SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
Enumera de manera detallada els elements que
integren un objecte, un instrument, un aparell; les
parts d’un procés, d’un esdeveniment; les
característiques d’una persona o d’un animal.

Respon a la intenció comunicativa de DONAR
INFORMACIÓ.

La selecció dels elements de la descripció es fa en
funció del propòsit que es persegueix (informar,
provocar sentiments de rebuig, acceptació, etc.) i del
destinatari ( manera de pensar, gustos, preferències)
Tipus de descripció
• a) OBJECTIVA: l’ autor adopta una actitud imparcial i es
  limita a descriure amb la major precisió possible les
  característiques del objecte, procés, etc. Utilitza un
  llenguatge denotatiu i adverbis o locucions adverbials
  com: a la dreta, a mà esquerra, dalt...

    Exemple:
  El terratrèmol de 1999 a Izmit, Turquia és un dels més ben registrats al
  món. El terratrèmol va ser precedit per una fase preparatòria que va durar
  44 minuts abans de la ruptura de la falla. Aquesta fase es va caracteritzar
  per un senyal sísmic característic que es correspon amb un lliscament lent
  al llarg de la falla.
  Al segle XX hi va haver 9 terratrèmols, amb una magnitud de 7 o més, al
  llarg de la falla del nord d'Anatòlia, una de les falles més grans i actives del
  món.
Tipus de descripció
b) SUBJECTIVA l’autor reflecteix el que li suggereix
                        :

  personalment l’objecte que descriu, és a dir, pretén influir
  sobre la consideració que té el destinatari del que s’està
  descrivint. Utilitza un llenguatge connotatiu.
       Exemple:
                                      A sant Vicent Ferrer.
                            Escric sota un lluna amarga com la fel.
                  (Ja sé que això que empassa no és res de l’altre món ...)
                         Tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu.

                       Em pesen les sabates com si fossin de plom.
                     No tinc ganes d’escriure, si vols que et parli clar.
                     Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls.

                    M’he assegut un moment mentre s’escalfa el sopar.
                      S’ou, baix, la melodieta tendra del Limelight.
                     Un infant plora i plora en el pis del costat […]

                                         Vicent Andrés Estellés
Estructura
La descripció
• El TEMA: Presentació de l’element que serà objecte de la
  descripció.

• L’EXPANSIÓ: desenvolupament del tema, s’hi incorpora
  informació nova amb l’aparició de subtemes.

   - Cada idea nova s’encadena al tema. Aquesta progressió
  s’anomena de tema constant: les diferents informacions
  noves (remes) reprenen i complementen el tema.

   - L’expansió ha de ser ordenada i jerarquitzada, perquè la
  simple acumulació de dades no constitueix un text
  descriptiu.
La descripció
• Segons l’element:
 - Retrat
 - Caricatura
 - Topografia
 - Descripció cronogràfica

Tots ells poden ser dinàmics: si incorpora moviment o
 activitat interna. O estàtics: sense moviment com si
 fos una fotografia
El retrat
Topografia
• Descriu espais: interiors o exteriors, urbans o rústics.
  Exemple:
 "Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora
 poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis
 com el palmell de la ma. Al davant tenia un jardí ple de
 tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny.
 Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera,
 hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se
 sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del
 clos del jardí, de xuclamel i de troana".
  Orleans, 3 quilòmetres. Mercè Rodoreda
• Presenta una època o un períodehistòric.Exemple: En
 sortir de casa ja tenia un mal pressentiment. Vaig recollir a
 uns amics per anar a una missa, ja era tard, i en arribar
 l'església ja estava tancada. En tornar cap Huanchaco
 després la comanda d'un amic. A mig camí, un so fort ens
 va alertar que la llanta s'havia rebentat.En la meva ment
 van haver diverses interrogants. En primer lloc em va
 semblar estrany que un objecte amb pues estigués al mig
 de la pista i en un lloc fosc i desolat. Després d'uns minuts
 i després d'avançar unes quantes quadres procedir a
 canviar la llanda. Finalment no ens va passar res i tot va
 quedar com un mal recordDescripciócronogràfica
Trets estilístics
• Camps semàntics relacionats amb els sentits,
    principalment visual.
•   L’adjectiu és la categoria gramatical més utilitzada perquè
    permet expressar les qualitats.
•    Les preposicions i els adverbis, majoritàriament de
    manera i lloc que situen en l’espai objectes de la realitat.
•   Els verbs ser, tenir, presentar,... Són els més utilitzats
    perquè indiquen situació. Els temps verbals més utilitzats
    són l’imperfet i el present.
•   Les oracions més emprades són les simples, principalment
    amb funció enunciativa i atributiva.
•   Són habituals les metàfores, comparacions i paral·lelismes.

More Related Content

What's hot

Treball de Recerca: La motivació en el món laboral
Treball de Recerca: La motivació en el món laboralTreball de Recerca: La motivació en el món laboral
Treball de Recerca: La motivació en el món laboralOriol Casanovas Balañà
 
La cèl·lula, la unitat mínima de vida
La cèl·lula, la unitat mínima de vidaLa cèl·lula, la unitat mínima de vida
La cèl·lula, la unitat mínima de vidabsaura2
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàticalurdessaavedra
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literarisSmeya
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textosvilasafont
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsMaria Ballester Lecina
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA Antonio Núñez
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsJOANGVICHORTA
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsSílvia Montals
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?lurdessaavedra
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaSílvia Montals
 

What's hot (20)

Treball de Recerca: La motivació en el món laboral
Treball de Recerca: La motivació en el món laboralTreball de Recerca: La motivació en el món laboral
Treball de Recerca: La motivació en el món laboral
 
La cèl·lula, la unitat mínima de vida
La cèl·lula, la unitat mínima de vidaLa cèl·lula, la unitat mínima de vida
La cèl·lula, la unitat mínima de vida
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
 
COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA COM COMENTAR UNA PINTURA
COM COMENTAR UNA PINTURA
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
LES VOCALS
LES VOCALSLES VOCALS
LES VOCALS
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiats
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncions
 
Diferències entre el mite i el logo.
Diferències entre el mite i el logo. Diferències entre el mite i el logo.
Diferències entre el mite i el logo.
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
 
FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1FONÈTICA TEMA 1
FONÈTICA TEMA 1
 
Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
 

Similar to Text descriptiu

Textdescriptiu
TextdescriptiuTextdescriptiu
Textdescriptiumbravo1
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiuartbog07
 
Descriure s.cugat 5.11.2014
Descriure s.cugat 5.11.2014Descriure s.cugat 5.11.2014
Descriure s.cugat 5.11.2014esperanto2
 
La narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointLa narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointmontse.ciberta
 
Descriure (sant cugat) 5.11.2014
Descriure (sant cugat) 5.11.2014Descriure (sant cugat) 5.11.2014
Descriure (sant cugat) 5.11.2014esperanto2
 
Estructura De La Narracio
Estructura De La NarracioEstructura De La Narracio
Estructura De La NarracioLluis Rius
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docxoscaralbui
 
Dinosaures
DinosauresDinosaures
Dinosauresptorre3
 
Dinosaures
DinosauresDinosaures
Dinosauresptorre3
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literarismcasasurgell
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de textjmpinya
 
Pinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsóPinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsómmonso
 
El text narratiu
El text narratiuEl text narratiu
El text narratiuToni Gomez
 
Exp Escrita 11 gener 2016
Exp Escrita 11 gener 2016Exp Escrita 11 gener 2016
Exp Escrita 11 gener 2016esperanto2
 
12.esser huma tortosa
12.esser huma tortosa12.esser huma tortosa
12.esser huma tortosallenguaoral
 

Similar to Text descriptiu (20)

Textdescriptiu
TextdescriptiuTextdescriptiu
Textdescriptiu
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 
Descriure s.cugat 5.11.2014
Descriure s.cugat 5.11.2014Descriure s.cugat 5.11.2014
Descriure s.cugat 5.11.2014
 
Narració
NarracióNarració
Narració
 
La narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointLa narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpoint
 
Descriure (sant cugat) 5.11.2014
Descriure (sant cugat) 5.11.2014Descriure (sant cugat) 5.11.2014
Descriure (sant cugat) 5.11.2014
 
Estructura De La Narracio
Estructura De La NarracioEstructura De La Narracio
Estructura De La Narracio
 
El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
 
DEL TEXT A L'ESCRIPTURA
DEL TEXT A L'ESCRIPTURADEL TEXT A L'ESCRIPTURA
DEL TEXT A L'ESCRIPTURA
 
Narrativa
Narrativa Narrativa
Narrativa
 
La narrativa.
La narrativa.La narrativa.
La narrativa.
 
Dinosaures
DinosauresDinosaures
Dinosaures
 
Dinosaures
DinosauresDinosaures
Dinosaures
 
Gèneres literaris
Gèneres literarisGèneres literaris
Gèneres literaris
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Pinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsóPinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsó
 
El text narratiu
El text narratiuEl text narratiu
El text narratiu
 
Exp Escrita 11 gener 2016
Exp Escrita 11 gener 2016Exp Escrita 11 gener 2016
Exp Escrita 11 gener 2016
 
12.esser huma tortosa
12.esser huma tortosa12.esser huma tortosa
12.esser huma tortosa
 

More from Carme Bravo Fortuny (20)

Terra baixa
Terra   baixaTerra   baixa
Terra baixa
 
Literatura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneresLiteratura, llenguatge literari i gèneres
Literatura, llenguatge literari i gèneres
 
Presentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funcionesPresentacion sintaxis funciones
Presentacion sintaxis funciones
 
La narración ges 1
La narración ges 1La narración ges 1
La narración ges 1
 
Essa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonoraEssa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonora
 
La vocal neutra
La vocal neutraLa vocal neutra
La vocal neutra
 
Técnicas de estudio
Técnicas de estudioTécnicas de estudio
Técnicas de estudio
 
Determinantes
DeterminantesDeterminantes
Determinantes
 
Comunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signosComunicacion funciones-signos
Comunicacion funciones-signos
 
Formación de palabras
Formación de palabrasFormación de palabras
Formación de palabras
 
Los niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguajeLos niveles de uso del lenguaje
Los niveles de uso del lenguaje
 
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguajeUnidad1 comunicación-funciones-lenguaje
Unidad1 comunicación-funciones-lenguaje
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 
Les avantguardes literàries
Les avantguardes literàriesLes avantguardes literàries
Les avantguardes literàries
 
Modernisme versus Noucentisme
Modernisme versus NoucentismeModernisme versus Noucentisme
Modernisme versus Noucentisme
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
 
Els Jocs Florals
Els Jocs FloralsEls Jocs Florals
Els Jocs Florals
 

Text descriptiu

  • 1. Enumera de manera detallada els elements que integren un objecte, un instrument, un aparell; les parts d’un procés, d’un esdeveniment; les característiques d’una persona o d’un animal. Respon a la intenció comunicativa de DONAR INFORMACIÓ. La selecció dels elements de la descripció es fa en funció del propòsit que es persegueix (informar, provocar sentiments de rebuig, acceptació, etc.) i del destinatari ( manera de pensar, gustos, preferències)
  • 2. Tipus de descripció • a) OBJECTIVA: l’ autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure amb la major precisió possible les característiques del objecte, procés, etc. Utilitza un llenguatge denotatiu i adverbis o locucions adverbials com: a la dreta, a mà esquerra, dalt... Exemple: El terratrèmol de 1999 a Izmit, Turquia és un dels més ben registrats al món. El terratrèmol va ser precedit per una fase preparatòria que va durar 44 minuts abans de la ruptura de la falla. Aquesta fase es va caracteritzar per un senyal sísmic característic que es correspon amb un lliscament lent al llarg de la falla. Al segle XX hi va haver 9 terratrèmols, amb una magnitud de 7 o més, al llarg de la falla del nord d'Anatòlia, una de les falles més grans i actives del món.
  • 3. Tipus de descripció b) SUBJECTIVA l’autor reflecteix el que li suggereix : personalment l’objecte que descriu, és a dir, pretén influir sobre la consideració que té el destinatari del que s’està descrivint. Utilitza un llenguatge connotatiu. Exemple: A sant Vicent Ferrer. Escric sota un lluna amarga com la fel. (Ja sé que això que empassa no és res de l’altre món ...) Tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu. Em pesen les sabates com si fossin de plom. No tinc ganes d’escriure, si vols que et parli clar. Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls. M’he assegut un moment mentre s’escalfa el sopar. S’ou, baix, la melodieta tendra del Limelight. Un infant plora i plora en el pis del costat […] Vicent Andrés Estellés
  • 5. La descripció • El TEMA: Presentació de l’element que serà objecte de la descripció. • L’EXPANSIÓ: desenvolupament del tema, s’hi incorpora informació nova amb l’aparició de subtemes. - Cada idea nova s’encadena al tema. Aquesta progressió s’anomena de tema constant: les diferents informacions noves (remes) reprenen i complementen el tema. - L’expansió ha de ser ordenada i jerarquitzada, perquè la simple acumulació de dades no constitueix un text descriptiu.
  • 6. La descripció • Segons l’element: - Retrat - Caricatura - Topografia - Descripció cronogràfica Tots ells poden ser dinàmics: si incorpora moviment o activitat interna. O estàtics: sense moviment com si fos una fotografia
  • 8. Topografia • Descriu espais: interiors o exteriors, urbans o rústics. Exemple: "Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la ma. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana". Orleans, 3 quilòmetres. Mercè Rodoreda
  • 9. • Presenta una època o un períodehistòric.Exemple: En sortir de casa ja tenia un mal pressentiment. Vaig recollir a uns amics per anar a una missa, ja era tard, i en arribar l'església ja estava tancada. En tornar cap Huanchaco després la comanda d'un amic. A mig camí, un so fort ens va alertar que la llanta s'havia rebentat.En la meva ment van haver diverses interrogants. En primer lloc em va semblar estrany que un objecte amb pues estigués al mig de la pista i en un lloc fosc i desolat. Després d'uns minuts i després d'avançar unes quantes quadres procedir a canviar la llanda. Finalment no ens va passar res i tot va quedar com un mal recordDescripciócronogràfica
  • 10.
  • 11. Trets estilístics • Camps semàntics relacionats amb els sentits, principalment visual. • L’adjectiu és la categoria gramatical més utilitzada perquè permet expressar les qualitats. • Les preposicions i els adverbis, majoritàriament de manera i lloc que situen en l’espai objectes de la realitat. • Els verbs ser, tenir, presentar,... Són els més utilitzats perquè indiquen situació. Els temps verbals més utilitzats són l’imperfet i el present. • Les oracions més emprades són les simples, principalment amb funció enunciativa i atributiva. • Són habituals les metàfores, comparacions i paral·lelismes.