TITULAR DE PORTADA: Arrels atén l'últim any un 25% més de persones sense llar FOTO DE PORTADA: El Govern lliura al Parlament els pressupostos del 2011

1. dimecres 1 de juny 2011
ajunTamenT de solsona
La pedregada de desfilada de
dilluns afecta 400 moda sènior
hectàrees de cultius a Solsona
Una trentena de
La tempesta de pluja barrejada amb persones van par-
pedra, que va afectar diversos muni- ticipar a l’activitat,
cipis, va danyar unes 344 hectàrees que va omplir el
de cultius de llavor i 55 de fruita de Teatre Comarcal.
pinyol. Segrià / Noguera P. 8 Pirineus Pàgina 8
Arrels atén l’últim any un 25%
més de persones SENSE LLAR
L’entitat solidària lleidatana fa una crida a les administracions perquè paguin
els ajuts compromesos ja que existeix un elevat risc de desatenció Lleida Pàgina 7
o alberTo esTévez (efe)
els pressupost de la Generalitat
dobla el dèficit permès per l’estat
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
> Un 68% d’abstinència en
els fumadors que reben
missatges SMS de suport
LLeidA Pàgina 7
> Piris: “A Aragó
em veuen com
un lladre i, aquí,
com un traïdor”
LLeidA Pàgina 7 Avui P. 3 i ed. 4
cat
núm. 1.343 any 6 / BONDIA

2. 2 d’interÈS DImecres 1 De juny De 2011
eL teMPS
Vielha
Vielha
3/15
ServeiS
Telèfons val d’aran
A LLeidA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112
alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
06.26h 6/19
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 21.25h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 5/18
La meteorologia no en-
de Suert
Urgències mèdiques 4/17 cerdanya
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222
tén de dates: ve el juny i d’Urgell
6/20
4/14
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 la fresca ens domina nova
Tremp
8/23 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 Un comentari ben estès a casa nostra ha es-
Fibrolleida 649 873 838 tat “sí que fa fresca!”. I no porten poca raó. pallars
Creu Roja El matí és de primavera encetada i no pas de jussà Solsona
Lleida 973 279 900 7/21
Agramunt 973 390 880
juny, que recordem que avui comença. Un
Balaguer 973 445 795 ambient net, això sí, amb pocs núvols. Una
Cervera 973 532 084 solsonès
excepció: el nord del Pirineu, on estarà nú- noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
vol i on anirà nevant. Sí, sí, nevant, amb el
Tàrrega 973 500 679 fred que farà allà serà fàcil que per sobre
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
els 1900 metres ho faci. Poca calor aquesta Balaguer
Servei de Suport 8/23
en el Dol de Ponent 973 501 503
tarda. Demà tornen els rams.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Estació d’Autobusos 973 268 500 8/23
urgell
dijous
divendres
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
simó Príncep de Viana, 99 Lleida 9/24
9/23
anadon Balmes, 44 9/24
De 22.00 a 00.00 h
sàez Pons Major, 27 segrià
Zaldivar Baró de Maials, 20 Les Borges
De 00.00 a 09.00 h
Blanques
9/24
Zaldivar Baró de Maials, 20
garrigues
farmàcies deMà
De 9.00 a 22.00 h
Baquero Riu Ebre, 10. Cappont
Garrós Prat de la Riba, 53
De 22.00 a 00.00 h
salafranca Lluís Companys, 12 Comercialización
martí Anselm Clavé, 35 de material técnico para todo
De 00.00 a 09.00 h tipo de maquinaria industrial
martí Anselm Clavé, 35
www.f2rindustriale.com
al·lèrGies (Del 30-05 al 5-06) SUMINISTRO, ASISTENCIA Y DESARROLLO f2rindustriale@gmail.com
Parietària 3 a Pi 2 = COMPLEJO DE LA CAPARRELLA, 97 · EDIFICIO CEE12, MODULO 2.12
Gramínies 4 = Plàtan - - 25192 LLEIDA (ESPAÑA) · TEL I FAX 973 274 752 · 627 010 571
olivera 4 = Pollancre - -
avellaner - - salze - -
auró negundo - - Vern - - TAROT DE NURIA
freixe - - Xiprer 1 = ¿Tienes dudas en el amor?
melcoratge 0 = alternaria 4 = ¿Negocios, salud?
om - - cladosporium 4 =
¿Eres sensible? Confía en mí.
niVell acTUal i risc D’al·lèrGia Llámame (NO GABINETE)
nul 0 mitjà 2 màxim 4
Baix 1 alt 3
Tel. 806402577
precio llamada fijo 1.18€, móvil 1.54€
niVells De PreVisiÓ
en augment a en descens D Apart.correos 1126 c.p 08203
estable = situació excepcional ? Sabadell (BCN) Nuria.c.s
Escola de Música
Fes d’aquest estiu tot un espectacle
Conservatori Casals d’estiu Colònies Musicals
Escola de Teatre Musical
Escola de So i Tecnologia 973 26 39 06
www.l-interpret.com

3. dimecres 1 de juny de 2011 avui 3
economia
el Govern de la Generalitat va donar llum verda ahir presidenta del Parlament. els comptes d’aquest any situació de les finances de la Generalitat, que requereixen
al Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de s’aproven després de la pròrroga pressupostària deguda un exercici rigorós i difícil d’ajust de la despesa pública
catalunya per al 2011, que el conseller d’economia, a la convocatòria electoral del novembre passat. Aquests no financera a càrrec de recursos generals del 10%,
Andreu mas-colell, va lliurar posteriorment a la pressupostos estan marcats pel context econòmic i per la concretament, 2.680 milions d’euros.
La Generalitat aprova uns la ministra
pressupostos que doblen el salgado
recorda
dèficit permès per l’Estat que seran
“inflexibles”
La ministra d’Economia i
Els comptes per a l’any 2011 són de 24.112 milions d’euros, un 10% Hisenda, Elena Salgado,
menys que el 2010, amb una rebaixa en termes absoluts de 2.680 milions va explicar que el Govern
espanyol serà “inflexible”
xavier alsinet (acn) aquest any perquè totes
redacció / aGències
barcelona les comunitats autònomes
compleixin l’1,3% de dèfi-
El Govern de la Generalitat va
cit pactat en el Consell de
aprovar ahir el projecte de pres-
Política Fiscal i Financera.
supostos per al 2011 que tenen
“No és la primera vegada
com a objectiu “reequilibrar” i
que es presenta un pres-
“reconduir” les finances de la
supost amb un dèficit
Generalitat i per això es preveu
superior a l’autoritzat”,
una reducció de la despesa de
va assenyalar la ministra
2.680 milions d’euros, un 10%
en una roda de premsa
respecte a l’any passat, situ-
convocada per presentar
ant la despesa total en 24.122,5
dades d’execució pres-
milions d’euros. El pressupost
supostària de l’Estat i de
consolidat, incloent Generalitat
les comunitats autòno-
i empreses públiques, suma un
mes. “El que importa és
total de 39.354 milions, lleuge-
l’execució de les despeses
rament per sota de l’any pas-
i com evolucionin els in-
sat. El conseller d’Economia
gressos”, va afegir.
i Coneixement, Andreu Mas-
El ministeri examina-
Colell, va situar “l’austeritat”,
rà els pressupostos que
la “prioritat de la despesa so-
finalment aprovi el Par-
cial”, la “credibilitat” i la “cor-
lament i després vigilarà
responsabilitat” de l’Estat com
“fins a quin punt es com-
els principis que sustenten els
pleixen o no” els plans de
comptes.
reequilibri que han de si-
tuar el dèficit de l’autono-
dèficit: del 2,6% al 1,3%
mia el 2011 en l’1,3% del
Sobre la corresponsabilitat,
PIB. Si hi ha desviacions,
Mas-Colell va garantir que es
“el ministeri aplicarà de
podrà complir amb l’objectiu
manera estricta tots els
de dèficit, de l’1,3%, si l’Estat
mecanismes de control
es compromet a pagar els 1.450
previstos”, va dir.
milions del fons de competiti-
la presidenta del Parlament, núria de Gispert, va rebre de mas-colell els comptes en un llapis usb
vitat, 1.200 milions per una me-
todologia alternativa del càlcul avança els 1.450 milions. exemple que els ingressos no PIB. És amb aquesta voluntat partida de despeses que aug-
de la disposició addicional ter- financers de la Generalitat de d’austeritat que es redueix la menta és la d’interessos, que
cera de l’Estatut, i 200 en l’alie- massa endeutament l’any 2010 se situen a nivells despesa no financera un 10%, passa a ser de 1.477,9 milions,
nació d’actius. Si no és així, el Aquests són els primers propers al 2006, o bé que la situant-la en 24.112,5 milions amb un increment equivalent
dèficit que calcula la Generali- comptes de la Generalitat que despesa no financera ha crescut (2.680 menys). al pressupost de Cultura o Em-
tat per al 2011 serà d’un 2,66%, suposen un decreixement en un 60% entre el 2004 i el 2010. presa i Ocupació. Mas-Colell, a
el doble de l’objectiu marcat l’àmbit de les despeses, fruit La conseqüència, va afegir, ha contenció també al 2012 més, ja va avançar que la con-
per l’Estat. Mas-Colell estima tant de la situació econòmica estat un “desbordament del La reducció, però, no és li- tenció de la Generalitat previ-
que el dèficit es podria situar global com la situació de les dèficit” i un “increment insos- neal, i destaca la davallada de siblement seguirà l’any que ve,
en l’1,26% del PIB, per sota de finances de la Generalitat. De tenible de l’endeutament”, que l’apartat d’inversions, que es tot preveient uns comptes pel
l’1,3% compromès, si l’Estat fet, Mas-Colell va posar com a va arribar al 2010 al 16,2% del redueix més d’un 40%. L’única 2012 també “austers”.
territori, agricultura i empresa i ocupació, els departaments més afectats
Els tres departaments amb Territori, amb el 24%, fins ons; encapçalen els ajustos. menys pateixen la tisorada. molt per sobre del que s’havia
un tant per cent més alt de als 1.144 milions; Agricultu- Interior, amb el 6,4%, fins als pressupostat, i, per tant, la ti-
retallada són Territori, Agri- ra, amb el 23,4%, fins als 367,2 1.144,6 milions; Salut, amb el cas de salut sorada pot ser més important.
cultura i Empresa i Ocupació. milions; Empresa i Ocupa- el 6,5%, fins a 8.978 milions; Finalment, la tisorada a De fet, és el departament que
Disposen d’entre un 23% i ció, amb el 23%, fins als 586,3 Ensenyament, amb el 7,4%, Salut serà del 6,5%. Ara bé, retallarà més en termes abso-
un 24% menys de diners per milions i Presidència, amb fins als 4.834 i Justícia, amb el aquest càlcul no té en compte luts, perquè és també el que
aquest 2011. el 20,9%, fins als 536,2 mili- 8,9%, fins als 911,7; són els que el que es va gastar realment, s’emporta més diners.

4. 4 opinió dimecres 1 de juny de 2011
editoriAl cArtes Al director
Austeritat pressupostària cultura de la pau: del conflicte a l’harmonia
La Generalitat va presentar ahir els comptes per enguany, marcats per l’austeri- Imaginant horitzons nous
tat de la que s’ha parlat en els últims mesos. En percentatges, parlem d’un 10% Sembla ser que en el nostre món el conflicte és omnipresent i omnipotent: entre països, entre col·lectius, entre perso-
nes; a la comunitat internacional, a casa, al treball, al carrer, als negocis, a les associacions. Fins i tot entre religions i
menys, el que significa, en valors absoluts, una rebaixa de 2.680 milions d’euros. en el si de grups espirituals diversos. Diem “sembla” perquè els conflictes no solament són un objecte cobejat per part
Ningú nega que la tisorada és monumental, però es dóna la circumstància que de la majoria de mitjans de comunicació social, que ens bombardegen cada dia amb problemes, disputes, conflictes i
desgràcies de tota mena, sinó que també formen part de la nostra experiència vital diària.
l’objectiu de la reducció del dèficit fiscal ha quedat a l’aire, perquè el Govern català És cert que han existit conflictes en tots els temps i èpoques, i en totes les àrees geogràfiques del planeta, sense distin-
garanteix que aquest quedarà en un 1,3%, sempre i quan l’Estat es comprometi a ció d’edat, raça, ètnia o gènere. Però sembla que estiguem irremeiablement condemnats a patir els conflictes al llarg
de tota la nostra existència. La majoria no hem estat educats per transformar-nos en els conflictes i millorar relacions,
pagar 1.450 milions del fons de competitivitat; si no és així, el dèficit pujarà fins comunicació, situacions, i encara menys, fer-ho de forma no violenta. Perquè no solament són violents els atacs físics,
sinó també les reaccions iracundes, els atacs verbals, els silencis i buits feridors, les reaccions incontrolades.
al doble, un 2,6%. Des de Madrid, la vicepresidenta Salgado ja ha anunciat que Com es pot transcendir la dualitat del conflicte, en la que aparentment sempre ha d’haver un vencedor i un vençut?; po-
seran “inflexibles” amb qualsevol comunitat que superi aquest 1,3%, i va defugir dem projectar-nos com éssers capaços de transformar-se i completar-se fins i tot enmig de conflictes?; estem disposats
a imaginar horitzons nous en els que caminem equilibrats, serens, desperts enmig de diferències de criteri o de visió,
valorar el pressupost de la Generalitat, argumentant que no és la primera vegada enmig de situacions problemàtiques o estressants, en el decurs de conflictes que afloren emocions negatives?
que se n’aprova un superant el dèficit permès i que no és tan important Ser il·luminant
Els conflictes no son ni negatius ni positius. Més aviat constitueixen vies mestres: generen dinàmiques destructives
com es presenta que com finalment s’acaba. Però si Madrid no accepta les o constructives, depenent de com es viuen o es gestionen. Ens mostren, en la majoria d’ocasions, que alguna cosa
exigències de Catalunya, el pressupost no quadrarà ni a cops de martell. en nosaltres o en la situació ha de canviar, transformar-se. Com diria el savi psiquiatre suïs Karl Jung, “revelen les
nostres ombres”.
Ens enfadem amb els amics, la parella, els veïns, els companys de treball, quan la major part de les ocasions ens
mostren els nostres aspectes mes immadurs o inconscientment no realitzats. Els que apareixen com a suposats adver-
saris, no són més que els nostres millors mestres per complementar-nos i evolucionar. Només per això hem d’apreciar
als nostres -suposats- adversaris: ens brinden oportunitats d’acceptar i integrar les nostres ombres tot augmentant la
opinió consciència.
¿Podem aspirar a ser originals davant els atacs dels altres, fins i tot els que apareixen com a mes irracionals o sense cap
motiu aparent? “Original” significa etimològicament que l’acció -o no acció- tingui el seu origen en nosaltres, sigui
guiada, dirigida i orientada per la nostra voluntat, i no sigui producte d’una simple reacció o resposta automàtica o
el món rural, la nostra prioritat mecànica. Qui som... ¿màquines reaccionants o éssers originals?
L’art marcial no violent de l’Aikido procedeix del Japó, practica constantment aquests moviments: com aprofitar
l’energia –fins i tot violenta- de l’adversari, perquè no em lesioni a mi però que, alhora, no m’impliqui en l’atac de for-
fèlix larrosa / diputat del psc al congrés. membre de la comissió de medi ambient i medi rural ma que necessàriament hagi de respondre de manera violenta. Més aviat, experimentar com reconduir l’atac perquè no
em faci mal a mi i alhora jo no faci mal tampoc a qui m’ataca, sinó descobrir una oportunitat d’aprendre per ambdós;
En només un mes, el Consell de del camp. Malgrat això, en la ma- estar despert, atent, als moviments propis i aliens, encara que sense lluitar. Estem prou desperts per, com va fer Peter
Ministres ha adoptat dos decisions joria dels casos, només hi consta Pan, asseure’ns, “cosir-nos i fer pròpia l’ombra” perduda inconscientment? Llum i ombra, una altra dualitat aparent.
No es pot combatre “l’ombra”, ni “barallar-se contra l’ombra”..., de fet, l’ombra com a tal no existeix; és tant sols
que dignifiquen, si cal encara més, l’home com a titular de l’explotació absència de llum. L’ombra s’esvaeix com un raig de llum d’una porta, una finestra o una claraboia que s’obrin. Una
els homes i les dones que treballen la qual cosa dificulta que es valori simple escletxa pot il·luminar tota una estança i canviar així tota la nostra percepció de l’espai i el temps.
En determinats sistemes espirituals es parla de La Il·luminació i dels “il·luminats”. Tots estem il·luminats! Com la
i viuen en el món rural i en el camp adequadament la participació de la Lluna i la Terra, rebem milers de raigs de llum, en el nostre cas també d’idees, conceptes, sentiments, imatges. Però
lleidatà en particular. Per un cos- dona en els drets i les obligacions tot i tota la llum que reben de l’exterior, sempre hi ha una part que roman fosca, sense llum, a l’ombra. A més de ser
il·luminats, som també il·luminants: resulta que la pròpia ciència admet ja que els éssers humans som emissors de llum.
tat, s’ha aprovat el projecte de llei derivades de la gestió d’explotaci- Els investigadors Masaki Kobayashi, Daisuke Kikuchi i Hitoshi Okamura han acreditat científicament que més enllà
per a la integració dels treballadors ons en condicions d’igualtat. de mesuraments estrictament tèrmics, igual que la majoria d’organismes vius, generem petites i autèntiques quantitats
de lluminositat (bàsicament centrades al centre de la cara), encara que mil vegades menors del que és necessari per ser
del camp al règim general de la se- La segona d’aquestes iniciati- percebudes pels nostres ulls. Jo no m’acontento ja amb ser “il·luminat”. La meva aspiració es convertir-me en “estrella
guretat social i per altra, s’ha tirat ves legislatives pretén promoure il·luminant”, on la consciència ha envaït l’ombra i des del centre irradia llum en totes les direccions. ¿Il·luminat o
endavant el projecte llei de titulari- la igualtat efectiva entre homes i Il·luminant? no es tracta d’un simple joc de paraules. Completar-nos i evolucionar amb els conflictes i viure harmonia
encara al caos, les disputes o els conflictes; aquesta és una autèntica via mestra. Podem veure milions d’estrelles il-
tat compartida en les explotacions dones al món rural amb el reconei- luminants que irradien la seva llum de nit i de dia; no resten pertorbades per nuvolades, tempestes o huracans, que es
agràries. xement jurídic i econòmic derivat miren amb distància. No anar de pressa; sinó, ser ràpid com la llum!. Ser conscient abans, avançar-se al moviment i,
orientar-se en la direcció desitjada, tan ràpid que el moviment sigui gairebé imperceptible. Percebem de la mateixa
Anem a pams. La primera inici- de la seva participació en l’activi- manera una roda de cotxe parada que una roda a 110 km/h... cercar constantment un equilibri dinàmic que em permeti
ativa és fruit d’un pla d’actuacions tat agrària. Un reconeixement dels alhora avançar i no caure, augmentar la meva vibració, romanent serè, sense perdre el control, viure harmònicament
les diferències.
progressives adreçades a modernit- drets econòmics generats pel treball Medicatio, mediatio, meditatio: vies cap a l’equilibri dinàmic
zar el marc de protecció social dels de més de cent mil dones, d’arreu Si entenem el conflicte com un bloqueig en l’esmentat pla de la dualitat o una pèrdua d’equilibri dels elements com-
plementaris, sorgeix llavors la pregunta de com pot escapar-se la humanitat, l’ésser humà, d’aquesta manifestació
treballadors del camp a compte de l’Estat, com a contraprestació de la dual, sabent que no és possible destruir l’element antagònic amb el que estem tan íntimament relacionats, que forma
tercers per la qual cosa es proposa seva activitat. El treball de les do- part de nosaltres mateixos; sent conscients que no podem acabar ni amb la nit ni amb el dia i, per tant, ni amb la
guerra ni amb la pau, aleshores ens preguntem com sortir de l’entrebanc, com superem el bloqueig, com transcendim
la seva integració en el règim gene- nes segueix entenent-se com un ajut el desequilibri.
ral de la seguretat social i la creació, familiar que complementa la renda Existeix un camí que té una arrel comuna al llenguatge, i que serveix per a les tres principals manifestacions humanes
dins d’aquest, d’un sistema especial principal i no com una aportació (el cos/ment, les relacions socials i al psique o ànima):
*quan el cos està malalt (símbol de l’antagonisme, de la lluita interna entre microentitats vitals, de l’absència d’har-
que permeti avançar en l’efectiva econòmica efectiva. monia corporal) cal aplicar-se medicatio, medicació per recuperar la unitat i l’equilibri vital. El vocable medicació fa
equiparació de les prestacions per Encara vivim moments difícils, referència, en sentit original, a poció, alleujament, administració de remeis, que poden servir per guarir o per enverinar.
Ueshiba, inspirador de l’Aikido, diu: “l’Art de la Pau és la medecina per a un món malalt. En el món existeixen el
als treballadors, i que evitarà un in- no cal recordar-ho, però això no ens mal i el desordre perquè la gent ha oblidat que totes les coses emanen d’una sola font. Retorna a aquesta font i deixa
crement de costos perjudicial per a pot conduir al desànim. Hem i po- enrere tot pensament autocentrat, tot desig mesquí i tota ira. Aquells que són posseïts pel no res, ho posseeixen tot”.
Les malalties socials, les malalties planetàries, les malalties de l’individu, no són sinó resultat d’una obstrucció en les
la competitivitat i l’ocupació de les dem seguir presentant projectes jus- lleres de la ment. El repte que ens imposa la malaltia, la separació dels éssers estimats, les frustracions que ens causa
explotacions agràries. tos per als ciutadans, projectes que el nostre treball, són oportunitats que se’ns ofereixen per a consumir les pautes mentals que enfosqueixen la bellesa
del foc de la saviesa. La malaltia -igual que el conflicte- es desenvolupa quan l’energia vital veu obstaculitzat el seu
Aquest projecte incorpora un am- llargament reivindicats veuen ara fluir; en la idea de malaltia es troba la seva cura. Cada sistema orgànic manté el seu equilibri vibrant en harmonia amb
pli període transitori d’adaptació i la llum per la fermesa d’un govern un to determinat, un to de salut òptima. Aquest to pot distorsionar-se per efecte de pensaments, paraules o obres. Tota
forma es “vibració”, que pot remeiar-se. Les nostres vides estan fortament influenciades per les freqüències. Quan dues
l’establiment de beneficis en ma- que vol plantar cara a les desigual- persones mantenen un diàleg agradable, les ones de la seva escorça cerebral coincideixen. En la Física això s’anomena
tèria de cotització per a incentivar, tats malgrat la situació econòmica harmonització i ressonància. Actualment també es creu que les malalties són alteracions de ritme; els dolors i les ma-
primer, l’estabilitat en l’ocupació i que patim. lalties són produïdes en gran mesura perquè el nostre cos no és capaç de vibrar harmònicament en tots els punts.
*quan ens trobem davant un conflicte social entre persones, agrupacions de persones o macrosistemes socials que
segon, la major duració dels con- Avui, el món rural és la nostra es troben bloquejats, existeix el camí de la mediatio, mediació d’un tercer neutral, per trobar solucions creatives i
tractes a fi i efecte de fer compatible prioritat. La d’altres és fer caure el equitatives que permetin relacions socials equilibrades i complementàries; el mediador (o facilitador) acompanya en
situacions de dualitat bloquejada, i amb aquest acompanyament genera condicions per transcendir aquesta dualitat,
la millora de les prestacions a tre- Govern sigui com sigui. Algú va dir harmonitzant les dis-sintoníes produïdes, imaginant conjuntament amb les parts nous espais i temps que permetin
balladors i la contenció dels costos que “no són les dificultats sinó la re- avançar cap a nous horitzons de nous equilibris dinàmics. Facilita una transformació on la inèrcia destructora es cana-
litza i es concentra l’atenció en les capacitats constructores i generadores de noves realitats harmòniques.
empresarials. signació la que ens pot vèncer”, per *per últim, quan existeix divisió, distorsió metafísica i absència d’harmonia en la inmaterialitat de l’ésser, el camí a
Per un altre costat, la societat llei- això adverteixo als que ens volen seguir és la meditatio, meditació que permet de transcendir la dualitat i prendre contacte novament amb el mateix ori-
gen del ser. Com assenyala Jäger, un monjo benedictí i mestre zen, “(...) generalment, intentem solucionar els nostres
datana ha experimentat una impor- fer agenollar que treballarem fins problemes segons el mètode de veure, jutjar i actuar, però el camí de la meditació consisteix en intentar transformar
tant transformació en els darrers al final, que és el que la ciutadania la persona des de l’interior. De la persona transformada sorgeixen noves formes de comportament, valoracions i in-
tencions..., o sigui, el si mateix és una mena de centre on és possible experimentar la Realitat. És un lloc on la realitat
trenta anys en l’àmbit del ple reco- ens exigeix dia a dia. Per un estat bipolar pot ser vista com a U”.
neixement de la igualtat de drets i de benestar, per la igualtat, per a Medicatio, mediatio, meditatio constitueixen així “vies de remei”, per a renéixer en un nou medi (remedium té relació
llibertats entre homes i dones. Avui, la recuperació..., nosaltres sempre tant amb remei, com amb medicació/medicina o solució/recurs): són camins que ens permeten recuperar el centre o
punt d’equilibri, anar de nou cap a una unitat renovada, una harmonia dinàmica.
són moltes les dones que compar- defensarem aquelles polítiques que
jordi palou loverdos (advocat i mediador en conflictes) / fundació carta pau dirigida a l’onu
teixen amb els homes les tasques vagin a favor de la ciutadania.

5. dimecres 1 de juny de 2011 opinió 5
opinió cartEs al dirEctor
altre o amb aquesta finalitat i amb conven- adÈu, miQuel
Els indignats i el discurs sobre el poder ciment?
Ens ha deixat Miquel Costa, sens
jaume dalmau clua / president de joventut republicana de lleida Tot plegat mereix una reflexió ciutadana dubte un dels lleidatans que més
que vagi més enllà de la indignació. La in- ha fet per la convivència a la
El moviment dels indignats diu molt sobre el pi. Eren els dèbils i els justos a protegir. Ho dignació ha de ser superada amb praxis po- nostra ciutat. Company de partit
poder i el seu exercici. L’operació dels mossos fossin o no. lítica i amb creació de confiança per part dels des de l’any 1985 i membre del
comitè local. El Miquel ha estat
d’esquadra a la plaça Ricard Vinyes de Lleida El poder legítimament constituït i demo- poders públics i en els poders públics, que aquell gran amic que, amb la seva
així ho palesa. Els ciutadans saben, perquè ho cràtic ho té cru. És culpable llevat que de- són democràtics. humanitat, m’ha ensenyat l’im-
noten en la seva vida, que la crisi és forta i té mostri el contrari. La política i els polítics no No ho oblidem. Ricard Vinyes no és la portant que és treballar per a la
ciutadania, des de la vessant que
desigual repercussió en els ciutadans. Indig- tenen res a fer dins d’aquesta lògica. És la Plaça Roja en temps des soviets. El mossos
sigui. Ell va triar en el seu dia la
na que els joves tinguin taxes d’atur del 40%. forma actual del: “Piove?, porco governo” no són els grisos. El poder està avui legitimat política local, més tard la lluita i
Indigna que els aturats comencin a perdre (“Plou?, la culpa és del govern”). Si interve- pels vots. I convé força no carregar contra el compromís veïnal. Algú dubta
el subsidi mentre els bancs segueixen essent nen per a garantir la higiene pública en una aquells que protegeixen la seguretat ciuta- que bona part de l’èxit de progrés
del barri de Pardinyes i el seu ni-
ajudats amb recursos públics. Indigna que la plaça i evitar qualsevol risc per a la salut, dana i les llibertats públiques, també la dels vell de convivència no ha estat
desesperança de la gent augmenti. Indigna la també dels acampats, són culpables. Si pas- acampats. Els mossos mereixen el nostre res- del Miquel? Lleida perd un gran
manca de perspectives de futur. sés cap cosa desagradable o cap incident, pecte i reconeixement. Són la nostra policia. home, una bona persona, un gran
servidor dels lleidatans i dels ciu-
Els acampats en la plaça Ricard Vinyes serien igualment culpables per no actuar. El I també mereix una reflexió l’ús de l’es-
tadans de Pardinyes. Miquel Cos-
són vistos amb simpatia perquè representen poder democràtic és vist amb desconfiança. pai públic, que és de tots. Ningú no el pot ta es mereix un gran homenatge
la indignació que fa niu en els cors dels ciu- En aquets context, el poder democràtic es ocupar indefinidament, ni instal·lar-s’hi, ni de la ciutat. Ciutadans exemplars
tadans. És igual el que facin, és igual si el debilita i alguns responsables polítics s’ama- construir-hi estada, ni fer-ne un ús contrari com ell han fet possible el millor
de la nostra societat lleidatana.
seu comportament davant de la petició dels guen en veure les conseqüències. Tenen la a les ordenances municipals. L’exercici de la Descansa en pau, amic i company
mossos (que van actuar amb cura, profes- temptació, i no la vencen, de dir que no ha- protesta, el de la llibertat d’opinió i de pale- Miquel.
sionalitat i proporcionalitat) de deixar pas vien estat ells, que res no havien demanat o sar el malestar profund de la societat han de miQuel padilla
PresidenT unió LLeidA
no és de col·laboració, és igual si ningú no que no volien fer-ho. La culpa és d’un altre i ser possibles i a la vegada compatibles amb
els ha conferit la seva representació. Són els mai no és assumida com a pròpia. Poca col- la convivència.
dipositaris de la indignació i de la rebel·lia laboració institucional. Els polítics han de saber llegir els signes a l’amic miQuel
dels ciutadans preocupats i ocupats, que no I actuant així reforcen la sensació d’in- dels temps i actuar en conseqüència. I els coSta, preSident de
poden passar-se el dia a la plaça. Són els mi- capacitat de la política i d’irresponsabilitat mitjans, actuar amb equanimitat i responsa- l’aSSociaciÓ de veïnS
ralls de l’antisistema que tothom duu a dins del governant. No és possible, si fos el cas, bilitat, sense populisme, perquè el seu paper de pardinYeS
quan van maldades. Cap retret no varen reconèixer l’error d’anàlisi o d’execució? No és avui rellevant i fonamental per afavorir el
rebre. Els acampats tenien raó, per princi- és possible dir ho he fet per això i per allò debat i la cohesió social. Ha mort Miquel Costa, gran amic i
President de l’Associació de Veïns
de Pardinyes. Pardinyes ha estat,
sense dubte, el barri de Lleida on el
moviment veïnal ha tingut un des-
Emmordaçament del clam popular hi ha seguretat” (Proverbis 11:14). Indiscutible-
ment el proverbi no es refereix al tipus de conse-
envolupament històric que ha con-
tagiat altres barris. L’Associació de
Veïns, Orvepard, ha estat un aglu-
octavi pereña i cortina llers que tan nèciament van orientar Roboam. tinador de vida associativa, cultu-
Temps enrere ERC va publicar en la premsa ral, esportiva i parroquial, que ha
El desallotjament violent pels mossos dels in- delegació que les representés davant el nou
dignats de la política catalana el passat 27 de monarca. Trobant-se davant el nou rei, li di- local de Lleida els noms d’unes persones que concentrat la vida social del barri.
formarien un recent constituït Consell Asses- Fins i tot moviments ara ja arrelats
maig que es trobaven concentrats, entre altres uen: “El teu pare va afeixugar el nostre jou, a Lleida, com el món casteller, van
llos, en la Plaça de Catalunya de Barcelona i en ara, tu, doncs, alleugereix la dura servitud sor. Al cap d’uns mesos vaig parlar amb un dels
tenir el seu origen a Pardinyes.
la Plaça de Ricard Vinyes de Lleida, ens trans- del teu pare, i el seu jou feixuc que va posar elegits que em va dir que fins aquell moment Pardinyes, gràcies als seus homes
porta al que va passar a la mort del rei Salomó sobre nosaltres, i et servirem” (1 Reis 12:4). no havien estat convocats mai. El polítics s’han i dones implicats en el foment del
i la pujada al tron del seu fill Roboam. El monarca va dir als delegats que tornessin guanyat la merescuda fama de no escoltar, si no barri, han estat i serà un referent
és que siguin de la classe de “joves que s’havien del teixit associatiu. Darrera de les
A la mort de Salomó van aflorar els sen- d’aquí tres dies i els donaria resposta. El rei associacions hi ha homes i dones.
timents reprimits en els cors dels israelites. va consultar els ancians que havien aconse- criat amb” Roboam. Així van les coses de palau.
Darrera de cada iniciativa hi ha un
Un tal Jeroboam, que era “un home valerós, llat el seu pare. Aquests li diuen que la queixa La sacsejada de la policia que els “indignats” grup de persones. I aquests grups
i Salomó, veient que el jove feia feina, se li que li han presentat és justa i afegeixen: “Si van rebre posa de manifest que els polítics se- de persones són liderats per grans
va encarregar la inspecció de tota la casa de avui tu et poses al servei d’aquest poble, i els gueixen sense voler escoltar, a pesar de les ru- homes i dones, un gran home de
tinàries manifestacions que s’ha de fer quelcom Pardinyes i un gran home de Lleida
Josep” (1 Reis 11:28). Amb l’aparició d’aquest serveixes, i els respons i els parles amb bones
ha estat en Miquel Costa.
jove , el text bíblic dóna un esbós que el país paraules , llavors ells et serviran tots els dies” per aconseguir el suport de la població.
En Miquel va ser també regidor de
no funcionava prou bé, que hi havia males- (v.7). No va fer cas d’aquest savi consell i “va La injustícia no condueix a bon port. És molt la Paeria, amb responsabilitats so-
tar entre la població. Desplaçant-se Jeroboam consultar els joves que s’havien criat amb lamentable que els encarregats de fer florir la bre les obres i el manteniment de la
pel regne en el compliment dels seus deures, ell”. Els joves consellers li van donar una ori- justícia social girin els ulls quan se’ls presenta ciutat. En Miquel sempre va com-
es troba amb el profeta Ahià. Aquest pren el entació que li va portar a perdre deu tribus.: un memoràndum de queixes. I de la mateixa paginar la seva activitat professio-
manera com ho han fet amb els “indignats” si- nal amb la seva dedicació al barri i
mantell que portava Jeroboam. “i el va divi- “Així diràs a aquest poble, que t’ha parlat di-
a la ciutat. Però molt especialment,
dir en dotze trossos” i li va dir a Jeroboam: ent: el teu pare va afeixugar el nostre jou, tu, lenciïn el clamor popular a cops de porra en lloc i vull recordar-ho ara, en Miquel ha
“Pren-te’n deu trossos, perquè així diu el Se- doncs, alleugereix-lo de sobre nosaltres, així d’escoltar i de començar a posar fi als greuges estat un home símbol i exemple de
nyor, el Déu d’Israel: Heus aquí jo divideixo els parlaràs: el meu dit és més gruixut que que es cometen amb el consentiment dels qui valors humans, i ha estat un home
el regne de la mà de Salomó, i te’n dono deu els lloms del meu pare. Ara, doncs, si el meu tenen l’obligació d’instaurar la justícia social en de família. La seva família: la Pili,
el país. el seu fill Miquel i els seus estimats
tribus… I Salomó va intentar matar Jerobo- pare us va carregar amb un jou feixuc, jo faré
néts Lucia i Miquel, han estat la
am, però Jeroboam es va aixecar i va fugir a encara més feixuc el vostre jou, el meu pare Els polítics no han d’oblidar mai que estan
seva alegria més immensa. A ells
Egipte” (vv.29-40). us va castigar amb assots, però jo us castigaré en el lloc on es troben perquè Déu els ha posat dedico aquestes ratlles.
A la mort de Salomó, les deu tribus que amb escorpins” (vv10,11). Un consell a tenir a governar en el seu Nom. Aquesta és una gran Descansa en pau, Miquel.
constituirien el regne d’Israel van cridar en compte: “On no hi ha un bon guiatge, el responsabilitat que pesa sobre les seves espat- Àngel roS i domingo
ALcALde de LLeidA
Jeroboam d’Egipte perquè encapçalés una poble cau, però en l’abundància de consellers lles ja que Déu és un Déu just.
eL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
el Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
dirEctori
dipòsit Legal L-61-2006
cOnTrOL de PGd
edita bondia lleida s.l. preSident jaume ramon i solé conSellerS Ferran naudi d’areny-plandolit, carles naudi d’areny-plandolit,
issn 1886 - 6883
director josep ramon ribé cap de redacciÓ albert Guerrero redacciÓ Marta serret, omar serra, Marian ollé diSSenY i maQuetaciÓ Xavi pijuan, lupe ribot
director comercial carles jiménez adminiStraciÓ arancha pajuelo. coordinadora Bondia.cat lourdes cardona.
carrer bisbe Martín ruano, 22, altell 1a. 25006. lleida. telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/