Bondia.cat 21/11/2013

21 DE NOVEMBRE DEL 2013
NÚMERO 1.825 ANY 8

El primer diari gratuït i independent de Lleida
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
Visita’ns també a:

p. 08

Penes de
fins a 4 anys
per als
lladres rurals

p. 07

La pluja ensorra part del
castell a Vergós Guerrejat

Inici immediat de la consolidació del monument, declarat Bé d’Interès Nacional
ORIOL BOSCH (ACN)

La reforma del Codi Penal
planteja endurir aquests
delictes arran de la forta
pressió d’alcaldes afectats,
que ahir van ser al Congrés
p. 03 i Editorial p. 05

Les famílies joves amb
fills son les més
afectades per la crisi
p. 06

LAURA CORTÉS (ACN)

Els advocats surten al
carrer per denunciar la
“privatització judicial”
p. 10

De Lleida a París en
AVE en menys de vuit
hores d’aquí a un mes
PUBLICITAT

Els visibles desperfectes van ser conseqüència de les abundants precipitacions dels darrers dies, que superaren els 100 litres per metre quadrat

El restaurant Malena, ara a Gimenells,
recupera l’estrella de la guia Michelin

p. 07

El Fogony de Sort manté la seva i ara ja són dos els establiments lleidatans

02

D'INTERÈS

BONDIA
DIJOUS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2013

www.bondia.cat
meteo@bondia.cat

El temps a Lleida

Serveis
TELÈFONS

Tant les temperatures
màximes com mínimes
viuran un lleuger ascens
Dia entre poc núvol i mig ennuvolat, encara
que al vessant nord del Pirineu s’esperen
precipitacions continuades d’intensitat entre
feble i moderada al llarg del dia. Les quantitats acumulades seran abundants o molt
abundants i la cota de neu s’iniciarà entorn
dels 1.000 metres de matinada, tot i que
pujarà transitoriament fins als 1.400 metres a
mig matí. Les temperatures viuran un lleuger
ascens, tant les mínimes com les màximes.

Seguretat
Emergèncias

112

Mossos d’Esquadra

973 700 050

Atenció a la Dona (Mossos)

Ext. 5000

Policia

07.51 h
17.35 h

091

Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana

092/973 700 600

Urgències mèdiques
ICS

973 221 516

Hosp. Arnau de Vilanova

973 705 200

Hospital de Sta. Maria

973 727 222

Urgències Tàrrega

Minvant

973 310 852

Comitè Anti-sida

973 221 212

Alcohòlics Anòmims

629 779 654

Comedores compulsivos

676 060 624

Fibrolleida

649 873 838

Creu Roja
Lleida

DIVENDRES

Agramunt

DISSABTE

973 279 900
973 390 880

Balaguer

973 445 795

Cervera

973 532 084

Les Borges Blanques

973 143 493

Mollerussa

973 711 282

Tàrrega

973 500 679

Serveis funeraris

973 237 206

Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra

973 352 379

Estació d’Autobusos

973 268 500

FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Garrós. Prat de la Riba, 53
Isanta. Alcalde Porqueras, 76
PUBLICITAT

De 22.00 a 09.00 h
Freixenet-Tresànchez. Mossèn Reig, 14

FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa)
Martí. Anselm Clavé, 35
De 22.00 a 09.00 h
Del Campo. Plaça de Sant Pere, 1 (Secà)

AL·LÈRGIES
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.

Del 18 al 24 de novembre
Parietària
Gramínies
Olivera
Artemisia
Blets
Casuarina
Crucíferes
Melcoratge

http://www.jordibalasch.es/

1
1
0
4
2
0
1
1

=
=
=
=
=
=
=
=

Palmeres
Xiprers
Alternaria
Cladosporium

0
4
4
4

=
=
=
=

AVUI 03

BONDIA

Les famílies joves amb fills, els més
afectats per la crisi, segons Unicef
L’entitat alerta que un de cada quatre menors d’edat catalans viu per sota del llindar de la pobresa

El compromís
del Govern
amb els petits

REDACCIÓ / ACN. BCN / LLEIDA

Un de cada quatre menors
d’edat catalans viu per sota del
llindar de la pobresa. Així ho ha
advertit la delegada d’Unicef a
Catalunya, Guiomar Todó, que
ha explicat que aquesta era la situació del 27,7% d’infants i joves
per sota dels 18 anys l’any 2011.
Todó ha explicat que el motiu
d’aquest escenari és que les famílies amb fills a càrrec són el
col·lectiu més afectat per la crisi econòmica. Amb motiu del
20 de novembre, Dia Universal
del Nen i data en què es commemora el 24è aniversari de l’aprovació de la Convenció sobre els
Drets del Nen,Todó fa una crida
a pensar no només en els infants
i joves catalans, sinó també en
els que arreu del món estan
mancats de drets.
Unicefva publicar, el maig del
2012, el primer informe sobre la
infància a Catalunya, en què
s’exposava la situació en què es
troben els infants i joves catalans. La conclusió que envan extreure els responsables de l’organització, en paraules de Guiomar Todó, és que “per primera
vegada, la pobresa tenia rostre
d’infant”.
La xifra de pobresa infantil a
Catalunya “és molt alta i no ha
parat de créixer”, segons la delegada d’Unicef Catalunya. L’any
2008, quan encara s’arrossegava la tendència de la bonança
econòmica, la pobresa infantil ja
era del 18,5%. Actualment, afecta 380.000 infants i joves.
“L’explicació és que, per primera vegada, el col·lectiu que
pateix més els efectes de la crisi són les famílies; es tracta de
famílies joves amb fills, i són els
que tenen més despeses per habitatge; són el col·lectiu que més
s’ha quedat a l’atur”, assenyala
Guiomar Todó.
A CATALUNYA I AL MÓN

Unicef Catalunya posa l’accent en la pobresa infantil amb
motiu de l’aniversari de la Convenció sobre els Drets del Nen.
Todó ha destacat que cada dia,
al món moren 18.000 nens i nePUBLICITAT

La consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat,
Neus Munté, va refermar ahir el
compromís del Govern “amb la
infància, els seus drets i les seves oportunitats”. Així mateix,
Munté va assegurar que els
pressupostos de l’any vinent inclouen una aposta “molt clara”
pels drets dels infants. Però el
sindicat UGTla contradiu, ja que
denuncia que la Generalitat l’any
que ve disminuirà els recursos
destinats als centres que acullen
menors en risc. Segons la UGT,
la Direcció General d’Atenció a
la Infància i Adolescència (DGAIA), preveu retallar els mòduls
del centres concertats i/o de gestió delegada (que són la immensa majoria).
Portada de la pàgina web ‘escolaambdrets.org’

nes menors de cinc anys per falta de mesures tan bàsiques com
una vacuna o l’alimentació adequada.
Des de l’organització, també
es destaca que milions d’infants
estan afectats per les conseqüències d’una emergència. Actualment, el conflicte de Síria i el
tifó de Filipines són les situaci-

Una xifra que no para
de créixer
La pobresa infantil a
Catalunya és molt alta.
Avui dia afecta 380.000
nens i joves catalans

Al dia moren 18.000
menors de 5 anys
Per la manca de mesures
bàsiques, com una bona
alimentació o vacunes

ons d’emergència que afecten
un major nombre d’infants.
‘ESCOLAAMBDRETS.ORG’

Coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Infància, a Catalunya Unicef ha posat en marxa la pàgina web
www.escolaambdrets.org. Es
tracta d’un banc de bones pràc-

tiques, orientacions i recursos
didàctics per treballar els drets
de la infància a l’escola. La nova
pàgina web s’ha concebut com
una eina pedagògica adreçada
al professorat derivada del programa Una escola amb drets, la
iniciativa d’educació en drets
que l’entitat està impulsant des
del 2011.

BALANÇ DEL CDIAP DE L’URGELL

Més problemes emocionals
i comunicatius i menys físics
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç
(CDIAP) de l’Urgell ha detectat unavariació en els tipus de
problemes que presenten els
infants que atén, ja que cada
cop presenten menys problemes físics però més dificultats
de tipus emocional i comuni-

catiu. És una de les conclusions que presentà ahir fent balanç de la seva activitat. Segons la psicòloga Pili Sala,
“cada cop rebem més casos
relacionats amb separacions
de parella, situacions familiars complicades, canvis d’estructures familiars...”.

300 infants
festegen els
seus drets
Més de 300 nens i nenes participaran avui en la Festa dels
Drets dels Infants, que enguany
se celebra amb l’espectacle La
princesa i el pèssol, representat
per la companyia Festuc. La celebració comptarà amb la participació dels nens i nenes de les
Ludoteques Municipals de Lleida, la Xarxa de Centres Oberts,
els infants que participen en els
productes educatius d’entorn,
les Ciberaules i els guanyadors
del concurs del Club Banyetes.
L’acte tindrà lloc a les 6 de la tarda alTeatre de l’Escorxador.Ahir,
però, ja va tenir una altra activitat a Lleida ciutat per commemorar el Dia Internacional de la Infància que es va dur a terme a la
plaça Sant Joan. Les activitats a
la capital del Segrià, però, continuen la resta de setmana.

OPINIÓ

BONDIA

Cartes al director. Els drets dels infants
Els drets dels infants:
la igualtat
Alumnes de 6è de Primària del
Col·legi Episcopal. Lleida.

Somelsalumnesde6èdePrimària del Col·legi Episcopal, i com
que aquesta setmana es dedica
als Drets dels Infants i se’ns ha
demanat que hi participem donant la nostra opinió, no hem tingut cap dubte en fer-ho. Nosaltres també som infants i ens
afecta molt directament.
Hem debatut què és igualtat
i com que eren moltes les nostres
opinions hem buscat la resposta
en un diccionari: “Hi ha igualtat
entre dues o més persones quan
són iguals. Quan hi ha igualtat en
un país és que totes les persones
tenen els mateixos drets”.
L’exemple més proper que tenim nosaltres, és la nostra classe. En aquesta, no som pas tots
iguals, n’hi ha de diferents països, sexe, raça, nacionalitat, posició econòmica, origen, diverses
opinions...
Peròtotssompersones.Elser
diferents no ens fa ni millors ni
pitjors.
Ens hem fet les següents preguntes: Hem de menysprear a algun alumne per ser diferent? El
professor ha de tenir preferències? Hem d’estar només amb la
gent què és com nosaltres? Ens
hem de sentir superiors per ser
d’aquí?...
La resposta que hem donat a
aquestes preguntes ha estat
molt clara.
La nostra resposta és NO!!!
Encara que siguem diferents
som iguals en DIGNITAT!
Gràcies per a fer-nos pensar i
oferir-nos aquesta oportunitat
de poder donar la nostra opinió
en aquest tema sobre els INFANTS. Recordeu, nosaltres
també ho som!!!

Tots els nens som
iguals
Gemma, Karla, Ona i Mariam.
6è Escola Pràctiques II - Lleida.

Aprofitant que el dia 20 de novembre es commemora el Dia
Mundial de la Infància, recordarem un dels drets més importants: tots els nens tenim dret a
ser tractats per igual, encara que
siguem d’una altra raça. També
tenimdretaquèensrespectinles
nostres creences religioses i a
què no hi hagi diferències de
tracte en funció de si som més
rics o més pobres. A l’escola ens
sentim respectats i tractats per
igual, amb independència del sexe,raça,culturaoreligió.Però no
sempre és així: de vegades hi ha
nensinenesquenorespectenels
demés, i si volem ser tractats bé
el que hem de fer per principi és
tractar bé a tothom.
Ens agradaria participar en la
millora de la nostra societat, com
a bons ciutadans. Per això ens

esforcem en tindre una bona
convivència dia a dia i així fer que
la vida al nostre voltant sigui bona. Entre tots, adults i nens, hem
de fer que la vida de tots els infants sigui cada vegada millor.

No a la discriminació
Heribert Santamaria Barta. 6è
Escola Frederic Godàs, Lleida.

Actualment, a la nostra societat
no només convivim amb persones totalment igual que nosaltres, sinó que també convivim
amb gent de diferents països, religions, cultures, races... Això li
passa a molta gent, però el problema és que no sabem viure
amb aquestes persones.
Quan ens referim a l’entorn
dels nens pot semblar que el problema no és tan greu, però encara hi ha molts nens que pateixen discriminació d’algun tipus
per motius totalment xenòfobs;
laveritat és que jo no conec massa nens que pateixin discriminació però els amics que tinc, poden ser víctima de situacions
semblants. Quan un d’aquests
nens amb els quals jo no tinc
cap problema i que no han fet
res a ningú, rep un insult sense
cap motiu, em dol tant com a ells.
Un dels drets dels infants és
tenir dret a ser protegit de la
discriminació racial, religiosa o
d’altra mena. Ja que aquest dret
està reconegut per les Nacions
Unides crec que com a mínim
s’hauria de pagar una multa al no
respectar-lo. Encara que no hauria de ser necessari perquè a mesura que l’ésser humà va evolucionant, tanmateix els seus pensaments haurien de fer-ho.
Diré que m’agradaria que els
governs fessin algun tipus de
campanya o aprovessin alguna
llei contra la discriminació tant la
infantil, com en l’àmbit dels
adults.
M’acomiado dient que espero que aquest tema se solucioni
tan aviat com sigui possible.

Tots iguals
Alumnes de 5è de Primària del
Col·legi Episcopal. Lleida.

Som un grup de nens i nenes que
cada dia, quan ens aixequem i
obrim els ulls en la nostra habitació de la nostra vivenda (en la
que sempre trobem un plat a taula, roba i moltes comoditats
més), ens adonem que, malgrat
tot, estem de sort, i en podem donar gràcies, de pensar que tenim una escola on anar a aprendre i formar-nos, que és la nostra obligació; uns pares i
educadors quevetllen per nosaltres; també, de comprovar que
som tractats tots de forma igualitària, tant si som nens com si
som nenes, tant si tenim la pell
d’un color com d’un altre, tant si
creiem en una religió com en una

altra, tant si tenim més diners
com si en tenim menys, tant si
procedim d’un país com d’un altre, si pensem d’una manera o
d’una altra.
Perquè resulta que, pel que
veiem, sentim i ens expliquen, això no es dóna pas a tots els païsosdelmón,nidebontros,jaque
en molts d’ells pateixen discriminacionsdetottipus.Perposarun
cas concret, no entenem, per
exemple, com pot ser que encara hi hagi llocs en que els nens i
les nenes, els nois o les noies,
els homes o les dones no puguin
fer les mateixes coses; ells tinguin accés al treball i elles no, ells
puguin manar i elles no, ells puguin opinar i elles no. I així tants
altres tipus de discriminacions.
Pensem que la qualitat de les
persones no es pot mesurar per
raons econòmiques, racials, sexistes, socials, religioses, etc. sinóquehihaunacosaperdamunt
de tot això: la dignitat, que ens
dóna Déu, i que ens fa a tots
persones humanes, iguals i germanes.
Però tot això és també feina
dels països més desenvolupats,
que haurien de ser molt més solidaris a l’hora de destinar-hi recursos, i de tots en general, recolzant institucions i ONGs com
UNICEF, Creu Roja, Pallassos
sensefronteres,Bancd’aliments,
Mans Unides...

Sempre ens hem sentit
tractats igual?
Nens i nenes de la classe de 6è B
de l’Escola Pràctiques I - Lleida.

Avui a l’escola ens han explicat
comva sorgir la Convenció de les
Nacions Unides sobre els Drets
dels Infants. Aquesta fou aprovada el 20 de novembre de l’any
1989. Això va suposar un gran
pasendavantperrespectaratots
els infants del món.
Un dels drets principals és el
de la no-discriminació al infants
independentment de la seva raça, sexe, del seu origen, la seva
religió, la seva opinió, el seu idioma i la seva família.
Després de comentar aquest
article, la professora ens ha fet
una pregunta: Sempre ens hem
sentit tractats igual? Tots hem
començat a dir la nostra: “…Algun cop m’he sentit malament
perquèsócunanenaiportoelcabell molt curt i de vegades …”.
“Josócunamicabaixetai…”.Algun cop no han volgut jugar al
pati amb mi perquè …”.
A partir de les nostres reflexions creiem que tots podem millorar el tracte envers els demés
i saber-nos posar al seu lloc.
Des de les petites coses que
ens envolten podem millorar la
nostra convivència i entendre el
missatge d’aquest article. Tots
els nens i nenes necessitem rebre afecte i estima i fer dels drets
també els nostres deures.

#SomCasal
Gerard Sala

Candidatura d’Unitat
Popular (CUP)

Desenes de nois i noies treballen
des de fa mesos en la dinamització dels baixos de l’antiga botiga de roba de la Casa Panadés,
convertida ara en el nou Casal
Popular de Joves de Lleida. És un
espai petit situat al Casc Antic i
que, tot i no ser definitiu, està
acollint les activitats que se celebraven a l’antic Casal desallotjat per sorpresa deu mesos
després de la seva inauguració.
Col·lectius juvenils i moviments socials de la ciutat han reclamat durant dos dècades un
espai propi per al jovent, llunyde
la tutela institucional o empresarial. Davant la situació un grup
de joves, alguns d’ells agrupats
en l’Assemblea de Joves, en el
15M i en el moviment llibertari,
decideixen ocupar un edifici que
doni cobertura a les demandes
històricament reclamades. I així
és com el alliberen la Sala Europa, un dels espais culturals més
significatiu de la Lleida dels anys
80 i 90 i ara buit i sense cap ús.
Setmanes més tard, un gran
mural amb forma d’arbre encantat cobria la façana de l’edifici.
El Casal Popular de Joves havia
aconseguit obrir sis dies amb activitats regulars i rebia una mitjana de vuit propostes d’activitats puntuals cada mes. Grups
de joves i col·lectius juvenils,
educatius, polítics i culturals havien fet un ús intensiu d’aquest
nou espai. Les instal·lacions
també havien vist néixer nous
projectes. Era un espai nascut

La veritat
sobre les
farmàcies
Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de
Lleida i diputata del PP al
Parlament de Catalunya

El senyor Ramon Farré, delegat
del Govern de la Generalitat a
Lleida, en un article publicat recentment, culpa al Govern de
l’Estat que la Generalitat no pugui pagar a les farmàcies, i acusa al mateix Govern central de
voler penjar-se les medalles pagant allò que la Generalitat no
ha abonat quan tocava. El se-

amb l’objectiu de funcionar com
a punt de trobada de tots els projectes juvenils de la ciutat.
A principis de desembre la
Paeria precinta el local de forma
administrativa, per sorpresa i enmig d’un pont festiu. Aquell mateix dia un centenar de persones
es manifesten per rebutjar el
desallotjament i, pocs dies més
tard, ho fan més de 160 entitats
del territori.Ara, 9 joves han passat o passaran pels jutjats i s’en-

Caldrà recordar el
suport de moviments
socials i veïns quan
es desallotjà el Casal
Popular de Joves
fronten a una multa de més de
37.200 €. Ara més que mai, caldrà recordar, el suport massiu
que els moviments socials, les
entitats i els veïns i les veïnes de
la ciutat van expressar en el moment del desallotjament del Casal Popular de Joves. Un suport
queva ser la llavor del nou Casal
que està obert tota la setmana i
que acull encara més activitats
fixes i puntuals.
En les properes setmanes caldrà renovar aquest suport i els
arguments per defensar que
Lleida no pot deixar perdre un
espai dels joves, autònom i allunyat de la rigidesa de les normatives municipals. Un espai a través del qual poder créixer de forma activa i poder reivindicar el
seu dinamisme i la seva capacitat transformadora. Caldrà recordar al propietari de l’antic immoble, a la Fiscalia i a nosaltres
mateixes, que el Casal és de totes i que tots #SomCasal.

nyor Ramon Farré diu que, amb
aquest gest, al Govern de l’Estat
se li ha vist el llautó, i que amb
actuacions d’aquest tipus es
crea malestar social.
Vull dir-li al senyor Ramon
Farré que a qui se li havist el llautó, des de fa molt de temps és al
Govern d’Artur Mas, que des de
l’11 de setembre de 2012 ha deixat de governar, i malbarata els
recursos dels que disposa, com
dedicar 30 milions d’euros en un
any, només per mantenir les delegacions que té a l’estranger.
Perquè tothom ho tingui clar,
començant pel senyor delegat
del Govern: qui paga els deutes,
el dèficit, i tots aquells compromisos de la Generalitat que no
pot pagar per manca de liquiditat és el Govern de l’Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El FLA corresponent a l’any2013 ha destinat fins
aquest novembre el pagament
de 1.400 milions per finançar el

ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD.

04

El diari no es

OPINIÓ 05

BONDIA

DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Ramon Ribé
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Administració: Arancha Pajuelo
Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico
Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065.
Correu electrònic: info@bondia.cat.
Web: http://www.bondia.cat/

Editorial Les famílies arquetípiques de la crisi
Un informe sobre la situació de la infància a Catalunya, presentat per Unicef en el marc del Dia
Universal de la Infància, va posar de manifest que la xifra de pobresa infantil a casa nostra és
molt alta i no ha parat de créixer, fins al punt que ja afecta 380.000 infants i joves. Això
significa que un de cada quatre menors d’edat viu per sota del llindar de la pobresa. I és que la
mateixa anàlisi posa damunt de la taula que les famílies joves amb fills són, sense dubte, les
principals víctimes de la crisi. Les que tenen familiars -sobretot pares- tenen més possibilitats
de lluitar contra aquesta xacra, però els que estan sols han de patir dia rere dia per garantir-se
l’aixopluc i, per ara, no es veuen prou brots verds per pensar que la situació capgirarà aviat.

s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).

Elsnostresinfants,elnostrefutur

Ahir, 20 de novembre, dia universal de la infància, em porta a
reflexionar sobre la trista situació en què es troben molts dels
més petits al nostre país. Els
nens i nenes, el nostre futur,
són també víctimes de les conseqüències de la crisi.
Curiosament, són els que no
han contribuït a generar-la però
són un dels principals col·lectius
que ara se’n veuen afectats mitjançant les retallades. S’han retallat les beques a menjadors escolars, complicant en molts casos la salut de nens que tenien
en el menjador escolar el seu
principal àpat del dia.
No oblidem l’informe presentat el passat mes d’agost pel Sín-

dic de Greuges de Catalunya en
relació a la desnutrició infantil,
el qual va rebre com a resposta
per part de la Generalitat que
“no n’hi ha per tant”. I no us equivoqueu, no parlaven dels nens
de països subdesenvolupats o
envies de desenvolupament, no.
Parlaven dels nostres nens i nenes.
Si ens fixem en l’educació,
ens topem amb una Llei Wert
que l’únic que fa és atacar l’ensenyament des de la infància,
canviant un paradigma que funciona i perseguint una voluntat
política. Estan jugant amb el futur del nens, cosa que no es mereixen.
Aprofitant que parlem d’educació, us vull fer coneixedors
d’un cas que ens ha tocat d’a
prop a l’Ajuntament de Balaguer.
El passat ple del mes d’octubre
es va proposar l’amortització
d’una plaça de mestre pel primer
curs d’escola bressol, al·legant

que no hi havia hagut prou demanda de places. Des del PSC
varem proposar que es deixés
la plaça vacant, com ja n’hi ha
d’altres, per tal de no eliminarla.
Davant la pregunta “què passaria si l’anyqueve augmenta la
demanda i es fa necessari obrir
una nova línia amb un nou mestre?”, els membres de l’equip de
govern varen respondre que, en
cas que fos necessari, la tornarien a donar d’alta. Perdonin la
meva desconfiança, però el primer que se’m va passar pel cap
és que, si esdevingués aquesta
situació el proper any, segurament negarien la creació d’una
nova plaça dient que no hi ha
partida pressupostària, ivet aquí
una nova retallada en educació,
vista de ben a prop, a la nostra
ciutat.
No em sorprèn aquesta mesura per part del Govern de CiU,
però emva sobtar que ERC tam-

bé hi votés a favor, tenint en
compte que l’aprovació no depenia del seu vot.
Amb casos com aquest és
quan veiem que amb cada retallada se li posa una trava a
aquells nens i nenes que volen i
tenen el dret a l’ensenyament,
que necessiten una alimentació
adequada, etc.
Cada retallada i cada nova
mesura dels governs actuals, a
Catalunya i a Espanya, són mostres de que només volen fer més
grans les distàncies entre
aquells que es poden pagar una
educació i una sanitat d’aquells
que no tenen els recursos econòmics i queveuen cada dia més
minvat el seu poder adquisitiu.
No els interessa una societat justa, cohesionada i en la que es garanteixin els drets que tant van
costar d’aconseguir. El més trist
de tot és que aquestes mesures
són únicament per motius ideològics.

Davant d’aquesta situació,
puc dir amb orgull que hem sigut, som i serem els socialistes
els que garantim els serveis socials, els que lluitem per una societat justa i igualitària, on tothom hi tingui cabuda, sense sectarismes ni distincions. En tenim
exemples: les legislatures en les
que hem tingut responsabilitats de Govern han sigut les que
més escoles s’han obert, les que
han garantit beques per a que
poguessin estudiar els fills i filles d’aquelles famílies que econòmicament no s’ho podien permetre, entre altres coses. Perquè
creiem que els joves són el futur,
i aquest futur comença pels infants.
Tinguem cura dels nostres
menuts. Si no els garantim l’educació, l’alimentació, la sanitat i
l’atenció que requereixen no tindran oportunitats, i sense el seu
futur enlloc d’anar endavant, el
nostre país anirà endarrere.

dèficit de 2013. I cal recordar que
a l’any 2012, Catalunya es va
emportar el 40 per cent dels diners del FLA de tota Espanya.
I sap senyor Farré qui paga
les factures pendents de la Generalitat? El Govern de l’Estat,
que a través del Pla de Proveïdors paga aquelles factures més
antigues que la Generalitat no
ha pogut atendre. Potser per què
no ha sabut gestionar bé els diners?
La Generalitat ha sol·licitat
pagar a través del Pla de Proveïdors més de 2.000 milions d’euros en factures, entre les quals
més de 400 milions són per pagar a les farmàcies les factures
més antigues. Són aquestes factures les que el Ministeri d’Hisenda se n’ha fet càrrec, per
mal que li pesi a vostè, però pel
bé de les farmàcies i dels ciutadans en general, que és el més
important.
No busqui tres peus al gat.

Qui no ha pagat el deute a les
farmàcies és la Generalitat. La
factura dels medicaments que
paguem els catalans va a càrrec
dels pressupostos de la Generalitat. Però com no té liquiditat,
en traspassa el pagament a l’Estat a través del FLA. I encara tira pedres al Govern de l’Estat?
Perquè li recordo que el pagament del FLA del mes d’octubre anava destinat a pagar farmàcies, i així la Generalitat ho
havia comunicat. Però, incomprensiblement, el Departament
d’Economia va decidir desviar
aquests recursos a pagar altres
deutes, dient després al sector
que qui no paga és el Ministeri.
Això sí que és un veritable despropòsit!
Per què no diu que el FLA
contemplava 101 milions d’euros de pagament al sector sanitari, però la Generalitatva demanar el passat 28 d’octubre, per
correu electrònic, al Ministeri

d’Hisenda que aquest import
previst per al sector sanitari, incloses les farmàcies, es destinés finalment a universitats,
que era la segona prioritat? I on
han anat a parar els diners previstos inicialment a les universitats? A pagar els 9 milions a l’any
que ens costa la Secretaria
d’Afers Exteriors?
Perquè no explica que les farmàcies cobraven inicialment a
través dels fons per a proveïdors de l’ICO, amb diners que
anaven directament del govern
d’Espanya a cada proveïdor,
però que fa uns mesos la Generalitat va demanar que les farmàcies poguessin cobrar a través del FLA? De fet el Ministeri
d’Hisenda, ja va percebre cert
malestar dels farmacèutics perquè la Generalitat no els pagava. Per això, com a contrapartida, el Ministeri decidí que l’ICO
donés part dels seus fons a les
farmàcies aquest novembre.

Enlloc de culpar als demés,
el Govern de la Generalitat hauria de donar explicacions del per
què en el FLA del mes d’octubre
va sol·licitar al Ministeri d’Hisenda canviar i prioritzar un altre
abonament, per davant del pagament a les farmàcies. Penso
que aquesta maniobra, quevostè, senyor Farré, no explica en el
seu article, és un fet gravíssim,
amb una actitud perversa i inacceptable per part de la Generalitat.
Dir que el Govern d’Espanya
no vol pagar el deute a les farmàcies és una absoluta falsedat,
una indecència del Govern d’Artur Mas. Les farmàcies ja haurien pogut cobrar des de feia
temps, però no va ser així per
una decisió de la Generalitat.
En qualsevol cas, el Govern
espanyol pagarà a les farmàcies gràcies als 416 milions d’euros procedents del fons de pagament a proveïdors de l’ICO, i que

s’haurien d’haver pagat el 31
d’octubre.
I vostè, senyor Farré, que diu
que el Govern de l’Estat castiga
als catalans, potser no sap que
a través del FLA s’ha pagat durant aquest 2013 un total de 917
milions d’euros a Catalunya, entre els quals 504 han estat per a
farmàcies.
I quan diu que l’Estat no vol
transferir recursos, li he de recordar que el sistema de finançament actual, que va comptar
amb la posició contrària del Partit Popular, va ser acordat l’any
2009. Potser el que hauria de fer
el Govern d’Artur Mas és demanar comptes als ara socis seus.
Esquerra Republicana, i al PSOE
quevan pactar el model de finançament que té ara Catalunya.
Potser qui no entén la realitat catalana és el Govern de CiU. Ja
n’hi ha prou de victimisme i de
donar les culpes als demés de les
pròpies responsabilitats.

Lorena González

Regidora del PSC
a l’Ajuntament
de Balaguer

06

LLEIDA

BONDIA

La Paeria renovarà el 87%
de punts de llum de la ciutat

El PPvol
reformar els
pisos buits
al Casc Antic

També es preveu una reducció anual del consum energètic xifrada en un 46,7%

Pla entre Paeria i l’EMU

REDACCIÓ. LLEIDA

L’Ajuntament de Lleida proposarà en el proper ple municipal l’adjudicació del nou contracte de
gestió del servei d’enllumenat
públic de la ciutat a la UTE formada per Romero Polo i Citellum, després que la Mesa de
Contractació hagi resolt que és
l’oferta més avantatjosa de les
nou que esvan presentar al concurs.
La proposta de l’empresa
guanyadora del concurs preveu
la renovació d’un 87% dels punts
de llum de la ciutat i la reducció
en un 46,7% anual del consum

INVERSIONS PREVISTES
EN 17 KMS DE LA XARXA
Les inversions previstes al
plec fan referència a la millora de la xarxa elèctrica en diferents carrers de la ciutat (un
total de 17 kms de diversos
barris com al centre de la ciutat, Pardinyes, Balàfia, Av. del
Segre, Mariola, Secà de Sant
Pere, Bordeta, Magraners,Vila Montcada o polígon El Segre. Complementàriament,
les inversions ofertades com
a millores fan referència a renovacions de la xarxa.

energètic, que equival a
934.000 euros anuals. El plec
establia una renovació mínima
del 62% dels punts de llum i un
estalvi del consum del 35%.
Amb aquest nou contracte de
gestió de l’enllumenat públic de
Lleida, la Paeria s’assegura el finançament i l’avançament de la
inversió en els primers anys del
contracte de cara a assolir l’estalvi energètic necessari, de tal
manera que amb el nou model
es preveu una inversió anual de
530.000 euros, tant destinada
a la millora energètica com a la
modernització de la xarxa.

A tot això cal sumar una inversió addicionatotes les instal·lacions i lluminàries i assegurar així l’estalvi energètic
proposat.
SOBRE L’ESTALVI ENERGÈTIC

L’estalvi energètic que es preveu
aconseguir és de 6.334.302
kWh que equival al consum de
2.938 llars i a 2.110 tnCO2 anuals, és a dir, un estalvi del 46,7%
anual, amb la qual cosa es dóna
compliment al protocol de Kyoto, adequant i reduint, a més, els
nivells lumínics de la ciutat al
que assenyala la normativa.

PAERIA

PAERIA

Tercera Trobada d’Ecoentitats a Lleida

Recepció als alumnes del programa IMO

33 entitats participen en el programa Ecoentitats que es desenvolupa en el marc de l’Agenda 21 de Lleida, treballant durant aquest any la prevenció i eliminació de residus.

El tinent d’alcalde Josep Presseguer, ha rebut aquest matí un
grup d’alumnes d’entre 16 i 20 anys que participen en el Programa de Qualificació Professional Inicial gestionat per l’IMO.

Inaugurat l’Institut de
Llengües de la UdL, que
unirà esforços amb l’EOI

Els advocats surten al
carrer per denunciar la
“privatització judicial”

Les dues entitats ja complementen el xinès i el rus

Avisen que priva l’accés dels ciutadans a la justícia

REDACCIÓ. LLEIDA

REDACCIÓ. LLEIDA

L’Escola d’Idiomes de la Universitat de Lleida, una de les tres àrees que aplega l’Institut de Llengües (IL) de la UdL “no té cap interès de competir amb l’Escola
Oficial d’Idiomes (EOI) de Lleida,
sinó d’unir esforços per donar
més serveis a la ciutadania”. Així ho va manifestar ahir la directora de l’IL, Marta Giné, a l’acte
d’inauguració de l’Institut, que ja
funcionacom a tal aquest curs
acadèmic, ampliant les competències del fins ara Servei Lin-

güístic de la UdL, creat el curs
1992/1993. Ginéva afegir que ja
s’està col·laborant quant als idiomes emergents, com ara el rus
i el xinès.
L’Institut de Llengües neix arran del Pla Operatiu per al Multilingüisme 2013-2018 que fixa la
política lingüística de la UdL . Es
basa en l’impuls de la internacionaliztació i el el multilingüisme
i la necessitat d’acreditar per futurs graduats universitaris un
nivell B2 de terceres llengües (anglès, francès, italià o alemany).

Els advocats catalans van sortir
al carrer per denunciar la privatització de la justícia. Coincidint
amb el primer aniversari de la llei
de taxes, ahir dimecres a les dotze del migdia es van convocarconcentracions davant les seus
judicials de tot l’Estat espanyol
per exigir la retirada immediata
d’aquesta llei i també de la nova
llei de jurisdiccióvoluntària que,
en l’opinió de jutges i advocats,
divideix la justícia “en rics i pobres”.

El degà del Col·legi d’Advocats de Lleida, Simeó Miquel, va
anar més enllà i va demanar la
dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón,
perquè “totes les iniciatives legislatives que ha tirat endavant
les ha fet d’esquenes a tots els
operadors jurídics”.
Simeó Miquel va afegir que
durant aquest primer any de taxes “s’han complert les pitjors
previsions” ja que “s’ha privat a
molts ciutadans l’accés a la justícia”, va lamentar.

REDACCIÓ. LLEIDA

El Grup Municipal del Partit Popular presentarà en la propera
sessió plenària una moció en la
que proposa que l’Ajuntament
de Lleida, conjuntament amb
l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), promoguin la creació d’un pla per a la rehabilitació d’habitatges buits de propietat privada al Centre Històric,
“amb l’objectiu de destinar
aquestes vivendes a lloguer social i que, preferentment, serien
adjudicades a les famílies més
necessitades de la ciutat de Lleida”, segons va afirmar el regidor i portaveu del PP, Joan Vilella.
En aquest sentit, Vilella va
manifestat que la dignificació del
Centre Històric, entre altres actuacions, passa per la realització de programes que permetin la rehabilitació i recuperació
d’habitatges desocupats i en mal
estat i destinar-los a lloguer social amb caràcter temporal, “amb
la qual cosa es podria atendre,
tanmateix, la gran demanda
d’habitatge social que en règim
de lloguer hi ha actualment a la
ciutat de Lleida”.

Vega vol que Autobusos
no faci acomiadaments
REDACCIÓ. LLEIDA

L’alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Paeria,
CarlesVega, critica la política de
privatitzacions de la Paeria, per
no garantir la prestació satisfactòria de serveis i retallar drets
dels treballadors.

50 empreses de Lleida a
la firaTurisme de Negocis
REDACCIÓ. LLEIDA

50 empreses de Lleida presents
a Barcelona a la principal fira europea de Turisme de Negocis
EIBTM, fruit de la cooperació público-privada amb Turisme de
Lleida. També s’aposta per collir
grans esdeveniments esportius.

Portes obertes al Projecte
Pisos Socials del Seminari
REDACCIÓ. LLEIDA

Elsvoluntaris que col·laboren en
el Projecte dels Habitatges Socials del Seminari de Lleida per
a famílies desnonades o en risc
d’exclusió han organitzat per al
dissabte 30 de novembre una la
Jornada de Portes Obertes.

BONDIA

COMARQUES 07
ORIOL BOSCH (ACN)

S’ensorra part de la torre del castell de
Vergós Guerrejat per culpa de la pluja
Les actuacions de consolidació de la part afectada van començar ahir mateix
REDACCIÓ. VERGÓS GUERREJAT

Les abundants pluges del cap de
setmana i dilluns amb més de
100 litres per metre quadrat
apunten com la principal causa
de l’ensorrament parcial d’una
torre del castell deVergós Guerrejat, a Estaràs. El regidor Sisco
Rubió va explicar que l’Ajuntament feia més d’un any que ha-

El Malena, de
Gimenells,
rep l’estrella
Michelin
AGÈNCIES. BILBAO

Lleida compta, des d’ara, amb
dos restaurants presents a la
Guia Michelin, després que el
Fogony, de Sort, hagi mantingut
la que ja tenia des de feia anys,
i s’hi hagi afegit el Malena, ubicat a Gimenells. Així, tots dos tenen una estrella (el màxim és
tres).
El Malena, però, ja l’havia
aconseguit anys enrere, quan el
restaurant s’ubicava a la ciutat
de Lleida, però l’havia perdut
quan l’establiment va tancar les
seves portes.
Ara, després de la seva reobertura fa uns anys al municipi
de Gimenells, el Malena torna a
aparèixer a la més prestigiosa
guia gastronòmica.

ICV porta al Parlament els
EROs a Alier i Copirineo
REDACCIÓ. BARCELONA

La diputada d’ICV Sara Vilà va
preguntar ahir al conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, sobre els EROs presentats a les
empreses Alier i Copirineo.

La Segarra vol resoldre els
problemes d’abastament
REDACCIÓ. CERVERA

El president del Consell de la Segarra, Adrià Marquilles, va demanar ahir a la subdelegada del
govern, Inma Manso, resoldre
els continus problemes d’una canonada d’aigua de la CHE.

Esmena per a la gratuïtat
del transport i menjador
REDACCIÓ. TÀRREGA

El PPC presentarà una esmena
als pressupostos per demanar
destinar una partida per garantir la gratuïtat del transport i
menjador als alumnes edat escolar obligatòria dels agregats.

via detectat problemes estructurals als fonaments de la fortalesa i ja s’havia redactat un
avantp rojecte per restaurar
aquest Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), si bé no havia conseguit els diners necessaris.
L’esfondrament parcial de la
torre del castell medieval va ser
dimarts a la nit va obligar a desPUBLICITAT

allotjar una parella que viu en
una casa a sota del castell. No es
van haver de lamentar ferits.
L’Ajuntament d’Estaràsva començar ahir mateix les actuacions de consolidació de la torre
afectada. Es tracta d’una decisió que va prendre en una reunió amb el delegat del Govern a
Lleida, Ramon Farré.

Les pedres de la torre van caure en un carrer de sota

08

COMARQUES

BONDIA

Penesdefinsa4anys
perals“lladresrurals”
La reforma del Codi Penal endureix el càstig als delinqüents
REDACCIÓ. MADRID / ALCARRÀS

La diputada del Partit Popular,
Dolors Montserrat, va explicat
ahir que la reforma del Codi Penal plantejada pel govern espanyol preveu endurir el càstig als
delinqüents de l’àmbit rural ja
que inclou com a supòsit agreujat de furt el robatori de productes agrícoles o ramaders i dels
instruments que s’utilitzin per a
la seva obtenció. Les penes previstes aniran d’un a tres anys de
presó i s’incrementarà fins als
quatre en els casos en què l’autor del furt utilitzi armes o ins-

truments perillosos o formi part
d’una organització criminal.
El govern espanyol pretén garantir així la seguretat de les explotacions agrícoles i ramaderes
i castigar els perjudicis que puguin patir. És per això que des
del Partit Popular apunten que
amb aquestes noves mesures,
els propietaris dels productes
agrícoles rebran una major protecció gràcies a “l’enduriment de
la resposta penal”.
Aquest enduriment del càstig
als delinqüents de l’àmbit rural
previst al Codi Penal respon a les

AJUNTAMENT DE LA GRANADELLA

peticions d’un grup d’alcaldes de
la demarcació de Lleida que
plantejaven un seguit de modificacions per evitar la “reiterada reincidència de certs delinqüents” que han arribat a ocasionar danys de fins a 50.000
euros, “una quantitat que pot
sustentar dues famílies de l’àmbit rural”.
Així ho van expressar els 7
alcaldes lleidatans que ahir es
van traslladar fins al Congrés del
Diputats per expressar les seves
inquietuds als diferents grups
parlamentaris.

Agrat “evita”
inundacions en
una protectora
REDACCIÓ. TÀRREGA

L’Associació Agrat deTàrregava
decidir dissabte en l’Assemblea
General Ordinària destinar el
10% del romanent anual al projecte proposat per la Protectora
d’Animals deTàrrega. En concret
es tracta d’un projecte per pavimentar amb formigó el pati exterior d’un nou tancat on actualment hi ha inundacions.

Experiments científics en
viu, a les Borges Blanques
REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES

Una setantena d’alumnes de
l’INS JosepVallverdú de les Borges Blanques van participar en
experiments científics en viu en
dins la Setmana de la Ciència.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

El web de la Granadella promou la transparència

Cloenda del curs de fotografia digital a Tàrrega

Aquesta setmana l’Ajuntament de la Granadella ha tret a la
llum pública el nou web de la corporació municipal, la finalitat del qual és fomentar la transparència de l’ens.

Tàrrega ha finalitzat una nova edició del curs de fotografia digital impartit per Jaume Solé. La convocatòria ha congregat
una setzena de participants.

PUBLICITAT

Des del 2011 l’ICF ha
finançat més de
9.000 empreses
mitjançant préstecs,
avals i capital risc
Qualsevol empresa,
indistintament de la
seva dimensió, pot
sol·licitar
finançament a l’ICF
Opinió:
Reptes del
finançament
empresarial.
J.R. Sanromà

ICF
Finançament
per a pimes i
autònoms

02 DIJOUS, 21 DE NOVEMBRE DEL 2013
L’INSTITUTCATALÀ DE FINANCES INFORMA

Finançament per al teixit empresarial
El 2013 l’ICF ha posat a disposició de pimes i autònoms 500M€ més en préstecs i avals
FIRMA FOTO

Seu de l’Institut Català de Finances a Gran Via de les Corts Catalanes 635 a Barcelona

L’Institut Català de Finances
(ICF) és una entitat financera,
fundada l’any 1985, dependent
de la Generalitat de Catalunya.
El principal objectiu de l’entitat és impulsar i facilitar l’accés
al finançament al teixit empresarial amb seu a Catalunya, principalment pimes i autònoms, actuant com a complement del
sector financer privat.
L’ICF desenvolupa les seves
funcions d’acord amb els principis d’estabilitat financera, gestió i control del risc creditici, autonomia pressupostària i normativa dels reguladors.
L’Institut té a disposició de les
empreses diversos productes i
serveisvinculats al finançament
empresarial, centrats en l’activitat de préstecs i avals i en l’activitat de capital risc.
L’Entitatva posar en marxa el
2011 un pla d’actuació per contribuir a la reactivació econòmica a través de l’impuls al finan-

çament empresarial, focalitzat
en el segment de pimes i autònoms, -que configuren el gruix
més important del teixit empresarial català-, i prioritzant al sector privat per davant del sector
públic.
Des d’aleshores, l’Institut, en
el seu conjunt i a través dels seus
instruments i productes ha facilitat l’accés al finançament a més
de 9.000 empreses per un import superior als 2.000 milions
d’euros. Per aquest any 2013
l’ICF ha posat a disposició de les
empreses 500 milions d’euros
més en préstecs i avals per a inversions i circulant.
Per dur a terme la seva activitat l’ICF es finança als mercats
nacional i internacional. Els recursos per desenvolupar la seva activitat no provenen dels
pressupostos de la Generalitat
de Catalunya, i per tant no agrega ni dèficit ni deute al Govern
català.

MITJANÇANT PRÉSTECS, AVALS I CAPITAL RISC

L’Institut Català de Finances disposa d’un ampli ventall de productes diferenciats pel sector al
qual van dirigits o a la finalitat a
què es destinaran els recursos
(inversió o circulant). Els préstecs
poden ser des de 10.000 euros i
fins a 10 milions. Qualsevol empresa amb seu a Catalunya, indistintament de la seva dimensió,
pot accedir als préstecs de l’ICF.

El Grup ICF disposa de préstecs
adreçats a accionistes (actuals o
nous) per tal que realitzin ampliacions de capital a l’empresa.
D’aquesta manera es reforça l’estructura financera de l’empresa i
es millora la seva solvència per
accedir amb millors condicions al
crèdit.

L’ICF, juntament amb Avalis de
Catalunya, SGR pot aportar garanties en forma d’aval davant les
entiats financeres per tal de facilitar l’accés al finançament a les
empreses i que aquestes puguin
finançar inversions i/o necessitats de circulant.

És una altra de les branques d’activitat del Grup ICF. La participació del Grup en aquest àmbit és
de col·laboració i complementarietat amb el sector privat, actuant com a element catalitzador i
multiplicador dels recursos destinats a cada projecte. Per cada
euro que l’ICF inverteix en capital risc, n’aixeca 5 d’altres inversors.


03


El canal més directe a l’ICF: icf.cat
Qualsevol empresa, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment pot sol·licitar finançament a l’ICF

Qualsevol empresa amb seu social o operativa a Catalunya pot sol·licitar finançament a l’ICF. Per facilitar aquesta accessibilitat universal, l’Institut ha potenciat el seu canal web www.icf.cat,
a través del qual qualsevol empresa pot sol·licitar directament un préstec o bé un aval a través de l’aplicació “Demana un ICF”.

PROMOTORS FINANCERS

Accés a l’ICF des de qualsevol lloc i en qualsevol moment

En la mateixa línia i amb l’objectiu d’acostar l’ICF al territori i a les empreses, a finals
de 2011 l’Entitatva crear una
xarxa de Promotors Financers que s’estén arreu de Catalunya. Aquesta xarxa la
composen empreses i entitats amb una àmplia experiència en l’assessorament empresarial que informen als
seus clients sobre el producte de l’ICF més adient per finançar els seus projectes i els
poden acompanyar en el procés de sol·licitud de finançament. Actualment aquesta
xarxa està formada per més
d’un centenar d’empreses i
entitats.

Mapa de promotors financers


Préstecs per innovar, obrir nous mercats,
créixer, emprendre...
El Grup ICF disposa d’un ampli ventall de productes de finançament
El principal objectiu de l’ICF és
impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial
amb seu a Catalunya, principalment pimes i autònoms.
El Grup ICF disposa d’un ampli ventall de productes diferenciats pel sector al qual es dirigeixen o per la finalitat a la què
es destinaran els recursos (inversió i/o circulant).
Són préstecs que poden anar
des dels 10.000 euros i fins als
10 milions d’euros d’import i que
poden disposar d’un període
d’amortització de fins a 15 anys
(pels casos de grans inversions),
habitualment amb 1 o 2 anys de
carència inclosos, depenent del
producte i del projecte.
Actualment, l’ICF disposa de
productes específics per a emprenedors, autònoms i comerços, l’economia social, la indústria, el turisme, la cultura o el
sector primari i agroalimentari.
D’entre aquests, destaquen, per
exemple, els préstecs destinats
al finançament de projectes d’innovació, internacionalització i
industrialització.
Alguns d’aquests productes,
com és el cas dels préstecs per
a emprenedors, autònoms i comerços, l’ICF els instrumenta
conjuntament amb altres entitats financeres; en aquest cas,
amb Banc Sabadell i CaixaBank.
A través d’aquest tipus de
productes l’ICF, des de 2011, ha
facilitat l’accés al finançament a
més de 9.000 empreses, el 98%
de les quals pimes i autònoms,
per un import superior als 2.000
milions d’euros.
Préstecs per a Innovació,
Internacionalització i
Industrialització
Crèdit directe de l’ICF, per finançar necessitats d’inversió i
circulant d’empreses competitives i en creixement, exportadores i/o innovadores.
L’ICF aporta els fons i analitza la viabilitat financera dels
préstecs, mentre que ACC1Ó
analitza l’elegibilitat dels projectes per a la assumpció de part
del risc.
•Finalitat: Inversions o Circulant
•Import: mínim 50.000€ i
màxim de 500.000 euros en el
cas de circulant, i 1.000.000
d’euros en el cas d’inversió.
•Termini: fins a 4 anys en el

Des de 2011 l’ICF ha
facilitat finançament
A més de 9.000
empreses mitjançant
préstecs, avals i capital
risc

El 98% dels
beneficiaris
Han estat pimes i
autònoms

Pel 2013 s’ha posat
a disposició de
les empreses
500 milions d’euros més
en préstecs i avals

L’ICF estudia les sol·licituds de finançament rebudes

cas de circulant, amb la possibilitat d’1 anyde carència inclòs en
el termini, i fins a7anys en el cas
d’inversió, amb 2 anys de carència també inclosos.
Emprenedors, autònoms i
comerços
Préstecs o lísings destinats a
emprenedors, autònoms, microempreses i/o comerços per finançar els seus projectes d’inversió o circulant, amb ajut de
garanties
•Import: mínim 10.000 euros
i màxim 100.000 euros per sol·licitant (CIF/NIF).

•Termini: 5 anys amb 2 de carència inclòs en el termini.
Economia social i
cooperativa
Préstecs per a empreses de
l’economia social, garantits pel
Departament d’Empresa i Ocupació, destinats a finançar diferents finalitats:
•Inversions en actius fixos.
•Capitalització d’empreses.
•Circulant.
•Bestretes de contractes amb
el sector públic.
Els beneficiaris poden ser

empreses de l’economia social,
així com persones físiques, socis o no de cooperatives. Les entitats poden ser Societats cooperatives, incloses les agràries,
Societats laborals i federacions
de cooperatives, Societats Agràries deTransformació, Empreses
d’inserció i Centres Especials de
Treball.
Cultura
Finançament per donar suport al sector cultural i facilitar
el seu accés al crèdit per a impulsar projectes relacionats amb la
producció, distribució, comerci-

alització i difusió, exhibició o
protecció de béns o serveis culturals.
Finalitat: modernització
d’equipaments tecnològics, l’adquisició d’actius immaterials,
processos de recerca, desenvolupament i innovació, processos
de fusió i/o concentració empresarial, desenvolupament de noves línies de negoci, l’ampliació
de mercats, digitalització de sales d’exhibició de cinema, així
com circulant per a la seva activitat.
•Import: Fins al 100% de l’import de la inversió, mínim de
30.000 euros i un màxim
d’1.000.000 euros. En el cas de
circulant, mínim de 30.000 euros i màxim de 600.000 euros.
•Termini: Màxim del préstec
serà de fins a7anys, amb la possibilitat d’un període de carència d’amortització de capital de
fins a 2 anys, inclòs en aquest
termini.
Per a circulant, el termini màxim del préstec serà de fins a 4
anys amb la possibilitat d’un període de carència d’amortització
de capital d’un any inclòs en el
termini.


05


Préstecs per capitalitzar
més i millor l’empresa
L’objectiu és millorar la solvència per accedir millor al crèdit
La capitalització és un dels grans
reptes del teixit empresarial català. En un entorn en el què l’accés al finançament és més difícil, capitalitzar més i millor l’empresa es presenta com una
alternativa clau, per millorar-ne
l’estructura financera i la solvència, dotant a les empreses de
més capacitat per accedir al crèdit.

La manca de recursos propis
de les empreses, sumat a l’alt nivell d’endeutament (principalment bancari) els dificulta, no
només l’accés al finançament, sinó també la capacitat d’afrontar
noves inversions per seguir creixent.
Per ajudar a créixer i millorar
la solvència de les empreses,
l’ICF disposa de diversos ins-

truments i productes, entre els
que destaquen el préstecs per
als accionistes, la finalitat dels
quals és la capitalització. Són
préstecs adreçats als accionistes de l’empresa, tan els actuals
com els potencials nous que
pugui incorporar - ja siguin persones físiques o jurídiques -, per
tal de que els puguin destinar a
ampliar el capital de l’empresa.
Aquest producte va adreçat sobretot a potenciar projectes de
creixement empresarial en sectors que aporten valor afegit i
ocupació a l’economia catalana.
A hores d’ara l’ICF ja ha facilitat finançament a prop de 500
accionistes, per un import superior als 140 milions d’euros, fet
que ha permès capitalitzar i millorar l’accés al finançament a
prop de 400 empreses, majoritàriament pimes.
Aquests préstecs són habitualment a 8 anys amb 2 anys de
carència inclosos, per imports a
partir de 100.000 euros.

L’ICF ajuda les empreses a créixer

Avals per accedir al crèdit
L’Institut Català de Finances
també pot aportar garanties, en
forma d’aval, davant les entitats
financeres per tal de facilitar
l’obtenció de crèdit a les empreses, per finançar inversions i/o
necessitats de circulant.
L’ICF realitza aquesta activitat conjuntament amb Avalis
de Catalunya (www.avalis.cat),
la societat de garantia recíproca
catalana especialitzada en la
concessió d’avals financers, tècnics i econòmics per a pimes i
autònoms, que la Generalitat de
Catalunya va impulsar ara fa 10
anys.
Les societats de garantia recíproca (SGR) són societats sense ànim de lucre i amb un àmbit
d’actuació específic, ja sigui autonòmic o sectorial.
La seva finalitat és facilitar
l’accés al crèdit de les pimes i millorar-ne les condicions de finançament a través de la prestació
d’avals davant entitats financeres.
L’aportació de l’aval per part
de l’SGR beneficia tant a l’empresa avalada com a l’entitat financera donat que aquesta úl-

ICF-Avalis, la societat de garantia recíproca catalana estudia i formalitza operacions de
fins a 1 milió d’euros per empresa i també fins a un màxim d’1,5
milions d’euros per grup econòmic.
A partir d’aquests imports,
seria l’ICFqui estudiaria i formalitzaria l’operació a través del
conveni de coaval signat amb les
entitats financeres.
CONVENIS DE COL·LABORACIÓ
AMB ENTITATS FINANCERES

L’activitat d’avals es duu a terme de manera conjunta entre ICF i Avalis

tima inverteix sense tenir risc.
Actualment, Avalis està integrada dins el Grup ICF.
AVALS PER A INVERSIONS I
CIRCULANT

Avalis pot garantir operacions de pimes i autònoms que
tinguin domicili social o actuïn

a Catalunya, així com aquelles
activitats que es desenvolupin
dins de terres catalanes per
qualsevol empresa o autònom,
independentment del seu domicili social o nacionalitat.
Avalis pot aportar garanties
en forma d’aval per operacions
adreçades a finançar actius fi-

xes, línies de circulant (tant nacional com per a l’exterior), compra d’empreses... i per a sectors
concrets fruit d’acords amb diferents departaments de la Generalitat de Catalunya (Turisme,
Audiovisual, sector primari i
agroalimentari...).
En el marc de treball conjunt

En aquest sentit, Avalis té
signats convenis de col·laboració amb nombroses entitats financeres.
Entre d’altres,amb el Banc
Sabadell, Caixa-Bank, el BBVA,
Bankia,Banco Santander, Banco Popular, Bankinter, Deutsche
Bank, Cajamar, BMN i Caixa
d’Enginyers.
‘DEMANA UN ICF’

Cal tenir present que qualsevol empresa pot sol·licitar un
aval a l’ICF a través de l’aplicatiu Demana un ICF al portal web
del Grup www.icf.cat.


Lavia del capital risc per fer créixer l’empresa
Per cada euro que l’ICF inverteix en capital risc, n’aixeca 5 d’altres inversors

Una altra branca d’activitat a través de la qual el Gup ICF facilita
finançament a les empreses és
el capital risc. La participació de
l’ICF en aquest àmbit és de
col·laboració i complementarietat amb el sector privat. L’ICF, invertint a través del capital risc,
persegueix multiplicar els recursos d’altres inversors que es destinen a cada projecte.
El Grup ICFacumula compromisos en instruments de capital
risc per un import superior als
160 milions d’euros, entre participacions i/o fons gestionats
directament.
Amb aquesta activitat, ha
aconseguit mobilitzat prop de
640 milions d’euros d’altres inversors. En total, gairebé 800
milions d’euros, més del 50%
dels quals ja s’han invertit en
projectes empresarials de nova
creació i en empreses amb alt
potencial de creixement.
El Grup ICFgestiona diversos
fons directament a través d’ICF
Capital, Societat Gestora d’Entitats de Capital Risc, que té per
finalitat gestionar i assessorar

fons o societats de capital risc,
públiques i/o privades, que aportin capital a empreses catalanes.
Actualment, ICF capital gestiona 4 fons: Capital MAB, Capital
Expansió, SICOOP i BCN Emprèn, aquest últim ja en període
de desinversió.
CAPITAL MAB, FCR

Fons que inverteix en companyies en la seva sortida al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) i en
posteriors ampliacions de capital. Aquest fons, dotat amb 10
milions d’euros, té per finalitat
facilitar la captació de capital a
les ofertes públiques de subscripció (OPS), actuant com a inversor institucional i generant
més confiança en els operadors
de mercat.
El tipus de participació de Capital MAB és minoritària, en empreses catalanes en les què
s’aporta fins a un 20% de l’OPS
o ampliació de capital. La participació sempre es duu a terme
en règim de coinversió amb altres inversors i la inversió màxima és d’un milió d’euros.

CAPITAL EXPANSIÓ, FCR

Fons de capital risc dotat amb
20 milions d’euros destinat a donar suport a projectes de creixement, internacionalització i consolidació sectorial d’empreses
mitjanes amb seu a Catalunya
amb una facturació entre 10 i
100 milions d’euros.
La participació es duu a terme, en règim de coinvesió via
préstec participatiu i/o capital,
amb una inversió mínima de
500.000 euros i màxima de
2.400.000 euros.
SICOOP

Societat de capital risc adreçada a projectes de l’economia
cooperativa, per a projectes d’inversió pel creixement, l’expansió
i la consolidació. SICOOP, que
compta amb uns recursos compromesos totals de 10.000.000
euros, pren una participació minoritària, amb una inversió màxima d’1.500.000 euros. En funció de cada cas, la inversió es pot
estructurar en forma de capital
social, préstec participatiu o títols participatius.

Coinversió amb
‘business angels’
IFEM (Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU) és la societat filial del Grup ICF dedicada a impulsar i facilitar l’accés al finançament de petites i mitjanes empreses de nova creació, innovadores, i amb un alt
potencial de creixement. IFEM gestiona fons cofinançats
pel FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), destinats a aquesta activitat a Catalunya, en el marc
del programa JEREMIE.
Una de les branques d’activitat d’IFEM és la coinversió
amb business angels, en forma de préstec participatiu, adreçada a l’emprenedoria i a donar suport a empreses que es
troben en fases inicials, sempre de sectors amb un alt
component tecnològic.
Per aquesta línia, IFEM té homologades 13 xarxes de business angels a través de les quals li arriben propostes
d’inversió i en les que, mitjançant préstec participatiu, pot
arribar a invertir el mateix import que el business angel, fins
a un màxim de 200.000 euros. Actualment IFEM ja ha coinvertit en més d’unavintena de projectes a través d’aquest
producte.


07

ARTICLE D’OPINIÓ

Reptes del
finançament
empresarial

Un dels elements clau per a la reactivació de l’economia catalana és la necessitat d’impulsar i
facilitar l’accés al finançament al
teixit empresarial amb l’objectiu
d’afavorir el creixement i crear
ocupació. Però quan parlem de
finançament, hem de fer-ho en
un sentit ampli.
Un dels factors que ha debilitat en temps de crisi la nostra
economia i a les nostres empreses ha estat reduir-lo al concepte del crèdit bancari. Tradicionalment hem tendit a apalancar el nostre creixement
empresarial i sobre aquesta base, amb un alt nivell d’endeutament, portem força temps “esperant que flueixi...”, delegant la
responsabilitat sense abordar la
part dels deures que ens toca.
Si bé és cert, que el sistema
financer, ha vist limitada la seva
capacitat per donar crèdit, degut
sobretot a les exigències dels reguladors - majors requeriments
de capital, reducció de les ràtio
crèdit/dipòsits, previsions de
mora creixent – a la recerca
d’aturar la crisi financera i evitar
mals majors, per part de les empreses hauríem de ser capaços
d’abordar dos dels grans reptes

que tenim per davant i ens poden ajudar no només a superar
el sotrac, sinó a sortir-ne enfortits: la dimensió i la solvència.
SOM UN PAÍS DE PIMES

Catalunya som un país de pimes. I això és una riquesa. Però
si volem competir en un mercat
global hem de créixer. En els
països de referència europeus
als que sovintvolem emmirallarnos la proporció d’empreses que
facturen més de 10 milions d’euros duplica la catalana, i fins i tot
en algun cas l’arribar a triplicar.
Aquest fet limita el nostre creixement i, de retruc, l’accés al finançament.
Actualment el crèdit al segment pime penalitza en el càlcul
de consum de capital dels bancs
i aquesta és una de les raons per
la qual a les petites i mitjanes
empreses els està sent més difícil accedir al finançament bancari. A les catalanes a més, li hem
d’afegir un major cost de finançament que el que suporten per
exemple les empreses a Alemanya, - entre un 2 i un 3% més - i
una major exigència de garanties. I a Catalunya som un país
d’empreses poc capitalitzades.

L’estructura financera d’una empresa és clau per accedir, amb
garanties, al finançament, també el bancari.
De fet diner n’hi ha, sobretot
ara, i per tant el problema no
està tan en la liquidat sinó en
l’assumpció de riscos per part de
les entitats financeres. En general al nostre país les empreses
solen tenir de l’ordre d’un 20%
de recursos propis, entre un 60
i un70% de finançament bancari, i entre un 10 i un 20% d’altre
tipus de finançament, habitualment concentrat en el finançament de proveïdors.
A Estats Units o bé als països de referència europeus, de
mitjana els recursos propis arriben al 50%, el finançament bancari no arriba al 30% i el 20%
prové d’altres fonts de finançament. Aquesta és unavia cabdal.
Hem de reforçar els nostres recursos propis. Millorant la nostra estructura financera, capitalitzant més i millor les nostres
empreses, millorarem la nostra
solvència i això ens facilitarà
l’accés al finançament per tal
de fer front a projectes d’inversió i creixement.
A tot això, els analistes pre-

veuen que el saldo net del crèdit per part de les entitats financeres a les empreses encara
continuarà baixant en els propers exercicis, per bé que de forma més moderada. Això vol dir
que la concessió de nous crèdits
no permetrà compensar les
amortitzacions dels crèdits actuals.
Per la banca, l’eix central del
seu negoci és donar crèdit, de fet
necessita invertir. I aquí és on
ambdós factors, la solvència de
les empreses i la concessió de
crèdit estan totalment entrelligats i “condemnats” a entendre’s.
RESPOSTA A LES NECESITATS
DEL TEIXIT EMPRESARIAL

Des de l’Institut Català de Finances, com a entitat financera
pública, donem resposta a
aquestes necessitats del teixit
empresarial des d’una òptica de
complementarietat amb el sector financer privat, co-invertint
i compartint riscos, per tal d’impulsar i facilitar l’accés al finançament a les empreses.
A l’ICF hem creat i disposem
d’instruments i productes que
precisament van adreçats a aju-

dar créixer i millorar la solvència
de les empreses, entre els que
destaquen els préstecs de capitalització, els préstecs participatius o la nostra activitat en
capital risc, a banda de diversos
productes centrats en el finançament d’inversions i/o circulant, conjuntament amb les entitats financeres.
Des de principis de 2011, i coincidint amb la posada en marxa d’un pla d’actuació centrat en
aquests objectius, des del Grup
ICF, inclòs Avalis, hem facilitat
l’accés al finançament a més de
9.000 empreses, el 98% de les
quals pimes i autònoms, per un
import superior als 2.000 milions d’euros.
I aquest és i continuarà sent
el nostre objectiu: ser un instrument per a impulsar el creixement. I volem fer-ho des de la
transparència i el rigor que cal
demanar a una entitat de crèdit
pública que aspira a contribuirhi de ple dret i amb total normalitat en el marc de la futura Unió
Bancària Europea.
Josep Ramon Sanromà
Conseller Delegat
Institut Català

BONDIA

COMARQUES 09

Entrevista a Salvador Sedó

‘Ryanair tornarà aAlguaire si rep ajuts’
J.R.R. BRUSSEL·LES

L’eurodiputat per Unió al Parlament Europeu, Salvador
Sedó, ha estat, com a membre de la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia (ITRE), el ponent de l’informe BEREC (Bureau Europeu Regulador de Comunicacions
Electròniques), en el que ha estat el primer pas per caminar cap a un mercat únic europeu de telecomunicacions. Parlem amb ell a Brussel·les sobre aquesta i d’altres qüestions.
Com a ponent, voldria que ens fes una breu
valoració del que ha suposat l’aprovació del
BEREC.
El BEREC aglutinarà les polítiques per regular el mercat de telecomunicacions i en el cas que s’avanci més
endavant en el mercat únic de telecomunicació (single
digital market), seria el regulador europeu en aquesta
matèria. L’informe fa una avaluació de com han anat
aquests tres primers anys de vida, les mancances que
té, els aspectes que es poden millorar i el paper que tindrà en un futur. El mes vinent s’aprovarà definitivament en sessió plenària.
Un dels temes on darrerament hi ha més gent
sensibilitzada és el cas del fracking i ara, des de
la Generalitat ja s’ha posat fre. Com valora vostè
aquesta decisió?
Hem de ser conscients que l’objectiu energètic d’Europa és que puguem garantir una energia que sigui sostenible, que sigui segura i que sigui competitiva. Actualment, el 60% d’Europa és dependent energèticament de l’exterior i, l’Estat espanyol, en un 80%. Per
tant, tot el que sigui explorar noves formes de poder
tenir una energia segura, sostenible i més econòmica,
crec que val la pena. Des del Parlament Europeu s’ha
demanat que qualsevol exploració que es faci ha de tenir el permís mediambiental corresponent; per això,
aquest tema no el tancaria del tot i cal analitzar en quines parts de la UE és factible. A Catalunya, el Govern
ha fet anàlisis i ha vist que els possibles focus de gas no
tenen prou capacitat per impulsar una explotació comercial rendible i, per tant, ha preferit evitar qualsevol
mena d’explotació. Jo sóc més pragmàtic i partidari d’estudiar-ho tot amb calma, i no tancar-nos a res perquè si
creiem que és rendible, perquè no hem d’aprofitar aquesta font d’energia? En països com els EUA, no han tingut
tanta por en tirar endavant amb el fracking, i certament
han assolit la independència energètica.
Dies enrere vareu visitar Washington en concepte
de membre de la Comissió de les Llibertats,
justament poc després que transcendís que els
Estats Units havien espiat mig món, incloent
persones tan importants i líders europeus com la
cancellera alemanya, Angela Merkel. Amb quines
sensacions es van quedar de la visita?
La visita ja estava programada i s’havien d’analitzar les
qüestions d’espionatge i les denúncies que hi havia per
part de l’Agència de Seguretat Nacional, així com tota
una sèrie d’acords que hi ha sobre protecció de dades
entre ambdues bandes de l’Atlàntic. Destacar que més
del 50% de les pistes que s’han iniciat han estat a petició de l’Europol o el tema del registre de passatgers en
avions que, entre altres coses, ha permès detenir una
persona que anava a atemptar contra el dibuixant danès de les caricatures de Mahoma.
Evidentment, també vàrem demanar explicacions
sobre l’espionatge massiu. Jo crec que s’ha passat una
línia vermella, que amb l’excusa de la lluita contra el
terrorisme no es pot espiar massivament ciutadans per
molt que t’ho faciliti la tecnologia ni tampoc líders europeus que són amics i aliats durant molts anys. Parlant
amb diferents departaments de l’Administració nordamericana, vaig tenir la sensació que no estaven contents com havia actuat l’Agència de Seguretat Naci-

onal perquè els hi afectava amb el dia a dia i perquè interpretaves que ells tenien la sensació que també els
controlaven. Serà molt difícil que hi hagi explicacions
públiques i molt menys excuses públiques –en privat
poder ser-hi– i el que hem d’intentar és que això no torni a passar en el futur i, si convé, que hi hagi un codi de
conducta dels serveis secrets occidentals i que tornem
a recuperar la confiança, que és bàsica per al futur.
Perquè aquesta, diguem-ne crisi, arriba en un
instant clau entre els Estats Units i la Unió
Europea..
Certament, som en un moment clau de la relació entre
EUA i UE, segurament el més important dels últims 60
anys en què estem ultimant l’Acord Transatlàntic d’Inversions i de Comerç, que va molt més enllà d’un acord
de lliure comerç i que, fins i tot, és més beneficiosa per
la UE que per als EUA.
Creu que Ryanair pot tornar algun dia a l’aeroport
de Lleida-Alguaire?
Ryanair és una companyia que, personalment, el seu
model de negoci no m’agrada, però que el basa en treure subvencions per passatger per poder abaratir els
trajectes. En aeroports on hi ha poc trànsit de passatgers, el fet de tenir una companyia que permanentment et tingui un aeroport funcionant és important. La
CE ha analitzat si les ajudes que podien venir de les institucions públiques podien ser considerades ajudes d’estat, i jo m’he dirigit a la Comissió perquè ens clarifiqui
aquest aspecte i demanar-li que consideri que, tal i
com ha aplicat en altres casos –com és el cas del
Govern belga amb l’aeroport de Charleroi–, que això era

un acord entre privats. He defensat que els acords entre el Govern català i Ryanair són per promoure el turisme i el territori. Ryanair té aquest model de negoci i
tornarà a Alguaire si té aquest tipus d’ajuts, encara que
avui per avui és més difícil perquè la companyia irlandesa ha fet una base important a Barcelona que, de retruc, també ha afectat els aeroports de Girona i Reus.
Fa uns dies va ser a Barcelona el president del
Parlament Europeu, Martin Schulz, on va fer unes
declaracions on va dir que seria un error que les
eleccions europees del 25 de maig de l’any vinent
a Catalunya fossin un assaig d’unes
plebiscitàries. Com valora aquestes paraules?
No ho diu tant en clau de Catalunya, sinó que no es vol
que a les eleccions europees es voti en clau estatal.
Aquest parlament és molt important i tenim molts reptes de futur, com definir una unió econòmica real i vertadera, avançar cap a una unió fiscal... i, al final, tot això és avençar en una unió política. Crec que Schulz volia focalitzar en aquesta línia.
Com creu que és veu l’opció sobiranista catalana
aquí a Brussel·les?
Europa no parla únicament del tema de Catalunya. Evidentment, se segueix i oficialment es diu que això és
considera un tema intern, però, evidentment, afecta Europa, com també el cas d’Escòcia amb el Regne Unit. Hi
ha curiositat i preocupació, però més abans, perquè
Espanya fa un any era el malalt econòmic d’Europa i
llavors una crisi constitucional a Espanya podria afectar l’euro i tota la UE. Per sort, la situació ha millorat. El
futur de Catalunya no és aquí el punt central, no et paren per tot arreu per preguntar-te que està passant,
però és un tema que políticament se segueix, sobretot
quan hi ha visites institucionals perquè els periodistes pregunten sobre aquesta qüestió.
A poc més de 6 mesos de les
eleccions europees, li agradaria
repetir com a eurodiputat?
Sí. Porto dos anys, acabaré amb dos
anys i mig, mitja legislatura perquè jo
vaig entrar a mig mandat quan es va
aprovar i ratificar el Tractat de Lisboa.
Penso que amb dos anys ben just pots
acabar de conèixer tota la dinàmica parlamentària i, per tant,
a m’agradaria seguir amb
un altre mandat.

10

ACTUALITAT

BONDIA

L’AVE posa Lleida en un mes
a menys de 8 hores de París
Connexió directa de l’alta velocitat a Figueres, on fins ara s’havia de fer transbord
AGÈNCIES. BARCELONA

A partir del 15 de desembre els
passatgers que arribin en AVE a
Figueres no hauran de canviar
de tren per seguir el viatge fins
a París –o qualsevol altra localitat francesa–, i podran seguir
amb el mateix comboi. La ministra de Foment, Ana Pastor, ho ha
anunciat oficialment, ahir i a
RAC 1, des de Madrid.
Segons ha explicat Pastor, els
bitllets es podran comprar a partir de desembre. El viatge entre
Barcelona i París es podrà fer en
6 hores i 20 minuts, una hora i

escaig més si es ve des de Lleida i s’ha de fer transbord. Una
part del trajecte per França no es
fa encara en alta velocitat.
L’espera d’aquesta data ha
tingut bloquejada la venda de
bitllets en tren entre França i
l’Estat –en els dos sentits– des
del 15 d’octubre. Els bitllets de
Renfe es poden comprar sempre
dos mesos abans del dia del viatge, i fins ara només es poden
comprar fins al 14 de desembre
–havent de fer el canvi de tren–,
però no més enllà.
El problema ha sigut l’homo-

logació entre els amples de via
espanyol i francès, però des de
fa mesos, la qüestió tècnica ja
estava resolta. El conseller de
Territori i Sostenibilitat, SantiVila, fa temps que denuncia que
la demora de la connexió era només una qüestió política.
La ministra ha explicat que els
tècnics de les dues institucions
“estan duent a terme la homologació” i ja l’estan “culminant”. “I
si tot va bé, que espero que sí, el
dia 15 podrà circular el primer
tren”. Segons Pastor, “aquest no
és un tema dels polítics, sinó dels

tècnics, i en el moment en què
ens donin la signatura de l’homologació, la previsió és que el
15 de desembre circuli el primer
tren comercial”.
L’enllaç directe entre la capital catalana i la francesa per alta velocitat culmina dècades de
reclamacions i de negociacions
entre els governs espanyol i
francès. El Govern espanyol
anunciarà oficialment la data
d’inauguració de la línia a la pròxima cimera hispano-francesa
que tindrà lloc el pròxim 27 de
novembre a Madrid.

Dos homes, esclavitzats La mare d’Asunta lava
en un taller de Ripollet asfixiar, drogada pel pare
Per una parella de la seva nacionalitat, romanesa

Rosario Porto també hauria traslladat el cadàver
ACN

AGÈNCIES. SANTIAGO

Els dos romanesos vivien entre la ferralla del taller clandestí
ACN. RIPOLLET

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home i una dona, responsables d’un taller mecànic de
Ripollet (Vallès Occidental) i
acusats de retenir i obligar dos
compatriotes romanesos a treballar en condicions pèssimes,
PUBLICITAT

contra la seva voluntat. Les víctimes vivien en un estat permanent de terror, rebent amenaces de mort i pallisses perquè no
sortissin a l’exterior. La investigació esva iniciar arran de la denúncia que va fer la dona d’una
de lesvíctimes, des de Romania.

Rosario Porto, la mare de la nena trobada morta el 22 de setembre en un terreny forestal
de Teo (la Corunya), va asfixiar
la seva filla quan aquesta estava en plena letargia per l’efecte
del Lorazepam, un principi actiu
que té Orfidal com a marca comercial més coneguda i que li
hauria estat subministrat pel seu
pare, també detingut.
Aquest fet figura al sumari
que el jutge instructor José Antonio Vázquez Taín va entregar
ahir a les parts personades.
Els especialistes policials creuen a més, com avança ‘La Voz
de Galicia’, que la mare d’Asunta va ser qui va traslladar el cadàver fins al talús onva ser localitzat, molt a prop de la casa fa-

miliar on presumptament es va
perpetrar el crim, i que l’hauria
tret del cotxe amb què el va portar per les aixelles, arrossegantlo fins a la cuneta i provocant-li
ferides als talons. El jutge instructor considera provat que al
domicili del pare d’Asunta és on
es va produir la ingesta de tranquil·litzants, una elevada dosi
per provocar un gran atordiment, i també que existeix una
autoria material i una altra d’intel·lectual i “perversa”.
Asunta va morir amb 12 anys
i els seus pares, l’advocada Rosario Porto i el periodista Alfonso Basterra, que estan separats,
són els únics imputats per
aquesta mort violenta i estan a
la presó corunyesa de Teixeiro
des del 27 de setembre.

Endavant els
pressupostos
amb els vots
de CiU i ERC

El Parlament va rebutjar ahir
amb els vots de CiU i ERC les
esmenes a la totalitat als pressupostos del 2014 que havien
presentat PSC, PPC, ICV-EUiA,
C’s i la CUP. D’aquesta manera,
els comptes han superat el tràmit i es preveu que s’aprovin en
l’últim ple que el Parlament celebrarà al desembre. Un cop rebutjades les esmenes a la totalitat, ja no es podrà modificar la
xifra global dels pressupostos
que puja a 31.862 milions.
Des de l’oposició, els socialistes culpen CiU de l’increment
del deute, consideren que el Govern va tard en la recuperació
d’ingressos i critica que oculti
d’on pensa treure 2.300 milions
de vendes i privatitzacions. El
PP acusa el Govern de ressuscitar els “pressupostos del tripartit” i insta Mas a “abandonar el
rumb de col·lisió” amb l’Estat i
diu que Rajoy ha salvat la Generalitat de la “fallida”.

Imputat un
9è mosso pel
cas del Raval

La jutge ha imputat un novè
mosso d’esquadra pel cas de la
mort de Juan Andrés Benítez,veí
del Raval que va morir el 5 d’octubre poc després de ser reduït
per diversos agents a prop del
seu domicili. El mosso imputat
haurà de comparèixer davant la
jutge encarregada de la causa
el 27 de novembre. Està acusat
d’un delicte d’obstrucció a la justícia. Aquest agent va ser el que
va netejar la taca de sang de
Benítez que va quedar a l’asfalt
i la vorera del carrer de l’Aurora,
després del violent incident.

ESPORTS 11

BONDIA

LeoMessinoesmarca
terminispertornar
Rep la Bota d’Or com a màxim golejador de les lligues europees

Un Leo Messi força somrient va
rebre ahir al matí la Bota d’Or
que l’acredita com a màxim golejador de la temporada 2012-13
a les lligues europees, gràcies als
seus 46 gols aconseguits durant
l’anterior campanya futbolística en la màxima competició
lliguera.
El davanter argentí, que està
de baixa per lesió, no es va voler
marcar terminis per tornar a jugar. “Tornaré quan estigui bé. No
vull posar una data concreta”.
Messi és l’únic futbolista que
ha guanyat 3 Botes d’Or de forma consecutiva.
En un acte celebrat a l’antiga
Fàbrica Damm i presentat per
Olga Viza, Messi va rebre el premi de mans de l’exblaugrana
Hristo Stòitxkov, Bota d’Or l’any
1990 i històric jugador de l’època daurada del DreamTeam que
va dirigir Johan Cruyff als principisde la dècada dels anys noranta.

Recorregut
distint per a
moto i cotxe
al Dakar
Arrencarà el 5 de gener
AGÈNCIES. ROSARIO

L’organització del Ral·li Dakarva
presentar ahir el recorregut de
l’edició del 2014, amb inici a la
ciutat de Rosario (Argentina) el
5 de gener i final a Valparaíso
(Xile) el 18 del mateix mes. Un
dels trets diferencials d’aquesta l’edició és que durant 5 etapes, motos i cotxes faran recorreguts diferents.
Els pilots Marc Coma i Nani
Roma són els participants catalans amb més opcions en motos
i cotxes respectivament, però
hauran de lluitar contra els vigents campions: Cyril Després,
que ha canviat KTM per Yamaha, i Stephane Peterhansel.
LES MOTOS ENTRARAN A
BOLÍVIA PER PRIMER COP

Les motos competiran per primer cop per Bolívia, pel Saler
d’Uyuni, a una alçada que fa per
logística difícil desplaçar-hi tota
la caravana. El ral·li comptarà
amb 430 vehicles participants
en totes les categories.

Leo Messi, després de rebre la Bota d’Or

El davanter argentí va agrair
la consecució del guardó als
seus companys, presents entre
el públic assistent.
En aquest sentit, l’astre argentí va dir que “dedico aquest
guardó als meus companys, perquè sense ells no hauria aconseguit aquesta Bota d’Or ni les altres”.

“EL BARÇA NO HA CANVIAT LA
SEVA FILOSOFIA”

Tambéva restar transcendència al debat sobre l’estil de joc de
l’equip: “El Barça no ha canviat
la seva filosofia; ha crescut com
equip perquè té més variants,
però sempre respectant la filosofia del Futbol Club Barcelona”,
va concloure.

Confirmen la
baixa de sis
setmanes per
Víctor Valdés

1r Campus de
Tecnificació
de Nadal al
Força Lleida


REDACCIÓ. LLEIDA

Segons van comunicar els serveis mèdics del Barça, les proves
realitzades aquest dimecres
confirmen que Víctor Valdés té
una ruptura miotendinosa proximal al bessó intern de la cama
dreta. El temps aproximat de
baixa és al voltant de les 6 setmanes.
Víctor Valdés es va lesionar
aquest dimarts a la nit en l’amistós queva disputar amb la selecció espanyola contra Sud-àfrica
a Johannesburg i que suposar
una derrota de La Roja per la mínima (1-0).
El porter del Barça va substituir Casillas a la mitja part, però
va haver d’abandonar el terreny
de joc al minut 80.

El Força Lleida ha organitzat per
aquestes festes nadalenques el
1r Campus deTecnificació de Nadal, que es realitzarà al pavelló
Agnés Gregori (Ciutat Esportiva) i que va dirigit als nois i noies quevolen millorar el seu de nivell de basquetbol, nascuts entre
els 1998 i el 2008, ambdós inclosos. Les dades del primer torn són
els dies 23, 24 i 27 de desembre,
mentre que les del segon torn són
el 30 i 31 de desembre i el 2 i 3
de gener de 2014. L’horari és de
9 a 14 hores i les inscripcions
s’han de fer a les oficines del club
(Pavelló Barris Nord), de 10 a 14
i de 16.30 a 20.30, trucant al 973
233 033 o a través del web flleida@flleida.com.

PUBLICITAT

12

GASTRONOMIA

BONDIA

PROPOSTES 13

BONDIA

ENTRA A bondia.cat SI VOLS INFORMAR-TE DE MÉS ACTES CULTURALS
Exposicions
Lleida amb els reptes del
mil·lenni
Sala d’exposicions de l’Ateneu Popular
de Ponent. Fins el 29 de novembre

L’exposició repassa quins són els compromisos internacionals o les actuacions de les ONGs, a càrrec de Món, Món,
eines per a la reflexió.

Exposició antològica de
Miquel Roig Nadal
Sala Mariano Gomà del Cercle de Belles
Arts. Lleida.

Mostra que acull el Cercle de Belles Arts
en honor del desaparegut artista.

treball cinematogràfic i que plantegen
una profunda reflexió sobre el paisatge. Destaquen les fotos de la Zona Zero a Nova York.

Jornades
Projecte ProValue

Societat i polítiques socials

Plaça Victor Siurana. Lleida.
A les 17.00 hores

Jornada ProValue a Lleida: saps com
traure rendiment als teus subproductes.
Entra en la Bioeconomia.Valoritza!, dins
de les activitats del projecte europeu
Provalue, que pretén reforçar la competitivitat i la capacitat d’innovació de
les empreses agroalimentàries.

Conferència del director de Política Social i Família de la Junta d’Extremadura, Juan Bravo Gallego, que parlarà sobre una societat amb polítiques socials.

Celebració de la Diada d’Hivern dels Maracos de la UdL amb les colles castelleres Ganàpies (UAB), Arreplegats (UB)
i Passarells (Tecnocampus Mataró-Maresme).

Llei de Dependència

Xup Xup solidari

Local social dels Armats. Lleida.
A les 20.00 hores.

Escola d’Hoteleria. Lleida.

Arrela’t a la comarca

Conferència sobre la Llei de Dependència, passos a seguir per demanar ajudes
i per ingressar a un centre residencial,
impartida per la diplomada i grau en treball social Yolanda Artal.

Cambra de comerç. Lleida.
A les 10.00 hores

Fundació Tekhnikós. C/ Sant Pere Claver,
47. Verdú.
Fins al 22 de desembre.

Quarta de les Jornades emprenedores
amb la sessió Estratègia comercial a través de les xarxes socials.

Museu comarcal de Cervera.
Fins el 5 de gener del 2014.

Inauguració de la mostra (19.00) itinerant, emmarcada en la commemoració
del tercer centenari de la Guerra de Successió que se celebrarà l’any 2014.

Energia

CaixaFòrum. Lleida.
Fins el 19 de gener del 2014.

VIII Jornada Reviure el
Patrimoni
Auditori Municipal. Cervera.
A les 09.30 hores

El Museu Comarcal de Cervera organitza aquestes jornades on avui es tractarà sobre Símbols i mites en la construcció de la identitat.

Conferències
Créixer en família

Biblioteca Jaume Vila. Mollerussa.
A les 18.30 hores.

El càncer
Casa de Cultura. Tàrrega.
A les 20.30 hores

El cicle divulgatiu TàrregaCiència vol
apropar els continguts ciènfics a la població d’una forma amena i entenedora.
El doctor en Ciències Naturals, Karel
HM Van Wely, parlarà sobre El càncer,
una bomba de rellotgeria dins el nostre
cos? Entrada gratuïta.

Sala de Juntes 2a planta (Rectorat).
Divendres, 22. A les 19.00 hores

Conferència on s’analitzarà la figura del
polític britànic, dotat d’una capacitat
oratòria formidable i un compromís permanent contra els totalitarismes. S’emmarca en el cicle Crisis i figures del segle XX.

Cinemes
Rambla C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
Tots volem el millor per ella (+12). 16.00, 18.00, 20.00,
22.05
Cuerpos especiales (+16). 16.15, 18.20
Gran piano (+12). 20.30, 22.10
Esto no es una cita (+12) (HD). 16.45
La huida (+16) (HD). 20.25, 22.20

Principal Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
El último exorcismo 2 (+16). 16.40, 18.20, 20.10,22.00

Lauren C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 www.laurenfilm.es
Una cuestión de tiempo (apta). 16.30, 19.10, 22.10
Blue Jasmine (+12). 16.16, 18.15, 20.15, 22.15
Séptimo (+12). 16.30, 18.30, 20.30, 22.15
El juego de Ender (+7). 16.30, 19.00, 22.00
Malavita (s/c). 16.00, 18.10, 20.20, 22.25
Insidious 2 (s/c). 16.15, 18.20,20.25, 22.30
Insidious 2 (dijous). 16.15, 18.20
Thor: el mundo oscuro (+7). 16.30, 19.15, 22.00
Thor: el mundo oscuro (dijous). 16.30, 19.00, 22.00
Los juegos del hambre: en llamas (s/c) (dijous). 21.10
¿Quién mató a Bambi? (+12). 16.10, 18.10, 20.10, 22.10,
Somos los Miller. 16.00, 18.10, 20.20, 22.20
El mayordomo (+12). 22.00
Vivir es fácil con los ojos cerrados (apta). 16.20, 19.20
Funatic C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02
Todas las mujeres (+12). 15.00
El postre de la alegría (+7). 18.00, 20.00

Xerrada de José Alonso sobre el tema
Alguneserradesquetotemprenedorhauria d’evitar. Obre el cicle de seminaris de
creació d’empreses innovadores.

El cicle de xerrades de Ciència i MedicinaFem salut porta al doctor Joan Fibla,
investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i professor de la Universitat de Lleida que parlarà sobre les
malalties infeccioses, principalment la
sida.

18a Setmana de la Ciència
Sala de graus de l’EP. Lleida.
A les 10.00 hores.

Inici del taller centrat en la investigació

Teatre Comarcal. Solsona. 21.30 hores

Guardonat drama, dirigit per Lee Daniels i amb un repartiment majoritàriament femení.La pel·lícula forma part de
la campanya Amb ulls de dones, quevol
conscienciar la població sobre les desigualtats de gènere i mostrar la diversitat del col·lectiu femení.

¡Tan lejos, tan cerca!
Cinemes Guiu. La Seu d’Urgell.
A les 22.00 hores.

La Filmoteca Terres de Lleida/Cine-Ull
ofereix la pel·lícula de Wim Wenders In
weiter Ferne, so nah! / ¡Tan lejos, tan cerca!

2a edició Cursa de la Dona
Plaça Mercadal. Balaguer. Diumenge,
24. A les 11.00 hores

Nou sopar benèfic del col·lectiu XupXup
Lleida(que agrupa les societats gastronòmiques de Lleida), organitzat conjuntament amb l’Escola d’Hoteleria. El sopar es podrà reservar a les societats al
preu de 35 euros, que es destinaran en
la seva totalitat a Arrels.

Cursa 5 km de circuit, oberta a totes les
dones majors de 8 anys, sota el lema
Correm contra la violència masclista.
Som-hi!! Les inscripcions es tanquen
avui dijous o quan s’arribi a 800 participants. Més informació al telèfon 973
450 915. Drets d’inscripció: 3€.

Concursos

Teatre

Epistolae
Bases de participació:
www.guerracivilalcoletge.cat

La princesa i el pèsol
Teatre Municipal de l’Escorxador.
A les 18.00 hores

Dins la Festa dels Drets dels Infants, la
companyia Festuc presenta la obra La
princesa i el pèsol per als nens i nenes
de les ludoteques municipals, la xarxa
de centres i els guanyadors del Club Banyetes.

Projeccions
Cooperatives a Mondragon
Sala de juntes del 2on pis de la Facultat
de Lletres. Lleida.
A les 19.00 hores.

Tallers

Precious

Esports

CEI Cervera.
A les 19.00 hores

Winston Churchill
CaixaFòrum. Lleida.
A les 19.00 hores.

Diada d’Hivern dels Marracos

Emprenedors

La sida i les infeccions per
VIH

Wim Wenders Photographs
Exposició fotogràfica sobre el cineasta
alemany. La mostra presenta una selecció de fotografies panoràmiques de gran
format, fetes pel director durant els darrersvint anys, de forma paral·lela al seu

Centro Extremeño. Lleida.
A les 20.00 hores.

Fills autònoms, no obedients! és el títol
de la xarrada, emmarcada en el cicle
Créixer en família.

Exposició que pretén informar sobre la
importància de preservar el medi i conscienciar la població de la necessitat de
fer un ús eficient dels recursos energètics. Presenta un panorama de les energies del segle XXI i proposa una immersió en el concepte científic d’energia.
Fundació Sorigué.
Fins el 30 de març del 2014.

en robòtica feta a la Universitat de Lleida.

Diversos

El Silencio

Catalunya i la guerra de
Successió

Casal Agramuntí. Agramunt.
A les 19.00 hores

Xerrada de la podòloga Sílvia Balagueró , on explicarà què és la podologia, els
principals símptomes i alteracions dels
peus i com es tracten.

Oficina Jove de les Garrigues. Les Borges
Blanques. A les 09.00 hores

El desembre de 2007Yen Chun Lin, nascuda aTaiwan l’any1960,va exhibir a la
fundació una mostra de la seva obra
plàstica sobre seda. Enguany, en l’exposició El Silencio veurem l’expressió
de l’artista en un àmbit més auster i profund, en el qual empra el traç fosc sobre
papers de diferents qualitats, gruixos i
textures i entensions, tot convidant l’espectador a una reflexió sobre l’origen i
l’essència de totes les coses.

Cuida els teus peus

Projecció de Cooperatives de treball a
Mondragón (Jordi Vilardell, 2012), dins
del 10è cicle de Cinema i Drets Humans.
Posteriorment hi haurà una conferència a càrrec d’Albert Recio, professor de
la UAB.

1r certamen literari de cartes sobre la
Guerra Civil espanyola, en format de
carta. Es poden presentar fins el 30 de
novembre del 2013. El veredicte es farà públic el dia 8 de gener del 2014, coincidint amb el 75è aniversari de la caiguda d’Alcoletge a la guerra civil.

VII Premi Mila de Periodisme
per a la igualtat de gènere a
Lleida
www.paeria.es/politiquesigualtat
Tel. 973 700 461 o al correu elèctronic:
politiquesigualtat@paeria.cat

La Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida,
ji el Col·legi de Periodistes de Catalunya -demarcació de Lleida- obren la convocatòria per a la presentació de treballs periodístics que fomentin les polítiques de promoció de les dones.El
termini de presentació dels treballs finalitza el proper 31 de gener del 2014.

PROGRAMACIÓ I HORARIS DEL 15 AL 21 DE NOVEMBRE. (°) Matinal de diumenge. (•) Sessió golfa: divendres, dissabte i vigílies de festius.
La vida de Adèle (+16). 21.30
Sister (+16). 15.00, 18.00, 19.40, 22.40
El médico alemán (+16) (dl. a dj.) . 16.35
Don Jon (+16). 21.15
Un cerdo en Gaza (apta) (VOS). 15.00
Un cerdo en Gaza (apta). 18.20, 21.00
La cabaña en el bosque (+16) (VOS) (dl. a dj.). 16.40
La mirada del amor (+7). 19.30
El viaje de Bettie (+7). 22.40

JCA Alpicat C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó.
Somos los Miller (+16). 16.25,18.25, 20.25, 22.25
El juego de Ender (+7). 16.00, 20.20, 22.30
La cabaña en el bosque (+16) (VOS). 22.50
Gravity (+16) (3D). 15.35, 17.20, 21.10
Thor 2: El mundo oscuro (+7) (3D). 19.05
Thor 2: El mundo oscuro (+7). 15.50, 18.00, 20.10, 22.20
¿Quién mató a Bambi? (+16). 15.40, 17.20, 19.00,
20.40, 22.20
¿Quién mató a Bambi) (+16). 14.50, 16.30, 18.10, 19.50,
21.30
Doaremon i Nobita Holmes (apta) (català). 16.20, 18.10
Prisioneros (+16.) 20.00, 22.40
Turbo (apta). 15.00, 16.50, 18.45
Insidious: Capítulo 2 (+16). 20.40, 22.40
El mayordomo (+12). 17.25, 19.45, 22.05
Capitán Phillips (+12). 17.25, 19.45, 22.05
Blue Jasmine (+12). 15.50, 17.45, 19.40,21.35
Blue Jasmine (+12). 16.45,18.40, 20.35,22.30
Retornados (+12). 15.30, 17.20, 19.10, 21.00, 22.50

Malavita (+16) (HD). 16.10, 18.15, 20.20,22.25
Zipi y Zape y el club de la canica (apta). 15.50, 17.30,
19.10, 20.50
Las brujas de Zugarramurdi (+16). 22.30
Pacto de silencio (+12). 16.00, 18.10, 20.20
Don Jon (+16). 22.35

Alpha (+12). Dv. 22.30; Ds. 22.40; Dg. 16.20

Urgell C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13.
www.circusa.com
Grand piano (+12). Dv. 22.30; Ds. 22.30; Dg. 16.15,
20.20; Dl. 22.15
Els Barrufets 2 (apta). Ds. 18.15
El mayordomo (+12). Ds. 20.10; Dg. 18.00
Aída (en directe) (HD). Dj. 19.30
Séptimo (+12) (Digital HD). Dv. 22.30; Ds. 20.20, 22.40;
Dg. 18.15, 20.10; Dl. 22.15
El juego de Ender (+7) (Digital HD). Ds. 18.20; Dg. 16.10
Alpha (+12). Dv. 22.30; Ds. 22.40; Dg. 16.20
Esto no es una cita (+16). Ds. 18.30; Dg. 18.30; Dl. 22.15
Prisioneros (+16). Ds. 20.00; Dg. 20.00

Doraemon i Nobita Holmes al misteriós museu (apta).
Ds. 19.15; Dg. 17.30

Majèstic Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30.

www.circusa.com
Grand piano (+12). Dv. 22.30; Ds. 22.30; Dg. 16.15,
20.20; Dl. 22.15
Els Barrufets 2 (apta). Ds. 18.15
El mayordomo (+12). Ds. 20.10; Dg. 18.00
Aída (en directe) (HD) (dijous). 19.30
Séptimo (+12) (Digital HD). Dv. 22.30; Ds. 20.20, 22.40;
Dg. 18.15, 20.10; Dl. 22.15
El juego de Ender (+7) (Digital HD). Ds. 18.20; Dg. 16.10

Esto no es una cita (+16). Ds. 18.30; Dg. 18.30; Dl. 22.15
Prisioneros (+16). Ds. 20.00; Dg. 20.00

Casal C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64.
Prisioneros (+16). Dv. 22.15

Capitán Phillips (+12). Ds. 22.15; Dg. 19.30

Armengol Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig.
Amics per sempre (apta). Ds. 18.15; Dg. 17.00
Cuerpos especiales (+16). Ds. 22.30; Dg. 19.30; Dl. 22.15

Casal C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00
64. www.circusa.com
Turistas (+16). Dv. 22.30
Amics per sempre (apta). Ds. 18.15
Capitán Phillips (+12). Ds. 22.30; Dg. 19.30; Dl. 22.15
Esto no es una cita (+16). Dg. 17.00

El Casal C/ Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 47.
www.circusa.com
Viatge al centre de la Terra 2 (apta). Dg. 17.00

Teatre Municipal Pg Àngel Guimerà s/n. Balaguer
- Tel.: 973 44 52 52. www.circusa.com
Femení plural, de Fina Morella, a càrrec de la companyia
Crisi Perpètua. Dissabte, 23; 19.00 hores. Gratuït. Adults.

Bondia.cat 21/11/2013

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (6)

Similar a Bondia.cat 21/11/2013

Similar a Bondia.cat 21/11/2013 (20)

Más de Bondia Lleida Sl

Más de Bondia Lleida Sl (20)

Bondia.cat 21/11/2013