Aquest és el comentari de text del poema situat al l'Intermezzo de visons i cants.

1. L’esposa parla
El poema a comentar, és de l’autor Joan Margall, que va ser molt important per la seva
producció literària i la seva incidència social. Va ser un poeta modernista que va néixer
a Barcelona. Es va casar amb la Clara Noble i van tenir tretze fills.
“L’esposa parla” està situat al “Intermezzo” dins del conjunt de poemes del llibre Visions
i cants publicat el 1900, durant l’època modernista del segle XIX-XX.
En el poema, la protagonista és la dona, que manté un diàleg amb el seu marit perquè
vol arribar al seu cor, però, ell està massa lluny del malestar de la seva dona. El tema
central és l’amor que sent l’esposa cap al seu marit .
Consta de dues parts, la primera, la dona li expressa els seus sentiments i no vol el
distanciament amb el seu marit; la segona, és la resposta del poeta, on li diu que el seu
amor omplirà el buit que s’havia creat entre ells.
Pel que fa a l’estructura, està format per quatre estrofes, les dues primeres i l’última són
quartets i la tercera és un quintet. Són versos decasíl·labs amb rima consonant ABBA-
EFEEF-GHGH encadenada, d’art major, alternant femení i masculí.
La primera part, del seu argument podem dir que a l’estrofa 1, la dona es queixa de la
falta d’atenció per part del seu marit, aquesta queixa l’expressa molt bé a través d’una
antítesis: escoltes, no’m sents. Seguidament, a la segona estrofa, l’amor pel seu marit
és molt gran i es deixa emportar pel seu amor; veiem una metàfora: nau del pensament
i l’horitzó marí. A la tercera estrofa, veiem que la dona ama tant al seu marit i confia en
ell que es deixa emportar; hi ha una al·literació on es repeteix el fonema S que simula
les onades del mar per on navega el marit.
La segona part, Maragall, li demostra i dona confiança en el seu amor; hi ha un apòstrof:
El poeta, d’aquesta manera es dirigeix a la seva dona i una metàfora, port del teu amor,
ens vol dir que sempre torna a pensar en ella.

2. Com a conclusió del poema, podem dir, que aquest poema ens reflecteix la relació
amorosa d’una dona amb el seu marit.