Ud les olimpiades

UNITAT DIDÀCTICA

2012
ASSIGNATURA: Taller de PROFESSOR: Jose Ramón CURS: 3r de Magisteri
joc en l’Educació Infantil Sanchis Gimeno Infantil

ALUMNES:
Paula López Martínez

Cristina Martínez Mollà

Julia Jiménez Atencia

Marga Gil Durà

Gloria Gandia Sempere

Teresa Espí Giménez

Carla Maria Climent
Ballester

TALLER DE JOC ASSIGNATURA: Taller de
joc en l’Educació Infantil

PROFESSOR: Jose Ramón

INDEX
1. JUSTIFICACIÓ ...................................................................................................... 2

2. OBJECTIUS GENERALS DE LA UNITAT ....................................................... 4

3. METODOLOGIA ................................................................................................... 5

4. DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT DIDÀCTICA ................................... 6

5. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:.......................................................................... 10

6. FITXA D’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT DE LA UNITAT DIDÀCTICA 39

5. AUTOAVALUACIÓ ............................................................................................. 41

6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .......................................................................... 43

7. TEMES TRANSVERSALS .................................................................................. 44

8. CONCLUSIONS ................................................................................................... 44

9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ...................................................................... 46

1

1. JUSTIFICACIÓ

A continuació, anem a exposar una unitat didàctica, on els xiquets aprenen divertint-se i
jugant i, a més, ho fan de forma socialitzada, doncs conviuen amb els altres xiquets de
la seua classe.

La unitat didàctica que anem a treballar està relacionada amb les olimpíades, perquè
creiem que és un esdeveniment social de gran rellevància que ens pot ajudar a introduir
als alumnes en el món de l’esport i, a més a més, conèixer els diferents continents i
algunes de les seues característiques.

La unitat didàctica serà titulada de la següent manera: “Juguem a ser olímpics”, ja que
considerem que és un títol que té dues paraules clau per a nosaltres. D’una banda, el
verb “jugar” a fi de deixar clar als nens que van a jugar i a divertir-se, la qual cosa farà
augmentar la seua motivació i curiositat en desenvolupar allò preparat en la unitat. A
més, els impliquem de manera directa perquè utilitzem la primera persona del plural.
D’altra banda, el títol està composat per la paraula “olímpics”, paraula que engloba el
camp temàtic de la nostra unitat i que dóna pistes clares als nens a fi que sàpiguen de
què tractarà la unitat.

Hi ha tres objectius fonamentals. En primer lloc, hem adaptat cada activitat per a
atendre la diversitat de l’alumnat amb el propòsit d’aconseguir la igualtat i la integració
completa de tots sense cap tipus de distinció. D’eixa manera, fent que els xiquets
practiquen variants de tot el que fan, serà una manera de conscienciar-los que tots som
iguals. Per això, hem realitzat una variant de cada joc proposat.

En segon lloc, també volem recalcar el treball cooperatiu a fi que els xiquets entenguen
que s’han d’ajudar els uns als altres per a aconseguir un objectiu comú. Per a això, el fil
conductor de la nostra unitat serà l’aconseguiment dels 5 anells que formen la bandera
olímpica, els quals no podran obtindre si no treballen de manera conjunta ja que
l’aportació de cadascú serà necessària.

I en tercer lloc, dir que tots els jocs han de tindre un valor lúdic a fi que els xiquets
gaudisquen i s’ho passen genial.

2

D’altra banda, cal assenyalar, que hem utilitzat aquesta unitat didàctica tenint en compte
l'activitat del xiquet per tal de fer-los protagonistes respecte de tot el que fan. Així
mateix, aquesta anirà dirigida a xiquets de 5 anys.

En la unitat, podrem veure que hi ha activitats en les quals el xiquet és el receptor de les
normes, plans i idees emanades del coneixement de l'adult; els aprenentatges es
realitzen per transmissió verbal i experimental i, l'educador i el xiquet són, al seu torn,
el transmissor i el receptor. Encara que hem de deixar clar que l’alumnat és el
protagonista del seu procés d’aprenentatge en tot moment perquè són ells mateix els que
realitzen tots els jocs. El que ocorre és que l’ajuda del cos docent és necessària perquè
són els guies i els ajudants.

La temporalització de la unitat que a continuació presentem s'estableix en el tercer
trimestre del curs i dura aproximadament una setmana , depenent del temps i de l'espai
que es puga dedicar sense oblidar-nos d'altres activitats importants del dia a dia. Cal
assenyalar, que la unitat consta de 5 sessions a esport per dia, on es realitzaran diferents
activitats que després veurem exposades. No obstant això, cal remarcar que la
flexibilitat i la capacitat d’adaptació als alumnes i tot allò que sorgeix espontàniament
en el dia a dia és clau.

Pel que fa als 5 esports escollits, cal dir que els hem elegit perquè són molt coneguts i la
seua pràctica és molt comuna des de ben menuts. Per tant, de segur que als nens els
resulten familiars i tenen una base sobre gran part dels aspectes que els envolten.

Així mateix, hem triat l’últim trimestre del curs perquè les olimpíades es celebren en
estiu, la qual cosa farà que els nens tinguen els coneixements més recents i propers per a
la seua extrapolació al dia a dia ja que, quan observen o senquen informació en els
mitjans de comunicació sobre les olimpíades, ells ja sabran de què tracta tot allò. Per
tant, la nostra unitat didàctica es desenvoluparà durant una setmana del mes de juny.

Els xiquets, abans de realitzar aquesta unitat didàctica, hauran d’haver adquirit
nombrosos coneixements previs com són les lletres, els colors, els números o els llocs i
haver desenvolupat una preparació motora bàsica. Els llocs i els colors es treballaran en
abundància al llarg de tota la unitat didàctica però no obstant això, és necessària una
mínima base.

3

I per a finalitzar aquest apartat, ens agradaria dir que totes les activitats que hem pensat
han sigut ideades amb alt valor lúdic ja que creiem que el joc és la millor forma
d’aprendre en l’etapa Infantil. Així mateix, també li donem importància a la
coordinació, la solidaritat, la llibertat, la creativitat, l’autonomia personal i a la
comunicació i bona relació entre tots.

2. OBJECTIUS GENERALS DE LA UNITAT

Els objectius generals de la nostra unitat didàctica són:

 Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d'acció i aprendre
a respectar les diferències.
 Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.
 Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
 Desenvolupar les seues capacitats afectives.
 Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de
convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de
conflictes.
 Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes
d'expressió.
 Iniciar-se en les habilitats lògic matemàtiques, en la lectoescriptura i en el
moviment, el gest i el ritme.
 Descobrir l'existència de dues llengües en contacte (castellà/valencià).
 Treballar tan de forma cooperativa com de forma competitiva.
 Gaudir de les activitats.
 Millorar les relacions entre el cos docent-alumnat i alumnat-alumnat.
 Adquisició d’aprenentatges significatius i funcionals.
 Extrapolació de coneixements a la vida diària.
 Integració de tot tipus d’alumnat a fi que s’eliminen les diferències entre els
alumnes que tenen qualsevol tipus de necessitat especial i aquells que no tenen
cap dificultat

4

3. METODOLOGIA

La metodologia que volem utilitzar ha de potenciar tan el treball individual com el
grupal permetent una atenció més contínua. No obstant, els agrupaments podran variar
en funció de les necessitats que es plantegen en l'aula. A continuació, anem a presentar
diferents punts que arrepleguen la metodologia que anem a utilitzar en l'U.D: "Juguem a
ser Olímpics":

1. Contemplar amb especial cura el PROCÉS D'ADAPTACIÓ del xiquet/a, perquè no
s'origine cap tipus de conflicte. En aquest apartat, hem tingut molt en compte treballar
l’apartat d’Atenció a la diversitat.

2. Oferir al xiquet/a un CLIMA CÀLID I ACOLLIDOR, per a afavorir el
desenvolupament de la seua independència, seguretat i autonomia. És molt important
que respectem la part lúdica d’aquestes activitats.

3. Basar l’ ACTIVITAT de l'Escola Infantil en EL JOC I RESPECTAR TAN
L'ENCERT COM L'ERRADA, considerant tots dos com a elements del procés
d'aprenentatge.

4. APRENENTATGE GLOBALITZAT I SIGNIFICATIU, girar al voltant de les unitats
didàctiques globalitzades, sent aquestes obertes perquè cap coneixement es done per
acabat i poder-ho ampliar en el moment oportú. Com a docents, hem d’estar alerta amb
la realitat que envolta tan a l’escola com al propi alumne i no deixar de banda els
interessos de la pròpia classe.

5. Utilitzar una METODOLOGIA CONSTRUCTIVISTA, on el xiquet construïsca els
seus propis coneixements partint de les seues experiències i vivències sobre les
Olimpíades.

5

6. Fer ús d’una METODOLOGIA ACTIVA I PARTICIPATIVA, ja que cada nou
aprenentatge anirà precedit d'observacions i experimentacions, que partint de nocions i
experiències ja apreses i practicades,vagen ampliant els seus coneixements.

7. Una METODOLOGIA PSICOMOTRIU on donar importància a totes les activitats
que desenvolupen les habilitats perceptivomotrius bàsiques (marxa, salt, gir...) i
específiques (equilibri, coordinació, lateralitat...).

8.Una METODOLOGIA CREATIVA, deixant les activitats obertes perquè el/la
xiquet/a les complete al seu gust. Per a açò, utilitzarem tot tipus de materials que ajuden
a desenvolupar la imaginació i estimule el Joc Simbòlic.

9.Tenir en compte la INDIVIDUALITZACIÓ. Per tant, a l'hora de planificar
adquireixen especial rellevància les adaptacions curriculars que permeten al xiquet/a
seguir el seu propi ritme d'aprenentatge.

10.Aprenentatge COOPERATIU, fomentar actituds de respecte, col·laboració,
coordinació i valoració de les seues produccions i les dels altres.

4. DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Totes les sessions van precedides de rutines d'entrada i assemblea. Els xiquets entren a
l'aula i col·loquen les seues pertanyies en els seus penjadors respectius, posteriorment,
ens asseiem en la catifa per a realitzar l'assemblea.

Concretament, en la primera sessió es planteja un debat als nens sobre les Olimpíades
(sabeu què son?, quins esports us agraden?, quants països participen?, quants continents
hi ha?...). A continuació, la mestra/e llegeix una “carta” que ha rebut del COI (Comitè
Olímpic Internacional) en la qual l’ Entorxa demana ajuda als nens i nenes perquè s’han
perdut els anells que conformen la bandera Olímpica.

6

Per a això, una mestra es vestirà d’Antortxeta ja que sabem que tot allò que als nens els
crida l’atenció a partir de la vista, és molt productiu per a ells. Així mateix, cada anella
de la bandera olímpica serà representada per una mestra també (en aquest cas, tots
aquests personatges seran representats per les diferents membres que hem realitzat el
disseny d’aquesta unitat didàctica). L’objectiu d’aquesta activitat inicial és conèixer
quins són els coneixements previs de l’alumnat i anar fomentant el diàleg i la interacció
alumnat-professorat.

El conte és el següent:

CONTE INTRODUCTORI OLIMPIADES

Antortxeta: Xiquets i xiquetes, sóc Antortxeta i vinc molt preocupada!! Ha passat una
cosa molt greu!! Però m’han dit que sou una classe molt solidària i necessite la vostra
ajuda.

Sabeu què són les olimpíades? És un esdeveniment esportiu on participen atletes de tot
el món que es realitzen cada 4 anys. I sabeu com és la seua bandera? Mireu, és aquesta
(ensenyar paper continu en les formes dels anells dibuixades).

S’han perdut les cinc anelles de la bandera olímpica i no les trobe per cap lloc. Sabeu
què signifiquen els colors de les anelles?

La negra representa la pell dels habitants d’Àfrica (apareix la persona que representa
l’anell negre). En aquest anell es treballarà l’atletisme.

La roja representa als indis d’Amèrica (apareix la persona que representa l’anell roig).
En aquest anell es treballarà el bàsquet.

La verda representa la natura d’Europa (apareix la persona que representa l’anell
verd). En aquest anell es treballarà el futbol.

L’ anella blava representa els mars que envolten Oceania (apareix la persona que
representa l’anell blau). En aquest anell es treballarà la gimnàstica artística.

I per últim, la groga representa la pell dels habitants d’Àsia (apareix la persona que
representa l’anell grog). En aquest anell es treballarà l’handbol.

7

Sé que vosaltres les podreu trobar però hi ha una condició: hem de passar una sèrie de
proves olímpiques per a aconseguir-ho. En cada prova aconseguireu una anella. Voleu
ajudar-me?? S’animeu?? Vinga, anem allà!!

A partir d’aquest moment, comença la part més activa d’aquesta U.D.

Després del conte comentat anteriorment, i abans de començar les activitats, realitzarem
una assemblea introductòria per tal de donar pas als jocs i en la resta de sessions, fer-ne
també per a recordar els realitzats el dia anterior. Cal destacar que un dels objectius
principals de les activitats de cada sessió és que tots els xiquets i xiquetes participen
activament per tal d’aconseguir l’anell perdut “d’Antortxeta”. És molt important que
durant aquesta franja de temps, el mestre/a motive els i les alumnes de la classe.

Tanmateix, aquestes activitats no ocuparan tota la sessió diària, també realitzaran altres
activitats de la programació anual. Tot i això, no hem d’oblidar les necessitats dels
alumnes, com son les rutines, hàbits d'higiene i esmorzar. Deu minuts abans d'eixir es
realitzaran rutines de recollida que consistiran a arreplegar tot el material utilitzat, i les
seues respectives pertinences; col·locar-se en fila al costat de la porta de l'aula per a,
quan sona el timbre, eixir ordenats cap a la porta de l'edifici acompanyats per la tutora.

Un altre aspecte important d’aquesta Unitat Didàctica és que els alumnes estiguen en tot
moment motivats i participen en totes les activitats, per tal d’aconseguir els objectius
proposats. En el cas de no aconseguir aquesta motivació, avaluaríem quins aspectes no
estem realitzant correctament.

Finalment, després d’haver realitzat totes les activitats i aconseguir tots els anells,
tornaríem a la catifa per a contar-los als nens que la nostra amiga l’Antortxeta està molt
agraïda:

Antortxeta: Ho hem aconseguit!!!! Moltes gràcies per la vostra ajuda.

Sols ens queda formar la bandera olímpica amb totes les anelles que hem recuperat.

VISCA L’ESPERIT OLÍMPIC!!!!

8

D’eixa manera, i a partir de la intervenció d’Antortxeta, el que faran els xiquets és pegar
sobre un suport tots els anells aconseguits durant la setmana a fi de construir la bandera
olímpica. Aquesta serà l’activitat final de la nostra unitat didàctica, amb la qual també
es recordarà tot allò realitzat al llarg dels 5 dies fent-se servir de les anelles.

Una variant d’aquesta última activitat seria que anaren apegant cada anella a mesura que
van aconseguint-les.

I per últim, cal dir que al final de cada sessió, faríem uns minuts de relaxació. Aquesta
es pot aconseguir de diverses formes: podem fer que es giten damunt d’estores i que
senquen alguna música suau o simplement fent una xicoteta assemblea preguntant-los
als nens què és el que han fet avui i si els ha agradat o no, ja es relaxarien. Així mateix,
aquest últim punt ens podria servir de informació per a l’avaluació perquè els nens
s’expressarien lliurement i dirien què els ha paregut la sessió.

9

5. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:

JOC: Carrera de Relleus (Joc per a treballar les carreres de relleus, que és una modalitat
que pertany a l’atletisme)

ETAPA: Educació
Infantil
CICLE: 2º Cicle
EDAT: 5 anys

ESPAI: Pati de l’escola o
gimnàs del centre
MATERIALS:
- Anelles
- Cordes
- Conus
- Barres
ORGANITZACIÓ:
- Per equips (4 en
total)

OBJECTIU: Els membres
de cada equip es
coordinen entre ells per a
realitzar les diferents
activitats correctament i
en el menor temps
possible a fi d’aconseguir
les anelles.

10

CURRÍCULUM:

Àrea 1: EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

Objectius d’àrea:

1. Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera
progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.

2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives,
adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que exerceix en la seua
vida quotidiana.

5. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l’execució de tasques de la vida
quotidiana i en les activitats en què haja d’usar objectes amb precisió, d’acord amb el
seu desenrotllament evolutiu.

Bloc de continguts:

1. El cos i la pròpia imatge.

* El cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema corporal. El to, la
postura, l’equilibri.

2. El joc i el moviment.

* La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.

*
Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.

11

* L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.

* El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes i la seua valoració en el
desenrotllament funcional de les activitats quotidianes i en els jocs específics i generals.

Criteris d’avaluació:

1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a
descobrir els objectes d’aprenentatge a través de la percepció i de la sensació.
2. Aplicar unes actituds bàsiques per a la convivència en les interrelacions humanes
que repercutisquen en un ajust de la pròpia imatge corporal.
4. Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la identitat i en la
pertinença a un grup social, manifestant sentiments i normes de relació social.

ÀREA 2: EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL


1. Adquirir, a través de la relació amb els altres, una progressiva autonomia personal.

5.Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per a la planificació i
l’ordenació de la seua acció en funció de la informació rebuda o percebuda.

6. Establir relacions amb els adults i amb els seus iguals que responguen als sentiments
d’afecte que li expressen i ser capaços de respectar la diversitat i desenrotllar actituds
d’ajuda i col·laboració.

7. Valorar la importància del medi físic, natural, social i cultural, per mitjà de la
manifestació d’actituds de respecte i la intervenció en la seua cura, segons les seues
possibilitats.

11. Conèixer, representar i anomenar, a partir de l’observació, la descripció, la
manipulació, i el joc, els objectes de la vida quotidiana amb formes geomètriques

12

planes: cercle, quadrat, rectangle i triangle i formes geomètriques de volum: esfera i
cub.

14. Identificar algunes de les propietats més significatives dels elements del seu entorn
immediat i mediat establint-hi relacions qualitatives i quantitatives que induïsquen a
organitzar i comprendre progressivament el món on viu.

Bloc de continguts:

1.Medi físic: Elements,relacions i mesura.

a) Les propietats i relacions d’objectes i col·leccions:
– Color
– Forma
– Grandària
– Grossor
– Textura
– Semblances i diferències
– Pertinença i no pertinença

h) El descobriment de les nocions bàsiques de mesura: longitud, grandària, capacitat,
pes i temps.

j) El coneixement de formes geomètriques planes i de cossos geomètrics. L’adquisició
de nocions bàsiques d’orientació i situació en l’espai.

Bloc 3. La cultura i vida en societat

b) La percepció dels primers grups socials de pertinença.

c) La presa de consciència de la necessitat dels grups socials i del seu funcionament
intern. Les relacions afectives que s’hi establixen.

13

2. Utilitzar el coneixement del medi físic, natural, social i cultural com a marc en què
estan situats els objectes d’aprenentatge amb què interactua i aplicar actituds de respecte
i atenció cap a la naturalesa, la societat i la cultura.

AREA 3: ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ


1. Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i les seues possibilitats
d’expressió i comunicació.

2.Conèixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenrotllen la
imaginació i la creativitat.

Bloc de continguts:

7.Llenguatge corporal

b) El coneixement del cos: activitat, moviment, respiració, equilibri i relaxació.

d)El descobriment de l’espai a través del desplaçament amb moviments diversos.


8.L’aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de l’intercanvi verbal
que els xiquets i xiquetes realitzen entre ells i amb altres membres de la societat; per
mitjà d’estos intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos
comunicatius diversos.

14

Desenvolupament:

La classe es divideix en quatre grups i es formen quatre fileres. El joc consisteix en
realitzar una carrera de relleus de forma simultània, on tots els xiquets participen per tal
d’ aconseguir un peça de l’anella negra que forma la bandera olímpica.
Aquest circuit està compost per diferents zones o proves a superar:

- Primera: travessar els conus en zig-zag.
- Segona: botar les barres sense tocar-les.
- Tercera: caminar sobre la corda de forma lateral.
- Quarta i última zona: botar dins dels anells per a arribar a la meta.

Una vegada haja passat per totes les zones el primer component de cada grup, li donarà
el testimoni al següent component del seu equip.
Finalment, quan tots els equips hagen recorregut el circuit, es reuniran per a unir les
peces de l’anella negra i pegar-les en el mural.

Variant:
Com a variant, els equips es ficarien per parelles on un duria els ulls embenats i l’altre
faria de guia. És convenient eliminar alguns dels obstacles, com per exemple, els anells
i les barres ja que es considera un poc perillós i dificultós per als alumnes. Sols haurien
de passar pels conus i la corda de forma lateral.
Cal destacar que tots els alumnes s’intercanviaran els papers, és a dir, tots faran de guia
i tots faran de cego. Així, tractaríem la ceguesa en el grup-classe.

15

JOC: Bàsquet Musical (Joc per a treballar el Bàsquet)

ETAPA: Educació
Infantil
CICLE: 2º Cicle
EDAT: 5 anys

ESPAI: Aula
d’Educació
Infantil/Pati de
l’escola
MATERIALS:
- Música
- Pilota

ORGANITZACIÓ
- Tota la
classe per
lliure

OBJECTIU:
Emfatitzar la
tècnica de
llançament-
recepció i la
punteria

CURRÍCULUM


16



vida quotidiana.


Bloc de continguts:


* Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seues
possibilitats i limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant
discriminacions.


*Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.
* L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana

17

1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a
vehicle per a descobrir els objectes d’aprenentatge a través de la percepció
i de la sensació.
4. Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la
identitat i en la pertinença a un grup social, manifestant sentiments i
normes de relació social.




5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per a la planificació i


possibilitats.

organitzar i comprendre progressivament
el món on viu.

18

Bloc de continguts:

1. Medi físic: Elements,relacions i mesura.

– Color
– Forma
– Grandària
– Grossor
– Textura





3. Conèixer els grups humans que formen part de la societat a què
pertany, aplicar normes socials de respecte i afecte en les relacions
amb estos.

Objectius d’àrea :


19

2.Coneixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenrotllen la

Bloc de continguts:
6. Expressió musical
b) El descobriment del soroll, silenci i música.






Desenvolupament:

En aquest joc dividirem la classe en quatre grups. Cada grup haurà d’aconseguir
encistellar deu canastres dins d’un cèrcol, a una distància raonable per alumnes de 5
anys, per tal d’aconseguir una peça del trencaclosques o bandera olímpica. Per
emfatitzar l’activitat, el docent o la docent, en un moment determinat, s’acostarà amb la
canastra en mà ,cada vegada a un equip i donarà la possibilitat de fer dos punts d’una
tirada .
Mentre, sonarà música i quan es pare la música, els xiquets/es hauran de quedar-se
immòbils sense poder “ tirar a canastra” ni fer cap moviment.

20

Variant:
Com a variant, tots els alumnes hauran d’estar assentats de manera arbitrària al sòl (a fi
que es fiquen en la pell d’aquelles persones que estan en cadira de rodes) i aniran
passant-se una pilota mentre sona la música. Quan esta es pare, la mestra o el mestre
s’acostarà amb un anell (que simula una canastra ) al xiquet/a que tinga la pilota i a una
proximitat raonable deurà encistellar-la. Per tal de fer més dinàmic aquest joc, podem
introduir diverses pilotes.

JOC: Juguem en equip (Joc per a treballar el futbol)

ETAPA: Educació
Infantil
CICLE: 2º Cicle
EDAT: 5 anys

ESPAI: Aula
d’Educació
Infantil/Pati de
l’escola
MATERIALS:
-baló
-porteries
- un xiulet

ORGANITZACI
Ó:
En dos equips en
igualtat de
jugadors

21

OBJECTIU:
potenciar la
tècnica de
llançament-
recepció i la
punteria.

CURRÍCULUM:



1. Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint
de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.

2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i
expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats
que exercix en la seua vida quotidiana.

5. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l’execució
de tasques de la vida quotidiana i en les activitats en què haja d’usar
objectes amb precisió, d’acord amb el seu desenrotllament evolutiu.

Bloc de continguts:



22






1. Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a
vehicle per a descobrir els objectes d’aprenentatge a través de la percepció
i de la sensació.




5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per a la planificació i


possibilitats.

23

organitzar i comprendre progressivament
el món on viu.

Bloc de continguts:


– Color
– Forma
– Grandària
– Grossor
– Textura

pes i temps





24




1. Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i
les seues possibilitats d’expressió i comunicació.

Bloc de continguts:





Desenvolupament:

Dividirem el grup-classe en dos grups i a l’atzar, un alumne farà d’àrbitre o inclús
l’àrbitre pot ser un mestre (en quest cas la representant d’una anella de la bandera).
El joc consisteix en marcar gols a l’equip contrari encertant la pilota dins de la porteria
de l’equip contrari i, després d’una estona, quan hagen fet 5 gols cada equip almenys,
s’entregarà l’anell corresponent. El temps dedicat a aquest joc dependrà de com vaja
desenvolupant-se l’activitat, és a dir, no hi ha un temps prefixat.

25

Aquest joc, com qualsevol altre, té les seues regles pròpies i els infants caldrà que
aconsegueixen unes tècniques bàsiques i aquestes són:

• Conducció de la pilota.

• Puntada a la pilota, amb totes les variants que existeixen (rematat,driblatge, recepció i
control de la pilota....)

Per tant, amb la coordinació dels integrants de l’ equip, el companyerisme i la rapidesa
poden aplegar a marcar els gols que els fagen guanyadors del partit.

VARIANT:
A causa de la presència d’ un infant amb problemes de vista, una variant per a realitzar
aquest joc a l’aula seria la incorporació d’un baló amb unes característiques diferents als
normals, és a dir, un baló més gran i que emitisca algun tipus de soroll. En aquest cas,
l’objectiu no serà encertar la pilota en la porteria sinó que l’individu puga detectar el
baló i un vegada l’aconseguisca comence a fer passes amb els companys els quals
emetran sons a fi que aquest els detecte i sàpiga orientar-se.

JOC: Gimnàstica artística (joc per a treballar la gimnàstica artística)

ETAPA: Educació
Infantil
CICLE: 2º Cicle
EDAT: 5 anys

ESPAI: Aula
d’Educació
Infantil/Pati de
l’escola

26

MATERIALS:
- Balons
- Cordes
- Maces
- Cintes
- Uns
matalassets
ORGANITZACIÓ
- Ubicació
lliure

OBJECTIU:
fomentar la
imitació i la
creativitat

CURRÍCULUM:



1. Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint
de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.

vida quotidiana.


27

Bloc de continguts:





*




1.Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a
2.Aplicar unes actituds bàsiques per a la convivència en les interrelacions humanes que
repercutisquen en un ajust de la pròpia imatge corporal.
4. Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la identitat i en la

28






possibilitats.

cub.


Bloc de continguts:


– Color
– Forma

29

– Grandària
– Grossor
– Textura

pes i temps.










30

Bloc de continguts:
a) El coneixement de la música com a mitjà d’expressió i com a
sistema de representació.
e) Les qualitats del so: intensitat i ritme.
g) L’interés i la iniciativa per a participar en representacions.






Desenvolupament:

En aquesta activitat utilitzarem la creativitat i la imaginació com als elements principals.
Comencem fent un gran rogle, on dins els alumnes trobaran diversos materials com per
exemple: cordes, balons , maces, cintes, uns matalassets...
La docent o el docent, serà la primera persona en participar i entrar dins del rogle. Una
vegada dins, realitzarà diversos moviments amb aquests objectes imitant algunes
activitats de gimnàstica artística i ballant.
Tot seguit, l’educador/a convidarà cada vegada a un alumne/a a entrar dins del cercle i
realitzar els mateixos moviments de forma conjunta o podem fer-ho de forma creativa i
individual creant i imaginant el que vulguen.

31

Una vegada tots el alumnes hagen participat, la mestra o el mestre els facilitarà l’anell
que necessiten per a ajudar a l’Antorxeta .
Cal dir que l’activitat anirà acompanyada de música de diferents ritmes i intensitats.

Variant:

Com a variant en aquest joc, la mestra o mestre anirà dient als alumnes que imaginen
per una estona que no podem caminar, que són cecs o sords-muts, amb la intenció de
treballar l’atenció a la diversitat. Així, observaríem què farien els xiquets en cada cas
proposat.

JOC: Handbol explosiu (joc per a treballar l’handbol)

ETAPA: Educació
Infantil

CICLE: 2º Cicle

EDAT: 5 anys

ESPAI: Pati de
l’escola

MATERIALS:

- Globus d’aigua

- Aigua

- Ordinador amb
música

-Balons

32

ORGANITZACIÓ
:

Tota la classe
participa en el joc.
En el primer cas
estaran en rogle i
en el cas de la
variant, en filera.

OBJECTIU:
potenciar la
coordinació de
brassos i cames.

CURRÍCULUM:




vida quotidiana.


33

Bloc de continguts:





*



1.Utilitzar el cos com a instrument de relació amb el món i com a vehicle per a
2.Aplicar unes actituds bàsiques per a la convivència en les interrelacions humanes que
repercutisquen en un ajust de la pròpia imatge corporal.
4.Donar mostra del coneixement personal en la construcció de la identitat i en la




34



possibilitats.

cub.


Bloc de continguts:


– Color
– Forma
– Grandària
– Grossor
– Textura

35

pes i temps.







Objectius d’àrea :



Bloc de continguts:
a) El coneixement de la música com a mitjà d’expressió i com a
sistema de representació.

36

e) Les qualitats del so: intensitat i ritme.
f) El coneixement de les cançons populars infantils, danses, cançons
del folklore, cançons contemporànies, ball i audicions.





Desenvolupament:

Joc de la bomba.

Tots els alumnes es disposaran plantats en cercle. La persona que representa a Àsia,
estarà asseguda al mig i serà la que conte de deu en deu fins a ajuntar les mans i pegar
una palmada dient “bomba”.

Mentre aquesta conta, els alumnes aniran passant-se un globus ple d’aigua. Qui tinga el
globus quan es cante “Bomba”, haurà d’assentar-se en les cames estirades. A
continuació, el company del costat esquerre haurà de botar i passar per damunt d’aquest
per a poder passar-li el globus al company de l’altra banda.

També s’asseurà aquell que tinga el globus en el moment en què s’explota.

A més, mentre el representant estiga contant, sonarà la cançó Bomba de King Àfrica i la
pararà cada volta que haja de cantar Bomba.

Aquell que siga l’últim en asseure’s, rebrà el cèrcol d’Àsia.

37

Variant:

La variant tindrà el mateix sistema explicat anteriorment. Variarem la disposició en
l’espai dels alumnes i utilitzarem en aquest cas balons.

A un extrem del pati disposarem deu pilotes agrupades. A partir d’aquest punt, els
alumnes realitzaran una filera fins a l’extrem oposat respecte al que es troben les pilotes
ubicades.

A partir d’aquest moment i quan sone la música, els alumnes començaran a passar-se el
baló en filera fins arribar a l’altre extrem. La dificultat resideix en què l’alumnat
utilitzarà una mà per tal de fer passar la pilota als seus companys fins la zona oposada
del pati. La persona que representa a Àsia seguirà utilitzant el mateix sistema per contar
(de deu en deu fins a ajuntar les mans i pegar una palmada dient bomba), tal i com hem
explicat anteriorment. Seguirem utilitzant també la mateixa música.

Per últim, cal remarcar que, en aquest joc no hi ha cap persona o alumne guanyador/a en
concret, sinó que el joc finalitzarà quan totes les pilotes hagen passat a l’altre extrem del
pati, tots junts i en equip.

En aquest cas, el tipus de discapacitat seria el fet de no tindre un braç.

Després d’haver explicat cada joc amb la seua respectiva variant, cal dir que hem
escollit de cadascun, els objectius i continguts més destacats ja que en la majoria de jocs
es treballarien tots els continguts i objectius que estan exposats en el currículum de
Infantil. Per aquest motiu, hem cregut que el millor era destacar els més significatius de
cada activitat.

38

6. FITXA D’AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT DE LA UNITAT DIDÀCTICA

- QUAN AVALUAR.

L'avaluació es realitzarà en tres moments diferents, a l'inici de la unitat, durant la UD i
en finalitzar la unitat.

Quant a l'avaluació inicial, fem una exploració inicial que ens aporta dades referides a
aptituds, interessos, els coneixements previs, etc. Així, adequarem les intencions als
coneixements previs i les necessitats dels alumnes. Una manera de dur a terme
l’avaluació inicial serà mitjançant les assemblees.

L'avaluació contínua utilitza tècniques d'observació i anàlisi de continguts que permeten
ajudar al mestre/a i alumne a conèixer el nivell de domini d'un aprenentatge i concretar
què aspectes encara no s'han dominat. Té un caràcter orientador i regulador que permet
modificar el procés quan siga necessari. Per a l’avaluació contínua, la tècnica clau que
utilitzarem és l’observació i l’anotació de tot allò que observem.

En finalitzar la unitat, es duu a terme l’ avaluació final amb la qual podem conèixer el
grau d'aprenentatge de cada alumne, si s'ha obtingut o no i quin és el nivell
d'aprenentatge aconseguit per a prendre-ho com a punt de partida de la següent unitat.

- COM AVALUAR.

Si l'avaluació és contínua, la informació arreplegada també ha de ser-ho. Per a açò
utilitzarem tècniques i instruments variats com:

- Observació.

- Anàlisi de continguts.

- Diari i/o anecdotari.

- Llistes de control i escales.

- Produccions dels alumnes.

- Proves específiques.

39

- Assemblees, eixides…

- QUÈ AVALUAR.

Els criteris d'avaluació són els que responen a la pregunta: què avaluar? Aquests criteris
són indicadors sobre quins aprenentatges ha d'aconseguir l'alumne en finalitzar la UD.
Per tant, fan referència a la consecució de les metes proposades al principi de la unitat.

A continuació exposarem una taula amb els ítems que s’han d’avaluar.

1 2 3 4 5 Observacions
Punts d’avaluació
Mostra interès i curiositat per les
diferents activitats.
Es sent segur.
Està motivat amb l’activitat.
Ha gaudit amb l’activitat.
Respecta als companys/es
Respecta el material.
És autònom.
És creatiu i innovador.
Participa activament.
Coordinació i moviment corporal.
Assoleix els coneixements
Dialoga amb els seus companys i
intercanvia punts de vista i opinions.
Es distrau fàcilment.
Conducta problemàtica
Reconeix els colors
Manteniment de l’atenció

40

La puntuació va d'1 a 5. Sent 1 el menor grau i 5 el major. Per exemple: Si el xiquet
participa de forma activa sempre posarem 5, algunes vegades 3 i quasi mai 1.

També avaluarem de manera escrita els següents punts que ens determinaran si en la
unitat s'han complit els objectius que teníem previstos.

Podem avaluar, per tant:

1. Els objectius han sigut aconseguits.

2. Els objectius han sigut els correctes.

3. Les activitats han sigut correctes.

4. S'han entès les activitats.

5. L'avaluació ha sigut correcta.

6. L'educadora ha sabut desenvolupar-se en la pràctica de la unitat.

8. Punts a millorar.

5. AUTOAVALUACIÓ

A continuació, ficarem una taula amb diverses preguntes que creiem fonamentals per a
poder millorar de manera progressiva sent crítiques amb nosaltres mateix ja que les
contestacions d’aquestes ens serviran per a reflexionar.

41

DE
SI NO
VEGADES

Hem donat tot el temari que ens havíem proposat?

Ens ha sobrat temps en alguna classe?

Ens ha faltat temps en alguna classe?

Hem notat que els xiquets s’han estressat a sovint?

Els xiquets han aprés suficient sobre el tema?

Han sorgit molts conflictes durant les sessions?

Hem notat interès per part dels xiquets?

Les classes han sigut monòtones o avorrides?

Hem treballat cançons o vídeos?

Els nens han tingut dificultats de comprensió?

Han aprés coneixements que es poden aplicar a la
vida diària?

Els xiquets s’han respectat quan les activitats eren
grupals?

Així mateix, hem de dir que el cos docent sempre ha de tindre una mirada crítica i ha de
reflexionar sobre tot allò que fa mitjançant els resultats i opinions dels seus alumnes o
utilitzant altres ferramentes com són la presència d’observadors externs, gravacions,
diaris o anotacions en el dia a dia...

A més, hem de dir que l’autoavaluació és clau perquè des de ben menuts, hem
d’aprendre a ser autocrítics i a reflexionar constantment sobre tot el que fem. Per tant, es
faran diverses assemblees en les quals els/les mestres fagen preguntes i estimulen la

42

participació dels xiquets/es a fi que ells mateix pensen també si han desenvolupat la
unitat didàctica de manera correcta o han tingut dificultats i com les podrien superar.

I per acabar aquest punt, ens agradaria dir que creiem que la coordinació i la
comunicació continua entre tot el cos docent del centre és fonamental, és a dir, s’haurien
de programar reunions periòdiques de tot el professorat a fi de intercanviar tot tipus
d’observacions i experiències.

6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Hem de tindre en compte que el grup-aula és heterogeni, per la qual cosa anem a trobar-
se a alumnes que sense estar diagnosticats de Necessitats Educatives Especials, tindran
nivells curriculars diferents.

Per aquest motiu, hem fet una variant de cada activitat proposada en aquesta unitat
didàctica ja que pretenem respondre a eixa diversitat de la millor manera possible. A
més, permetem la flexibilització d’objectius didàctics o el fet de fer diversos
agrupaments. Per exemple, hi ha activitats en gran grup, en xicotet grup i activitats on
prima la individualitat. És a dir, les nostres activitats s’adapten a qualsevol tipus de grup
i número de xiquets/es.

Així mateix, des del principi de la unitat, hem pensat en l’alumnat i en el nivell que
aquests tenen, a nivell general, en l’edat dels 5 anys.

Una altra adaptació que hem considerat important en els nostres jocs és la progressió de
dificultat dels mateixos, és a dir, augmentar el nivell poc a poc i de manera gradual.

Per últim, recalquem la varietat d’activitats en la nostra U.D. a fi d’intentar arribar als
diferents interessos i gustos que puga tindre l’alumnat.

43

7. TEMES TRANSVERSALS

Pel que fa a la nostra unitat didàctica, cal dir que a banda de treballar tots els aspectes
que hem exposat en cada joc, també treballaríem de forma transversal, valors com són la
solidaritat, la cooperació, la coordinació, el treball en equip, la bona comunicació, el
respecte, l’empatia, l’atenció a la diversitat...

D’altra banda, també podríem treballar característiques pròpies dels diferents països que
hem esmentat en relació amb les anelles (clima, cultures, vestimenta, costums, religió,
pintura, arquitectura, escultura, mars i oceans que els formen, ubicació geogràfica...). A
més, podríem conèixer la biografia i reptes que han aconseguit esportistes famosos...

Així mateix, i com hem explicat en el punt de desenvolupament de la unitat, es faran
assemblees constantment per a refrescar tot allò fet els dies anteriors i no es deixaran de
banda els hàbits i rutines que són clau en l’etapa d’ Infantil.

En resum, a partir de la nostra unitat didàctica, poden sorgir infinitat de curiositats per
part dels nens i, per tant, un munt de projectes de treball que podrien anar realitzant-se
poc a poc a partir dels interessos de l’alumnat.

8. CONCLUSIONS

Com a conclusions, en primer lloc ens agradaria dir que hem fet aquesta unitat didàctica
“Juguem a ser olímpics” perquè és una unitat idònia per a realitzar-la amb xiquets
xicotets de 5 anys. A més, s'utilitzen uns continguts, procediments i actituds apropiats
per a aquest tipus d'edat.

És un tipus d'unitat en la qual es poden incloure moltíssimes activitats relacionades amb
l’esport i és una globalització de sabers que els xiquets aprenen poc a poc.

44

D’altra banda, considerem que el tema de les olimpíades és molt interessant ja que
aquestes són molt conegudes universalment i poden ser un gran exemple de superació i
disciplina per als més menuts. Inclús podem afirmar que és un tema proper a ells perquè
se’ls presenta en la seua vida quotidiana, per tant, tenim quasi assegurat l’interés o
almenys la curiositat que tindran des del primer moment.

Així mateix, és un tema bastant obert a partir del qual es poden fer diverses propostes,
inclús els mateixos xiquets poden tindre iniciatives.

Tot seguit, volem que quede clar que el nostre objectiu primordial és que siga un treball
lúdic, cooperatiu i participatiu. Com a conseqüència, aquest punt afavorirà la igualtat i
la integració de tots.

Altrament, pel que fa a les conclusions més personals i subjectives, cal dir que ha sigut
un treball molt productiu i molt útil per a la nostra futura tasca com a docents. No
obstant, reconeguem la dificultat de realitzar una unitat didàctica com aquesta ja que
s’han de tindre en compte factors tan interns com externs de la pròpia aula i un alt grau
de reflexió per a seleccionar allò més idoni.

En resum, considerem que és un treball molt interessant i que ens ha ajudat a veure de
manera diferent com es pot programar d’una manera més senzilla. A més, al ser 7
persones en el grup, hem pogut intercanviar punts de vista i dialogar a fi de dur a terme
un treball cooperatiu respectant el màxim possible tot tipus d’aportacions.

45

9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

 DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’establix el currículum
del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3838]

 Apunts D.E.I. (1er curso Educación infantil) Punts a seguir per a fer una Unitat
Didàctica.

 Video base Unitat:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=GNk3xdJ_Aog

 www.aeap.es/archivo/b41d5a44454110b82a56a77f47564bb5.pdf

 www.educarm.es/udicom/unid8.htm

 http://www.alu.ua.es/j/jmss3/cap/schedule.htm

 https://sites.google.com/site/losjjoo/home

 http://es.scribd.com/doc/30907550/JUEGOS-OLIMPICOS

 http://es.wikipedia.org/wiki/Deportes_ol%C3%ADmpicos

 http://iesgarciamorato.org/Dep_Griego/juegos/trabajos/pruebas_actuales.htm

46

Ud les olimpiades

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (6)

Similar a Ud les olimpiades

Similar a Ud les olimpiades (20)

Ud les olimpiades