3. BIOGRAFIA
Otto Koloman Wagner va ser un
arquitecte nascut a Viena l'any
1841. Va estudiar a Berlín i Viena.
El 1864, va començar a dissenyar
els seus primers edificis d' estil
historicista. A finals de la dècada
dels anys 1880, Wagner es va
convertir en un defensor del
«Realisme arquitectònic»: era una
posició teòrica que li permetia
mitigar la dependència de les
formes històriques. En 1894, quan
es va convertir en professor
d'Arquitectura en l'Acadèmia de
Belles Arts de Viena, havia avançat
molt en aquest sentit cap a una
oposició més radical als corrents
llavors de l'arquitectura historicista.
4. ESTIL
En la seva primera època el seu estil es va
caracteritzar per la sobrietat clàssica. Més tard
va rebre l'encàrrec de l'ampliació de Viena, de
la qual només va realitzar una part. A mitjans
la dècada dels noranta, ja havia dissenyat
diversos edificis. Wagner estava molt
interessat en el planejament urbanístic. El
1896 va publicar un llibre de text titulat
Arquitectura Moderna, en la qual expressava
les seves idees sobre el paper de l'arquitecte.
Va ser mestre i amic de Loos, Hoffmann i de
Olbrich. Va defensar als joves artistes de la
Sezession, i es va apropar als seus postulats
en obres com les estacions de metre de Viena.
En la construcció de la Caixa Postal d'Estalvis
de Viena (1904-1906) es mostra com un
autèntic precursor del racionalisme
arquitectònic. En 1897, Wagner, Gustav Klimt,
Olbrich, Hoffmann i Koloman Moser van fundar
el grup artístic cridat la" Secessió de Viena".
De les idees d'aquest grup va desenvolupar un
estil que incloïa referències quasi simbòliques
a les noves formes de modernitat.
5. Wagner ha influit molt en l'obra
d'altres arquitectes coetanis,
dels quals han heredat el seu
estil avantguardista de finals del
segle XIX. Entre ells, i destacant
un arquitecte espanyol, trobam a
Antonio Palacios. Aquest fou un
dels millors exponents d'aquesta
influencia. Construí i dissenyà
l'Hospital de Jornaleros de
Madrid.
6. OBRES
Wagner passa per dues èpoques:
● Etapa historicista: Wagner va gaudir del favor imperial des de
l'encàrrec del decorat per a les Noces de Plata de l'Emperador
Franz Joseph I en 1879, utilitzant un estil historicista, més
proper al Neo-Renacentisme que al Neo-Classicisme, molt en
voga en aquesta època. Els seus dissenys eren simètrics, de
línies senzilles, cuidades proporcions i de decoració poc
profusa.
● Etapa de la Secessió de Viena: En 1894 Wagner va ser
nomenat director de la càtedra d'arquitectura de l'Acadèmia de
Belles arts de Viena. Dos anys després, als seus 55 anys, es
va unir amb vehemència al moviment de la Secessió, juntament
amb el seu alumne José María Olbrich. Wagner arribaria a ser
el més notable exponent de l'estil Art Noveau a Viena.
7. Otto Wagner es caracteritza per la possessió d'obres
urbanístiques com:
● Comportes de Nußdorf, Viena, construïdes el 1894
● Estaciones de metro en Viena (1894–1899).
● Majolikahaus (Casa de Majòlica), Viena (1898–1900).
● Església Steinhof, Viena (1903–1907).
● Sinagoga de Rumbach, Budapest (1872).
8.
9. MOBILIARI
Wagner també va dissenyar els elements de mobiliari que
complementen l'arquitectura de l'edifici: panells divisoris,
catifes, radiadors, llums, rellotges, escriptoris, cadires,
seients, guarda-robes i, per descomptat, la caixa de la volta.
El mobiliari es caracteritza per la seva sobrietat gairebé
minimalista, l'absència d'ornamentació i la seva funcionalitat.
És notori com el major nivell de confort estava donat per als
directius de la institució, mentre que el seient per als clients
es tractava d'una banqueta sense respatller.
10. Però, sens dubte, l'obra més important de
Wagner fou la Caixa Postal de Viena.
11. La seu de la Caixa Postal de Viena (1903-06), dissenyada per Otto Wagner, és un clar exemple
del trànsit de l'arquitectura modernista (Art Noveau o Judendstil) a l'arquitectura moderna.
Funcionalisme, flexibilitat, generosa il·luminació, economia, tecnologia i austeritat en
l'ornamentació van marcar l'inici del que serien les característiques d'un estil d'arquitectura que
valorem i usem –amb diferents matisos- fins als nostres dies. Per a l'arquitecte, seria la
plasmació de les seves idees exposades des de 1896, quan va publicar el seu llibre titulat
“Arquitectura Moderna”.
12. Wagner va voler que el seu edifici fós econòmic i fàcil de mantenir. Per a això, va utilitzar alguns
elements innovadors per a l'època que van permetre construir l'edifici en temps rècord i sobretot
molt econòmics. L'arquitecte va construir parets de maó folrant-les amb planxes de pedra o marbre,
a diferència d'altres edificis de l'època que eren fets enterament en pedra.
Un detall molt distintiu de la façana són les clavilles metàl·liques recobertes d'alumini (17,000 en
total), que suposadament uneixen les lloses de pedra a les parets de maó i que d'alguna forma
evoquen l'arquitectura industrial, encara que hi ha els qui troben similitud en aquesta al·legoria amb
una caixa forta. No obstant això, es tracta d'una gran innovació decorativa, ja que les planxes van
ser unides amb morter.
