1. 1/37

2. Internet i xarxes locals
Xarxes: els ordinadors es comuniquen
L’ordinador disposa
d’una placa
electrònica,
anomenada placa
de xarxa, que és la
que pot establir
comunicació amb
altres ordinadors
2/37

3. Internet i xarxes locals
Xarxes: els ordinadors es comuniquen
La placa de xarxa
que s’empra
habitualment en les
xarxes domèstiques
i en els centres
docents són del
tipus Ethernet.
3/37

4. Internet i xarxes locals
Xarxes: els ordinadors es comuniquen
El cable de connexió és
especial, i en els seus
extrems porta un
connector mascle
anomenat RJ45 que es
pot endollar indistintament
a l‘ordinador o al
concentrador.
4/37

5. Internet i xarxes locals
Xarxes: els ordinadors es comuniquen
•Per connectar diversos
ordinadors a una xarxa
cal un dispositiu
anomenat switch, hub o
concentrador.
•Rep aquest nom pel fet
que actua com si fos el
centre de connexió d’un
cablat en forma radial.
5/37

6. Internet i xarxes locals
Xarxes: els ordinadors es comuniquen
•La connexió sense fils
o WiFi (de l’anglès
Wireless Fidelity) fa la
mateixa funció, però amb
ones de ràdio en comptes
de cable.
•La flexibilitat i comoditat
d’aquest tipus de
connexió fa que estigui
cada vegada més estesa.
6/37

7. Internet i xarxes locals
Xarxes: els ordinadors es comuniquen
Aquests tipus de
xarxes petites reben el
nom de xarxes d’àrea
local o LAN (de
l’anglès Local Area
Network).
7/37

8. Internet i xarxes locals
Xarxes: Recursos compartits en una xarxa local
Una xarxa local permet,
bàsicament, compartir recursos,
de programari i de maquinari, i la
connexió a Internet, en l’entorn
d’una empresa, un centre, etc.
La impressora, en aquest cas,
és un recurs compartit. Es pot
aconseguir de dues maneres:
• La impressora es connecta a
un ordinador.
• La impressora porta una placa
de xarxa Ethernet i es connecta
a la xarxa directament.
8/37

9. Internet i xarxes locals
Xarxes: Recursos compartits en una xarxa local
Una vegada la impressora està
disponible per a tots els usuaris, per
disposar-ne, des de cada ordinador
cal instal—lar la impressora cercant-la
entre la llista de les que pugui haver-
hi a la xarxa.
9/37

10. Internet i xarxes locals
Xarxes: Recursos compartits en una xarxa local
Es pot compartir també una carpeta del
disc dur. Això és molt útil per diversos
motius. Un d’ells és que s’hi poden desar
els fitxers des de molts ordinadors
diferents, i quan es torna a treballar no cal
que ho fem sempre des del mateix. També
s’hi poden desar fitxers d’ús comú per al
treball en equip.
10/37

11. Internet i xarxes locals
Internet, terminologia, estructura i funcionament
Internet és una xarxa La paraula internet ve de la
d’abast mundial en la contracció de dues paraules de
qual estan connectats llengua anglesa: international
milions d’ordinadors (internacional) i network
comunicats entre ells per (xarxa).
tal de fer ús de diferents
Per tant, com ja hauràs deduït, vol
serveis i aplicacions
dir xarxa internacional. En aquest
basades en sistemes
cas, xarxa internacional
digitals
d’ordinadors.
d’emmagatzematge i de
transmissió de la
informació
Internet
Cal crear una xarxa física que permeti la
connexió dels ordinadors entre ells. És
l’àmbit de maquinari. L’ordinador ha de
Router
disposar d’un element que li permeti
enviar i rebre informació digital amb
altres ordinadors d’Internet. Per això cal
algun dispositiu de connexió a la xarxa:
un mòdem o un encaminador o
11/37
router.

12. Internet i xarxes locals
Internet, terminologia, estructura i funcionament
Cal configurar l’ordinador
perquè formi part inequívoca
d’aquesta i parli el mateix
idioma que els altres
ordinadors. Per això, cal que
l’ordinador incorpori el protocol
TCP/IP.
Aquest protocol ve a ser
l’equivalent del llenguatge humà
però per als ordinadors en
xarxa. És l’acrònim de
Transmission Control
Protocol/Internet Protocol.
Per veure si el nostre ordinador
té instal—lats aquests protocols,
obriu el menú Inici i aneu a
l’opció Configuració de xarxes,
12/37

13. Internet i xarxes locals
Internet, terminologia, estructura i funcionament
Cal configurar l’ordinador
perquè formi part inequívoca
d’aquesta i parli el mateix
idioma que els altres
ordinadors. Per això, cal que
l’ordinador incorpori el
protocol TCP/IP. Aquest
protocol ve a ser l’equivalent
del llenguatge humà però
per als ordinadors en xarxa.
És l’acrònim de
Transmission Control
Protocol/Internet Protocol.
Seleccioneu l’opció
Propietats. Podreu
comprovar que aquest
protocol és a l’ordinador
13/37

14. Internet i xarxes locals
Internet, terminologia, estructura i funcionament
l’adreça IP? És un Cal configurar l’ordinador
conjunt de 4 blocs perquè formi part inequívoca
numèrics, de tres xifres d’aquesta i parli el mateix
cadascun (amb un idioma que els altres
valor limitat a 255), ordinadors. Per això, cal que
que identifica l’ordinador incorpori el
l’ordinador de forma protocol TCP/IP. Aquest
única en una xarxa protocol ve a ser l’equivalent
d’ordinadors del llenguatge humà però
per als ordinadors en xarxa.
És l’acrònim de
Per fer possible la Transmission Control
introducció dels noms Protocol/Internet Protocol.
literals d’un web, en lloc
del seu número IP, cal
que hi hagi un servidor
que faci d’intèrpret de les
Ara prem el botó
adreces i les converteixi
Propietats i tindràs accés
al seu número IP. Això és
als valors de configuració
justament el que fa
del protocol TCP/IP.
l’ordinador servidor de
noms o DNS (Domain
Name Service). 14/37

15. Internet i xarxes locals
Internet, terminologia, estructura i funcionament
Cal configurar l’ordinador
perquè formi part inequívoca
Dominis genèrics
d’aquesta i parli el mateix
.com Organitzacions comercials idioma que els altres
.edu Educació ordinadors. Per això, cal que
.net Estructures de la xarxa l’ordinador incorpori el
.cat Per a la llengua i la cultura catalanes protocol TCP/IP. Aquest
.org Organitzacions sense ànim de lucre
protocol ve a ser l’equivalent
del llenguatge humà però
Dominis territorials per als ordinadors en xarxa.
.es Espanya És l’acrònim de
.fr França Transmission Control
.jp Japó Protocol/Internet Protocol.
.uk Regne Unit
.cl Xile En l’establiment dels
noms i els dominis d’un
web tampoc no pot haver-
hi repeticions, per això hi
ha un registre on es porta
un control dels dominis.
Aquests dominis poden
ser de caràcter genèric o
de caràcter general. 15/37

16. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de cerca d’informació.
Una de les grans aportacions
d’Internet és la facilitat que hi ha
per difondre i accedir a la
informació, de manera que el
temps i la distància deixen de
ser una limitació.
16/37

17. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de cerca d’informació.
Per accedir a la informació
disponible a Internet es pot fer
bàsicament per dues vies: anant
directament al web on sabem que
hi ha la informació o bé a través
d’un sistema de cerca
automàtica.
17/37

18. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de cerca d’informació.
Quan la informació no es
troba en un lloc web hem
d’emprar eines de cerca
a tota la xarxa. Per això
disposem de cercadors
genèrics com el tan
conegut i eficaç Google:
www.google.es/ca.
Aquest cercador s’ha
anat adaptant a les
diferents llengües, entre
elles, la catalana. N’hi ha
d’altres com ara Altavista:
http://www.altavista.com/.
18/37

19. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de cerca d’informació.
Els cercadors integren
programari i cataloguen
per anar explorant
contínuament la xarxa.
Enregistren la
informació de forma
ordenada amb criteris que
facilitin el retorn
d’informació a l’usuari.
19/37

20. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de cerca d’informació.
A l’hora de plantejar una cerca
cal tenir clar quins
mecanismes i estratègies hem
d’emprar per obtenir els
resultats de la cerca més
propers al nostre interès.
D’entrada, a la finestra del
cercador podem posar una
única paraula, i ens retornarà
les pàgines.
20/37

21. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de cerca d’informació.
Per cercar informació de
manera més acurada
podem posar en la finestra
de cerca més d’una
paraula, de forma que el
cercador retornarà tots els
llocs on apareixen
simultàniament totes les
paraules, independentment
de l’ordre d’aparició.
Si volem cercar un conjunt
Exemples
de paraules en una
Termes a cercar Resultat seqüència determinada,
tecnologia Tots els llocs i documents que continguin la
paraula tecnologia.
hem de posar-les entre
tecnologia aeronàutica Tots els llocs i documents que continguin les
cometes.
paraules tecnologia i aeronàutica en alguna
part del contingut.
Tecnologia +aeronàutica Igual que l’anterior, però tindrà en compte
l’accent.
“tecnologia aeronàutica” Tots els llocs i documents que continguin la
seqüència o frase tecnologia aeronàutica en
alguna part del contingut.
21/37

22. Internet i xarxes locals
Descàrrega i intercanvi d’informació
Hi ha llocs web que ofereixen
la descàrrega de fitxers amb
diferents continguts:
documents, imatges, vídeos,
música, programes, etc.
22/37

23. Internet i xarxes locals
Descàrrega i intercanvi d’informació
Fent clic amb el ratolí damunt de
l’enllaç de descàrrega, el mateix
navegador obre una finestra que ens
dóna dues opcions: descarregar o
obrir el fitxer.
En els dos casos, per poder accedir
al contingut del fitxer cal que
l’ordinador disposi del programa
adequat capaç de mostrar-nos el
seu contingut.
23/37

24. Internet i xarxes locals
Descàrrega i intercanvi d’informació
Quan el conjunt de recursos per a
la descàrrega és gran, el mateix
portal ofereix eines de cerca, on
podem indicar una paraula clau i
escollir el tipus de recurs que és
del nostre interès: imatge, vídeo,
sons...
Un exemple és al portal del
Ministerio de Educación y Ciencia:
http://recursos.cnice.mec.es/banco
imagenes4/
24/37

25. Internet i xarxes locals
Descàrrega i intercanvi d’informació
De forma general, per
descarregar una imatge
qualsevol que estigui present en
el navegador, cal situar el
cursor del ratolí damunt la
imatge i fer clic al botó dret del
ratolí; apareix un menú
contextual que disposa de
diferents opcions, entre elles, la
de desar en un fitxer de disc la
imatge seleccionada.
25/37

26. Internet i xarxes locals
Descàrrega i intercanvi d’informació
Per tal de compartir informació amb
altres usuaris de la xarxa, posant al
seu abast el material del qual
nosaltres siguem els autors, la via
més habitual és a través de la nostra
pàgina web personal o a través de
pàgines de l’institut o d’altres
institucions.
També van apareixent servidors
especialitzats en els quals els usuaris
poden penjar lliurement i pública els
seus fitxers, com és el cas de Youtube
o Google Video per als vídeos
domèstics.
26/37

27. Internet i xarxes locals
Descàrrega i intercanvi d’informació
Un sistema molt difós per
compartir informació entre
usuaris de forma privada són els
programes de comunicació entre
iguals (P2P) com l’eMule.
Aquests programes permeten
posar a disposició d’altres usuaris
connectats a la xarxa els fitxers
desats en la carpeta de
compartició.
27/37

28. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de publicació d’informació
Per publicar informació sense
restriccions a Internet cal disposar d’un
espai en un servidor de pàgines web, ja
sigui amb domini propi o simplement com
a espai personal.
Per disposar d’un espai en un servidor
web cal que un operador de serveis
d’Internet o un organisme ens l’ofereixi.
Per dipositar els fitxers de les pàgines en
el servidor s’ha de disposar d’un nom
d’usuari i una contrasenya; és el nivell
mínim de seguretat per assegurar que la
gestió de les pàgines la fan les persones
autoritzades.
Cada lloc disposa d’un reglament per
ajustar els continguts de les pàgines a
unes normes de conducta; és el seu codi
ètic.
28/37

29. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de publicació d’informació
La web 3XL.cat és un espai on
és possible publicar informació
en diferents formats, entre els
quals hi ha la pàgina web
personal.
29/37

30. Internet i xarxes locals
Eines i instruments de publicació d’informació
•Els blocs o blogs són diaris
personals publicats a Internet en
els quals l’autor o blocaire explica
detalls de les seves activitats o
opinions de fets de la vida
quotidiana.
•Els articles s’organitzen
normalment per data, com els
diaris.
•Els blocs són pàgines web que
s’editen en línia amb programes
d’ús gratuït com Wordpress o
Blogger i s’allotgen en servidors
específics.
Exemple: http://hortinstitutelmorell.blogspot.com/
30/37

31. Internet i xarxes locals
Xats i fòrums a Internet
Els xats i els fòrums són unes eines que
permeten la comunicació interactiva entre
usuaris de la xarxa, i són un recurs molt útil
per al treball cooperatiu.
La paraula xat és l’adaptació al català de
l’anglès chat, xerrada o conversa.
Quan s’empra la paraula xat actualment ja
entenem que es tracta d’una conversa
electrònica a través d’Internet en la qual els
participants segueixen la conversa en
directe.
Per mantenir una conversa electrònica
pública, cal accedir a alguna web que
ofereixi aquest servei
31/37

32. Internet i xarxes locals
Xats i fòrums a Internet
El fòrum a Internet és un espai
virtual on els participants poden obrir
temes de debat, i d’altres poden
opinar i fer aportacions al tema.
És una forma de comunicació però
en diferit, la intervenció queda
registrada en l’espai de pàgina web
del fòrum i els participants poden
llegir o participar en moments
diferents, i no cal que estiguin
necessàriament en línia.
32/37

33. Internet i xarxes locals
Comunicar-se amb el correu electrònic
El correu electrònic és una aplicació
que agilitza la comunicació entre
persones per la seva rapidesa i
flexibilitat.
Presenta grans avantatges respecte
el correu postal, el fax i la
comunicació per telèfon, ja que
permet enviar, de manera gairebé
instantània, informació escrita a
través dels anomenats missatges de
correu electrònic (E-mail, en anglès).
En els missatges de correu se’ls pot
afegir fitxers, ja sigui d’imatges, de
text o de música.
33/37

34. Internet i xarxes locals
Els entorns virtuals per a l’aprenentatge
Les tecnologies de la informació i de la
comunicació ofereixen una oportunitat també
en el camp de la formació, com un
complement al treball presencial a l’aula,
molt especialment per a aquelles persones
que per motius diversos no poden assistir a
classe.
Un entorn virtual per a l’aprenentatge és
un espai semblant a una pàgina web, però
està estructurat per seguir un curs i unes
determinades matèries o assignatures.
L’accés és amb identificació de
l’estudiant per tal que entri directament en
un espai personalitzat on apareixen els
cursos i assignatures on està matriculat.
A través d’aquest entorn es pot seguir el
pla de treball i les activitats de cada
assignatura.
34/37

35. Internet i xarxes locals
Sistemes de seguretat a la xarxa. Antivirus i tallafocs
La descàrrega i compartició de
fitxers, tan comunes en les activitats
relacionades amb la informació
digital, porten associat el risc
d’infectar el nostre ordinador amb
programes de codi maliciós que no
detectem fins que el codi mostra els
seus efectes.
Aquests programes incorporen
estratègies d’infecció de fitxers i
ordinadors que passen
desapercebudes per als usuaris no
experts. Per aquests motius, a
aquests programes se’ls ha
anomenat virus.
35/37

36. Internet i xarxes locals
Sistemes de seguretat a la xarxa. Antivirus i tallafocs
Els programes antivirus tenen com
a missió evitar la infecció i els efectes
dels virus, els cucs i els troians.
Tenen diverses estratègies per
aconseguir ser efectius. Han de ser
capaços de:
•Detectar la infecció i presència del
virus.
•Evitar que executin els seus efectes.
•Evitar que arribin a entrar a
l’ordinador.
36/37

37. Internet i xarxes locals
Sistemes de seguretat a la xarxa. Antivirus i tallafocs
Per evitar que els troians i els
programes espia entrin al nostre
ordinador i alhora privar que
puguin enviar dades a través
d’Internet, cal tenir activat un
programa anomenat tallafocs o
firewall.
Aquest programa fa de barrera
selectiva, de manera que només
permet el flux d’informació de
pàgines web i de correu electrònic.
Qualsevol altre accés demana
informació o simplement avisa i
bloqueja l’accés d’intrusos. És molt
convenient tenir activada aquesta
protecció.
37/37