En resposta a la petició d'alguns centres que volen iniciar línies d'excel·lència i conèixer experiències i resultats previs, he elaborat aquest muntatge. S'hi recullen algunes consideracions teòriques, mostres de treballs d'alumnes, de materials elaborats en col·laboració amb diferents departaments, incitacions al plurilingüisme... elaborades després de 7 anys de participar en projectes per treballar amb alumnes d'altes capacitats i alt rendiment (vam ser els primers a fer-ho a tot el País Valencià, el curs 2005-06, a l'IES Badia del Baver / Bahía de Babel, d'Alacant). I preguntes que pretenen obrir debat per abordar el tractament a la diversitat i a l'excel·lència en la formació del professorat, condicions imprescindibles per oferir un ensenyament d'alta qualitat.

1. PER ELLS,PER TU
ENSENYAMENT D’ALTA QUALITAT
ALS MEUS ALUMNES
AMB QUI TANT HE APRÉS
Daniel
Climent

2. 1.EL REPTE DE LA QUALITAT
1. UN SISTEMA EN CRISI
La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat.
La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de
manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga una
correspondència amb la qualitat del servei que reben.
Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa per
professorat d’alta qualitat.
«Tres transformacions de l’esperit vos anuncie:
primer, l’esperit esdevé camell, el camell lleó, finalment el lleó es fa infant».
Així parlà Zaratustra. Friedrich Nietzsche.
EFICIÈNCIA
1) proporcionalitat entre hores invertides i aprenentatge substancial; entre
quant s’aprén i quant s’oblida; ¿cal repetir els mateixos conceptes en canviar de curs, en assignatures “paral·leles”, quan
se sap que no s’interioritzen, encara que s’aproven els exàmens?
[ p.ex. «La cèl·lula», des de 3r cicle de Primària, i com a concepte deformant «la» ... una quimera/model fantasiós, no comprovable]
2) ¿simple acumulació o canvi qualitatiu?; ¿més «llum de ciri» o llum elèctrica?
3) ¿Per què fem lo que fem?; hauríem de canviar, de ser «tècnics aplicadors» a «professionals responsables»
4) lo que ens han ensenyat o ensenyem, ¿on es dirigeix? ¿per a què serveix?
¿quina relació pot tindre amb les necessitats personals i socials?

4. L’AVENTURA D’ENSENYAR / APRENENDRE
VIATGE INICIÀTIC
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

7. ALGUNS REPTES A ABORDAR
1. INTERDISCIPLINARIETAT + TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
A) REFLEXIÓ SOBRE LES ASSIGNATURES. JERARQUIA DE VALORS A LLARG PLAÇ
Matemàtiques ¿només?: anàlisi estadística, geometria, exponencials, inferències...
Dialèctica i argumentació: ús de dades; retòrica, parlar en públic, participació social
Epistemologia: història del pensament (ciència, tècnica, religió, descobriments,
economia...), trames i jerarquies relacionals, disseny i control d’experiments,
interpretació de processos, convergència des de metodologies inicialment diferents
establiment de nivells de fiabilitat...
Interpretació de paisatges: social, cultural, natural, històric, tecnològic, artístic...
B) PROJECTES TRANSACADÈMICS [p.ex., viatges i projectes amb altres instituts]
C) LES DISCIPLINES COM A INSTRUMENTS, NO COM A FINALITATS.

9. ALGUNS REPTES A ABORDAR
2. FOMENT DE LA CURIOSITAT, DEL PENSAMENT OBERT, DE LA
INCERTESA; PROBLEMATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT/APRENENTATGE,
ÚS DE LES FALÀCIES, DE LA SORPRESA, DE TEMES «PROHIBITS»;
RAONAMENT LÒGIC, CAUSAL I MULTIFACTORIAL
3. PLURILINGÜISME [domini del català, castellà, anglés... i més];
DEPURACIÓ DEL LLENGUATGE [etimologia, vocabulari, trànsit entre llengües,
4.
tornar a repetir l’examen lingüísticament corregit; correcció per part dels alumnes]
NOUS USOS DELS ESPAIS [aula, pati, aules específiques, jardí, carrer, museus,
ruta diària, paisatges quotidians; peripatetisme],
DEL TEMPS [aula, pati, amb amics, a casa...]
I DE LES TÈCNIQUES [telèfons mòbils (skyview, cercadors...), calculadores
(gràfiques...), ordenadors, plataformes, biblioteca..., en aula, durant exàmens, des de casa]

11. 2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT
La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mans
dels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és un
instrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, per
intercanviar sentiments , arguments, informació...
Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament la
mateixa cosa, la segona depèn dels contextos.
Hem de parlar del context educatiu; quina
llengua afavoreix més aspectes del calidoscopi
educatiu.
El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»;
ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionar
lingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes les
matèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües.
La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers que
juguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i el
joc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manera
potent a aprendre.

12. ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜES
SINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES
Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el
primer el dedicaria a esmolar-la».
CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ»
Llatí costa
cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); finestra, fenêtre;
defenestrar
Llatí glan-glandis
gland (cat., fr.), glande (cast., it.)
glàndula
gla, gland, ghianda
Bellota: grec balanos + àrab balluta
Grec ballein, llançar
* Bala, ballesta, bola, èmbol,
anabolisme, catabolisme, metabolisme,
discòbol, paràbola, bullir
Anglés ball (baló), bullet (bala)
APORTAT PELS ALUMNES
-ula
cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula, mòrula, gà

13. EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA
IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORA
IGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT,
] SE SAP
PER RELACIÓ
GRUA
Si el coneixement no produeix estima, és una
pàtina que salta al primer colp;
si interactua amb el cor, arrela, es carrega de
nutrients, fa gust de compartir.
GENU-s, GENOLL
genuflexió, agenollar, genolleres
genou (fr.), ginocchio (it.),
knee (ang.);
ciutat Genua = Gènova
[cast.: rodilla; roda
rueda]
diftongacions

14. Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes;
i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades
Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de
* LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA
mel
miel; meloso, melifluo
festa
fiesta; festivo
pedra
piedra; petrología, petrificar
gel
hielo; gélido, gelifluxión
ferro
hierro; ferreteria, ferrocarril
ou
huevo; oval, óvulo, ovillo
os
hueso; óseo, osificar
gros
grueso; grosor
poble
pueblo; poblado, población
porta
puerta; portada, pórtico
bo
bueno; bondad
roda
rueda; rodar, rodilla, rótula
FACILITAR ELS TRÀNSITS,
MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES
Indoeuropeu
Alemany: Herz
Neerlandés: hart
Anglés: heart
Intercanvis d’alveolars sordes:
oclusiva –tafricada –z-
kherd
Grec: kardios
cardiopatia, cardiòleg
electrocardiograma
Intercanvis d’oclusives alveolars:
sorda –tsonora –d-
Llatí: cor-dis
COR, cordial, concòrdia,
discòrdia, record
coeur, cuore, corazón

15. ENSENYAMENT EN VALENCIÀ
FOMENTA EL DIÀLEG AMB LES ALTRES LLENGÜES MÉS ESTESES
* Elaboració de regles de transformació entre llengües.
* Producció de nous coneixements a partir de la interacció.
*
Reforçament
d’una
llengua
gràcies
a
les
altres,
per
comparació,
similituds,
diferències,
reflexió
sobre
bases
morfològiques, fonètiques... de cada llengua; el vocabulari adquireix
consistència.
* Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita els
trànsits automàtics entre llengües
* Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que se li
subministren materials the hidrosphere.
1.
The stratosphere is denser than
Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán :
1.
Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que)
1.
La hidrosphère est plus dense que la troposphère.
1.
[Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí
també són fàcils de respondre.]
Latitudo Poli Nortis 90ºN est.
4.
Antipodae distant 20.000 Km.

17. LA LLEGENDA DE L’ARRÒS
ENSENYAMENT DE QUALITAT
CADA DIA NOU,
DIFERENT I MILLOR