Consells per a pares sobre estimulació del llenguatge

1. CCoomm aajjuuddaarr aa
ll’’eessttiimmuullaacciióó ddeell
lllleenngguuaattggee oorraall ddeellss
iinnffaannttss
((ccoonnsseellllss ppeerr aa ppaarreess))
JJooaann SSeerrrraa
CCeeiipp SS’’AAuubbaa

2. El llenguatge és la facultat humana que ens
diferencia dels animals.
Amb ell, podem expressar i representar
sentiments, desitjos, pensaments,
necessitats, idees ...; coses a dir, a qui
dir-ho i la voluntat de tot plegat.

3. Així, el llenguatge és determinant no
sols en el desenvolupament mental
(pensar) sinó també en el procés de
socialització (expressar); ja que ens
permet l’adaptació al medi, la pròpia
integració al medi, l’adquisició de
valors, creences, opinions ... Segons
el grup social al que pertany; al
mateix temps que aprèn a saber què
s’espera d’ell, que pot esperar dels
altres i a saber comportar-se i
adequar-se en cada situació.

4. Però ha de quedar clar que la manera
de comunicar i dir les coses és
educable, no pas així les ganes de
comunicar-se; i que cal que
potenciem des d’un principi.
I és la família doncs el principal agent
de la socialització (amb vosaltres
aprenen les primeres normes i
pautes de conducta davant la
societat.

5. Des d’un principi, el nen/a a través del
balboteig i ecolàlies ja cerca la
comunicació. I és que l’infant
necessita d’estimulació per començar
l’aprenentatge de la llengua i
aprendrà a parlar si està envoltat de
persones que li xerrin i en unes
condicions ideals.

6. És per això que aquest centre, entre
altres programes, desenvolupa el
d’estimulació i prevenció del
llenguatge oral (tallers de llenguatge
oral i consciència fonològica) i escrit,
a partir del que vosaltres ja heu fet
en casa. La idea no és ajudar sols a
qui més ho necessita, sinó poder
ampliar també les competències
comunicatives d’aquell alumnat més
avantatjat; educativament xerrant.

7. Si hi ha estimulació lingüística, es milloren
els aprenentatges i el desenvolupament
del llenguatge és de qualitat; alhora que hi
ha prevenció de les dificultats
d’aprenentatge.
Però quan no hi ha relació/comunicació
entre nens i adults o aquesta és minvada,
el desenvolupament de les capacitats
comunicatives s’atura; malgrat l’infant no
presenti cap tipus de problema.
I és que el desig o no de comunicar-se ve
determinat per unes relacions positives o
negatives amb les primeres edats i amb
les persones més pròximes i segons el
clima d’afectivitat (del contrari, mutisme).

8. Penseu que la interacció familiar és el
mecanisme i la força que origina
l’aprenentatge.
Pel desenvolupament del llenguatge
cal la maduració de l’equip
neurofisiològic, de l’aparell fonatori,
de les contraccions muscular per la
producció del so; però també la
imitació.

9. Per altre costat, com més avesat
estigui a xerrar, més fàcilment
s’integrarà en l’escola, on ha
d’esforçar-se per ser entès (en casa
no té aquest problema), per
compartir experiències i per poder
dir la seva (no ser un subjecte
passiu). I és que com més es
potenciï el llenguatge oral més
facilitarem les capacitats necessàries
per la lectura i l’escriptura.

10. Nosaltres considerem important
l’expressió oral per:
- Fa que la persona es desenvolupi de
manera completa i pràctica
(relacions entre llenguatge i
pensament)
- La llengua té un paper fonamental en
la transmissió cultural
- La llengua és clau per participar i
integrar-se en la societat

11. Etapa lingüística o verbal
2 anys: a nivell d’articulació
reprodueix el model del medi que
l’envolta (infantilismes–
cadireta/coco); a nivell de vocabulari
tenim entre 5-20 i 300-900 paraules,
segons l’entorn i l’estimulació; a
nivell de comprensió és l’etapa del
per què?; a nivell d’expressió diu l’ús
dels objectes i el seu nom i fa frases
de tres paraules; a nivell de
socialització fa servir la parla com
mitjà de comunicació.

12. 3 anys: a nivell de vocabulari tenim
entre 900-1200 paraules; a nivell de
comprensió realitza dues ordres
consecutives; a nivell d’observació
explica accions d’una làmina; a nivell
d’expressió experimenta jocs de
paraules i fa girs gramaticals
(omplir/plenar) i ús del “no” i barreja
realitat i ficció en les seves
explicacions; a nivell de socialització
hi ha monóleg col·lectiu.

13. 4 anys: a nivell de comprensió culmina
l’ús de la interrogació, el com i el per
què?; a nivell d’expressió fa oracions
llargues (10 paraules) i ja no és tan
infantilitzada aquesta.

14. 5 anys: a nivell d’articulació ja
desapareix el caràcter infantil; a
nivell de vocabulari se centra entre
2000 i 3000 paraules i a nivell de
sociabilitat, les preguntes són per
buscar relacions socials i ja no tant
per egocentrisme.

15. Coses a fer en casa:
- Nivell d’entorn, quan més familiar i
més agradable, més xerrarà el nen/a
- Quan més familiar sigui la persona
interlocutora, més facilitat per
l’intercanvi comunicatiu
- Ajudeu-los amb models i
explicacions, a organitzar el seu
propi relat, per facilitar les
explicacions i poder dir la seva

16. - Feu frases afirmatives i negatives,
barregeu-les i aneu allargant les
longituds de les mateixes
- Oferiu-los molt de vocabulari i
competència conversacional,
respectant l’ordre de participació
- Treballeu la respiració, el buf, la
relaxació, la discriminació de sons i
sorolls, la repetició de paraules, el
ritme d’elocució, pràxies i la
entonació i volumen de la veu

17. - Quan el nen/a comença a xerrar li
agrada deformar els sons i paraules,
parla amb els llavis junts o amb la
boca oberta (juga amb el llenguatge)
i és necessari per l’adquisició del
llenguatge oral
- En dirigir-se a l’infant, que sigui amb
la major claredat possible, amb
pauses i sense aixecar la veu (oferiu
un bon model)
- Dediqueu el major temps possible a
xerrar, segons els seus interessos i
respectant l’alternança comunicativa.

18. - És important que es disfruti de la
conversa en un ambient agradable i
distés
- Deixeu que s’expressi, que se senti
còmode i segur. Tingueu paciència i
pareu compta al què diu, no com ho
diu. Cerquem el major nombre
d’interaccions comunicatives
possibles
- Eviteu converses perllongades en
ambients de molt soroll, ja que hi ha
distorsió de la comunicació

19. - La televisió no ha de ser el substitut
d’un bon di`leg. Un bon ús del mitjà
permetrà enriquir el llenguatge, però
un mal ús i un abús frena la iniciativa
comunicativa amb l’entorn
- Aprofiteu qualsevol nova ocasió per
ensenyar-li coses i paraules noves, a
partir d’allò que li cridi l’atenció
- Preguntes del tipus: com es diu, per
a què serveix, qui, com, on és ...
L’ajudaran a construir bé les seves
frases

20. - Malgrat les seves explicacions siguin
poc clares, no s’ha d’interrompre.
Necessita de temps per madura i
evolucionar
- No imiteu les seves produccions
incorrectes, poden reforçar una
conducta negativa i influir en retards
de la parla
- Cal fugir de conductes de
sobreprotecció. Com més autonomia
tingui en activitats quotidianes, més
madurarà la seva personalitat i el
seu llenguatge

21. - Cal fer-lo participar en la
comunicació amb altres persones,
però sense forçar la situació ni
l’infant
- Els contes ofereixen vocabulari,
construcció de frases, ritme,
musicalitat, dramatització ... Al
llenguatge de l’infant
- Eviteu les comparacions amb altres
persones de la seva edat. Cada
persona és única i la seva evolució i
temps de maduració podrà ser
similar a una altra però mai igual

22. - No li feu observacions sobre la seva
forma de parlar, o acabarem privant
la seva expressió
- Si hi ha quequesa sigueu tolerants i
eviteu el perfeccionisme i les actituds
rígides o s’acabarà fiançant
- Les cançons amb ritme i entonació,
com a joc, són ideals per la
interacció i la comunicació

23. - No censureu les seves errades i/o
bloquejos, ni li feu repetir allò incorrecte
(correcció diferida vostra); necessita de
temps i tranquil·litat per expressar-se
- No espereu que el nen/a parli com un
adult. Hi ha una edat per a cada cosa i
cadascú té el seu ritme de pronunciació.
- Heu d’afavorir un ambient verbal ric i
adequat en casa. No infantilitzeu el
llenguatge.
- Quan ja pugui produir paraules, no abuseu
dels gestos.

24. - Adapteu la longitud dels vostres enunciats
a la capacitat del nen/a.
- Doneu-los temps perquè puguin respondre
a les vostres preguntes. I respongue-los
totes les seves
- Intenteu que el teu fill/a sigui conscient
que l’enteneu, feu esforços per
comprendre’l i que no se senti frustrat.
- Intenteu que les converses iniciades pels
nens/es es mantinguin el major temps
possible. Trieu activitats que li resultin
motivants i que provoquin el llenguatge
espontani.

25. - Eviteu l’excessiva correcció. Simplement repetiu el
que a ell/a li costa pronunciar, afegint les
paraules que falten o les mal pronunciades.
Eviteu el llenguatge infantilitzat (“coco” per “ou”)
i els diminutius. No repetiu com ho fa ell/a, cal
que les repeticions siguin amigablement
- Sempre que tingueu ocasions, demaneu-los petits
encàrrecs, amb ordres clares i concretes
- Jugueu amb les onomatopeies d’animals,
objectes, cos i entorn; és bona base per iniciar i
perfeccionar la intenció comunicativa i el
missatge
- No oblideu reforçar positivament els intents
comunicatius del vostre fill/a; el més important
no és la perfecció en xerrar, sinó les ganes de
xerrar

26. - Escolteu amb paciència el vostre fill/a, no
el feu frisar i eviteu l’ansietat. I no el
castigueu o escridasseu per parlar
malament
- Si al nen/a li costa entendre el que li deis,
parleu a poc a poc, de front i amb
articulació clara
- Sempre que vegeu que el vostre fill/a ha
fet un esforç per expressar qualque cosa
bé, cal fer un reconeixement: una
abraçada i un “que bé ho has fet”
- Els infants imiten el què comprenen.
Procureu doncs parlar de coses amb
paraules que puguin entendre, contestant
preguntes i dubtes. És molt important
parlar molt en casa

27. - Introduïu de manera definitiva
l’alimentació sòlida, per potenciar
l’activació i ús dels maxil·lars i de la
llengua
- Intenteu que pugui expressar necessitats,
desitjos i sentiments, malgrat sigui a nivell
bàsic
- Ensenyeu-los a com demanar i respondre
de manera correcta. I feu ús de les
salutacions i acomiadaments
- Llegiu-los contes, mostreu els dibuixos i les
seves característiques; expliqueu els
personatges amb el màxim de detalls

28. - Feu l’inrevés a les seves preguntes,
animant a pensar i a manifestar les
seves opinions (per què?, a tu que et
sembla?)
- Comenceu per emprar un llenguatge
simple, de paraules breus però
correctament pronunciades: primer
noms i verbs, després afegir
adjectius i adverbis i arribar a les
oracions curtes però amb totes les
partícules
- Ensenyeu-li cançons, endevinalles,
refranys, rimes, embarbussaments

29. - Doneu-los sempre informació a nivell oral
de les diferents coses que el nen/a veu i
vol conèixer. Dir-li què és, per què
serveix, qui ho empra, les qualitats, el
lloc, ...
- Vegeu junts els programes de televisió i/o
pel·lícules i pregunteu coses al respecte
- Mireu contes i revistes, buscant coses,
vocabulari i demanant-los ajut amb
preguntes indirectes
- Utilitzeu preguntes obertes, no només
aquelles amb resposta SI/NO. I busqueu
diferències entre dibuixos quasi iguals
- Fomenteu el joc imaginatiu del nen/a
jugant a playmobil, pentinar nines,
cuinetes, supermercat, titelles, ...

30. - Demaneu-los que contin experiències i vivències
de l’escola i d’altres situacions sorgides.
Interesseu-vos pels seus jocs i les seves
explicacions
- Conteu coses de forma ordenada: que ha fet
abans i després, què farà de seguida. I
expliqueu-los on es deixen les coses (hàbits
d’ordre)
- Jugueu a endevinar objectes a partir de la seva
situació, una característica, ...
- Accepteu normes bàsiques de comportament
(torns per jugar, tasques a realitzar, donar les
gràcies, seguir regles, ...) o que facin cas de les
indicacions i normes que es donen.
- Fomenteu el joc imaginatiu del vostre fill/a; és un
element molt motivador pel desenvolupament del
llenguatge.

31. Moltíssimes gràcies per la vostra
paciència i sort!!!