Treball per a treballar música

1. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CANÇONS DEL FOLkLORE
POPULAR
Treball realitzat per:
RICARDO FERRER MARTÍNEZ
SERGIO GARCIA BERNABEU
JUAN MANUEL HURTADO CANDELA
DAVID LÓPEZ ESCUDERO
CARLOS FERRANDEZ GUNTIÑAS

2. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
INDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. CANÇONS
a. “Mon pare no té nas” Corda
b.“La manta al coll” Corda
c. “Jo Tinc un Armari”Palmes
d.“El tio Pep” Coreografía
e. “La xata Merenguera” Goma Elàstica
3. CONCLUSIÓ

3. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
INTRODUCCIÓ
Espanya, per la seva situació geogràfica va ser receptora durant segles de
influències culturals del més divers tipus. Això dóna lloc al fet que incorpore un
immens i heterogeni cabal de peces musicals vinculades a tots els terrenys de la
tradició i dels costums. Certes cançons presenten nivells d'extraordinària difusió
mentre unes altres, en canvi, es localitzen en zones determinades i algunes,
finalment, pertanyen en exclusiva a una localitat en concret.
Les cançons del folklore popular han anat transmetent-se de generació en generació
mitjançant el canal oral, podem afirmar que constitueixen un recull important de la
cultura dels nostres pobles així com en ocasions també de costums, anècdotes etc.
A aquesta pràctica, trobarem una selecció de cançons de les quals hem dut a terme
un posterior anàlisi així com també la implementació d’una activitat per a cada una
amb la finalitat de dur-les a terme a l’aula.
A continuació presentem les cançons escollides:

4. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
a) CANÇÓ POPULAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA (alacant):
‘’MON PARE NO TÉ NAS’’
Partitura i lletra
Curs al que va dirigit:
Degut a que es una cançó molt simple i podem representar-la fàcilment amb gestos
a la vegada que la cantem, va dirigida als primers cursos de primària, 1er i 2on.
Tesitura de la cançó// Figures rítmiques utilitzades:
Do a La, emprant corxeres semicorxeres, negres, puntet i silencis de negra
corchera.
Descripció de l'activitat:
Farem sentir la cançó a la nostra classe i després un altra vegada però fent servir la
corda i els bots per tal de dur el ritme. Tot seguit, junts, cantarem la cançó i els
alumnes aniran entrant e ixint a botar a la corda mentre augmentem el ritme de la
peça (cada volta que tornem a cantar-la) i a la vegada la velocitat de la corda i per
tant dels bots.
Objectius:
1. Emprar el cos com a element musical.
2. Cantar tots junts la cançó proposta al mateix ritme i saber augmentar-lo
progressivament.

5. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
3. Conèixer les pulsacions de la cançó segons el ritme que portem per tal de
botar a la vegada (coordinació cos oïda)
Continguts:
-Identificació i seguiment corporal del ritme de cançons i peces musicals
-Pràctica de técniques bàsiques de moviment individual i jocs motors.
Criteris d'avaluació:
-Avaluarem la participació a l’hora de cantar, i botar a la corda,
-Observarem qui du el ritme be i qui se perd.
-Avaluarem també el conjunt de la classe perquè serà complicat obtenir valoracions
de tots els alumnes de manera individual.
-Valorarem la capacitat per a interpretar i memoritzar coreografies o indicacions
senzilles a l’hora de seguir el ritme de cançons amb parts o accions del nostre cos
(en el nostre cas botar a la corda)
Indicadors d'assoliment.
-Participa activament en audicions musicals al aula i disfruta fent-ho.
-S’esforcen i mantenen la atenció mentres realitzen una activitat.
-Exploren la veu com a instrument propi.
-Participa activament experimentant les possibilitats del propi cos i disfrutant.

6. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
b) CANÇÓ POPULAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA:
‘’La manta al coll’’
Lletra
La manta al coll
i el cabasset,
mos n’anirem
al Postiguet
La manta al coll
i el cabasset,
mos n’anirem
al Postiguet.
Arreando xim pam pum,
arreando xim pam pum.
Una volta passejava
un guardia “monocipal”
passejant-se per la plaça

7. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
cap amunt i cap avall.
De la bragueta li faltava
la mansaneta i un botó,
per allí se li mostrava
don Joaquin el director.
(Estribillo)
Un volta quan tornava
el tio Pep de l‟horta,
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l‟escaleta
es 5al l un senyoret,
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.
(Estribillo)
Les xicotes de Xixona
s’han comprat una romana
pa pesar-se les mamelles
dos voltes a la semana.
Si tu vols que te la faça
posa’t pantxa cap amunt
i voràs que polseguera
que t‟ix pel forat del cul.
(Estribillo)
Per dos quinzets un puro,
per tres una pipa,
per quatre una guitarra,
per cinc una xica.
El puro pa fumar,
la pipa 6al luir,
la guitarra pa’ tocar
i la xica pa dormir.
(Estribillo).

8. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Curs al que va dirigit:
Aquesta cançó va dirigida concretament per al Segon o Tercer Cicle d’Educació
Primària, degut a la complicació, ja que els xiquets han de saber el valor de cada
una de les notes i quines son les seues posicions, dominar la flauta i saber-se la
lletra de la cançó, per a poder: cantar-la, solfejar-la i tocar-la corrèctament i amb
soltura.
Tesitura i figures rítmiques utilitzades:
Pel que fà a la tesitura, podem dir que hi ha una diferència de notes:
● (Més alta (Més Aguda) :Do’
● més baixa (Més greu) : Re.
D’altra banda, podem dir que les figures rítmiques que ens trobem a aquesta cançó
són:
● FA sostingut després de la clau de Sol.
● Lligadura de prolongació: Signe en forma d'arc que es col·loca entre dues
notes seguides d'igual altura, sumant les durades de les mateixes.
● Calderó: Arc amb un punt en el seu centre, la funció del qual és perllongar la
durada de la nota a voluntat de l'intèrpret.
Descripció de l'activitat:
L’activitat que nosaltres hem pensat, consistirà en que posarem a tota la classe fent
un gran cercle a l’aula, i en quant estiguen així col.locats es repartiran unes cordes i
es posarà la cançó que estem treballant. Dos xiquets agafaran la corda i aniran
donant-li voltes i cada xiquet haurà d’anar clavant-se dins al ritme de la cançó i anar
cantant-la. No hi ha un guanyador en aquest joc, simplement la diversió i
l’aprenentatge d’una manera lúdica. Això si, tots els xiquets hauran de saltar a la
corda, i els que li donen voltes també aniran canviant per a que tots puguen
participar.
Objectius:
1. Comprendre la importància de la música.

9. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
2. Mostrar coneixement de les notes musicals: Blanca, negra, corxera,
semicorxera i silenci de semicorxera.
3. Dominar la entonació de cançons.
4. Interpretar el ritme de la cançó per mig de la dança.
5. Mostrar valors de treball cooperatiu i companyerisme: ajudar al company
sempre que ho necessite i desenvolupar l’empatia​.
Continguts:
-Valoració del silenci com element indispensable per al exercici de l’atenció durant la
audició musical.
-Valoració del patrimoni musical i disfrute amb l’audició d’obres amb actitut oberta a
noves propostes.
-Actitut atenta i Respectuosa a les normes de comportament durant l’audició musical
en els diferents contextos.
-Interés per anar i participar en diferents actuacions musicals en viu: festivals,
celebracions, concerts.
-Interés i comentari raonat de la música de diferents géneres i estils, respectant les
opinions i els gustos de la resta.
-Esforç, força de voluntat. Constancia i hábits de treball. Capacitat de concentració.
Adaptació als canvis. Resilencia, superació d’obstacles i fracasos. Ús d’estrategies
d’aprenentatge cooperatiu i per projectes.Búsqueda d’orientació o ajuda quan es
necessite de forma precissa.
-Exercicis per a la millora de l'entonació.
-Ampliació del repertori de cançons al unísono diferenciant l'estrofa i la tornada.
-Coordinació i sincronització individual i col·lectiva en la interpretació vocal.
-Responsabilitat en la interpretació vocal en grup i respecte per les aportacions dels
altres i per la persona que assumeix l'adreça.
-Pràctica de tècniques bàsiques de moviment grupal: figures de dansa en fila i en
cercle, desplaçament per parelles i en xicotets grups, ball en parelles, coordinació
amb el grup.
-Traducció a moviment la representació d'elements musicals com la forma, el ritme i
la melodia.
-Valoració de la dansa com a aportació al patrimoni cultural i en relació a altres arts
escenogràfiques.
Criteris d’avaluació:
-Reconèixer i apreciar exemples variats d'obres de diferents estils i autors de la
nostra cultura a través d'audicions en l'aula i el centre, mostrant un comportament

10. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
adequat a cada moment, i expressar opinions raonades verbalment i de forma
escrita, amb actitud oberta i respectuosa davant els gustos aliens.
-Captar el sentit global i analitzar de forma crítica i tenint en compte la intenció de
l'emissor textos orals reconeixent idees principals, secundàries i participar en
converses i col·loquis sobre temes escolars, dialogant per a resoldre els seus
conflictes i expressant els seus punts de vista de forma respectuosa.
-Seguir instruccions de tasques d'aprenentatge mantenint l'atenció mentre les
realitza adaptant-se als canvis sense desanimar-se davant les dificultats, demanant
ajuda si la necessita.
-Interpretar cançons i cànons a 3 veus que puguin contenir l'escala completa a partir
de la seva lectura en el pentagrama o per imitació, així com improvisar en grup
diversos efectes amb la veu, de manera sincronitzada i respectant les aportacions
de la persona que dirigeix.
-Participar en equips de treball realitzant la part de tasca que li correspon per
aconseguir metes comunes, acceptant el seu rol, fent aportacions i ajudant als altres
membres del grup i expressant les seves emocions davant els conflictes de forma
respectuosa i utilitzant el diàleg igualitari.
-Improvisar coreografies que representen la forma, el ritme i la melodia d'obres
escoltades i treballades en l'aula, i interpretar danses tradicionals valencianes
valorant la seua aportació al patrimoni cultural.
-Representa la pulsació i l'accent amb el cos, identificant-los i fent un seguiment
corporal (caminar - palmells) en l'audició de peces instrumentals i cançons.
Indicadors d’assoliment:
-Realitza una escolta atenta i silenciosa de peces variades.
-Escolta de forma atenta i silenciosa mentre participa en les audicions de qualsevol
tipus, fora i dins del centre.
-Expressa verbalment i per escrit les seues opinions sobre la música que escolta,
amb actitud oberta i respectuosa davant els gustos aliens.
-Segueix les instruccions per a realitzar una tasca d’aprenentatge de més de dues
activitats mantenint l'atenció fins a finalitzar-la.Identifica les dificultats que
experimenta en la realització d'una tasca sol·licitant ajuda de forma precisa i
detallada​.
-Participa en la interpretació grupal de cançons assumint responsabilitats i
respectant les aportacions dels altres i a la persona que assumeix l'adreça.
-Exerceix correctament el seu rol en un equip de treball i ajuda als altres membres
del grup a complir amb el seu.
-Utilitza el diàleg igualitari per a resoldre conflictes habituals expressant la seua
disconformitat o desgrat triant el moment i la forma més oportuna i respectuosa i
mantenint la calma davant els obstacles i malentesos (empatia).

11. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
-Explora les possibilitats del propi cos com a mitjà d'expressió a través de jocs
rítmics i activitats de moviment, on experimente la pregunta/resposta, el ressò i el
ostinato a través de l'escolta, de manera gojosa i participativa.Interpreta memoritza
senzilles coreografies i danses grupales, practicant tècniques bàsiques de moviment
individual i jocs motors: pas saltat, pas a tres, postura corporal, control de l'energia i
del moviment, etc.

12. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
c) CANÇÓ POPULAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA:
‘’Jo tinc un armari.’’
Partitura:
Lletra:
Jo tinc un armari molt ben arreglat amb quatre
escudelles i un plat foradat. (x2)
Jo vaig a l‟Havana que van els fadrins, la gorreta roja
i els pols van per dins. (x3)
Maria la xirivia trencadora de llibrets,
sa mare la Marmolada davant de tots els xiquets.
Maria la xirivia trencadora de
setrills,
son pare la Marmolada davant de tots els fadrins.
El que es case en una gepia, si cerquen la miren bé.
El que es case en una gepia, després no li tinga
enveja al que por mica la té. (x2)
Després no li tinga enveja. La que diu que trenta en
te, en este carrer está.
La que diu que trenta en te. I diu que aunque no la

13. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
volen I jo que la deixaré. (x2)
En aquest carrer està.
Maria la xirivia trencadora de llibrets
Sa mare la Marmolada davant de tots els xiquets.
Maria la xirivia trencadora de
setrills
Son pare la Marmolada davant de tots els fadrins.(x3)
Curs al que va dirigit:
Cançó popular dirigida a nens del segon cicle de Primaria doncs ja sabem tocar la
flauta, cantar i solfejar-la sencera.
Tesitura i figures rítmiques empleades:
La diferencia de notes és la més aguda es la nota SI i la més grau es SOL, també
podem diferenciar dins de les figures rítmiques les següents, el puntet col.locat a la
dreta de la nota i que suma a questa la meitat del seu valor, i el sostingut, qué
augmenta un semitó l´altura de les notes.
Descripció de l´activitat:
Els nens es agruparan per parelles on hauran d´acompanyar el ritme de les cançons
donant palmes i colps a les cames. Després de qué els nens coneguen bé la canço
sabent que parts es repeteixen i quin es el seu estribillo, els donarem unes pautes a
les parelles per a que sapiguen que tipus de palmes o colps han de donar.
Començara la cançó i els nens al començar la lletra hauran de donar una palma amb
ells mateixos i xorcar els dos mans amb la seua parella una vegada. Després al
començar la part de ´L’Habanna...´ el fara la primera vegada de l’estrofa amb el
mateix ritme que el començament i la repetició canviant, perque es més rapid el
ritme, donant dos palmades soles i xocant les dues mans una vegada amb el
company. Al començar el estribillo es canviara la forma de les palmes donant dos
soles i després en diagonal una palma esquerra amb l’esquerra de la parella, altres
dos soles i en diagonal dreta amb la parella. En la continuació de la cancó ells ja
sabran quin ritme de palmes hauran de seguir si una palma soles i una amb la

14. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
parella (ritme lent), el ritme més ràpid o el ritme corresponent al estribillo.
Objectius:
1. Conèixer obres interpretades amb percussió corporal.
2. Classificar registres de la veu, soprano, tenor..
3. Reconèixer silencis i observar amb la practica la seva utilitat.
Continguts:
-L´escolta a través de l´audició d’obres representades amb percussió corporals,
distintes veus humanes i silencis.
-Música, moviment i dança, coneixent així algunes cançons populars de la nostra
terra a més de l’ampliació del repertori musical.
Criteris d’avaluació:
-Reconeixer i apreciar obres de la nostra cultura i terra a més de demostrar un
comportament adequat en cada moment i expressar opinions respect els gusts.
-Conseguir improvisar coreografies i colps que representen el ritme i melodia de la
cançó, valorar l’aportació de patrimoni cultural.
Indicadors d’exit:
-Identifica peces senzilles i variades de la nostra cultura, a més.
-Expressar i ampliar els seus gusts i referencies.
-Explora la possibilitat de colps, palmades d’un mode participatiu, disfrutant.
Memoritza coerografies senzilles i danses grupals a més d’improvissar
Identifica peces senzilles i variades de la nostra cultura, a més
-Expressar i ampliar els seus gusts i referencies.
-Explora la possibilitat de colps, palmades d’un mode participatiu, disfrutant.
Memoritza coerografies senzilles i danses grupals a més d’improvissar.

15. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
d) CANÇÓ POPULAR DE LA COMUNITAT VALENCIANA:
‘’El Tio Pep’’
Lletra:
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;
el tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Una tartana i un burro, tio Pep;
una tartana i un burro, tio Pep,
per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

16. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, tio Pep;
el tio Pep ja té el burro, tio Pep,
que molts diners li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Que molts diners li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I en pujar una revolta, tio Pep;
i en pujar una revolta, tio Pep,
la tartana s’ha trencat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
la tartana s’ha trencat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El ruc li ha pegat tres pataes, tio Pep;
el ruc li ha pegat tres pataes, tio Pep,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Té dos costelles trencaes, tio Pep;
té dos costelles trencaes, tio Pep,
i tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep torna a Muro, tio Pep…

17. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
(Açí tenim una escultura del Tio Pep, personatge popular de la
Comunitat Valenciana i protagonista d’aquesta cançó, a més apareix en
altres cançons populars com una que ja hem mencionat, ​La manta al
coll.)
Un volta quan tornava
el tio Pep​ de l‟horta,
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l‟escaleta
es 5al l un senyoret,
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.
Curs al que va dirigit:
Aquesta cançó pot començar a donar-se al primer cicle d’Educació
Primària, tot i que per a poder treballar tota la cançó completa sería
necessari fer-ho amb alumnes més majors, com per exemple de
quart o quint curs d’Educació Primària.

18. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Tesitura i figures rítmiques utilitzades:
-La nota més alta (més aguda) és Do agut, i la nota més baixa (més
greu) és Re.
-Les notes es comprenen de corxeres (1st), negres (1t) i blanques
(2t). També trobem el silenci de blanca (2t) i el silenci de negra(1t).
-El puntet: es posa a la dreta, i suma la mitat del temps de la
nota a la que acompanya.
- La lligadura: junta dues notes de la mateixa altura sumant les
dues duracions.
- El sostingut: es posa a l’esquerra de la nota i puja un semitó a
la nota que acompanya.
-El calderó: es posa damunt o davall de la nota, i pretén
prolongar la duració a voluntat de l’intèrpret.
Descripció de l’activitat:
L’ activitat constarà constarà en tocar la primera part de la cançó (el troç de la
partitura) amb la flauta, i a continuació, cantar-la tota en conjunt amb els alumnes.
Per a acompanyar aquesta cançó, farem una activitat en la qual hauran d’aprendre
la cançó i després saltaran la goma amb uns passos senzills per a que noes cauen.
Les xiques es posaran la goma agafant-la als turmells i després aniran pujant-lo per
a que siga més complicat a l’hora de saltar la goma
L’activitat es realitzarà en el grup gran de classe, és a dir, tots els
companys a la vegada. Formaran un cercle on el mestre es situarà
al mig, i els ensenyarà com fer-ho.
Objectius:
1. Saber tocar la flauta
2. Cantar cançons populars.
3. Conèixer cançons populars de la nostra cultura.
4. Realitzar l’activitat de manera cooperativa i dinàmica.
5. Reconèixer les parts de la lletra de la cançó​.

19. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Continguts:
-Valoració del patrimoni musical.
Interés per assistir i participar en diferents actuacions musicals.
-Esforç, constància, hàbit de treball, concentració, adaptació
-Ús d’estratègies d’aprenentatge cooperatiu.
-Coordinació i sincronització en la interpretació vocal.
-Aplicació d’estratègies d’aprenentetge.
Desenvolupament de projectes en equip, transformar idees, complint amb la seua
part del treball en tasques que impliquen diferents companys.
-Utilització de tècniques bàsiques de moviment.
-Traducció a moviment la representació d’elements musicals com el ritme, la melodia
i la forma.
-Invenció de coreografies en diferents estils.
-Valoració de la dansa com aportació al patrimoni cultural.
Criteris d'avaluació:
-Seguir a instrucció de tasques d’aprenentatge prestant atenció mentre es realitze
l’adaptació.
-Reconèixer i apreciar exemples d’obres i de diferents estils i autors mitjançant
videos en l’aula, mostrant un comportament adequat expressant opinions raonades i
respectuoses.
-Interpretació musical: Improvisar respectant els torns.
-Improvisar i planificar la coreografía de l’obra treballada en l’aula.
Indicadors d’éxit:
-Identificar la cançó de la nostra cultura en audios.
-Prestar atenció mentre es realitze alguna activitat.
-Seguir amb atenció les instruccions per a realitzar l’activitat.
-Participar activament en la interpretació grupal de la cançó, disfrutant-ho.
-Assumir responsabilitats i respectar les aportacions dels companys.
-Practicar les tècniques bàsiques del moviment grupal: dansa en fila ien cercle, i
xicotets desplaçaments.
-Coordinació amb la resta de companys.

20. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
e)CANÇÓ POPULAR D’ALACANT:
‘’LA XATA MERENGUERA’’
Lletra
La xata merenguera
vuit, nou, deu

21. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
com és tan fina
trico trico trau
com és tan fina lairó
se’n va a Benifaió lairó.
Es pinta els colorets
vuit, nou, deu
amb gasolina
trico trico trau
amb gasolina lairó
lairó lairó lairó lairó
L’alcalde de Sollana
vuit, nou, deu
té una burra
trico trico trau
té una burra lairó
vestida en camisó lairó.
ElsQue es menja les garrofes
vuit, nou, deu
en coca fina
trico trico trau
en coca fina lairó
tomaca i pimentó lairó.
Curs a la qual va dirigida.
Aquesta cançó va dirigida a alumnos entorn als 10 anys, es a dir, de tercer y quart
de primària, ja que els xiquets deuen haver treballat el exercici de lateralitat

22. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Tesitura de la cançó// Figures rítmiques utilitzades.
La tesitura de la partitura per a flauta dolça, es del Do sota la primera línia del
pentagrama fins al Re una vuitena per damunt.
La figura rítmica que més es repeteix son les negres i les corxeres, també amb
presència de silencis de negra y de corxera que alteren el ritme de la canço
Descripció de l'activitat.
Per a l’aprenentatge de ​La xata merenguera​, utilitzarem el recurs de la goma
elàstica.
Farem una activitat en la qual hauran d’aprendre la cançó i després saltaran la goma
amb uns passos senzills per a que no es cauen.
Les xiques es posaran la goma agafant-la als turmells i després aniran pujant-lo per
a que siga més complicat a l’hora de saltar la goma​.
Objectius.
E​ls objectius que es pretén aconseguir seran:
1. Aprendre a cantar les cançons amb una intenció artístico- musical clara.
2. Fer interpretacions amb el cos.
3. Mostrar interès i respectar les creacions musicals dels companys.
4. Utilitzar el cos com a instrument musical.
Continguts.
Curiositat per descobrir i experimentar amb les possibilitats sonores del propi cos i la
veu.
Audició d'obres vocals i identificació de diferents agrupacions (solista, duo, trio,
cor).Pràctica de jocs per desenvolupament de la tècnica vocal i instrumental.
Memorització i interpretació d'un repertori de danses i seqüències de moviments
fixats i inventats.

23. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Criteris d'avaluació.
-Identificar peces senzilles i variades de la nostra cultura a través d'audicions a
l'aula, mostrant interès i respecte, i expressar verbalment sensacions i gustos
personals sobre les mateixes a través de diàlegs.
-Instruccions de tasques d'aprenentatge mantenint l'atenció mentre les realitza
adaptant-se als canvis sense desanimar-se davant les dificultats, demanant ajuda si
la necessita.
Indicadors d'assoliment.
- Descobreix i reconeix sons produïts amb el cos i la veu.
- S'adapta als canvis que suposen les diferents activitats sense desanimar-se
davant les dificultats.
- Comprèn i utilitza el vocabulari de l'àrea del nivell educatiu quan treballa amb
els seus companys en activitats cooperatives.
- Reconeix el seu rol i el dels seus companys en un equip de treball i mostra
confiança en les seues possibilitats mentre ho posa en pràctica.
Conclusió:
A la vegada que hem rememorat cançons que sovint sentíem a la infància hem
aplegat a la conclusió que cal treballar per a que la cultura popular es mantinga i
no es perga ja que mitjançant la mateixa podem transmetre els coneixements que
demana la actualitat.
La cultura popular tradicional constitueix motiu de participació comunitària, on
emergeixen valors, tradicions, memòria històrica, costums, que passen de
generació en generació per a convertir-se en vertader patrimoni. És important
destacar el paper que juga l'imaginari popular on es va ha sedimentar, per a anar
conformant la memòria històrica en una comunitat, nació o regió determinada.

24. MÚSICA PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
MAGISTERI D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Aquesta esdevé mitjà, espiritual i material del coneixement de la història, la identitat
i de reconeixement de cada individu o comunitat humana amb la seua cultura. És
per això que la conservació dels costums, hàbits, formes de vida, pot aconseguir-se
a partir d'una major *concientización en la comunitat i en els actors socials que a ell
es troben vinculats, per a l'acte realització de la comunitat des de la potenciació de
la cultura com a factor del desenvolupament. En aquest sentit resulten essencials
l'ensenyament, promoció i aplicació d'accions per a educar a la comunitat en una
cultura d'amor per mantindre les seues tradicions.
Hem gaudit duent a terme aquesta pràctica de manera grupal i amb la col·laboració
de tots els membres del grup i considerem que activitats com aquesta ens
permetran estar preparats per a fer un bon treball a l’aula el dia de demà.