¿Per què el solstici d'estiu el dediquem a Sant Joan? La resposta la trobem en l'evangeli de sant Lluc. I ¿per què fem fogueres la nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny)? La resposta la trobem en l'astronomia i en l'intent de fer un sortilegi per mantindre la llum quan el Sol inicia el seu descens sobre l'horitzó. ¿Per què s'associa eixa nit a una major vitalitat de determinades plantes? Potser la bioquímica ens done part de la resposta. ¿Quines són les plantes que tradicionalment s'han associat a la nit de Sant Joan? Mirem en les tradicions, i parlem-ne.

1. SANT JOAN.
CALENDARI, HISTÒRIA I
PLANTES PER A UNA NIT MÀGICA
Daniel Climent Giner

2.  Solstici d’estiu: sant Joan
24 de juny
 Equinocci de primavera:
sant Josep 19 de març
Solstici d’hivern: Nadal
25 de desembre
 Equinocci de tardor
NIT DE SANT JOAN:
LA DEL VINT-I-TRES AL VINT-I-QUATRE DE JUNY
Encarnació: 25 de març

3. EVANGELI DE LLUC. 1.
ANUNCI DEL NAIXEMENT DE JOAN BAPTISTA.
5 En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva
muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet.
6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les
observances del Senyor.
7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.
8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu […]
11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens.
12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell.
13 Però l'àngel li digué: --No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller,
et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan.
14 En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement.
15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant
ja des de les entranyes de la mare. […]
18 Zacaries preguntà a l'àngel: --Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat
avançada.
19 L'àngel li va respondre: --Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te
aquestes bones noves.
20 Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules,
però al seu temps es compliran.
21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari.
22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut
una visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut.
23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva.
24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia
de casa, i pensava:
25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills.»

4. 26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret,
27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i
era descendent de David. La noia es deia Maria.
28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor!
Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.
30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia.
31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.
32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de
David, el seu pare.
33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34 Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et
cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill
de Déu.
36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que
era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes,
37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves
paraules.
I l'àngel es va retirar.
EVANGELI DE LLUC. 1.
ANUNCI DEL NAIXEMENT DE JESÚS.

5. Elisabet... ja es troba al sisé mes [Lluc 1:36]
embaràs de Elizabet
[24 de setembre]
naixement de
JOAN EL BAPTISTA
SANT JOAN
24 de juny
[Festa de sant Joan. Concili Tarraconense de 1242
Marca el final del curs des de 1503,
a l’Estudi General de València]
embaràs de Maria
(sis mesos després del
d’Elizabet)
ANUNCIACIÓ,
ENCARNACIÓ:
25 de març
[inici de l’any; aprovat en el Concili Tarraconense de 1180;
acaba el 1350 (1358 a València)]
naixement de JESÚS
NADAL
25 de desembre

6. 1456. Louvre 1496. National Gallery
Verge de les roques.
Leonardo.

7. Sant Joan Baptista. Tiziano. Escorial
* creu,
* vestit de pèl de camell (Marc 1:6),
* anyell (Joan 1:29)
Sant Joan Evangelista
* àguila
* ploma d’escriure i llibre (evangeli)
* copa de verí, i serp

8. Retaule de l’anyell místic.
Políptic de Gant
Catedral de Sant Bavó.
Gent. Flandes.
Sant Joan Baptista
[anyell al braç,
vestit (inferior) de pèl de camell]
Sant Joan Evangelista
[copa i serp; segons la llegenda àuria
de Jaume de Voràgine (Jacopo da
Varagine), l’emperador Domicià va
ordenar matar Joan ordenant-li que
bevera un vi amb un verí, que va eixir
de la copa sota figura d’una serp]

10. FOTOSÍNTESI
1) FASE LLUMINOSA o FÒTICA [només de dia]:
FORMACIÓ DELS COMPONENTS IMPRESCINDIBLES [NADPH+ i ATP], A PARTIR DE L’AIGUA I LA LLUM
2) FASE FOSCA o QUÍMICA [en qualsevol moment, segons els components disponibles]:
FORMACIÓ DELS COMPOSTOS QUÍMICS: MONOSACÀRIDS, AMINOÀCIDS, ÀCIDS GRASSOS...
[a partir de NADPH+ i ATP de la fase lluminosa, i del CO2 atmosfèric, les sals minerals... ]
¿PLANTES AMB [algunes] PROPIETATS MAGNIFICADES?
¿JUSTAMENT EIXA NIT?
POTSER HI HAJA, EN ALGUNS CASOS, UNA CERTA LÒGICA
DIA
MÉS LLARG

NIT
MÉS CURTA

11. HERBES SANTJOANERES
Herba de sant Joan, pericó
(Hypericum perforatum)
Cinc pètals de
color groc, sovint
amb puntets
negres als
extrems, com en
els estams.
Les fulles,
amb puntets
translúcids
(> perforatum)
que es veuen bé
a contrallum)
Herba de Sant Joan, a
Cocentaina, Planes...
Floreta de Sant Joan, a
Cocentaina...
Sant Joan, a Cocentaina...
Herba de Sant Pere (>
perico?), a Cocentaina...
Perico, a Gorga, Parcent,
Benimantell, Bolulla,
Callosa d’en Sarrià...
Perico bord, a
Benialfaquí...
Pericó, a Benilloba,
Benissa, Pego, Xaló...

12. Hyper + eikon
[ imatge] 
antidepressiu;
ratafies, licor
d’herbeta de sant
Joan
[Seijo, 1980:
1 litre d’aiguardent, un
grapat d’herbes,
125 g. de sucre]
Pomades i ungüents (macerar en oli d’oliva rametes amb flors).
Ús extern per curar la pell afectada per úlceres, ferides,
cremades d’oli calent, inflamacions = vulnerari (de vulnus-
eris, “ferida”, “colp”)
si s’usa convé no prendre el Sol en les hores posteriors.
http://elblogdesuval.blogspot.com.es/2012/01/oleato-de-hiperico.html
Oli de perico

13. HERBES SANTJOANERES
Camamirla, mançanilla, botja de sant Joan
(Santolina chamaecyparissus)
Mata de múltiples
tiges primes i quasi
verticals amb
inflorescències
arredonides i
tubuloses (sense lígules)
Fulles segmentades,
 xiprer 
chamaecyparissus
= xiprer nan)
Sol tenir un color
grisenc i tota la
planta és molt
aromàtica.
Tònic estomacal,
vermífuga.
Llavar els ulls.
Aclarir el color del
cabell.
Creença: infusió amb
nombre imparell de
cabeçoles (5, 7, 9);
gent amb al·lèrgies

14. CARXOFETA DE SANT JOAN
(Leuzea –Centaurea- conifera )
* Els noms dels possibles pretendents s’escriuen a les bràctees, que es
posen a l’ampit de la finestra: la que arreplegue més aigua ho indicarà.
* A Altea i a Moraira les fadrines posaven una carxofeta cremada sota el
llit; si ensendemà havia reviscolat, tindrien un pretendent.
* A Alzira posaven una carxofeta tallada sota el llit; si ensendemà havia
florit, el nom del primer home trobat en eixir indicaria el del pretendent.
Carxofeta de Sant Joan, o de
pastor, a Cocentaina, Gorga...
Carxofeta borda, a Beniarrés...
Carxofa per les almorranes, a
Cocentaina... [se n’han de tindre, de
flors, nones (imparelles) i a la vista]
Cuchara de pastor, a Aspe...
L'oli de la nostra cullereta
de pastor, ja siga per
maceració prolongada o
fregint lleument les
inflorescències, ha estat un
remei valencià com
antiinflamatori i vulnerari
puntual (colps, petites
ferides) i té encara més
fama per a la curació de les
hemorroides o morenes;
depenent de l'ús també hi
ha qui les fa macerades en
alcohol, o bollides just al
moment de requerir el
remei. Fins i tot en moltes
comarques s'ultilitza com a
psicògen al cas de les
morenes, haven de dur a la
butxaca del pantaló 2 o 3
carxofetes tot lo dia.
Emilio Laguna

15. RECEPTA D’EMILI LAGUNA
PER A PREPARAR EL VI DE NOUS
(O D’ANOUS)
(el fruit del nouer o anouer Juglans regia)
1ª etapa
* 9 nous verdes, collides la nit de sant
Joan, i trossejades, per cada litre de vi
negre.
* Es posen a macerar en un recipient de
vidre, tancat, durant 40 dies, a fosques
2ª etapa
* Es filtra; s’afegeix ¼ de litre de conyac o
d’anís, i ¼ de sucre per cada litre;
* s’embotella, i a descansar uns tres
mesos; dura fins a cap d’any.
Tot al voltant del vi de nous son xifres
màgiques i religioses. Les 9 nous, els 40
dies, els 3 mesos.... ¿Com collons no va a
estar per a llepar-se els dits?
Emilio Laguna

16. LA FALAGUERA (Pteridium aquilinum)
Segons la tradició, la Nit de Sant
Joan s'obri “la flor de la falaguera”
i té una vida tan curta que, amb les
primeres clarors del dia, es panseix
i mor.
[La falaguera no fa flor,, sinó esporangis que alliberen espores]
Eres com la falaguera,
que la nit de sant Joan
floreix, grana i se seca
De la persona que es troba eixa flor,
es diu que tindrà sort tot l'any.
Arreplegades les espores que cauen
sobre un drap blanc, i guardades,
protegeixen de tot mal.

17. RITUALS ETNOBOTÀNICS
PER SANT JOAN
Vímer (Salix atrocinerea)
També, amb la figuera (Ficus carica);
antigament a Tabarca, i al Campello...

18. Baladre
Nerium
oleander
Ets com sa flor
de baladre
Que tot cuc n’ha
de fugir
De gràcia n’és
rebaixada
Qui no en fuig
ha de morir
Corones de flors de
baladre, llançades a la
mar (La Vila Joiosa)

19. HERBES SANTJOANERES
Coroneta de sant Joan, santjoanera (Xàbia)
Vidriera, santjoanet (Dénia)
Vidriella (Guadalest, Sella, Vall de Gallinera)
Asguirnalda (el Verger)
(Clematis flammula)

20. I UNA PANACEA
(del grec pan akós, «tot ho cura»)
amb efectes
SEDANT: redueix la força i freqüència del bateg cardíac; s’usa per combatre
l'insomni i les migranyes.
ASTRINGENT: els tanins frenen les diarrees i són hemostàtics locals: afavoreixen
la coagulació de les ferides.
ANTIINFLAMATORI: els mucílags disminueixen les inflamacions.
ANTIESPASMÒDIC: el berbenalol és un glucòsid amb efectes antitèrmic,
uterotònic i vasodilatador renal.
GINECOLÒGIC: les infusions es recomanen per augmentar el volum de llet. Per
evitar menstruacions doloroses.
ANTITUSSIGEN: exerceix un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria
inhibint el reflex de la tos.
DIGESTIU: s'ha comprovat que augmenta la producció de sucs gàstrics en els
animals.
¿DE QUINA PLANTA ESTEM PARLANT?

21. Berbena
Verbena officinalis
eixir al camp a collir les primeres flors que se
n’obriren. Al final, la festa, la revetlla de la
BERBENA

22. I, per suposat...
PER SANT JOAN, BACORES.
VERDES O MADURES, SEGURES

23. Daniel
Climent
I CONTE CONTAT,
JA S’HA ACABAT
EL DE l’EFEMÈRIDE DE SANT JOAN I
LES PLANTES MÀGIQUES
PER A LA NIT MÀGICA DE SANT JOAN
Card de sant Joan
Carlina acaulis
Bellver de Cerdanya,
Pirineu