4. ON VIUEN LES TORTUGUES?
Les tortugues poden viure en medis
Marins Terrestres i Aquàtics
(oceans i mars) (viuen a la terra en zones (Viuen en aigua dolça.
temperades) Rius , estanys, llacs, pantans…
5. QUE MENGEN
- Les tortugues marines mengen animals del mar, també mengen
algues i vegetacions.
- Les tortugues terrestres mengen plantes, enciam, fruits, tiges i
brots tendres.
- Les tortugues aquàtiques, mengen petits peixos, mol·luscs i
crustacis.
6. CARACTERÍSTIQUES
-Les tortugues no tenen dents, tenen un bec amb el que agafen
les coses i arrenquen el menjar.
- Tenen bona vista i olfacte.
- No tenen orelles, però això no vol dir que no hi sentin, ja que a
cada cantó del cap, just abans d’arribar al coll, tenen un timpà
arrodonit que vibra amb les ones sonores i fa que hi sentin.
7. Tenen la pell amb escates, respiren aire
i fan servir la llum solar per escalfar
el seu cos.
8. COM ES MOUEN
-Les tortugues terrestres tenen ungles, es desplacen amb
les seves potes i com que porten la closca a sobre ho fan a
poc a poc.
- Les tortugues marines neden a gran velocitat per les seves
extremitats en forma d’aletes.
- Les tortugues aquàtiques que viuen a terra i a l’aigua,
tenen les ungles unides per membranes.
9. HIVERNACIÓ
Quan fa fred, les tortugues hivernen. Això vol
dir que busquen un lloc amagat i agradable per
passar l’hivern i enterrar-se.
Poden passar dies i fins i tot mesos sense
menjar ni moure’s.
10. REPRODUCCIÓ
Les tortugues son ovípars, això vol dir que neixen d’ous.
Depenent de la mida de les tortugues, poden posar més de 80
ous.
Les femelles ponen els ous en zones excavades a la terra.
Els ous s’incuben entre 60 y 90 dies i la incubació es fa
per irradiació solar.
11. Poden retraure el cap i les extremitats per
aconseguir una protecció total.
Són animals molt tímids.
12. Aquesta, és la Harriet, la tortuga més vella del món, va
morir quan tenia 176 anys. És una tortuga femella, de les
illes “Galapagos” que pesava 200 Kg.
13. LES TORTUGUES MARINES, SÓN ANIMALS EN
PERILL D’EXTINCIÓ
- La caça de tortugues, està prohibida, però l’home
segueix caçant-les per obtenir cuir, cosmètics i fins i tot
hi ha països en que la seva carn es menja i es fa sopa de
tortuga. La carn de tortuga és molt valuosa.
- A l’augmentar les poblacions costaneres, es redueix el
nombre de llocs on les tortugues poden posar els seus
ous.
- Sovint queden atrapades a les xarxes de pesca que es
perden en el mar.
- Un perill que tots nosaltres podem evitar, és llençar
bosses al mar, ja que les tortugues les poden confondre
amb meduses, i si se les mengen els hi poden provocar
asfixia.
14. FAULA DE LA LLEBRE I LA TORTUGA
Hi havia una vegada una llebre i una tortuga.
La llebre que era molt presumida, sempre es burlava de la tortuga perquè anava a poc a
poc i portava la casa a sobre .
La tortuga estava farta de les burles de la llebre i va acceptar fer una cursa juntes.
Tots els animals del bosc estaven intrigats per veure qui guanyaria. De fet estaven
segurs que la llebre arribaria primer.
Durant la cursa, la tortuga va caminar a poc a poc i no va parar en tota l’estona. Anava
xino.xano, sense fer cas de les burles de la llebre
La llebre, en canvi, es va anar aturant: unes vegades parava a menjar, unes altres a
parlar amb els animals. Estava tan segura que guanyaria, que fins i tot va fer una
migdiada.
Quan la llebre es va despertar, va fer una correguda fins a l’arribada. I quina
sorpresa! Va quedar tota parada quan va veure que la tortuga ja havia arribat. A partir
d’aquell dia, la llebre ja no va presumir mai més de res.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquesta faula ja s’ha fos.
15. POEMA DE LA TORTUGA
Jo sóc la tortuga
em diuen poruga
perquè sempre he dut
en joia i en pena
aquest gran escut
a sobre l’esquena.
Josep Carner