La contaminació lumínica al Parc Natural de Collserola, avaluació i recomanacions

La contaminació lumínica al Parc Natural de Collserola, avaluació i recomanacions
ÍNDEX
1. Conceptes bàsics .................................................................................... 3
1.1. Física de la dispersió de la llum ............................................................... 3
1.2. Glossari ............................................................................................... 6
2. Introducció ............................................................................................ 8
3. Legislació vigent ....................................................................................13
4. Materials i mètodes ................................................................................14
4.1. Càlcul del flux lluminós total ..................................................................15
4.2. Valoració de la brillantor de fons.............................................................27
5. Resultats ..............................................................................................28
5.1. Fotografia panoràmica ..........................................................................29
5.2. Mapa de brillantor de fons del cel nocturn................................................47
5.3. Diferenciació de paisatges lumínics i càlcul del flux lluminós .......................50
5.4. Anàlisi del risc d’il·luminació directa ........................................................54
5.5. Anàlisi de correlacions entre els valors de brillantor i la quantificació del flux
lluminós de les àrees d’influència .................................................................56
6. Discussió ..............................................................................................57
7. Recomanacions......................................................................................60
8. Taula dels principals emissors ..................................................................61
9. Propostes de recerca ..............................................................................65
10. Bibliografia:.......................................................................................66
1

2

1.Conceptes bàsics
1.1. Física de la dispersió de la llum
El que entenem per contaminació lumínica en un espai obert, tot i provenir
de la mateixa llum artificial, pot tenir dos efectes ben diferenciats:
• La il·luminació directa: per exemple a partir dels projectors d’un
camp d’esports.
• La brillantor de fons: que és la brillantor general del cel i que té el
seu origen en la interacció de la llum emesa pels fanals i projectors
amb els àtoms i aerosols que hi ha a l’atmosfera. Aquesta expressió
de la contaminació lumínica és la que fa que els estels s’esvaeixin i
que els núvols deixin de ser vistos com taques fosques entre els
estels per passar a ser masses de color taronja i rogenc entre un cel
vermellós. I també és la forma de contaminació amb major abast
territorial (el resplendor de l’àrea metropolitana de Barcelona pot ser
vist a més de 100 km de distància).
Els efectes de la il·luminació directa tenen un abast territorial menor, tot i
que el conjunt de projectors i fanals de la ZAL i l’Aeroport fa que els pins de
Sant Pere Màrtir projectin ombra. Tenen en canvi un major efecte
pertorbador sobre la fauna (incloent l’ésser humà) i especialment si la llum
és blanca o blavosa (p.e. inhibeix l’expressió de la melatonina als éssers
humans de forma que provoca insomni).
La dispersió de Rayleigh és el principal procés físic de la dispersió de la
llum artificial i ocasiona la major part de la radiació difusa del cel. És un
fenomen pel qual un fotó, quan interactua amb un àtom o una molècula
significativament més petita que la seva longitud d’ona (entorn 1/10) es
dispersa de forma elàstica (sense perdre energia). La dispersió en angle
recte respecte el raig incident és aproximadament ½ de la que es reflecteix
amb la mateixa direcció.
Figura 1 La dispersió de Raylegih explica no solament perquè el cel és blau a migdia i
perquè és rogenc al crepuscle, sinó que també explica perquè els llums blancs tenen un
efecte contaminant molt superior.
3

La dispersió de Rayleigh té una forta dependència de la longitud d’ona del
raig incident, concretament la intensitat de la dispersió és inversament
proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona. Així la dispersió d’una
longitud d’ona de 400nm és 9,4 vegades més intensa que una de 700nm,
per a una mateixa energia intensitat incident. Aquest fenomen domina a
altituds elevades, per això el cel és blau cap a migdia i quan es mira vers el
zenit. Quan el sol és baix a l’horitzó, el color blau desapareix a causa de la
major dispersió i predominen els colors més rogencs, donant a les postes i
sortides de sol els seus característics colors càlids.
Quan el fotó interactua amb una molècula de major dimensió, com és el cas
de les gotetes d’aigua dels núvols o els aerosols, es produeix la dispersió
de Mie, que tendeix a seguir la mateixa direcció que la del raig incident, i té
una escassa dependència de la longitud d’ona. És un fenomen que opera a
altituds baixes.
A la nit, la dispersió de Raylegih és el fenomen responsable de l’aparença del
“smog rogenc” dels cels contaminats per la llum. I quan hi ha major
humitat, o núvols, la dispersió de Mie fa que la brillantor del cel sigui encara
més elevada. Per aquesta raó, les mesures de brillantor de fons del cel es
fan quan no hi ha lluna ni núvols i, de ser possible amb vent o amb humitat
relativa baixa.
A
B
Figura 2 Les vies de dispersió (contaminació) de la llum artificial.
A: La dispersió de Rayleigh. És inversament proporcional a la 4a potència de la longitud
d’ona. Per això les llums blavoses i blanques són més contaminants (encara que
s’extingeixen abans amb la distància a causa de la major dispersió).
B: La dispersió de Mie, quan el fotó impacta contra una molècula de major dimensió que
la seva longitud d’ona. Pràcticament independent de la longitud d’ona i amb una major
direccionalitat en la dispersió. Les nits amb pols o major humitat tenen per aquesta raó
més brillantor.
4

Com que la dispersió de Rayleigh arriba a alçades considerables i no és gaire
direccional, confereix al cel una brillantor de fons que pot ser percebuda a
molts kilòmetres de distància. Per això la volta del cel a la nit no és
uniforme, i es pot intuir la presència de les ciutats a partir dels resplendors
que apareixen a l’horitzó.
Figura 3 Imatge “ull de peix” amb 180º d’angle de visió del cel nocturn a l’observatori
Cerro Pachón (Chile). La zona més brillant a prop de l’horitzó vers el nord-oest
correspon a l’emissió lumínica de la conurbació de La Serena-Coquimbo.
Així com en un espai natural sense llums podem endevinar la posició de les
ciutats per l’augment de la brillantor del cel a prop de l’horitzó (els astrofísics
ho mesuren amb angles sexagesimals sobre l’horitzó o respecte el zenit);
l’angle amb que surt la llum per sobre de l’horitzó té també una forta
incidència sobre la contaminació lumínica. No es tracta d’evitar que surti
llum devers el cel; cal evitar les llums que surten a baix angle sobre
l’horitzó. Més endavant es veurà com la literatura científica recent determina
que la llum que surt en angles petits respecte el zenit té una dispersió lateral
molt menor que la llum que surt amb un angle proper a l’horitzontal.
Per tant, no tots els tipus de llum contaminen igual (els blancs i blaus es
dispersen més i afecten més els ritmes circadians de la fauna) i no totes les
direccions ver el cel contaminen igual (les llums amb angles petits respecte
l’horitzontal arriben molt més lluny).
5

1.2. Glossari
Candela: unitat. veure Flux lluminós.
Contaminació lluminosa es caracteritza per l’augment de la brillantor de
fons del cel nocturn a causa de la dispersió de la llum procedent de la
il·luminació artificial.
Enllumenat exterior viari: el de les superfícies destinades al trànsit de
vehicles.
Enllumenat exterior: la instal·lació prevista per a enllumenar superfícies
situades fora d’espais coberts.
Flux d’hemisferi superior és la proporció de flux lluminós emès per sobre
del pla horitzontal del pàmpol d’un llum respecte al flux total emès pel llum.
S’expressa en tant per cent. El flux d’hemisferi superior provinent dels
fanals situats en carrers o carreteres sense cap apantallament per arbres o
edificis ocasiona la major part de la brillantor de fons del cel nocturn.
Flux lluminós: magnitud. És la potència lluminosa emesa per una font. Es
mesura en lúmens (lm). Al SI, un lumen es defineix com el flux lluminós
produït per una font de llum que emet una candela d’intensitat lluminosa
sobre un angle sòlid d’un estereoradiant. Als estudis de brillantor de fons
del cel nocturn s’utilitza aquest paràmetre per relacionar la potència
lluminosa que surt d’una ciutat i els valors de brillantor. Difereix del flux
radiant (la mesura de la potència total emesa) en que està ajustat per
reflectir la sensibilitat de l’ull humà a diferents longituds d’ona. La radiació
fora de l’espectre visible no contribueix al flux lluminós.
Il·luminació (iluminancia en castellà) és la magnitud fotomètrica igual al
quocient entre el flux lluminós rebut en una superfície i el valor d’aquesta
superfície (el flux lluminós rebut per una superfície). És una mesura del
nivell amb que el flux lluminós incident il·lumina una superfície tenint en
compta les diferents longituds d’ona segons la funció de lluminositat que
defineix un model estàndard de sensibilitat de l’ull humà. Per exemple, una
llanterna amb el mateix flux lluminós donarà valors diferents d’il·luminació
sobre una paret en funció de la distància. Es mesura en lux. 1 lx= 1 lm/m2
= 1 cd · sr/m2
La lluna plena té un valor entorn 2,5 lux i els fanals entre 10 i
100 lux.
Intensitat lluminosa:magnitud. És el quocient entre el flux lluminós emès
per un llum en un angle sòlid sobre una direcció determinada i aquest angle
sòlid. Si el flux lluminós ens dona idea de la quantitat de llum que emet una
font de llum, per exemple, una làmpada en totes direccions de l’espai. Per
contra, si pensem en un projector, és fàcil entendre que solament il·lumina
en una direcció concreta. Aquesta unitat dona resposta a la necessitat de
conèixer com es distribueix el flux en cada direcció. La unitat de mesura és
la candela, la qual correspon a un lumen per estereoradiant cd=lm/sr
(lumen/estereoradiant).
Llum (en masculí): aparell que conté una font de llum.
Lumen: veure flux lluminós.
Luminància: segons diu el D82/05, és una magnitud fotomètrica relativa a
la lluminositat o brillantor de cadascun dels punts d’un cos lluminós, i és el
6

quocient entre la intensitat lluminosa emesa en una direcció per un element
infinitament petit de la superfície al voltant d’un punt, i l’àrea d’aquest
element projectada ortogonalment sobre un pla perpendicular a la direcció
donada. De forma alternativa es pot definir com la densitat angular i
superficial del flux lluminós que incideix sobre una superfície determinada.
La luminància és així un indicador del nivell de brillantor d’una superfície
d’un cos lluminós. Es mesura en candeles per metre quadrat (cd·m-2
).
Luxímetre és l’instrument per mesurar els valors de la il·luminació en un
punt determinat o en una superfície.
Magnitud per arcsegon al quadrat mag arcsec-2 es una mesura de la
luminància o brillantor de fons del cel nocturn. Es podria dir que és una
nova unitat de la luminància, però que proporciona informació d’intensitats
de fins 10-4
cdm-2
. És una mesura logarítmica, de forma que grans canvis de
brillantor del cel corresponen a variacions numèriques petites. Una diferencia
d’una magnitud correspon a multiplicar per 2,5 la quantitat de fotons rebuts;
i una diferència de 5 magnituds equival a un factor de 100. Una brillantor de
fons de 20 arcsec-2
significa que el sensor rep la mateixa quantitat de fotons
que si hagués un estel de magnitud 20 a cada arcsegon2
. A simple vista l’ull
humà arriba a veure estel de magnitud 6 (unes 1000 vegades menys brillant
que Sirio, l’estel més brillant que es pot veure des de la Terra). Amb uns
prismàtics podem veure estels de magnitud 8. Podem constatar que aquest
paràmetre és inversament proporcional a la quantitat de fotons rebuts. A
major qualitat del cel, valors més alts. Tot i que es descriu amb més detall
més endavant, la brillantor del cel nocturn sobre l’Eixample de Barcelona té
un valor entorn 17,2 mag/arcsec2
i l’observatori del Montsec, un valor al
zenit proper a 22 mag/arcsec2
.
Pàmpol és el dispositiu format per elements opacs o translúcids , de
distintes formes (campana, fanal globus, ovoide, piramidal, esferoïdal, etc.)
que hom posa en un llum per dirigir la claror o flux lluminós cap a una zona
determinada que cal il·luminar i també evitar que el raig lluminós molesti la
vista. Permet ubicar la làmpada i els components elèctrics.
Projector és un llum que conté un sistema òptic, destinat a concentrar la
llum dins d’un angle sòlid determinat, generalment reduït a fi d’obtenir una
intensitat lluminosa elevada. En aquest estudi hem anomenat projectors als
sistemes d’il·luminació dels camps d’esports.
Taula de magnituds al Sistema Internacional
Magnitud Unitat al SI Symbol
Flux lluminós 1 lumen= 1 cd·sr = 1lux·m
2 lm
Intensitat lluminosa candela (= lm/sr) cd
Luminància candela per metre quadrat cd/m
2
Il·luminació lux (= lm/m
2
) lx
Magnituds per segon d’arc quadrat
Mag/arcsec
2
(no és SI)
Cd/m
2
=10.8·10
4
·10
(-0,4·mag/arcsec2)
Brillantor de fons
7

2.Introducció
A Collserola fa molts anys que no es pot contemplar la Via Làctia, i per
recuperar la visió del cel nocturn cal disposar d’instruments de mesura, de
coneixements dels mecanismes físics de promouen la brillantor de fons del
cel i, sobre aquests instruments i coneixements, dissenyar estratègies
eficients d’atenuació de la contaminació lumínica. I ara mateix, l’instrument
de mesura validat per la ciència està disponible des del 2005; i la literatura
científica que proposa metodologies viables ha començat a aparèixer a partir
del 2001.
Es tracta així d’un problema que té més de 50 anys, quan als USA es veien
obligats a traslladar observatoris astronòmics cada vegada més lluny de les
ciutats, però que no ha comptat amb els instruments necessaris per al seu
control de forma generalitzada fins fa ben poc.
Aquesta novetat pel que fa al coneixement i als instruments, obliga a
l’aparició d’unes unitats de mesura noves, d’un vocabulari nou, i d’un
coneixement dels processos físics que comporta un esforç de divulgació.
I també, l’aparició d’unes primeres mesures concretes de la brillantor de
fons del cel, ens ha de servir per traçar una primera línia de referència per
tal de definir objectius de qualitat i per saber si augmenta o disminueix al
llarg del temps.
Garstang (1986) va ser el primer autor en formular un model que
relacionava el flux lluminós que surt de la ciutat, la qualitat (quantitat
d’aerosols) de l’atmosfera, i la brillantor de fons del cel nocturn, per a una
distància determinada i una altura angular sobre l’horitzó.
Figura 4 El model de Garstang la llum provinent d’un punt de la ciutat es dispersa a Q i
arriba a l’observador que percebrà brillantors diferents per a diferents angles respecte el
zenit (com s’aprecia a la figura següent). Va establir també com varia la brillantor en
funció de la distància a la ciutat.
8

osteriorment Cinzano i els seus col·laboradors (1999) van estudiar, a partir
diccions del
orment Cinzano i els seus col·laboradors (1999) van estudiar, a partir
diccions del
Figura 5 No tota la llum que surt vers el cel contamina el mateix. Model de Garstang de la
distribució de la intensitat de la distribució de la llum. En taronja la llum que surt
directament per sobre de l’horitzontal (amb una intensitat de dispersió molt més elevada).
Amb color marró, la llum que surt sota l’horitzontal i que es reflecteix des de paviments i
façanes vers el cel.
Figura 6 Cinzano i els seus col·laboradors va establir que, per a un flux d’hemisferi
superior del 15% i una reflectivitat de paviments i façanes del 15%, la il·luminació de la
llum que surt per sobre dels 10º sobre l’horitzó supera la llum que surt entre l’horitzontal
i 10º per sobre de l’horitzó solament a distàncies curtes. A 20km de distància, la llum que
surt entre 0º i 10º aporta una brillantor que duplica la que surt entre el zenit i 10º sobre
l’horitzó.
P
del model de Garstang, com varia l’efecte de pol·lució lumínica en funció de
l’angle amb que la llum surt sobre l’horitzontal; i en funció de la distància del
put d’observació. El mateix autor i els seus col·laboradors van treure el
primer mapa a gran escala de la contaminació lumínica en 2001.
En 2009 Luginbuhl va publicar el primer estudi que calibra les pre
del model de Garstang, com varia l’efecte de pol·lució lumínica en funció de
l’angle amb que la llum surt sobre l’horitzontal; i en funció de la distància del
put d’observació. El mateix autor i els seus col·laboradors van treure el
primer mapa a gran escala de la contaminació lumínica en 2001.
En 2009 Luginbuhl va publicar el primer estudi que calibra les pre
model de Garstang amb la valoració quantitativa de la llum emesa (flux
lluminós), i el flux d’hemisferi superior (les característiques dels pàmpols
controlen el % de llum que surt sobre el pla horitzontal). Així es podia
entendre com funcionaven els efectes contaminants de les diferents
distribucions angulars de la llum que surt sobre l’horitzontal (flux d’hemisferi
superior); així com la variació de la il·luminació en funció de les
característiques espectrals de les làmpades. Va trobar que les dades reals de
flux lluminós, determinades a partir d’un inventari acurat de fanals, eren
molt més elevades de les que es deduïen a partir del model de Garstang.
model de Garstang amb la valoració quantitativa de la llum emesa (flux
lluminós), i el flux d’hemisferi superior (les característiques dels pàmpols
controlen el % de llum que surt sobre el pla horitzontal). Així es podia
entendre com funcionaven els efectes contaminants de les diferents
distribucions angulars de la llum que surt sobre l’horitzontal (flux d’hemisferi
superior); així com la variació de la il·luminació en funció de les
característiques espectrals de les làmpades. Va trobar que les dades reals de
flux lluminós, determinades a partir d’un inventari acurat de fanals, eren
molt més elevades de les que es deduïen a partir del model de Garstang.
9

Aquests valors reals en lúmens haurien de comportar intensitats de
brillantor que duplicaven les dades reals (mesurades in situ). Els seus
estudis conclouen que aquesta discrepància era deguda a l’efecte
d’apantallament de les diferents formes del paisatge lumínic urbà,
especialment per la capacitat d’apantallament d’edificis i arbres.
Malauradament aquests estudis són encara de difícil translació a les realitats
reconeix el fort
tudi de la contaminació lumínica del Parc de
posicionades
• rincipals punts emissors de llum.
10 km
• l de
• rents paisatges lumínics (amb
específiques dels nostres paisatges lumínics urbans. Sabem que la llum que
surt directament vers el cel (el flux d’hemisferi superior) és molt
contaminant, especialment el que surt per sota dels 10º sobre el pla
horitzontal. Sabem que un fanal situat en un carrer vorejat per edificis de 6
plantes, contamina menys que si estigués en una autopista i en un entorn
sense cap apantallament natural (arbres, etc..). Tanmateix encara no podem
mesurar eficientment aquesta diferència. I per poder dissenyar estratègies
eficients de control de reducció de la contaminació lumínica necessitem
conèixer com seria la brillantor de fons del cel de Collserola si no hi hagués
cap flux d’hemisferi superior, i com disminuirien els resplendors que
senyalen a prop de l’horitzó la posició de l’àrea metropolitana de Barcelona
quan contemplem el cel nocturn a 100 km de distància.
La legislació vigent sobre la protecció del cel nocturn
impacte que ocasiona l’emissió de flux d’hemisferi superior, i té en compta
l’eficiència energètica; tanmateix l’estratègia de zonificacions lumíniques
resulta contradictòria amb la realitat física. No té sentit delimitar zones E1
de màxima protecció quan a menys de 3km de distància es permet situar
projectors de camps d’esport que poden il·luminar directament el Parc, o hi
ha trams il·luminats de carreteres i autopistes que són exemptes d’aplicació
de la llei1
. Possiblement caldria definir normes per a les diferents
estructures tridimensionals de la ciutat (paisatges lumínics). És a dir,
reconeixent que un fanal en un carrer perimetral que pot il·luminar
directament el medi natural necessita d’un tractament diferent que si
estigués situat al mig de la mateixa urbanització, en un canó urbà que pot
ser profund entre edificis que poden multiplicar per 3 l’alçada del fanal.
Encara més, cap legislació catalana o espanyola inclou la magnitud física que
avalua la brillantor de fons del cel nocturn: la magnitud per segon d’arc
quadrat (mag/arcsegon2
)2
. Un fet que indica que no hi ha informació sobre
nivells de referència, ni sobre la velocitat amb que es perd la capacitat de
contemplar el firmament.
Amb aquest context, l’es
Collserola ha tingut que incloure les característiques següents:
• Un mapa de la brillantor del cel a partir de dades geo
dins i fora del Parc Natural.
Un mapa que identifica els p
• Una àrea d’estudi que abasta també una franja perimetral de
des dels límits del Parc, abastant 778 km2
i 3.638.036 habitants.
Un inventari dels fanals i projectors dins l’àrea d’estudi per ta
poder calcular el flux lluminós real.
Una tipificació funcional dels dife
densitat, alçada, disseny del pàmpol, potència, i capacitat de
reflectir/apantallar de l’estructura 3D que configuren edificis i arbres).
1
L’article 3 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn deixa exemptes de l’aplicació de la llei a autovies i autopistes.
2
Aquesta unitat es descriu al Glossari, al final d’aquest document.
10

Un altre aspecte rellevant d’aquest estudi és que aporta per primera vegada
un nivell de base (la situació actual) sobre el qual podrem establir objectius
de qualitat i valorar si la situació millora o empitjora al llarg dels anys.
Entre les conclusions més rellevants podríem destacar les següents:
• La brillantor de fons del cel nocturn a Collserola és molt elevada. El
seu cel al zenit multiplica per 22,9 la brillantor de fons del cel sobre
l’observatori astronòmic del Montsec.
• Dels més de 6.500 milions de lúmens emesos a l’àrea d’estudi, el
principal contribuent de contaminació lumínica són els projectors dels
camps d’esport i de l’aeroport (en menor proporció a les autopistes i
autovies), amb un 13% de la potència lumínica total emesa, però
amb una aportació a la brillantor de fons del cel que, tot i ser
desconeguda amb precisió, se sap que és important.
• Pel que fa a la contribució a la brillantor de fons dels camps d’esport
cal aportar dues dades:
o Al mirador de Vallvidrera, quan s’apaguen els camps d’esport
es rep un 47% menys de llum.
o Els camps d’esport s’acumulen de forma centrípeta a l’entorn
del Parc. El 50% dels projectors de camps d’esport de tot
l’àmbit d’estudi es concentren a la franja perimetral de 2km
entorn el Parc.
• Els fanals en autopistes i autovies comporten solament el 3,8% del
flux lluminós total de l’àmbit d’estudi; però es desconeix l’efecte real
que té sobre la brillantor de fons del cel nocturn. En tot cas cal
recordar que els estudis de Cinzano demostren que 2/3 de la
brillantor de fons percebuda a 20Km de distància d’una ciutat
hipotètica, prové del10% de l’emissió d’hemisferi superior (un valor
comú a la majoria dels fanals de les nostres carreteres, autopistes i
zones industrials). Amb altres paraules: el 10% del flux lluminós dels
fanals en carrers sense edificar i en carreteres i autovies, pot
duplicar, per a un observador situat a 20 km de distància, l’efecte
contaminant del 90% restant de llum que arriba a paviments i
façanes i es reflecteix cap amunt en un 15%.
• El 44,5% del flux lluminós emès a l’àmbit d’estudi correspon a
projectors i fanals en carrers amples i edificis baixos (zones
industrials extensives, camps d’esports) o a fanals que no compten
amb cap obstacle per enviar llum devers el cel (carreteres, autovies i
autopistes). Segons el que diu la literatura científica actual, aquest
44,5% que correspon a la perifèria i a fanals que troben pocs
obstacles per enviar llum devers el cel, poden ser els responsables de
la major part de la contaminació lumínica del cel en territoris situats a
més de 10 km de distància.
• El 76% del tram il·luminat de la AP-2 i el 61% de la A-2 son a més de
50 metres de distància de zones urbanitzades i, per tant, es tracta
d’una elevada proporció de fanals molt contaminants que no són
necessaris des del punt de vista de la seguretat dels conductors que
es poden veure afectats per canvis sobtats d’intensitat lluminosa.
11

Figura 7 Dues fotos que mostren l’abast de la contaminació lumínica de l’àrea
metropolitana de Barcelona i fetes amb les mateixes condicions (ISO 1600 -4” 4.000K i f/4,
i sense lluna ni núvols. La 1º el 30/03/2013 a les 22:31 i la 2ª el 14/04/2013 a les 02:12).
Dalt, vista a 76 km de distància des de l’entorn de l’aeroport de Girona. S’aprecia la
constel·lació de Orion i Sirius (l’estel més brillant del cel), i el Turó de l’Home (amb una
petita llum vermella al centre de la imatge). La claror generada per l’entorn industrial de
Granollers i Barcelona és molt evident. La segona imatge està feta des del turó de
Matarrodona, al Garraf. A tan sols 19 km de distància de l’entorn industrial de Cornellà,
mostra una brillantor molt més elevada a baixa altura sobre l’horitzó. Destaquen també
els llums molt brillants del Centre Emissor d’Aviació i del CTNE. Sabem que les
perifèries urbanes contaminen molt, però encara no disposem de cap model que estableixi
relacions quantitatives suficientment precises.
12

3.Legislació vigent
La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament
per a la protecció del medi nocturn, estableix una zonificació en funció a la
vulnerabilitat a la contaminació lumínica, valors màxims de flux d’hemisferi
superior (% de llum que surt sobre el pla horitzontal), i una previsió del que
tindria que ser l’estructura legal de la protecció del medi nocturn. La
previsió d’aquest desenvolupament es recolzava en el Decret82/2005, de 3
de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei
6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn.
Tanmateix el 5 de desembre de 2011 es va publicar al DOGC núm.6019 la
Resolució TES/2809/2011, de 29 de novembre, per la qual es donava
publicitat a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , de 7
de desembre de 2007, que va declarar nul de ple dret el Decret 82/2005, de
3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei
6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn.
Aquesta sentència va ser motivada per la interposició d’un recurs contenciós
administratiu contra l’esmentat decret interposat per CEL FOSC, Associació
Contra la Contaminació Lumínica.
Amb el Decret 82/2005 declarat nul, la normativa que és d’aplicació a
Catalunya, en relació a la prevenció de la contaminació lumínica, és la Llei
6/2001, i el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre pel qual s’aprova el
Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les
seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, en especial el
què estableix la instrucció tècnica ITC-EA-03.
El Departament de Territori i sostenibilitat ha iniciat els treballs de redacció
d’un nou reglament. Cal remarcar també que la sentència no afecta la
zonificació del territori segons la seva vulnerabilitat envers la contaminació
lluminosa establerta pel “Mapa de protecció envers la contaminació
lluminosa a Catalunya”, aprovat per Resolució de 19 de desembre de 2007,
del conseller de Medi Ambient i Habitatge.
13

4.Materials i mètodes
L’esquema global de l’estudi es mostra sintetitzat al diagrama següent:
Model 3D àmbit total
sobre topografia
1:5.000
778,6 km2
1
Topo vectorial
1:1.000 55%
àmbit d'estudi.
2
Determinació del
factor Urban Canyon
dels fanals
(4 categories)
5
Valoració de la
brillantor de
fons del cel
7
Determinació del
color (2 categories) i
flux lluminós (5
categories).
6
Fotografia
panoràmica-registre
fotogràfic de les
fonts de llum
9
Extrapolació de densitat
a la totalitat de l'àmbit
estudi
4
Cartografia de les
cobertes del sòl
(9 categories)
3
13 unitats finals amb combinacions úniques de:
densitat de fanals/ha
flux lluminós
factor urban canyon
color
8
Determinació del pes relatiu
contaminant de les
diferents tipologies de llum i
ús del sòl
11
Identificació dels principals punts contaminants i
aquells propers sobre els quals es proposen
actuacions concretes.
12
Recerca de relacions
alométriques dels fanals i
els seus condicionants
amb la brillantor de fons
10
Figura 8 Esquema global de l’estudi de la contaminació lumínica del Parc de Collserola.
De forma molt resumida, el conjunt d’accions de l’estudi ha estat el següent:
• Determinació del flux lluminós total a l’àmbit d’estudi a partir d’un
inventari de fanals extret a partir de cartografia digital, tot
identificant les diferents particularitats de cada tipologia de paisatge
lumínic (color de la llum, densitat de fanals, intensitat, i alçada
relativa respecte l’urban canyon).
• Treball de camp a la recerca de punts singulars contaminants (amb
registre fotogràfic).
• Realització del mapa de la brillantor de fons del cel nocturn del Parc
Natural de Collserola.
• Recerca (a partir de tota aquesta informació) de relacions
quantitatives entre les diferents tipologies d’il·luminació exterior i la
brillantor de fons del cel nocturn.
• Identificació dels principals focus contaminants, determinant també
aquells més propers on es poden proposar actuacions concretes.
• Formulació de propostes i recomanacions no vinculades a punts
concrets.
14

4.1. Càlcul del flux lluminós total
Inventari de fanals
L’inventari de fanals s’ha extret a partir de la topografia vectorial que prové
de les següents fonts:
• Topografia 1:1.000 dels municipis de l’AMB disponibles al “Catàleg de
Cartografia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”
• Topografia 1:1.000 del municipi de Sant Cugat del Vallès, facilitada
pel propi ajuntament
• Topografia 1:1.000 del municipi de Barcelona, extreta de la pàgina de
consulta i descàrrega “CartoBCN” S’ha delimitat un àmbit d’estudi
que engloba els límits del Parc Natural de Collserola i una àrea
d’influència de 10 km a l’entorn del mateix, considerant que els
efectes de la contaminació lluminosa considerant que es tracta d’una
superfície mínima d’estudi, però sense cap certesa que sigui suficient.
La superfície total de l’àmbit d’estudi és, doncs, de 857,13 km2
. Si
descomptem els 78,4 km2
ocupats pel mar, tenim una superfície
terrestre total de 778,6 km2
.
El conjunt de la cartografia vectorial 1:1.000 a partir de les quals s’han
extret les dades de fanals ocupa una superfície de 433,2 Km2
, que equival al
55,6% de la superfície no marina.
Figura 9 La cartografia utilitzada per comptabilitzar els fanals ocupa el 55,6% de la
superfície que no es mar.
15

Figura 10 Les 217.641 fonts de llum a l’enllumenat exterior presents al 55,6% de l’àmbit
d’estudi corresponen al 61% del total de fanals estimats.
Cobertes del sòl
Per a la categorització dels fanals s’ha utilitzat el Mapa de Cobertes del Sòl
de Catalunya a escala 1:25.000. A partir d’aquest mapa, i mitjançant un
procés d’e reclassificació, s’ha transformat el mapa de cobertes del sòl en
una cartografia de grans unitats lumíniques (paisatges lumínics), cada una
de les quals es caracteritza per una tipologia de fanals, una densitat de
fanals, i una estructura del relleu urbà.
Les zones resultants i les seves superfícies a l’àmbit d’estudi són:
Descripció Àrea (ha) Tipus
Aeroports 511 1
Autopistes i autovies 2.017 2
Eixamples 11.039
Zones industrials
urbanes 749
Cascs antics 935 4
Urbanitzacions 9.865 5
Zones d'esport 902 6
Zones industrials en
polígons 8.623 7
Zones no
urbanitzades 43.236 8
Mar 7.836 9
TOTAL 85.713
3
16

Càlcul i extrapolació de la densitat
La densitat de fanals calculada és un valor quantitatiu que representa el
número de fanals existents per hectàrea de superfície. Aquest càlcul s’ha
realitzat per a la zona de l’àmbit d’estudi de la qual s’han obtingut els fanals
existents (el 55,6% del total de l’àmbit).
Per a aquesta zona, s’ha registrat la densitat de fanals a cada una de les 9
grans unitats lumíniques identificades anteriorment. El resultat de la
quantificació de la densitat de fanals per unitat lumínica a la zona de la qual
s’han obtingut els fanals existents (55,6% del total) és el que es pot veure a
la taula següent:
Unitats lumíniques Àrea disponible (ha) Núm. de fanals Densitat
Aeroports 482,15 453 0,94
Autopistes i autovies 1.114,99 7.388 6,63
Eixamples i ZI urbanes 7.768,87 101.874 13,11
Cascs antics 626,91 8.907 14,21
Urbanitzacions 5.855,90 52.520 8,97
Zones d'esport 592,08 6.239 10,54
Zones industrials en polígons 4.604,08 28.378 6,16
Zones no urbanitzades 22.080,05 10.978 0,50
Mar 195,57 0 0,00
TOTAL 43.320,60 216.737
Per tal d’obtenir un número de fanals total de tot l’àmbit d’estudi (àrea
d’influència de 10 km dels límits del Parc Natural de Collserola) s’ha agafat el
valor quantificat de densitat de fanals per unitat lumínica d’ús del sòl i s’ha
aplicat a la totalitat de l’àmbit d’estudi de cada unitat. Així es determina la
quantitat global aproximada de fanals i projectors a camps d’esport.
Unitats lumíniques Àrea disponible (ha) Densitat Núm. de fanals
Aeroports 510,85 0,94 480
Autopistes i autovies 2.016,85 6,63 13.364
Eixamples i ZI urbanes 11.787,86 13,11 154.575
Cascs antics 934,79 14,21 13.281
Urbanitzacions 9.865,24 8,97 88.479
Zones d'esport 902,34 10,54 9.508
Zones industrials en polígons 8.622,78 6,16 53.148
Zones no urbanitzades 43.236,56 0,50 21.497
Mar 7.835,55 0,00 0
TOTAL 85.712,82 354.332
17

Figura 11 Mapa de densitats estimades (fanals/ha) per a cada categoria reclassificada de
coberta del sòl.
Factor urban canyon
Sota aquest mot es pretén explicar el component de dificultat que té la llum
reflectida contra paviments i façanes i la llum de flux d’hemisferi superior per
sortir devers el cel. Aquest factor és, a la llum del reportatge fotogràfic
realitzat, més rellevant que les possibles variacions de la capacitat dels
materials de paviments i façanes de reflectir la llum incident (albedo). En
tot cas les variacions d’albedo poden resultar menors (la ciutat és força
homogènia) exceptuant quan es tracta d’espais coberts per vegetació o terra
nua.
La caracterització del factor de “relleu urbà” o urban canyon s’ha de fer a
demés respecte la posició relativa del llum de cada fanal. Amb tot això hem
optat per definir aquest factor de “relleu urbà” o “urban canyon” a partir de
l’angle zenital que és aquell descrit, en un plànol perpendicular a l’eix del
carrer, pel llum i els punts a partir dels quals ja no pot sortir llum directa des
del fanal. Es tracta d’un paràmetre que no explica directament la dificultat
que té la llum reflectida sobre façanes i paviments del carrer per sortir vers
el cel; tanmateix aquesta dificultat és inversament proporcional a la
dimensió de l’angle zenital. A menor angle zenital, major efecte
d’apantallament del paisatge lumínic.
En tot cas, i en la mida que no hem trobat correlacions numèriques,
solament establim categories ordinals d’angle zenital, sense estimar quant
més difícil és enviar llum vers el cel des d’un fanal del mateix tipus però
situat en escenaris diferents: per exemple en una zona industrial extensiva
tipus ZAL o en un carrer d’eixample urbà.
Els valors d’angle zenital s’han determinat a partir d’una mostra de
fotografies. Hem identificat 4 categories amb ventalls d’angle zenital que són
discontinus (p.e. no hem trobat angles zenitals entre 80º i 150º).
18

Figura 12 Definició de l’angle zenital d’un fanal. Quan l’angle zenital és petit, tant el flux
d’hemisferi superior, com la llum reflectida sobre paviments i façanes, troba més
dificultat per sortir devers el cel.
Les categories identificades han estat les següents:
>200º Típic en fanals situats en espais oberts com autopistes i autovies. Alçades
mitjanes entre 8 i 12 metres i, sovint, sobre talussos, de forma que el terreny
proper no ofereix relleu d’apantallament. Clarament la forma potencialment més
contaminant.
150º-180º Característic d’espais industrials extensius com és la ZAL a la
desembocadura del Llobregat. L’alçada relativa dels fanals respecte unes
edificacions relativament baixes facilita molt l’emissió de llum vers el cel. I
encara més quan polígons com la ZAL tenen llums particularment intensos,
façanes llises i clares que reflecteixen molt la llum, i amb valors
d’il·luminació que poden superar els 100 lux a 1,4 metres d’alçada del sòl.
50º - 80º Propi dels sistemes urbans tipus “eixample” , amb edificis
generalment de PB+5 i carrers de 18-20 metres d’amplada. Des dels
vessants de Collserola,aquesta unitat es veu comparativament fosca.
>30º Els nuclis històrics, amb carrers molt estrets però edificacions
relativament altes, semblen oferir un efecte d’apantallament prou eficient en
front la llum d’hemisferi superior o reflectida als paviments. Hem inclòs en
aquesta unitat les urbanitzacions disperses amb una certa coberta forestal,
on la baixa reflectivitat del sòl i l’apantallament dels arbres sembla
comportar una baixa contaminació lumínica.
19

Figura 13 Una imatge típica dels angles zenitals superiors als 180º. El flux d’hemisferi
superior, quan és a poca alçada angular sobre l’horitzontal, pot tenir un gran poder
contaminant.
Figura 14 Escena típica a la ZAL a l’entorn del Llobregat: il·luminació intensa, façanes
clares que reflecteixen la llum, i un relleu urbà que facilita l’emissió de llum vers el cel.
En aquest cas, un angle de 160º.
20

21
Figura 15 Escenes típiques de medi urbà: les alçades relativament elevades dels edificis, les
superfícies “rugoses” de les façanes, amb les concavitats de les terrasses, i fins i tot l’arbrat urbà,
encara força atenuat per pràctiques de poda inadequades, fa que el “relleu rubà” oposi força
resistència a l’emissió de llum vers el cel. En aquest cas angles zenitals de 50º i 75º respectivament.
Figura 16 Escenes típiques de nucli antic, amb angles zenitals inferiors a 30º

Figura 17 Mapa dels angles zenitals o “rugositat”. Una part important dels pitjors
escenaris voreja les façanes vallesanes i del Llobregat. Tot apunta que els espais
industrials, les carreteres i l’aeroport són els principals agents de contaminació.
Color de la llum i flux lluminós
A efectes de l’anàlisi de la contaminació lumínica, un fanal es caracteritza
per l’alçada del bàcul (normalment entre 6 i 12 metres), el color de la llum
emesa, el flux d’hemisferi superior (% de llum que surt sobre el pla
horitzontal), i la seva potència, que es tradueix en la il·luminació (que hem
mesurat en lux a 1,4m d’alçada sota el fanal) i flux lluminós (que es mesura
en lúmens i que és la magnitud emprada per la realització de models de
contaminació lluminosa).
El color de la llum és molt rellevant a causa de l’efecte físic de la dispersió de
Rayleigh; procés pel qual quan un fotó d’una longitud d’ona determinada
xoca contra una partícula significativament més petita (p.e. una molècula de
O2) rebota en totes les direccions. La intensitat de l’efecte de dispersió és
inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona.
Aquesta és la raó per la qual les llums blanques i blavoses tenen una
dispersió molt més elevada que les llums característicament groguenques de
les làmpades de sodi d’alta pressió. Les llums LED blanques i els projectors
dels camps d’esports (λ= 450nm) tenen una dispersió de Rayleigh prop de 3
vegades més intensa que les de sodi de baixa pressió (λ= 589 nm).
22

El treball de camp per valorar alçades i potències ha estat molt indicatiu en la
mida que s’ha constatat que la diversitat de potències és limitada i que solament
hem trobat tres colors:
BLANC: als projectors de camps d’esports i a les cruïlles de carreteres; i als
carrers d’alguns nuclis com Cornellà (on hem trobat LED però també
possiblement làmpades de vapor de mercuri).
LED GROC: de forma molt puntual a Sant Cugat. Sense significació en
aquest estudi. Per això s’ha inclòs dins del grup de les lums groguenques de
VSAP.
GROC VSAP: les més comuns i, comparativament, les menys contaminants.
Tanmateix arriben més lluny y que les blanques ja que aquestes
s’extingeixen abans a causa de la major taxa de dispersió.
En el treball de camp s’han determinat alçades de fanals amb un
inclinòmetre SUUNTO i un distanciòmetre laser Leica DISTO. I la il·luminació
s’ha mesurat amb un luxímetre.
Imatges satèl·lit
Es tenia constància del producte generat per la NASA “Blue Marble” elaborat
a partir de dades del satèl·lit SUOMI NPP entre abril i octubre de 2012.
GoogleEarth ofereix gratuïtament aquest producte en format geoposicionat.
Tanmateix l’escala és excessivament grollera a efectes del present estudi.
El que ha estat una agradable sorpresa va ser la troballa de diverses
fotografies realitzades per Paolo Nespoli l’any 2011 des de l’estació espacial
internacional ISS, situada en una orbita entre 330 i 435 km. Unes imatges
que identifiquen els punts més “calents”, donen una idea comparativa del
flux lluminós emès, i que permet fins i tot identificar trams d’autopista o
focus emissors que no havien estat detectats ni a la topografia 1:1.000 ni al
treball de camp.
23

Figura 18 Vista global del Blue Marble de la NASA. A baix es mostra un zoom
geoposicionat sobre la zona d’estudi. Hi ha una correlació entre la brillantor del
BlueMarble i les dades obtinguts amb el SQM de brillantor de fons del cel, tanmateix
l’escala és massa grollera i no permet fer diferenciacions entre sectors urbans.
24

Figura 19 Fotografia presa per Paolo Nespoli des de la ISS el 6 de febrer de 2011. ISS-
NASA © a una alçada entre 330 i435 km. Permet tenir una bona idea de les diferències no
sols de color (confirmades en el treball de camp) sinó també sobre la quantitat de llum
emesa (flux lluminós).
25

Figura 20 Fotografia presa per Paolo Nespoli des de la ISS el 4 d’agost de 2012. Destaca,
entre els núvols, la potent brillantor dels projectors de l’aeroport, i els fils il·luminats de
la A-2 i la AP-2 a la vall del Llobregat. ISS-NASA ©
26

Figura 21 Detall de la foto presa per Paolo Nespoli des de la ISS el dia 10 de febrer de 2011.
Entre els núvols es poden apreciar amb un detall inusual carrers principals, autopistes,
l’aeroport, la ZAL també amb molta brillantor, i les urbanitzacions disperses “fosques”.
ISS-NASA ©
4.2. Valoració de la brillantor de fons
La valoració de la brillantor de fons del cel nocturn s’ha fet amb un Sky
Quality Meter (en endavant SQM), manufacturat por Cinzano.
Solament és sensible a la llum visible ja que disposa d’un filtre que bloqueja
l’infraroig proper situat en front del sensor. Utilitza un detector en estat sòlid
de resposta lineal i compensa les mesures en funció de la temperatura del
detector, de manera que els efectes de la temperatura sobre el
microcontrolador són eliminats. Cada aparell està calibrat amb un fotòmetre
traçable NIST. La precisió absoluta se situa entre +- 0,1 i 0,2 mag/arcsec2
.
La mesura del SQM és indicativa de la brilantor del cel dins d’un con amb un
semi-angle de 40º centrat a l’eix perpendicular del sensor.
El seu comportament i característiques ha estat amplament estudiat i validat
per Cinzano et al, 2005, Night Sky Photometry with Sky Quality Meter
((www.unihedron.com/projects/darksky/sqmreport_v1p4.pdf ).
En la mida que solament valora la brillantor de fons,les mesures s’han fet
sempre fora de l’abast de cap llum directa.
Les lectures s’han geoposicionat amb un GPS i s’han fet exclusivament en
nits sense lluna (per lluna nova o sota l’horitzó) i sense núvols. Per tant, s’ha
valorat la situació més òptima possible. El fet de treballar amb un angle de
lectura de 80º ha obligat a cercar espais relativament amples sense cap
ombra orogràfica o dels arbres. Es presenten els resultats d’un total de 49
lectures dins del Parc Natural.
27

5.Resultats
El conjunt de l’estudi es podria resumir en dues vies complementaries:
• El treball de camp que ha servit per prendre dades i per avaluar “a
simple vista fotogràfica” els principals agents pel que fa a la
contaminació lluminosa,
• El tractament amb el SIG ArcGIS 10.0 de Esri (complementat per
observacions de camp) per quantificar amb el millor rigor possible la
quantitat total de fanals que hi ha a les diferents formes de “paisatge
lluminós” que hem definit, i identificar punts singulars contaminants.
El treball de camp ens ha permès identificar (i també gràcies a les imatges
de Paolo Nespoli des de la ISS) el valor relatiu de la brillantor dels diferents
paisatges lluminosos que envolten Collserola. Les vistes panoràmiques
permeten comparar emissors dins la mateixa imatge i també és possible
comparar diverses panoràmiques fetes amb les mateixes condicions. Per
aquesta raó s’inclou a cada panoràmica informació sobre les característiques
de la foto: sensibilitat, temps d’exposició en segons, obertura del diafragma,
i correcció cromàtica (totes les fotos calibrades a 4000K per tal de poder
comparar les tonalitats blanc-groc entre totes les imatges). Així es poden
fer comparacions directes entre les fotos 2,3,19, i 20; entre la
5,7,8,9,10,13,14,17,i18; entre la 1 i la 4; i entre la 11, 12, 15 i 16.
L’extracció d’informació mitjançant el SIG ens ha permès quantificar els
fanals i el treball de camp ens ha ajudat a deduir la seva intensitat per a
cada unitat de paisatge lumínic. Caldrà en un futur proper disposar dels
valors reals de potencia de cada tipologia de fanal a partir de informació
proveïda per les administracions i entitats que les gestionen. Ara el que
tenim és un ordre de magnitud precís sobre la quantitat de llum (flux
lluminós) que s’emet des de cada unitat i, amb aquesta informació hem
intentat trobar correlacions amb els valors de brillantor de fons del cel. Una
tasca que necessitarà de més informació per avançar.
Hem intentat trobar correlacions amb les combinacions de dades que es
mostren a continuació:
• Estructura del paisatge lumínic a les àrees d’influència dels
punts de mesura de brillantor de fons. Àrees d’influència dels
punts de mesura:Per a cadascun dels 49 punts de mesura de
brillantor de fons s’han definit dues àrees circulars d’influència de 5 i
10 km respectivament, i s’ha avaluat la superfície de cadascuna de
les 13 unitats de “paisatge lluminós” per cada valor i radi de 5 i 10
km. Amb aquesta informació hem intentat trobar correlacions entre
els valors de brillantor i la llum potencialment emesa en cada àrea de
influència. Hem intentat també repetir el procediment amb diferents
ponderacions en funció dels valors d’angle zenital i color.
• La distància mínima als límits del parc dels projectors. De
cadascun del projectors de camps d’esport, carreteres i aeroport als
límits del Parc. Així es constata fins a quin punt la distribució dels
fanals és centrípeta vers el Parc.
• Anàlisi del risc d’il·luminació directa de fanals i projectors en
paisatges lumínics amb angles zenitals superiors a 150º i en una
franja de 3km, que explicaria les zones amb il·luminació
potencialment directa.
28

5.1. Fotografia panoràmica
Es mostra a continuació un recorregut en sentit anti-horari que s’inicia a El
Papiol, segueix el riu fins l’Aeroport, segueix la façana urbana de Collserola,
remunta la vall del Besòs fins Cerdanyola, arriba a Rubí i, finalment travessa
la serra de Collserola resseguint les urbanitzacions i carreteres Valldoreix-
Floreta-Les Planes-Vallvidrera.
Foto 1 En primer pla, la tènue llum de l’urbanització de Vallpineda. Darrere s’aprecia la
notable resplendor que origina El Papiol i el polígon industrial de El Congost, a Sant
Andreu de la Barca. ISO 200, 5”, f/4,5. 18-12-2012
29

30
Foto 2 Panoràmica que mostra el sector Sant Andreu de la Barca-El Papiol. Destaca la brillantor blanca
(com a la fotografia de P. Nespoli) dels polígons situats a les terrasses fluvials del congost del Llobregat.
ISO 1600, 5” f/5,6. 15-01-2013.

31
1
2
Foto 3 Baixant la vall del Llobregat apareixen els primers punts singulars de contaminació: el camp
d’esports de Pallejà destaca amb la brillantor blanca dels seus projectors. Destaca també la cimentera
Molins, al marge esquerre de la riera de Cervelló. ISO 1600, 2”, f /5,6. 15-01-2013.

Foto 4 Vista del sector Sant Vicens dels Horts-Santa coloma de Cervelló. Novament
destaca la potència lluminosa dels camps esportius. ISO 200 5” f/4,5 . 18-12-2012.
32

33
Foto 5 Una panoràmica de la vall mitja del Llobregat, amb barris de Sant Boi, Santa Coloma,
Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. A banda de la preponderància
dels projectors dels camps d’esports, es comença a apreciar com els polígons industrials són
més brillants que els nuclis urbans. ISO 400 2” f//5 04-01-2013.

34
Foto 6 La zona on la vall s’obre al delta mostra ja el clar pes específics dels polígons industrials com
a fonts de contaminació lumínica. El nucli urbà de Molins, en primer terme, es veu comparativament
fosc. ISO100 5” f/5,6 4000k 18-12-2012

35
1
23
Foto 7 En aquesta panoràmica presa des de Sant Pere Màrtir, es
veu com els barris (1) són pràcticament invisibles en comparació
de l’entorn aeroportuari (2) i els polígons industrials de Sant Boi
(3).

36
1
2
Foto 8 entre els pins pinyers de Sant Pere Màrtir emergeix la brillantor de la ZAL (1) i tot
el sector industrial extensiu entorn l’antiga desembocadura del Llobregat. En primer
terme, les llums dels barris d’Esplugues i de Cornella (2) es mostren molt més foscos.
ISO400 2” f/5 4000k 05-01-2013

37
1
Foto 9 La notable foscor relativa de Barcelona es veu pertorbada pels camps d’esport ,
molt abundants a l’entorn del mirador de Vallvidrera i, molt especialment, per la forta
emissió lumínica de la ZAL (1). Resulta versemblant sospitar que el nucli urbà de
Barcelona veu el seu cel contaminat per l’efecte sinèrgic de l’aeroport i la ZAL.
ISO 400 2” f/5. 03-01-2013

38
Foto 10 Sector Velòdrom d’Horta-Parc Xavier Montsalvatge. Novament es veu un
nucli habitat relativament fosc, instal·lacions esportives i façanes clares que
reflecteixen molt la llum vers Collserola. El parc Xavier Montsalvatge amb una
il·luminació excessiva e innecessària. ISO400 2” f/5. Una exposició curta.
03-01-2013

39
Foto 12 Aquesta imatge presa des del mateix lloc que la panoràmica anterior, però amb
una lleugera sobreexposició, mostra també la forta incidència de la ronda de Dalt.
ISO400 5” f/4 4000k 3-01-2013.
Foto 11 Vista des del mirador de Can Borni del
mateix sector que la foto anterior i amb la mateixa
exposició ISO400 5” f/5 4000k 4-01-2013.
S’aprecia el pes relatiu dels camps d’esport i de la
ronda de Dalt. Les llums dels vehicles són evidents
junt la benzinera al primer terme.

40
Foto 13 Panoràmica des de Torre Baró. Novament llums d’espais comercials i esportius enmig
de la trama urbana. ISO400 2” f/5 4000k 16-01-2013

41
Foto 14 El turó de Montcada emergeix sobre un mar de llum.
ISO400 2” f/5 4000k 16-01-2013

42
Foto 15 Cerdanyola des de Can Valldaura. Comparativament fosc. Aquesta panoràmica que es veu fosca,
és fins i tot una mica sobreexposada. ISO 400 5” f/5,6 4000k 3-01-2013

Foto 16 Una altra vista des de Can Valldaura. Novament els centres esportius i els polígons
industrials destacant . ISO 400 5” f/5,6 4000k 3-01-2013
43

Foto 18 Cerdanyola des de Can Canaletes. Novament foscor d’habitatges i llums en
equipaments esportius. ISO 400 2” f/5 4000k 16-01-2013
Foto 17 Rubí (1)i els centres esportius de Sant Cugat (2). En primer terme la B-30 sense il·luminar i resaltada pels
llums dels vehicles. ISO 400 2,5” f/5 4000k 15-01-2013
1
2
3
44

45
Foto 19 Una imatge sobreexposada des de Can Montmany que mostra la foscor de La Floresta.
ISO 1600. 2” f/5 4000k 15-01-2013

46
Foto 20 Vallvidrera també és fosca en aquesta panoràmica sobreexposada a ISO1600.
Novament destaquen llampants els centres esportius situats majoritàriament a l’entorn del
Parc. ISO 1600 2” f/5 4000k 15-01-2013

5.2. Mapa de brillantor de fons del cel nocturn
Els 49 valors mesurats oscil·len entre 17,6 i 18,8 mag/arsec2
, amb un valor
promig de 18,29 (que coincideix gairebé amb la mediana, amb un valor de
18,3 mag/arcsec2
). Són valors coherents amb l’entorn molt il·luminat del
parc i força dolents.
En la mida que les magnituds per arcsegon al quadrat són mesures
logarítmiques, resulta difícil la comprensió de les diferències entre valors.
Si apliquem l’equació de Pogson, tindrem proporcions relatives.
)21(4,0
10
2
1 mm
F
F −
=
I si convertim les magnituds/arcsec2
a cd/m2
tindrem també valors lineals
amb l’equació següent
)sec/4,0(42 2
10108,10 arcmag
cdm ×−−
××=
Així és més fàcil entendre que el promig de brillantor del cel de Collserola és
3 vegades menor que a l’Eixample de Barcelona i 22,9 vegades més alt que
a l’observatori astronòmic del Montsec.
ag/arcsec2
17,5 18 18,5 19 19,5 20 20,5 21 21,5 22
Calar Alto Almería
IsaacNewton-La Palma
Observatori Montsec
PN Collserola
19 20 21
Els estels s'esvaeixen i es
redueixen a uns pocs
centenars.
El cel és lluent i sense color
natural arreu.
La Via Làctia es veu de
forma marginal i solament
entorn el zenit.
La Via Làctia es veu brillant
entorn el zenit, però poc visible
a prop de l'horitzó. Núvols amb
una brillantor grisenca, i es
veuen més il·luminats entorn els
resplendors de les ciutats
properes.
PN Collserola
Obs. Calar Alto, Almería 21,5
Observatori del Montsec 21,7
Obs. Isaac Newton, La Palma 21,9
ESCALA DE REFERÈNCIA
22mag/arcsec
2
Figura 22 Les 49 dades de brillantor de fons del cel nocturn del Parc Natural de
Collserola. L’escala inferior dona una referència per interpretar les dades.
47

LTIME VALOR Observ
2013/02/04 19:23:52 17,11 DINS 10KM
2013/02/05 21:13:05 18 DINS 10KM
2013/02/06 19:09:08 16,97 DINS 10KM
2013/02/09 19:37:52 18,28 DINS 10KM
2013/01/03 19:02:44 18,35 DINS PN
2013/01/03 19:34:44 18,27 DINS PN
2013/01/03 21:14:45 18,22 DINS PN
2013/01/04 19:25:52 18,11 DINS PN
2013/01/04 19:35:22 18,22 DINS PN
2013/01/04 19:47:13 18,49 DINS PN
2013/01/04 20:08:14 18,34 DINS PN
2013/01/04 20:19:24 18,62 DINS PN
2013/01/04 20:27:34 18,65 DINS PN
2013/01/04 20:42:34 18,45 DINS PN
2013/01/04 21:12:54 18,81 DINS PN
2013/01/04 21:39:34 18,63 DINS PN
2013/01/04 21:48:53 18,72 DINS PN
2013/01/04 21:53:23 18,67 DINS PN
2013/01/04 22:35:53 18,26 DINS PN
2013/01/04 22:58:36 18,27 DINS PN
2013/01/04 23:03:37 18,1 DINS PN
2013/01/15 20:52:14 18,34 DINS PN
2013/01/15 20:58:35 18,47 DINS PN
2013/01/15 21:35:26 18,48 DINS PN
2013/01/29 21:13:17 18,04 DINS PN
2013/01/29 21:22:49 18,02 DINS PN
2013/01/29 21:33:59 18,17 DINS PN
2013/02/03 19:41:04 18,34 DINS PN
2013/02/03 19:55:44 18,5 DINS PN
2013/02/03 19:59:54 18,36 DINS PN
2013/02/03 20:02:54 18,45 DINS PN
2013/02/03 20:09:34 18,27 DINS PN
2013/02/03 20:33:34 18,3 DINS PN
2013/02/03 20:40:04 18,18 DINS PN
2013/02/03 21:00:04 18,24 DINS PN
2013/02/03 21:03:54 18,07 DINS PN
2013/02/03 21:09:04 18,13 DINS PN
2013/02/03 21:26:14 18,01 DINS PN
2013/02/06 19:57:25 17,91 DINS PN
2013/02/06 20:03:05 17,98 DINS PN
2013/02/06 20:52:55 18,32 DINS PN
2013/02/06 20:56:35 18,32 DINS PN
2013/02/06 21:34:25 17,6 DINS PN
2013/02/12 19:36:15 18,27 DINS PN
2013/02/12 19:31:45 18,26 DINS PN
2013/02/12 19:51:55 18,27 DINS PN
2013/02/12 19:42:25 18,24 DINS PN
2013/02/13 20:22:24 18,3 DINS PN
2013/02/13 20:40:56 18,37 DINS PN
2013/02/13 20:52:31 18,3 DINS PN
2013/02/13 21:12:03 18,66 DINS PN
2013/01/04 22:04:23 18,32 DINS PN
2013/01/04 19:00:02 17,76 DINS PN
48

Figura 23 Mapa de la brillantor de fons del cel nocturn del PN de Collserola. El vessant
vallenc té una qualitat lleugerament millor.
49

5.3. Diferenciació de paisatges lumínics i càlcul del flux
lluminós
En funció de les lectures d’il·luminació fetes amb un luxímetre a 1,4m
d’alçada hem definit les potències següents:
1600W En projectors de camps d’esport, carreteres i aeroport. Normalment
2 unitats de 800W.
800W Projectors utilitzats en la majoria de zones esportives, autopistes i
autovies i polígons industrials extensius.
250W Fanals en polígons industrials extensius tipus ZAL. En aquesta
categoria s’hi ha inclòs també l’enllumenat de la Ronda de Dalt en aquells
llocs on aquesta no circula soterrada.
150W Fanals de la majoria de carrers urbans i zones industrials amb carrers
més estrets (zones industrials no extensives).
100W Fanals a la majoria d’urbanitzacions aïllades i a les zones no
urbanitzades.
Per passar de wats a lumens hem utilitzat la documentació que ofereix
l’Oficina Técnica Para la Protección de la Calidad del Cielo (OTPC) del
Instituto de Astrofísica de Canarias.
Amb tota aquesta informació hem trobat 3 tipologies diferents de projectors i
13 de paisatge lumínic que resulten de sumar les combinacions possibles
d’angle zenital, potència i color. En la mida que les potències en wats es
tradueixen a lúmens (flux lluminós), es pot obtenir la taula resultant
següent:
Unitat de paisatge lumínic Sup Densitat per hNum fanals Pot luminosa Lumens totals% del flux
lluminos total
FA-01 Fanals en zones no urbanitz 432365493 0,49719086 21496,8171 10000 214968171 3,84%
FA-02 Fanals en aeroports 5108511 0,83376107 425,927759 16000 6814844,14 0,12%
FA-03 Fanals en zones ZAL blanqu 1975070 6,15345923 1215,35127 28000 34029835,6 0,61%
FA-04 Fanals en zones ZAL grogue 84253062 6,15345923 51844,7782 28000 1451653791 25,96%
FA-05 Fanals en autopistes i autov 19934414 6,59288179 13142,5235 16000 210280376 3,76%
FA-06 Fanals a la Ronda de Dalt 233773 6,63 154,991499 28000 4339761,97 0,08%
FA-07 Fanals en urbanitzacions bla 887179 8,96873549 795,687378 10000 7956873,78 0,14%
FA-08 Fanals en urbanitzacions gro 97765228 8,96873549 87683,047 10000 876830470 15,68%
FA-09 Fanals en camps d'esport 9023535 6,83351301 6166,24439 16000 98659910,2 1,76%
FA-10 Fanals en zones urbanes bla 4762007 13,1118096 6243,8529 16000 99901646,4 1,79%
FA-11 Fanals en zones urbanes gro 113116644 13,1118096 148316,39 16000 2373062234 42,44%
FA-12 Fanals en cascs antics blanc 327448 14,2078127 465,231984 16000 7443711,74 0,13%
FA-13 Fanals en cascs antics grocs 9020259 14,2078127 12815,815 16000 205053040 3,67%
50

51
Figura 24 Distribució que explica el flux lluminós per superfície (lumens/ha). Si afegim els projectors
(majoritàriament de camps d’esport) tindrem un mapa que contradiu obertament la viabilitat de la
Zonificació de protecció a la contaminació lluminosa.

Els projectors es classifiquen en tres unitats diferents; i tal i com mostra la
taula següent:
CODI CLASSES NUMERO Pot luminosa lum tot %
FO-01 Aeroports 52 200000 10.400.000,00 1,24%
FO-02 Autopistes i zones ZAL 88 25000 2.200.000,00 0,26%
FO-03 Camps d'esport 2.511 330000 828.630.000,00 98,50%
TOTAL 2.651 841.230.000,00
Figura 25 Distribució de les 13 unitats de paisatge lumínic.
De la lectura immediata dels valors de flux lluminós es desprenen les
conclusions següents:
• Si sumem projectors i fanals tenim la xifra total de 6.432.224.665,15
lúmens a l’àmbit d’estudi. El 12,9% correspon als projectors dels
camps d’esport.
• Si comptem les des que, pel 2012 proveeix l’Institut d’Estadística de
Catalunya, amb 3.638.036 habitants a l’àrea d’estudi, podrem fer
comparacions amb altres estudis. Així, si apliquem el coeficient de
correcció de 0,85 que proposa Luginbuhl i que té en compta
l’acumulació de pols i l’envelliment de les làmpades, tindrem un valor
promig de 1502,84 lúmens per càpita. Una xifra molt més baixa que
la que el mateix autor troba per Flagstaff, amb 3.150 lm per càpita.
Aquesta diferència es podria explicar per la major densitat: toca a
més habitants per fanal d’enllumenat exterior. I el mateix es pot dir
del pes proporcional de l’enllumenat dels camps d’esports: un 13% al
nostre cas front un 32% del total a Flagstaff. Novament a casa nostra
tenim més habitants per camp d’esports.
52

Tanmateix en el nostre cas la distribució dels fanals és característicament
centrípeta vers el Parc Natural, tal i com mostra la gràfica següent.
Figura 26 Gràfica que analitza la distància mínima dels projectors (98% dels quals són
camps d’esport) als límits del Parc Natural. La meitat dels fanals estan a menys de 2km de
distància i 875 (33%) a tan sols 1 km de distància. Si tenim en compta que la llum que
emeten és blanca (amb molta més dispersió de Rayleigh), doncs resulta que l’efecte
contaminant és particularment rellevant.
Afortunadament disposem d’una dada de brillantor de fons del cel nocturn al
mirador de Vallvidrera (amb i sense camps d’esports funcionant), que van
donar una diferència de 0,42 mag/arcsec2
que equival a un descens del 47%
de fotons rebuts.
Figura 27 Al mirador de Vallvidrera amb camps d’esport encesos la lectura de brillantor
del cel va ser de 17,76 mag/arcsec2
i amb els projectors apagats (diumenge nit) va ser de
18,18 mag/arcsec2
. Es mostren també les localitzacions dels camps d’esport i les isolínies
d’un kilòmetre de distància.
53

Una altra conclusió de l’anàlisi del flux lluminós és que 44,49% dels lúmens
emesos provenen de fanals potencialment contaminants: projectors, fanals
en autopistes i en zones industrials extensives amb un angle zenital superior
a 150º.
Distribució del flux emés
Projectors temp
13%
Angle zenital>80º
31%
Angle Zenital<50º
56%
Projectors fixos
0,20%
Figura 28 Distribució percentual del flux lumínic emès. Els projectors de les instal·lacions
esportives compten amb el 13%. El 44,9% de la llum emesa prové d’instal·lacions on
l’emissió per hemisferi superior no troba obstacles.
5.4. Anàlisi del risc d’il·luminació directa
Ja s’ha esmentat anteriorment que les lectures del SQM són indicatives de la
brillantor de fons del cel en un con de 40º de semiangle; i que aquestes
lectures s’han de fer fora de l’abast de cap il·luminació directa. Tanmateix, i
molt especialment a la façana marítima de Collserola, s’han observat
situacions on els arbres feien ombra a causa d’il·luminació directa. Unfet que
s’ha constatat com a mínim a l’entorn del Velòdrom d’Horta i a Sant Pere
Màrtir.
En la mesura que no s’ha mesurat aquesta il·luminació directa, hem fet una
anàlisi d’intervisibilitat sobre un model 3D de tot el Parc sobre tots els
projectors i fanals situats en entorns amb angles zenitals superiors a 150º
situats en una franja perimetral de solament 3km. El resultat és preocupant:
n’ hi ha 17.757 projectors i fanals; i solament el 16% de la superfície resta
sense cap possibilitat de contacte visual amb cap fanal o projector. Aquest
contacte visual es veu molt reduït gràcies a la coberta forestal existent. Cal
dir també que no s’ha trobat cap correlació entre els valors de brillantor del
cel dins del Parc i la intervisibilitat potencial amb projectors i fanals en
espais oberts tal i com mostra la gràfica següent.
54

Figura 29 Mapa d’intervisibilitat sobre els 17.757 projectors i fanals que hi ha en tan sols
una franja perimetral de 3km. Les zones amb major intervisibilitat són les zones on hem
trobat il·luminació directa (arbres que fan ombra a causa de la llum artificial).
17
17,5
18
18,5
19
VALOR
-500 0 500 1000 15002000 2500 300035004000
NUM. FOCUS
Figura 30 Gràfica de correlació entre el valor de lectura de brillantor de fons del
cel nocturn (49 lectures) i el nº de possibles contactes visuals (a causa de l’efecte
d’apantallament del bosc) amb els fanals i projectors situats en una franja
perimetral de 3km. No mostra cap correlació clara.
55

5.5. Anàlisi de correlacions entre els valors de brillantor i
la quantificació del flux lluminós de les àrees d’influència
Finalment, la recerca de possibles correlacions entre cada punt de lectura de
brillantor del cel i les característiques de les àrees d’influència de 5 i 10 km
de radi (calculant el flux lluminós que surt de la superfície de cadascun dels
13 possibles paisatges lumínics que podrien ser presents ) no ha donat cap
resultat significatiu.
mag/ArcSec2 1,0000 -0,4414 -0,2829 -0,4414
FA
FO
TOT
-0,4414
-0,2829
-0,4414
1,0000
0,7546
1,0000
0,7546
1,0000
0,7546
1,0000
0,7546
1,0000
mag/ArcSec2 FA FO TOT
Correlations
17,6
18
18,4
18,8
4e+12
5e+12
7e+12
9e+12
50000000
100000000
150000000
200000000
250000000
4e+12
5e+12
7e+12
9e+12
mag/ArcSec2
17,6 18 18,4 18,8
FA
4e+12 7e+12 1e+13
FO
50000000 200000000
TOT
4e+12 7e+12 1e+1
Scatterplot Matrix
Multivariate
mag/Arces2 1,0000 -0,3937 -0,0531 -0,3937
FA
FO
TOT
-0,3937
-0,0531
-0,3937
1,0000
0,7174
1,0000
0,7174
1,0000
0,7174
1,0000
0,7174
1,0000
mag/Arces2 FA FO TOT
Multivariate
Correlations
17,6
18
18,4
18,8
1,5e+13
2e+13
2,5e+13
3e+13
300000000
350000000
450000000
550000000
1,5e+13
2e+13
2,5e+13
3e+13
mag/Arces2
17,6 18 18,4 18,8
FA
1,5e+13 2,5e+13
FO
300000000 550000000
TOT
1,5e+13 2,5e+13
Scatterplot Matrix
Figura 31 Els anàlisis multivariànça per distàncies de 5km a l’esquerra i 10 km a la dreta. Fa=fanals.
Fo=Projectors en camps d’esport. TOT=conjunt total de fonts de llum. A 5km de distància els projectors
mostren una correlació més elevada (-0,28) a menor distància.
56

6.Discussió
A la conclusió més evident es que la situació és dolenta, amb una brillantor
promig del cel nocturn de 18,3 mag/arcsec2
que multiplica per 22,9 la
quantitat de fotons que rep el cel sobre l’observatori del Montsec; i
solament un 16% del territori del Parc de Collserola que resta sense
risc d’il·luminació directa.
Dins del Parc no hi ha focus de contaminació lumínica importants, tot i que
es presenta un conjunt de mesures a aplicar sobre punts a l’interior del parc
i a la seva perifèria (a menys de 3km de distància dels límits del Parc).
La bona notícia és que el paisatge urbá presenta un potencial
d’apantallament del flux d’hemisferi superior important. I això constitueix
una línia de treball que pot ser rellevant.
L’escassa variabilitat dels valors de brillantor (amb una desviació estàndard
de 0,237) i el fet que la correlació entre els valors de flux lluminós per àrees
d’influència de 10km per a cada punt on s’ha fet una lectura de brillantor i el
valor mesurat, sembla ser coherent amb el que explica Cinzano i Diaz Casto
a la seva publicació de 1999. En aquesta publicació explica que, per a una
ciutat (menor de 70.000 habitants) la brillantor de fons del cel produïda per
l’emissió sobre 10º és molt superior a la produïda per l’emissió entre
l’horitzontal i 10º, fins que no s’arriba a una distància entorn els 5km. A
mida que la distancia augmenta la proporció s’inverteix. A 10 km de
distància les proporcions s’equilibren; i a partir dels 10 km la luminància
produïda per la llum emesa entre l’horitzontal i els 10º arriba a ser 2/3 de la
luminància total. Això vol dir que, per una banda, les perifèries urbanes
contaminen més en termes lumínics que els centres; però també que a
distàncies breus com Collserola, la llum que arriba a façanes i paviments i
que es reflecteix vers el cel supera en molt la brillantor produïda pel flux
d’hemisferi superior fins a 10º. Veure Figura 6.
Amb altres paraules: bona part de Collserola és massa a prop d’una
conurbació massa gran com per, fins i tot, poder percebre les bondats d’un
eficient control dels pàmpols per reduir el flux d’hemisferi superior.
Tanmateix no tot està perdut. Hem vist com almenys en un punt, la
brillantor disminuïa un 47% en apagar-se els projectors dels camps
d’esports (fet que passa cada nit).
Malauradament la física de la dispersió de la contaminació lumínica ens diu
que el control dels pàmpols serà d’utilitat per protegir la qualitat del cel
nocturn a distàncies superiors als 10km (p.e. altres parcs naturals com el del
Garraf o de Sant Llorenç de Munt, situats a distàncies prou significatives com
per percebre els matisos del balanç entre flux d’hemisferi superior i llum
reflectida per paviments i façanes vers el cel).
Cal esmentar també que cal controlar el risc (no mesurat directament)
d’iluminació directa des de fanals i projectors situats dins del Parc i a la seva
perifèria. Amb aquest objectiu, el present estudi no solament fa una
cartografia dels principals emissors de contaminació lumínica, sinó que
també inclou una llista detallada de punts propers que contaminen per
il·luminació directa o que potencialment poden contaminar (p.e. si
desapareix la coberta forestal propera).
57

Foto 21 Vista dels punts 3 i 4 del mapa nº 7 d’aquest estudi. Al terme municipal de
Cerdanyola i afectant de ple l’operació de recuperació de la connectivitat ecològica del
Parc del Alba. Aquests dos punts van ser identificats en primer lloc a partir de les
fotografies preses per Paolo Nespoli des de la ISS en 2011; i desprès confirmades per
treball de camp. L’exposició relativament baixa d’aquesta foto (ISO 400, 4 segons
d’exposició i f/4,5) evidencia la intensitat dels projectors que il·luminen excessivament
l’entorn de les naus industrials (de gran reflectivitat en se clares i llises). Al fons s’aprecia
el cim il·luminat del Tibidabo i, darrere, la brillantor intensa que prové de Barcelona.
La majoria dels punts identificats poden ser reconduïts o simplement
apagats perquè són innecessaris. Per mostrar la ineficiència de bona
part d’aquest enllumenat, s’ha fet una anàlisi dels trams il·luminats a les
principals autovies i autopistes en una franja de 3km separant trams urbans
dels no urbans segons el criteri següent:
Hem considerat com trams urbans en vies de velocitat de disseny
superior a 50km/h, aquells trams a menys de 50m de zona urbanitzada
sempre que aquesta no estigui a un desnivell superior a 15 metres de
manera que el relleu natural talli la línia de contacte visual. No es consideren
espais buits de longitud inferior a 300m.
Hem considerat com tram urbà en vies amb velocitat de disseny
inferior a 50 km/h quan la carretera llinda amb parcel·les edificades.
El resultat de l’anàlisi de vies a la franja de 3km sota aquest criteri es
mostra a continuació:
VIA total
metres % metres % metres % metres
A-2 0,00 0,00 7.750,54 61,01 4.952,77 38,99 12.703,32
AP-2 0,00 0,00 10.954,04 76,46 3.371,75 23,54 14.325,79
AP-7 9.026,91 66,86 1.181,63 8,75 3.292,51 24,39 13.501,06
B-20 0,00 0,00 0,00 0,00 11.644,36 100,00 11.644,36
B-23 0,00 0,00 0,00 0,00 5.581,26 100,00 5.581,26
C-16 2.042,72 29,15 0,00 0,00 4.964,68 70,85 7.007,40
C-17 1.678,31 54,16 0,00 0,00 1.420,31 45,84 3.098,62
C-33 0,00 0,00 1.004,28 18,13 4.535,03 81,87 5.539,31
C-58 6.507,51 56,24 457,89 3,96 4.606,09 39,81 11.571,50
no iluminada iluminada no urbana iluminada urbana
58

Les conclusions d’aquest darrer estudi són clares: el 76% del recorregut
de la AP-2 i el 61% de la A-2 tenen enllumenat innecessari si es té
en compta el criteri d’evitar problemes d’enlluernament i pèrdua de
percepció a causa de contrastos lumínics elevats quan es travessen
zones urbanes.
Finalment, i desprès de constatar com hi ha sectors del Parc que són fins i
tot il·luminats directament per llums situats a distàncies que poden abastar
varis kilòmetres, cal novament incidir en l’escassa eficiència de la vigent
zonificació de protecció del cel nocturn tal i com es planteja a
l’actualitat. No té sentit declarar de màxima protecció un espai que es pot
il·luminar directament i legalment des d’una carretera o des d’un camp
d’esports. Tindria més sentit proposar mesures legals per a tots els pàmpols
i, molt especialment, definir mesures específiques per a les perifèries, tant
en el que es refereix a polígons industrials i zones logístiques, com pel que
es refereix a les perifèries mateixes de les urbanitzacions i ciutats, quan
l’hàbitat urbà llinda amb la natura i hi ha fanals que poden perjudicar els
espais naturals.
Figura 32 Mapa a l’àmbit d’estudi de la Zonificació de Catalunya segons la protecció del
territori a la contaminació lluminosa on s’han superposat els projectors de camps d’esport
i els límits del Parc de Collserola.
59

7.Recomanacions
Amb una brillantor de fons del cel nocturn entorn 19,5 mag/arcsec2
és
possible intuir la Via Làctia entorn el zenit. I superar aquest llindar és
possible a Collserola sempre i quan s’apliquin les mesures correctores
següents:
• Revisar la totalitat dels projectors d’instal·lacions esportives situats
tant dins del Parc com en una franja perimetral que, com a mínim,
hauria de ser de 3K d’amplada.
• Prohibir la instal·lació de cap projector més dins l’àmbit del Parc, així
com de la franja perimetral de 3Km.
• Prohibir la instal·lació de cap sistema d’enllumenat públic amb
emissió de longitud d’ona inferior a 500 nm dins del Parc, així com de
la franja perimetral de 3Km.
• Valorar la possibilitat de deixar fora de servei els fanals viaris que se
situen fora de zona urbanitzada segons els criteris establerts per
aquest estudi.
• Valorar la possibilitat de deixar fora de servei els fanals de carrers en
urbanitzacions no desenvolupades. Els fanals que no compten amb
l’efecte d’apantallament de les edificacions haurien de tenir un
tractament específic o ser apagats.
• Efectuar totes les recomanacions associades a la taula i plànol dels
principals emissors de contaminació lumínica.
Per tal d’arribar a un cel més fosc, amb una brillantor de fons de 20
mag/arcsec2
caldria aplicar el conjunt de mesures complementàries
següents:
• Fer que tots els fanals que no tinguin apantallament per edificació
(vores de les urbanitzacions, carreteres i autopistes) tinguin un
pàmpol que redueixi a 0 el flux d’hemisferi superior.
• Millorar la qualitat de l’arbrat viari per tal que la llum que es reflecteix
als paviments i façanes no pugui sortir devers el cel gràcies a l’efecte
d’apantallament de les capçades.
60

8.Taula dels principals emissors
ID NOM MUNICIPI PROPOSTA
1
Vista Rica Barcelona Valorar la eliminació de fanals que no llinden
amb edificació
2
Encreuament BP-
1417/BV-1418
Barcelona Valorar la eliminació de fanals que no llinden
amb edificació
3
Productes Ceràmica J.
Campmany S.A.
Cerdanyola del Vallès Retirar projectors orientats lateralment. Reduir
intensitat.
4
Àrids Catalunya S.A. Cerdanyola del Vallès Retirar projectors orientats lateralment. Reduir
intensitat.
5 Patronat Flor de Maig Cerdanyola del Vallès Valorar la reducció de fanals
6
Parc de Xavier
Montsalvatge
Barcelona Valorar la eliminació de fanals
7
Urbanitz. no edificada al
barri de Finestrelles
Esplugues de Llobregat Valorar la reducció de fanals/apagada fins
desenvolupament
8
Urbanitz. no edificada a
Mas Rampinyo
Montcada i Reixac Valorar la reducció de fanals/apagada fins
desenvolupament
9
Urbanitz. no edificada al
barri de Mas Lluí
Sant Just Desvern Valorar la reducció de fanals/apagada fins
desenvolupament
10
Xarxa viària il·luminada
no urbana
Valorar laeliminació de fanals no urbans
11
Carretera d'accès al
Tibidabo (BV-1418)
Barcelona Temporització dels fanals (quan tanca Parc Atr.
Tibidabo).
12
Carretera del Cementiri
de Collserola
Montcada i Reixac Temporització dels fanals (quan tanquen els
serveis).
13
Camp municipal de
futbol Sant Genís
Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
14
Camp municipal de
Vallvidrera
15 Club de tennis Vallparc Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
16 Club esportiu Valldoreix Sant Cugat del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
17 Peatge C-16/E-9 Sant Cugat del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
18
Club Natació Sant
Cugat
Sant Cugat del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
19
Club de tennis
Pedralbes
Sant Just Desvern Revisar l'orientació dels projectors
20
Club de tennis Sant
Gervasi
21
Complex esportiu
municipal Llefià
Badalona Revisar l'orientació dels projectors
22
Pista poliesportiva La
Pau
23
Camp de futbol La
Colina
24
Camp de futbol
municipal L'Àliga
25
Camp de futbol Vall
d'Hebron
26
Camps municipals de
rugbi i futbol La
Teixonera-Olímpics
27
Centre educatiu Can
Llupià
61

28
Centre municipal Tennis
Vall d'Hebron
29
Ciutat esportiva FC
Barcelona
30
Club de tennis
Barcelona
31 Club de tennis Barcino Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
32
Club de tennis Horta
1912
33 Club de tennis La Salut Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
34 Club esportiu Europa Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
35
Club esportiu Hispano
Francès
36 Col·legi Jesús i Maria Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
37
Col·legi Providencia del
Corazón de Jesús
38
Col·legi Sagrat Cor-
Sarrià
39 Col·legi Sant Ignasi Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
40
Col·legi Sant Joan
Bosco
41
Complex esportiu del
Carmel
42
Complex esportiu del
Guinardó
43
Complex esportiu
Montjuïc
44
Complex esportiu
municipal Can Caralleu
45
Complex poliesportiu
d’Horta
46 David Lloyd Club Turó Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
47
Escola Pia de Sarrià-
Calassanç
48 Camp de futbol Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
50
Instal·lacions esportives
Universitat de
Barcelona
51
Institut Anna Gironella
de Mundet
52
Parc esportiu del Turó
de la Peira
53 Reial Club de Polo Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
54 Pista de tennis Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
55
Universitat Abat Oliba
CEU
56 Velòdrom d’Horta Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
57 Institut Collserola Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
58
Club de tennis Sant
Andreu
59
Col·legi Jesús, Maria i
Josep
60
Club Natació Sant
Andreu
61 Institut Valldemossa Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
62

63
Parc esportiu de Can
Dragó
64
Complex esportiu La
Guineueta
65
Complex esportiu
Ronda de Dalt
66 Pista de tennis Barcelona Revisar l'orientació dels projectors
69
Complex esportiu Ciutat
Meridiana
70 Zona esportiva Fontetes Cerdanyola del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
71 Poliesportiu Can Xarau Cerdanyola del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
72
Zona esportiva de
Montflorit
Cerdanyola del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
73
Zona esportiva La
Bòbila-Pinetons
74 Poliesportiu SAF (UAB) Cerdanyola del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
75
Club de tennis-padel
SET BALL
76
Camp de futbol Sant
Ildefons
Cornellà de Llobregat Revisar l'orientació dels projectors
77
Parc de la Infanta
Carlota
Cornellà de Llobregat Revisar l'orientació dels projectors
78
Zona esportiva
municipal
El Papiol Revisar l'orientació dels projectors
79 Camp d'esports El Molí Esplugues de Llobregat Revisar l'orientació dels projectors
80
Camp d'esports Salt del
Pi
Esplugues de Llobregat Revisar l'orientació dels projectors
81
Colegio Alemán de
Barcelona
82
Club de tennis Casal del
Cris S.A.
83
Instal·lacions esportives
Esplugues
84
Camp de futbol Pubilla
Casas
L'Hospitalet de Llobregat Revisar l'orientació dels projectors
85
Camp municipal de
futbol Can Boixeres
86
Complex esportiu
L'Hospitalet Nord
87
Camp de futbol Ricard
Ginebreda
Molins de Rei Revisar l'orientació dels projectors
88
Zona esportiva
municipal
Molins de Rei Revisar l'orientació dels projectors
89 Col·legi Ginesta Montcada i Reixac Revisar l'orientació dels projectors
90
Camp de futbol de Can
Sant Joan
Montcada i Reixac Revisar l'orientació dels projectors
91 Club de tennis Reixac Montcada i Reixac Revisar l'orientació dels projectors
92
Camp municipal de
futbol
Montcada i Reixac Revisar l'orientació dels projectors
93
Zona esportiva
municipal
Pallejà Revisar l'orientació dels projectors
94
Zona esportiva
municipal
Ripollet Revisar l'orientació dels projectors
95
Camp de futbol de Can
Magí
96 Poliesportiu Sant Cugat del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
97
Centre d'Alt Rendiment
Esportiu 1
63

98
Centre d'Alt Rendiment
Esportiu 2
99
Club esportiu Grup
Catalana d'Occident
100 Junior CF Sant Cugat del Vallès Revisar l'orientació dels projectors
101
Camp de futbol de Mira-
sol
102
Complex esportiu de
Valldoreix
103
Club de tennis Sant
Jordi
Sant Feliu de Llobregat Revisar l'orientació dels projectors
104
Estadi municipal
d'Atletisme
105 Institut Martí Dot Sant Feliu de Llobregat Revisar l'orientació dels projectors
106
Zona esportiva Les
Grasses
107
Zona esportiva
municipal
108
Camp de futbol de les
Planes
Sant Joan Despí Revisar l'orientació dels projectors
109
Ciutat esportiva Joan
Gamper
110
Club de tennis Molí de
Vent
111 Escola Ateneu Instructiu Sant Joan Despí Revisar l'orientació dels projectors
112
Piscines recreatives
Fontsanta
113 Pista de tennis Sant Joan Despí Revisar l'orientació dels projectors
114
Club de tennis Can
Mèlic
115 Escola Montseny Sant Just Desvern Revisar l'orientació dels projectors
116 Escola La Guàrdia Sant Vicenç dels Horts Revisar l'orientació dels projectors
117
Zona esportiva
municipal
Sant Vicenç dels Horts Revisar l'orientació dels projectors
118
Nou camp municipal Santa Coloma de
Gramenet
Revisar l'orientació dels projectors
119
Institut municipal
d'esports
Santa Coloma de
Gramenet
120
Complex esportiu Can
Zam
Santa Coloma de
Gramenet
121
Poliesportiu La Bastida Santa Coloma de
Gramenet
122
Complex esportiu
Torribera
Santa Coloma de
Gramenet
123
Pistes poliesportives
Nou Oliveres
Santa Coloma de
Gramenet
124 Ronda de Dalt Barcelona Redissenyar el sistema d'il·luminació
64

9.Propostes de recerca
Obtenir dades reals de consums elèctrics, flux d’hemisferi superior, i fluix
lumínic de les entitats gestores i administracions responsables, amb
l’objectiu d’anar actualitzant i validant la valoració del flux lumínic total a
l’entorn de Collserola (com a mínim fins una franja perimetral de 10km de
distància).
Concertar amb les entitats gestores i administracions apagades puntuals de
sectors d’enllumenat exterior (p.e. autovies i autopistes) amb objecte
d’avaluar els efectes que tindria sobre la brillantor de fons del cel l’apagada
de cada sector o activitat. D’aquesta forma es generarien dades útils per
generar models predictius més acurats.
Resulta especialment important iniciar la recerca de fórmules d’il·luminació
viària amb LED blanc però a baixa alçada (menys de 1,5m) i amb menys
intensitat (a causa de la major eficiència en la rendició de percepció
fisiològica del color). Els llums LED no tenen perquè ser exclusivament fonts
puntuals de llum situades a 8 i 12 metres d’alçada. Poden ser també lineals i
a baixa alçada.
Josep Lascurain, biòleg.
Anna Ferrés, geògrafa.
SGM s.l. Abril de 2013.
65

10. Bibliografia:
R.H. Garstang (1986) Model for artificial night-sky illumination. Publ. Astron.
Soc. Pac. 98, 364-375
C.B. Luginbuhl, C.E. Walker, R.J. Wainscoat (2009) Lighting and astronomy.
Physics today. Am.Inst.of Physics. 62, 32-37
P. Cinzano, F.J. Diaz Castro (1999) The artificial sky luminance and the
emission angles of the upward light flux. arXiv:astro-ph/9811297
P. Cinzano, F. Falchi, C.Elvidge (2001) The ﬁrst World Atlas of the artiﬁcial
night sky brightness, Mon. Not. R. Astrom. Soc. 328, 689-707.
C.B. Luginbuhl, et al (2009) From The Ground Up I: Light Pollution Sources
in Flagstaff, Arizona, Publ. Astron. Soc. Pac. 121: 185-203.
C.B. Luginbuhl, et al (2009) From The Ground Up II: Sky Glow and Near-
Ground Artificial Light Propagation in Flagstaff, Arizona, Publ. Astron. Soc.
Pac. 121: 204-212.
P. Cinzano (2005) Night Sky Photometry with Sky Quality Meter, First draft,
ISTIL Internal Report n. 9, v.1.4
IAC- Instituto de Astrofísica de Canarias IAC – Lista de luminarias
certificadas por la IAC – http://www.iac.es/adjuntos/otpc/listados.pdf
IAC- Instituto de Astrofísica de Canarias IAC -Resumen de criterios a seguir
en instalacions de alumbrado
http://www.iac.es/adjuntos/otpc/RESUMEN%20DE%20CRITERIOS%202012-
ENERO.pdf
Links recomanats:
International Dark-Sky Association http://www.darksky.org/
Cel Fosc, Asociació contra la contaminació lumínica. http://www.celfosc.org/
Unihedron http://www.unihedron.com/projects/darksky/index.php
International Conference The Bright Side of Night– Perceptions, Costs and
the Governance of Lighting and Light Pollution 20th–21th of June, 2013
Erkner by Berlin http://www.verlustdernacht.de/brightnight2013-en.html
Vídeo didàctic “Luces en la noche, la pèrdida de la obscuridad” versíó en
castellà d’un vídeo produït per la de la International Dack Sky Association
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=vv8HHdpt8
Es
MAROC. Medición Automática y Robotizada de la Oscuridad del Cielo
http://www.luz-cero.es/maroc
66

La contaminació lumínica al Parc Natural de Collserola, avaluació i recomanacions

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a La contaminació lumínica al Parc Natural de Collserola, avaluació i recomanacions

Similar a La contaminació lumínica al Parc Natural de Collserola, avaluació i recomanacions (20)

Más de Josep Lascurain - S·G·M s.l.

Más de Josep Lascurain - S·G·M s.l. (20)

La contaminació lumínica al Parc Natural de Collserola, avaluació i recomanacions