TITULAR: Mor en bolcar el quad que conduïa per un camí a Tor FOTO: Inici d'obres al convent de Santa Clara

1. dimecres 29 D’agost 2012
acn
Mas, que no anirà a la Denuncia un segrest
manifestació, demana per escapolir-se de
un rescat de 5.023 M€ la policia Comarques P. 8
El Govern acorda sol·licitar el fons de
liquiditat sense condicions polítiques, Deficiències al 50%
coincidint amb l’anunci que el presi-
dent català no anirà a la manifestació de cases revisades al
de la Diada. Avui Pàgina 3 i Ed. 4 Casc Antic Lleida P. 7
Mor en bolcar el quad que
conduïa per un camí a Tor
La víctima, un ciutadà francès de 50 anys, va perdre la vida en caure per un
terraplè, mentre que el menor que l’acompanyava resultà ferit lleu Comarques P. 8
o ajuntament de lleida
> Creix la xifra de forans
al Pla que volen treballar Inici d’obres
en altres països de la UE
al convent
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
comarques Pàgina 9
> Pancartes anti-lladres a de Santa
la festa major d’Alcarràs
comarques Pàgina 8
Clara
Lleida Pàgina 7
> Bojan Krkic
abandona la
Roma i fitxa
pel Milan
esports Pàgina 12
> Mollerussa ‘posa pau’
a 100 conflictes veïnals
comarques Pàgina 8
Matriculació:
cr3ativa
A partir del 3 de setembre
cat
Núm. 1.615 Any 7 / BONDIA
ESTUDIS SUPERIORS nivell 2 de l’espai Europeu d’Educació Superior (EEES)
Consulteu les condicions de l’oferta. Possibilitat de finançament. Preu sense IVA.
973 260 580
615 800 400
Av. Prat de la Riba, 18 · Lleida
www. acromat .cat

2. 2 d’interÈs dimecres 29 d’agost de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
13/25
Serveis
Telèfons val d’aran
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112
alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088
Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça Sobirà
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000
Policia 091
Sort
07.20h 13/27
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 20.35h Martinet
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 14/27
Quina forma de suar sen-
de Suert
Urgències mèdiques 14/26 cerdanya
ICS 973 221 516 La Seu
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100
Hospital de Santa Maria 973 727 222 se fer esforç! Demà un d’Urgell
15/27
14/25
Gósol
Urgències Tàrrega
Comitè Anti-sida
973 310 852
973 221 212 canvi d’aires i de celatge creixent
Tremp
20/33 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624 La xafogor és molt evident, i fins i tot de dia
Fibrolleida 649 873 838 encara freguem els 35ºC al sud. La notícia pallars
Creu Roja estrella dels propers dies està en que des de jussà Solsona
Lleida 973 279 900 20/32
Agramunt 973 390 880
demà, i sobretot el divendres enllà, la calor
Balaguer 973 445 795 forta turutut, i que podrem regar el terreny.
Cervera 973 532 084 solsonès
Avui a pocs indrets, només al Pirineu i de noguera
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
forma local. I encara amb la calor dels dar-
Tàrrega 973 500 679 rers dies. El Segrià es mourà entre els 22-
Serveis funeraris 973 237 206
segarra
23 graus de nit i els 33-35 de dia. Demà Balaguer
Servei de Suport 21/34
en el Dol de Ponent 973 501 503
ruixats, cada cop més forts. Compte.
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Cervera
Estació d’Autobusos 973 268 500 20/33
urgell
Dijous
Divendres
farmàcies aVUI pla d’urgell
De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrrega
Redondo Àger, 23. La Bordeta Lleida 21/34
21/33
Fco. de Villalonga Boters, 25 22/34
De 22.00 a 00.00 h
Aragonés Plaça Paeria, 1 segrià
Isanta Alcalde Porqueras, 76 Les Borges
De 00.00 a 09.00 h
Blanques
22/34
Aragonés Plaça Paeria, 1
garrigues
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h
Simó Príncep de Viana, 99
Ign. de Villalonga Alcalde Costa, 37
Més a més Més a més
De 22.00 a 00.00 h
Freixinet Passeig de Ronda, 70
Fa 300 anys
Zaldivar Baró de Maials, 20
De 00.00 a 09.00 h
Freixinet Passeig de Ronda, 70
Segueix les Felip V la va tancar
Apunts d’Or
i la va fer Vella
amb BONDIA
A
cat
Fa 300 anys Felip V la va tancar i ila va fer Vella
Fa 300 anys Felip V la va tancar la va fer Vella A
Associació Amics Arxiu
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Reproducció fotogràfica
AssociacióVella de la
és la
Fons Díez-Coronel de la
és la 2
Al·lèrgies (del 28-08 al 3-09)
J.I. Rodríguez
J.I. Rodríguez
Seu Amics
Seu Vella
Parietària 1 = Pi - -
Fa 300 anys Fel FF
Gramínies 2-1 = Plàtan - -
Fa 300 anys Felip V la va tancar il’Assoc l’Asso
la va f
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
Olivera 0 = Pollancre - - La catedral
La catedral
d’Or Apunts d’Or Salze Apunts d’Or Apunts d’Or
Arxiu fotogràfic
Fons Díez-Coronel Arxiu
Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez
Fotografia: J.I. Rodríguez
Reproducció fotogràfica
Seu
Associació Amics de la
Fa 300 anys Felip V la vaanys Felip fer ficaremvacontacteTel. 973 233 i 621 (contestador)fersecretaria@amicsseuvellalleida.org Seu V
Associació Amics dede la Seu Vella
Associació Amics la Seu Vella
J.I. Rodríguez
Avellaner - - - -
Fa Fa 300 anysFacilita’nsV la va tancar i la va fer Vella
300 Felip
tancar lesles teves dades ens la enen tancar233 la va · el nostre símbol,
Facilita’nsi teves va VensVella contacte · · Tel. 973 621 (contestador) c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
la dades i i ficarem Ara és · c.e. Vella
Seu Vella
Entre tots cal fer-la cada
Ajuda’ns a aconseguir la
Fons Díez-Coronel Arxiu
J.I. Rodríguez
Fons Díez-Coronel Arxiu
Auró Negundo - - Vern - -
Reproducció fotogràfica
Albesa 99.4
Associació Amics de la
és la 2aAra és el nostrede Catalunya
Meravella símbol,
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
és l
Entre tots cal fer-la cada
Seu Vella
Ajuda’ns a aconseguir la
declaració de Patrimoni
Fons Díez-Coronel Arxiu
Reproducció fotogràfica
Associació Amics de la
monumental del Turó
Freixe - - Xiprer - - és la 2a Meravella de Catalunya
de més Bella.
J.I. Rodríguez
Mundial del conjunt
Alguaire 96.5
Seu Vella
Fes-te soci de
Fes-te soci de
cop més Bella.
J.I. Rodríguez
cop la Seu Vella
J.I. Rodríguez
Seu Vella
Melcoratge - - Alternaria 4 =
Almenar 107.7
Seu Vella
Om - - Cladosporium 4 =
La catedral Corbins 107.1 l’Associació Amics dede la
Arxiu fotogràfic l’Associació Amics La catedral
Fotografia: J.I. Rodríguez
la
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA Seu Vella de Lleida!!!
La catedral Associació Amics de la Seu Vella
Rosselló 107.5 La catedral
Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I.
Rodríguez
Seu Vella de Lleida!!!en contacte FoT
l’Ass
Associació Amics de la Seu Vella
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Arxiu fotogràfic
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4 Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org Associació Amics de la Seu Vella
Baix 1 Alt 3 La catedral Arxiu fotogràfic
Facilita’ns les teves dades i ens ficarem ·
Fotografia: J.I. Rodríguez
Facilita’ns les Associació Amics de la Seu Vella
teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria
Seu
NIVELLS DE PREVISIÓ
En augment A En descens D Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
Estable = Situació excepcional ?
NO T’HO PENSIS MÉS Passeig Beethoven, 8
Els cursos et poden sortir gratuïts 25230 Mollerussa (Lleida)
amb la Formació Bonificada www.britishformacio.com
CAPACITACIÓ AL TRANSPORT
MOLLERUSSA – MONZÓN
Inici 15 setembre – Inici 6 octubre www.classicspla.com
CURS CAP 35 hores
DISSABTES – CURSOS CADA MES ● Tramitació de baixes
● Compra de ferralla en
general, paper i metalls
CURS PER A L’OBTENCIÓ DEL CARNET ● Transports de
DE CARRETILLES ELEVADORES
EMPRESA AUTORITZADA residus industrials
PER MEDI AMBIENT
Polígon Canaleta, s/n Apartat 93
TRUCA’NS AL 973 710 385 25300 Tàrrega (Lleida)
Tel. 973 310 243 - 686 993 226

3. dimecres 29 D’agost DE 2012 avui 3
l’estat posa 18.000 milions a disposició de les comunitats
El portaveu del Govern, Francesc Homs, va anunciar de premsa, Homs va subratllar que l’únic compromís que diners dels catalans administrats per l’Estat. Per altra
ahir que el Consell Executiu ha acordat demanar 5.023 ha de prevaler és el del compliment dels plans d’ajustos banda, Homs també va anunciar que el president de
milions del fons de liquiditat autonòmic, tot alertant, ja aprovats pel Govern espanyol i que la Generalitat la Generalitat, Artur Mas, no assistirà a la manifestació
però, que no acceptarà “condicions polítiques”. En roda ja pensa complir. Però a més, ha remarcat que són independentista convocada per la Diada.
Catalunya demanarà 5.023 milions
del fons de liquiditat autonòmic
El portaveu del Govern català, Francesc Homs, alerta que és una petició “sense condicions
polítiques” i afegeix que “estem parlant de diners que són dels mateixos catalans”
toni garriga (efe)
redacció / agències
barcelona
Catalunya demanarà 5.023
milions d’euros del fons de li-
quiditat autonòmic. Així ho va
anunciar el portaveu del Go-
vern català, Francesc Homs,
durant el primer Consell Exe-
cutiu després de les vacances
d’estiu. Ara bé, hi ha una pre-
missa, “el Govern ha acordat
demanar el fons de liquiditat
sense condicions polítiques” i
sobre la base que “les condici-
ons no puguin ser d’altres que
els plans d’ajustos ja aprovats i
que el Govern ja compleix”, va
afegir Homs. “Plantegem quel-
com que ens correspon i que és
nostre”, va dir el portaveu, que
va afegir que “estem parlant de
diners que són dels mateixos
catalans”.
El fons de liquiditat auto-
nòmic anunciat pel Govern es-
panyol té una dotació total de
18.000 milions d’euros i el País
Valencià i Múrcia ja han dema-
Imatge de la reunió del Consell Executiu, que es va reunir ahir per primera vegada després de les vacances d’estiu
nat ajuda.
financera. Aquests articles es-
objectiu de dèficit tableixen mesures de coerció i
Mas no anirà a
toni garriga (efe)
El portaveu del Govern d’intervenció directa per part
va matisar que es farà servir
aquests recursos del fons per
la manifestació de l’Estat.
complir amb l’objectiu de dè- de la Diada i rajoy no es mulla
ficit de l’1,5% del PIB a finals Per la seva banda, el presi-
del 2012 i per refinançar “ven- dóna llibertat dent del Govern espanyol, Ma-
ciments pendents” d’aquí a fi-
nals d’any. De fet, va explicat
als consellers riano Rajoy, no va aclarir si de-
manarà condicions a Catalunya
que el Catalunya ha decidit El president de la Generali- a canvi de l’ajuda de més de
recórrer al fons, sobretot, “per tat, Artur Mas, no anirà a la 5.000 milions. Rajoy va assegu-
poder acabar l’any”. Tot i això, manifestació independen- rar, això sí, que no la deixarà
va recordar que fa més d’un tista de la Diada convocada caure i que ajudarà Catalunya
any el Govern català ja va plan- per l’Assemblea Nacional com fa amb altres comunitats.
tejar la necessitat d’hispabons Catalana (ANC) i dóna lli- Rajoy va explicar que el govern
per articular mecanismes que bertat als membres del seu de Catalunya té “un problema
donessin liquiditat a les admi- executiu perquè hi participin de liquiditat” perquè “no pot
nistracions “amb les mateixes segons va anunciar el porta- fer front a determinats venci-
condicions per a tothom”. veu Francesc Homs. Mas va ments del seu deute”. “No es
explicar dins de la reunió tracta de que Catalunya aug-
no és una intervenció del Consell Executiu que al menti el seu deute sinó de què
L’acolliment al Fons de Li- president de la Generalitat li té uns venciments de deute i
quiditat Autonòmica per part correspon presidir els actes per tant ha de demanar un ajut
del Govern català no implica institucionals i va posar èm- a l’Estat”, va aclarir.
que Catalunya sigui intervin- fasi que en els pròxims temps Per altra banda, ahir també
guda, tot i que, en cas d’in- s’haurà de saber combinar el va transcendir que es reuniran
compliment de les condicions, paper institucional i el paper el 20 de setembre per tractar el
l’Estat es reservaria el dret de de la societat civil. Tot i això, pacte fiscal aprovat pel Parla-
recórrer als articles 25 i 26 de va dir que el Govern vol una ment. La trobada, a petició de
la llei orgànica d’estabilitat Diada participativa. Mas, abans d’entrar a la reunió del Consell Executiu Mas, arriba després d’un en-
pressupostària i sostenibilitat creuament de cartes.

4. 4 opinió dimecres 29 d’agost de 2012
editorial cartes al director
Mas no anirà a la manifestació LA SOCIEDAD, ¿SIN CONCIENCIA SOCIAL?
La gran incògnita de l’agost s’ha desvetllat: Mas no anirà a la manifestació, però dóna Escuchando, viendo y leyendo los diferentes medios de comunicación, radio, televisión y prensa
llibertat als consellers perquè hi vagin si ho desitgen. Si Mas hi hagués assistit, l’hauria escrita, uno se da cuenta de la pérdida de lo más esencial de esta, nuestra sociedad, ¡No! no me
refiero al estado de bienestar, del que ya llevamos unas décadas disfrutando y que en el último
d’haver encapçalat, una circumstància que segons molts analistes l’alineava definiti- año, ha saltado hecho añicos, debido a la política ideológicamente de derechas, que los ciudadanos
vament amb l’independentisme i gairebé l’obligava a convocar eleccions en uns mesos. estamos padeciendo desde diferentes frentes, el nacional con el des-gobierno del PP del Sr. Rajoy
y el autonómico de CiU del Sr. Más.
L’estratègia de Mas sembla que ara no passa per aquest cop de força gairebé Pero, ¡no!, repito, no me refiero a eso, que siendo muy grave, no es lo esencial, sino a la pérdida
definitiu. Molts catalans es preguntaran el perquè, sobretot quan es deia “ara de conciencia social; conceptos como el de justicia social y solidaridad, se han perdido y lo que
o mai”, però Mas creu que entre ara o mai hi ha d’haver un punt intermig. prima, es el yo y solo yo, lo mío y solo lo mío, de ahí la aparición y expansión de la cultura del
pelotazo, conseguir el máximo de dinero, en el mínimo tiempo, ¡poder social!, a costa de quien
sea, causa básica, de los ingentes casos de corrupción existentes en las administraciones, estatal,
autonómicas y locales.
Como, sino, puede entender, el ciudadano de a pie, lo que recientemente ha sucedido con esa ancia-
opinió na jubilada, con una pensión de unos 105 € y que al sufrir un ictus, que obliga a su internamiento
clínico, recibe un escrito de la Generalitat, en el que le comunica, que deja de tener derecho a la
mísera pensión y que además, con ensañamiento, le exige, devuelva las dos mensualidades que ya
Justa de palla, però el que compta és el ha cobrado, correspondientes a los dos meses de internamiento clínico. ¿Es que mientras está inter-
nada y cierto es, mantenida, no tiene que abonar los gastos fijos de agua, gas, electricidad, alquiler,
blat etc.? ¿Es que además de sufrir la enfermedad, no puede esta pobre enferma, tomarse un mísero
helado, un refresco o lo que le pida el cuerpo, que ya por su edad y estado se lo demanda?
Es, asimismo, asombroso, que el conseller Puig, de CiU, salga en televisión, justificando esta
carmel mòdol / diputat d’erc per lleida
medida en aras a una supuesta legalidad, legalidad que nadie ha cuestionado, pero lo que todo
ciudadano de bien sí se cuestiona, es lo amoral, injusto y abusivo de este medida, aún siendo legal.
Fa ja una pila d’anys, quan treballa- econòmicament i sense capacitat real ¿Por qué esta medidas intransigentes y desproporcionadas, se toman siempre con los más débiles y
va per Navarra, vaig sentir una con- de promoure un pla de xoc per dismi- desprotegidos? ¿Mientras, debemos de soportar que el responsable del Palau ande libre por las ca-
versa entre dos homes, dos pagesos nuir les penalitats de bona part dels lles, disfrutando del enorme patrimonio, robado a los ciudadanos de Catalunya, con el visto bueno
navarresos de caràcter amable i jovi- nostres conciutadans, per reactivar de CiU, que lo defiende y ampara? ¿Qué medidas ha tomado este Gobierno con los defraudadores
fiscales? ¿Habrán recibido estos cartas similares, reclamando esas cantidades millonarias y no los
al. Érem a primers de juliol, temps de l’economia i l’ocupació i per recuperar míseros 210 €? ¿Qué pasa con los responsables bancarios, Rato y compañía, responsables de la
sega i de recollir el blat. La primavera les prestacions socials i la democratit- estafa por indebido uso del dinero de los españoles? ¿Qué pasa con los responsables de Catalunya
havia estat molt plujosa i com a con- zació dels serveis públics. És cert que Caixa, Caixa Penedés, etc?.
seqüència la collita estava resultant podria fer més i dictar polítiques que Claro, con estos, los suyos, no se meten, porque se supone disponen de ingente documentación e
información, que comprometería a …..!!!, pongan ustedes los nombres y seguro no se equivoca-
esplèndida. Un del dos homes, somri- tinguessin més en compte la ciutada- rán. ¿Hasta dónde quieren llevar y forzar a los ciudadanos? Veamos con preocupación los últimos
ent, li va dir a l’altre “estaràs content, nia però també és cert que, en les cir- sucesos de Andalucía y Extremadura, con asaltos a supermercados. ¿Cuál será el o los siguientes
feia anys que no es veia una collita cumstàncies actuals, resultaria insufi- en explotar? ¿Hasta dónde llegará la gente en su desesperación al ver la falta de solidaridad y
com aquesta” i l’altre, amb murrieria cient. En aquest escenari convindreu conciencia social existente? ¿Con qué rigor se puede aplicar la justicia a aquellos que lo único
que quieren es uno de los muchos derechos contemplado en la Constitución, como es el de dar de
encara que també amb un somriure que sona ridícul el debat de campanar comer a sus hijos? Es que estos partidos de derechas, PP y CiU, muy aposentados en sus creencias
li va respondre “home, la trobo una sobre quin és el grau de patriotisme i religiosas, han olvidado precisamente lo básico de su religión católica, dar de comer al hambriento,
mica justeta de palla”. de compromís d’uns i altres. dar posada al peregrino, etc.
Perdoneu-me aquesta referència El país viu una hora greu i per su- A todos los partidos políticos, los que gobiernan, PP, CiU, y a los que están en la oposición, el
resto, como ciudadano les demando el que se pongan de inmediato a trabajar, dando prioridad a lo
però l’he trobada adient després d’ha- perar-la, per guanyar, tots ens neces- mínimo esencial de la subsistencia de los más necesitados y que apliquen la Ley, con mayúsculas,
ver estat desconnectat uns dies i haver sitem a tots. Tant se val amb quina en su máximo rigor, a políticos corruptos, banqueros, jueces, empresarios fraudulentos, empresas
llegit uns quants diaris de dies enrere bandera vagi cadascú o si s’hi va sense evasoras de capitales, grandes fortunas y dejen vivir en su miseria, precisamente a estos, los más
per saber de quines coses s’havia par- cap. Tant se val si els que es mobilitzen desfavorecidos, sin acabar de hundirlos en la penuria y el hambre como están haciendo. Lamen-
tablemente me viene a la memoria que en los años 60 y 70 en todos los lugares, escuelas, tiendas,
lat i com havia anat evolucionant l’ac- estan molt o només una mica compro- había aquellas huchas de ayuda a los negritos de África, pues bien, hoy, esos negritos somos no-
tualitat. La sorpresa i la decepció ha mesos. No és hora de fer convocatò- sotros y nos tienen que apadrinar jubilados finlandeses, como ya ha sucedido con alguna familia
estat gran. Tot el que portem d’estiu ries paral·leles. No és hora tampoc española, a la que mes a mes le abonan el alquiler de la vivienda y aportan una ayuda económica
s’ha mogut principalment al voltant de retreure res a ningú. És l’hora de para comida.
Nota: Me he puesto en contacto, con la dirección de medios de comunicación en los que apareció
de dos temes. En l’àmbit estatal les ac- donar la benvinguda a tothom. Mal- la noticia con el fin de contactar con esta señora jubilada y comprometerme a abonarle las dos
tuacions d’un govern sense vergonya, grat la conversa que al principi us he mensualidades que le exige la Generalitat.
sense brúixola i altament incompetent relatat, els dos pagesos sabien que és josé luis raposo toja / torrefarrera
malbaratant els esforços que fan dia la quantitat de blat i no la de palla el
a dia els ciutadans per sortir del pou. que dona mesura de la collita.
Encara que, ben mirat, resultarà que Parlar de si el president del país ‘LA SAGA CONTINUA’
estem de sort pel seu nivell d’incom- assistirà a la manifestació de l’onze
petència ja que per solucionar els seus de setembre és parlar de la palla. Més Tot just començat el mes de juny, un treballador de la Diputació –periodista ell– era fulminantment
problemes sembla que tinguin decidit si tenim en compte que ell mateix va traslladat des de Premsa –al mateix Palau del carrer del Carme– a la seu de l’Institut d’Estudis
incrementar els nostres. encoratjar la presència de la població, Ilerdencs, l’antic Hospital de Santa Maria. El trasllat, explicat solament de manera unilateral per
la Corporació i com producte d’una mena dels ja en desús sumaríssims, fou gairebé d’un dia per
A casa nostra el tema dominant ha encara que ho demanés per reforçar l’altre. El periodista en qüestió no va poder ni defendre’s de les acusacions que se li van fer i sense
estat, i encara és, el debat al voltant de la posició catalana en una hipotètica saber què faria en el seu nou lloc de treball, va plegar els trastets i... apa, cap a un nou destí. Aquest
la manifestació de l’Onze de Setem- negociació amb Madrid sobre el pacte fet per si sol és criticable entre altres coses perquè les persones han de poder expressar-se i en
bre. Un debat que amb els termes en fiscal. Allò que donarà mesura de la casos com aquest defendre’s. A més, però, val a dir que es va realitzar amb una rapidesa que oferia
clars indicis de, com diria Hamlet, “alguna cosa fa tuf de podrit a Dinamarca”. Allò més curiós de
que molts cops es planteja trobo ab- nostra collita, allò que donarà mesura
la situació, a banda dels propis fets, ha estat que en menys d’un més s’ha contractat per cobrir la
solutament pobre i decebedor. En uns de la nostra voluntat d’ésser, de per- plaça del desterrat periodista a Montserrat Visa Sàrries que, ves per on, havia prestat serveis com a
moments com els actuals, quin sentit sistir i d’avançar, serà la capacitat que eventual al mateix servei de Premsa i ,ves per on, prové del Pla d’Urgell.
té saber si un és més independentista demostrarem d’omplir els carrers de Això se suposa que és aprimar l’administració?, això se suposa que és estalviar diners a l’erari pú-
que un altre? Quin sentit té aclarir si la capital del país el proper Onze de blic?, això és gestionar el comú?. Jo no sé com en diuen vostès, però nosaltres, treballadors de l’ad-
ministració pública, en diem nepotisme pur i dur i en diem també malversació de fons públics.
membres del nostre govern assistiran Setembre. Només la gent , amb la seva
JUNTA DE PERSONAL DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA
a la manifestació a títol personal o assistència massiva pot donar un mis-
com a membres del govern?, si fins i satge clar i nítid que cohesioni i enfor-
tot quan dorm un conseller és un con- teixi la nostra societat i que, per la seva
seller i un president és un president. rotunditat, sigui entenedor a la capital RESPOSTA A ‘ILERDA VIDES’
Catalunya viu moments de molta del Manzanares, allà on neixen des de
gravetat, espoliada fins l’extenuació i fa segles els nostres problemes. Empiezo a leer el artículo Ilerda cides de Paco Cerdà y me quedo literalmente pasmado, pues dice:
“(...) és un llegat de les guerres (sic) de les legions de Juli Cèsar amb els cartaginesos a la Terra
amb el govern estatal obsessionat per En aquest context, em sap greu que Ferma”. Mal podían luchar los pobres cartagineses contra las legiones de César, pues Cartago fue
disminuir la nostra capacitat política, el president no hi vagi i el trobaré a fal- arrasada totalmente cien años antes de que César se enfrentara a los lugartenientes de Pompeyo
implementant polítiques per esmi- tar, però no li criticaré. Ho deixo per la en la actual Terra Ferma (batalla de Ilerda y demás operaciones coetáneas). Sé bien que la cultura
colar i bandejar la nostra llengua, en seva consciència i per l’administració (y más la clásica) no pasa por sus mejores momentos, y que los políticos no destacan precisamente
por su interés por el saber cultural, pero considero que errores como este deberían evitarse.
lloc de protegir-la com és la seva obli- de la seva responsabilitat. Ell també
gació. Amb la Generalitat asfixiada sap que el que compta és el blat. salvador martínez ortiz / lleida

5. dimecres 29 D’agost DE 2012 opinió 5
opinió
La Llotja, Palau de Congressos?
bea obis / portaveu de ciu a l’ajuntament de lleida
La Llotja va ser construïda com a gran Palau de abandona i desapareix del mapa en veure la situa- sions amb una programació paralel·la escaient amb
Congressos de Lleida. Diu l’alcalde que no hagués- ció. Ho assumeix una altra que, en breu, presenta- oferta turística, gastronòmica i cultural de qualitat,
sim aconseguit els 40 milions d’euros per fer-la si la rà el seu pla de viabilitat per una millor gestió de que la tenim.
finalitat de l’equipament no hagués estat aquesta. No l’equipament. Tenim dipositades moltes esperances Ara es coneix bàsicament la Llotja per la seva pro-
ho discutiré ara, no toca. Ara la tenim i, per tant, la en aquesta nova empresa. Si hi aposta és perquè creu gramació teatral i diversitat d’espectacles. Cal trobar
prioritat es fer-la rendible i optimitzar-la. que el mercat congressual pot emergir amb el valor un equilibri. Tenim les eines, els recursos i els equi-
Es va crear el Centre de Negocis i Convencions afegit que ells aporten, diferent i innovador a la nos- paments per fer-ho. Amb les dades del 2011 a la mà
(CNC, SA) per la seva construcció, promoció i poste- tra ciutat i a les Terres de Lleida en general. no podem perdre aquest tren. La despesa mitjana di-
rior gestió i explotació del servei de centre de nego- Una aposta decidida pel que es mereix la Llotja. ària del turista de congressos se situa entre 200 i 250
cis, convencions i congressos. L’Ajuntament fa una Els formats de mini-congressos i jornades tècniques euros per persona amb el conseqüent impacte econò-
aportació de més de 400.000 euros anuals per cobrir de petit format ja estaven assumides per alguns equi-
mic i trencant a més a més l’estacionalitat turística.
el crèdit de 4 milions d’euros que es va fer mentre paments hotelers de la ciutat que treballen amb bona
El número de convencions, congressos i jornades a
no es recuperin els 10,5 milions d’euros d’Impost de qualitat. A la Llotja cal fer un pas endavant més.
la ciutat durant el 2011 va ser de 494 (96 a la Llotja).
Societats que es van haver de pagar inesperadament Segons les dades de l’Observatori de Turisme de
a Hisenda. Veurem si Hisenda accepta els arguments Lleida l’impacte econòmic de la Llotja en el segment L’impacte total, inclosa la Llotja, va sumar al 2011
municipals per condonar el tribut. Turisme de Negocis al 2011 ha estat de 7.357.323,40 més de 19 milions d’euros.
Per gestionar aquest equipament es va fer una euros. Dins aquestes xifres s’inclou l’impacte direc- Totes aquestes dades econòmiques estan extretes
concessió per a l’ús privatiu de l’edifici, instal·lacions te, l’indirecte i l’induït. Espero que la ciutat hagi re- de l’estudi de fluxos turístics a la ciutat de Lleida fet
i equipaments del recinte, mitjançant un procedi- but aquest impacte amb satisfacció, sobre tot amb la des del Patronat de Turisme de Lleida. El sector de
ment negociat, i l’explotació de La Llotja va passar quantitat de diners que ens costa a tots els lleidatans congressos és determinant per a la nostra ciutat. És
a mans d’una empresa privada que ha de pagar un i lleidatanes mantenir l’equipament. l’activitat que més volum de negoci aporta a Lleida.
cànon anual de 100.000 euros. Amb aquestes dades està clar que la Regidoria de Seguirem amb atenció els principals esdeveniments
Esclata la crisi i no es fan grans congressos. La Turisme ha de fer una gran aposta pel turisme de previstos al 2012. El turisme de negocis segueix
primera empresa que es va fer càrrec de la Llotja negocis. Hem d’atreure congressos de bones dimen- emergent! Fem l’aposta! Lleida s’ho mereix.
‘Renovació’: uns mestres del Pallars
javier giménez gracia / fete-ugt terres de lleida
Anant pels pobles de les Valls concentracions promogudes a principis com: “idea lliure, forta, espontània; l’ex- secretari d’organització que tingué la
d’Àneu, la vall d’Àssua, la de Soriguera dels anys setanta, per la Llei del minis- pressió i el nexe, el comú denominador FETE de Catalunya.
–antiga vall de Siarb–, cap al coll del tre Villar Palacín. Arribà un nou curs es- d’un grapat d’esperits joves, inquiets...” No oblidem-nos de Maria Escolà,
Cantó o pels volts de Sort..., et trobes colar, la quitxalla baixà al poble gran. A i es plantejaren com a finalitat “...sen- nascuda a Esterri, va estudiar magisteri
uns edificis ben singulars, les antigues Llessui, a Montardit, a València, a Son, se deixar de recolzar-nos en la realitat, a Lleida i el seu primer destí fou Surp,
escoles; avui, moltes d’elles, cau de cul- a Enviny, a Soriguera, a Alòs d’Isil... les tractar de canviar lo vell i corcat (...) camí amunt de Rialp, al 1925; mestra
tura, estatge social. aules restaren en silenci, els mestres ja anar als més apartats indrets, portar els a Torregrossa del 31 al 34, any que es
Alguns exemples: a Llagunes, l’escola no pujaren a fer classe ni van ocupar els nostres ànims als companys i sembrar, traslladà a Molins de Rei; activista del
és alberg i museu amb restes del despo- habitatges que havia al pis de dalt de des del senzill temple de l’educació, la grup Batec i membre de la cooperativa
blat medieval que hi ha al terme, el de l’escola. Aquells docents s’havien anat, llavor renovadora que ha posat a les Freinet.
Santa Creu; la de Llessui, centre d’infor- portant-se com a motxilla experiència, nostres mans la República.” La trajectòria d’aquells joves mestres
mació del Parc Nacional d’Aigüestortes/ vivències...; molts deixaren petjada i en- Altres ensenyants destinats als Pallars es preveia molt fructífera; a tall d’exem-
Sant Maurici i Museu del Pastor –com a cara avui són recordats, estimats. s’afegiren a l’activisme renovador i al- ple l’Isidor Boix i l’Elvira Cañellas par-
curiositat, actualment en aquella vall es Hi ha una generació de mestres so- guns d’ells participaren en l’organitza- ticiparen en la Missió Pedagògica que
roda la sèrie Gran Nord; si ens apropem bre la qual s’aplicà la llei del silenci i és ció de la Federació de Treballadors de
es va realitzar a l’agost del 34 a Vinaròs
a Tornafort trobarem que l’antic estudi injust; mereixen tot el nostre reconeixe- l’Ensenyament (FETE) que naixia a les
; Vicent Gardenyes, amb el temps, di-
és Centre d’Interpretació del Parc Natu- ment; foren els mestres de la República nostres contrades, adscrita a la UGT:
rector de l’escola Freinet de Barcelona...
ral de l’Alt Pirineu; a Enviny, enfilant la que en aquell temps d’il·lusió col·lectiva Josep Pach, aquells anys a Sort i en bai-
Fins que una maleïda guerra i dictadura
costa s’arriba al cap de vila i allí, senyo- s’organitzaren al Pallars mitjançant el xar al Pla, a l’escola d’Artesa de Lleida,
rejant la plaça major, l’escola; tancada i grup Renovació. esdevingué secretari general de la UGT feixista que s’imposà, cruel amb aquells
barrada, amb un rètol on es pot llegir La primera trobada de Renovació es de les nostres contrades; Josep Santau- mestres activistes, renovadors i republi-
Escuelas Nacionales. “No és l’original”, convocà l’abril de 1932 a Espot, fou am- laria, destinat a Altron; el petit dels Xu- cans, l’estroncà. Per a uns la ignomínia,
ens diu una jove, mare del Quim, un del fitrió l’Epifanio Holgado, mestre que ha- riguera, el Pau, mestre a Tornafort; Pere per altres l’expulsió del magisteri, l’exili,
tres marrecs del poble, “són de quan en via arribat el 1930 procedent de l’Escola Bigatà, fill de casa Lido d’Enviny, amb els camps de concentració i l’extermini.
aquesta plaça filmaren escenes de Les Normal de Barcelona, amb destinació al plaça a Torre de Cabdella, que durant L’objectiu d’aquest escrit és recuperar
veus del Pamano, sèrie basada en l’obra poble fins el 1933 que fou reclamat per el període bèl·lic fou el sotssecretari la memòria d’uns mestres del Pallars,
de l’escriptor Jaume Cabré ocupar una plaça al Pere Vila, grup esco- general de la FETE-UGT i a finals dels “agitadors de ments” que van fer seu
Molta canalla passà per aquelles lar del Patronat Municipal de Barcelona. anys 40 arribà a ser el secretari general aquell pensament de la pedagoga Maria
aules fins que tot canvià. A l’emigració S’aplegaren: de València d’Àneu, Isidor de la UGT de Catalunya a l’exili; Ramon Montessori: “La primera tasca de l’edu-
rural cap a les zones industrials i urba- Boix; d’Esterri, Elvira Cañellas; de Son Costa, nascut a Llagunes, on feia escola cació és sacsejar la vida, però deixar-la
nes dels anys 50 i 60, que despoblà el del Pi, Vicent Gardenyes, i de Berrós la mare, Dolors Jou, esposa del mestre lliure par a què es desenvolupi” i això el
territori, s’havia d’afegir la política de Jussà, Bartolomé Matas. Costa, de Vilamur. Ramon Costa Jou fou feixisme no ho podia permetre i menys,
tancament d’escoles rurals i creació de Aquells mestres definiren Renovació reconegut ensenyant freinetista i primer perdonar.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/