Aquest power point plantetja les coses necesaries per conèixer la malaltia de l'anorèxia i els perills que té

1. M A R I A À N G E L S C A P L L O N C H
ANORÈXIA

2. QUÈ ÉS?
• És un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua
de pes provocada pel propi malalt.
• Es caracteritza per una obsessió per no augmentar de pes i per
una visió distorsionada del propi cos que causa que el malalt es
vegi gras tot i que el seu pes es trobi per sota del recomanat. Per
això inicia una disminució progressiva del pes mitjançant dejunis i
la reducció de la ingesta d'aliments.

3. • Es sol iniciar amb l'eliminació dels hidrats
de carboni, el rebuig als greixos, les
proteïnes i fins i tot els líquids, portant a
casos de deshidratació extrema.
• També s’hi pot associa la utilització de
diürètics, laxants, vòmits provocats o
excés d'exercici físic.
• Les persones afectades poden perdre des
d'un 15 a un 50 per cent del seu pes
corporal.
• Aquesta malaltia sol associar-se amb
alteracions psicològiques que provoquen
canvis de comportament.

4. CAUSES
La seva causa és desconeguda, però els factors socials
semblen importants. Tot i que molts factors socioculturals que
poden desencadenar l'anorèxia com per exemple:
• La pròpia obesitat del malalt.
• Obesitat materna.
• Mort o malaltia d'un ésser estimat.
• Allunyament de la llar.
• Fracassos escolars.
• Accidents.
• Successos traumàtics.
• Actuals cànons de bellesa.
• Perfeccionisme, baixa autoestima i personalitat obsessiva

5. SÍMPTOMES
• Rebuig a mantenir el pes corporal
per sobre del mínim adequat.
• Preocupació excessiva per Les
calòries dels aliments.
• Constant sensació de fred.
• Por a l'augment de pes o
l'obesitat.
• Percepció distorsionada del cos
• Pressió arterial baixa.
• Disminueix la massa òssia
• Obsessió per la imatge, la
bàscula.
• Utilització de paranys per a evitar
el menjar.
• Hiperactivitat.
• Irritabilitat, depressió, els trastorns
emocionals o de personalitat.
• Absència dels cicles menstruals
• Les pulsacions cardíaques es
redueixen.
• Possiblitat d’aturada cardíaca.

6. • Anèmia.
• Apareix un borrissol fi i llarg a l'esquena, els avantbraços, les
cuixes, el coll i les galtes.
• Restrenyiment crònic.
• La pell es deshidrata, s'asseca i s'esquerda.
• Coloració groguenca en les mans i
les plantes dels peus
• Les ungles es trenquen.
• Pèrdua de cabell.
• Problemes amb les dents i dolors
abdominals.

7. TIPUS
• Subtipus restrictiu: la
reducció de pes
s'aconsegueix mitjançant
dietes o exercici físic intens i
el malalt no recorre a
afartaments o purgues.
• Subtipus bulímic: El malalt
recorre provocar el seu
própi vomitat encara que
hagi ingerit una petita
quantitat d'aliment.

8. DIAGNÒSTIC
• L'anorèxia nerviosa es diagnostica, generalment, basant-se
en una intensa pèrdua de pes i els símptomes psicològics
característics. La anorèxica típica és una adolescent que ha
perdut almenys un 15 per cent del seu pes corporal, tem
l'obesitat, ha deixat de tenir la menstruació, nega estar
malalta...

9. TRACTAMENT
• S'inicia amb la realimentació, que en ocasions pot provocar
molèsties digestives, ja que el cos no està acostumat a ingerir
aliments. Amb el temps es restableix la situació biològica i
torna la menstruació.
• Després comença el tractament psicològic, que intenta
reestructurar les idees racionals, eliminar la percepció errònia
del cos, millorar l'autoestima, i desenvolupar les habilitats
socials i comunicatives entre el malalt i el seu entorn, la
família és una part molt important de la recuperació.

10. Prop del 95% de les persones que pateixen aquest
trastorn són dones encara que en els últims anys s'ha
produït un augment en homes. Generalment la població
més afectada es troba entre els 14 i 18 anys. És més
freqüent en les classes socials mitjana i mitjana-alta.
Existeixen col·lectius més propensos a patir aquests
trastorns, és el cas de les gimnastes, les ballarines o les
models.

11. PRONÓSTICS
• Mor t en el 10% dels casos.
• Recuperació entre un y quatre anys
• Recaigudes en almenys el 50% dels casos.

12. • https://www.youtube.com/watch?v=pVYly3xcYVo