2. Biografia
Ausiàs March va néixer al 1397 a Gandia, Valencia i va morir el 3 de març
del 1459 a Valencia (62 anys)
va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la
petita noblesa amb aficions poètiques.
Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià.
S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i
edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica:
d'amor, de mort, morals i espirituals.[3]
3.
4. TEMA
Relata la història d’un viatge des d'Itàlia a València a la recerca de
l’estimada. L’autor l’estima però no sap si el seu amor és correspost.
En el trajecte corre grans perills i demana ajut als vents per a arribar a
terra. Més enllà d'aquesta interpretació també significa l'amor i la
invocació als vents provinents de terres on regna la cultura.
5. ANALISIS
L'autor utilitza el decasíl·lab clàssic català, també anomenat ausiasmarquià, d'estructura 4+6.
Els versos són d'art major i de rima consonant.
60 versos en 8 estrofes, 7 estrofes amb 8 versos i l’ultima de 4 versos.
Com a recursos estilístics hi trobem algunes sinalefes, hiats, hipèrbatons…
Rima consonant i alguns casos rima pobra
ABBACDDC
Art major
Ha estat musicat i interpretat per diversos autors com Raimon a l’any 1970
6. COBLES I TORNADA
Tant a la primera com a la segona cobles, l'autor descriu un mar embravit i tempestós que es com una
imatge del seu amor.
A la tercera cobla, continua amb la descripció del mar i es dirigeix directament a l'estimada, a qui diu
que no oblidarà en el perill.
A la quarta cobla, declara el seu temor a la mort per si aquesta el separa de l'estimada, però és mostra
confiat de que el seu amor és tan fort que fins i tot la separació de la mort és capaç de resistir. A més a
més, tem que l'estimada l'oblide si ell mor i és un pensament que el tortura, encara que sap que és una
cosa que mai passarà mentre els dos visquen.
A la cinquena cobla, expressa el seu desig de que ella perdi la capacitat d'estimar després que ell mori i
que aquesta es convertisca en ira. També expressa el seu desig de que, després de mort, el seu major
mal siga no veure-la.
A la sisena, es presenta com “el més extremat amador”, i es mostra disposat a sofrir per el seu amor.
A la sèptima cobla, acaba desitjant la mort, la qual li permetrà probar fins a quin pont és d'intens el seu
amor.
A la tornada, reflexiona sobre l'amor i acaba comparant-lo amb un joc de daus.
7. Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar més fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
8. aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
10. Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
11. [Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
12. Ramon Pelegero i Sanchis
https://www.youtube.com/watch?v=kTrXHvrvo2I