Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

L’edat antiga

39.697 visualizaciones

Publicado el

  • Sé el primero en comentar

L’edat antiga

  1. 1. 5è de primària
  2. 2. <ul><li>La història es divideix en 5 etapes. Cada etapa ocupa un espai en el temps (no totes duren els mateixos anys o segles) </li></ul><ul><ul><li>Prehistòria: aquesta és l’etapa més llarga. Dura més de 3000 anys. Va des del 3000 aC fins a l’aparició de l’escriptura. Hi ha dues etapes clares: el paleolític i el neolític. Del paleolític al neolític els prehistòrics passen de ser recol·lectors, nòmades i caçadors a ser agricultors, sedentaris i ramaders. </li></ul></ul>
  3. 3. <ul><ul><li>Edat antiga : va des de l’aparició dels primers escrits fins al 476 d.C (quan cau l’Imperi Romà). En l’edat antiga apareixen grans civilitzacions com els grecs, els romans i els egipcis. </li></ul></ul><ul><ul><li>Edat mitjana: va des del 476 d.C fins al 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica. L’edat mitjana dura 10 segles i és l’època dels cavallers, dels castells i de les fortaleses. </li></ul></ul>
  4. 4. <ul><ul><li>Edat moderna: aquesta etapa va del 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica, fins al 1789 (moment de la revolució francesa). Aquesta és l’època dels descobriments que ajuden a navegar (mapes, brúixola i caravel·les). </li></ul></ul><ul><ul><li>Edat contemporània: va des de 1789 quan es va produir la revolució francesa fins avui dia. És l’edat en la que heu nascut i l’època dels invents (cotxes, màquines, ordinadors, etc...) </li></ul></ul>
  5. 5. <ul><li>Un fris cronològic és una línea del temps on ressaltem els esdeveniments més importants. </li></ul><ul><ul><ul><li>A continuació podem observar un fris cronològic de la història (cal fixar-se en la durada de cadascuna de les edats) </li></ul></ul></ul>
  6. 6. <ul><li>Els romans van inventar-se una manera de numerar, el que es coneix com els números romans. </li></ul><ul><li>Un segle són 100 anys. </li></ul><ul><li>El naixement de Crist marca la separació entre aC (abans de Crist) i el dC (després de Crist). Abans de Crist comptem els segles enrere i després de Crist es compten com nosaltres estem acostumats, progressivament. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>A continuació es troba la relació de nombres romans amb la seva equivalència amb el nostre sistema de numeració. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>Al començament de l’edat antiga, a la península ibèrica vivien dos grups de persones ben diferenciats, els ibers i els celtes. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>IBERS: els ibers ocupaven la part sud i est de la península. Es trobaven sempre a la part costanera del mediterrani i són pobles que van conviure amb els comerciants que van arribar a la costa. </li></ul><ul><ul><li>Els ibers vivien en zones altes o prop d’un riu, normalment emmurallades i els seus pobles s’organitzaven en carrers. Les seves cases eren rectangulars. </li></ul></ul>
  10. 10. <ul><ul><li>S’organitzaven en tribus i els cap d’aquesta era un reietó. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els ibers eren grans agricultors de productes com ordi, blat, mill i civada. També eren bons en ramaderia: feien servir els animals per la seva força, les cabres i ovelles per la llet i la llana i el porc per menjar-lo. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els ibers tenien una llengua i escriptura pròpia. </li></ul></ul>
  11. 11. <ul><li>CELTES: els celtes ocupaven la part interior de la península. Eren pobles que no estaven acostumats a relacionar-se amb d’altres (ja que els comerciants difícilment anaven més enllà de les costes). </li></ul><ul><ul><li>Aquests també vivien en zones altes i emmurallades. Els seus pobles s’anomenaven castres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les seves cases eren circulars i els seus pobles no seguien un ordre concret. </li></ul></ul>
  12. 12. <ul><li>S’organitzaven en tribus. Eren ramaders i agricultors i s’abastaven de la seva producció (gairebé mai intercanviaven productes). </li></ul><ul><li>Eren especialistes en treballar el metall. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>Poc a poc van anar arribant diferents pobles a la península que tenien la intenció d’establir-se e una colònia i vendre i comprar productes als pobles de la península. No tenien interès en quedar-se i anar conquerint territori sinó tenir llocs on poder vendre les seves produccions. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>FENICIS: aquests colonitzadors venien d’Àsia, eren grans comerciants i es van establir al sud de la península. </li></ul><ul><ul><li>Van arribar al segle VII aC </li></ul></ul><ul><ul><li>Van crear colònies com Gadir (Cadis) i Malaka (Màlaga). </li></ul></ul><ul><ul><li>Van arribar aquí atrets per l’or i la plata. </li></ul></ul>
  15. 15. <ul><li>GRECS: aquests colonitzadors venien de Grècia, eren grans comerciants i es van instal·lar al nord-est de la península (actual Catalunya). </li></ul><ul><ul><li>Van arribar al segle VI aC </li></ul></ul><ul><ul><li>Van crear colònies com Rhode (Roses), Empòrion (Empúries) o Sagunt. </li></ul></ul><ul><ul><li>Van arribar aquí atrets pels metalls, </li></ul></ul><ul><ul><li>l’espart i la sal. </li></ul></ul>
  16. 16. <ul><li>CARTAGINESOS: aquests colonitzadors venien d’Àfrica, eren grans comerciants i es van establir l’est de la península. </li></ul><ul><ul><li>Van arribar al segle III aC </li></ul></ul><ul><ul><li>Van crear colònies com Cartago Nova (Cartagena) o Ebussus (Eivissa) </li></ul></ul><ul><ul><li>Van arribar aquí perquè volien ampliar el seu territori, enmig de la competició amb els romans per conquerir més terres. </li></ul></ul>
  17. 17. <ul><li>Els romans volien controlar tot el Mediterrani i per això es van enfrontar als cartaginesos. </li></ul><ul><li>Es van enfrontar en tres guerres, conegudes com les guerres púniques i, finalment, van acabar guanyant els romans. </li></ul><ul><li>Van arribar al 218aC a la península i van desembarcar a Empúries. Tanmateix, van decidir no quedar-se allà i continuar avançant. Va ser quan van establir-se a Tarragona (Tàrraco). </li></ul>
  18. 18. <ul><li>La conquesta romana va durar més de 200 anys. Va començar al 218aC i va acabar al 19aC, quan August va derrotar a tots els pobles que estaven en contra dels romans. </li></ul><ul><li>Els pobles d’interior van ser més difícils de conquerir perquè van oferir més resistència. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>La romanització és el procés pel qual els hispans adopten els costums romans poc a poc. </li></ul><ul><li>Primer l’exèrcit i després els altres pobladors que van enviar de Roma, van anar introduint les lleis, la llengua i els costums romans. </li></ul><ul><li>El primer que va fer l’exèrcit és transformar els pobles ibers i celtes en ciutats romanes. </li></ul><ul><li>Van fundar ciutats com Barcino (Barcelona) o Hispalis (Sevilla) </li></ul>
  20. 20. <ul><li>Canvis més importants: </li></ul>ABANS DESPRÉS Economia Eren agricultors i ramaders. En alguns llocs també eren miners. Desenvolupen el sector secundari (artesania) i el terciari (comerç) Societat No existien els esclaus. Els pobles estaven dalt dels turons. Apareixen les ciutats. Hi ha esclaus i homes lliures Política Eren tribus amb caps. Tenien lleis pròpies. Hi havia un estat, amb governadors. Tenen tots les mateixes lleis. Art i cultura Moltes llengües diferents. En algunes zones no tenen escriptura. Moltes déus. Idioma comú: el llatí. Grans construccions: aqüeductes, teatres, amfiteatres... Passaran a tenir un únic déu.
  21. 21. <ul><li>Els romans ens van deixar com a herència: </li></ul><ul><ul><li>Vies de comunicació: van començar a fer vies de comunicació. La via que comunicava la península amb Roma es deia Via Augusta (en honor a August) </li></ul></ul><ul><ul><li>Idioma: el llatí va anar esdevenint en altres idiomes com el català i el castellà. </li></ul></ul><ul><ul><li>Lleis: les lleis actuals deriven de les lleis romanes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Religió: la seva religió ha perdurat fins avui dia, el cristianisme. </li></ul></ul>
  22. 22. <ul><li>Com a monuments importants dels romans encara ens perduren: </li></ul><ul><ul><li>Aqüeducte de Segòvia: servia per dur l’aigua d’una part a una altra. Estaven vigilats per evitar enverinaments. </li></ul></ul>
  23. 23. <ul><ul><li>Teatre de Mèrida: era el lloc on es realitzaven obres de teatre. Tenien les mateixes funcions que avui dia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amfiteatre de Tarragona: tenia diferents funcions => batalles entre animals i persones; entre esclaus i batalles navals (tot i que aquestes les feien </li></ul></ul><ul><ul><li>al mar, aprofitant que estava al costat. </li></ul></ul>

×