1. LA GESTIÓ DELS SISTEMES DUNARS METROPOLITANS. Una perspectiva europea. NOVEMBRE 2010

2. ESTAT DELS PASSEJOS MARÍTIMS DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. NOVEMBRE 2010 TRAM EXECUTAT TRAM EN EXECUCIÓ TRAM PROJECTE EXECUTIU TRAM PROJECTE BÀSIC O AVANTPROJECTE TRAM EN ESTUDI BOTIGUES DE SITGES CASTELLDEFELS GAVÀ VILADECANS EL PRAT DE LLOBREGAT BARCELONA SANT ADRIÀ DEL BESÒS BADALONA MONTGAT MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

3. TRAMO EJECUTADO autor MMAMB: Xavier Nogués, arquitecte any de redacció: 1991 any d’execució: 1995-1996 longitud: 1.900 m superfície dunar tractada: 90.000m2 inversió: 10.200.000 euros temps execució: 18 mesos recuperació del sistema dunar en un entorn molt degradat i antropitzat CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

4. Castelldefels, Tram I CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM Tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 EMPLAÇAMENT GENERAL SITUACIÓ GENERAL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

6. Castelldefels, Tram II CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II entre carrer 9 i avinguda República Argentina EMPLAÇAMENT GENERAL SITUACIÓ GENERAL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

7. TRAMO EJECUTADO

8. TRAMO EJECUTADO

9. TRAMO EJECUTADO

10. TRAMO EJECUTADO

13. CARRER MASTELER CARRER ESTRELLA DE MAR CARRER 509 CARRER 512 CARRER DE LES BARQUES La proposta ordena el passeig en funció dels accessos, reflectint l’estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos. A la trobada amb la sorra, els carrers s’estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig pròpiament dit, que s’estén sobre la platja, separat del front edificat a una distància entre 7 i 20 metres. La jerarquia dels eixos de penetració des de la ciutat es reflecteix en el tractament diferenciat dels accessos a la platja, per dimensió i per organització de les zones d’estar a la platja i dels serveis als banyistes. CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II entre carrer 9 i avinguda República Argentina MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

14. CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II entre carrer 9 i avinguda República Argentina MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

15. CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II entre carrer 9 i avinguda República Argentina SECCIÓ GENERAL DEL PASSEIG MARÍTIM SECCIÓ DETALL DEL PASSEIG MARÍTIM SISTEMA AMB GEOCELDAS PER FORMACIÓ DE BASE DEL PASSEIG MARÍTIM DETALL DEL SISTEMA DE GEOCELDAS MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

29. autors MMAMB: Xavier Nogués, arquitecte any de redacció: 2005 any d’execució: 2008 longitud: 310 m superfície dunar tractada: 6.110 m2 inversió: 1.067.051 € temps execució: 6 mesos GAVÀ RECUPERACIÓ DE SISTEMA DUNAR EN EL FRONT MARÍTIM, tram III entre carrer Salou i Palafrugell MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

30. Gavà, Tram III GAVÀ RECUPERACIÓ DE SISTEMA DUNAR EN EL FRONT MARÍTIM, Tram III entre carrer Salou i Palafrugell EMPLAÇAMENT GENERAL SITUACIÓ GENERAL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

34. Castelldefels, Tram III CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram III entre terme municipal de sitges i avinguda República Argentina EMPLAÇAMENT GENERAL SITUACIÓ GENERAL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

35. TRAMO EJECUTADO PLATJA ZONA DE RESTAURACIÓ ZONA DE CONSOLIDACIÓ DE PASSEIG MARÍTIM CIUTAT DE VEGETACIÓ PSAMÒFILA VEGETACIÓ EXISTENT HALÒFILA CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram III entre terme municipal de sitges i avinguda República Argentina PLATJA ZONA DE RESTAURACIÓ ZONA DE CONSOLIDACIÓ DE PASSEIG MARÍTIM CIUTAT DE VEGETACIÓ PSAMÒFILA VEGETACIÓ EXISTENT HALÒFILA MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

37. Les Botigues de Sitges EMPLAÇAMENT GENERAL SITUACIÓ GENERAL BOTIGUES de SITGES TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

38. Sección A Sección B TRAMO PROYECTO EJECUTIVO Alzado general BOTIGUES de SITGES TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM planta detall intervenció ambiental MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

40. Viladecans, Fase II VILADECANS FRONT MARÍTIM, FASE 2 - Passeig Tram I EMPLAÇAMENT GENERAL SITUACIÓ GENERAL SITUACIÓ GENERAL MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

41. PROYECTO DEL FRENTE MARÍTIMO DE VILADECANS Planta general ZONA APARCAMENT EDIFICIS AMB VALOR PATRIMONIAL ZONA PLATJA PINAR de Pinus pinea CLARIANES en la PINEDA per PRESSIÓ ANTRÒPICA MATORRALS SOBRE DUNES CAMINS I ZONES DENUDADES ALTAMENT ANTROPITZADES SISTEMES DUNARS EN REGENERACIÓ anàlisis de sensibilitat ambiental que determina la situació del passeig MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

42. CAPTADORS DE SORRA ALÇAT SECCIÓ PANELL INFORMATIU PROHIBIT EL PAS ACORDONAMENT PERIMETRAL ALÇAT VILADECANS FRONT MARÍTIM, FASE 2 - Passeig Tram I MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

43. PANELL INFORMATIU TIPUS DE LA ZONA DUNAR VILADECANS FRONT MARÍTIM, FASE 2 - Passeig Tram I MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

44. TRAMO EJECUTADO autor MMAMB: Xavier Nogués, arquitecte any de redacció: 1991 any d’execució: 1995-1996 longitud: 1.900 m superfície dunar tractada: 90.000m2 inversió: 10.200.000 euros temps execució: 18 mesos recuperació del sistema dunar en un entorn molt degradat i antropitzat CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 ESTAT DE LA VEGETACIÓ MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO DIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

45. Quadre de vegetació del projecte executiu CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

46. TRAMO EJECUTADO PUNT 3 PUNT 2 PUNT 1 Avaluació de l’estat de la vegetació dunar en tres punts del projecte CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

47. TRAMO EJECUTADO PUNT 1 Avaluació de l’estat de la vegetació dunar en el punt 1 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

48. Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1 Primavera 2008 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

49. TRAMO EJECUTADO 1 6 9 10 Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1 4 5 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 15 2

50. TRAMO EJECUTADO Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1 Primavera 2008 15 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 4 6 5 1 16 2

51. TRAMO EJECUTADO PUNT 2 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 Avaluació de l’estat de la vegetació dunar en el punt 2

52. Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 2 Primavera 2008 Tardor 2010 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

53. TRAMO EJECUTADO Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 2 4 13 15 18 19 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

54. Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 2 Primavera 2008 Tardor 2010 19 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 15 16 8 1 18

55. TRAMO EJECUTADO PUNT 3 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 Avaluació de l’estat de la vegetació dunar en el punt 3

56. Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 3 Primavera 2008 Tardor 2010 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

57. TRAMO EJECUTADO Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 3 4 1 13 16 24 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10

58. TRAMO EJECUTADO Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 3 Primavera 2008 Tardor 2010 4 8 CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram I entre carrer alcanar i carrer n.10 1 16 24 19

60. TRAMO EJECUTADO Quadre de vegetació del projecte executiu CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II Entre carrer 9 i avinguda República Argentina

61. TRAMO EJECUTADO Procès de construcció del passeig marítim – 2008-2009 CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II Entre carrer 9 i avinguda República Argentina

62. TRAMO EJECUTADO PUNT 1 avaluació estat de la vegetació dunar en un punt del projecte CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II Entre carrer 9 i avinguda República Argentina

63. Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1 Tardor 2010 Procès de construcció del passeig marítim – 2008-2009 CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II Entre carrer 9 i avinguda República Argentina

64. TRAMO EJECUTADO Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1 10 CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II Entre carrer 9 i avinguda República Argentina 11 16 8 20 1

65. TRAMO EJECUTADO Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1 10 Tardor 2010 CASTELLDEFELS TRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II Entre carrer 9 i avinguda República Argentina 11 16 8 20

66. Àrea geogràfica: Platges del Àrea Metropolitana de Barcelona Franja litoral del territori que forma part de l’Àrea Metropolitana de 42 km, aproximadament 29 km de platges gestionades per la MMAMB. Superfície total aproximada 2.000.000 m 2 Municipis: Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels. Servei de conservació de platges des de 1987, amb objectius principals: Millorar la qualitat i seguretat Oferir un Servei més racional i econòmic Optimitzar la relació Qualitat/Cost Elevadíssima pressió d’us com gran espai d’esbarjo per a la població de l’Àrea Metropolitana i turística Nombre de visitants 2009: 3.836.300 persones

67. Àrea geogràfica. Delta del Besòs. Municipis: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Montgat Nº de visitants 2009: 2.092.423 persones (exclosa Barcelona) Afectada per un procés de pèrdua de les sorres litorals Espais pràcticament integrats al medi urbà Superfície total de platja: 438.000 m 2 Superfícies de terra o amb vegetació a les platges: 122.000 m 2 (28%) Amb poques possibilitats de restauració de sistemes dunars Zones amb algunes espècies residuals característiques del medi

68. Àrea geogràfica. Hemidelta sud del Llobregat. Cordó dunar del delta. Municipis: Sitges (Les Botigues), Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat de Llobregat Nº de visitants 2009: 1.743.877 persones Afectada per un procés de redistribució de les sorres Espais majoritàriament integrats al medi periurbà, i a la meitat nord a zones no urbanitzades Superfície total de platja 1.562.000 m 2 , amb zones dunars vegetades 487.000 m 2 ( 32%)

69. Zones protegides i entorn del espai d'interès natural del delta del Llobregat Cordons dunars regenerats Espais dunars residuals Altres espais que formen part de l’antic cordó dunar (no gestionats per la MMAMB) Gestió intensiva Més a prop en quant a l’ús dels espais verds urbans Els processos associats més o menys congelats Parc de les Dunes, Parc del mar, passeig marítim de Gavà Mar... Diversitat de situacions: Tipologies en funció del grau de conservació i la gestió

70. Es troben en la seva totalitat a Viladecans i el Prat de Llobregat Son majoritàriament espais protegits Conserven una part de l’estructura i son els espais menys antropitzats Els processos no estan limitats por una línia urbanitzada Superfície d’espai dunar gestionada: 156.500 m 2 Tipus d’intervenció: Neteja puntual de zones vegetades Respecte període reproductiu espècies protegides Neteja manual No es garbella la platja seca (zona de sorres sense vegetació) Actuacions puntals retirada de plantes invasores. Diversitat de situacions: Zones protegides i entorn del espai d'interès natural del delta del Llobregat.

71. Diversitat de situacions: Zones protegides i entorn del espai d'interès natural del delta del Llobregat. Cordó dunar i zona protegida (ZEPA) de Viladecans, al sud de la riera de Sant Climent

72. Diversitat de situacions: Zones protegides i entorn del espai d'interès natural del delta del Llobregat. Cordó dunar i zona protegida (ZEPA) de El Prat de Llobregat. En primer terme passeres d’accés a la platja. El respecte per part dels usuaris no fa necessàries les tanques

73. Diversitat de situacions: Zones protegides i entorn del espai d'interès natural del delta del Llobregat. Cordó dunar de El Prat de Llobregat. Conjuga serveis i accessibilitat a la platja amb els valors de biodiversitat.

74. Formen la major part dels espais verds dunars a les platges de Castelldefels i Gavà. La seva topografia i estructura es artificial, son espais molt antropizats. Freqüentació molt elevada Afectació d’espècies invasores. Processos de recolonització. El límit terrestre està congelat a la línia de edificacions i passeigs marítims. Mantenen una part de la seva funcionalitat protectora del vent i de reserva de sorra en tempestes marines (Afectació a infraestructures i gestió). Superfície gestionada: 171.100 m 2 Tipus d’actuació: Intensa, en quant a neteja i manteniment Control de plantes invasores Garbellat de la sorra respectant l’avanç cap al mar de les espècies autòctones re colonitzadores. Espai de seguretat. Diversitat de situacions: Cordons dunars regenerats

75. Diversitat de situacions: Cordons dunars regenerats Platja de Castelldefels, Tram sud del passeig marítim

76. Diversitat de situacions: Cordons dunars regenerats Platja de Gavà

77. Diversitat de situacions: Cordons dunars regenerats Platja de Castelldefels, Tram nord del passeig marítim

78. Els trobem majoritàriament a Les Botigues de Sitges, sud de Castelldefels i nord de Gavà Molt des estructurades Freqüentació elevada El límit terrestre està fixat per la línia d’edificació. Escassa funcionalitat Mantenen algunes espècies autòctones. Important afectació per plantes invasores. Alguns processos de auto regeneració molt actius. Superfície gestionada: 124.250 m 2 Tipus d’actuació: Intensa, en quant a neteja i manteniment Control extensiu de plantes invasores Control de la regeneració natural de les dunes. Respecte als processos vius (colonització espècies, moviment dunar...) Diversitat de situacions: Espais dunars residuals

79. Diversitat de situacions: Espais dunars residuals Platja de les Botigues de Sitges. Cobriment creixent de la superfície per part de vegetació higròfila ( Phragmites australis , Juncus maritimus, Juncus acutus.. .) Creixement actual de un petit front dunar primari, amb Salsola kali, Eryngium maritimum, Elymus farctus ... S’observa una recolonització per part de Sporobolus pungens , Eryngium maritimum , Elymus farctus , Pancratium marítimum , etc.

80. Diversitat de situacions: Espais dunars residuals Sud de la platja de Castelldefels. Característiques molt similars a la de la platja de les Botigues de Sitges, però amb menys desenvolupament de front dunar i poques especies d’espais dunars. No s’observen processos clars de recolonització per part de vegetació autòctona.

81. Diversitat de situacions: Espais dunars residuals Platja de Gavà al nord del passeig marítim de Gavà Mar La amplada de sorra per la implantació de vegetació es escassa (10 – 15m), i es reparteix entre uns indrets que mantenen vegetació autòctona i d’altres amb plantes invasores, introduïdes per fixar la duna i evitar danys a les propietats en períodes de tempesta.

82. Gestió i manteniment Neteja de les zones amb vegetació: ZEPA i altres zones dunars. Neteja de l’entorn de zones vegetades Control de l’evolució. Control de la vegetació: Plantes invasores a les platges de l’Àrea Metropolitana Control de la vegetació invasora, manteniment. Actuacions específiques. Carpobrutus sp Xantium strumarium Regeneració del cordó dunar a través de la gestió. El cas de Viladecans.

83. Retirada de residus de forma manual, evitant el trepig excessiu de la vegetació. Evitar el trepig per part dels usuaris de les platges es fonamental per mantenir la vegetació. En zones de especial protecció per a les aus es respecta el període reproductiu de les espècies protegides. Zona protegida Viladecans Gestió i manteniment. Neteja de ZEPA i altres zones dunars

84. En la franja arenosa davant de aquestes zones protegides es realitza un garbellat més espaiat en el temps amb tal de que la activitat biològica en la sorra continuï de forma manual, per afavorir l’alimentació de diferents espècies. Es important al realitzar el garbellat habitual no moure la sorra de la base davantera de la duna, per tal de que la activitat vegetal pugui mantenir la sorra cohesionada no es desestabilitzi. Platges de Gavà Platja de Castelldefels Gestió i manteniment. Neteja de l’entorn de les zones vegetades

85. El control sobre la gestió del sistema dunar està inclòs dins del control de qualitat que es realitza mensualment. Las visites per part del personal de platges de la Mancomunitat així com del de les empreses contractistes es més que diari, i qualsevol incidència es ràpidament detectada. Les decisions sobre superfícies a garbellar s’acorden amb la empresa contractista sobre el terreny en base als canvis en la cobert vegetal i topografies dunars. La coordinació amb els ajuntaments implicats i altres organismes, com el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, també son essencials per la preservació i millora del patrimoni natural. Gestió i manteniment. Control de l’evolució.

86. Gestió i manteniment. Plantes invasores a les platges de l’Àrea Metropolitana. Introducció zones residencials Funció protectora en platges. Zones amb cobriment del 90% de superfície Molt Competitives en zones de sorres nues. Facilitat de reproducció: Llavors Estolons o fragments de tija Enemics: L’ombra

87. Carpobrutus edulis : Les Botigues de Sitges, Castelldefels, Gavà Xantium strumarium , subsp. Italicum . Les Botigues de Sitges, Viladecans, Castelldefels Arcotheca calendula , El Prat de Llobregat, Gavà, Viladecans Distribució de les espècies més agressives al delta del Llobregat Gestió i manteniment. Plantes invasores a les platges de l’Àrea Metropolitana.

88. Arundo donax Gavà, Castelldefels Expansiva però controlada a la sorra per condicions ambientals Agave americana Gavà Poc expansiva, lligada als llocs de primera plantació. Yucca aloifolia Castelldefels, Gavà Poc expansiva. Oxalis pes-caprae Diversos municipis. Controlada per condicions ambientals? Gomphocarpus fruticosus Les Botigues de Sitges S’està multiplicant ràpidament en l’extrem sud del delta. Podria ser molt invasiva. Antecedents Andalucía Tòxica Espècies al·lòctones invasores amb presencia escassa o inicial Gestió i manteniment. Plantes invasores a les platges de l’Àrea Metropolitana.

89. De forma anual, en diferents zones verdes (excloïes zones protegides), es porta a terme un manteniment de la vegetació consistent en un esbrossat selectiu de la vegetació. Es retira la vegetació nitròfila, deixant espai al creixement de la vegetació autòctona. Es important que el personal tingui uns coneixements bàsics de la vegetació autòctona i invasora. La actuació es porta a terme després del principal creixement primaveral i de tardor, abans de la reproducció per tal de intentar reduir el banc de llavors a la sorra. Platja de la Pau, Sant Adrià de Besòs Platja de Les Botigues de Sitges Gestió i manteniment. Control de la vegetació invasora.

90. Gestió i manteniment. Control de la vegetació invasora. Les Botigues de Sitges. Eliminació de tota la vegetació formada majoritàriament per plantes nitròfiles e invasores, a través d’esbrossat selectiu. Expansió i recolonització de vegetació autòctona Situació inicial (juliol 2010) Esbrossat selectiu (juliol 2010)

91. Gestió i manteniment. Control de la vegetació invasora. Situació actual (octubre 2010)

92. Es porten a terme accions especials per retirar vegetació invasora dels espais dunars, en zones d’actuació acotades. Fins ara s’han fet actuacions per eliminar Carpobrotus edulis i Xantium strumarium . Es convenient eliminar en primer lloc les poblacions petites més repartides al territori per tal de evitar la seva expansió. S’ha de retirar de forma manual i vigilant de treure totes les tiges rizomatoses, així com la major quantitat de llavors . Zones dunars de Castelldefels Gestió i manteniment. Actuacions específiques.

93. Gestió i manteniment. Actuacions específiques. Castelldefels, itinerari educatiu de coneixement del medi. Actuació juliol 2010. Imatge actual, novembre 2010. Actuació parcial d’eliminació de Carpobrutus edulis. En aquest cas també s’han retirat d’altres espècies com Yucca aloifolia, Agave americana i Arundo donax .

94. Gestió i manteniment. Erradicació de colònies. Castelldefels, itinerari educatiu de coneixement del medi. Actuació juliol 2010. Imatge actual, novembre 2010.

95. Gestió i manteniment. Erradicació de colònies. Les Botigues de Sitges. Dues zones contigües, a la esquerra sense actuació i a la dreta eliminada. Octubre 2010 Una altra espècie invasora, que està tenint un desenvolupament molt ràpid al reproduir-se per llavors es Xantium Strumarium. A més de la seva importància per la competència amb altres espècies locals, suposa una molèstia important per als usuaris de les platges per les seves llavors espinoses. A l’esquerra no s’ha actuat (juliol 2010), a la imatge de la dreta es va a fer una eliminació a fons.

96. Viladecans. Fotografies abans i després de l’actuació, octubre 2010 Eliminació de Xantium strumarium , començant pels accessos. La seva eliminació es realitza abans de la reproducció, tot i que es complicat ja que en té diversos períodes reproductius al llarg de l’any. S’elimina la planta i també s’escombra la sorra per deixar les menor quantitat de llavors possible. Gestió i manteniment. Erradicació de colònies.

97. Viladecans Fotografies abans i després de l’actuació, octubre 2010 Gestió i manteniment. Erradicació de colònies.

98. Gestió i manteniment. Regeneració del control dunar a través de la gestió. A Viladecans, desprès del tancament del càmping “La Ballena Alegre” (any 2005) es va deixar de garbellar tota l’amplada de la platja. A la tardor va aparèixer la primera vegetació i es va decidir respectar-la i observar la seva evolució, prenent mides per protegir-la. La ocupació de la vegetació va definir la zona a garbellar. Prohibició del pas de vehicles per aquesta banda de platja Neteja manual, sense maquinaria. Canalització dels trànsit dels usuaris a través de passeres de fusta per evitar, la formació pèrdua de coberta vegetal i la consegüent erosió pel vent. Platja de Viladecans. 1994 .

99. Un any després va aparèixer una coberta vegetal formada per Elymus farctus Segon any: Polygonum maritimum , Medicago marina , Lotus creticus , Eryngium maritimum . Els anys següents la vegetació es va anar diversificant ( Echinophora spinosa, convulvulus soldanela, Ammofila arenaria, Echinophora spinosa, Cakile marítima, Salsola kali, Lobularia maritma ...)i creixent. A partir del segon any s’han format dunes embrionàries, que estan començant a crear alguns fronts de dunes paral·lels a la costa en la actualitat. Gestió i manteniment. Regeneració del control dunar a través de la gestió.

100. Zona dunar regenerada en la Platja de Viladecans. Aspecte en 2010, amb un coberta de vegetació superior al 80% Tanca per evitar el trepig i fer la recuperació de l’espai natural compatible amb els serveis als usuaris. Progressivament s’han instal·lat nous equipaments (dutxes, passeres, etc.) i també ha anat augmentant la quantitat de visitants per la millora dels accessos, des de 2005, sense perjudicar visiblement la evolució de l’espai dunar. Gestió i manteniment. Regeneració del control dunar a través de la gestió.

101. Platja de Viladecans. Aspecte en 2004, sense vegetació i imatge en octubre de 2010. Gestió i manteniment. Regeneració del control dunar a través de la gestió. 5 m 40 m 5 - 10 m 5 -10 m 50 m Amplada de la zona amb vegetació: es manté estable, a pesar de que la amplada de platja total a varia entre els 80 i 110 m d’amplada. Echinophora spinosa/cakile maritima/Eryngium maritimum Ammophila arenaria/Medicago marina/Polygonum maritimum

102. Dinàmica litoral i gestió. Redistribució de les sorres a les platges del Hemidelta sud del Llobregat. Evolució històrica Situació actual Funcions protectores dels cordons dunars L’acció del vent: spray marí, sorra en suspensió. Tempestes marines Inundacions d’aigües continentals

103. Dinàmica litoral i gestió. Redistribució de les sorres al hemidelta sud del Llobregat. El delta del Llobregat va a començar a patir l’actual retrocés a partir de finals del segle XIX i començaments del XX. (entre 1862 i 1921) es va a produir un retrocés de la línia de costa de 300 m en la desembocadura. Fins al 1965, s’havien perdut 480 m. ( Treballs de la Societat Catalana de Geografía- Nº39 ) La desviació del Riu Llobregat cap al sud, juntament amb l’espigó d’ampliació del Port han desplaçat la zona inestable abans situada immediatament al sud de la desembocadura fins al nord de Viladecans. A l’extrem sud del delta, des de la construcció del Port Ginesta l’amplada de la platja a augmentat més de 120 m (menys de 15 anys) El Prat de Llobregat, després del temporal d’un fort temporal de llevant en 2006. Gavà amb talussos de més d’un metre (2009).

104. El coneixement de l’estructura de la cèl·lula sedimentaria local que ens afecta, i que determina la circulació de la sorra en les corrents marines nos ajudarà a preveure les conseqüències en las parts més fràgils de la costa i en planificar els equipaments i les restauracions en conseqüència. La evolució de l’amplada de les platges en el delta del Llobregat sembla indicar un creixement net a les platges de Castelldefels i Les Botigues de Sitges. Una situació estable – però amb pics de pèrdua i recuperació de sorra molt extrems – a Gavà i el sud de Viladecans, i una pèrdua neta en El Prat de Llobregat i nord de Viladecans. De fet la existència de la actual línia de costa en el nord del hemidelta es fortament dependent de la reposició amb sorra artificial. Dinàmica litoral i gestió. Redistribució de les sorres al hemidelta sud del Llobregat.

105. Les zones dunars - es a dir de forma efectiva les acumulacions de sorra amb una certa cohesió donada per la activitat orgànica, principalment vegetació - tenen una funció bàsica per a la protecció de les nostres infraestructures, vivendes i serveis que es troben en la línia de costa. La sorra acumulada i armada per la vegetació en la duna més exposada a l’acció del mar es atacada durant la tempesta perdent una part (en aquest cas més de la meitat) de la sorra, que en condicions d’aportaments sedimentaris estables (com es el cas de la part central del delta) es recupera durant la temporada d’estiu. Nord de la platja de Gavà (1,5 m de desnivell) desprès d’un temporal de llevant l’any 2008, la mateixa zona, en la actualitat. Dinàmica litoral i gestió. Funció protectora dels cordons dunars.

106. Platja de Castelldefels amb fort vent de Garbí Dinàmica litoral i gestió. Funció protectora dels cordons dunars. Un altre funció bàsica per nosaltres es la protecció davant del vent amb sorra i salí, molt abrasiu, a més de la evitació de la acumulació sobre els vials, jardins, etc. Platja de El Prat, aparcament després d’un episodi de vent

107. Dinàmica litoral i gestió. Funció protectora dels cordons dunars. El litoral, la platja, no es una zona estable, sempre està exposada a l’acció de les tempestes i els vents. Per tant la gestió s’ha d’adaptar a cada moment i estat concret per tenir-la sempre en bones condicions. El vent, les tempestes, les pluges intenses, la gestió de pluvials, rieres, depuradores, vessaments al mar, i tot un seguit de incidents que no podem controlar suposen un continu canvi i adaptació, pràcticament instantani, a les condicions i la seva evolució. Castelldefels, inundació d’aigües continentals. Gavà, inundació de la platja per temporals de mar.