1. L‘ARQUITECTURA GÒTICA
Introducció
Gòtic - art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement
(ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
Santa Maria del Mar - Barcelona
2. .
ELEMENTS DE
L’ARQUITECTURA ROMÀNICA
Arc de mig punt, utilitzat en
l’arquitectura románica.
Volta de canó, utilitzada en
l’arquitectura románica.
Planta de creu llatina
3. ELEMENTS DE L’ARQUITECTURA
ROMÀNICA
Volta d’aresta
Contrafort - Pilar sortint que fa de
reforç perquè resisteixi la volta.
4. ROMÀNIC
CATALÀ
Sant Climent de Taüll
Pantocràtor de Sant Climent
de Taüll
5. UN COP VISTOS ELS ELEMENTS DEL ROMÀNIC, COMENCEM
AMB ELS ELEMENTS GÒTICS
Arquitectura:
El gòtic geogràficament ocupà Comença a la capella de Saint-Denis
tota l'Europa del nord, la (1144)
central i l'occidental, i arribà
fins al Pròxim Orient i, molt més
tard, fins a l'Amèrica hispana.
La denominació de gòtic fou
deguda als acadèmics, com a
sinònim de barbaritzant i
equivalent a un estil no subjecte
a cànons
i finalitza amb la Característiques
construcció de la comunes, l'arc i
catedral de Segòvia la volta d'ogiva.
(1525).
6. ELEMENTS DE L’ARQUITECTURA GÒTICA
Esquelet de pedra format per columnes,
contraforts i arcbotants, on cada part és
perfectament diferenciada amb vista a
l'acompliment de la seva funció.
VOLTA DE CREUERIA :
volta característica de
l'arquitectura gòtica.
Rep aquest nom perquè
està formada per la
intersecció o
l'encreuament de dos
arcs ogivals.
7. Rosassa o Rosetó
Finestra de forma circular
decorada amb vitralls que se
situava a les portalades de
les catedrals gòtiques.
Vista exterior
Vista interiorvv
9. Santa Maria del Mar
Barri de la Ribera
Santa Maria del Mar, fou
començada a construir el
1329 pels mestres
Berenguer Montagut i
Ramon Despuig, i el 1381
consta Guillem Metge com
a mestre major. Coneguda
també com Santa Maria
de les Arenes o de la
Mar; fou construïda prop
de l'antic port, a la
Vilanova de la Mar (barri
de la Ribera); sobre un
cementiri paleocristià,
excavat recentment, que
suposa l'existència d'una
primitiva església en la
qual el 877 el bisbe
Frodoí trobà les relíquies
de santa Eulàlia de
Barcelona.
10. Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement en la seva
activitat comercial fora muralles, en el barri que anomenem La Ribera
i, en aquells temps, Vilanova del Mar: hi havia construcció de naus,
importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes
les arts i oficis de l'època, com encara avui queda reflectit en els
noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del
carrer Montcada on vivien els rics comerciants i els nobles.
Aquest progrès material i la pietat pròpia de l'època van fer desitjar
un temple de més grans dimensions que l'anterior. L'estil gòtic havia
entrat feia poc a Barcelona. Les dignitats eclesiàstiques van donar
suport a l'iniciativa, els comerciants contribuïren econòmicament i els
obrers de càrrega i descàrrega (bastaixos de capçana), els pescadors i
la gent senzilla hi posaren llurs mans, espatlles i barques per
transportar les pedres, que el rei Pere III el Cerimoniós havia donat
permís per a extreure de Montjuïc.
El fet que el temple fos edificat sense interrupció, seguint el mateix
disseny inicial, durant un període de 55 anys i mig (1329-1384), temps
que podem considerar breu per a aquest tipus de construcció, li donà
una unitat i una bellesa arquitectònica extraordinàries.
11. La vinculació entre l'església i el
barri, és molt forta, gremis
d'armadors (encarregats d’equipar
els vaixells amb tot el necessari per
a llaargues rutes) i burgesos
(famílies de Barcelona que s’havien
enriquit gràcies al comerç amb la
Mediterrània) del carrer Montcada
van fer front al pressupost. En
l'empresa de la seva construcció
col·laboren els bastaixos de ribera.
Quan el carrer Montcada
s'urbanitza (s’hi construeixen molts
palaus) per a convertir-se en el
centre de la vida dels potentats de
la riquesa marítima, l'empresa del
gran temple era l'afirmació de
l'embranzida econòmica i política del
sector, que creixia a l'ombra de Façana principal vista per dins
l'imperi català a la Mediterrània.
12. INTERIOR DE SANTA MARIA DEL MAR
Té tres naus, la central de 13
m d'amplada i les laterals de
6,5 m, separades només per
esveltes columnes octagonals,
deixant un gran espai o sala
per al culte, l'alçada de les
naus és quasi parella. Entre
els contraforts de les naus
secundàries hi ha les capelles
laterals, i a l'exterior, on
radica la seva originalitat,
predominen les línies
horitzontals i d'espais plens.
NAU CENTRAL
16. ELS VOLTANTS DE SANTA MARIA DEL MAR
FOSSAR DE LES MORERES:
L'església de Santa Maria tenia dos cementiris, el major que estava
situat a la plaça de Santa Maria i el menor conegut per Fossar de les
Moreres.
Aquí hi són enterrats els defensors de Barcelona, morts durant el
setge de l'any 1714.
"Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor".
El Fossar de les Moreres
Poema de Frederic Soler (Pitarra), on relata
románticament la caiguda de Barcelona en mans
dels Espanyols el 1.714.
17. Conjunt escultòric format per un cofre d'1,30 x
PASSEIG DEL BORN: 0,50 x 0,70 m, i quatre bales de canó numerades.
Totes dues peces són de ferro fos. L'obra s'integra
Darrera l'absis de l'església, perfectament a l'espai del passeig del Born, quasi
s'obre el Born, plaça com a elements que el temps s'hagi deixat oblidats
rectangular allargada, que va sobre o sota els bancs del passeig on són. L'autor
tenir una especial significació va entendre la situació dels arbres que voregen el
per a la vida barcelonina dels carrer com a límits d'una "NAU", i va atorgar vida
segles XIII i XIV. al vaixell utilitzant els dos bancs centrals per
Se celebraven les festes col·locar-hi les escultures. Els motius escollits de
ciutadanes, justes, els torneigs, l'obra fan referència a l'activitat gremial i, en
les processons de Corpus i el general, a tota l'època medieval en el barri de la
carnaval. El Born acollia les Ribera. El cofré al·ludeix a les urnes de les
fires de l'argenteria i del catedrals i esglésies, i als cofres on a l'edat
vidre. medieval les organitzacions gremials guardaven les
coses més valuoses.
18. CARRERS DEL BARRI DE LA RIBERA:
Al barri de la Ribera s'hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat
com ho demostra la seva toponímia: Espaseria, Mirallers, Agullers, Sombrerers,
Abaixadors, Caputxes, etc. El motiu de la localització d'aquestes activitats a la
Ribera va ser l'esplendor del comerç marítim al segle XIII, esplendor que va
disminuir cap al segle XVI per la davallada del tràfic comercial a la
Mediterrània.
Carrer de la llana Carrer dels Mirallers Carrer Allada Vermell
19. Carrer del Pecat Carrer de les mosques
Carrer Moncada Carrer dels Agullers
