1. TEMA 7
LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT
LIBERAL
1833-1874

2. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
1.- Cronologia i etapes
833 1843 1868 1874
Període liberal Període democràtic
Regències El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari
1840
1868
Mª Cristina Espartero Monarquia democràtica
Monarquia democràtica
es principals característiques del període liberal
Amadeu I
Amadeu I
Disputes entre Carlins ii isabelins
Disputes entre Carlins isabelins
Guerres carlines
Guerres carlines
Primera Repúblic
Divisió entre els liberals (isabelins)
Divisió entre els liberals (isabelins)
1873
Moderats ii progressistes
Moderats progressistes
Procés d’industrialització a Catalunya
Procés d’industrialització a Catalunya

3. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències)
En aquest període Es passa de l’absolutisme al liberalisme
Maria Cristina serà la Regent, substituïda
per Espartero
La mort de Ferran VII provoca
Guerra dinàstica Isabelins contra carlins
Les guerres carlines Guerra ideològica Liberals contra absolutistes
Es desenvolupa a: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i
1ª: 1833-1839 País Valencià
Els carlins volen recuperar els furs i van contra el centralisme liberal
Tenen el suport dels pagesos i l’església. Zones rurals.
Els carlins tenen exèrcit dèbil. Divisió: Zumalacàrregui, Cabrera.
La mort de Zumalacárregui. Conveni de Bergara (Maroto i Espartero)
2ª: 1846-1849 Guerra dels Matiners (Catalunya) 3ª: 1873-1876

4. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències)
La Regència de Maria Cristina (1833-1840)
La Regència de Maria Cristina (1833-1840)
834 Martínez de la Rosa
Martínez de la Rosa Liberalisme moderat
Reformes
Estatut Reial (1834)
Estatut Reial (1834) Bicameral
Òrgans consultius Estament Aristòcrates
Estament Sufragi restringit
Legislatiu
Corona
Econòmiques
Econòmiques
Dissoldre els gremis
però Llibertat de comerç
-Pressió liberals progresistes (Bullangues)
-Les dificultats econòmiques Van provocar l’arribada al poder de
Provocades per
Les guerres carlines
Mendizábal (1835)
Mendizábal (1835)
Epidèmies, fam

5. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències) -1-
La Regència de Maria Cristina (1833-1840)
La Regència de Maria Cristina (1833-1840)
835 Mendizábal
Mendizábal Liberal progressista
Objectiu prioritari Desaparició Antic Règim:
Reformes
Abolició privilegis, llibertat d’arrendaments,
explotacions, preus, comerç...
El decret de les DESAMORTITZACIONS(1836)
El decret de les DESAMORTITZACIONS(1836)
Reforma agrària
Es pretén
Buscar recursos per a guanyar la guerra carlista
Consistia en
Buscar la creació d’un grup social de suport a Isabel
Subhasta pública Beneficia els terratinents
Perjudica els pagesos
(Terres de l’Església i comunals)
Destitució Mendizábal provoc
a El “pronunciamiento de la Granja
El “pronunciamiento de la Granja
836
Constitució de 1837
Constitució de 1837
El radicalisme progressista

6. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 (Les Regències) -2-
Exili de Maria Cristina
Exili de Maria Cristina
La Regència d’Espartero (1840-1843)
La Regència d’Espartero (1840-1843)
s caracteritza per ser
Progressista, militar, autoritari
lliurecanvista
Provoca la I per tant
Crisi a la indústria catalana Oposició de la burgesia catalana
La crisi provoca
Bombardeig i repressió
Espartero respon amb a Barcelona
1842 Aixecaments a Barcelona
Això provoca el
1843 Jamància (democràtica i republicana)
Desprestigi d’Espartero
Que acaba amb un
Pronunciament moderat amb Narváez
Pronunciament moderat amb Narváez

7. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)
Els partits liberals Moderats / Progressistes
Sobirania compartida (entre el Sobirania nacional (Parlament)
rei i les corts) Sufragi restringit, però més ampli
Una obsessió: l’ordre públic Llibertat de premsa
Sufragi censatari (vot molt Milícies nacionals
limitat) Limitació del poder de la Corona
Classes mitjanes, latifundistes, Petita burgesia, comerciants, artesans,
alta burgesia i noblesa
Sufragi universal
Partit demòcrata (1849) Llibertat individual i
Altres partits
Unió Liberal (1854) instrucció pública
ETAPES: Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes)
Es caracteritza
La dècada moderada (1843-1854)
La dècada moderada (1843-1854)
Manipulació
Bienni progressista (1854-1856)
Bienni progressista (1854-1856) electoral,
caciquisme i
Unió liberal i i moderada (1856-1868)
Unió liberal moderada (1856-1868) intervenció militar

8. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)
La dècada moderada (1843-1854)
La dècada moderada (1843-1854)
característiques
Narváez
Narváez
Control social,militarització,autoritarisme,centralisme
Crea la
Constitució de 1845 conservadora
2ª guerra carlina (1846-1849)
2ª guerra carlina (1846-1849)
Reformes i canvis en l’època dels moderats
Organització administrativa de l’Estat liberal
Províncies amb governadors civils. Alcaldes nomenats per Corona o governadors
Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano)
Creació de la Guàrdia Civil i dissolució Milícia Nacional
Nou Codi Penal
Llei de ferrocarrils
Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà)
País Basc i Navarra mantenen els furs

9. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)
Bienni progressista (1854-1856)
Bienni progressista (1854-1856)
Esdevé a causa d’un
Pronunciament: Vicalvarada
torna Espartero
Espartero
Constitució 1837 Eleccions a les Cort
Conflictivitat social:
Desmortitzacions civils de Madoz i
Dimissió Espartero
Llei Ferrocarrils (1855)
Unió liberal i i moderada (1856-1868)
Unió liberal moderada (1856-1868)
Època de moderantisme d’estabilitat
El gral. O’Donnell (1856-63)
El gral. O’Donnell (1856-63) creixement fins 1866
Restabliment Constitució de 1845 Anul·la desamortitzacions eclesiàstiques,
Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...
Campanyes internacionals: Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc... Endeutament
Narváez (1863-68)
Narváez (1863-68) Autoritarisme, repressió, crisi econòmica i social
Aquesta situació provoca
Pacte d’Ostende (1866)

10. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
5.- El sexenni revolucionari 1868-1874
La revolució de 1868: “La gloriosa”
La revolució de 1868: “La gloriosa”
-Crisi econòmica: Financera- Industrial, Subsistència provoca Cop d’Estat
Cop d’Estat
-Desprestigi monàrquic i moderat (Topete ii Prim)
(Topete Prim)
-Pacte d’Ostende
provoca Revolució popular i burgesa i democràtic
L’exili d’Isabel II
Substituïda per un
A Catalunya:Juntes Revolucionàries Democràtique
Govern provisional
Govern provisional
convoca
S’elabora la Eleccions parlament
Monarquia constitucional
característiques
Constitució de 1869 Sobirania nacional / Divisió de poders
Drets dels ciutadans / Sufragi univ. masc.
Objectiu revolució: Reorientar política econòmica (Llei Bases aranzelàries)
Problemes:
-Situació Hisenda Venda o concessió patrimoni miner
- Conflictivitat social camperols, grups urbans

11. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
5.- El sexenni revolucionari 1868-1874
El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873)
El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873)
Assassinat del general Prim
Una monarquia amb problemes
Inestabilitat política, divisió i debilitat
Es trenca govern Abstencionisme i frau electoral
coalició
Oposició i conspiracions
Febrer de 1873
Abdicació d’Amadeu I
Guerres i revoltes:
Les corts proclamen
-Independentisme cubà
-Insurreccions federalistes
La primera república (1873 - 1874)
La primera república (1873 - 1874) -Aixecament carlí (Carles VII)
Es caracteritza Inestabilitat política
Divisió dels republicans Unitaris i federalistes
Dues etapes S’aprova la nova
Estanislau Figueras
ª etapa: República federal Francesc Pi i Margall Constitució de 1873
Revoltes cantonalistes i carlines. Continua la guerra a Cuba

12. LA CONFIGURACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
5.- El sexenni revolucionari
La primera república (1873 - 1874)
La primera república (1873 - 1874)
º etapa: República unitària Nicolàs Salmerón
Nous presidents
Emilio Castelar
dificultats Eliminació del federalisme
Autoritarisme
Reforç de l’exèrcit
provoquen Dimissió Castelar
Cop d’Estat del general Pavía (Dictadura militar)
Cop d’Estat de
Martínez Campos ( a Sagunt)
Proclama Alfons XII nou rei d’Espanya