PPT de la unitat 4 de Ciències Socials de 2º ESO de l'Escola Sagrada Família de Viladecans

1. LA CIUTAT MEDIEVAL

2. 1. La recuperació de la vida urbana
1.1 L'EXPANSIÓ AGRÀRIA
● Des del segle XI, la fi de les invasions + la
disminució de les guerres senyorials van afavorir
l'agricultura.
● Van aparèixer innovacions:
– Noves tècniques de conreu: rotació triennal + l'ús de
fems d'animals com adob va millorar la fertilització.
– Nous instruments agrícoles + l'ús del cavall com a
animal de tir + la utilització de molins.
AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRÀRIA

3. 1. La recuperació de la vida urbana
1.2 AUGMENT DE LA POBLACIÓ
● L'increment de la producció agrícola va millorar
l'alimentació, i això va provocar un augment de la
població.
● Aquest creixement demogràfic va suposar la
recerca de noves terres de conreu: repoblació de
camps abandonats, tala massiva d'arbres, etc.
● L'augment de la població pagesa va fomentar
l'emigració cap a la ciutat, ja que les ciutats no
estaven controlades pels senyors feudals.

4. 1. La recuperació de la vida urbana
1.3 CREIXEMENT DE LES CIUTATS
● La millora de l'agricultura va estimular el comerç.
– Els pagesos produïen més, fet que els feia tenir un excedent
que podien intercanviar per altres productes. I el lloc ideal
eren els mercats de les ciutats.
● Aquest fet va generar un augment dels artesans i
comerciants que intercanviaven els productes amb els
pagesos.
● Les ciutats que ja existien van començar a créixer, i al
voltant dels castells o monestirs també van aparèixer
nous barris (burgs), els habitants dels quals van rebre el
nom de burgesos.

5. 2. El desenvolupament econòmic
de la ciutat
2.1 Artesans i Gremis
● Les ciutats es van
transformar en centres de
producció. Els artesans
d'un mateix ofici
s'agrupaven per carrers.
● El treball artesà es feia
en tallers petits. El
mestre artesà vivia i
treballava en el mateix
habitatge.

6. 2. El desenvolupament econòmic
de la ciutat

7. 2. El desenvolupament econòmic
de la ciutat
2.1 Artesans i Gremis
● Els diferents oficis s'agrupaven en GREMIS.
– Els gremis servien per protegir i supervisar la producció
dels seus membres. A més, tenien una organització
jeràrquica:
● Aprenent
● Oficial
● Mestre artesà
– Tots els membres d'un gremis havia de complir unes
normes: preus, hores de feina, tipus d'eines, etc.

8. 2. El desenvolupament econòmic
de la ciutat
2.2. L'expansió del comerç
● RUTES TERRESTRES
– L'augment de la seguretat dels camins va afavorir
l'expansió de les rutes terrestres entre les ciutats.
– Moltes ciutats van assenyalar dies especials per celebrar
mercats i lleis que protegien els mercaders. A vegades
també van afavorir la creació de fires.
● RUTES MARÍTIMES
– El comerç marítim continuava sent el més emprat a l'hora
de recórrer llargues distàncies. El Mediterrani era la
principal ruta comercial que connectava occident amb
orient i la Ruta de la Seda.

9. 2. El desenvolupament econòmic
de la ciutat
2.2. L'expansió del
comerç
● RUTES MARÍTIMES
– La segona ruta marítima
més utilitzada era la
recorria l'oceà Atlàntic i el
mar Bàltic (la Hansa)
– S'hi transportaven llanes,
vins, pells, fustes i blat.

10. 3. La societat urbana
● El creixement de les ciutats va transformar la societat
feudal. Les noves persones dedicades al treball artesà
i el comerç no depenien dels senyors feudals.
BURGESIA
● La riquesa de la burgesia, ja no eren els intercanvis
de productes característics dels pagesos, sinó els
diners que cobraven per la seva feina.
– Alta Burgesia: grans comerciants i banquers.
– Baixa Burgesia: mestres artesans i petits comerciants.

11. 3. La societat urbana
● Les ciutats també acollien altres
grups socials:
– Nobles i eclesiàstics
– Minories religioses: jueus
– Grups socials més humils
● Oficials i aprenents de gremis
● Criats
● Gent sense ofici
● Captaires

12. 3. La societat urbana
● Les ciutats estaven governades pels magistrats (veïns)
dirigits per un burgmestre o alcalde.
● L'edific central on es reunien els membres del govern
municipal era l'Ajuntament.
● Al llarg de tota l'edat mitjana el poder urbà va anar
quedant en mans de les famílies més riques de
comerciants i banquers, formant un nou grup social:
PATRICIAT URBÀ.

13. 3. La societat urbana
● La millora de les condicions
econòmiques i el desenvolupament
de la vida urbana van afavorir un
major interès per la cultura.
● Aquesta necessitat de coneixement
va fomentar el desenvolupament
de les escoles i les universitats.

14. 4. La consolidació de les
monarquies
● A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el
poder econòmic de les ciutats i la burgesia per intentar
imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
● A canvi, els burgesos necessitaven una llibertat
personal i una seguretat que els permetessin comerciar
tranquil·lament. També volien dictar les seves pròpies
lleis.
● Els reis, per guanyar-se la confiança dels burgesos, van
dictar cartes de privilegis a les ciutats: reconeixement
de la llibertat dels ciutadans, govern propi, permisos
per obrir mercats, etc...

15. 4. La consolidació de les
monarquies
● A canvi dels privilegis reials,
els burgesos van facilitar als
monarques recursos
econòmics.
● Als consells reials (Rei + Clero
+ Noblesa), els reis van imposar
la representació de la burgesia.
Aquestes noves assembles van
rebre el nom de corts o
parlaments.

16. 5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana
(segles XIV-XV)
LA FAM, LA GUERRA I LA PESTA NEGRA
● A partir del segle XIV, es van produir a tota Europa tot
un seguir de crisis agràries provocades per males
collites: canvi climàtic + conreu de terres de baixa
qualitat.
● També van augmentar les guerres entre els senyors
feudals, fet que va provocar inseguretat a les terres on
tenien lloc les lluites.
● A tot això, a partir de 1347, es va afegir una epidèmia de
Pesta Negra que va assolar tot el continent, paralitzant
el comerç, l'activitat artesanal i el treball al camp.

17. 5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana
(segles XIV-XV)
CRISI AGRÀRIA I REVOLTES DELS
PAGESOS
● El descens de la població va provocar una crisi al
camp: terres abandones, escassetat de mà d'obra, etc.
● Això va fer que els senyors feudals comencessin a
perdre ingressos. Per tal de compensar-ho van
augmentar els impostos als seus serfs, van endurir
les condicions de la servitud (mals usos)
● Manca d'aliments + alça de preus + empitjorament
de les condicions de vida = AUGMENT DE LES
TENSIONS SOCIALS I LES REVOLTES

18. 5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana
(segles XIV-XV)
EXEMPLES DE MALS USOS:
● Intestia: és un dret senyorial que penalitzava els pagesos
que morien sense fer testament. La penalització consistia
en la confiscació d'una part dels seus béns, en la majoria
dels casos, en una tercera part.
● Eixorquia: dret pel qual el senyor rep una tercera part de
l'herència del pagès que no té descendència.
● Cugucia: si la muller del pagès era trobada culpable
d'adulteri, el senyor rebia la meitat dels béns si la dona
tenia el consentiment del seu marit, o la totalitat dels
béns, si la dona no el tenia.

19. 5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana
(segles XIV-XV)
LES REVOLTES URBANES
● La crisi agrària + l'augment de la mortalitat + el
descens de la producció artesanal + el descens del
comerç = augment de la misèria urbana.
● Això va provocar que els grups més desafavorits
reclamessin millores i accés als càrrecs municipals.
● Increment de les revoltes urbanes, sufocades per la
noblesa feudal, el patriciat urbà i el rei.