1. Música profana
(trobadors i
joglars)
Nom del grup:
Berenguer de Palou
Integrants:
Maria del Mar Oliver Vives
Maria del Mar Pizà Borràs
Aina Cristina Pujadas Torres
Natàlia Ramos Rayó
Estudis:
Educació Primària
Grup 1 M1

2. MÚSICA PROFANA (TROBADORS I JOGLARS)
Durant l’Edat Mitjana la música profana aconsegueix un gran esplendor degut a
l’aparició de la lírica trobadoresca. Aquesta poesia neix a les Corts d’Occitània
entre els segles XII i XIII. És laica i culte. Utilitza la llengua vulgar, l’occità o
provençal, i va ser creada amb la intenció de ser cantada.
És innovadora ja que tracta temes com: l’amor, el sexe, la política, la moral,
gestes heroics o la religió. El tema més destacat d’entre tots és l’amorós. És
una composició que expressa els sentiments entre un trobador i una dama on
es mostra l’amor cortès tant característic d’aquesta època. Podem trobar dues
classes de composicions amoroses el de l’amor a l’alba, poema que descriu els
sentiments dels amants que han de separar-se en sortir el sol i la pastorel·la,
poema dialogat que explica la trobada entre un trobador (cavaller) i una pastora
(dona no cortesana).
Tot i que on va tenir més rellevància fou a Occitània, al sud de França, és va
estendre per altres territoris com Itàlia, Alemanya, Catalunya i Provença.
En aquest tipus de poesia es poden destacar dos papers importants: els
trobadors i els joglars. Els primers eren els compositors i els segons eren qui
recitava, tot i que de vegades l’autor podia recitar el seu propi poema o a la
inversa el joglar podia convertir-se en compositor.
La finalitat d’aquesta poesia era arribar a tot el poble, la majoria analfabet, per
això la recitaven cantant i acompanyada de música. Generalment amb
instruments de corda com ara, el llaüt o l’arpa, instruments prohibits a les
esglésies.
Les melodies podien ser escrites sobre pautes musicals de 3 a 8 línies, tot i que
les més utilitzades eren les de 5. Les claus utilitzades eren les de fa i do
(antigament coneguda com la clau ut).
Els trobadors catalans més destacats són: el rei Alfons I, Berenguer de Palou,
Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona i Guerau de
Cabrera.
BERENGUER DE PALOU
Procedent de Catalunya del comptat de Rosselló. D’origen humil però destre,
instruït i bo amb les armes. Es tenen poques noticies d’aquest trobador tot i que
es conserven nou composicions seves de temàtica amorosa, de les quals vuit
van acompanyades de les anotacions musicals, fet poc comú.
Els seus poemes van destinats a d'Ermesén d'Avinyó, dona d'Arnau d'Avinyò,
fill de Maria de Peralada.

3. Una de les cançons que es conserven és TANT M’ABELIS.
I I
Tant m'abelis joys, et amors e chans, Tant m'agrada la joia, amor i cant
Et alegrier, deport e cortezia, I alegria, diversió i cortesia,
Que'l mon non a ricor ni manenti Que al món no hi ha riquesa ni cabdal
Don mielhs d'aisso.m tengures per benanans; Que em fessin sentir més benaurat;
Doncs, sai hieu ben que midons ten las claus Doncs, bé sé jo que la meva dama té les claus
De totz los bens qu'ieu aten ni esper, De tots els bens que jo atenc i esper,
E ren d'aisso sens lieys non puesc aver. I res d'això no puc tenir sense ella.
II II
Sa grans valors e sos humils semblans, Son gran valor i sos humils semblants,
Son gen parlar a sa belha paria, Son gentil parlar i sa bella companyia,
M'han fait ancse voler sa senhoria. M'han fet sempre voler la seva senyoria.
Plus que d'autra qu'ieu vis pueis ni d'abans; Més que el de cap altra que hagués vist després o abans;
E si.l sieu cors amoros e suaus, I si el seu cos amorós i suau,
En sa merce no.m denha retener, En sa mercè no es digna a reternir-me,
Ja d'als Amors no.m pot far mon plazer. Ja d'altre Amor no em pot fer ploure.
III III
Tant ai volgut sos bes e sos enans, Tant he volgut són bé i son profit,
E dezirat lieys e sa companhia I l'he desitjada a ella i la seva companyia,
Que ja no cre, si lonhar m'en volia, Que ja no crec, si allunyar-me'n volia,
Que ja partir s'en pogues mos talans; Que la meva voluntat se'n pogués separar;
Et s'ieu n'ai dic honor ni be ni laus, I si n'he dit honor ni bé ni lloances,
No m'en fas ges per messongier tener, No crec tenir-me per gens mentider,
Qu'ab sa valor sap ben proar mon ver. Que amb el seu valer bé sap provar ma veritat.
IV IV
Belha dompna, corteza, benestans, Bella dona, cortesa, benestant,
Ab segur sen, ses blasm'e ses folhia, Amb seny segur, sens blasme ni follia,
Sitot no-us vey tan soven cum volria. Encara que no us veig tan sovint com voldria,
Mos pessaments aleuja mos afans, Mos pensaments allunyen els meus afanys,
En qu'en delieyt e.m sojorn e.m repaus; Amb què em delit i m'estic i em repòs;
E quan no.us puesc estiers dels huelhs vezer, I quan els meus ulls no us poden veure,
Vey vos ades en pensan jorn e ser. Us veig encara en pensament jorn i nit.
V V
Sabetz per que no-m vir ni no-m balans. Sabeu per què no faig volta ni titubeig.
De vos amar, ma belha douss'aimia? D'estimar-vos, ma bella dolça amiga?
Quar ja no-m cal doptar, si hie.us avia, Perquè ja no em cal tèmer, si us tenia,
Que mesclessetz falsia ni enjans; Que mesclàssiu falsia i enganys;
Per qu'ieu am mais, quar sol albirar n'aus Perquè m'estim més, i sols gos albirar-ho,
Que vos puscatz a mos ops eschazer Freturar de vós que a una altra besar,
Qu'autra baizar, embrassar ni tener. Abraçar ni tenir.
VI VI
Doncs, s'ieu ja.m vey dins vostres bratz enclaus Doncs, si m'arribo a veure envoltat pels vostres braços,
Si qu'ambeduy nos semblem d'un voler, Tal que ambdós semblem un sol voler,
Meravil me on poiria.l joy caber. Em meravell d'on em podria cabre el goig.