3. És una enciclopèdia multilingüe. Hi ha moltes
llengües que tenen la seva Viquipèdia.
És una enciclopèdia lliure basada en la
metodologia wiki. Tothom en pot llegir els
continguts.
El tipus de llicència dels articles escrits és GFDL.
Aquesta llicència permet la còpia, la
redistribució i la modificació dels articles
sempre que les noves versions d’aquests
tinguin el mateix tipus de llicència.
Per poder formar part activa de la
Viquipèdia, cal donar-se d’alta com a usuari.
4. Si es coneix el terme del quals es vol buscar
informació, s’escriu en el quadre de cerca
d’informació i es fa clic en el boto Cerca.
Hi ha un arbre temàtic anomenat
Categories que permet, a través de les
seves branques, endinsar-se en diferents
àrees fins a trobar la informació que es
busca.
5. Quan es comparen articles sobre un
mateix terme, en llengües
diferents, poden donar-se tres situacions:
Que un terme existeixi en una llengua
però no en les altres.
Que el contingut dels articles sigui
diferent en cada llengua.
Que un article estigui molt desenvolupat
en unes llengües i no pas en unes altres.
6. Els fotoblocs són webs que permeten als
usuaris enregistrats penjar-hi les seves
fotografies i posar-les a disposició de
tothom.
L’usuari enregistrat pot organitzar les
seves imatges per àlbums, que han de
tenir unn nom. L’usuari pot penjar-hi
fotografies, editar-les i esborrar-les.
7. Un àlbum pot incloure qualsevol tipus de
fotografies. Generalment, quan es crea
un àlbum, s’agrupen les fotografies per
temàtiques.
8. Hi ha molts llocs per penjar-hi fotografies.
Un dels més coneguts és el programa
Picasa, de Google.
El programa Picasa permet escriure un
títol i afegir-hi comentaris. Aquests textos
s’indexen i les paraules van a parar a
una base de dades. És a dir, es crea un
motor de cerca d’informació del mateix
tipus que el de la Viquipèdia.
9. En aquesta web, l’autor de la fotografia
és qui decideix el tipus d’accés per a la
seva obra: pot desar els àlbums per a
tothom o només per als usuaris que ell
vulgui. Abans de penjar-ne una
fotografia cal retocar-la amb el
programa Gimp per millorar-ne
l’aspecte.
10. La web té com a únic propòsit
emmagatzemar i posar a dispoosició dels
usuaris vídeos d’una durada màxima de 10
minuts. Quan s’hi penja un vídeo cal posar-
hi un títoli unes etiquetes que descriuen el
vídeo. Les paraules del títol i les etiquetes
s’indexen i serveixen de cerca de
fotografies de Flickr.
El format que fa servir YouTube per publicar
els vídeos és el de l’Adobe Flash Player.
11. El lloc SlideShare és un servidor
especialitzat en presentacions del tipus
PowerPoint. El seu funcionament és molt
semblant al de YouTube amb els vídeos.
Cada fitxer de presentacions que s’hi
penja indexa les paraules amb les quals
es crea la base de dades que serveix
per localitzar-los.
12. Les dues idees fonamentals d’un bloc
són:
Les intervencions s’ordenen
cronològicament.
Els lectors d’aquestes intervencions
poden afegir-hi els seus comentaris.
13. Hi ha diversos tipus de blocs:
Hi ha blocs que són com un diari. El
blocaire hi escriu tot allò que li interessa.
Hi ha blocs en què s’escriuen
intervencions sobre un tema determinat.
Hi ha blocs col·lectius en què escriuen
diferents periodistes.
Hi ha blocs de polítics, artistes i altres
persones públiques.
14. Els gestos de blocs són programes que
s’executen en el navegador i que
permeten penjar la informació al lloc on
s’allotgen els blocs.
Hi ha tres pestanyes:
La pestanya enviament de missatges.
La pestanya configuració.
La pestanya plantilla.
15. Una xarxa és formada per ordinadors i
sistemes de comunicació entre els
ordinadors.
Els ordinadors d’Internet destinats a ser
proveïdors d’informació s’anomenen
ordinadors servidors.
La major part dels ordinadors són llocs
de treball o d’estudi anomenats
ordinadors clients.
16. Tenen les funcions següents:
Rebre peticions dels navegadors dels
ordinadors clients.
Elaborar un fitxer de resposta cada
vegada que reben una petició.
Transmetre el fitxer de resposta a
l’ordinador que havia fet la petició.
17. Les funcions principals d’aquests programes
són les següents:
Fer peticions als programes servidors.
Rebre els fitxers que els programes servidors
els trameten.
Elaborar, amb els fitxers que reben del
programa servidor, la sortida de pantalla
que han de mostrar dins de la finestra del
navegador.
18. El llenguatge de base en què són escrits
aquests fitxers de l’HTML.
Un altre llenguatge de programació és el
JavaScript que permet que les pàgines
web siguin interactives.
L’Ajax és un conjunt d’instruccions del
JavaScript que permet fer peticions
parcials d’informació al servidor i client.
Hi ha altres llenguatges de programació
que generen objectes incrustats en la
imatge creada amb el navegador.