96,9
95,2
95,5
4,8%
7,3%
Catalunya
102,9
100
96,8
94,9
94,8
5,5%
8,6%
Font: INE.
41

42. Salut laboral i joves
Volem constatar la dificultat de trobar dades de sinistralitat laboral relacionades amb
l’edat: la base de dades de l'INE permet filtrar les dades relatives a accidents de treball
segons l'edat del treballador, però mostra dades totals d'Espanya i no es poden
desagregar per comunitats autònomes. D’altra banda, la consulta interactiva de
l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya no permet filtrar per
edat. Aquesta variable tampoc apareix en els butlletins mensuals d’estadística
d’accidents de treball de l’Observatori.
Davant l’absència de dades estadístiques oficials hem fet una aproximació a partir dels
diferents estudis i informes.
Són nombrosos els informes que mostren com els treballadors joves estan per sobre
de la mitjana de risc en el treball. A Salut i joves. Percepcions, pràctiques i polítiques
sobre els processos de pèrdua de salut de la joventut a Catalunya 19 es mostra com els
joves de 16 a 29 anys, en el període estudiat (2003-2008), registren un índex
d’incidència bastant més elevat que en els grups de més de 30 anys, tant en jornada
laboral com in itinere. Entre els factors que poden contribuir a aquesta situació els
autors assenyalen l'especial incidència de les condicions de treball i d’ocupació. Cal
assenyalar, com veiem a la taula, que hi ha una clara tendència a disminuir els índexs
d’incidència en el període.
Índex d’incidència d’accidents de treball amb baixa, en jornada i in itinere, entre la
població ocupada assalariada segons el grup d’edat (accidents per 1.000 treballadors).
Catalunya, 2003-2008
2003 2004 2005 2006 2007 2008
16-29
anys
100
88
81
82
75
70
30 i més
72
66
63
64
65
57
Total
61
58
56
58
61
53
Font: Salut i joves. Percepcions, pràctiques i polítiques sobre els processos de pèrdua de
salut de la joventut a Catalunya.
Accidents en jornada de treball amb baixa per gravetat i edat dels treballadors a
Espanya. 2009-2011
19
Generalitat de Catalunya, Salut i joves. Percepcions, pràctiques i polítiques sobre els processos de
pèrdua de salut de la joventut a Catalunya, Josep Lluís Espluga, Alex Boso, Liliana Gallego i Joel Martí.
Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut. 2010.
42

43. 2009
569.523
129.570
439.953
512.584
105.392
407.192
564.019
128.835
435.184
507.637
104.796
402.841
5.182
814
4.368
4.935
677
4.258
4.396
544
3.852
632
57
575
43
2011
611.626
153.668
457.958
Font: INE.
2010
617.440
154.539
462.901
TOTAL
Total
De 16 a 29 anys
De 30 i més anys
LLEUS
Total
De 16 a 29 anys
De 30 i més anys
GREUS
Total
De 16 a 29 anys
De 30 i més anys
MORTALS
Total
De 16 a 29 anys
De 30 i més anys
569
58
511
551
52
499

44. La resposta municipal
Programes i serveis de la ciutat
Barcelona Activa és l’organització executora de les polítiques de promoció econòmica
de l’Ajuntament de Barcelona. Des del punt de vista organitzatiu, l’activitat de
Barcelona Activa ofereix serveis i programes adreçats a la població en general i també
uns d’específics per a joves. Les principals línies de treball són: serveis per al foment de
l’ocupació, programes per al foment de l’ocupació, serveis de suport a l’emprenedoria,
programes de suport a l’emprenedoria, serveis de suport a l’empresa i programes de
suport a l’empresa.
A) Programes i serveis de la ciutat adreçats a la població en general
1. Serveis per al foment de l’ocupació
Aquesta línia de treball inclou accions d’assessorament personalitzat, orientació i
recerca de feina i desenvolupament professional. D’altra banda, integra la Plataforma
Empresa – Ocupació (base de dades per facilitar l’accés a ofertes de feina de qualitat i
ajustades al perfil de persones en recerca activa de feina); la Web Barcelona Treball,
que esdevé un referent per trobar feina i estar informat de l’actualitat del mercat de
treball, i, finalment, accions d’alfabetització i capacitació digital, les anomenades
Antenes Cibernàrium.
2. Programes per al foment de l’ocupació
Destaquen els programes següents: 1) Treball als barris: programa cofinançat pel SOC
que té com a objectiu promoure l’ocupació i la dinamització socioeconòmica de 12
barris en situació de vulnerabilitat de la ciutat. 2) Accions de formació d’oferta en
sectors d’interès prioritari per a l’accés al mercat laboral vinculades a certificats de
professionalitat del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya i adreçades
prioritàriament a treballadors/ores desocupats/ades. 3) Programa de l’Atur a l’Acció,
que integra orientació, formació i adquisició d’experiència professional i preveu ajuts a
la contractació per a empreses. 4) Projecte d’Impuls Ocupacional al Sector Mobile per
identificar les necessitats de capital humà relacionades amb aquest sector i definir un
Pla d’accions ocupacionals vinculades a la divulgació, orientació, formació i inserció. 5)
Programa Actualitza’t: reorientació de perfils professionals amb l'objectiu de millorar
l’ocupabilitat i poder-se incorporar a nous sectors d’activitat amb demanda laboral. 6)
Programa d’Inserció Sociolaboral amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de persones
en situació d’atur amb risc d’exclusió social i amb un baix grau d’autonomia per a la
recerca de feina.
44

45. 7) Programa PROPER personalitzat per a la recerca de feina de persones en situació
d’atur amb baix nivell de qualificació, majors de 40 anys i que procedeixen d’aquells
sectors d’activitat on hi ha hagut més destrucció de llocs de treball. 8) Programa Dona
Impuls, que té com a objectiu la inclusió sociolaboral per a dones d’origen subsaharià,
promogut per l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual. 9) Programa
SEFED(Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives a la ciutat de Barcelona), que
promou la formació en el camp de la gestió administrativa mitjançant la metodologia
de la simulació .
3. Serveis de suport a l’emprenedoria
S’ofereixen eserveis de: 1) Informació i orientació en emprenedoria (sessions diàries).
2) Assessorament i acompanyament a la creació d’empreses. 3) Incubació d’empreses
(dues incubadores específiques destinades a empreses innovadores de nova creació i a
entitats que aglutinen innovació i les seves spin-off. 4) On line: al web
www.bcn.cat/emprenedoria es troben tots els recursos en línia per avaluar, analitzar i
concretar les idees de negoci.
4. Programes de suport a l’emprenedoria
Integren programes de creació d’empreses en sectors estratègics i en sectors
tradicionals, específics per a col·lectius. El programa nou Posa’t en marxa és una
extensió dels programes de suport a les empreses que comencen a la ciutat de
Barcelona. També s’ofereixen programes que incorporen activitats de formació en
coneixements i habilitats per emprendre i activitats de dinamització i networking de la
comunitat emprenedora.
5. Serveis de suport a l’empresa
L’Oficina d’Atenció a l’Empresa oferirà sis serveis diferenciats prestats de forma
presencial, on line i/o telefònica i integrarà els diferents tràmits de llicència, entre
d’altres, els de competència municipal: servei de tramitació de societats, servei de
finançament empresarial, servei empresa-ocupació, servei d’accés a nous mercats;
servei de localització empresarial, servei de landing empresarial (adreçat als que volen
instal·lar, traslladar o ampliar la seva empresa a Barcelona amb una àmplia cartera de
serveis).
Integra així mateix formació tecnològica per a professionals a través de Cibernàrium.
6. Programes de suport a l’empresa
45

46. Inclouen una gran cartera de programes: 1) aXelera, adreçat a identificar les empreses
amb més potencial de creixement de l'àmbit metropolità de Barcelona per ajudar-les a
créixer mitjançant un paquet d'accions individualitzat. 2) Learning to Grow, per
acompanyar i assessorar empresaris/àries i directius/ives en el procés de
desenvolupament i creixement de les seves empreses en el context actual. 3)
Reempresa, té com a objectiu la transmissió d’empreses com a via de creació i
creixement d’activitat econòmica a la ciutat. 4) Mentoring, que assessora i acompanya
les PIMES en el seu creixement prestat voluntàriament per persones empresàries i
directives en actiu i de reconeguda trajectòria. 5) Reinverteix en futur per reorientar
professionals de perfil directiu, executiu o empresarial amb experiència, coneixements
i capital propi per tal que puguin reinvertir els seus actius en projectes innovadors. 6)
Activitats de networking. Conjunt d’accions per fomentar l’intercanvi de coneixements
i experiències i l’aparició d’oportunitats de negoci i cooperació entre empreses,
promovent la relació entre empreses tractores i petites empreses. 7) Activitats de
formació en gestió empresarial. 8) “Obert al Futur” amb l'objectiu de contribuir a la
millora professional i l'ús de les TIC en el comerç i els serveis de proximitat a través
d'una àmplia oferta formativa en gestió empresarial i capacitació tecnològica. Les
empreses també poden disposar del Parc Tecnològic Barcelona Nord, dotat
d'infraestructures avançades i destinat a empreses de base tecnològica orientades a la
innovació, en especial del camp de les enginyeries.
B) Programes i serveis de la ciutat adreçats als joves
1. Serveis per al foment de l’ocupació
1) Servei d’Orientació i Recerca de Feina per a joves. Sorgit en el marc del Pla de Xoc
contra l’Atur Juvenil de la ciutat, està impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la
Fundació BCN Formació Professional. Té com a objectiu augmentar l’ocupabilitat del
jovent mitjançant càpsules formatives de curta durada que l'orientin i capacitin en el
procés de recerca de feina. S’articula a través dels següents serveis i programes: a)
Centres d’informació i orientació que ofereixen atenció inicial individualitzada. b)
Assessorament personalitzat. c) Plataforma Empresa-Ocupació “Junior” per facilitar el
contacte del jovent amb l’empresa a través de pràctiques laborals o primera feina i per
proporcionar el suport necessari a l’activitat emprenedora. d) Programa d’Activitats
d’Orientació i Recerca de Feina desenvolupades a les instal·lacions de Barcelona Activa,
als punts d’informació juvenil i als espais joves de la ciutat, planificades
trimestralment.
2) Projecte Vida Professional (ProVP), amb un conjunt d’actuacions presencials i
virtuals focalitzades en la divulgació de la cultura emprenedora i els valors del treball
46

47. entre els futurs i futures professionals, adreçat a l’alumnat de secundària obligatòria i
postobligatòria de Barcelona, el seu professorat i les seves famílies.
Dels programes i serveis adreçats al públic en general cal destacar que les cases d’oficis
del programa Treball als Barris (àmbits Medi Ambient i Espectacle) estan adreçades a
joves menors de 25 anys. Així mateix, el Projecte d’Impuls Ocupacional al Sector
Mobile preveu accions d’orientació per al col·lectiu de joves, en concret 100 accions
per a 1.500 persones.
2. Programes per al foment de l’ocupació
El programa Joves per a l’ocupació, que integra formació i inserció i està cofinançat pel
SOC, s’adreça a 120 joves en situació d’atur i baixa qualificació d’entre 16 i 25 anys.
Preveu ajuts a la contractació per a empreses en contractes d’un mínim de sis mesos
de durada.
Inclou accions de tutorització individualitzada, activitats per a l’adquisició de
competències transversals i formació professionalitzadora en les famílies professionals
d’administració i gestió d’empreses, comerç i màrqueting, hoteleria i turisme, i
indústries alimentàries. També ofereix suport en formació per a l’obtenció del graduat
en ESO i la contractació en empreses.
El Programa Barcelona Crea Ocupació, adreçat a joves de 16 a 29 anys i persones en
situació d’atur de llarga durada, fomenta la contractació estable de persones en
aquesta situació en empreses de la ciutat de Barcelona mitjançant ajuts directes a les
empreses de la ciutat per a la contractació indefinida d’aquests col·lectius. Es preveu
aportar 3.000 euros de subvenció per a cada nou contracte que es formalitzi
incorporant persones procedents dels col·lectius esmentats anteriorment abans del 31
d’octubre de 2013. Es preveu la concessió de 600 ajuts l'any 2013.
3. Programes de suport a l’emprenedoria
Entre els programes de creació d’empreses per a col·lectius esmentats amb
anterioritat n’hi ha un d’específic per a joves.
47

48. El Pla de Xoc
El Plenari del Consell Municipal, en la sessió extraordinària del 18 de gener de 2013, va
aprovar la posada en marxa del Pla de Xoc contra l’atur juvenil amb mesures concretes
d’actuació en els àmbits formatius, ocupacionals, de contractació i suport al jovent,
amb l’objectiu de millorar les oportunitats i la situació laboral d'aquest col·lectiu (amb
un atur juvenil de prop del 50%) a Barcelona, que actualment té limitacions greus i
molt importants per al desenvolupament professional i personal i per emancipar-se.
Aquest Pla de Xoc inclourà:
1. Mesures d’estímul al foment de l’ocupació i l’emprenedoria
1.1. Prioritzar les polítiques de promoció econòmica i creació d’ocupació adreçades
especialment als i gestionades des de Barcelona Activa.
1.2. Paral·lelament, s’impulsarà un pla per promocionar la creació i consolidació
d’empreses en sectors emergents d’alt valor afegit. Amb aquesta finalitat es buscaran
mecanismes per facilitar la tramitació administrativa i l’accés al crèdit, així com per
impulsar millores de la competitivitat dels sectors econòmics i la generació de més
oportunitats d’ocupació i aprenentatge.
1.3. Atorgar ajuts econòmics, a més d’incentius fiscals, a aquelles empreses que
contractin persones joves que provinguin de cursos de formació de Barcelona Activa,
entre d’altres, prioritzant aquelles que donin estabilitat laboral més enllà del contracte
primigeni.
1.4. Que l’orientació, formació i recerca d’ocupació per a joves en situació d’atur es
faci principalment a través dels serveis públics d’orientació i ocupació de Barcelona
(això inclou Barcelona Activa i els punts d’informació juvenil), en coordinació amb el
Servei Català d’Ocupació (SOC).
1.5. Incloure, com a criteri de valoració als plecs de clàusules dels concursos de
l’Ajuntament de Barcelona, la contractació de joves per als serveis i/o obres que
s’hagin de portar a terme i/o un percentatge de joves contractats a les empreses
licitadores, d’acord amb allò que estableixi la comissió de contractació responsable.
1.6. Incloure en les convocatòries ordinàries de subvencions de l’Ajuntament de
Barcelona, tant d’àrees centrals com de districtes, com un dels criteris prioritaris de
subvenció el fet que les entitats generin ocupació juvenil estable.
48

49. 2. Mesures d’estímul i suport a la formació.
2.1. Signar acords amb les universitats i escoles de formació professional per tal que
els joves puguin fer pràctiques becades a l’Ajuntament de Barcelona o en empreses
vinculades a aquest com una bona pràctica de la transició escola-treball. Obrir una
bossa mínima de 500 places.
2.2. Creació de les Beques-Barcelona, amb col·laboració publicoprivada, adreçades al
conjunt del teixit productiu de la ciutat i amb subvencions directes de beques en
empreses innovadores, start-up i PIMES amb seu a Barcelona, a les quals es puguin
acollir estudiants en pràctiques, tant de nivell universitari com de formació
professional. Obrir una bossa mínima de 1.000 beques, que hauran de cotitzar al règim
general de la Seguretat Social.
2.3. Crear un sistema de crèdits per a la formació i l’emprenedoria que posi a
disposició de cada jove de la ciutat que completi l’ESO un programa de qualificació
professional inicial (PQPI) amb un màxim de 1.500 crèdits (equivalents a euros) i un
màxim de 1.500 crèdits més quan acabi el batxillerat o la formació professional inicial,
crèdits que es podran utilitzar en projectes de formació en centres públics (grau,
màster, cicles formatius de grau superior, idiomes, etc.) o emprenedoria (projectes
d’empresa, adequació de locals, compra d’equips informàtics, etc.), establint criteris
d’universalitat i progressivitat.
2.4. Incrementar el nombre d’aules i millorar l'oferta formativa dels PQPI d’acord amb
el Pla 16:19 de recuperació acadèmica, prioritzant que els perfils professionals que s’hi
ofereixin estiguin vinculats a sectors estratègics com la rehabilitació, les noves
tecnologies o l’economia verda i prioritaris per a la ciutat.
2.5. Enfortir el seguiment i la tutorització personalitzada del procés escola-treball dels
joves i les joves, especialment d’aquells que no superin l’ESO.
2.6. Dissenyar un dispositiu d’orientació, formació i inserció professional a mida per a
les persones afectades per la reconversió de sectors en dificultat com la construcció o
determinades activitats empresarials que els permeti mantenir-se actius en el mercat
de treball aprofitant les oportunitats que generen sectors emergents i prioritaris.
2.7. Atorgar, amb criteris d’universalitat i progressivitat, un paquet específic de beques
per a matrícula en estudis de formació professional i incrementar el nombre de places
en centres formatius de Barcelona que ofereixen FP dual.
2.8. Que en la Mesura de Govern que ha de presentar el Govern Municipal arran de la
proposició aprovada en el Plenari el mes d’abril de 2012, a proposta del Grup
Municipal Socialista, sobre l’aposta per les activitats d'R+D+I, es tingui en compte el
foment de la contractació de persones joves.
49

50. 3. Mesures de seguiment de compliment del Pla
3.1. Constituir una Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment d’aquest Pla de Xoc, en el
marc de la Taula Empresa Treball (Mesura 11 de Barcelona Creixement), amb la
presència del Consell de la Joventut de Barcelona, l’AMB i els partits polítics amb
representació a l’Ajuntament.
3.2. Encarregar amb caràcter d’urgència al Consell Econòmic i Social de Barcelona, on
es troben patronal, sindicats, partits polítics i universitats, convidant el Consell de la
Joventut de Barcelona com a entitat observadora, que en el termini de sis mesos faci
una anàlisi i propostes concretes que puguin ampliar les que aquí s’expressen i les
presenti a la Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment, incloent-hi l’impuls de
propostes que ajudin a definir una estructura de mercat de treball que millori la relació
entre els estudis de formació professional i els universitaris.
3.3. Que l’Ajuntament de Barcelona impulsi una taula interadministrativa amb la resta
d’administracions competents que aprofundeixi en programes per a l’ocupació juvenil.
3.4. El Pla de Xoc i totes les mesures incloses es posaran en marxa en un termini màxim
de tres mesos. Totes aquestes mesures, atès el seu caràcter d’excepcionalitat,
s’avaluaran i es revisaran cada any en el si de la Taula Permanent d’Avaluació i
Seguiment d’aquest Pla de Xoc. Serà en aquesta Taula on es decidirà quines d’aquestes
polítiques cal mantenir, suspendre o canviar.
50

51. Respostes a l’atur juvenil
A) El document Tendencias mundiales del empleo juvenil 2012 20 de l'Organització
Internacional del treball adverteix del risc de tenir una generació perduda atès que
milions de joves estan en situació d’atur i d'altres subocupats. Adverteix que l’acció
s’ha de portar a terme des d'un punt de vista multidimensional amb "mesures per
impulsar un creixement favorable a l’ocupació i la creació de treball digne mitjançant
polítiques macroeconòmiques, d’ocupabilitat, polítiques del mercat de treball,
d’iniciativa empresarial juvenil i drets dels joves, amb la finalitat d’afrontar les
conseqüències socials de la crisi assegurant al mateix temps la sostenibilitat financera i
fiscal".
L'OIT creu necessari fomentar els següents paquets d’intervencions:
a) Polítiques macroeconòmiques i de creixement que impulsin la creació d'ocupació.
Cal que l'ocupació juvenil esdevingui una prioritat en les agendes polítiques nacionals i,
consegüentment, ha d’anar acompanyada de finançament, recursos i programes
suficients.
b) Polítiques i programes actius del mercat laboral: l'OIT advoca per desenvolupar els
serveis públics d'ocupació, els subsidis salarials i de capacitació o les reduccions
d'impostos que poden motivar els empresaris a contractar joves.
c) Incrementar l’ocupabilitat dels joves a través de mesures com reforçar els vincles
entre educació, formació i el món del treball (contrarestar el desajust d'habilitats
tècniques entre els joves, com ara els programes de formació vocacional, les
recapacitacions de joves aturats i desmotivats, plans de formació al lloc de treball,
creació o millora dels sistemes d'aprenentatge, programes de capacitació sobre
coneixements pràctics i habilitats per a la vida diària per a joves desfavorits).
d) Estimular la capacitat empresarial dels joves: promoció de la iniciativa empresarial
amb o sense ànim de lucre, com el desenvolupament de les empreses privades,
l’ocupació per compte propi i les empreses d’economia social i solidària.
e) Millors estratègies per millorar la protecció social per als joves i adaptar les
reformes del mercat laboral a necessitats específiques. Es tracta no només de crear
ocupació sinó també de millorar la qualitat del treball.
B) La situació de l’atur a Europa és preocupant. El passat mes de març, 5,7 milions de
joves menors de 25 anys estaven aturats a la UE-27, 3,6 milions dels quals a la zona
20
OIT, Tendencias mundiales del empleo juvenil 2012, Ginebra, 2012.
51

52. euro, segons el memoràndum 13/464 EU measures to tackle youth unemployment,
presentat el passat 28 de maig, que assenyala que més del 30 % d’aquests aturats fa
més de 12 mesos que es troben a l'atur.
La Comissió Europea va proposar, el desembre de 2012, un paquet d’iniciatives
d'ocupació per ajudar els Estats membres abordar específicament l'atur i l'exclusió
social dels joves. Aquest paquet mirava de donar resposta a tres qüestions:
l’abandonament de l’educació i la feina per part dels joves, que passen a formar part
de la població inactiva i incrementen la taxa d’atur i els períodes d’estada en aquesta
situació, la difícil transició món educatiu-món laboral i el fet que hi hagi prop de dos
milions de vacants a Europa
La primera, establir un Marc de qualitat per als períodes de pràctiques per permetre
als joves adquirir una experiència laboral de qualitat. Aquesta iniciativa d’ocupació
juvenil va voler posar en marxa una consulta amb els interlocutors socials europeus
per establir un marc qualitat per als períodes de pràctiques amb l’objectiu de permetre
als joves adquirir experiència de treball de bona qualitat en condicions de seguretat i
garantir que no es fes servir aquesta fórmula per substituir llocs de treball. Cal fer
constar que els interlocutors econòmics i socials van decidir no obrir negociacions
sobre aquest tema i la Comissió Europea es veu obligada a fer la seva pròpia proposta
a la finals de 2013.21
La segona, l'Aliança Europea per a l’aprenentatge: per facilitar la transició del món
educatiu al laboral i per millorar la qualitat i l’oferta d’aquests programes a tota la UE.
Aquesta aliança reunirà les parts interessades de les autoritats, els agents econòmics i
socials, els interlocutors socials, els investigadors de formació professional i laboral i
representants dels joves. La comissió coordinarà les accions existents i promourà les
experiències que tinguin èxit per fer-les créixer. Es preveu que es posi en marxa el mes
de juliol de 2013.
La Garantia juvenil, que va ser aprovada de manera definitiva pel Consell de Ministres
de la UE del 22 d’abril de 2013. La Garantia Juvenil és un projecte basat en
l'experiència d'Àustria i Finlàndia que té per objecte garantir que tots els joves menors
de 25 anys rebin una oferta de treball de qualitat, educació contínua, formació com a
aprenent o un període de pràctiques en els quatre mesos posteriors a acabar
l'educació formal o quedar-se sense feina. Segons la UE, la Garantia juvenil és una de
les reformes més importants i urgents per abordar la desocupació juvenil i millorar les
transicions laborals de l'escola.
El juliol de 2012, l'OIT va estimar que el cost de l’establiment d’aquest sistema a la
zona euro seria del 0,45% del seu PIB, és a dir, 21 mil milions d’euros. D’altra banda,
21
MEMO 13/464 EU. Measures to tackle youth unemployment.
52