Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Diari del 07 de març del 2018

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar...
2 Dimecres, 7 De març Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospita...
3Dimecres, 7 De març Del 2018
Avui és notícia
Ni la reducció de l’Impost sobre
les transmissions patrimonials
(ITP), ni la...
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 40 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Similares a Diari del 07 de març del 2018 (20)

Anuncio

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 07 de març del 2018

  1. 1. APRIMA’T SENSE PASSAR GANA Sota control mèdic T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040 C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA) DESCOMPTE del 10% presentant aquest anunci www.bondia.ad/tel.808888/fax828888 També ens trobarà www.bsa.ad Mésserveis, més banca, més online! els 100 primers Ara,atenció al client24h en elnostreper l. Pensi en el futur PLANS DE PENSIONS BSA Dimecres, 7 De març Del 2018 Núm. 3.511 / aNy 15 C/ Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella Tel: 00 376 800040 Conferència sobre els PEELINGS M È D I C S amb la Dra. Sanjuan Almacellas 08 de Març a les 18:30h Invasió marsupial jordi casamajor Il·lustrador aLEXaNdra GrEBENNiKoVa Autora Un món sense fronteres Bru Noya Periodista OPINIÓ Els comuns no volen reduir l’iTP ni la cessió obligatòria Les corporacions creuen que perquè hi hagi més pisos de lloguer cal eliminar els apartaments turístics il·legals avUI és NOtícIa pàgina 3 jONathaN gIl aNdOrra pàgina 7 El grup EFta visita andorra per conèixer de primera mà quina és la realitat del país aNdOrra pàgina 6 aNdOrra pàgina 9 L’ocupació hotelera del mes de febrer es va situar en el 84,5% aNdOrra pàgina 10 Els nous dirigents del Sitca tenen l’objectiu de revifar el sindicat cUltUra pàgina 17 Les morts de Franco, segons Albert Villaró i Joan-Lluís Lluís El servei de Trobada Familiar, a punt
  2. 2. 2 Dimecres, 7 De març Del 2018 FARMÀCIES DE GUÀRDIA CATALÀ EXPRÉS TELÈFONS URGÈNCIES Servei Urgent Mèdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000 Urgències (la Seu) 973 35 29 42 Hospital (la Seu) 973 35 00 50 Transport Sanitari Programat 871 116 Creu Roja 808 225 Policia 110 Policia Municipal (la Seu) 092 Mossos d’Esquadra 088 Bombers 118 Bombers (la Seu) 085 Ambulància (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115 Andorra Telecom (Inf. nacional) 111 Andorra Telecom (Inf. internacional) 119 D’interès Andorra la Vella Farmàcia Pasteur Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970 Pas de la Casa Farmàcia del Pas C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711 Què significa bacanard? Significa ‘curt d’enteniment’. No siguis bacanard! Pizzeria - asador ITALIAda Corrado Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118 Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella Principat d’Andorra Vols tastar la inimitable pizza italiana feta a mà i al forn de llenya? Només la podràs trobar a Italia! Els seus pizzers italians us esperen! Per cadascuna de les pizzes que t’emportis a casa tens una beguda gratuïta inclosa. alsa.es Gaudeix del nou servei Supra! Andorra - Barcelona 33,25€ anada i tornada SORTEGEM AQUEST COTXE TARGETA DINÀMICA AMB LA ** Fes només 4 compres mínimes de 30€ i entraràs en el sorteig d’un Hyundai i20 5P MPI 1.2 85 CV INFONEU Aquesta previsió i cotes poden variar en funció de les condicions meteorològiques. Cotes cm Risc d’allaus Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes Telèfon estació Cotes cm Risc d’allaus Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes Telèfon estació Cotes cm Circuit de fons Pistes obertes Qualitat de la neu Accessos Telèfon estació 145/250 3/5 Pols Oberts 14/15 28/28 739 600 80-130 12 km 4/4 Primavera Oberts 741 444 140/200 3/5 Pols Oberts 30/30 44/44 878 000 130/210 3/5 Pols Oberts 69/70 127/127 872 900 EL TEMPS VENT FORT DE L’OEST I RESTES DE NEVADES El pas del front d’ahir ha deixat nevades moderades a la cara nord i avui encara poden continuar en aquesta zona, però es reduiran molt ràpidament a partir de mig matí. Les temperatures seran baixes, amb vent de l’oest al nord-oest entre fort i moderat als cims. Cap al centre i sud de les Valls hi haurà força clarianes i el temps serà molt més estable i assolellat. Que tinguin un BonDia. Avui 6 10 13 -2 0 2 mín. mín. mín. Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu max. max. max. diJOUS diVENdRES Canillo -4/2 Pas de la Casa -7/-2Encamp -3/3 Ordino -3/3 La Massana -3/4 Escaldes - Engordany -2/5 Andorra la Vella -2/6 Sant Julià de Lòria -2/7 La Seu d’Urgell -3/9 Puigcerdà -5/2 L’Ospitalet -5/1
  3. 3. 3Dimecres, 7 De març Del 2018 Avui és notícia Ni la reducció de l’Impost sobre les transmissions patrimonials (ITP), ni la reducció de la cessió obligatòria per a promocions del mercat de lloguer. Els comuns no estan d’acord amb aquestes dues mesures, que són competència de les corporacions i que l’1 de març passat, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xa- vier Espot, va anunciar al ple del Consell General com a algunes solucions per al problema del mercat del lloguer. Els comuns consideren que és un tema que s’ha de solucionar, però propo- sen estudiar altres mesures. Al- gunes parròquies, com Canillo i Encamp, veuen que el problema que els afecta és l’auge dels apar- taments turístics, i en aquest cas, el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, va dir que “s’han d’eliminar els apartaments turís- tics il·legals”. Així ho van traslla- dar els mandataris comunals al cap del Govern, Antoni Martí, i al ministre Espot, ambdós pre- sents ahir al migdia en la reunió de cònsols celebrada al Comú d’Escaldes per exposar aquestes mesures. Unes mesures que l’execu- tiu ha anunciat sense parlar-ne abans amb les corporacions co- munals, que ara diuen que no es- tan d’acord a aplicar-les. Pel que fa a la reducció de la cessió obli- gatòria, Mandicó va afirmar que des dels comuns no s’havia vist amb bons ulls “perquè conside- rem que les cessions han de tenir una línia al llarg del temps i al- gunes construccions no tirarien endavant si s’esperen o no les re- duccions”; per altra banda, con- sidera que serà complicat “per- què suposa la modificació dels plans urbanístics”, va dir Man- dicó. Segons el cònsol de Canillo, aquesta cessió “no es tocarà”. Pel que fa a la reducció de l’ITP, con- sideren que “s’ha d’estudiar com fer-ho, perquè s’ha d’aplicar si hi ha transacció immobiliària, si no, serà complicat”, va comentar Mandicó. Per tot això, els cònsols estan oberts a estudiar mesures per promoure el mercat del lloguer, però no les que va anuncar l’exe- cutiu “perquè no podem anar aplicant rebaixes fiscals, ja que els pisos els continuem tenint plens i els serveis s’han de con- tinuar donant”, va comentar el cònsol canillenc. Segons Mandi- có cada parròquia pot tenir una problemàtica diferent en aquest mercat. Així, Canillo, diu, “s’ha detectat que el problema és que no renoven els contractes de llo- guer” perquè volen convertir-los en apartaments turístics. La gravació dels pisos buits, proposada també per Espot, és considerada pels comuns com una cosa complicada “perquè s’haurà de veure per què tenen els pisos buits; alguns els hi te- nen perquè els suposa una des- pesa molt gran adaptar el seu pis vell a les noves normes urba- nístiques”, va dir Mandicó. Així, s’ha acordat que en la propera re- unió de cònsols es posin sobre la taula algunes altres mesures pro- posades per les corporacions per millorar el mercat del lloguer. TARGETA ANDORRA CARD Per altra banda, també s’ha par- lat de les novetats en Infoturis- me anunciades pel ministre de Turisme, Francesc Camp, als cònsols. Es vol crear una targeta de fidelització per als turistes, i els establiments comercials i turístics s’hi podran afegir. Es dirà Andorra Card. A més també es preveu proposar un producte nou familiar, com un circuit d’es- cultures o de jocs a l’aire lliure, que es farà a través d’un concurs per a diferents artistes. A més, els cònsols han propo- sat al ministeri de Medi Ambient l’acord pel qual sigui obligatòria la mostra d’ADN per la tinença dels gossos per poder aplicar l’or- dinança sobre les tifes. Finalment, els comuns hau- ran d’adaptar la reforma de la funció pública a la seva ordina- ció, que suposarà adequar-se als concursos de mobilitat interna entre personal dels comuns, Go- vern i Justícia. Els comuns, en contra de tocar l’ITP i Ia cessió per promoure els lloguers Parròquies com Encamp i Canillo proposen eliminar els apartaments turístics il·legals i estudiar altres mesures Reunió de cònsols P.G. andoRRa la Vella Els mandataris comunals reunits ahir al Comú d’Escaldes van rebre la visita del cap de Govern,Antoni Martí, i del ministre Xavier Espot. agències el Ts obliga el govern a pagar el 50% del que cada comú havia demanat per impagaments prescrits el ple del Tribunal superior de Justícia ha donat la raó als comuns i culpa el govern en el cas de funcionament anormal de l’administració de Justícia, que ha fet que les corporacions no hagin pogut cobrar liquidacions tributàries i sancions administratives. el Ts reconeix que s’han de reparar els perjudicis derivats d’aquesta disfunció de la Justícia, però fixa la indemnització en el 50% de l’import reclamat. les raons són que, per una banda, alguns dels casos presentats pels comuns ja tenien un termini mitjà d’entre un i dos anys i, per tant, es reduïa el marge d’actuació de la Batllia. i, per l’altra, alguns dels cobraments eren expectatives perquè s’adreçaven a persones que havien mort, s’han absentat del país o són insolvents. “no estem contents perquè ha estat el mal funcionament de la Justícia que ha provocat que els que no han pagat continuïn sense pagar; no estem satisfets que sigui el govern qui hagi de pagar i que s’hagi arribat fins aquí, però sabem que, amb la nova llei de base tributària, això ja s’ha acabat”, va explicar la cònsol major d’escaldes, Trini Marín. les parròquies (tal com explica el quadre) cobraran entre 22.092, la que menys, a més d’un milió, la que més, la capital. Andorra la Vella 1.133.482 € Escaldes-Engordany 165.289 € Encamp 400.482 € Canillo 111.181 € Sant Julià de Lória 22.092 € La Massana 67.001 € Ordino 27.524 €
  4. 4. OPINIÓ4 Dimecres, 7 De març Del 2018 La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa. Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad DIRECTORI El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra. dipòsit Legal aNd. 114-2004 Els cònsols es van manifestar en contra d’algunes de les mesures anunciades pel Govern per fer front a la falta d’habitat- ges de lloguer, que ahir els van presentar el mateix cap de Govern i el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior. ni la reducció de l’Impost de transmissions patrimo- nials (ITP) ni de la cessió obligatòria els semblen bé a les corporacions locals i, per tant, no es podran portar a terme. Els comuns consideren que el problema principal que s’ha de resoldre és el dels apartaments turístics il·legals, ja que, segons afirmen, és prioritari perquè hi hagi més oferta de pisos de lloguer. La situació posa en evidència que les mesu- res elaborades per la taula de treball, que es va constituir amb aquesta finalitat, a més d’arribar tard, no han estat prou elaborades ni consensuades. Per tant, fa l’efecte que n’hi ha algunes que es formu- len més de cara a la galeria que pel fet que es cregui que poden incidir realment en el mercat d’habitatges de lloguer. Un Go- vern que es vanaglòria reiteradament de la bona col·laboració entre administraci- ons, hauria d’haver consultat prèviament els comuns per analitzar conjuntament la viabilitat de les iniciatives abans d’anun- ciar-les a so de bombo i platerets al Con- sell General. Primer revés a les mesures pel problema dels lloguers EDITORIAL només té 24 anys. Els va fer ahir. Està cedit per l’FC Barcelo- na Lassa i compleix la seva se- gona cessió com a professional del bàsquet. La primera va ser al Fuenlabrada. Moussa Diagne té pinta a simple vista de ser un bon tipus i, com a jugador, amb moltes coses per millorar, és tot cor. A vegades, massa i tot. Ja ho diuen que la potència sense control no és bona. És un 2,11 molt físic i força saltimbanqui. no dona mai una pilota per perduda i sempre va passat de voltes. A vegades és bo i moltes vegades el perjudica. Està en un moment en què ha d’aprendre a autogestionar-se aquest excés d’energia que té si vol ser un pi- vot important per a l’ACB i tam- bé, qui sap, a l’nBA. A ell, més que a d’altres, li ha costat molt arribar a guanyar-se les garro- fes en el difícil món del bàsquet professional. Va arribar l’any 2010 a Espanya, més en con- cret, a Torrejón de Ardoz. Tenia 16anys.Iabansd’aixòvaajudar la seva família a guanyar diners a casa fabricant sabatilles –ara les regala als aficionats... És la vida. Té un físic és privilegiat, però la seva tècnica encara està per depurar. Les seves ganes de fer coses i també per guanyar li van jugar una mala passada diumenge a la pista de l’Iberos- tar Tenerife. Se li van creuar els cables i va protagonitzar una imatge violenta amb el seu tèc- nic,JoanPeñarroya.Elclubliva obrir expedient i és que la imat- ge va fer la volta per les xarxes. Un aprenentatge més per al bo del Moussa. Anar a dues-centes pulsacions a la pista i fer-ho per jugar bé tant en defensa com en atac és bo, però si aquestes pulsacions només les fa servir quan no li surten les coses això no és bo per a ell ni, en especial, per l’equip. Toca pensar abans d’enfadar-se amb el món.... Moltes felicitats Moussa, però... S’HauRIa d’HaVeR CoNSuLTaT eLS CoMuNS DONANT LA NOTA Xavier Espot El servei de Trobada Fa- miliar és ja una realitat a l’edifici Clara Rabassa des- prés que el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior l’inaugurés ahir. 12345 Núria Gras L’Associació de trasplantats i donants d’òrgans lluita des de la seva creació per una llei de donació d’òr- gans, que l’executiu ja està elaborant. 12345 Antoni Martí Els comuns es van manifes- tar ahir en contra d’algunes de les mesures anunciades pel Govern per fer front a la falta d’habitatges de llo- guer. 12345 Yolanda Varela La conselleria d’Educació de l’ambaixada d’Espa- nya organitza un any més l’olimpíada de Matemàti- ques, que comptarà amb prop de 800 participants. 12345 OPINIONS A LES XARXES ANA @Arxiu_Andorra La primera dona consellera d’Andorra va prendre possessió del seu càrrec el 20 de novembre del 1984, va ser la Sra. Mercè Bonell i Bertran. Govern d’Andorra @GovernAndorra Visita del Grup de treball de l’Associ- ació Europea de Lliure Comerç (EFTA) del Consell de la Unió Europea orga- nitzada pel Ministeri d’Afers Exteriors Víctor duAso Periodista BAIXADA DEL MOLÍ, 5 TUITENQUESTA creus que la negociació entre sindicats i Govern sobre la Llei de la Funció Pública es tancarà dilluns amb algun acord? sí No 6% 94%
  5. 5. OPINIÓ 5Dimecres, 7 De març Del 2018 Obro fil. No és Twitter, però el tema pot tenir continuïtat. Com aquelles cartes als lectors de La Vanguardia sobre un suposat ocell gegant que sobrevolava Barcelona, la col·locació del pa- per higiènic o els mitjons. Els de rombes, que dels altres i d’algu- nes peces de roba ja n’ha escrit en aquest espai l’admirat Txema Díaz-Torrent. Ara el que m’ocupa i em preocupa és aquesta invasió de gent amb unes parques que es diuen Napapijri. N’hi ha a tot arreu i si s’ajun- tessin tots els seus posseïdors fa- rien la volta al país. És l’uniforme oficial dels Jocs Olímpics d’hi- vern de l’asfalt. Està tenint el ma- teix impacte que la jaqueta groga de Zara. Fins i tot a Andorra ja se la coneix com la parca de la vaga, si és que s’arriba a fer, perquè la porten alguns dirigents sindi- cals. Serveix per no passar fred al Cercle Polar Àrtic o a Andorra la Vella, però el més important és la butxaca o borsa marsupial. És el millor mètode per acabar amb les bosses de plàstic perquè hi cap tota la compra del mes i serveix també per incubar un osset. Els Napapijris són a cada carrer, en tombar la cantonada, a la feina, al supermercat, al clípol i a la sopa. I vols fugir, però aquella bandera de Noruega que hi ha al pit sem- pre és més ràpida. Hi ha clubs esportius juvenils que no han hagut de comprar xandalls perquè tots els juga- dors portaven la mateixa parca vermella. És una plaga i des de fa dies m’ha entrat l’angoixosa sen- sació d’haver estat en coma social durant mesos, sense haver-me adonat que un nou moviment s’estava forjant al meu país, sen- se haver advertit el que passava al meu voltant. Però no: els mo- viments ara triguen a muntar-se el mateix que tarda un influencer a Instagram a sortir amb un pro- ducte nou i el temps que inver- teix a arribar-te la tramesa exprés d’Amazon. Perquè ja se sap que un sac de patates infectat amb varicel·la pot convertir-se en la peça de roba més cobejada si se la posen quatre famosets com Borja Thyssen, cònsol emèrit de la república Napapijri d’Escaldes- Engordany. Éspossiblequeunaesquadrilla de drons deixés caure anoracs sobre cases d’influencers com si llancés sacs d’ajuda humanitària. Per això tornes un dia caminant a casa i et creues amb un exèr- cit uniformat que sembla haver estar esperant un senyal per ar- mar-se i prendre els carrers amb un cop d’Estat tèxtil. Vestit amb aquesta parca t’has de sentit un caçador de balenes o un Thor an- dorrà. Alguns ja estan començant a desconfiar. Tanta bandera norue- ga al tòrax no pot passar desaper- cebuda. La moda s’està conver- tintenporaunainvasióodinista, a una turba devíkingsdisposatsa trencar el nostre estimat estil de vida pirinenc. Saquejos, boles de foc,ballestes,catapultes,icapsde porc enforquillats en pals perquè no totes les invasions tenen la salvatge espontaneïtat de Jenni- fer Lawrence a la cerimònia dels Oscars, amb una copa de vi a la mà i vestida de Dior, i no de Na- papijri, que ja té el seu territori a Andorra. Me’n vaig a comprar-ne una per anar de conjunt amb les 27 persones amb les quals m’he creuat aquest matí. Invasió marsupial EL GONGPLAÇA DEL POBLE ALEXANDRA GREBENNIKOVA Escriptora jORDI cAsAmAjOR Il·lustrador Ara fa quasi quaranta anys, quan la divisió entre el bloc soviètic i el món occidental semblava eterna i inamovible,alavoradelescolum- nes rostrals de Petersburg, seia la jove i bella, feminista i republica- na Montserrat Roig, esborronada perlaciutatquel’acollia.S’enyora- va de Barcelona, del sol, d’una Eu- ropa més europea; un paquet de Winston i un exemplar d’El País eren un fil trencadís que la unia amb el món d’on provenia. Les nits blanques l’inquietaven. Els russos, éssers estranys, passaven els dies fent cua per comprar lli- bres, formatge, botes o qualsevol cosa; hi devien tenir afecte, a les cues.Elsseusnenstenienunadis- ciplina militar i s’aixecaven abans de parlar a un professor. Lenin- grad era una fortalesa de la boira i del cel gris. L’escriptora catalana va idear L’agulla daurada com un exercici de llibertat i rebel·lia, enmig de l’estadaquelipagavaunaeditorial russa, Progrés, perquè escrivís un llibre sobre el setge de Leningrad. Mi viaje al bloqueo, publicat el 1982, encara gaudeix d’una consi- derable popularitat, però a l’època es va percebre com un llibre de caire propagandista: les tisores de la censura soviètica van desfigu- rar la seva idea inicial. L’any 1985, Montserrat Roig tornà a reviure les memòries del seu viatge oní- ric. A L’agulla daurada, escrita en català, ja no es limità a parlar dels horrors de la II Guerra Mundial –tan recent per a ella aleshores com per a nosaltres, avui, la seva estada a Leningrad. Per fer el re- trat de la nòrdica ciutat que la tur- mentava, es va valer d’anècdotes trivials i de detalls curiosos des- crits en una prosa diàfana, clara i elegant. L’intèrpret que li havien assig- nat era una mina d’extravagànci- es: no parlava gaire bé el castellà, s’adormia a les entrevistes que havia de traduir i s’abocava a bor- ratxeres espantoses. Es professa- va “l’ànima russa” feta home i un “segon Rasputin”. Roig el perdia de vista sempre que podia. Als restaurants, davant d’una carta enrus,escolliatresplatsal’atzar,i sovintacabavamenjanttressopes o tres postres. En un intent d’eva- sió, seia als bancs del Jardí d’Es- tiu, sota les mirades de velletes amables, i escrivia a propòsit del destí dels poetes. Pas a pas, s’en- dinsà en l’esperit literari de la ciu- tat de poetes morts. Tot barrejant els noms ben coneguts amb altres demigobscurs,endeia:“Polejaiev morí als 34 anys. Iesenin se suïci- dà als 30. El desembrista Rileiev fou penjat als 31. Blok morí als 41. Mandelstam desaparegué a Sibèria, en un camp stalinià, als 47. No sé si aquesta tradició ho- norable l’encetà Puixkin. Però sempre és una ximpleria morir, i encara més morir jove. Malgrat que se sigui un poeta genial”. Ai las, som tots mortals, sob- tadament mortals, i quan escrius prosa documental és quan més parles, inadvertidament, de tu mateix. Montserrat Roig, somni- adora que creia en un món sense fronteres, ens va deixar als 45. Un món sense fronteres Rellegint ‘L’agulla daurada’, en què Montserrat Roig evoca el viatge a Leningrad del 1980 Quan escrius prosa documental és quan inadvertidament més parles de tu mateix Il·lustracIó: jordI casamajor BRu NOyA Periodista
  6. 6. 6 Dimecres, 7 De març Del 2018 Andorra El cap de Govern, Antoni Mar- tí, va donar ahir la benvinguda als representants del grup de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) que, en una vi- sita organitzada pel ministeri d’Afers Exteriors, s’estaran fins avui al Principat per conèixer de primera mà la realitat del país i les seves especificitats. En el discurs inaugural, Mar- tí va reiterar que la relació d’An- dorra amb Europa va més enllà delageogràficaiéssobretotpels valors compartits com la demo- cràcia, la igualtat i els drets i llibertats individuals. També va explicar als delegats europeus que el Govern ha impulsat des de l’any 2012 un procés d’ober- tura econòmica que permet als residents estrangers participar econòmicament al Principat en les mateixes condicions que els andorrans, i que se centren els esforços a aconseguir reciproci- tat d’igualtat per als andorrans al mercat interior europeu. Així mateix, el líder de l’exe- cutiu va recordar que la neces- sitat d’accedir al mercat interi- or europeu està justificada per ser l’espai econòmic natural, i per permetre al sector em- presarial d’Andorra obrir-se a l’exterior, i construir així nous pilars econòmics que coexis- teixin amb els sectors tradicio- nals del Principat. En aquest sentit, Martí va defensar les particularitats d’Andorra en l’acord d’associ- ació amb Europa, unes especi- ficitats condicionades per les dimensions territorials i socials del país i la seva situació geo- gràfica, i que va demanar que siguin enteses per la Unió Euro- pea. Per aquest motiu, Martí va remarcar que la celebració del congrés del grup de l’Associació Europea de lliure Comerç a An- dorra ha de permetre un millor coneixement de les especifici- tats del país. Finalment, el cap de Govern es va referir també a la darre- ra reunió de treball de l’EFTA a Andorra, que va tenir lloc el 2012, fet que va propiciar que la Comissió Europea publiqués un informe sobre les relacions de la UE amb Andorra, Mònaco i San Marino, en què es proposa- ven cinc opcions d’acostament de les posicions dels tres petits Estats a l’espai europeu, de les quals dues van ser mantingudes pel Consell d’Europa i van ser el punt de partida de les negocia- cions amb la Unió Europea per a l’acord d’associació. En aquesta línia, Martí es va mostrar con- vençut que aquesta segona vi- sita del grup de l’EFTA al Prin- cipat donarà un nou impuls a les accions comunes que s’estan portant a terme. Per la seva part, el delegat que ostenta la presidència de torn del grup de l’Associació Eu- ropea de Lliure Comerç, el búl- gar Boyan Natan, va expressar en la seva intervenció que do- narà suport a les negociacions d’Andorra amb la Unió Euro- pea. Natan es va mostrar molt satisfet per haver estat convi- dats a celebrar aquesta trobada a Andorra i va manifestar que n’esperen molt, ja que els per- metrà conèixer amb detalls les peculiaritats del país. Precisament, i per començar a conèixer la realitat del país, després de l’acte inaugural es va celebrar la taula rodona Co- operació entre Andorra i la Unió Europea que, moderada per la ministra d’Afers Exteriors, Ma- ria Ubach, va servir per donar a conèixer les relacions actuals d’Andorra amb la Unió Europea, i es van repassar aspectes com l’Acord duaner, la implementa- ció de mesures de transparència fiscal, com és la fiscalitat de l’es- talvi o el recent intercanvi auto- màtic, així com la participació d’Andorra en organismes inter- nacionals, com la Comunitat de Treball dels Pirineus. Ubach, que va assegurar que “és un honor acollir els repre- sentants dels Estats membres de la UE que fan el seguiment de l’acord d’associació”, va inci- dir en la “importància de poder explicar la realitat del país i que ells mateixos ho puguin veure”, ja que una cosa és explicar-ho a Brussel·les i una altra “veure-la i apreciar-la in situ”, un fet que “serà molt útil” de cara a les ne- gociacions per a l’acord d’asso- ciació. I és que malgrat que és la Comissió Europea qui comanda el procés, com va recordar la ministra, també escolta l’opinió dels Estats membres. El president de torn del grup de l’EFTA va coincidir amb la ministra en la importància d’ac- cions com aquesta, ja que la visita “ens ha permès conèixer amb detall aspectes que poden ser importants en l’acord d’as- sociació”. En aquest sentit, Na- tan es va mostrar “optimista” de cara a la consecució d’aquest acord entre Andorra i la Unió Europea, ja que malgrat que es tracti d’un país petit, el Princi- pat “comparteix uns valors que són també els de la UE”. I va fins i tot assegurar que l’acord d’associació “es podria tancar a principis de l’any vinent”. Pel que fa a les especificitats andorranes, Natan es va mos- trar partidari que “siguin consi- derades” i de trobar la fórmula perquè Andorra pugui formar part del mercat interior de la Unió Europea amb les quatre llibertats, ja que la voluntat de la UE no és danyar l’economia andorrana i a més considera que Andorra “no és un perill” per al mercat interior europeu. Els representants del grup de l’EFTA van tenir també l’opor- tunitat de visitar l’Escola An- dorrana de segona ensenyança d’Ordino i conèixer de primera mà el sistema educatiu. A més, segons va precisar Ubach, la vi- sita al centre escolar pretenia mostrar que Andorra “és una societat inclusiva”, de manera que també es va aprofitar per explicar-los “el sistema sanitari i qüestions socials”. La primera jornada de la vi- sita va acabar amb una tercera taula rodona, en aquest cas, a l’Espai d’Innovació de Caldea, on se’ls van explicar la realitat econòmica del país i la política d’obertura. Visita del grup EFTA per conèixer de primera mà la realitat del país Ubach considera que veure Andorra in situ pot ser molt útil de cara a les negociacions de l’acord d’associació Relacions internacionals M.S. andoRRa la Vella El cap de Govern, Antoni Martí, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als representants del grup EFTA. jonathan gil Un moment de la taula rodona, que va tenir lloc a l’Espai d’Innovació a Caldea. jonathan gil
  7. 7. ANDORRA 7Dimecres, 7 De març Del 2018 www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com Fem més fàcils els moments més difícils El servei de Trobada Famili- ar, l’espai d’encontre entre els membres de famílies amb si- tuacions conflictives, es posa- rà en marxa aquest divendres amb uns vuit casos, entre els que actualment s’estan atenent i els que estan en fase de valora- ció inicial. La previsió és que el nombre d’usuaris vagi creixent perquè la implantació d’aquest servei, amb horaris ampliats i la cobertura necessària, farà que els batlles “decideixin portar a terme moltes més derivacions en casos que fins ara ni tan sols s’ho plantejaven”, ja que no hi havia el recurs adequat, segons va afirmar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xa- vier Espot. De fet, el ministre va recor- dar que aquest era un servei que els òrgans judicials recla- maven perquè sense ell era complicat poder donar certs règims de visita als progenitors de fills menors d’edat. Així, Es- pot va remarcar que fins ara de vegades es feia difícil poder fer un intercanvi de visites entre els dos progenitors en determi- nades situacions conflictives, i això comportava que en certes ocasions un dels dos veiés im- pedida la possibilitat d’exercir les seves responsabilitat pa- rentals. També permetrà donar resposta als casos en què els menors necessiten una deter- minada mesura de protecció. Fins avui, si no hi podia haver totes les garanties els règims de visites no es podien desenvolu- par. Tot això, a partir d’ara, serà possible perquè es disposarà dels mitjans humans i materi- als necessaris. Espot va desta- car que tot plegat repercutirà en benefici dels progenitors i dels menors i va afegir que “mantenir els contactes amb els pares, malgrat estar subjectes a mesures de protecció, repercu- teix en el seu desenvolupament positiu i en el seu creixement personal”. L’entrada dels casos al ser- vei de Trobada Familiar serà a través d’aute judicial, ja que és el batlle qui determina com ha de ser la visita. La coordinado- ra del recurs, Cinta Tomàs, va explicar que és a mesura que s’intervé en cada cas que es va veient si es pot canviar aques- ta modalitat fent una recoma- nació a la Batllia, que és qui decidirà si s’hi pot introduir algun canvi. De visites n’hi ha de diferents tipus. Hi ha les vi- sites tutelades, que requereixen d’un professional que estarà present en tot moment durant aquesta visita. També hi ha les visites supervisades, que no re- quereixen d’un treballador en aquesta trobada, però sí d’una certa observació. A banda, hi ha l’opció de fer intercanvis en els quals un dels progenitors deixa l’infant i l’altre el recull. A l’úl- tim, i a nivell més excepcional, hi ha els acompanyaments, que consisteixen en una visita fora de les instal·lacions. Tomàs va destacar que es tracta d’un ser- vei temporal. La previsió és que se’n pugui fer ús per un període màxim d’un any amb la possi- bilitat d’allargar-ho sis mesos més. Durant aquest temps s’es- pera que es produeixi un canvi en els progenitors perquè vagin adquirint les seves responsabi- litats. els recursos El servei té dues sales, una per a la primera infància i fins als 10 anys i l’altra des dels 10 anys fins a la majoria d’edat. A més hi ha un despatx des del qual es poden supervisar les visites a través de les càmeres que hi ha instal·lades. Els espais, ubicats a Clara Rabassa, compten amb mesures de seguretat, ja que es- tan connectats amb el despatx central de policia, un fet que garanteix una intervenció rà- pida si hi ha algun risc per als professionals, els menors o al- gun dels progenitors. També hi ha sistemes d’alarma a totes les portes i s’ha establert un proto- col amb la policia. L’equip de professionals està format per cinc persones: dos psicòlegs, un treballador social, una educadora i la coordinado- ra del servei. Les visites tindran un horari limitat i el servei es- tarà operatiu els dimecres i els divendres a la tarda i també els caps de setmana. Tomàs va des- tacar que l’amplitud horària ha de permetre donar una respos- ta més àmplia als usuaris. El servei de Trobada Fami- liar es posarà en marxa com a prova pilot i al cap d’un any es farà una avaluació a través d’una auditoria independent, tal com estableix la Llei de ser- veis socials i sociosanitaris. En el cas que aquesta avaluació sigui favorable (caldrà tenir en compte la qualitat del servei i la penetració que té el recurs en- tre la població que en justifiqui la seva continuïtat), s’inclourà a la cartera de serveis socials. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior considera que l’obertura del servei és una “fita en el desenvolupament dels serveis socials al país” i permet cobrir una mancança. Amb l’obertura d’aquest recurs, el Govern compleix un dels as- pectes recollits a la Llei per a la prevenció i erradicació de la violència de gènere i domèstica. Benestar Espot va presentar ahir els espais acompanyat de la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Fenoll, i els caps d’àrea implicats. jonathan gil M.s.c. andorra la vella El servei de Trobada Familiar es posarà en marxa amb vuit casos Garantirà certs règims de visita entre progenitors i fills que ara no es poden desenvolupar Xavier espot És una fita en el desenvolupament dels serveis socials al nostre país cobrir una mancança El servei permetrà conce- dir certs règims de visita als progenitors de fills menors d’edat que ara no es podien donar perquè no es disposava dels re- cursos necessaris ni les garanties. Modalitats de visites El servei permetrà visites tutelades, que requerei- xen d’un professional pre- sent en tot moment; visi- tes supervisades, que no necessiten un treballador en aquesta trobada però sí d’una certa observació; intercanvis en els quals un dels progenitors dei- xa el fill i l’altre el recull; i, de forma excepcional, acompanyaments fora de l’espai. l’equip El servei està garantit per cinc professionals: dos psicòlegs, un treballador social, una educadora i la coordinadora. Prova pilot El servei de Trobada Fa- miliar es posarà en mar- xa divendres i estarà en funcionament durant un any com a prova pilot, tal com marca la Llei de serveis socials i sociosa- nitaris. Posteriorment, es farà una avaluació a través d’una auditoria in- dependent. En el cas que sigui favorable, el recurs s’incorporarà a la cartera de serveis socials. El recurs
  8. 8. ANDORRA8 Dimecres, 7 De març Del 2018 Troguet, Estrella i Ferrer entren a l’executiva de Liberals d’Andorra El conseller comunal de LdA a Encamp, Jordi Troguet, com a vicepresident primer, Gerard Estrella, com a secretari d’orga- nització, i Sílvia Ferrer, com a se- cretària d’igualtat, s’incorporen a l’executiva de Liberals d’Andor- ra, que es reorganitza així des- prés de la dimissió dels membres d’Unió Laurediana, a finals de l’any passat després del trenca- ment del grup parlamentari. Així es va acordar ahir en el congrés ordinari que va celebrar la formació, on també es va do- nar el vistiplau als comptes del partit corresponents a l’exercici 2017. Al marge de les tres no- ves incorporacions, el comitè executiu de Liberals d’Andorra continuarà estant format per Jordi Gallardo, com a president, Amadeu Rossell, secretari gene- ral, França Riberaygua, vicepre- sidenta segona, Maanan Aou- raghe, tresorer, i Valentí Martí, com a secretari de relacions in- ternacionals.Noobstant,segons va explicar el secretari general, la recomposició de l’executiva feta “per recuperar la normalitat” de l’òrgan tindrà un caràcter provi- sional, ja que la formació preveu celebrar un nou congrés, si pot ser abans de l’estiu, per organit- zar-se ja de cara als propers co- micis generals. El congrés va servir també per donar a conèixer la nova imatge, que inclou també un redisseny de la pàgina web, amb la qual la formació vol simbolitzar l’inici d’una nova etapa. Així, es deixa enrere el logotip amb el qual el partit va tornar a alçar el vol el 2011 i s’aposta per una imatge amb un color blau més amable, en què les línies rectes han donat pas a les línies corbes i amb la in- corporació de l’apòstrof i la lletra A al nou logotip. Segons va expli- car la formació, la nova imatge vol definir la nova personalitat de Liberals d’Andorra, centrada en la “defensa dels valors del li- beralisme i de les especificitats del país”. Pel que fa a la pàgina web (www.liberals.ad), s’incorporen noves seccions, es millora la visualització i es facilita poder compartir les notícies a través de les xarxes socials. També s’adap- ta millor en el cas que es con- sulti des de mòbils i tauletes. El president de la formació i futur candidat a cap de Govern va ser l’encarregat de tancar el congrés amb un discurs ja de caire elec- toral. Gallardo va remarcar que “la manca de transparència i la manera de fer les coses fa que les persones perdin la confiança en el Govern de DA”, motiu pel qual LdA té “l’obligació de ser alterna- tiva de Govern”. Un moment del congrés ordinari de Liberals d’Andorra d’ahir. jonathan gil Redacció andorra la vella Socialdemocràcia i Progrés (SDP) considera que les mesu- res per fer front a la problemà- tica de l’habitatge anunciades la setmana passada pel minis- tre Xavier Espot durant el de- bat del pressupost per al 2018 “no deixen de ser anuncis de cara a la galeria, però sense cap mena d’efectivitat”. Així ho van assegurar ahir el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, i el secretari d’organit- zació de la formació, Joan Marc Miralles, que van mostrar la seva “sorpresa” pel fet que el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, posés damunt la taula unes mesures “molt similars” a les plantejades per SDP dos dies abans i ho fes en un debat del pressupost, quan precisa- ment als comptes públics no hi preveuen cap partida ni tenen en compte l’impacte d’aquestes mesures. D’aquesta manera, Miralles i Naudi, que van reiterar les críti- ques al pressupost de l’executiu de DA i van assegurar que “no és el que el país necessita” i que “no té ambició ni cap element per dinamitzar l’economia”, van criticar que es tracti d’accions que impliquin canvis legislatius i que, per tant, no tindran cap efecte de forma immediata. Així mateix, i malgrat com- partir que els incentius fiscals podrien ajudar a ampliar l’ofer- ta de pisos de lloguer al mercat, van posar en dubte la proposta de crear una taxa per gravar els pisos buits, ja que “podria tenir una efecte contraproduent i re- duir encara més l’oferta d’habi- tatges”. A més, el conseller ge- neral i el secretari d’organització d’SDP, que van recordar que el pla Renova d’ajudes a la rehabi- litació d’edificis ja es va posar en marxa en l’època del Govern de Jaume Bartume, consideren di- ficultós crear aquesta taxa quan ni tan sols es coneix quants pi- sos buits hi pot haver, ja que no hi ha cap registre de propietat ni tampoc dades estadístiques referents al parc immobiliari. D’altra banda, Naudi i Miralles van mostrar la preocu- pacióperla“situaciógravíssima” en què es troben les persones que es van contractar, i també les que no, a través del concurs per consolidar una vintena de places de docents eventuals que va fer el Govern el 2016 i que ara ha estat anul·lat per una sentèn- cia del Tribunal Superior. Per SDP, aquest fet serveix per “constatar una vegada més que el Govern no fa les coses bé” i que “fa els edictes malament” o “posteriorment els incompleix”, ja que no és la primera vegada que un concurs “acaba judicia- litzat”. SDP manté que les mesures per a l’habitatge “són de cara a la galeria” Naudi retreu a Espot que el pressupost no inclogui cap partida ni tingui en compte l’impacte Partits El parlamentari d’SDP, Víctor Naudi, i el secretari d’organització de la formació, Joan Marc Miralles, en una compareixença anterior. jonathan gil M.S. andorra la vella Precedent “perillós” amb la plataforma el conseller general de SdP, víctor naudi, conside- ra que amb la sentència de primera instància en què s’avala la declara- ció de projecte d’interès nacional de la platafor- ma esquiable de Soldeu s’estableix “un precedent perillós”. i és que per naudi, que va incidir en el fet que “curiosament” la sentència recull tota l’ar- gumentació del govern, la llei general d’ordenació del territori i urbanisme ja estableix “de manera molt clara” les condicions i quins projectes poden ser declarats d’interès na- cional, tot i que a la vista del pronunciament de la Batllia sembla que hi ha un criteri “més subjectiu”. en aquest sentit, el con- seller general de Socialde- mocràcia i Progrés, que va remarcar que “totes les sentències s’han de res- pectar” malgrat que “això no vol dir que s’hagin de compartir”, considera que la sentència “bandeja la legislació que hi ha”, ja que “fa una interpretació de la llei que no es corres- pon amb el seu esperit”.
  9. 9. ANDORRA 9Dimecres, 7 De març Del 2018 Av. de Salou, 40 AD500 Andorra la Vella T. +376 729 800 · riba@riba.ad Des de 1952 Jornada tècnica PRESENTACIÓ DE NOVETATS: · Fixacions a viga · Fixacions per sostenir cables · Tornilleria BTS directe a formigó DIA 8 DE MARÇ DE 9,00 A 13,00 HORES — A LES NOSTRES INSTAL·LACIONS — La presidenta de l’Associació de trasplantats i donants d’òr- gans, Núria Gras, no sap encara quan s’aprovarà la llei de dona- ció d’òrgans, cèl·lules mare, tei- xits i sang a Andorra, però des de l’associació es donarien per satisfets si a l’estiu o una mica abans “fos una realitat”. Això sí, Gras es mostra contenta perquè ara la llei “quasi es pot acariciar amb la punta dels dits”. Ara bé, la presidenta d’Atida ha puntu- alitzat que això no vol dir que el dia següent de la seva aprovació ja es puguin donar òrgans; des- prés, caldrà fer uns reglaments i també uns protocols d’actuació. En aquest sentit, ha manifestat que des d’Atida “estaríem en- cantats d’aportar el nostre gra- net de sorra” si els demanen el parer sobre aquestes reglamen- tacions. Un dels aspectes que Gras creu que s’hauria de blin- dar en el reglament posterior a la llei de donació d’òrgans és “la figura del donant en vida”, en qüestions que ja fa temps que Atida reivindica, com ara que la CASS cobreixi el 100% de la baixa del donant. Gras ha rea- firmat aquesta petició aportant dades: el tractament de diàlisi, per exemple, costa 50.000 eu- ros, mentre que un trasplan- tament en val 40.000. A més, Gras ha remarcat que el com- promís de l’associació és seguir treballant en la sensibilització de la societat. Atida espera que la llei per a la donació d’òrgans arribi a l’estiu Trasplantaments M.P.A. andorra la vella La mitjana d’ocupació hotelera del mes de febrer continua la ten- dènciaal’alçaquejaesvaobservar al gener i se situa en el 84,53%, segons dades fetes públiques per la Unió Hotelera d’Andorra. Res- pecte al febrer de l’any passat, hi ha un lleuger augment del 0’10%. Per parròquies, les que van tenir una ocupació mitjana més alta van ser Escaldes-Engordany, amb un 99% d’ocupació, Andorra la Vella, amb un 97%, i Canillo, amb un 95-96%. Sant Julià de Lòria, amb un 64%, i Ordino, amb un 69%, són les que han tingut una ocupació més baixa. El president de l’UHA, Manel Ara, considera que el 84,53% d’ocupació mitjana de febrer “és un èxit”. Igualment, considera positives les dades que es refe- reixen al preu mitjà de venda d’habitació, que ha augmentat un 10%, i la facturació dels hotels també ha crescut entre un 8 i un 10%. Segons Ara, els caps de set- mana han concentrat bona part d’aquesta ocupació i ha afegit que “el Carnestoltes i la Setmana blanca francesa han funcionat molt bé”. La millora de l’economia es- panyola, la revifada del mercat rus, que ja va començar el 2017, i la consolidació del turisme bri- tànic i el del nord d’Europa, són factors que impulsen aquesta bona tendència, ha reafirmat Ara. Qui també reconeix que des de fa temps els hotels adherits a la Unió Hotelera “han fet els deures” i prop d’un 80% han mi- llorat els seus serveis, de manera que el producte que ofereixen “s’està posicionant d’una mane- ra positiva al mercat”. “Els esfor- ços que s’han fet estan donant els seus fruits”, assegura. Uns esforços que han tingut a veure amb una important inversió en tecnologia i en l’elaboració, des de fa dos anys, d’estudis sobre la demanda que han permès conèi- xer la situació del sector per així ajustar els preus adequadament. Quant als hàbits de compra dels clients, Ara reconeix que hi ha hagut canvis significatius: “la gent acostuma a avançar les reserves, es planifica més les va- cances i no es fa tanta compra compulsiva”. D’altra banda, la majoria de les reserves es fan per internet, especialment a través de portals com Booking o Tripadvisor, de manera que ha desaparegut la trucada tele- fònica a l’hotel per reservar una habitació. El que més valoren els clients continua sent, segons el pre- sident de l’UHA, l’atenció que reben, el producte hoteler en si mateix i també altres serveis que van més enllà de l’hotel, com ara la neu, el shopping, el wellness i el postesquí, “que és molt bo” i molt variat. Darrerament, els turistes també valoren molt la gastronomia. L’ocupació hotelera del mes de febrer se situa en el 84,5% de mitjana Escaldes-Engordany voreja el 100%, i Sant Julià de Lòria arriba a un 64% Turisme Prop d’un 80% dels establiments que integra l’UHA han millorat els seus serveis. jonaThan gil M.P.A. andorra la vella Manel Ara el Carnestoltes i la Setmana blanca francesa han funcionat molt bé Núria Gras, presidenta d’Atida. jonaThan gil
  10. 10. ANDORRA10 Dimecres, 7 De març Del 2018 Madrid Palma de Mallorca Aeroport Andorra-La Seu Marseille Madrid Palma de Mallorca Aeroport Andorra-La Seu Marseille Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca Volem des de l’aeroport Andorra-La Seu Des del 9 de març fins a l’1 d’abril del 2018 Tel.: +34 973 351 135 viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es Informació i reserves Et recollim? Servei porta a porta Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus Els funcionaris que depenguin del Comú d’Escaldes-Engor- dany mantindran l’increment retributiu en el sou cada tres anys. Així ho va manifestar la cònsol major de la parròquia, Trini Marín, durant la roda de premsa posterior a la celebració de la reunió de cònsols. Malgrat que la modificació de la Llei de la funció pública estableix que els funcionaris passarien de tri- ennis a quinquennis, aquest és un punt de no obligat compli- ment en la ordinació comunal i, per tant, l’administració es- caldenca decideix mantenir els triennis actuals. Una decisió que fa unes setmanes també va anunciar el Comú de la capital. Segons s’estableix en el text de la fun- ció pública, que encara s’ha d’aprovar i que ha rebut el re- buig frontal per part del fun- cionariat de l’Administració general, els comuns tenen un any des de l’aprovació de la llei per definir la normativa pròpia del funcionariat administratiu comunal en què hi ha punts d’obligat compliment i d’altres que no. Entre els d’obligat com- pliment hi ha, per exemple, modificacions en els concursos de mobilitat interna dels fun- cionaris o modificacions en el personal eventual. Escaldes-Engordany mantindrà els triennis dels funcionaris Comú Agències esCaldes-engordany El Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca) va renovar ahir el comitè execu- tiu amb l’única candidatura que s’hi va presentar. La nova junta està formada per Emi Matarro- dona, com a presidenta, i San- ti Pérez, com a vicepresident. Completen l’equip Meritxell Pu- jol, Anna Bellera i Pascal Zanella. Tal com va indicar la nova pre- sidenta, les línies de treball que s’han fixat tenen com a punt prioritari fer complir la sentèn- cia del GAdA (l’avaluació de la gestió de l’acompliment). A banda, també es pretén fer propostes a l’entorn de la jubila- ció anticipada amb la introduc- ció d’un procés adaptatiu. Això passaria per possibilitar que els treballadors que optin per preju- bilar-se no ho facin de cop sinó de forma gradual, amb una re- ducció de la jornada laboral. Així mateix, es plantegen millores en la baixa per maternitat i pa- ternitat. Tots aquests elements es volen tractar en una nova as- semblea en la qual es pretenen presentar amb detall les propos- tes de la nova junta. Però l’objectiu principal del nou comitè executiu serà fer que el Sitca torni a revifar. D’aquesta manera, es vol aconseguir que recuperi la força que el sindicat tenia en el moment en què es va crear. Així, van apuntar que al Comú d’Andorra la Vella hi ha gairebé 500 treballadors, men- tre que l’entitat té més de 100 afiliats. Aquesta és una xifra bai- xa, segons Matarrodona, i que indica que la cosa no funciona. En la trobada d’ahir també es va destinar un punt a parlar de la modificació de la Llei de la fun- ció pública. Serà a partir d’ara que la nova junta es posarà en contacte amb els representants de la Plataforma de funcionaris de l’administració general per conèixer l’estat en què es troba aquesta modificació. El nou equip pren les regnes del Sitca després d’un període en què el sindicat ha estat sen- se activitat. Segons va informar en el seu moment el president sortint, Jesús Núñez, l’entitat es trobava sense junta mínima i per això estava pendent d’una assemblea per formar-ne una de nova. Aquesta situació va agafar el Sitca enmig de les mo- bilitzacions per la reforma de la funció pública. Per la nova presidenta, el fet que l’entitat no hagi estat operativa durant els darrers temps no fa el relleu més complicat. En aquest sen- tit va indicar que és qüestió de temps i es va mostrar convençu- da que d’aquí a uns mesos ja es podran començar a veure alguns passos. Entre el nou equip hi ha ganes de treballar pels projectes que s’han fixat i la resposta que van recollir ahir dels assistents a l’assemblea els fa ser optimistes en el fet que seran compartits pel conjunt de treballadors. Ara, la nova junta es presentarà a la corporació tal com marquen els estatuts. La nova junta del Sitca treballarà per fer complir la sentència del GAdA Es fixa com a principal objectiu revifar el sindicat i ampliar el nombre de treballadors afiliats andorra la Vella M.S.C. andorra la Vella La nova presidenta del Sitca amb dos membres de la junta abans de l’assemblea, ahir. JonaTHan gIl Parlament El setzè Consell General dels Joves celebrarà avui la sessió plenària, que tindrà lloc a les 15.30. S’hi debatrà la propo- sició de llei de modificació de la Constitució per permetre tenir més d’una nacionalitat, presentada pels alumnes del Col·legi Sant Ermengol, així com la proposició de llei per a la promoció de l’esport-es- tudi, plantejada pels estudi- ants del Lycée Comte de Foix. A banda, també es tractarà la proposició de llei per a la creació d’un centre per a me- nors amb addiccions, presen- tada també pels estudiants del Lycée Comte de Foix, i el text dels alumnes del Col- legi Espanyol María Moliner amb relació al dret d’asil, en què es proposa que el Govern s’adhereixi a les Convencions de Ginebra i a tots els seus protocols, i que redacti un projecte de llei que reculli els principals aspectes d’aquests convenis. Finalment, hi ha les proposicions de llei per reduir el consum de drogues entre els adolescents i/o jo- ves i per a la igualtat entre homes i dones, presentades per l’Escola Andorrana de se- gona ensenyança d’Ordino i d’Encamp. Sessió plenària del Consell General dels Joves Redacció andorra la Vella La cònsol major,Trini Marín. agènCIes
  11. 11. publicitat 11Dimecres, 7 De març Del 2018 Finest Real Estate Andorra Situada estratègicament en una zona envoltada de naturalesa, vistes espectaculars i sol tot el dia. La distribució de la casa en tres plantes és perfecta per gaudir dels espais oberts i de la llum natural. Sant Julià de Lòria · ID. W-02AWYW · Preu: 1.550.000 € 2 0 m 733 m2 522 m2 4 4 5 C/ Na Maria Pla, 2-6 · AD500 Andorra la Vella · Andorra · Tel.: +376 88 66 88 · andorra@engelvoelkers.com · www.engelvoelkers.ad E X C L U S IV A
  12. 12. ANDORRA12 Dimecres, 7 De març Del 2018 El Comú d’Encamp no té cons- tància que hi hagi mancança de pisos de lloguer en aquesta parròquia. Segons va indicar el cònsol major, Jordi Torres, el problema amb l’habitatge es dona principalment a les parrò- quies centrals, però “la manca de pisos de lloguer a Encamp no ha arribat”. El que sí que s’ha constatat és un increment de les dificultats dels temporers per trobar allotjament perquè la majoria d’habitatges que hi ha a prop de les pistes tenen un ús turístic. “El preu que tenen és força elevat i els és difícil de poder-los llogar”. El mandatari comunal va explicar que ja s’ha iniciat el treball conjunt entre el Govern i els comuns que ha de donar llum sobre la situació del parc immobiliari del Principat. Amb tot, va remarcar que no totes les corporacions disposen de la mateixa informació. En aquest sentit va recordar que els co- muns no tenen el cadastre en la mateixa situació i això fa di- fícil poder fer una anàlisi de tot Andorra, ja que no s’utilitzen els mateixos paràmetres en tot el territori. Torres va apuntar que a Encamp el cadastre ja fa anys que està enllestit. Per això en aquesta parròquia ja es té informació sobre el nombre d’habitatges que hi ha i, gràcies a aquest fet, ja es va traslladar a l’executiu que la corporació es- tava en disposició de traslladar aquesta informació. Per saber si aquests habitat- ges estan buits o conèixer-ne l’ús que se’ls dona caldrà creuar da- des amb altres institucions. Així, va dir que es pot consultar FEDA sobre si tenen donada d’alta la llum o no. En tot cas, Torres va indicar que “l’ocupació dels pisos ens és difícil de saber”. En una reunió de cònsols, celebrada el mes d’octubre de l’any passat, els comuns es van comprometre amb el Govern a recollir el màxim d’informació possible sobre el volum d’apar- taments i les necessitats d’ha- bitatge que té cada parròquia. Per concretar el volum de pisos buits es va indicar que s’analit- zarien els comptadors d’aigua, la despesa d’electricitat o el con- sum de telecomunicacions. Pisos turístics El cònsol major va explicar que a Encamp hi ha habitatges que es destinen a apartaments turís- tics, però que el volum és infe- rior al del Pas de la Casa, ja que aquest poble és a peu de pistes i a l’hivern hi ha un gruix impor- tant l’immobles que es destinen a aquest ús. Torres es va referir a la nova Llei de l’allotjament turístic, que creu que “ha estat bona”, ja que marca unes pautes per seguir que han de permetre que els pisos turístics hagin de complir un seguit de requisits. Serà gràcies a aquests que es po- drà aconseguir una millora de la qualitat dels apartaments i, per tant, del turista que es desplaça fins a Andorra, segons va dir. El cònsol major encampadà va recordar que els habitatges d’ús turístic tenen un temps per adaptar-se a la nova nor- mativa i va acceptar que aquest procés suposa un esforç impor- tant per al sector, i sobretot els apartaments que estan operant a hores d’ara al Pas de la Casa. Tot i així, va destacar que “és una mesura necessària si volem apostar per un turisme de més qualitat”. Torres remarca que no hi ha manca d’habitatges de lloguer a Encamp Afirma que els temporers han tingut dificultats pel preu elevat i l’ús turístic dels pisos de pistes Sector immobiliari M.s.c. andorra la vella El cònsol major d’Encamp diu que s’han començat a recollir dades sobre els pisos. JonaTHan GIl Jordi torres la manca d’habitatges de lloguer a encamp no ha arribat Igualtat Acció Feminista Andorra es presentarà avui públicament en un acte que tindrà lloc a les sis de la tarda, a La Fada Ignorant. En aquesta troba- da es parlarà del projecte, del manifest que ha llençat el col·lectiu i de les accions que es duran a terme demà amb motiu del 8 de març. Preci- sament, la primera acció que impulsarà l’entitat serà una concentració amb motiu del Dia de la dona treballadora en el transcurs de la qual es llegirà el manifest. L’acte tin- drà lloc a les tres de la tarda, a la plaça Lídia Armengol, i es convida totes les persones que volen la igualtat a assis- tir-hi. Amb aquesta proposta, Acció Feminista Andorra se suma a les diferents accions reivindicatives que es faran al Principat durant aquesta jornada i es donarà explíci- tament el suport a la Marxa Mundial de les Dones. Per al- tra banda, el manifest del col- lectiu encara es pot signar a la plataforma Change.org. Sota el títol Acció Feminista Andor- ra: Prou desigualtat, signa el manifest!, el text ja ha recollit més de 1.400 firmes. El mani- fest reclama la igualtat entre homes i dones. Presentació d’Acció Feminista Andorra redacció andorra la vella “És cert que el termini de qua- tre mesos és just, però es pot fer. Tots hi hem de treballar a fons, i és viable si tots anem coordinats: els constructors, la direcció facultativa, els co- merciants, els responsables de trànsit, etcètera. Si treballem conjuntament ho podem fer, l’avantatge és que molestarem menys els comerciants i els vianants”, va afirmar ahir el doctor en enginyeria industrial Jordi Llovera, d’Enginesa, l’em- presa que ha redactat el projec- te d’embelliment de l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella. En el concurs públic per ad- judicar els treballs, que s’execu- taran en quatre trams alhora, només s’hi van presentar tres empreses, per tant, queda un tram per adjudicar. En la sessió de consell de Comú d’Andorra la Vella d’aquest dimecres, està previst adjudicar un tram a ca- dascuna de les tres empreses i convocar de nou les construc- tores en un concurs, amb mo- dalitat d’urgència, per al tram pendent. L’argumentació d’algunes empreses per no optar a la lici- tació dels trams de Meritxell ha estat que el termini de quatre mesos no es podrà assumir i, a més, hauran de pagar una mul- ta si s’endarrereixen en l’entre- ga de l’obra. Llovera ha insistit que quatre mesos són sufici- ents si s’actua amb coordinació. Per a l’enginyer, tècnicament no hi ha cap complicació, ja que l’obra és superficial, no cal obrir la calçada perquè la galeria de serveis és bastant nova, i ha vaticinat que “el principal pro- blema serà el trànsit, perquè haurem de tancar-lo, i això farà que es compliqui la circulació a la parròquia, ja que no té molts carrers per desviar el trànsit i fins que la gent no s’acostu- mi a passar pels nous carrers, que serà d’aquí fins a l’agost, es complicarà la mobilitat”. Llovera ha recordat que el principal canvi en la fesomia de Meritxell es notarà al tram comprès entre la plaça de la Rotonda i el carrer de la Unió, ja que esdevindrà una via més agradable per passejar: “El que hem intentat fer amb tots els trams és una ciutat més hu- mana. El carrer és per a la gent que compra i va de pressa, i com menys coses hi hagi al mig millor, però també hi ha gent que vol passejar, seure, rela- xar-se...”. Per complir els dos propòsits, el carrer s’alliberarà de mobiliari urbà i als encreua- ments i espais més amplis s’hi habilitaran les àrees verdes i de descans. Enginesa creu que es pot embellir Meritxell en els 4 mesos previstos andorra la vella Una recreació virtual de com quedarà l’avinguda Meritxell. comú d’andorra la vella Agències andorra la vella
  13. 13. publicitat 13Dimecres, 7 De març Del 2018 Auto Diesel Avda. Verge de Canolich, 59 Sant Julià de Lòria 376 84 10 32 Volvo XC90 de 140Kw (190CV) a 235Kw (320 CV). Consum (l/100 km) de 2,1 a 8,0. Emissions CO2 (g/km) de 49 a 186. tecvolucion.es NOU Volvo XC90 El nou Volvo XC90 incorpora el més nou en innovacions intel·ligents, com és el sistema Pilot Assist que manté el cotxe dins del carril a velocitats de fins a 130 km/h. Descobreix també els avenços en connectivitat amb el Sensus Connect. I per a una conducció 100 % segura, incorporem el sistema City Safety de detenció i frenada automàtic de Volvo. Descobreix més a volvoandorra.com Made by Sweden C M Y CM MY CY CMY K A.F. PAGINA XC90 auto diesel 281x382 oct CAT.pdf 1 10/10/17 17:49
  14. 14. ANDORRA14 Dimecres, 7 De març Del 2018 Guiadeserveis Busca la teva oportunitat www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas | carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082 CARISMA & AGENTAS BOTIGUES BENÈFIQUES A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES SORTIDES DIÀRIES 07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00 07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15 06.15 08.15 09.30 09.45 10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45 21.30 21.45 22.15 23.45 AEROPORT BCN T1 PLANTA 0 AEROPORT BCN T2 ENTRE TERMINAL B I C BARCELONA ESTACIÓ DE SANTS BARCELONA ANDORRA SORTIDES DIÀRIES 08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15 ANDORRA LA VELLA ESTACIÓ AUTOBUSOS 08.2506.25 03.30 03.40 11.25 13.25 15.25 16.30 16.40 18.25 20.25 22.25 SANT JULIÀ PLAÇA LAURÈDIA BARCELONAANDORRA RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es La Unió Sindical d’Andorra (Usda) va tornar a denunciar ahir en un comunicat que la reforma del Codi de relacions laborals “l’únic que persegueix és abaratir un acomiadament lliure”. El sindicat va recordar també que han demanat al Go- vern un augment dels salaris i de les pensions d’un 10% en l’actual legislatura, que els tre- balladors de l’empresa privada puguin gaudir de dos dies de festa setmanal, i també que sigui obligatòria per llei la ins- tauració d’una tretzena paga a totes les empreses andorranes. D’altra banda, per fer possi- ble la conciliació entre la vida privada i la professional, l’Usda va tornar a reivindicar que les famílies dels treballadors del comerç, de l’hostaleria i d’al- tres sectors en què l’activitat professional hagi de ser exer- cida durant el cap de setmana puguin gaudir d’almenys un cap de setmana al mes per estar juntes amb els seus fills. L’Usda considera així que la nova llei del codi de relacions laborals, que es troba actual- ment en tràmit parlamentari, “està lluny de complir les míni- mes expectatives de qualsevol societat treballadora, com és la societat del Principat d’Andor- ra”. En la nota de premsa, tam- bé es reitera que per molt que ho hagin demanat “de totes les maneres possibles”, l’Usda no forma part de l’Organització Internacional del Treball (OIT), la qual cosa serviria per garan- tir els compromisos sobre legis- lació del treball. El comunicat acaba dient que la legislació social i laboral del Principat “deixa molt a de- sitjar” i recorda que tant l’Us- da com la plataforma sindical estan a l’espera que el ministre d’Afers Socials, Justícia i In- terior, Xavier Espot, i el con- seller general de Demòcrates per Andorra (DA) Josep Anton Bardina els convoquin a una reunió per tractar sobre la llei del codi de relacions laborals, la llei sindical i la llei de conflicte col·lectiu. L’Usda creu que la reforma laboral vol abaratir l’acomiadament lliure El sindicat demana un augment dels salaris i de les pensions d’un 10% i una tretzena paga Legislació L’Usda i la plataforma sindical estan a l’espera que el ministre Xavier Espot els convoqui per tractar les lleis laborals. jonathan giL Redacció andorra La veLLa L’Esbart Valls del Nord pro- posa de nou l’espectacle Apa- rences i el consolida amb la incorporació de tres danses noves. El projecte adquireix d’aquesta manera un disseny de gran format amb dotze coreografies que giren al vol- tant de les trementinaires i els contrabandistes. L’espectacle es presentarà al públic aquest dissabte a l’Auditori Nacional (19 hores), i tindrà una durada de 70 minuts. La funció serà a favor de la lluita contra el càncer, i per aquest motiu es cobrarà una entrada de 5 eu- ros, import que es destinarà íntegrament a l’Associació an- dorrana contra el càncer (As- sandca). Una de les novetats destacades d’aquest edició són les dues peces musicals cre- ades pel compositor del país Jordi Barceló, Llamp de flors i Enjòlits, la segona de les quals ha estat coreografiada per Jor- di Rubio, ballarí professional i director de l’Esbart Rubí. La banda sonora és de l’Orques- tra del foc i de l’aigua, R.O.T., Muscat, Brifània, la Cobla Ca- talana dels Sons Essencials, Lluís Parisé i Guillem Tudó, entre d’altres. El fil conductor de l’espectacle són personat- ges idiosincràtics del país, tals com els contrabandistes i les trementinaires i remeieres. El pas del temps i les estaci- ons vertebren l’evolució de la història. L’espectador hi podrà retrobar una evocació d’ele- ments de la història i la cultura popular del país. Funció benèfica per a Assandca de l’Esbart Valls del Nord espectacle L’espectacle ‘Aparences’ es presentarà dissabte vinent. comú d’ordino Redacció andorra La veLLa dia de la dona L’associació Stop Violències ha programat una sèrie d’ac- tes amb motiu del Dia inter- nacional de la dona. El plat fort serà una taula rodona al Centre Cultural La Llacu- na (17 hores), que compta- rà amb la participació de la presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, Elisa Muxella; de Mònica Coste, membre fundado- ra de l’Associació de Dones d’Andorra, i de Pere López, conseller general del Partit Socialdemòcrata. Sota el títol Dones, drets i empobri- ment a la jubilació, s’abor- darà la problemàtica de la dona en l’última etapa la- boral. Deu minuts abans de les set de la tarda es llegirà un manifest propi de l’asso- ciació. I es clouran els actes amb la participació en la manifestació que tindrà lloc a la Seu d’Urgell, organitza- da per Dones Feministes de l’Alt Urgell (19.30 hores). Stop Violències també con- vida les dones a adherir-se a la campanya internacional Penja el davantal al balcó. L’empobriment de les dones en la jubilació, a debat Redacció andorra La veLLa
  15. 15. ANDORRA 15Dimecres, 7 De març Del 2018 DIUMENGE 18 DE MARÇ A les 12:30H MORABANC ANDORRA UCAM MURCIA Entrades a la venda a www.bca.ad i a les oficines del club C M Y CM MY CY CMY K anuncio_bondia_255x167_UCAM.pdf 1 27/2/18 13:47 Solidaritat La tercera edició de l’ope- ració solidària El meu gos i jo es farà els dies 9, 10 i 11 de març a l’estudi de la fotò- grafa Céline Pech, a Anyós. L’estudi ofereix una sessió fotogràfica gratuïta de 15 minuts a tots aquells que, amb cita prèvia, s’apropin amb la seva mascota i hi vulguin col·laborar portant com a mínim cinc quilos de pinso per a gossos. Els in- teressats a adquirir alguna de les fotografies ho podran fer a partir de 15 euros. El pinso recollit a través de les donacions servirà per abas- tir el banc d’aliments de Bo- mosa, destinat a les famílies sense recursos que necessi- ten ajuda alimentària per a les seves mascotes. Segons la coordinadora de l’estudi, Anna Font, “l’objectiu és re- collir almenys 650 quilos de pinso, com el 2016”. L’operació ‘El meu gos i jo’ arriba a la tercera edició Redacció andorra la vella Un total de 772 estudiants dels tres sistemes educatius i de nou centres escolars participaran a la 29a Olimpíada de Matemàti- ques d’Andorra, que organitza la consellera d’Educació de l’ambai- xada d’Espanya a Andorra amb el suport de MoraBanc. La prova va néixer el 1990 a Espanya, i de seguida s’hi va sumar Andorra, des de l’escola María Moliner, i a poc a poc s’hi van afegir la resta de centres. Andorra participa a la competició matemàtica espa- nyola com a país convidat. La consellera d’Educació de l’ambai- xada, Yolanda Varela, va subrat- llar que fomentar el gust per les matemàtiques i la convivència són els principals objectius de l’Olimpíada. Els participants són estudi- ants de segon d’ESO, de segon de segona ensenyança i de qua- trième, segons els sistema edu- catiu. En total, hi ha 243 estudi- ants del sistema espanyol; 197, del francès, i 332 de l’andorrà. La majoria (481) han escollit el català per fer les proves; 197, el francès, i 94, el castellà. La primera fase, individual, tindrà lloc el 13 de març, i els alumnes hauran de respondre preguntes tipus test. Una seixantena de participants passaran a la sego- na fase, en què hi ha proves in- dividuals i per equips. Els equips es constitueixen amb estudiants de diversos centres, que no es coneixen entre ells, ja que a part del gust per les matemàtiques, un dels principals objectius de l’Olimpíada és promoure la con- vivència i la cooperació, com va explicar la cap del departament de Matemàtiques del Col·legi Es- panyol María Moliner i coordi- nadora de l’esdeveniment, María Auxiliadora Poveda. L’entrega de premis tindrà lloc el 14 de juny. Els dos millors alumnes de la prova participa- ran a l’Olimpíada matemàtica espanyola, que tindrà lloc del 23 al 26 de juny a València. La direc- tora de Comunicació i Marca de MoraBanc, Mireia Maestre, va remarcar que l’entitat bancària ha donat des del principi suport a la iniciativa, ja que promou va- lors com l’esforç entre els joves estudiants. De fet, conclou, la prova matemàtica implica uns valors que són els que defensa MoraBanc. Més de 770 alumnes participaran a l’Olimpíada de Matemàtiques Els dos millors alumnes de la prova prendran part a la fase final, que tindrà lloc a València educació Redacció andorra la vella La 29a Olimpíada de Matemàtiques es va presentar ahir a la seu de MoraBanc. jonathan gil
  16. 16. 16 Dimecres, 7 De març Del 2018 Pirineus Tècnics del projecte europeu Piroslife de consolidació de l’os bru al Pirineu català van apro- par ahir a una vintena d’alum- nes de l’Escola de Pastors de Catalunya les mesures de pre- venció que permeten compa- tibilitzar la presència d’aquest animal amb l’activitat ramade- ra. La xerrada, que es va dur a terme a la seu que el centre edu- catiu té a Rialp (el Pallars Sobi- rà), s’emmarca dins les accions formatives previstes dins del programa, que es porten a ter- me amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre les possibles interaccions de l’os bru amb el sector primari, a més d’apren- dre a reduir-les i saber quins canvis cal aplicar en la gestió de la ramaderia d’alta muntanya. Entre les mesures preventi- ves implantades dins del pro- jecte Piroslife per fer compa- tible l’activitat econòmica del territori i la preservació de la seva biodiversitat, en desta- ca l’agrupament de ramats i la millora del tancament de les instal·lacions ramaderes en aquelles zones on hi ha presèn- cia contínua i estable de l’os. Les activitats formatives d’ex- perts d’aquest programa a l’Es- cola de Pastors es duen a terme des de fa quatre anys i en aquest període es calcula que les han seguit una vuitantena de perso- nes, que han pogut aprofundir en la biologia i particularitats d’aquest animal, així com en la prevenció dels danys causats per l’os bru en el bestiar a alta muntanya. La col·laboració entre l’Es- cola de Pastors de Catalunya i el projecte Piroslife també es concreta amb la contractació de personal per als agrupaments de ramats durant l’estiu, així com d’estudiants en pràctiques. Concretament, un total de vuit alumnes han participat en el projecte des que es va iniciar, tres dels quals el 2017. A més, l’any passat es van contractar quatre pastors i ajudants de pastor per al projecte Piroslife. A banda de l’Escola de Pas- tors, els tècnics del Piroslife també imparteixen des de fa un any xerrades formatives sobre l’os i la gestió de la ramaderia a zones amb presència contínua de l’animal, tant a escoles agrà- ries i forestals com universitats agràries. L’última va tenir lloc el 2 de març a l’Escola Agrària i Fores- tal Casa Xifra, de Santa Coloma de Farners. En total, les acci- ons formatives del projecte de consolidació de l’os al Pirineu han arribat a 360 professionals vinculats al sector agrari i fo- restal, amb dinou xerrades des del 2014. Tècnics del programa Piroslife ensenyen a prevenir danys de l’os Des que es va iniciar el projecte fa quatre anys s’han fet dinou xerrades i jornades formatives Medi ambient La xerrada va tenir lloc ahir a l’Escola de Pastors de Catalunya, a Rialp. agències Agències rialp alt Urgell L’Oficina Jove i l’àrea de Ciu- tadania i el Consorci d’Aten- ció a les Persones de l’Alt Urgell han organitzat per al pròxim dimarts, 13 de març, la primera sessió formativa per oferir eines i recursos per desmuntar rumors i prejudi- cis sobre la diversitat cultu- ral. Aquest taller antirumors tindrà lloc de cinc de la tarda a les vuit vespre, al Cetap de la Seu. Es tracta d’una sessió de formació que anirà a càr- rec de La Xixa Teatre. Així, es treballarà sobre els propis prejudicis i estereotips per apropar la noció d’intercul- turalitat. La segona i tercera sessions formatives es por- taran a terme durant el mes d’abril. En ambdues formaci- ons s’aprofundirà en les no- cions de prejudicis, estereo- tips i rumors, així com en les formes de discriminació que porten del rumor al racisme, i s’analitzarà la realitat de l’Alt Urgell. L’objectiu és cre- ar una xarxa antirumors al territori. El Cetap acull un taller per desmuntar rumors Redacció la seU d’Urgell Les nevades del 28 de febrer a la Seu d’Urgell i van deixar-hi gruixos de fins a 23 cm. Va nevar durant dotze hores se- guides. Tot i que estava aler- tat de la nevada que hi hauria, l’equip de govern, liderat per Fierro i Batalla, no va fer cap previsió i les inclemències me- teorològiques el van superar totalment, segona va denunci- ar Compromís x la Seu ahir en un comunicat: “Aquest fet no és cap novetat, però no deixa de ser remarcable”. Aquesta “manca de previ- sió” va fer que els veïns de la ciutat “patissin un risc evi- dent de caigudes i alguns van acabar a Urgències per aquest motiu. Aquest fet és total- ment inadmissible”, segons exposa la formació de l’opo- sició a l’Ajuntament. Com- promís recorda que sempre ha insistit en la importància del manteniment dels carrers per garantir la seguretat dels vianants i, “com es demostra cada vegada que neva, l’equip de govern del PDeCAT no ac- tua amb cap mena de plani- ficació”. Compromís proposa revisar el protocol de nevades i els recursos que es destinen per evitar grans acumulacions als carrers de la ciutat, alhora que agraeix la tasca dels treba- lladors de l’Ajuntament ja que “sense ells, les conseqüències de les nevades haurien estat molt pitjors”. El portaveu de Compromís x la Seu, Òscar Ordeig, va la- mentar que “una vegada més, l’equip de govern no actuï amb planificació i decisió davant els problemes que afecten la nostra ciutat”. Compromís critica l’equip de govern per la gestió de la nevada la seu d’Urgell Redacció la seU d’Urgell El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha engegat aquesta set- mana la campanya Fer-ho bé té premi. Els 100 habitatges que utilitzin més bé el servei de re- collida selectiva porta a porta obtindran un premi. Es tracta de xecs regal que inclouen un dinar o un sopar per a dues persones en un establiment de l’Associació La Xicoia o un forfet al Parc Lúcid de Port Ainé, més un dinar de bufet. L’objectiu d’aquesta campa- nya és millorar la qualitat del servei, augmentar la partici- pació ciutadana en la recollida selectiva i reduir el mal ús de les bosses i els cubells. Ara fa dos anys que es va implantar la recollida porta a porta de les fraccions de vidre, paper, en- vasos, orgànica i resta a pràc- ticament tota la comarca. Amb aquest canvi de model s’ha passat d’un 28% de reco- llida selectiva a més del 60% als pobles on es fa el porta a porta. Un total de vuit edu- cadors ambientals estaran repartits aquest mes per tota la comarca i faran qüestiona- ris sobre el funcionament del servei. Els educadors també informaran els usuaris sobre com s’ha de fer el servei. El Pallars Sobirà premiarà els 100 habitatges de la comarca que reciclin millor Agències sort residus la formació lamenta que no s’actuï amb planificació i decisió davant els problemes
  17. 17. 17Dimecres, 7 De març Del 2018 Cultura Una advertència preliminar: si vostè té alguna intenció, ni que sigui remota, de llegir El sindicat delcrimi/o Josocaquellquevama- tar Franco, no continuï endavant. El que segueix conté uns quants espòilers que n’aigualirien sens dubte la lectura i, què caram, tot- hom té dret de passar una bona tarda assistint ex novo i des de la butaca de les grans ocasions a l’execució d’un dictador. Tot plegat ve a compte, com hauran deduït, d’un fet portentós: Albert Villaró i Joan-Lluís Lluís han re- construït en les seves últimes novel·les el magnicidi que va aca- bar amb el dictador espanyol a la tomba.Quehauriaacabat, ésclar, si la història hagués anat com els novel·listes la imaginen i Franco no hagués mort al llit, el 20 de novembre del 1975 i després de 39 anys al càrrec. Una coincidència extraordi- nària que en la ucronia de Villa- ró té l’interès afegit que el braç executor és el nostre Esteve Farràs –que ja ho havia intentat el 1936, a Els ambaixadors, i que repeteix el 1975–, i en la de Lluís, que Franco va ser capturat ni més ni menys que a Estamariu, quan intentava travessar la frontera i instal·lar-se, atenció, a Andorra, amb el que quedava de l’exèrcit nacional. Per als que no tinguin espera, diguem-ho d’una vegada: en to- tes dues ucronies Franco el pelen a trets. Villaró reprèn la feina que havia deixat a mitges a Els am- baixadors, en què ara sabem que Franco no va morir en el sabotat- ge del Dragon Rapide perpetrat per mossèn Farràs el 18 de juliol del 1936, sinó que va ser advertit a temps pels serveis d’espionatge alemanys i va fugir amb altres je- rarques nazis a la fantasmagòrica República de Nova Alemanya, en algun lloc entre el Brasil i el Para- guai, i molt probablement ben a prop del Mengele de Los niños del Brasil. Així que Farràs ha de sortir del daurat retir a Tor –al Tor d’abans del Palanca i companyia, és clar– i acabar la feina, perquè som al 1975 i Franco ha tornat a Espa- nya amb intencions ben fosques. Villaró aixeca un acte quasi ope- rístic per acabar amb el dictador: als estudis de Prado del Rey de Madrid, i durant la retransmissió en rigorós directe d’Estudio 1: no hi falten ni Raphael ni Rocío Ju- rado ni tampoc Fassman, el men- talista de Sort, que li roba el pa- per a Uri Geller i que improvisarà un número d’hipnosi col·lectiva per facilitar la fugida del magni- cida. Tampoc José María Íñigo, el presentador, que exerceix d’invo- luntari mestre de cerimònies. El moment estel·lar del pro- grama havia de ser el cara a cara entre el vell general i l’home que l’havia intentat pelar el 1936. Però no no hi haurà, de cara a cara, perquè arribat el moment Farràs agafa l’Smith & Wesson que algú li ha deixat oportuna- ment ocult a la cisterna dels lava- bos de Prado del Rey i li clava tres trets: dos al pit i un a l’espatlla, per concretar. Com que en el fons és un bon paio, a Carrero Blanco, que hi fa de convidat de pedra, li perdona generosament la vida. I tot això, als acords de la dansa dels esperits d’Orfeu i Eurídice. Del plató al galliner Diguem que la feina de Villa- ró és més barroca, però també més neta que la de Lluís, tot i que –com que el seu Franco de- sapareix el 1936 i cal justificar el magnicidi– li engipona tres atemptats que acaben amb ma- tances: la del camp de futbol de les Corts, el 1952, i les del mer- cat de Granollers i del tren de Balaguer, aquestes dues últimes el 1953: amb un balanç, diu, de 553 víctimes. Per no parlar dels afusellaments massius de Para- cuellos, en què els nacionals van liquidar l’oposició després del cop d’estat del 1934 –en la ucronia de Villaró, és clar– i que reescriu oportunament un dels episodis més funestos –aquest sí, histò- ric– perpetrats per la República durant la Guerra Civil espanyola. El Franco de Lluís, ja ho hem dit, s’acaba refugiant a Estamariu amb les restes d’un exèrcit que havia entrat a la II Guerra Mun- dial a favor de Hitler i que acaba sucumbint davant de la invasió aliada. Som al setembre del 1945, en ple alto el foc i a escassos dies, per no dir hores, de l’armistici. Lluís ubica Franco a l’altre cos- tat de la (nostra) frontera amb la fabulosa intenció d’instal·lar-se a Andorra i obligar al copríncep Iglesias a abdicar en favor seu (!). Amb el risc consegüent d’una intervenció francesa que, diu, “també seria un desastre si ente- nem que Andorra forma part de la nació catalana. Si l’exèrcit fran- cès hi entra és molt probable que no en vulgui sortir mai més. L’an- nexió d’un confeti pirinenc no aixecaria polseguera enlloc, i en un parell de generacions els fran- cesos acabarien amb la llengua catalana”. Dues eventualitats, en fi, que l’anomenat Exèrcit Lliure de Catalunya (ELC) impedeix per l’expeditiu mètode de segrestar preventivament el bisbe. El setge d’Estamariu per prop d’un miler de maquis acaba amb la rendició incondicional i pelet covarda de la tropa franquista, que els únics trets que dispara són per afusellar quatre veïns del poble en un pèrfid episodi prota- gonitzat –atenció– per Queipo de Llano que també hi és. Franco, en fi,acabaemmanillatialcotxeque l’ha de conduir a Barcelona per ser-hi jutjat, condemnat (a mort) i executat. Al castell de Montju- ïc, exactament: “Si ja engalanat de general semblava poca cosa, desproveït d’uniforme i d’auto- ritat, [vestit de paisà] amb una jaqueta gastada, mal afaitat i els ulls rogencs sembla un adroguer de barri: aquest home té l’encant d’un nap bullit”. L’acompanya Agustí Vilamat, àlies Salvat, sotstinent del ma- quis Trinxeria i protagonista de la novel·la –de fet, són les seves suposades memòries–, i natural- ment no arribaran a Barcelona. Elcomboiésaturatalasortidade Ripoll per una partida de deser- tors franquistes. Hi mor tothom, excepte Franco i el bon (i borni) Vilamat, i tots dos acaben a la masia de Can Cardoner, prop de Sant Quirze de Besora. El judici sumaríssim conclou com al mi- llor dels contes: “Desenfundo i li disparo a la templa. El seu cos fa una fressa tova mentre cau, mig repenjat al galliner”. D’aquí, a la foguera; i les cendres, al vent: en- tre Gaddafi i Bin Laden. IcomdiriaCortázar,pafseaca- bó. Així es pela un dictador. Dues maneres de pelar un dictador O com Albert Villaró i Joan-Lluís Lluís executen Franco en la ficció: l’un, el 1975; l’altre, el 1945; i tots dos, a trets Literatura a. luengo andorra La VeLLa Franco, en algun moment del 1937, en plena Guerra Civil espanyola. bondia L’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, autor de ‘Jo soc aquell que va matar Franco’, i Albert Villaró, que ho és d’‘El sindicat de l’oblit’. Víctor p. de óbanos màximus
  18. 18. cultura18 Dimecres, 7 De març Del 2018 NKOLONDOM-EL CAMERUN Construcció d’un edifici per a l’hospitalització de malalts en fase terminal al Centre Mèdic Catòlic de Nkolondom. El projecte pretén donar acollida als malalts més greus i facilitar les cures de proximitat als malalts que viuen lluny del centre mèdic. Responsable: Germana Basilia Ruiz Aportació del Govern d’Andorra: ..................................................................................................... 40.000 € Aportació de Mans Unides: ............................................................................................................. 12.931 € ZIGUINCHOR-EL SENEGAL Renovació de l’aula d’informàtica del centre de secundària Paula Montal a Ziguinchor. Responsable: Germana Rosa M. Lleonart ........................................................................................ 5.524 € USUI-EL SENEGAL Adquisició d’un vehicle 4x4 per atendre els desplaçaments de malalts greus als centres mèdics més propers, així com el transport de materials de construcció i aliment per als animals de les granges que supervisen els escolapis. Responsable: Miquel Betbesé......................................................................................................... 15.000 € SOKONE-EL SENEGAL Rehabilitació de l’escola bressol Les lapins bleus.El projecte preveu renovar els sanitaris del centre, arreglar les fissures de les parets, adequar el pati, revisar l’estat de la teulada i adquirir material pedagògic i mobiliari. Responsable: Carles Gil-Saguer..................................................................................................... 19.614 € SIGUIRI-GUINEA CONAKRY Construcció d’una aula a l’escola de la Missió Catòlica de Siguiri, amb una ràtio molt elevada d’alumnes a cada classe. Responsable: Pare Rafel Sabé ......................................................................................................... 7.000 € TEGUCIGALPA-HONDURES Aquest projecte es desenvolupa al centre infantil Virgen del Valle i té dos objectius: assegurar una alimentació equilibrada als nens que assisteixen al centre i que pateixen desnutrició; i donar suport als nens que pateixen discapacitat mitjançant una educació inclusiva, i formar els docents i també els familiars en l’estimulació d’aquests nens. Responsable: Pare Patricio Larrosa................................................................................................ 19.827 € APORTACIÓ AL PROJECTE DE MANS UNIDES DIOCESANA UGANDA: Millora de les infraestructures a l’escola St Bruno Butema Primary school .................. 12.500 € TOTAL CAMPANYA 2018............................................................................................................. 132.396 € Tel : 869.865 · www.mansunides.ad · Delegació de Mans Unides a Andorra PROJECTES CAMPANYA 2018 Va ser el 1967: per segona vega- da a la història, el bisbe autorit- zava la talla romànica de la Mare de Déu de Meritxell a sortir del santuari. I del país. El motiu? Un certamen poètic convocat a Llei- da per la Molt Noble i Santa Reial Acadèmia Mariana. El síndic de l’època, Julià Reig, va comissio- nar Sergi Mas per acompanyar la imatge i no perdre-la ni un ins- tant de vista. Fins al punt, acos- tuma a explicar Mas, que aquella nit lleidatana va dormir amb la Verge! L’altre andorrà desplaçat a Lleida –tant andorrà, que ha- via nascut a l’Ametlla del Vallès el 1931– era Joan Puig i Salarich, poeta i dramaturg semi-inèdit i avui quasi completament obli- dat que no només va concórrer al concurs, sinó que el va gua- nyar “davant de les millor plomes apostòliques i amb un cant a la mare de nostre senyor Jesús es- crit en una llengua marginada”. En català, naturalment. Ho explica el mateix Mas en un dels articles més suculents del número 30 de la revista Àgo- ra, que es presenta aquesta tarda a l’escaldenca granja Pa d’Àngel i que, a banda de Puig i Salarich, recorda també Joan Escaler, En- ric Palmitjavila i Montserrat Por- ta, tots ells traspassats. Puig i Sa- larich el posa al rovell de l’ou del xup-xup intel·lectual dels anys 60 i 70, al costat de Cebrià Baraut i Ambrós Caralat –tots dos, mon- jos benedictins–, de Joan Riera i del també semioblidat Àngel Blanc, poeta com ell, del “savi” Àlvar Pérez i del pintor Magí Se- rés, “antic company de Macià en la frustrada aventura de Prats de Molló”, i, atenció, del Mercader tiet de Ramon –l’assassí de Trots- ki!– que també es va acabar refu- giant entre nosaltres. També n’evoca la peripècia professional com a bibliotecari de Montserrat, abans d’establir-se a Andorra: cap al 1954 i per sug- gerència, diu Mas, del lauredià Ignasi Vila, “instal·lat a Barcelona i un dels primers fabricants de televisors que hi va haver a Espa- nya”. Aquí va exercir bàsicament de comptable i es va dedicar a escriure una obra esparsa que repassa Sofia Masegosa en un al- tre revelador article, i que inclou la participació com a “assessor” –avui en diríem negre– de Les llegendesd’Andorra, il·lustrada pel mateix Mas, i dues obres de tea- tre: el drama L’ermità de Meritxell, coescrit amb Caralt, amb música del mestre Joan Roure i estrenat el 1968 al Casal del Centre de la capital, i La cançó d’Amèlia, esce- nificada amb titelles –Els titelles d’Aixovall–, que es va estrenar el 24 de maig del 1972 i que va merèixer una ressenya al Correo Catalán firmada per Manuel An- glada. Puig i Salarich va prodigar-se a la Guia Principat d’Andorra i a la revista Claror, va ser correspon- sal del Diari de Barcelona, Segre i El Correo Catalán, i va deixar una obra poètica majoritàriament inèdita, que Cebrià Baraut volia publicar –la mort l’hi va impedir– i que tan sols es pot tastar al vo- lum col·lectiu Poemes per Andorra (1981) i a l’agenda 2017 de la Impremta Principat, coordinada per Casi Arajol i que rescata una col·lecció de poemes ornitològics dedicats al pardal, la tórtora, el pinsà, la merla i anar fent. Va morir, en fi, el 1988. Reivindicació de Puig i Salarich Sergi Mas i Sofia Masegosa evoquen a ‘Àgora’ la figura i l’obra del semioblidat poeta i dramaturg Literatura Redacció escaLdes-engordany Retrat de Joan Puig i Salarich (l’Ametlla del Vallès, 1931-Andorra la Vella, 1988). iL·Lustració: sergi mas
  19. 19. 19Dimecres, 7 De març Del 2018 Esports Per quart any consecutiu el Free- ride World Tour 2018 a Vallnord- Ordino Arcalís va abaixar la per- siana amb la disputa de la prova al Baser Negre, i ho va fer amb un bon espectacle esportiu en la ter- cera prova del circuit de la màxi- ma competició de l’esquí fora pis- ta. El director general del FWT, Nicolas Hale-Woods, ho tenia molt clar un cop va finalitzar la competició andorrana: “Ha estat excel·lent, amb línies quasi per- fectes que han fet més difícil als jutges definir qui havia d’ocupar la desena o la tercera plaça. Per tant, Vallnord-Ordino Arcalís ha estat un show espectacular, amb baixades excepcionals. El Baser Negre ha presentat un estat im- millorable i els participants han trobat una neu que ha donat molt de joc, amb una base ferma i una cobertura fresca que per- metia anar ràpid i alhora ser pre- cís”, va assegurar Hale-Woods, que va posicionar la prova de Vallnord-Ordino Arcalís “en una de les cinc parades de més nivell del món. Tothom coincideix a dir que es tracta de l’etapa en què se’ns acull millor”. De moment hi ha garantides dues tempora- des més del Freeride World Tour. A nivell esportiu tot va començar amb la competició d’snowboard en categoria feme- nina. El triomf va ser per a l’aus- tríaca Manuela Mandl. Va ser qui més va arriscar i el premi van ser els 78 punts, amb una baixada molt fluïda i ràpida. Amb aquest triomf supera en el rànquing la japonesa Wakana Hama, que ahir va finalitzar en sisena posi- ció amb només 56,67 punts, des- prés de ser molt conservadora, i això l’envia a la tercera posició del rànquing. La segona posició va ser per a la canadenca Audrey Hebert, amb vuit punts menys que Mandl, i la tercera, la france- sa Marion Haerty. En nois, el primer lloc va ser per al nord-americà Sammy Lu- ebke, que va repetir el triomf del curs passat, amb 90,33 punts. El podi el van tancar dos austríacs: Thomas Feurstein i Gigi Rüf. En aquesta prova hi va competir l’aragonès Thomas Rich, moni- tor de l’Escola d’Snowboard de Vallnord, que tenia una wild-card després de la lesió de l’ordinenc Dani Fornell. Rich va arriscar, però va caure per acabar en vui- tè lloc: “Estic molt content de competir contra els millors del món en un dia perfecte per les condicions de la neu i la meteo- rologia”, va dir. En esquí, l’espectacle el va posar la italiana Arianna Trico- mi amb una línia ràpida i amb diversos trucs espectaculars. Va guanyar amb 90,67 punts per davant d’Eva Walkner i Elisabeth Gerritzen. I en nois, l’espectacle i la plasticitat van anar a càrrec del suec Kristofer Turdell. Es va endur la victòria i va superar el primer del rànquing, el cana- denc Logan Pehota, que va cau- re. L’aranès Aymar Navarro, amb una lesió al genoll, va finalitzar 12è. “Estic molt content. He pas- sat just per on volia anar. M’he sentit còmode amb sol i bona neu”, va concloure. El FWT torna el 2019. “Excel·lent” El director general del FWT, Hale-Woods, en va fer un bon balanç: “És una de les cinc parades de més nivell del món” Esquí fora pista Redacció andorra la VElla El Freeride World Tour va deixar bones sensacions a l’organització i el 2019 tornen a Vallnord-Ordino Arcalís. Vallnord freerideworldtouraarcalís ‘ski’ Masculí 1. Kristofer Turdell (Suècia) ... 88 punts 2. Craig Murray (nova Zelanda) ... 85 punts 3. loic Collomb-Patton (França) ... 83,33 punts 12. Aymar Navarro (Espanya) ... 72,67 punts ‘snowboard’ Masculí 1. Sammy luebke (els Estats Units) ... 90,33 punts 2. Thomas Feurstein (Àustria) ... 84,33 punts 3. Gigi rüf (Àustria) ... 80 punts 8. Thomas Rich (Espanya) ... 39 punts ‘ski’ Femení 1. arianna Tricomi (Itàlia) ... 90,67 punts 2. Eva Walkner (Àustria) ... 78 punts 3. Elisabeth Gerritzen (Suïssa) ... 75 punts ‘snowboard’ Femení 1. Manuela Mandl (Àustria) ... 78 punts 2. audrey Hebert (Canadà) ... 70,67 punts 3. Marion Haerty (França) ... 67,33 punts Homenatge emotiu a Borja ayed la prova del FWT, que s’havia de disputar divendres i que finalment es va fer ahir, va estar marcada per constants mostres de reconeixement cap al guia de muntanya Borja ayed, que dijous va perdre la vida en ser atrapat per una allau quan preparava l’esdeveniment. alguns dels seus amics van fer una baixada pel Baser negre i tots els participants van lluir un clavell vermell. Un homenatge emotiu per a una persona que estimava la muntanya. Vallnord Nicolas Hale-Woods Tothom coincideix a dir que es tracta de l’etapa en què se’ns acull millor

×