Bondia.cat 28/11/20123

28 DE NOVEMBRE DEL 2013
NÚMERO 1.828 ANY 8

El primer diari gratuït i independent de Lleida
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
Visita’ns també a:

p. 08

La UE premia
Benito Arnó
per restaurar
una gravera
Lliurament del Premi de
Desenvolupament
Sostenible a Brussel·les

Evacuen 8 famílies per
un incendi a la Mariola

p. 06

Malgrat la virulència de les flames, no es van haver de lamentar ferits
JAVIER GARCÍA (ACN)

BLANCA BLAY (ACN)

p. 06

Detenen una mare
per maltractament
a la filla de 12 anys
Les dues també van haver
de ser ateses a Urgències
de l’Arnau de Vilanova
p. 03

UP denuncia una
retallada del 27% al
pressupost agrícola
p. 08

Nega que violés la seva
fillastra de 12 anys i diu
que ella se li insinuava
p. 00

Temperatures sota
zero a totes les
comarques lleidatanes
PUBLICITAT

L’incendi es va produir cap a tres quarts de vuit del matí en aquest edifici, ubicat al número 46 del carrer Músic Vivaldi

p. 09

L’Alt Urgell, la comarca amb més bodes, i
l’Alta Ribagorça, la que en celebra menys
El territori lleidatà registra 1.445 matrimonis l’any passat, el 2% més que el 2011

02

D'INTERÈS

BONDIA
DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

www.bondia.cat
meteo@bondia.cat

El temps a Lleida

Serveis
TELÈFONS

Fins a mig matí pot
nevar i la cota pot baixar
fins als 200 metres
Nova jornada de fred arreu de les comarques
de Lleida, on tampoc no es descarta que es
puguin produir precipitacions en forma de
neu fins a mig matí, amb una cota de neu de
300 metres que, de manera local, podria
baixar fins als 200. Tot i això, el sol anirà
prenent protagonisme durant tota la jornada,
on s’esperen novament mínimes sota zero,
encara que no seran tan extremes com les
que hem viscut aquest dimecres.

Seguretat
Emergèncias

112

Mossos d’Esquadra

973 700 050

Atenció a la Dona (Mossos)

Ext. 5000

Policia

07.59 h
17.30 h

091

Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana

092/973 700 600

Urgències mèdiques
ICS

973 221 516

Hosp. Arnau de Vilanova

973 705 200

Hospital de Sta. Maria

973 727 222

Urgències Tàrrega

Minvant’

973 310 852

Comitè Anti-sida

973 221 212

Alcohòlics Anòmims

629 779 654

Comedores compulsivos

676 060 624

Fibrolleida

649 873 838

Creu Roja
Lleida

DIVENDRES

Agramunt

DISSABTE

973 279 900
973 390 880

Balaguer

973 445 795

Cervera

973 532 084

Les Borges Blanques

973 143 493

Mollerussa

973 711 282

Tàrrega

973 500 679

Serveis funeraris

973 237 206

Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra

973 352 379

Estació d’Autobusos

973 268 500

FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Seuma. Mariola, 39
Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa)
PUBLICITAT

De 22.00 a 09.00 h
Freixinet. Passeig de Ronda, 70

FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Garra. Alcalde Costa, 37
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
Fco. de Villalonga. Boters, 25

AL·LÈRGIES
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.

Del 25 de novembre a l’1 de desembre
Parietària
Gramínies
Olivera
Artemísia
Blets
Casuarina
Crucíferes
Melcoratge

http://www.jordibalasch.es/

1
1
0
2
1
0
1
1

=
D
=
D
=
=
=
=

Palmeres
Xiprers
Alternaria
Cladosporium

0
3
4
4

=
=
=
=

BONDIA

AVUI 03

Unió de Pagesos denuncia una
retallada del 37,2% en Agricultura
Presenta un conjunt d’esmenes per modificar les prioritats dels comptes de la Generalitat per al 2014
REDACCIÓ. LLEIDA

Unió de Pagesos ha denunciat la
retallada del 37,2% que partirà
el pressupost del Departament
d’Agricultura, segons el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2014, en comparació
al pressupost prorrogat del
2012, malgrat que Agricultura
parli d’un increment del 4,3%
respecte els comptes prorrogats,
ja que el Departament hi suma
13 milions d’euros en préstecs al
sector productiu i 23,1 milions de
despesa finançada amb recursos
finalistes.
Segons UP, la retallada del
pressupost puja al 39,8% si es
compara amb el pressupost executat del 2013. En especial, el
sindicat ha criticat la reducció
dels capítols corresponents a inversions reals i actius financers
així com el suport que reben les
aportacions les organitzacions
agràries, que ha caigut un 55%
des del 2011.
PUBLICITAT

El coordinador nacional
d’Unió de Pagesos, Joan Caball,
ha contradit les dades facilitades per Agricultura i ha assegurat que si el pressupost previst
pel 2014 (314,9 milions) es compara amb el pressupost del 2012
(501,6 milions) -ja que el del
2013va ser una pròrroga de l’anterior-, la reducció és del 37,2%,

El pressupost serà de
314, 9 milions
El Departament sosté
que els comptes seran
un 4,3% superiors

13 milions d’euros en
recursos addicionals
El coordinador nacional
els valora positivament
però es mostra incrèdul

el que suposa 186,8 milions
menys per al sector. Tot i això si
es té en compte que el pressupost executat al 2013 per part
del Departament és de 308 milions d’euros, la reducció respecte al 2012 seria del 39,8%.
Pel que fa als recursos addicionals que preveu el pressupost
d’Agricultura per al 2014, com
ara els 13 milions d’euros que
es destinaran al finançament
d’inversions de les empreses del
sector amb interessos bonificats
per millorar-ne la capacitat productiva i possibilitat de creació
d’ocupació, Caball n’ha fet una
valoració positiva tot i que s’ha
mostrat incrèdul tot remarcant
que “abans caldrà veure si arriben” aquests recursos i si ho fan
“benvinguts siguin”.
El sindicat presentarà un conjunt d’esmenes als grups parlamentaris a fi de modificar les prioritats dels comptes de la Generalitat per al 2014.

SALVADOR MIRET (ACN)

El sindicat contradiu el conseller Josep M. Pelegrí
El conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, va defensar dimarts
el pressupost per al 2014 dient que són uns comptes que mantenen les dotacions però que disposen de 13 milions addicionals
en despesa financera per a préstecs al sector productiu.

OPINIÓ

BONDIA

Sí a reformar la Constitución Cartes al director
Pere Serret Besa

En España, el Día de la Constitución se celebra el 6 de diciembre. Es un día festivo en toda España en el que se conmemora la
celebración del Referéndum
Constitucional de 1978.
La pregunta es la siguiente:
¿Es necesario una reforma general de la Constitución? La mayor
parte de súbditos españoles creemos que sí, porque tenemos la
convicción que debe estar legitimada por todos los ciudadanos
de este país, construída en común a través de una Asamblea
Constituyente que permita el
diálogo y el intercambio de opiniones y que la propuesta final
sea sometida a un referéndum.
Queremos una nueva constitución porque deseamos un país
más equitativoyjusto,ypara ello
requerimos construir un marco
institucional que nos represente a todos. Claro que hay que
empezar a pensar en cambiar,ya
mismo, la Constitución de 1978,
ahora que nos acercamos al 34
aniversario. Hay que gobernar
de otro modo, hay que afrontar
gran cantidad de problemas, hay
que cambiar la injustísima normativa electoral, que frena la
evolución de los partidos, cuántas cosas habría que hacer en

Segur que
Lleida és
Catalunya?
Salvador Puy

Portaveu a la Diputació
i secretari general del
PP de Lleida

Al darrer ple de la Diputació es
van debatre intensament els
pressupostos de la Generalitat
que, des del punt de vista del
grup del PP, sols poden qualificar-se de “nefastos” per a Lleida. I són nefastos perquè cinc comarques: l’Alta Ribagorça, el Solsonès, la Segarra, la Val d’Aran i
el Pla d’Urgell, estan dins del
grup de les 10 de Catalunya pitjor ateses econòmicament.
I no només s’obliden d’executar inversions que estaven compromeses per acord unànime del
Parlament, com la millora dels
accessos a l’Escola Alba, o la

España que está llamando a las
puertas del futuro, de ese 2020
que es una línea roja, para estar
dónde está la locomotora, no casi en el furgón de cola, teniendo
y consiguiendo un país más democrático y más evolucionado
en sus estructuras mentales.
¿Cuáles son los miedos para reformar la Constitución Española? Los expertos relacionan con el temor de enfrentarnos a nuestros propios fantasmas los recelos para afrontar
una modificación en cuya necesidad todos los partidos coinciden pero ninguno da el paso. Estos procesos son normales en
países de nuestro entorno y mientras en España sólo ha cambiado dos veces su carta Magna
por imposición de la UE, en Austria se ha hecho 80 veces y en
Alemania, 60. El periodista Luis
Ansón se ha demostrado partidario de reformar la Constitucióny“también para la independencia de Cataluña”. Y como dijo en su momento este gran
filósofo, político y economista
inglés John Stuart Mill. “Una
constitucióndemocrática que no
se apoye sobre instituciones
democráticas en sus detalles, sino que se limite al gobierno central, no sólo es libertad política,
sino que con frecuencia crea un
espíritu que es precisamente el
opuesto, llevando hasta las capas más bajas de la sociedad el
deseo y la ambición de dominio
político, en bien de todos.”

construcció de l’Institut de Cappont de Lleida. Sinó que, a més,
es prenen mesures que graven
sectorstanimportantscomeldel
transport i el ramader.
Amb la unanimitat del sector
ramader hem pogut parar els
peus a la Generalitat, de moment, en voler imposar un nou
cànon de l’aigua sobre les granges. El grup del PP va presentar
abans que el Govern donés marxa enrere, una moció en contra
de l’aplicació d’aquest cànon tan
injust, però ens la guardem pel
que pugui passar.
Però el Govern de Mas sí que
tira endavant la imposició de
l’Eurovinyeta pels camions que
circulin per l’Eix Transversal. Un
nouimpostquerepercutiràgreument als ramaders lleidatans
perquè, al no disposar d’escorxadors a la província, han de dur
el bestiar a Girona, havent d’utilitzar, per força, l’EixTransversal.
Aquests pressupostos tampoc tenen en compte als sectors
més desafavorits. Les partides
de suport a les famílies baixen un
70% i les d’atenció als discapacitats un 50%, situant-se la despesa social per habitant en nivells de l’any 2004.

Brossa a l’Eix
Comercial
Enric Montanya i Mias. Exregidor
a l’Ajuntament de Lleida.

Una veïna de l’Eix Comercial
m’ensenya la carta que ha rebut de l’Ajuntament, on sota
un amable logo que diu A Lleida millorem els nostre carrers,
li diuen tot seguit que queda
suprimit el servei de recollida
de bassura amb contenidors i
que, a partir d’ara, la baixi de
vuit a deu de la nit i la deixi tirada davant de casa, que ja
passaran a buscar-la. Algú pot
encertar pensant que els contenidors de bassura són lletjos
i complicats amb ganes, doncs
n’hi ha fins i tot que quan amb
la bossa de bassura a la mà
t’esforces per obrir-ne la tapa
fent equlibris amb el peu vigilant que un mal cop no et desnuqui, has de ser després ràpid com un llamp per tal que
la tapa no se t’endugui el braç
quan baixa, pero d’aqui a treure’ls per escampar la bassura
pel terra dels carrers hi ha un
bon tros! I si vosté vol ser digerit fent una passejada per
l’Eix a partir de les vuit de la
tarda li recomano agafi una
bona glopada d’aire quan sigui engolit per un extrem del
llarg comercial, doncs la tebior de les bosses de bassura escampades anàrquicament el
poden asfixiar si no física sí
mentalment abans no sigui ex-

CiU i el seu soci, ERC, culpen
al Govern de l’Estat, de les retallades en partides socials. Unes
retallades que no calia que s’haguessin produït si no s’haguessin destinat l’any passat 30 milions d’euros per mantenir les
ambaixades a Brussel·les, París, Berlín i Londres, i una trentena d’oficines més repartides a tot
el món. I sort que per l’anyvinent
es preveu tancar el Centre Rockefeller de Nova York, una de
les moltes genialitats que va fer
el Tripartit només entrar a la
Generalitat l’any 2004.
Tampoc caldria haver fet retallades si no es paguessin dietes desorbitades a alts càrrecs.
És intolerable que 22 directius
cobrin més que un conseller i que
hagi quatre directius que cobrin
més que el propi President de la
Generalitat, que a la vegada és
el millor president autonòmic
més ben pagat d’Espanya. Però
és que Mas cobrarà aquest any
quasi el doble que el president
del Govern d’Espanya: 136.834
€ bruts, enfront dels72.600 € de
Mariano Rajoy.
I inclús els consellers de la Generalitat cobraran més que el
president del Govern d’Espanya:

pulsat per l’altre extrem. Hi ha
llocs on deixen la bassura al
carrer i quan no poden més fan
munts i la cremen. Aquí de moment tenim retallades venudes com millores que fan pudor de bassura. L’Eix es mereix
més.

Més de 1.200 gràcies
Cosme Garcia. Lleida.

Vull agrair com a president de
la Federació de Cases i Centres regionals i en nom dels
meus companys de junta i presidents de les entitats, els mes
de 1.200 ciutadans que han
participat de les Jornades Culturals Intercentres que han tingut lloc durant el 13 al 24 de
novembre a la ciutat de Lleida.
Han estar dies intensos de
grans conferències i actuacions teatrals i musicals.Tots els
dies els nostres locals els hem
tingut plens a vessar.
Hem fet bo l’eslògan de les jornades Unit i oberts a la societat sortirem endavant. El president de la Confederació Espanyola de Cases i Centres
Regionals , un secretari general, dos directors de comunitats autònomes, un historiador, un advocat, les actuacions de la Banda Municipal de
Lleida, dos grups teatrals un
de Santander i un altre de Cornellà, el grup musical Zarabanda, jocs racionals de taula, ce-

103.176 €. Ah!, i també un centenar d’alts càrrecs cobren més
que Mariano Rajoy. Però totes
aquestes xifres són només una
mínima part del despilfarro del
Govern de la Generalitat. És així
com se’n van molts diners de les
arques de la Generalitat. Vostès
mentrestant van repetint la frase Espanya ens roba com un disc
ratllat...
Però mentre es paguen
aquests sous desorbitats i es
gasten diners amb ambaixades,
la gent del Pallars Sobirà i la Val
d’Aran està indignada perquè la
Generalitat ha incomplert la promesa de tenir instal·lades, per
aquest hivern, les barreres antiallaus.Ara el Port de la Bonaigua
està tancat per la neu i els habitants del territori es veuen obligats a fer un recorregut de dues
hores quan, si el túnel de la Bonaigua estés construït, comvam
demanar en una moció en la Diputació, i tant CiU com el PSC i
ERC van rebutjar, es podria fer
en 45 minuts.
Diran que no hi ha diners. Potser és perquè els gestionen malament. Sinó a veure com expliquen a la gent que se’n fan dels
16.000 milions d’euros que els

lebració del Dia de Cantàbria i
el dinar de germanor ha configurar l’ampla amalgama d’activitats ofertes a la ciutat.
Lleida, una vegada més, ha
respost a la crida d’aquestes
entitats que unides estan des
de fa temps assolint fites importants reconegudes, fins i
tot, a nivell estatal.
Les Cases i centres regionals
seguirem treballant per col·laborar amb els actes de ciutat
en tots els àmbits i lògicament
mantenint i difonent la terra de
naixença de bon nombre dels
associats a les entitats que actualment formen un molt important col·lectiu ciutat s’està
en possessió del guardons
Grans Persones de Lleida 2012,
atorgada pels Armats de Lleida; Placa al Mèrit Cultural
2006, de La Paeria, i Premi
Baula 2011 a la Participació
Ciutadana de la Paeria.
Ara arriben festes i la primera
activitat tindrà lloc el 12 de desembre a les 19:30 hores alTeatre de l’Escorxador, on es farà el tradicional Concert de
Nadales de les Autonomies. A
més, es faran activitats a les
diferents Cases i centres Regionals durant el Cicle de Nadal. Una cop mes, gràcies a les
més de 1.200 persones que
heu participat de les nostres
activitats, als representants de
la Paeria pel seu suport, als patrocinadors i als mitjans de comunicació de Lleida.

hi ha donat l’Estat del Fons de LiquiditatAutonòmica, i que suposen el 40 per cent del que reben
totes les comunitats autònomes
juntes. Uns diners que sumen
28.000 milions, si afegim el que
rep Catalunya del pla de pagament a proveïdors i l’ICO. Perquè
elscatalanshandesaberqueCatalunya no tindria aquests diners
si Catalunya fos independent. I
no s’hagués pogut pagar, per
exemple, a les farmàcies, entre
molts altres deutes.
I com vol la Generalitat crear
ocupació si redueixen 206 milionsd’eurosel fons per a aturats?,
o eliminen 164 milions d’euros
en foment de l’ocupació?, o resten 38 milions al suport a les indústriesagroalimentàries?,odisminueixen en75 milions d’euros
el suport a la resta d’indústries?,
o retallen en 48 milions d’euros
el suport al comerç?
Però és clar, per a la Generalitat és més prioritari destinar diners a ambaixades i pagar sous
i dietes d’or a alts càrrecs, que fer
el túnel de la Bonaigua, la rotonda de l’Escola Alba o l’Institut de Cappont, què és el que
reclamen, amb insistència, els
lleidatans.

ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD.

04

El diari no es

OPINIÓ 05

BONDIA

DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Ramon Ribé
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Administració: Arancha Pajuelo
Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico
Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065.
Correu electrònic: info@bondia.cat.
Web: http://www.bondia.cat/

Editorial La mà de ferro del PSOE amb el PSC
El PSOE va obrir ahir un expedient als 14 diputats del PSC al Congrés -entre els quals hi ha la
lleidatana Tere Cunillera- després que el 29 d’octubre trenquessin la disciplina de vot en
abstenir-se sobre una iniciativa d’UPyD que proclamava que el dret a decidir és de tot el poble
espanyol, o el que a la pràctica és el mateix, que la independència o no de Catalunya l’ha de
decidir tot el poble espanyol. La decisió del PSOE demostra un cop més l’escassa força que el
PSC té a Madrid, on continuen gairebé obligats a plegar-se als punts de vista del germà gran.
Així s’evidencia que si PSOE i PSC a Madrid no són el mateix, les diferències són mínimes -per
no dir simbòliques-, per molt que de vegades s’intenti vestir d’una altra manera.

s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).

ALleida,elcentreéselcomerç
Àngel Ros i Domingo

Alcalde de Lleida

L’encesa de les llums de Nadal
als diferents barris de la ciutat dóna el tret de sortida, el
proper divendres, a la gran
campanya comercial que tradicionalment va unida a
aquestes festes.
Sens dubte, es tracta de les
setmanes més importants de
l’any per als dos mil establiments de la ciutat que seran,
com sempre, el millor suport
per a les compres de moltíssimes persones, tant de Lleida
com de fora, de cara a les festes.
Enguany, l’arrencada de la
temporada de Nadal ha coincidit amb el llançament de la
campanya publicitària que la
Paeria ha posat en marxa per
reforçar la imatge i el prestigi
comercial que Lleida ja té.
L’objectiu és doble.
D’una banda, refermar els
llaços entre la ciutadania i les
botigues “de casa” per retenir
els lleidatans com a compradors. De l’altra, consolidar la
reputació del conjunt de la ciutat com un gran centre comercial per a tot el seu àmbit
d’atracció, que supera els límits de la província i arriba a
entre 300.000 i 400.000 persones, inclosa la Franja i comarques de Tarragona i de
Barcelona.
Amb la campanya volem,
en definitiva, ajudar els establiments locals a tenir més
compradors. Volem impulsar
l’àmbit de negoci del Comerç,
que representa més d’un vint
per cent de l’activitat del sector serveis a la comarca del
Segrià.
En uns dies tan crucials, esperem incidir en positiu en
una part fonamental de l’economia lleidatana, font d’ocupació i en un col·lectiu que
aposta per la innovació, la for-

mació i l’associacionisme, tal
i com demana el context actual.
El lliurament de la primera
edició del Premis de Comerç,
que la Paeria va impulsar, va
ser el marc on vàrem adquirir
amb els empresaris del sector el compromís de tirar endavant aquesta campanya. La
proposta ha comptat amb representants dels comerciants
de Lleida, que han estat partícips del procés de preparació
i han aportat suggeriments.
La imatge que encapçala la
campanya és un dibuix alegre
i ple de color que representa
la vitalitat comercial present
en cadascun dels barris de

En uns dies crucials
per al comerç, volem
incidir en positiu en
una part fonamental
de l’economia
lleidatana, com és el
comerç
Lleida ha crescut i
s’ha desenvolupat
gràcies a l’empenta i
professionalitat dels
seus comerciants i
l’economia agrària i
agroalimentària
Lleida. És obra de l’artista Philip Stanton, autor de grans
campanyes a nivell internacional i a les nostres terres autor del disseny del Romànic
d’Or.
Una capital oberta, amable,
fàcil i accessible
La imatge de la campanya
és una il·lustració que convida a visitar la ciutat, una capital oberta, amable, fàcil, accessible i amb una clara especialitat comercial. Una
ciutat que combina una amplíssima oferta de botigues

amb un ventall d’atractius que
passen pel patrimoni, la cultura i la gastronomia.
La campanya és notòria,
capta l’atenció i tindrà una repercussió molt àmplia. Es podrà veure –ja ho està fent- i escoltar en mitjans de comunicació locals i comarcals, però
també de tot Catalunya. Mitjançant la campanya en mitjans nacionals intentarem
atreure visitants i compradors
d’arreu de Catalunya, promocionant que vinguin a conèixer Lleida i el seu patrimoni,
començant per l’emblemàtica
Seu Vella, i evidentment el comerç.
Un comerç que es remunta a
800 anys enrere
Més de vuit cents anys enrere, Lleida començava a tenir
un comerç florent comandat
per tallers i obradors que
s’agrupaven segons la seva
especialitat -teixidors, adobadors, terrissaires- en les diverses zones de la ciutat medieval.
Els noms d’alguns carrers
al Centre Històric –Caldereries, Blanquers, Boters, Plateria- o restes arqueològiques,
com les adoberies de la rambla de Ferran, ens han quedat
com a testimoni d’aquesta primera eclosió comercial de la
ciutat de Lleida, una embranzida que s’ha mantingut amb
el pas dels segles, unida a la
història de la ciutat i part indissociable de la seva identitat.
Lleida ha crescut i s’ha desenvolupat gràcies a l’empenta i la professionalitat dels
seus comerciants i gràcies a
l’economia agrària i alimentària del conjunt de les seves
terres. Ja fa molt de temps que
les botigues van superar les
fronteres del Centre Històric
i es van anar escampant pel
mateix centre i pels diferents
barris de la ciutat per esdevenir el gran centre comercial
que, com reflecteix la campanya, és Lleida.

Els ajuntaments, garants
de la defensa del món rural
Miquel Serra i Gòdia

Alcalde d’Alcarràs

La feina que el juny passat vam
iniciar a Alcarràs un bon nombre d’alcaldes -avui ja en som
80- per exigir solucions que ajudin a combatre la inseguretat en
l’àmbit rural donarà els seus
fruits a mig o llarg termini. En
pocs mesos hem sumat moltes
adhesions independentment del
color polític o de la comarca, ja
que es tracta, ara com ara, d’un
problema social generalitzat.
La tasca dels representants
municipals també ha de ser la
de fer pedagogia als polítics que
tenen autoritat per canviar lleis,
a la societat perquè entengui
que demanem canvis justos per
assolir l’harmonia social que
una comunitat ha de tenir.
Les dificultats de l’empresari agrari i ramader per defensar
els seus patrimonis són majors
que les que poden tenir altres
sectors industrials, ja que els
primers acostumen a tenir totes
les seves eines de treball i també de producció a l’aire lliure, o
“al ras”, que en diem a les nostres terres. Aquesta situació,
juntament amb la reincidència,
crea una sensació d’impotència
i d’inseguretat molt gran. És per
aquest motiu que una vuitantena d’ajuntaments lleidatans
volem demanar una modificació
del codi penal, que doni més eines als nostres cossos de seguretat i als jutges per fer que
aquests delinqüents que juguen
amb el patrimoni dels pagesos
i els ramaders compleixin unes
penes adients amb els danys
que provoquen no només als
seus propietaris i les seves famílies, sinó, per extensió, a tota la societat.També hem intentat convertir-nos en un grup de
pressió o en un front comú que
defensa el sector rural que sustenta l’economia lleidatana.

Com deia abans, hem treballat sense pressa però sense
pausa. Des del juny ens hem reunit en diverses cimeres d’alcaldes. També hem anat a trobarnos amb els representants dels
jutges i els fiscals per anar de la
mà dels que coneixen amb exactitud com es pot gestionar
aquesta voluntat de reforma
de la legalitat actual. Les trobades ens van empènyer a encomanar un informe a un especialista en Dret Penal de la UdL,
que ens ha donat gran credibilitat a l’hora d’anar a parlar i
convèncer els polítics de les diferents administracions: Diputació de Lleida, Parlament i, finalment, Congrés dels Diputats.
Tenim la convicció que assolirem els canvis que demanem, ja que així ens ho han
transmès els responsables de
l’administració competent a
modificar aquesta llei. A més,
tenim la confiança que el fet
d’anar tots junts, tots a una,
sens cap tipus de fissura, és un
aval prou potent per aconseguir
el que demanem. Un dels punts
que sol·licitem és que es tingui
en compte el dany a la producció, a més del valor material sostret. Per exemple, si el furt d’uns
esparsos malmet la collita, que
això també compti. O, un altre
punt, quan es cometen robatoris amb vehicles, que aquests siguin considerats robatoris premeditats i que els vehicles utilitzats tinguin la possibilitat de
ser requisats. Amb aquests petits canvis, a més d’altres que
també demanem, creiem que es
podria combatre la reincidència
de certs delinqüents.
Per tant, no estem exigint res
que el que és lògic i és just. Hem
traslladat la veu de l’agricultor i
el ramader als despatxos dels
qui ens governen perquè posin
remei a aquesta situació. Serien canvis molt benvinguts per
a la ciutadania rural en general
i que durien als que treballen al
camp i a les granges una millora en la sensació de seguretat.

06

LLEIDA

BONDIA

Desallotjadesvuit famílies
per un incendi a la Mariola
L’estructura de l’edifici no hauria resultat afectada i no es van lamentar ferits
Mariola per seguir els treballs
quevan efectuar els Bombers de
la Generalitat i, en aquest sentit,
va explicar que l’estructura de
l’edifici no semblava afectada i,
per tant, elsveïns podrien tornar
ahir mateix cap als seus domicilis.

REDACCIÓ. LLEIDA

Un incendi va afectarper causes
que encara es desconeixen el
tercer pis del número 46 del carrer Músic Vivaldi del barri de la
Mariola.
Tot i la virulència del foc, cal
tenir en compte que cap dels
veïns que s’hi trobaven a l’interior de l’edifici va patir cap lesió
a causa d’aquest l’incendi, malgrat que sí que va ser necessari
desallotjar tots els residents en
aquest immoble, que eren vuit
famílies.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,
es va desplaçar fins al barri de la

INVESTIGUEN UNA OCUPACIÓ
IL·LEGAL

Exterior de l’habitatge afectat per les flames

El pis afectat seria possiblement un habitatge ocupada il·legalment, segons va explicar l’alcalde de Lleida. L’incendi va tenir lloc sobre tres quarts de vuit
del matí.

La Paeria finalitza les
obres de millora de la
passarel·la de l’estació
Es renoven les escales que salven les vies del tren
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,
acompanyat dels tinents d’alcalde, Marta Camps i Rafael Peris,
va visitar ahir la finalització de
les obres de la passarel·la de l’estació de Renfe, després que la
Paeria abordés una remodelació global de totes les escales
de l’estructura que salva les vies del tren per garantir la seguretat dels vianants.
En aquest sentit, en els últims
anys els llistons de fusta dels es-

graons s’havien deteriorat a causa de la humitat i s’havien fet
múltiples reparacions parcials,
però ara es feia necessària una
actuació integral i immediata per
tal de salvaguardar la seguretat
de l’estructura del pas elevat per
a vianants.
Les obres, que han durat
pràcticament un mes i mig, han
comptat amb un pressupost de
45.785 euros i han estat executades per l’empresaTalleres Hermanos Águila.

CiU critica les sentències
contràries a l’Ajuntament

Xifra rècord de viatgers al
bus interurbà de Lleida

REDACCIÓ. LLEIDA

REDACCIÓ. LLEIDA

CiUva criticar ahir la gestió de la
tinent d’alcalde d’Urbanisme
Marta Camps davant l’acumulació de sentències judicials en
contra, com la del Tribunal Suprem, que obliga a pagar 3 milions més per una expropiació

El nombre d’usuaris dels serveis d’autobús interurbà de
l’àrea de Lleida ha assolit el seu
màxim històric mensual amb
196.104 viatgers transportats
durant aquest passat mes d’octubre.

REDACCIÓ. LLEIDA

PAERIA

145 activitats al programa ‘Viu el Nadal a Lleida’
Entre les novetats per Nadal, el canvi de recorregut de la Cavalcada de Reis, que travessarà el riu; el Mercadet de Nadal
que es trasllada a Pi i Margall, i el musical del Club Banyetes.

Detinguda una mare per
maltractaments a la seva
filla de dotze anys
Els fets haurien passat en un domicili al C/Castella
REDACCIÓ. LLEIDA

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir una mare acusada de
maltractament en l’àmbit de la
llar a la seva filla de 12 anys.
Els agents es van personar a
primera hora de la tarda al domicili d’ambdues, que es troba ubicat al carrer Castella, després
que els haguessin avisat que
s’escoltaven crits -esveu que no
era la primera vegada que això
succeïa- i hi havia sospites que
la mare estigués maltractant la
filla.

Ja al domicili, els Mossos haurien confirmat les sospites, per
la qual cosa es va procedir a la
detenció de la dona.
Abans de traslladar-se a la
Comissaria, però, totes duesvan
anar a Urgències de l’hospital
Arnau perquè les dues fossin
ateses perquè es veu que la filla
també s’hauria defensat.
Ja a la Comissaria, el pare de
la menor l’hauria recollit, mentre
la mare va haver de prestar declaració sobre l’acusació de maltactament en l’àmbit de la llar.

ICVvol dur a la Justícia que La CUP reclama una nova
es privatitzi d’enllumenat audiència pública
REDACCIÓ. LLEIDA

REDACCIÓ. LLEIDA

Els advocats d’ICVa Lleida estudien portar a la Paeria als tribunals per aturar la privatització de
l’enllumenat públic a mans de
Romero Polo. També demanen
que l’equip de govern sigui
transparent i publiqui totes les
ofertes presentades al concurs
públic per poder-les valorar.

La CUP de Lleida exhorta l’Ajuntament de la capital del Segrià
perquè celebri l’audiència pública que van sol·licitar més de
1.000 persones i debatre, cara a
cara, amb l’Administració municipal en relació al procés de privatització dels serveis municipals.

BONDIA

PUBLICITAT 07

08

COMARQUES

La UE premia
Benito Arnó
per restaurar
una gravera
Guardonat a Brussel·les
ACN. BRUSSEL·LES

La Unió Europea de Productors
d’Àrids (UEPG) va lliurar ahir
dimecres el Premi Europeu de
Desenvolupament Sostenible a
l’empresa lleidatana Benito Arnó per la restauració d’una antiga gravera.
El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que va assistir a l’acte d’entrega celebrat a
Brussel·les, va dir que el premi
suposa un “orgull i un honor” per
Catalunya, ja que és la primera
vegada que una empresa catalana és la guanyadora del guardó en la categoria EconomiaContribució a la Societat i Valor
Afegit.
D’altra banda, i pel que fa a
la categoria de Seguretat en el
Treball per la prevenció de riscos
laborals, la guanyadora també
ha estat una empresa catalana,
en aquest cas PROMSA, del
grup Ciments Molins.

BONDIA

Negaquevioléslaseva
fillastrade12anysidiu
queellaseliinsinuava
Demanen 10 anys de presó per abusos sexuals continuats
L.CORTÉS (ACN). LLEIDA

L’acusat de violar la seva fillastra de 12 anys aTàrrega entre els
anys 2010 i el 2012 va negar els
fets durant el judici que va començar ahir a l’Audiència Provincial de Lleida i que s’allargarà fins avui dijous. L’acusació
particular demana 10 anys de
presó per un delicte d’abusos sexuals continuats.
Durant el judici, que es va celebrar a porta tancada, ahir van
declarar una desena de testimonis, a més de l’acusat, la víctima
i la mare de la nena.
Segons fonts relacionades
amb el cas, l’acusat va negar taxativament els fets i va explicar
que era la nena qui se li insinuava però que ell la rebutjava.
Per la seva banda, la menor
va assegurar que van mantenir

El judici se celebra a
porta tancada a
l’Audiència de Lleida
Ahir declaren l’acusat, la
víctima i la seva mare,
així com diversos
testimonis

Els fets haurien
tingut lloc entre els
anys 2010 i 2012
La menor assegura que
la seva mare no estava al
cas dels abusos del seu
padrastre

relacions sexuals continuades i
que la mare de la nena desconeixia els fets.
L’acusat va iniciar una relació sentimental amb la mare de
la víctima el 2008. I a l’abril del
2010 la víctima, que tenia 12
anys, va començar a viure al domicili de la parella aTàrrega. Fins
a aquell moment la menor havia
residit amb el seu pare. Llavors,
sempre segons la versió de la
Fiscalia, “a partir de les primeres
setmanes es va iniciar una relació d’afectivitat entre el processat i la menor”. El Ministeri Públic afegeix que “l’acusat va començar a practicar carícies i
tocaments a les parts íntimes de
la víctima”. Després, segons la
Fiscalia, el processat hauria abusat de la nena quan la seva mare era a treballar.

PUBLICITAT

i joves de 0 a 17 anys en un única proposta. El projecte compta,
a més a més, amb la col·laboració de totes les Ampes de la ciutat. Tal i com ha explicat el regidor d’Ensenyament, Miquel Aige, es tracta de donar continuïtat
i ampliar el projecte Creixem Llegim, dirigit a famílies amb infants
de 0 a 5 anys i que inclou tallers, conferències, exposicions i
hores del conte.

Stop Corrupció Alpicat ha tingut
coneixement que al Jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida se segueixen les diligències relatives
a la denuncia interposada per
uns veïns contra l’Ajuntament
d’Alpicat, per haver permès, presumptament, la construcció
d’obra nova d’una nau de 696
metres quadrats sota una llicència d’obres menors de reformes
d’un magatzem agrícola. Per la
seva banda, l’alcalde, Pau Cabré,
va explicar que es tracta d’un cas
entre dos veïns “completament
al marge de la tasca de l’Ajuntament”, que es torna a veure esquitxat per polèmiques.

Solsona presenta un
pressupost de 8,3 M€
REDACCIÓ. MASSALCOREIG

Solsona presenta un pressupost
per al 2014 de 8,3 milions d’euros, que si bé és un xic superios
al d’enguany, retalla un 41% les
inversions.

REDACCIÓ. BALAGUER

El safareig de Balaguer és el favorit per acollir l’enregistrament
d’una escena de la pel·lícula Barcelona 1714, que barreja els actors amb l’animació. El safareig
balaguerí té quasi 39.000 vots.

Nou pla per atendre les necessitats de les famílies
Implicar les famílies no només en
l’educació dels seus fills, sinó
en el projecte educatiu de la
ciutat. Aquest és un dels objectius del programa Educar en família, impulsat per l’Ajuntament
de Balaguer, la biblioteca Margarida de Montferrat i l’ABS de
Balaguer, per dissenyar i aglutinar totes les activitats adreçades a pares i mares amb infants

REDACCIÓ. ALPICAT

El safareig de Balaguer,
favorit per rodar un film

Balaguer implica pares
i pediatres en l’educació
REDACCIÓ. BALAGUER

Alpicat,
esquitxat de
nou per afers
urbanístics

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Tallers de gastronomia del món, a Tàrrega
La Regidoria d’Acció Social deTàrrega ha impartit aquest mes
dos tallers de postres de Colòmbia i Romania. La proposta s’ha
emmarcat dins Les Diferents Cares de la Immigració.

Reclamen que el Govern
“repensi” l’Eurovinyeta
ACN. BARCELONA

El sector del transport reclama
al Govern que es “repensi” l’aplicació de l’eurovinyeta a les autovies catalanes, que la Generalitat té previst començar a aplicar el 2014 a l’Eix Transversal.

Catalunya, pol de coneixement
del sud d’Europa

02 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013
ESPECIAL CONEIXEMENT
JORDI PLAY

Catalunya aposta per la revolució del coneixement
Catalunya s’erigeix com a pol de coneixement del sud d’Europa gràcies a l’aposta per l’educació superior i la recerca com a àmbit
estratègic de país. Després de més d’un segle des de la incorporació de Catalunya a la revolució industrial, ara ens incorporem a la
revolució del coneixement per implementar una economia basada en el valor afegit.
ALBA

Catalunya imparteix
màsters d’excel·lència
mundial en àmbits com
l’arquitectura, el
disseny, la biomedicina,
la química, les
tecnologies de la
informació, les
matemàtiques o
l’economia.

12

universitats reconegudes
internacionalment per
l’activitat de docència i de
recerca, així com pel paper
destacat que tenen en
innovació i transferència de
coneixements

El sincrotró ALBA és una des les grans instal·lacions científiques de Catalunya

238.000

68

centres de recerca que
desenvolupen una activitat
científica d’alt nivell

10

vegades més producció
científica mundial respecte
al pes de la població. Amb
un 01,% de la població
mundial, Catalunya
representa l’1% de tota la
producció científica
internacional

80%

persones estudien
al sistema
universitari català

han augmentat els articles
de gran impacte en els
últims cinc anys, un període
en què Catalunya ha doblat
la seva producció científica

40%

dels estudiants de
doctorat són estrangers,
el que evidencia que el
sistema universitari
català és molt atractiu
pels estudiants d’arreu
del món

118

projectes catalans
d’investigació han obtingut
els prestigiosos ajuts que
concedeix el Consell
Europeu de Recerca


Catalunya i la
revolució del
coneixement

9

projectes d’investigadors del
sistema català de recerca han
estat reconeguts amb un Proof
of Concept, per afavorir la
transferència de coneixement

20

institucions d’arreu del món
aposten amb 11 propostes pel
projecte Barcelona KEY, que
erigirà la futura ciutat de
l’economia del coneixement

3

universitats de Catalunya estan
situades en el Top-100 mundial
de les millors universitats de
menys de 50 anys

50%

de les concessions del Consell
Europeu de Recerca a Catalunya
són obtingudes per
investigadors ICREA

03

JORDI PLAY

14

entitats de recerca participen en
els dos grans projectes de
recerca de la Comissió Europea
de la convocatòria FET-Flagship
que mobilitzarà 2.000 milions
d’euros

El coneixement el pots
generar o el pots comprar,
però generar-lo és el que
marca la diferència. Catalunya té la capacitat per ser
un país que ofereix el que
ningú més no sap fer, o per
fer-ho abans i millor que
ningú.
És aquesta capacitat la
que situa Catalunya com el
pol de coneixement més
important del sud d’Europa, tal i com ja va succeir al
segle XIX amb la revolució
industrial. El coneixement
es genera en molts àmbits
però, principalment a les
universitats i als centres
de recerca. Per tant, el repte vital per al futur de Catalunya és continuar avançant en la consolidació del
sistema universitari i de
recerca com a motor de
desenvolupament econòmic i social per afrontar la
revolució del coneixement
amb plenes garanties
d’èxit.
JORDI PLAY

84%

dels graduats en una universitat
catalana té una feina d’acord
amb el seu nivell d’estudis

31%

de la població catalana entre 25
i 34 anys té estudis universitaris.
Un percentatge que se situa per
sobre de la mitjana de l’OCDE
El 84% dels graduats catalans té una feina d’acord amb els seus estudis

9

728

sol·licituds de 38 països
diferents s’han rebut en la nova
convocatòria -oberta i
internacional- del Programa
Serra Húnter de contractació de
professorat a les universitats
catalanes

62%

dels investigadors ICREA que
treballen a Catalunya són
d’origen estranger, la majoria
prové de sistemes d’acreditada
excel·lència com el dels Estats
Units o Regne Unit

80%

universitats de
Catalunya ostenten el
segell de Campus
d’Excel·lència
Internacional

de les pràctiques els estudiants
universitaris es realitzen al sector
privat i més del 35% tenen una
durada superior als sis mesos
JORDI PLAY

113

projectes s’han presentat a
la primera convocatòria
oficial del Pla de Doctorats
Industrials, en què
participen universitats i
empreses

60%

de la producció
científica catalana es
produeix a les
universitats
El coneixement es genera a les universitats i als centres de recerca


Capdavanters en la recerca científica d’elit europea

Catalunya és el segon
país de la Unió Europea
(UE) en les concessions
que atorga el Consell
Europeu de Recerca
(European Research
Council, ERC). Així,
Catalunya se situa per
davant de sistemes de
recerca de reconegut
prestigi mundial com els
de Regne Unit, França o
Alemanya en
concessions per
població d’aquests ajuts
per a projectes
d’investigació.
SUR

es fa a Catalunya té en el conjunt
de l’Estat espanyol. Així, el 65%
dels fons més competitius que
l’ERC atorga a Espanya són per
Catalunya. En el rànquing en que
Catalunya ocupa la 4a posició,
l’Estat espanyol ocupa la 18a.
Una altra característica destacable de la participació catalana en l’ERC és que Catalunya
té una representació molt equilibrada en les disciplines reconegudes per aquestes concessions: ciències de la vida; físiques i enginyeries; i ciències
socials i humanitats.
L’IMPACTE DELS AJUTS DE L’ERC

Catalunya s’ha convertit en
un país per fer bona ciència
gràcies a complir els
ingredients per atraure i
retenir talent

En les 15 convocatòries
de l’ERC, Catalunya ha
obtingut 118
concessions: 45
Advanced Grants, 64
Starting Grants i 9
Proof of Concept

Catalunya té una posició capdavantera en la recerca científica d’elit com demostren els resultats obtinguts en les convocatòries de finançament del
Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC).
Unes concessions econòmiques
que seleccionen els projectes tenint en compte únicament el criteri de l’excel·lència investigadora.
Catalunya és el segon país de
la Unió Europea (UE) en concessions per milió d’habitants i se
situa per davant de sistemes de
recerca de reconegut prestigi
mundial com els de Regne Unit,
França o Alemanya. En el conjunt de l’Àrea Europea de Recerca –en que participen altres 13
Estats de fora de la UE-, Catalunya se situa en el grup dels qua-

El 65% dels fons més
competitius
que l’ERC atorga a
Espanya són per
Catalunya

Amb l’1,5% de la
població europea,
Catalunya publica el 3%
dels articles científics
que es fan a Europa
tre països líders en concessions
per milió d’habitants, únicament
superada per Suïssa, Israel i
Països Baixos.
En les 15 convocatòries de
l’ERC, Catalunya ha obtingut

118 concessions: 45 Advanced
Grants, 64 Starting Grants i 9
Proof of Concept
Les convocatòries Advanced
Grants financen els millors projectes de recerca d’investigadors
ja consolidats a nivell europeu.
La seva dotació per projecte és
de fins a 3,5 milions d’euros. Per
la seva part, les convocatòries
Starting Grants financen els
millors investigadors joves i novells. La seva dotació per projecte és de fins a 2 milions d’euros.
En el cas de les Proof of Concept
, s’atorguen a investigadors excel·lents per fer prototips i afavorir la comercialització d’una
idea innovadora. Aquesta línia
de finançament concedeix fins a
150.000 euros per projecte.
Aquestes xifres també evidencien el pes que la recerca que

Però l’impacte dels ajuts de
l’ERC que obté Catalunya va
molt més enllà del lideratge dels
rànquings. Aquestes prestigioses concessions tenen un impacte important en el sistema de recerca català ja que permeten la
creació de nous grups i en consoliden els prèviament existents;
afavoreixen el desenvolupament
del projecte que rep el finançament; i propicien la competència
ja que comporten la responsabilitat de demostrar el talent i
les capacitats reconegudes per
la distinció.
Les xifres d’excel·lència de
Catalunya en l’àmbit de la recerca europea van més enllà de les
concessions ERC. Així amb
l’1,5% de la població europea, els
nostres investigadors publiquen
el 3% dels articles científics que
es fan a Europa. Quant a la capacitat de captació de projectes
competitius, la de Catalunya és
un 50% superior a la que li correspondria per població.


El Pla Serra Húnter
(PSH) incorporarà 500
nous professors a les
universitats catalanes
fins el 2020, en base a
criteris d’excel·lència
internacional

La Institució Catalana
de Recerca i Estudis
Avançats (ICREA) té com
a objectiu atraure els
millors científics i
anualment incorpora 20
investigadors
excel·lents

05

En la primera
convocatòria del PSH,
s’han formalitzat 740
sol·licituds de 482
candidats procedents de
38 països diferents

Un sistema universitari i de recerca atractiu
per captar talent arreu del món
JORDI PLAY

L’atracció i la retenció del talent és un element clau en l’èxit
d’un sistema d’educació superior i recerca que es fonamenta en
l’excel·lència.
En aquest sentit, una de les
potes del model de recerca català és la política de captació i retenció de talent competitiva i
oberta al món que s’articula a
través de la Institució Catalana
de Recerca i Estudis Avançats
(ICREA).
El programa ICREA es va impulsar l’any 2001 amb l’objectiu
d’atraure els millors científics
amb capacitat per liderar nous
grups d’investigació o integrarse als ja existents. El balanç més
d’una dècada després és un èxit,
fins al punt que els 240 investigadors ICREA concentren el
42% de les concessions a projectes de recerca excel·lents que
concedeix el Consell Europeu de
Recerca. A més, cal destacar que
cada investigador ICREA contractat genera 7 llocs de treball
directes.
Per tal de seguir desenvolupant la captació i la retenció de
talent, s’ha desplegat una nova
fase del Programa Serra Húnter (PSH) per contractar perso-

lunya arreu del món. En el cas
d’ICREA, el 42% dels investigadors són estrangers, majoritàriament d’Itàlia, Alemanya i Regne Unit.
IMPARCIALITAT
El Pla Serra Húnter incorporarà 550 nous professors a les universitats catalanes fins el 2020

nal acadèmic a les universitats
catalanes amb criteris d’excel·lència internacional. Aquest
instrument té com a objectiu impulsar la internacionalització del
sistema d’educació superior i assolir que les universitats esdevinguin el motor principal del

ICREA atrau,
selecciona i contracta
investigadors de primera
línia internacional,
mitjançant un procés de
selecció basat en el talent
científic

desenvolupament econòmic i
social a Catalunya.
La primera convocatòria del
PSH ha estat tot un èxit i s’han
formalitzat 740 sol·licituds procedents de 38 països diferents
per cobrir una oferta de 75 contractes. Pel que fa al perfil de

El PSH permet
avançar en una
estructura docent
més flexible i
internacionalitzada

les candidatures, més del 20%
provenen d’acadèmics doctorats
en prestigiosos sistemes universitaris com els dels Estats Units,
el Regne Units, Alemany, Suïssa o Canadà. Així, el PSH confirma el que ja s’havia comprovat
amb ICREA: l’atractiu de Cata-

La filosofia del PHS és complementària a la d’ICREA. En
tots dos casos, la captació de talent es fa a través de convocatòries obertes i internacionals,
i en base a un procés de selecció imparcial. L’avaluació va a
càrrec de comissions integrades
per personalitats de reconegut
prestigi internacional de l’àmbit
que es valora.

El 49% dels
investigadors ICREA
formen part dels equips
de recerca de les
universitats


Afavorir la
transferència de
coneixement

JORDI PLAY

Govern, universitats i empreses s’alien per posar en
marxa el Pla de Doctorats Industrials per contribuir
a la millora de la competitivitat i internacionalització
del teixit industrial
Amb l’objectiu d’afavorir la
transferència de coneixement de
les universitats al teixit productiu, s’ha posat en marxa el Pla de
Doctorats Industrials. Impulsat
pel Govern, a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca, el nou pla compta amb el suport de les universitats públiques i privades, i del món
empresarial.

Així, el Pla de Doctorats Industrials vol contribuir a la millora de la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, al mateix temps que
es reté talent i s’ofereix als estudiants l’oportunitat de desenvolupar el projecte de doctorat en
una empresa.
En aquest sentit, l’element
essencial d’aquest pla és el projecte de recerca estratègic per a
una empresa, que els participants desenvoluparan en estreta col·laboració entre la indús-

tria i la universitat, on el doctorand realitza la seva formació investigadora que culminarà amb
la presentació d’una tesi doctoral.
Després d’una prova pilot, la
primera convocatòria oficial –ja
en marxa– és un èxit de participació ja que s’han rebut més de
100 sol·licituds per atreure estudiants de doctorat que vulguin
desenvolupar la seva formació
investigadora en un projecte de
recerca en una empresa.
Els 113 projectes presentats
pertanyen majoritàriament als
àmbits de ciències i tecnologies
(27,4%), i tecnologia de la informació i les comunicacions
(27,4%).
També s’han rebut sol·licituds
d’altres àrees com ara les ciències de la salut i biomèdiques
(11,5%) o el disseny i la producció industrial (8,8%), o l’enginyeria civil i geoambiental, i l’arquitectura (6,2%), entre d’altres.
Cal destacar que juntament
amb les universitats catalanes,
tant públiques com privades, en
el Pla Participen 93 empreses diferents.

El Pla de Doctorats Industrials vol contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit productiu català

La construcció inflable més gran
del món és catalana
Build Air, una empresa derivada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és l’encarregada de dissenyar la construcció inflable més gran del
món: un hangar destinat a la indústria aeronàutica. El contracte signat per Build Air amb el
grup industrial EADS (European Aeronautic Defence and
Space Company) preveu que la
infraestructura es desmunti i
s’instal·li en sis ocasions durant
un període de tres anys.
Build Air és el que es coneix
amb el nom d’spin off, una empresa derivada de la recerca bàsica realitzada des d’una universitat o un centre d’investigació.
En el cas de Build Air neix del
Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria
(CIMNE),vinculat a la UPC. Precisament, el CIMNE és un dels
centres CERCA de Catalunya
amb més spin-off derivades.

Les spin-off com Build Air
són un exemple dels avenços
de Catalunya en la capacitat de
posar la producció científica
d’excel·lència al servei del teixit
econòmic. A tot el país, es comptabilitzen 250 spin-off nascudes
de la investigació que es fa a les

Una empresa
derivada de la
Universitat
Politècnica de Catalunya
obté aquest encàrrec

Aquestes empreses
són exemples
de transferència de
tecnologia i de l’avanç
cap a una economia del
coneixement

universitats i als centres de recerca. Són exemples de la transferència de tecnologia i de
l’avanç cap a una economia del
coneixement.
EMPRESA ESPECIALITZADA

Build Air està especialitzada
en el disseny i construcció de
productes inflables que abasten
diversos sectors com l’industrial, el militar o les emergències
humanitàries. A banda de l’hangar militar que Build Air construirà a les instal·lacions que EADS
té a Getafe (Madrid), l’spin off
catalana és molt coneguda per
haver estat l’encarregada dels
accessos al circuit de Fórmula 1
de Singapur.
Actualment, Build Air, creada fa 10 anys, té una facturació anual de dos milions d’euros i preveu triplicar els seus ingressos en els propers quatre
anys.

Un dels hangars construïts per Build Air


07

ICFO

Europa finança
l’arribada al mercat
de 9 projectes de
recerca catalans

Catalunya participa en els dos
grans projectes de recerca
europeus

El sistema de recerca de Catalunya té 9 distincions Proof of Concept que el Consell Europeu de Recerca (European Research Council,
ERC) atorga a investigadors excel·lents per fer prototips i afavorir
la comercialització d’una idea innovadora. Catalunya és el tercer país
d’Europa, juntament amb Alemanya,
en rebre més reconeixements
d’aquesta línia de finançament que
concedeix fins a 150.000 euros per
projecte.
Els ajuts Proof of Concept (Prova de Concepte) es van crear l’any
2011 davant de les dificultats amb
les que es troba la recerca d’excel·lència per aconseguir el finançament suficient per afrontar el cost
de les primeres fases de comercialització.
Els beneficiaris d’aquest finançament són investigadors que han estat reconeguts prèviament amb algun dels altres dos ajuts a la investigació que convoca l’ERC: els
Starting o els Advanced Grants.

L’OPORTUNITAT PER SER UN
FUTUR ‘GRAPHENE VALLEY’

La presència catalana en
el projecte del grafè representa una oportunitat important perquè Catalunya opti a
ser un dels futurs graphene
valleys d’Europa.
El grafè és un nou material més resistent que l’acer,
més prim que el paper, més
bon conductor elèctric que
el coure, més flexible que el
cautxú i més transparent que
el cristall.Totes aquestes característiques el criden a protagonitzar la revolució industrial del segle XXI, com el
plàstic va revolucionar la del
segle XX.

El grafè és una nou material que està cridat a protagonitzar la revolució industrial del segle XXI

Catalunya participa en els dos
projectes guanyadors de la iniciativa de la Comissió Europea
(CE) FET-Flagship, la convocatòria més ben finançada en tota
la història de la Unió Europea.
Aquests dos grans projectes de
recerca, que mobilitzaran 2.000
milions d’euros en els pròxims
10 anys, giren al voltant del grafè –un nou material amb característiques extraordinàries– i del
cervell humà. Concretament, Catalunya està present en els dos
projectes a través de més d’una
vintena d’institucions –centres
de recerca i universitats– i entitats, com l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència,
l’Institut de Recerca Biomèdica,
l’Institut de Ciències Fotòniques,

14 entitats de recerca
catalanes participen
en la convocatòria que
mobilitzarà 2.000
milions d’euros en 10
anys
la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica
de Catalunya.
L’objectiu de la convocatòria
FET Flagship és promoure projectes de recerca d’innovació
tecnològica amb projecció de futur. L’important finançament
previst anirà a parts iguals entre

la CE, els Estats membres i la
indústria. Per tant, es tracta
d’una oportunitat única de mobilitzar recursos en funció de
l’aposta que realitzin les institucions i entitats participants,
especialment les empreses.
El projecte del grafè, que colidera l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència (ICN2),
té com a objectiu revolucionar la
industria amb aquest material i
generar creixement econòmic i
creació d’ocupació a Europa. A
més de l’ICN2 que colidera, al
projecte del grafè també estan
presents centres com l’Institut
de Recerca Biomèdica (IRB) i
l’Institut de Ciències Fotòniques
(ICFO); universitats com l’Autònoma de Barcelona (UAB), la

Universitat de Barcelona (UB) i
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), així com el Centre Català del Plàstic.
Pel que fa al projecte Human
Brain, pretén aplicar el coneixement obtingut de l’exploració del
cervell en la lluita contra les malalties d’aquest òrgan. La recerca també ha de permetre desenvolupar noves tecnologies de supercomputació. Així, el projecte
crearà una nova instal·lació europea en xarxa que simularà un
cervell humà i n’explotarà els resultats. En aquest projecte, la
presència catalana la completen
10 investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la UB,
l’IRB i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

BUILD AIR

FOMENTAR LA COMPETITIVITAT CIENTÍFICA
ESCARLATA BLANCO

Un dels reptes del model català de recerca és incrementar la
massa crítica dels centres d’investigació per competir millor al
món. Amb aquest objectiu, el
Govern
de la Generalitat impulsa, des
de l’any 2012, el Programa SUMA, d’integració de centres de
recerca de Catalunya. Aquesta
iniciativa no es cenyeix al centres integrats en la xarxa CERCA, que es caracteritza per un
model de gestió autònom .
Així el Programa SUMA promou incentivar aliances entre la
totalitat dels agents del sistema presents a Catalunya, tal i
com recomana OCDE en els diagnòstics de la innovació (2010)
i de l’educació superior (2011) a
Catalunya. Unes aliances que es
poden formalitzar en fusions
d’institucions, en gerències compartides o en consorcis d’equipaments, entre d’altres actuacions.
Durant la primera convocatòria del Programa SUMA, s’han
formalitzat 6 projectes d’alian-

ICN2, que pertany al CSIC.
D’aquesta unió ha nascut, un
nou centre, l’ICN2, que s’integra
en el model CERCA i que s’erigeix en líder del clúster de la nanotecnologia del sud d’Europa.
ELS CENTRES CERCA

El govern impulsa el programa SUMA als centres de recerca

ces diverses entre agents del sistema. Un dels més exitosos ha
estat la fusió de dos centres per-

tanyents a dues xarxes diferents:
la l’Institut Català de Nanotecnologia (centre CERCA) amb el

La xarxa de centres de recerca CERCA neix fa més de deu
anys de l’aposta de la Generalitat per la creació d’un model propi caracteritzat per l’autonomia
absoluta, lluny del model burocràtic espanyol.
Autonomia en les polítiques
d’orientació científica, recursos
humans i administració econòmica però lligada a una cultura
de l’avaluació amb conseqüències.
Aquest model és un dels canvis més destacats del sistema
català de recerca que n’ha afavorit l’excel·lència. En la voluntat de reforçar-la, el Programa
SUMA promou les sinergies necessàries per situar o mantenir
els centres CERCA com a referents internacionals.


ENTREVISTA PAUL CHRISTOU, DIRECTOR D’AGROTÈCNIO

“Científics de tot el mónvolen treballar
amb els investigadors catalans”
El centre de recerca Agrotecnio centra les seves investigacions en agricultura, producció
i tecnologia dels aliments. Quin
és l’impacte que aquesta recerca té en la societat? Quines àrees clau centren les activitats
científiques d’Agrotecnio?
L’activitat de recerca d’Agrotècnio engloba tot el camí queva
des del camp fins a la taula. Estem sopant a casa, i ens posem
a la boca un tros de bistec i una
fulla d’enciam de bossa, amanit
amb oli d’oliva verge. Per a fer
aquest àpat tant senzill, saps tot
el procés què ha hagut de passar?Agrotècnio investiga què cal
per a que els cereals, lavinya i altres cultius creixin en condicions sostenibles (tan per al pagès com per al medi ambient),
identificant-hi els mínims d’aigua requerits, els fertilitzants
més adequats i com es poden reduir els pesticides de forma que
el pagès pugui aplicar els nostres coneixements a la seva terra, tot fent-lo més competitiu i
per a que pugui seguir guanyant-se la vida en l’agricultura.
Sempre tenint present que hem
de deixar la terra en bones condicions per a les futures generacions. De la collita de cereals
se’n fa pinso per alimentar vaques, gallines i porcs. Agrotecnio estudia l’efecte que l’alimentació té en aquests animals, i
com trobar noves fórmules per a
que estiguin sans ivisquin bé, intentant minimitzar l’administració d’antibiòtics i medicaments
per tal que la seva carn sigui de
la màxima qualitat. Quan al supermercat trobem els bistecs envasats, les bosses d’enciam, o
l’oli d’amanir, ens sembla tan
normal, però hi ha molta recerca al darrera. Agrotecnio també
investiga les passes del final de
la cadena, com s’ha fet l’embolcall de plàstic, que no hi hagi
contaminacions microbianes,
que es conservin totes les propietats nutricionals, el sabor, l’aspecte, i sobretot que aquell aliment sigui sa; així el consumidor
està tranquil, perquè confia en
el procés que ha sofert aquell aliment.
Una de les característiques
del centre és la sevavocació internacional. Quines són les
col·laboracions que estableixen
a Europa i el món?
És imprescindible, per fer una
recerca excel·lent, estar con-

Lleida. Quines són les sinergies que s’estableixen entre el
centre i la universitat?

tínuament treballant amb investigadors d’arreu, també d’Espanya. Hi ha grups molt potents a
Estats Units, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Holanda, Israel, Xina...
I devegades sembla el tòpic, però és cert, per exemple, que a la
Xina han fet molts estudis amb
arròs i lideren mundialment certes àrees. Del panís i de les vaques, els americans en saben
molt, i també els argentins... Estem ficats tots en molts projectes europeus que finança la Comunitat Europea, i on cada grup
de cada país aporta el seu gra de
sorra per poder arribar a un coneixement que, per nosaltres
sols, no arribaríem. També, fem
moltes ponències a congressos
internacionals, i publiquem en
revistes internacionals en col·laboració amb experts d’altres
centres de recerca o universitats:
així tota la comunitat científica
internacional se’n beneficia, de
la ciència.També enviem els nostres investigadors a fora: que coneguin les últimes tècniques,
que els especialistes mundials
d’una matèria els ensenyin apartats que aquí encara no coneixem, i a la inversa: els investigadors d’altres països tambévénen
aquí a aprendre del què fem, perquè a Agrotècnio som referents

europeus i/o mundials en la nostra matèria: microbiologia, fisiologia vegetal, biologia molecular, tecnologia dels aliments,
biotecnologia aplicada, veterinària... En realitat, a un investigador li és igual de quin país siguis: tots ens entenem amb la
mateixa llengua, la ciència (i l’anglès, que és la llengua franca
dels científics!).

“Catalunya ha
experimentat
un gran
creixement
científic en els
últims anys.
especialment
en recerca
bàsica, que és
la més teòrica”

En la seva experiència internacional, quina és la consideració té a l’exterior la recerca que
es fa a Catalunya?
Catalunya ha experimentat
un gran creixement científic en
els últims anys, especialment en
recerca bàsica (la més teòrica).
Científics de tot el mónvolen treballar amb els investigadors catalans. Ara bé, encara tenim molta feina a fer; a Catalunya encara no hem sabut prou bé com
transmetre el coneixement a les
empreses perquè es tornin més
innovadores, almenys pel que fa
referència a la part biotecnològica, i aquest és el gran repte que
tenim per endavant, de fet precisament a Agrotècnio ho tenim com un objectiu prioritari.

Ara, amb Agrotecnio, investigadors de diferents disciplines
ens hem unit per tal de respondre a les qüestions conjuntament: ens complementem els
uns als altres, i solucionen mútuament problemes als que individualment no trobàvem resposta. Hem deixat de treballar en
compartiments estancs, ara tots
els investigadors treballem a
una. He de dir que des de que
treballem plegats, la nostra recerca, tant la individual com la
col·lectiva, ha sofert una millora, tant qualitativa com quantitativa, que demostra la paraula interdisciplinarietat. Llavors
veus com treballem, com ens
ajudem els uns als altres, i
aquest valor afegit és el que val
la pena, hem millorat i estem fent
una recerca molt més excel·lent
que la que ja fèiem per separat.

També són importants les
col·laboracions a nivell intern?

En aquest sentit, el centre
estàvinculat a la Universitat de

És essencial, la relació entre
el centre i la universitat. Per començar, de la universitat surten
lesvocacions científiques, els investigadors del demà! A més,
quasi tots els investigadors
d’Agrotècnio són professors a
l’Escola d’Enginyers Agrònoms.
És un cercle, si fem bona recerca podem exemplificar millor els
temes, engrescar més als alumnes, i així augmentarà el seu interès pels estudis i la qualitat del
seu aprenentatge. El propi centre Agrotecnio forma part de
l’estratègia que té la Universitat de Lleida de qualitat de la
seva docència i de la seva recerca, sense l’empenta de la Universitat de Lleida aquest centre no
hauria estat possible.
Com a elements clau, quin
paper tenen les universitats i
els centres de recerca en l’avenç
cap a una societat del coneixement?
El resultat d’aquest cercle que
formen universitats i centres de
recerca és molt important per a
la societat. Si el professor-científic ensenya bé transmetrà els
seus coneixements científics
més enllà de l’aula, ja que l’estudiant que és també ciutadania,
es convertirà en difusor dels coneixement al seu entorn més
proper, col·laborant amb el professor en l’avenç cap a una societat del coneixement.
Per acabar, com es beneficia el centre de la seva ubicació a Lleida?
Per a un científic que estudia
l’agricultura, la veterinària i la
tecnologia alimentària, Lleida és
el paradís. Tens una Escola
d’Agronòms capdavantera en recerca i en docència; tens empreses del sector agrícola i agroalimentari, associacions d’agricultors, on pots traslladar els
coneixements que generes però
que a més et fan saber què necessiten, què és pràctic per a ells,
et fan tenir els peus al terra, no
només en el món de les idees!
A més, hi a una cosa especial
en la cultura dels ciutadans de
Lleida: el coneixement, l’amor i
el respecte per la terra, pel camp,
això, li asseguro, jo que he voltat molt de món, no ho havia trobat enlloc!

BONDIA

COMARQUES 09

L’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça, dues cares
d’una moneda pel que fa a matrimonis
La primera és la comarca amb l’índex de nupcialitat més alt de tot Catalunya
REDACCIÓ. LLEIDA

L’Alt Urgell és la comarca amb
l’índex de nupcialitat més alt de
tot Catalunya amb (4,1 per cada
mil habitants), segons dades
fetes públiques ahir per l’Idescat. L’any passat se n’hi van produir 87, un 20% més que un any
abans. La segueix de prop el Solsonès (4 per mil habitants), que

Mínimes sota
0 a totes les
comarques
lleidatanes
REDACCIÓ. LLEIDA

El termòmetre va caure i de valent la nit de dimarts a dimecres, sens dubte la més freda
d’aquesta tardor. El mercuri va
registrar mínimes per sota dels
zero graus a totes les comarques
lleidatanes, tant al Pirineu com
a la Plana. Cal remarcar els 8.1
graus negatius que esvan registrar a Baldomar, els -7,2 de Tornabous i Oliola, els -6,3 de Vilanova de Segrià o els 6,2 negatius d’Alfarràs o el Poal.
Davant l’arribada del fred intens, l’Ajuntament d’Alcarràs és
un dels que ha posat en marxa el
Pla Iglú per atendre les persones
que no tenen un lloc on passar la
nit oferint-los un aixopluc mentre duri el fred.

Rescat de ramats atrapats
per la neu al Pirineu
REDACCIÓ. ESTERRI D’ÀNEU

Els Agents Ruralsvan ajudar ahir
diversos pagesos a conduir els
seus ramats cap a les valls en
quedar atrapats per la neu a cotes altes de la muntanya.

La Granadella pregunta
els veïns sobre el seu futur
REDACCIÓ. LA GRANADELLA

Durant els mesos d’agost a novembre la Granadella ha convocat elsveïns per establir, en unes
jornades obertes de participació,
els objectius generals del poble
pels propers 10-15 anys.

Les Borges dóna a
conèixer l’oli nou
REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES

Quan tot just ha començat l’inici de la campanya de l’oli, la Cooperativa Sant Isidre de les Borges i La Borgenca preparen les
activitats per donar a conèixer
l’oli nou de la temporada.

un any abans ocupava el primer
lloc en el rànquing. A l’altre costat de la balança hi trobem també una comarca lleidatana: l’Alta Ribagorça, on només es vanformalitzar 1,9 casaments per
cada mil habitants, un 25%
menys que al 2011.
Al conjunt de les comarques
de Lleida, l’any passat es van
PUBLICITAT

produir 1.445 matrimonis, un
2% més que al 2011. A la meitat
de les comarques de Lleida, l’any
passat esvan produir menys enllaços que un any abans, si bé
van augmentar al Pla d’Urgell, el
Jussà, la Segarra o l’Urgell. Malgrat això, arreu es produeixen
menys matrimonis que abans de
la crisi econòmica.

Una parella ballant el dia del seu casament

10

TROBADA DONES RURALS

BONDIA

Bell-lloc analitza les desigualtats
d’oportunitats per a la dona rural
És el tema de la 7a edició de la Trobada de Dones Rurals del Pla d’Urgell, que se celebra dissabte
REDACCIÓ. BELL-LLOC D’URGELL

L’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, a través de la Regidoria de
la Dona,vol commemorar un any
més el Dia Internacional de les
Dones Rurals celebrant la7a edició de la Jornada de Dones Rurals del Pla d’Urgell, que enguany porta per títol Dona i territori: desigualtat d’oportunitats.
Els actes es celebraran a sala de conferències de la Incubadora d’Empreses de Bell-lloc, excepte el dinar i la pausa-cafè,
que es duran a terme a la Sala de
la Societat Cultural Recreativa.
Avui és el darrer dia per formalitzar la inscripció per participarhi i té un cost de 10 euros, que
inclou assistència, material, esmorzar i dinar.
Per formalitzar-la, cal portar
la butlleta del díptic informatiu
degudament emplenada a les
oficines de l’Ajuntament o bé fer
la inscripció online mitjançant
l’enllaç de la portada del web de
PUBLICITAT

l’ens municipal (www.belllloc.cat).
L’alcalde de Bell-lloc, Ramon
Cònsola; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; la regidora de la Dona de Bell-lloc,
Montse Segura; i la presidenta
de l’Institut Català de les Dones,
Montse Gatell, seran els encarregats d’inaugurar la jornada a
2/4 de 10 del matí. Mentre que
la cloenda de l’acte comptarà
amb la presència de la consellera de Benestar Social i Família
de la Generalitat, Neus Munté.
A banda d’expertes del sector, a
la trobada també hi participaran
diverses dones que exposaran
les seves experiències pel que fa
a la reorganització familiar o el
paper de les dones en política.
Cal destacar que mentre durin les ponències, hi haurà servei
de guarderia gratuït per a nens i
nenes de 3 a 12 anys, d’ús exclusiu per a les persones inscrites
que ho hagin sol·licitat.

AJUNTAMENT DE BELL-LLOC D’URGELL

La jornada va aplegar 200 persones l’any passat

Unes 200 dones es van aplegar l’any passat a Bell-lloc d’Urgell en la sisena Trobada de Dones Rurals del Pla d’Urgell, les xerrades i taules rodones de la qual van versar sobre El paper de la dona
rural en el desenvolupament històric i econòmic del nostre país.

PROGRAMA D’ACTES
DISSABTE, DIA 30 DE NOVEMBRE
09.00h. Acreditacions
09.30h. Inauguració. Amb la
participació de Ramon Cònsola, alcalde de Bell-lloc d’Urgell; Joan Reñé, president de
la Diputació de Lleida: Montse Segura, regidora de la Dona a l’Ajuntament de Bell-lloc;
i Montse Gatell, presidenta de
l’Institut Català de les Dones
10.00h. Ponència DONA
PROFESSIONAL I VINCLE
TERRITORIAL, a càrrec de
Mireia Baylina, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona
10.30h.Taula rodona LA REORGANITZACIÓ FAMILIAR
DE LES DONES PAGESES.
Moderada per Laura Ibànyez,
gerent de l’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de
Catalunya). Amb la participació de Mònica Montferrer
(Pujalt, Anoia), Brigitte Garolera (Serinyà, Pla de l’Estany),
Ester Gomis (Vilallonga del
Camp, Tarragonès), Maria
Rosa Dea (Fondarella, Pla
d’Urgell) i Prisca Meyer (Corroncui, Alta Ribagorça)
11.15h. Pausa-cafè
11.45h. Taula rodona LA REPRESENTATIVITAT DE LES
DONES EN EL MÓN POLÍTIC. Moderada per l’advoca-

da Sílvia Requena. Amb la
participació de Mercè Valls,
alcaldessa de Torà; Rosa
Amorós, diputada al Parlament de Catalunya i regidora
a l’Ajuntament d’Isona; Francina Vila, regidora de l’Ajuntament de Barcelona; Montserrat Carrera, diputada al
Parlament de Catalunya i alcaldessa de Cunit; i Dolors
Rovirola, alcaldessa de Vilademuls
12.30h. Taula rodona DONA
EMPRENEDORA: LA REALITAT DE L’EMPRESA EN
L’ÀMBITTERRITORIAL. Moderada per Rosa Palau, exsecretària general de la UGT a
Lleida. Amb la participació
d’Aurembiaix Baldomà (Belllloc), Maria Roman (Pla de
l’Estany), Anna Lafont (Barcelona) i Ares Prades (Llesp,
Alta Ribagorça)
13.15h. Cloenda a càrrec de la
consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; i l’alcalde de Bell-lloc, Ramon
Cònsola. Modera l’acte la presentadora de Lleida TV Mariví Chacón
13.30h. Dinar cloenda
Avui és el darrer dia per
formalitzar les inscripcions
per assistir a la jornada, el
preu de la qual és de 10 euros. Es poden formalitzar al
web www.bell-lloc.cat

ACTUALITAT 11

BONDIA

El PSOE expedienta els 14
diputats ‘infidels’ del PSC
ARXIU

El PSOE ha obert aquest dimecres un expedient als 14 diputats
del PSC al Congrés, entre ells la
diputada lleidatana Tere Cunillera, per trencar la disciplina
de vot, el passat 29 d’octubre,
quan esvan abstenir sobre la iniciativa d’UPyD que proclamava
que el dret a decidir és de tot el
poble espanyol. Fonts parlamentàries han confirmat que els diputats han rebut una carta del
grup socialista en què se’ls informa de la mesura i se’ls atorga un
termini d’una setmana perquè
presentin les al·legacions que estimin oportunes.
El coordinador dels diputats
del PSC, Albert Soler, elaborarà
una única resposta a la demanda d’explicacions per part de la
direcció del grup socialista.Una
vegada rebi les al·legacions del
PSC, la direcció decidirà si imposa una multa als socialistes catalans, que esvan desmarcar del
suport del PSOE a la moció

Pérez Rubalcaba, líder del PSOE, ha expedientat els diputats del PSC

d’UPD contra el dret dels catalans a decidir el seu futur.
L’episodi del passat 29 d’octubre va ser el segon en vuit
mesos en què el PSC es va saltar la disciplina de vot i, en les
dues ocasions, va ser per iniciatives relacionades amb el procés
sobiranista de Catalunya, cosa

que va multiplicar les veus a les
files del PSOE, i també del PSC,
que reclamaven una ruptura
entre tots dos partits.
En la primera ocasió, 13 diputats socialistes catalans al Congrés van votar a favor de les resolucions de CiU i d’ICV sobre el
dret a decidir, mentre que Car-

El líder dels socialistes a Madrid,Tomás Gómez, ha consumat aquest dimecres la seva
amenaça de deixar el seu escó
al Senat si el PSOE no trencava el pacte que ha fet amb el
PP per renovar el Consell del
Poder Judicial (CGPJ). Gómez
va demanar a Alfredo Pérez
Rubalcaba que el grup socialista no recolzés la candidaturadeGerardoMartínezTristán,
jutge del Tribunal Superior de
Justícia de Madrid, a vocal de
l’òrgan de govern dels jutges.
me Chacón no va votar. Llavors,
van ser multats amb la sanció
més alta que recull el reglament
intern del grup, 600 euros.
Aquesta aquesta vegada el càstig podria ser inferior perquè
els parlamentaris del PSC novan
votar en contra sinó que es van
abstenir.

Merkel tanca
una “gran
coalició” amb
els socialistes

TOMÁS GÓMEZ
DIMITEIX AL SENAT

Mas crida a no reproduir
els errors de l’Estatut

Absolt el mosso que va
pegar David Fernàndez

L’alternativa al ‘no acord’ és ‘un desastre total’

En el desallotjament de la Plaça Catalunya

AGÈNCIES. BOMBAI

El president de la Generalitat,
Artur Mas, va fer ahir de matinada des de Bombai (Índia) una
crida per no tornar a reproduir
en la consulta sobiranista els
errors polítics de la negociació
de l’Estatut. “És el que temo”, ha
arribat a afirmar, i per això ha tret
importància al retard en l’acord

sobre com sol·licitar a l’Estat la
consulta, però ha instat tots els
partits a “fer-ho de forma diferent i millor” que amb l’Estatut.
Pel líder de CiU arribar ara a un
acord és “bastant més difícil”
que amb l’Estatut però en aquesta ocasió “no hi pot no haver-hi
un acord” perquè, ha alertat, l’alternativa és “un desastre total”.

AGÈNCIES. BARCELONA

Un jutge ha absolt el mosso d’esquadra que va donar diversos
cops de porra a l’ara diputat de
les CUPDavid Fernàndez durant
el desallotjament de la plaça de
Catalunya del 27-M, a l’estimar
que la seva actuació va ser proporcionada, encara que adverteix que li va donar més cops

seguits del previst en els protocols de l’ús de porres. L’absolt és
el subinspector de les brigades
ARRO dels Mossos Jordi Arasa,
responsable de l’operatiu en el
desallotjament dels indignats de
la plaça de Catalunya de Barcelona, per al qual Fernàndez demanava penes de multa i indemnitzacions per 1.300 euros.
PUBLICITAT

El Senat italià expulsa Silvio Berlusconi
després de ser condemnat per corrupte
Perd la immunitat relativa davant els altres processos en marxa contra ell
AGÈNCIES. ROMA

Silvio Berlusconi ja no és senador, ni forma part del Parlament
italià, i amb això ha perdut també la immunitat relativa. La seva expulsió ha estat acceptada
aquest dimecres pel ple de la
Cambra alta. L’exclusió ha estat
votada en aplicació de la llei anticorrupció, aprovada al desembre, que imposa l’expulsió del
Parlament als que hagin estat
condemnats a una pena superi-

ARXIU

Silvio Berlusconi

or als dos anys. Dos tribunals
de Milà havien condemnat el líder de la dreta a quatre anys de
presó i a cinc (rebaixats a dos)
d’allunyament de càrrecs públics, sentències ratificades
aquest agost pel Suprem italià.
Berlusconi ha renunciat a estar
present al Senat, per evitar la humiliació de ser acompanyat a la
porta després de votar. Centenars dels seus seguidors han
fet protestes al carrer.

AGÈNCIES. RIGA

El primer ministre de Letònia,
Valdis Dombrovskis, ha anunciat aquest dimecres la dimissió en
ple del Govern que encapçala per
l’enfonsament d’un centre comercial a Riga que va ocasionar
54 morts, dijous de la setmana
passada. El cap de l’Executiu letó ho ha anunciat després de reunir-se amb el president, Andris
Berzins. “Tenint en compte la
tragèdia del centre comercial i
les seves circumstàncies, és necessari un Govern que tingui el
suport d’una majoria clara al
Parlament”, ha assenyalat Dombrovskis, que ha subratllat que
assumeix “la responsabilitat política” de l’accident. La dimissió
deixa en una situació complicada Letònia, que al gener ha d’entrar a formar part de l’eurozona.

Per trencar la disciplina, el 29 d’octubre, abstenint-se en la iniciativa d’UPyD
AGÈNCIES. MADRID

Dimiteix el
govern de
Letònia per
un accident

AGÈNCIES. BERLÍN

El bloc conservador alemany liderat per la cancellera, Angela
Merkel, va arribar ahir, després
d’una llarga nit de negociacions,
a un acord amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) per governar
els pròxims quatre anys en una
“gran coalició”. L’acord es produeix a dos mesos que Merkel
aconseguís en les eleccions una
victòria que lava deixar a cinc escons de la majoria absoluta, la
Unió Cristianodemòcrata (CDU),
l’ala bavaresa de la Unió Socialcristiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD). L’últim escull que haurà de superar aquest
acord serà la consulta a la militància socialdemòcrata.

12

ESPORTS

BONDIA

El Madridvenç i serà 1r de grup a la
Champions, i la Reial Societat, fora
Els blancs van superar amb facilitat el Galatasaray (4-1), tot i jugar bona part del partit amb un menys
AGÈNCIES. MADRID

El Reial Madridva confirmar ahir
la seva classificació com a primer de grup de la Champions,
després de superar un Galatasaray (4-1), tot i que els turcs
van jugar més de la meitat del
partit amb un jugador menys,
després que l’àrbitre expulsés
Sergio Ramos per agafar un rival per la samarreta. Els blancs
no van fer un bon partit, però
amb la seva pegada (gols de Bale, Arbeloa, Di Maria i Isco) enva
tenir prou per superar el conjunt
turc.

Els donostiarres,
impotents
La Reial Societat va
caure amb rotunditat
amb el Xàkthar (4-0)

El Bayern de Pep
segueix sense fallar
El conjunt muniquès va
superar el CSKA de
Moscou a domicili (1-3)

UEFA.COM

L’altra cara de la moneda va
ser la Reial Societat, queva confirmar els pitjors pronòstics i va
quedar fora de la segona fase
després de caure amb claredat
amb el Xàkthar Donetsk (4-0),
en un nou partit dels donostiarres en competició europea.
Altres resultats d’ahir
Man. City. 4 - Viktoria, 2.
Leverkusen, 0 - ManU, 5.
Juventus, 3 - Copenhague, 1.
Anderlecht, 2 - Benfica, 3.
PSG, 2 - Olympiacós, 1.
CSKA, 1 - Bayern M., 3.

Gareth Bale celebra el seu gol, que obria el marcador al Bernabéu

PUBLICITAT

Ecclestone:
“El problema
es Ferrari o es
Fernando?”
El cap de la F1 dubta
AGÈNCIES. MADRID

Bernie Ecclestone, en una entrevista concedida al diari Marca,
afirma que no té clar qui és el culpable de la falta de triomfs de
Ferrari: “No sé si el problema és
Ferrari o Fernando. Espero que
no hagi perdut l’entusiasme que
tenia. El problema és que si creu
que l’equip no pot donar-li el cotxe que espera, perdrà entusiasme. És lògic, no?”
I és que, segons Ecclestone, la
gent pensa que el nom de Ferrari és suficient per guanyar i no
és així. No obstant això, l’home
fort de la Fórmula 1 creu que el
panorama canviarà el proper
any, ja que està segur que Luca
Cordero di Montezemolo, president de Ferrari, “posarà molt
més en l’equip la temporada que
ve i gràcies a això esveurà un altre Ferrari”. Ecclestone té clar, si
més no, que no es poden comparar Alonso i Vettel. “Són diferents. Diferents com a pilots i
com a persones”.

PROPOSTES 13

BONDIA

ENTRA A bondia.cat SI VOLS INFORMAR-TE DE MÉS ACTES CULTURALS
Exposicions
Exposició a benefici de Mans
Unides
Antic Casal de Joventut Republicana (av.
Blondel, 64). Fins el 4 de desembre

treball cinematogràfic i que plantegen
una profunda reflexió sobre el paisatge. Destaquen les fotos de la Zona Zero a Nova York.

El Silencio
Fundació Tekhnikós. C/ Sant Pere Claver,
47. Verdú.
Fins al 22 de desembre

Centre Cultural El Casal. Almacelles.
A les 20.00 hores.

Els Armats de Lleida presenten la xerrada col·loqui amb Xavier Caufapé, metge especialista en medicina esportiva i
Marta Ferrusola (membre de la sectorial d’esports de CDC).

Presentació del llibre a càrrec de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.

Tallers

Salut i amistat

Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega.
A les 20.00 hores

Museu de la Noguera. Balaguer
Fins el 23 de febrer

El caminant davant el congost

C/ Enric Granados, 19 entrèsol.
A les 19.30 hores

La petjada dels jueus a
Catalunya

O rei o res

Exposició de pintures i mercadet de labors on, a través de l’adquisició d’articles, es pot col·laborar en projectes humanitaris.

Un món d’oportunitats

Cicle de caminades organitzades per la
Paeria de Cervera.

Primera conferència de les tres programades, amb el títol El patrimoni dels jueus a la Catalunya medieval. Noves descobertes, a càrrec de Jordi Casanovas,
doctor en filologia hebrea . Aquest cicle de conferències es fa amb motiu de
la propera inauguració de la exposició
Tragèdia al call. Tàrrega 1348.

El desembre de 2007Yen Chun Lin, nascuda aTaiwan l’any1960,va exhibir a la
fundació una mostra de la seva obra
plàstica sobre seda. Enguany, en l’exposició El Silencio veurem l’expressió
de l’artista en un àmbit més auster i profund, en el qual empra el traç fosc sobre
papers de diferents qualitats, gruixos i
textures i entensions, tot convidant l’espectador a una reflexió sobre l’origen i
l’essència de totes les coses.

Exposició sobre el conte Jaume d’Urgell, amb més de 150 objectes dels segles XIV i XV, entre els quals està la talla de la Mare de Déu d’Almatà.

Créixer en família

Ateneu Popular de Mollerussa. C/ Camí
del Palau, 11 baixos. A les 20.30 hores

Catalunya i la guerra de
Successió

Conflictes i responsabilitats és el títol de
la xarrada, emmarcada en el cicle Créixer en família.

L’Ateneu organitza la conferència Homenatge a Josep Sunyol i Garriga, president del Barça. L’altre president assassinat, a càrrec de l’escriptor Jordi Badia.

Adenaueriel“miraclealemany”

Inauguració de la mostra (19.00) itinerant, emmarcada en la commemoració
del tercer centenari de la Guerra de Successió que se celebrarà l’any 2014.

Lleida: de la postguerra als
anys seixanta
Sala d’exposicions. Planta 1 del Centre
de Cultures (Cappont).
Fins el 9 de gener

Exposició fotogràfica de Ramon Borràs.

Energia

CaixaFòrum. Lleida.
Fins el 19 de gener del 2014.

Exposició que pretén informar sobre la
importància de preservar el medi i conscienciar la població de la necessitat de
fer un ús eficient dels recursos energètics. Presenta un panorama de les energies del segle XXI i proposa una immersió en el concepte científic d’energia.

Wim Wenders Photographs
Fundació Sorigué.
Fins el 30 de març del 2014.

Exposició fotogràfica sobre el cineasta
alemany. La mostra presenta una selecció de fotografies panoràmiques de gran
format, fetes pel director durant els darrersvint anys, de forma paral·lela al seu

Conferències
Biblioteca Jaume Vila. Mollerussa.
A les 18.30 hores.

CaixaForum. Av. Blondel, 3.
A les 19.00 hores

Conferència sobre el polític alemany, reconstructor moral, polític i econòmic de
l’Alemanya devastada pel nazisme i un
dels polítics europeus que va tenir un
papel actiu en la reconciliació francoalmenya en l’Europa de postguerra.

Violència de gènere
Biblioteca Pública. Lleida.
A les 19.00 hores.

Xerrada sobre la violència de gènere i
les polítiques per a la seva prevenció i
eradicació, a càrrec de Rosa Amorós.
S’emmarca en la commemoració del dia
contra la violència masclista.

Com fer un estudi de mercat
Sala d’actes del CEI. Cervera.
A les 19.00 hores.

Homenatge a Josep Sunyol i
Garriga

Palma. Centre de Recursos Juvenils.
A les 18.00 hores. Cal inscripció prèvia a:
joventut@paeria.cat o al tel. 973700666

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat
una campanya de 13 tallers informatius
que es poden seguir des del centre juevenil de la Palma. El d’avui dijous, porta per títol #mónAustràlia.

Els reptes jurídics davant la
crisi
Auditori del Centre de Cultures
(Cappont). A les 09.30 hores

Inauguració de les 23s Jornades Jurídiques a càrrec de Teresa Areces (secretària general de la UdL) i Alfons Conesa (director de l’Agència Catalana del
Consum).

Literatura

Projecte del pantà de
l’Albagés

Conèixer Martí i Pol

Xerrada del projecte de la presa del pantà de l’Albagés a càrrec de Josep M. Serra, director tècnic d’AcuaEbro.

Tots volem el millor per ella (+12). 16.00, 18.00, 20.00,
22.05
Gran piano (+12). 16.30, 18.10,19.50, 21.50
Esto no es una cita (+12) (HD). 16.35, 20.25
El estudiante (+12) (HD). 18.20, 22.05

Principal Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
Capitán Phillips (+12). 16.40, 19.20, 21.45

Lauren C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 -

www.laurenfilm.es
El juego de Ender (+7). 16.30, 19.20, 22.20, •00.30
Blue Jasmine (+12). 16.15, 18.15, 20.15, 22.15, •00.15
Séptimo (+12). 16.30, 18.30, 20.30, 22.15,
•00.15
Thor: el mundo oscuro (+7). 16.30, 19.30, 22.20,•00.30
Malavita (s/c). 16.00, 18.10, 20.20, 22.25, •00.30
Plan en Las Vegas (+12). 16.00, 18.10, 20.20, 22.30,
•00.30
Los juegos del hambre: en llamas. 16.10, 19.10, 22.10
Somos los Miller (+16). 16.00, 18.10, 20.20, 22.30,
•00.30
¿Quién mató a Bambi? . 16.10, 18.10, 20.10, 22.10,•00.10
Insidious 2 (s/c). 16.15, 18.20, 20.25, 22.30, •00.30

Funatic C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02
La por (+12) (català). 15.00, 19.15, 19.30,20.45, 22.55
La cabaña en el bosque (+16) (VOS) (dl. a dj.) 16.30,
Don Jon (+16). 15.00
El médico alemán (dl. a dj.) +16). 16.15.
La mirada del amor (+7). 17.45

Sala de Juntes del 2n pis de la Facultat de
Lletres (Rectorat). A les 19.00 hores

Concursos
Epistolae
Bases de participació:
www.guerracivilalcoletge.cat

1r certamen literari de cartes sobre la
GuerraCivilespanyola,ambtotselsseus
anversos i reversos, en format de carta.
Aquestes es poden presentar fins el 30
de novembre del 2013. El veredicte es
farà públic el dia 8 de gener del 2014,
coincidint amb el 75è aniversari de la
caiguda d’Alcoletge a la guerra civil.

VII Premi Mila de Periodisme
per a la igualtat de gènere a
Lleida
www.paeria.es/politiquesigualtat
Tel. 973 700 461 o al correu elèctronic:
politiquesigualtat@paeria.cat

Projecció del documental Guatemala.
Rescatant la memòria, de Gemma Garcia i Iolanda Parra. Posteriorment Daviv Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona impartirà una conferència.

Filmets per la convivència
Biblioteca central comarcal. Tàrrega.
A les 20.30 hores.

Projecció devuit curtmetratges quevolen fer reflexionar l’espectador sobre la
immigració i els factors socials que l’envolten.

Diversos

Espai Màrius Torres de la Biblioteca
Pública. Lleida.
A les 18.00 hores.

Una flor per un projecte

Trobada del grup de lectura fàcil entorn
l’obra No estem mai sols. Conèixer Miquel Martí i Pol, de Carme Pérez Arnau.

Trobada delsvoluntaris/es que han treballat en la confecció de les flors per a
Una flor per un projecte. El projecte és

Cinemes
Rambla C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26

Cinema i drets humans

Xerrada a càrrec de Jordi Gatnau, coaching.

Xerrada emmarcada en el seminaris de
creació d’empreses innovadores.

Albagés. A les 19.00 hores

Projeccions

Biblioteca Comarcal Jaume Vila.
Mollerussa. A les 20.30 hores

Jornades

Esports
Plaça Joan Salat. Cervera. 09.30 hores.

Coach

Museu comarcal de Cervera.
Fins el 5 de gener del 2014.

la Criobiopsia, extracció de mostres en
fred de part del tumor que apareix dins
el bronqui, permetent un anàlisi de la
mostra net, ràpid i precís.

Beneficis de l’activitat física

Sala d’actes de l’Hospital Arnau de
Vilanova. A les 18.00 hores

La Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida,
juntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya -demarcació de Lleida- obren la convocatòria per a la presentació de treballs periodístics que fomentin les polítiques de promoció de les
dones en tots els àmbits. El termini de
presentació dels treballs finalitza el proper 31 de gener del 2014.

Premi Ramon Roca
Boncompte
Informació i bases:
www.firatarrega.cat/formació/premiramon-roca-boncompte

Quarta edició del premi convocat per
Ros Roca Group i FiraTàrrega amb una
dotació de 6.000€. El guardó té com a
objectiu erigir-se en una eina útil en la
recerca d’estudis culturals, estant obert
a aquelles investigacions que girin al
voltant de l’anàlisi o recerca en el camp
de la gestió cultural. Els originals es poden presentar fins el 15 d’abril del 2014
enviant-los al correu electrònic de Fira
de Tàrrega.

PROGRAMACIÓ I HORARIS DEL 22 AL 28 DE NOVEMBRE. (°) Matinal de diumenge. (•) Sessió golfa: divendres, dissabte i vigílies de festius.
Un cerdo en Gaza (apta). 19.20
Todas las mujeres (+12). 21.00
La vida de Adèle (+16). 22.00
El postre de la alegría (+7). 15.00
Sister (+16). 21.20
Una familia de Tokio (+7) (VOS). 22.30
Una familia de Tokio (+7). 18.55

JCA Alpicat C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó.

Plan en Las Vegas (+12). °11.30,°13.30, 15.30, 17.30,
19.30, 21.30, •23.30
Plan en Las Vegas (+12). °12.30,°14.30,16.30, 18.30,
20.30, •00.30
Gravity (+16) (3D). °12.0, °13.40, 15.20, 17.00
Thor 2: El mundo oscuro (+7) (3D). 18.40
Thor 2: El mundo oscuro (+7).°11.30, °13.40, 15.50,
18.00, 20.10, 22.20, •00.30
La huida (+16) (HD). 20.50, 22.40, •00.35
El juego de Ender (+7). °11.40,°13.50, 16.00, 18.10,
20.20, 22.30, •00.40
Somos los Miller (+16). °12.25,°14.25, 16.25, 18.25,
20.25, 22.25, •00.25
Doraemon i Nobita Holmes (apta) (català). °12.00,
°14.30, 16.25, 18.20
Pacto de silencio (+12). 20.10,22.20, •00.30
Turbo (apta). °11.30, °13.20, 15.10, 17.00,18.50
Retornados (+12). 20.40, 22.30, •00.15
Epic: el mundo secreto. °11.45,°13.40, °15.30
El mayordomo (+12). 17.25, 19.45, 22.05, •00.25
Justin y la espada del valor (apta). °12.15, °14.00

Una casa en Córcega (+7). 16.05, 17.45, 19.20, 21.05,
22.40, •00.15
Los juegos del hambre: en llamas (+16). °11.30, °14.10,
16.50, 19.30, 22.10, •00.50
Los juegos del hambre: en llamas (+16). °12.50, 15.30,
18.10, 20.50, •23.30
Blue Jasmine (+12). °12.00, °13.55, 15.50,17.45, 19.40,
21.35, •23.30
El pequeño mago (apta) (HD).°11.30, °12.55, 14.20,
15.50, 17.15
Malavita (+16) (HD). 18.40, 20.40, 22.40. •00.40
Zipi y Zape y el club de la canica (apta). °12.30, °14.10,
15.50, 17.30, 19.10, 20.50
Insidious: Capítulo 2 (+16). 22.25, •00.25
¿Quién mató a Bambi? (+16). °12.20, °14.00, 15.40,
17.20, 19.00, 20.40, 22.20, •00.00

Urgell C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13.
www.circusa.com
Los juegos del hambre: en llamas (+12). Dv. 22.30; Ds.
18.00, 20.40, 23.30; Dg. 16.15, 19.00; Dl. 22.15
Los juegos del hambre: en llamas (+12) (Digital HD). Dv.
22.30; Ds. 20.10, 22.45; Dg. 17.30, 20.15; Dl. 22.15
Epic: el món secret (apta) (Digital HD). Ds. 18.15
El postre de la alegría (+7). Dv. 22.30; Ds. 18.20, 20.20;
Dg. 16.20, 18.20; Dl. 22.15
Mud (+12). Ds. 22.30; Dg. 20.00
Majèstic Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30.
www.circusa.com

Los juegos del hambre: en llamas (+12). Dv. 22.30; Ds.
17.15, 20.00, 22.40; Dg. 17.30, 20.15; Dl. 22.15
Grand Piano (+12). Dv. 22.30; Ds. 20.00, 22.30; Dg.
16.00, 18.15, 20.00; Dl. 22.15
Amics per sempre (apta). Ds. 18.15; Dg. 16.15

Casal C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64.
El mayordomo (+12). Dv. 22.15; Ds. 22.15; Dg. 19.30
Les aventures de Tadeu Jones. Ds. 19.15; Dg. 17.30

Armengol Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig.
Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu (apta).
Ds. 18.15; Dg. 17.00
Capitán Phillips (+12). Ds. 22.30; Dg. 19.30; Dl. 22.15
Casal C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00
64. www.circusa.com
Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu (apta).
Dis. 18.15; Dg. 17.00
Prisioneros (+16). Ds. 22.30; Dg. 17.00, 19.30; Dl. 22.15
El Casal C/ Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 47.
www.circusa.com
Les aventures de Tadeu Jones (apta). Dg. 17.00
Rush (+12). Dg. 20.00
La Lira C/ Barcelona, 1. Tremp - Tel.: 973 11 92 11.
www.circusa.com
Thor: el mundo oscuro (+7) (Digital HD). Ds. 22.15; Dg.
19.30; Dl. 22.15
Els Croods (apta) (Digital HD). Dg. 17.00.

Bondia.cat 28/11/20123

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Bondia.cat 28/11/20123

Similar a Bondia.cat 28/11/20123 (20)

Más de Bondia Lleida Sl

Más de Bondia Lleida Sl (20)

Bondia.cat 28/11/20123