Aquesta és la meva ponència al seminari " l'adaptació al canvi climàtic, perspectiva tècnica i jurídica, del dia 24 d'octubre. Espero que us resulti interessant!

1. Canvi climàtic: del soroll a la identificació d’impactes i solucions a escala local

2. Soroll

3. Rajendra Pachauri, president del Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) ha originat un nou escàndol quan ha prologat una publicació de Greenpeace que era la mateixa que va presentar el mateix IPCC sobre energies alternatives i que, a demés, va ser coordinada per un membre de Greenpeace. Aquesta excessivament estreta relació IPCC/GREENPEACE ha aixecat una forta crítica entre els científics.

4. Errors estratègics, juntament amb errors en el tractament d’algunes dades, ha aixecat una controvèrsia suficient com per posar en dubte tot el treball del IPCC

5. Fruit d’aquests errors i aquest soroll mediàtic, els tòpics de canvi climàtic són objecte d’un intens escrutini.

6. Fins i tot les postures integristes i anticientífiques guanyen espai. Els seguidors del Tea party consideren que són els millor informats!

7. Tot i això, i malauradament, les noves revisions validen les dades.

8. Necessitem punts de referència . . .

9. . . .per valorar els canvis. I les dades reals són sempre més robustes que els models.

10. Escales de temps i escales d’espai

11. Les senyals d’antics canvis climàtics són abundants al nostre entorn.

12. La flora liquènica a l’alt Pirineu encara és comparativament més baixa als llocs on van haver glaceres fa 11.000 anys que a la resta de punts a la mateixa alçada.

13. Tanmateix la velocitat de canvi actual és molt més ràpida.

14. Un gran desplaçament de sorra vinculat a un canvi climàtic al temps de Carles III

16. Els primers exemples d’impacte són els directament vinculats al clima, com és el cas de la disminució de la innivació. Un fet que comportarà la desaparició d’espècies com la perdiu nival.

17. Els efectes indirectes. Elevació del nivell del mar + augment dels temporals + disminució del transport sedimentari en disminuir els cabals fluvials =

18. = un augment de la taxa de regressió del litoral. Comporta sovint la desaparició d’hàbitats d’interès. La costa es pot moure, però els espais edificats no.

19. Temporals que augmenten la seva probabilitat, i que poden afectar molt les activitats econòmiques. Les platges, en ser més estretes, tenen menys capacitat de dissipar l’energia del temporal.

20. Platjes on sovint, una gran part del volum de sorra és d’aportació artificial. Tenim així moltes platges vulnerables i amb perfils inestables que obliguen a repensar les estratègies de gestió acceptades fins ara.

22. Per exemple, la reducció de la precipitació fa disminuir la probabilitat que tenen les anguiles de trobar les goles obertes a mar.

23. Els amfibis que depenen dels tolls temporals resulten també especialment afectats amb la reducció de les precipitacions en primavera.

24. L’augment de temperatures facilita l’expansió de plantes invasores. Per exemple, la cortadera ( Cortadèria selloana ) està extingint la cesquera ( Sacharum ravennae ).

26. La situació té els ingredients (poc temps de reacció, risc d’afectació molt important,..) suficients com per suscitar aproximacions innovadores que no necessàriament han de ser ortodoxes.

27. Per exemple, ara us intentaré explicar perquè tallar pins pot ser una estratègia per salvar peixos i conreus; i perquè cal repensar ràpidament la “pell de la ciutat”.

28. A l’inici de tot això un procés d’origen antròpic, però amb fortes conseqüències ambientals: l’abandonament dels conreus de secà.

29. Els conreus abandonats són ràpidament envaïts pel pi blanc (Pinus halepensis). Són boscos d’elevada densitat i amb arbres que, a causa de la competència, tenen troncs prims i molta llenya seca.

30. La manca de pluja en primavera debilita els arbres. I així són molt més vulnerables a les sequeres extremes. Els models predictius diuen que la mortalitat augmentarà.

31. La reducció de la precipitació pot ser superior al 30% a Catalunya en tan sols 90 anys. La reducció de la precipitació en primavera pot ser superior.

32. Tenim així grans superfícies de bosc, però amb troncs fins i molta llenya seca. Els troncs prims, en tenir major relació superfície/volum, cremen amb més facilitat.

33. Podem tenir així incendis amb superfícies que poden ser de la mateixa mida que el parc natural que els protegeix. La taca gris és l’incendi del Garraf del 1994.

34. Les superfícies cremades poden tornar a ser de dimensions extraordinàries. Poden desbordar els medis humans de control i extinció.

35. Hi ha moltes urbanitzacions on la vulnerabilitat al foc és extrema. Es poden perdre edificacions i vides!

36. Els boscos retenen i evapotranspiren més del 90% de la pluja que cau. Gasten més aigua que els conreus.

37. L’augment de la superfície forestada comporta una forta disminució de l’escorrentiu superficial. Els rierols que abans eren permanents es tornen intermitents. Els peixos desapareixen.

38. Cal així aclarir els boscos. Cal recerca per optimitzar aquestes intervencions. Es poden intercalar pastures?

39. I com pagar tot això? Les subvencions s’han extingit. Podria ser la producció d’energia (biomassa) una alternativa? Com es pot optimitzar el procediment d’aclarida del bosc?

40. Cal incrementar la infiltració. Així es manté una reserva d’aigua al sòl. Una reserva que quan arriba a major profunditat, pot arribar a les mines. Poden aportar les noves tecnologies estratègies alternatives?

41. Sobre la pell de la ciutat

42. La pell de la ciutat absorbeix i acumula massa calor 17-06-2010

43. Resulta urgent conèixer el comportament tèrmic dels paviments i de la resta dels materials que componen la pell de la ciutat.

44. El cicle hídric està fortament determinat per la pell de la ciutat.

45. Cal repensar urgentment la forma d’introduir els arbres al medi urbà i industrial. Algú creu que es pot viure en un escocell així?

46. Quan plou fort, es fan rierols urbans amb molt cabal. Tanmateix bona part dels escocells romanen buits!

47. Cal repensar els escocells per dins i per fora! Cal afavorir la infiltració i en un cert rol de laminació.

48. 55ºC el 3 d’octubre! Fins i tot les cobertes de les edificacions urbanes podrien participar en una visió de gestió integral del cicle de l’aigua urbà.

49. Una aproximació integrada permetria també augmentar la biodiversitat i disminuir l’escalfament.

50. Un tema tant complex i que opera a una escala global sembla un terreny poc propici per intervencions concretes a escala local. Però n’és ple de necessitats explícites que cal resoldre amb agilitat i eficiència!

52. www.sgm.cat