SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
OTTO
WAGNER
CARLA CAIMARI MATAS
HISTÒRIA DE L'ART
ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY
CURS 2014/15
R1B
ÍNDEX
● BIOGRAFIA
● ESTIL
● OBRES
BIOGRAFIA
Otto Koloman Wagner va ser un
arquitecte nascut a Viena l'any
1841. Va estudiar a Berlín i Viena.
El 1864, va començar a dissenyar
els seus primers edificis d' estil
historicista. A finals de la dècada
dels anys 1880, Wagner es va
convertir en un defensor del
«Realisme arquitectònic»: era una
posició teòrica que li permetia
mitigar la dependència de les
formes històriques. En 1894, quan
es va convertir en professor
d'Arquitectura en l'Acadèmia de
Belles Arts de Viena, havia avançat
molt en aquest sentit cap a una
oposició més radical als corrents
llavors de l'arquitectura historicista.
ESTIL
En la seva primera època el seu estil es va
caracteritzar per la sobrietat clàssica. Més tard
va rebre l'encàrrec de l'ampliació de Viena, de
la qual només va realitzar una part. A mitjans
la dècada dels noranta, ja havia dissenyat
diversos edificis. Wagner estava molt
interessat en el planejament urbanístic. El
1896 va publicar un llibre de text titulat
Arquitectura Moderna, en la qual expressava
les seves idees sobre el paper de l'arquitecte.
Va ser mestre i amic de Loos, Hoffmann i de
Olbrich. Va defensar als joves artistes de la
Sezession, i es va apropar als seus postulats
en obres com les estacions de metre de Viena.
En la construcció de la Caixa Postal d'Estalvis
de Viena (1904-1906) es mostra com un
autèntic precursor del racionalisme
arquitectònic. En 1897, Wagner, Gustav Klimt,
Olbrich, Hoffmann i Koloman Moser van fundar
el grup artístic cridat la" Secessió de Viena".
De les idees d'aquest grup va desenvolupar un
estil que incloïa referències quasi simbòliques
a les noves formes de modernitat.
Wagner ha influit molt en l'obra
d'altres arquitectes coetanis,
dels quals han heredat el seu
estil avantguardista de finals del
segle XIX. Entre ells, i destacant
un arquitecte espanyol, trobam a
Antonio Palacios. Aquest fou un
dels millors exponents d'aquesta
influencia. Construí i dissenyà
l'Hospital de Jornaleros de
Madrid.
OBRES
Wagner passa per dues èpoques:
● Etapa historicista: Wagner va gaudir del favor imperial des de
l'encàrrec del decorat per a les Noces de Plata de l'Emperador
Franz Joseph I en 1879, utilitzant un estil historicista, més
proper al Neo-Renacentisme que al Neo-Classicisme, molt en
voga en aquesta època. Els seus dissenys eren simètrics, de
línies senzilles, cuidades proporcions i de decoració poc
profusa.
● Etapa de la Secessió de Viena: En 1894 Wagner va ser
nomenat director de la càtedra d'arquitectura de l'Acadèmia de
Belles arts de Viena. Dos anys després, als seus 55 anys, es
va unir amb vehemència al moviment de la Secessió, juntament
amb el seu alumne José María Olbrich. Wagner arribaria a ser
el més notable exponent de l'estil Art Noveau a Viena.
Otto Wagner es caracteritza per la possessió d'obres
urbanístiques com:
● Comportes de Nußdorf, Viena, construïdes el 1894
● Estaciones de metro en Viena (1894–1899).
● Majolikahaus (Casa de Majòlica), Viena (1898–1900).
● Església Steinhof, Viena (1903–1907).
● Sinagoga de Rumbach, Budapest (1872).
MOBILIARI
Wagner també va dissenyar els elements de mobiliari que
complementen l'arquitectura de l'edifici: panells divisoris,
catifes, radiadors, llums, rellotges, escriptoris, cadires,
seients, guarda-robes i, per descomptat, la caixa de la volta.
El mobiliari es caracteritza per la seva sobrietat gairebé
minimalista, l'absència d'ornamentació i la seva funcionalitat.
És notori com el major nivell de confort estava donat per als
directius de la institució, mentre que el seient per als clients
es tractava d'una banqueta sense respatller.
Però, sens dubte, l'obra més important de
Wagner fou la Caixa Postal de Viena.
La seu de la Caixa Postal de Viena (1903-06), dissenyada per Otto Wagner, és un clar exemple
del trànsit de l'arquitectura modernista (Art Noveau o Judendstil) a l'arquitectura moderna.
Funcionalisme, flexibilitat, generosa il·luminació, economia, tecnologia i austeritat en
l'ornamentació van marcar l'inici del que serien les característiques d'un estil d'arquitectura que
valorem i usem –amb diferents matisos- fins als nostres dies. Per a l'arquitecte, seria la
plasmació de les seves idees exposades des de 1896, quan va publicar el seu llibre titulat
“Arquitectura Moderna”.
Wagner va voler que el seu edifici fós econòmic i fàcil de mantenir. Per a això, va utilitzar alguns
elements innovadors per a l'època que van permetre construir l'edifici en temps rècord i sobretot
molt econòmics. L'arquitecte va construir parets de maó folrant-les amb planxes de pedra o marbre,
a diferència d'altres edificis de l'època que eren fets enterament en pedra.
Un detall molt distintiu de la façana són les clavilles metàl·liques recobertes d'alumini (17,000 en
total), que suposadament uneixen les lloses de pedra a les parets de maó i que d'alguna forma
evoquen l'arquitectura industrial, encara que hi ha els qui troben similitud en aquesta al·legoria amb
una caixa forta. No obstant això, es tracta d'una gran innovació decorativa, ja que les planxes van
ser unides amb morter.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferroL’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferro
Txema Gs
 
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla LópezTorre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla López
guest518b6deb
 
Villa Planchart, Gio Ponti
Villa Planchart, Gio PontiVilla Planchart, Gio Ponti
Villa Planchart, Gio Ponti
Alvaro Martinez
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
Manel Cantos
 
6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrero6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrero
jesus gutierrez
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOEBARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
Manel Cantos
 
MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ
MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍMODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ
MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ
Assumpció Granero
 

La actualidad más candente (20)

Arquitectura S XX
Arquitectura S  XXArquitectura S  XX
Arquitectura S XX
 
MODERNISME CATALÀ
MODERNISME CATALÀMODERNISME CATALÀ
MODERNISME CATALÀ
 
Arquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIXArquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIX
 
L’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferroL’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferro
 
Arquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIXArquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIX
 
Victor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa TasselVictor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa Tassel
 
Segona meitat segle XX: Arquitectura
Segona meitat segle XX: ArquitecturaSegona meitat segle XX: Arquitectura
Segona meitat segle XX: Arquitectura
 
MODERNISME MALLORQUÍ
MODERNISME MALLORQUÍMODERNISME MALLORQUÍ
MODERNISME MALLORQUÍ
 
Arquitectura S. XX
Arquitectura S. XXArquitectura S. XX
Arquitectura S. XX
 
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla LópezTorre Eiffel. Marta Macias i Carla López
Torre Eiffel. Marta Macias i Carla López
 
Villa Planchart, Gio Ponti
Villa Planchart, Gio PontiVilla Planchart, Gio Ponti
Villa Planchart, Gio Ponti
 
MODERNISME EUROPEU
MODERNISME EUROPEUMODERNISME EUROPEU
MODERNISME EUROPEU
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PAVELLÓ MIES VAN DER RHOE
 
6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrero6.el pavelló alemany. robert herrero
6.el pavelló alemany. robert herrero
 
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOEBARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
BARCELONA MUSEOS - 14 CAIXAFORUM PABELLÓN MIES VAN DER RHOE
 
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemanyMies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
 
Arquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània IArquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània I
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ
MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍMODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ
MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ
 
MODERNISME EUROPEU
MODERNISME EUROPEUMODERNISME EUROPEU
MODERNISME EUROPEU
 

Destacado (7)

Otto Wagner
Otto WagnerOtto Wagner
Otto Wagner
 
Otto wagner
Otto wagnerOtto wagner
Otto wagner
 
History
HistoryHistory
History
 
Construcción de Ciudades según Principios Artísticos - Camillo Sitte v2
Construcción de Ciudades según Principios Artísticos - Camillo Sitte v2Construcción de Ciudades según Principios Artísticos - Camillo Sitte v2
Construcción de Ciudades según Principios Artísticos - Camillo Sitte v2
 
Construccion de Ciudades según Principios Artisticos - Camillo Sitte
Construccion de Ciudades según Principios Artisticos - Camillo SitteConstruccion de Ciudades según Principios Artisticos - Camillo Sitte
Construccion de Ciudades según Principios Artisticos - Camillo Sitte
 
Wagner Powerpoint pdf
Wagner Powerpoint   pdfWagner Powerpoint   pdf
Wagner Powerpoint pdf
 
La Ampliación de Vienna
La Ampliación de ViennaLa Ampliación de Vienna
La Ampliación de Vienna
 

Similar a Otto wagner

L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIXL’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
Carles Olmedo Quirós
 
Arquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàticaArquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàtica
Isabel Castro
 
30 introd. xix.arquitectura
30  introd. xix.arquitectura30  introd. xix.arquitectura
30 introd. xix.arquitectura
jesus gutierrez
 
Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i part
balvare6
 
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
ramonbo
 
Lluís domènech i montaner powepoint
Lluís domènech i montaner powepointLluís domènech i montaner powepoint
Lluís domènech i montaner powepoint
kevingladis
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
Rosa Curto
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
Rosa Curto
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
Assumpció Granero
 

Similar a Otto wagner (20)

L'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcionalL'arquitectura historicista, del ferro i funcional
L'arquitectura historicista, del ferro i funcional
 
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIXL’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
 
Arquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàticaArquitectura emblemàtica
Arquitectura emblemàtica
 
30 introd. xix.arquitectura
30  introd. xix.arquitectura30  introd. xix.arquitectura
30 introd. xix.arquitectura
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Art del s.xviii
Art del s.xviiiArt del s.xviii
Art del s.xviii
 
Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i part
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
Lluís domènech i montaner powepoint
Lluís domènech i montaner powepointLluís domènech i montaner powepoint
Lluís domènech i montaner powepoint
 
Pavello alemany mies
Pavello alemany miesPavello alemany mies
Pavello alemany mies
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Arquitectura segle xix
Arquitectura segle xixArquitectura segle xix
Arquitectura segle xix
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 

Más de Carla Caimari Matas (6)

William morris
William morrisWilliam morris
William morris
 
Auguste rodin
Auguste rodinAuguste rodin
Auguste rodin
 
Otto dix presentacion
Otto dix presentacionOtto dix presentacion
Otto dix presentacion
 
Joan colom
Joan colomJoan colom
Joan colom
 
Gravat goya
Gravat goyaGravat goya
Gravat goya
 
Fragonard
FragonardFragonard
Fragonard
 

Otto wagner

  • 1. OTTO WAGNER CARLA CAIMARI MATAS HISTÒRIA DE L'ART ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY CURS 2014/15 R1B
  • 3. BIOGRAFIA Otto Koloman Wagner va ser un arquitecte nascut a Viena l'any 1841. Va estudiar a Berlín i Viena. El 1864, va començar a dissenyar els seus primers edificis d' estil historicista. A finals de la dècada dels anys 1880, Wagner es va convertir en un defensor del «Realisme arquitectònic»: era una posició teòrica que li permetia mitigar la dependència de les formes històriques. En 1894, quan es va convertir en professor d'Arquitectura en l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, havia avançat molt en aquest sentit cap a una oposició més radical als corrents llavors de l'arquitectura historicista.
  • 4. ESTIL En la seva primera època el seu estil es va caracteritzar per la sobrietat clàssica. Més tard va rebre l'encàrrec de l'ampliació de Viena, de la qual només va realitzar una part. A mitjans la dècada dels noranta, ja havia dissenyat diversos edificis. Wagner estava molt interessat en el planejament urbanístic. El 1896 va publicar un llibre de text titulat Arquitectura Moderna, en la qual expressava les seves idees sobre el paper de l'arquitecte. Va ser mestre i amic de Loos, Hoffmann i de Olbrich. Va defensar als joves artistes de la Sezession, i es va apropar als seus postulats en obres com les estacions de metre de Viena. En la construcció de la Caixa Postal d'Estalvis de Viena (1904-1906) es mostra com un autèntic precursor del racionalisme arquitectònic. En 1897, Wagner, Gustav Klimt, Olbrich, Hoffmann i Koloman Moser van fundar el grup artístic cridat la" Secessió de Viena". De les idees d'aquest grup va desenvolupar un estil que incloïa referències quasi simbòliques a les noves formes de modernitat.
  • 5. Wagner ha influit molt en l'obra d'altres arquitectes coetanis, dels quals han heredat el seu estil avantguardista de finals del segle XIX. Entre ells, i destacant un arquitecte espanyol, trobam a Antonio Palacios. Aquest fou un dels millors exponents d'aquesta influencia. Construí i dissenyà l'Hospital de Jornaleros de Madrid.
  • 6. OBRES Wagner passa per dues èpoques: ● Etapa historicista: Wagner va gaudir del favor imperial des de l'encàrrec del decorat per a les Noces de Plata de l'Emperador Franz Joseph I en 1879, utilitzant un estil historicista, més proper al Neo-Renacentisme que al Neo-Classicisme, molt en voga en aquesta època. Els seus dissenys eren simètrics, de línies senzilles, cuidades proporcions i de decoració poc profusa. ● Etapa de la Secessió de Viena: En 1894 Wagner va ser nomenat director de la càtedra d'arquitectura de l'Acadèmia de Belles arts de Viena. Dos anys després, als seus 55 anys, es va unir amb vehemència al moviment de la Secessió, juntament amb el seu alumne José María Olbrich. Wagner arribaria a ser el més notable exponent de l'estil Art Noveau a Viena.
  • 7. Otto Wagner es caracteritza per la possessió d'obres urbanístiques com: ● Comportes de Nußdorf, Viena, construïdes el 1894 ● Estaciones de metro en Viena (1894–1899). ● Majolikahaus (Casa de Majòlica), Viena (1898–1900). ● Església Steinhof, Viena (1903–1907). ● Sinagoga de Rumbach, Budapest (1872).
  • 8.
  • 9. MOBILIARI Wagner també va dissenyar els elements de mobiliari que complementen l'arquitectura de l'edifici: panells divisoris, catifes, radiadors, llums, rellotges, escriptoris, cadires, seients, guarda-robes i, per descomptat, la caixa de la volta. El mobiliari es caracteritza per la seva sobrietat gairebé minimalista, l'absència d'ornamentació i la seva funcionalitat. És notori com el major nivell de confort estava donat per als directius de la institució, mentre que el seient per als clients es tractava d'una banqueta sense respatller.
  • 10. Però, sens dubte, l'obra més important de Wagner fou la Caixa Postal de Viena.
  • 11. La seu de la Caixa Postal de Viena (1903-06), dissenyada per Otto Wagner, és un clar exemple del trànsit de l'arquitectura modernista (Art Noveau o Judendstil) a l'arquitectura moderna. Funcionalisme, flexibilitat, generosa il·luminació, economia, tecnologia i austeritat en l'ornamentació van marcar l'inici del que serien les característiques d'un estil d'arquitectura que valorem i usem –amb diferents matisos- fins als nostres dies. Per a l'arquitecte, seria la plasmació de les seves idees exposades des de 1896, quan va publicar el seu llibre titulat “Arquitectura Moderna”.
  • 12. Wagner va voler que el seu edifici fós econòmic i fàcil de mantenir. Per a això, va utilitzar alguns elements innovadors per a l'època que van permetre construir l'edifici en temps rècord i sobretot molt econòmics. L'arquitecte va construir parets de maó folrant-les amb planxes de pedra o marbre, a diferència d'altres edificis de l'època que eren fets enterament en pedra. Un detall molt distintiu de la façana són les clavilles metàl·liques recobertes d'alumini (17,000 en total), que suposadament uneixen les lloses de pedra a les parets de maó i que d'alguna forma evoquen l'arquitectura industrial, encara que hi ha els qui troben similitud en aquesta al·legoria amb una caixa forta. No obstant això, es tracta d'una gran innovació decorativa, ja que les planxes van ser unides amb morter.