Diari del 12 de març del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 12 De març Del 2018 núm. 3.514 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIÓ
Andorra, escenari ideal del 10è
Congrés mundial de turisme
de neu i muntanya
Francesc camp
Torres
Ministre de Turisme del
Govern d’Andorra
Lluitadores
meriTxell
maTeu
Assessora
d’empreses
Fins a 400 € de multa per dur
un detector de radar al cotxe
Segons el nou codi de circulació, la sanció per parlar pel mòbil mentre es condueix serà d’entre 100 i 200 €
ANdOrrA pàgina 7
ACb PHOTO/f. rusO
esPOrTs pàgina 19
el centre penitenciari hauria d’oferir més
hores de reinserció i d’atenció psicològica
AvuI és NOTíCIA pàgina 3
eNTrevIsTA A
Emi matarrodona
pàgines 8 i 9
“El Gada és
l’objectiu
número 1, així
com revifar el
sindicat”
ANdOrrA pàgina 10
Els notaris alerten de la
necessitat de crear un
registre d’embargaments
CuLTurA pàgina 17
Claude Benet segueix el
rastre de l’actor i cantant
francès Serge reggiani
sisè triomf consecutiu del moraBanc
Reial Betis EP BC MoraBanc
89 100

2 Dilluns, 12 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Mitjavila
Pl. Príncep Benlloch, 3 - Tel. 820 224
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu pisapapeles en
català?
Es diu petjapapers o
pitjapapers.
Tinc un petjapapers de plata.
Que diguin el que vulguin,
que la veritable pizza surt
del forn de llenya.
I saps on pots trobar l’únic
forn de llenya de la capital
Al Restaurant Itàlia!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
140/250
3/5
Humida
Oberts
14/15
28/28
739 600
70-110
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
110/190
3/5
Humida
Oberts
63/70
116/127
872 900
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 14 de març. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
0,69€
FRIAS
beguda de
soia natural 1L
5,25€
DODOT
SENSITIVE
bolquer talla 1
30 unitats
EL TEMPS
SETMANA DE VARIABILITAT METEOROLÒGICA
Avui, després d’un cap de setmana variable, continuem en
aquesta línia. Núvols i clarianes durant la jornada amb la
formació d’alguns ruixats i una cota de neu de 1.300 me-
tres a 1.400. El vent de l’oest al nord-oest serà moderat
als cims. Temperatures més baixes. Que tinguin un BonDia.
Avui 10
11
13
0
-1
3
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
dimarts
dimecres
Canillo
-3/6
Pas de la Casa
-7/2Encamp
-1/8
Ordino
-2/7
La Massana
-1/8
Escaldes-Engordany
0/9
Andorra la Vella
0/10
Sant Julià de Lòria
-1/11
La Seu d’Urgell
-2/11
Puigcerdà
-3/6
L’Ospitalet
-4/6

3Dilluns, 12 De març Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
La darrera visita del Comitè
Europeu per a la prevenció de
la tortura i de les penes o trac-
taments inhumans o degra-
dants (CPT) va fer la darrera
visita al centre penitenciari de la
Comella el mes de gener passat.
Malgrat que l’informe no arriba-
rà fins a l’estiu, des de la direcció
del centre ja saben algunes qües-
tions que es marcaran per millo-
rar i afirmen que ja han posat fil
a l’agulla per portar-les a terme.
Els membres del CPT van alertar
que calen més hores d’assistèn-
cia psicològica i psiquiàtrica per
als presos, i també més activi-
tats de reinserció.
Tot i que, tal com va informar
el director del centre peniten-
ciari, Francesc Tarroch, des del
CPT van qualificar la Comella
com una de les millors presons
d’Europa, l’avaluació continua
observant certes mancances.
Des de la direcció del centre
penitenciari s’està treballant
amb el SAAS per incrementar el
nombre de visites del psicòleg i
del psiquiatra.
El conveni entre el centre pe-
nitenciari i el SAAS contempla la
plaça d’una metgessa que des de
fa dos anys hi ha fixa al centre
penitenciari. A més, també es té
un coordinador del mateix SAAS
que determina les necessitats
que hi pugui haver i coordina les
activitats d’infermeria, que so-
len ser el repartiment de medi-
caments als reus, entre d’altres.
El psicòleg i el psiquiatra tam-
bé hi són unes hores determina-
des a la setmana, però ara des
de la direcció estan pendents de
modificar el conveni perquè pu-
guin incrementar-se les hores, i
així també fer cas de les recoma-
nacions del CPT. A més a més,
segons va explicar el director
adjunt del departament d’Ins-
titucions Penitenciaries, Ismael
Alarcón, es vol incloure la figura
del terapeuta per fer xerrades
amb els interns. Volem fer un
nou conveni amb el SAAS per
millorar i donar més recursos en
l’àmbit sanitari.
L’altra recomanació que van
fer del CPT es basa a reclamar
més activitats de reinserció.
Més xerrades i més accions tant
des del punt de vista de reinser-
ció social com laboral perquè,
un cop complerta la condemna,
el reu o rea pugui integrar-se en
la societat d’una manera més fa-
cilitadora. Des de la direcció del
centre penitenciari, en aquest
sentit destaquen que l’esforç
hi és i la intenció, també, però
també en reconeixen la dificul-
tat. “Aquí tenim una agenda i els
recursos són els que són, quan
hi ha una activitat, per mesures
de seguretat, s’han d’activar uns
recursos”, va comentar Tarroch.
Des de la direcció insisteixen
que pel fet de ser una presó que
té tots els règims barrejats i en
què, a més, les dones han de
tenir activitats separades, es fa
més complicada l’organització
de certs esdeveniments, tant
pels recursos humans, ja que
se’n requereixen més per vigilar,
com per ocupació de sales, argu-
menten.
Els representants del CPT es
van entrevistar amb la direcció,
però també poden, sense cap
testimoni, entrar en contacte
amb les persones preses i tenen
el dret de contactar amb qualse-
vol persona que els pugui oferir
informació interessant.
La presó hauria d’oferir més hores de
reinserció i d’assistència psicològica
Membres del CPT que van visitar el centre al gener recomanaran aquestes demandes en la propera avaluació
Institucions penitenciàries
P.G.
andorra la Vella
El centre penitenciari de la Comella va adaptant espais i serveis a les recomanacions que fa el CPT.
jonathan gIl
els agents penitenciaris portaran càmeres de
vídeo incorporades per evitar falses denúncies
des d’institucions penitenciàries estan
pendents d’incorporar càmeres de vídeo
personals als uniformes dels agents. aquestes
càmeres tenen la intenció d’evitar falses
acusacions, a què els agents solen estar
exposats, per suposats maltractaments o
tractaments incorrectes. Volen ser com una
eina més de l’uniforme, que ajudarà tant en la
seguretat dels interns com en la dels a agents,
perquè com que en durà una cada agent, tot
allò que faci o digui s’enregistrarà i podrà servir
com a prova.
“les càmeres gravaran tant fets físics com
comentaris; així, davant de qualsevol acusació,
podrem tenir una prova per comprovar que ha
estat així”, va explicar el director del centre,
Francesc tarroch.
al centre hi ha hagut denúncies que han
acabat a la Batllia, com la de l’agent penitenciari
condemnat per abusos sexuals a una mestra i
a algunes internes, però també n’hi ha hagut
a altres agents, per maltractaments. amb les
càmeres, aquestes gravacions suposaran una
prova més, així com una mesura perquè tant
agents com interns respectin les normes de
funcionament del centre.

OPINIÓ4 Dilluns, 12 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La modificació del codi de circulació és
un tema que es pot considerar inajor-
nable. Algunes de les sancions fixades
en l’actual regulació, que data de l’any
1999, encara són en pessetes i ja han
quedat clarament obsoletes. I és que,
per exemple, parlar pel mòbil mentre
es condueix, una conducta que tothom
veu habitualment molts cops al dia, no-
més es sanciona avui amb una multa de
18 euros, motiu pel qual és evident que
ha deixat de tenir cap tipus d’eficàcia,
i ara passarà a costar entre 100 i 200
euros. La nova normativa suposarà un
encariment, en general, de les sancions,
com no pot ser d’altra manera perquè
només així es poden erradicar algunes
conductes que poden suposar un risc
no només per als conductors i els seus
acompanyants, sinó també per als via-
nants. La nova regulació incidirà també
en mesures per millorar la formació dels
conductors i, d’aquesta manera, obre la
porta, per exemple, a fer obligatori un
curs de conducció sobre neu i gel. El titu-
lar d’ordenament Territorial, Jordi Tor-
res, explica en l’edició d’aquest diari que
l’avantprojecte ja està acabat i es preveu
la seva entrada a tràmit parlamentari en
els propers mesos, fet que sens dubte és
una bona notícia.
En marxa el nou codi de circulació
EDITORIAL
HI HauRÀ uN eNCaRIMeNT
de LeS SaNCIoNS
DONANT LA NOTA
Jordi Torres
L’avantprojecte del nou
codi de circulació ja està
enllestit i la intenció del
Govern és que entri a trà-
mit parlamentari en els
propers mesos.
12345
Emi Matarrodona
El Sindicat de Treballa-
dors del Comú d’Andorra
la Vella ha elegit una nova
presidenta, que es planteja
com un dels reptes revifar
l’entitat.
12345
Antoni Martí
El Govern afirma ara que hi
ha consens amb els comuns
sobre les mesures per afa-
vorir el lloguer i diu que
entraran a tràmit “en les
properes setmanes”.
12345
Xabier Ajona
La important quantitat de
neu que ha caigut permetrà
a l’estació d’Arcalís allargar
la temporada d’esquí fins al
primer de maig, segons ha
anunciat Vallnord.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@AndorraCapital
Més de 200 persones, també d’Andorra
la Vella, van participar ahir a la calçotada
interparroquial de la gent gran a Santa
Margarida i els Monjos.
SAAS
@saasandorra
Treballadores del SAAS #DiadelaDona
#WomenDay El 73% del personal del
SAAS són dones.
TUITENQUESTA
Creus que s’ha d’obrir de nou
el debat sobre l’avortament a
Andorra?
Sí
No
88%
12%
Hi ha vegades que les pregun-
tes fan cua, a l’espera de ser
processades pel meu cervell, i
no dono l’abast. En tinc algu-
nes de més rebels que es vo-
len colar, cansades d’esperar
la tanda. I n’hi ha que acon-
segueixen saltar-se el torn. I
avui m’ha passat exactament
això quan, venint cap a la fei-
na, m’he assabentat que el
nen desaparegut que busca-
ven des de fa uns dies a l’Es-
tat veí l’han trobat al maleter
d’un cotxe, mort. I a continu-
ació torno a sentir que cen-
tenars de menors han tornat
a morir a Síria, víctimes dels
bombardejos de no se sap quin
bàndol. Com pot ser? Què està
passant? Ens hem tornat una
mena de monstres sense cor,
sense sensibilitat, sense con-
viccions, sense saber distingir
el mal del bé? I em trobo amb
mil i un interrogants, uns per-
quès sense resposta, només
silenci i estupefacció. Per què?
Qui? Com? Quan? on? Fins
quan? I em venen al cap no-
més les paraules d’una vella
crònica més que mil·lenària: A
Ramà (hi podem posar Alme-
ria, Damasc...) se sent un crit,
un plany, un plor amarg: és
Raquel que plora els seus fills
i no vol que la consolin, per-
què els seus fills ja no hi són.
I aquestes vides trencades em
fan mal de cor, un mal que està
sota la pell, allà, soterrat, i que
de tant en tant desperta i es
conjura perquè no m’acomodi,
perquè no ho accepti, perquè
no em quedi anestesiada per
sempre i em sigui igual el que
passi en aquest món nostre.
Tantes preguntes al cap, men-
tre les solucions no es fan evi-
dents. només se m’acut pen-
sar que una bona formació ens
pot ajudar a canviar les consci-
ències. I que fer-se preguntes
és un senyal de vida.
Quantes
preguntes em
venen al cap
MAriA pilAr AdíN
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5

OPINIÓ 5Dilluns, 12 De març Del 2018
Enguany, i com cada any des del
1977, quan les Nacions Unides
van oficialitzar el Dia mundial de
les dones, el 8 de març es vesteix
en femení per reivindicar una
cosa tan simple com la igualtat.
Dijous passat vam poder visualit-
zar que si bé s’ha recorregut molt
camílarealitatensmostraqueen-
cara queda molt per fer.
Només centrant-me en el nos-
tre país i els del nostre entorn
constato que tot i que les lleis
s’aproximen a la igualtat de gène-
re, els fets són tossuts. Mostren,
malauradament, que les diferèn-
cies entre homes i dones a nivell
de salaris, d’oportunitats, de li-
deratges, de responsabilitats o de
comandaments resten palpables i
vigents.
La lluita de les dones per
emancipar-sevedelluny.Sil’ONU
va triar el 8 de març és en record
dels sacrificis de les dones obreres
nord-americanes que el 1905 van
pagar amb la seva vida una de-
manda de reducció de la jornada
laboral... a deu hores diàries! Ma-
rie Curie tot i ser l’única persona
a obtenir dos premis Nobels en
dues disciplines diferents, física,
el 1903, i química, el 1911, va
haver de fer front a un món molt
masculí per ser reconeguda.
Les dones metgesses, engi-
nyeres, científiques, escriptores,
infermeres, modistes, botigueres,
mestres o obreres han hagut de
lluitar molt més que els homes
per fer-se un lloc i per obtenir una
escletxa de reconeixement. Enca-
ra avui en dia.
Tanmateix, egoistament vol-
dria aprofitar aquest escrit per
recordar a unes lluitadores molt
preuades que tinc al cor. Una be-
sàvia meva i a les meves àvies que
van ser totes elles mestres.
La meva besàvia Càndida Fer-
rer, nascuda a Torregrossa, va ser
mestra a Maials a finals del segle
XIX. El 1915 va seguir dins de la
docència a Barcelona, on es va in-
corporar al moviment Rosa Sen-
sat. Intueixo per esbossos de con-
fidències familiars que no va ser
gens fàcil. Penso amb orgull pel
camí que van haver de traçar amb
força i determinació dones com la
besàvia Càndida o l’àvia Gertru-
dis Ferro, nascuda a Salamanca i
també mestra a Rosa Sensat, on
la filosofia era ensenyar també les
matemàtiques i matèries científi-
ques a les dones, en la turbulenta
Espanya i Barcelona d’entre finals
del segle XIX i principis del segle
XX. A ningú se li escapa que en
aquella època el masclisme era llei
i es considerava la dona com un
ésser inferior.
La meva àvia Joana Cerdà Ca-
banes, nascuda a Andorra la Vella,
va ser mestra de l’Escola Francesa
de finals dels anys 30 als anys 70
a Canillo i a Escaldes. Era una llui-
tadora nata a favor de la formació
i de l’aprenentatge. Va militar pels
drets de les dones i de la igualtat
i, com 377 altres dones d’Andor-
ra, el 1967 va signar la petició per
al dret de vot de les dones i de la
igualtat de drets cívics. Fet que
no va esdevenir realitat fins al de-
cret dels Delegats Permanents del
1970!
Totes elles, besàvia, àvies, do-
nes mestres d’Andorra, de França
o d’Espanya van dedicar les seves
vides a formar i a ser educadores
de generacions d’infants. El seu
llegat va ser trametre saber i co-
neixement. Totes, com les dones
lluitadores del món, haurien de
ben segur penjat dijous passat el
davantal al balcó. Gràcies a totes
elles.
Lluitadores
Penso amb orgull en el camí obert per la besàvia, Càndida, i les àvies, Gertrudis i Joana
Joan Peruga està eufòric. No
és estrany, Últim estiu a Ordino
compleix vint anys i es fa un
lífting en la nova edició d’Edito-
rial Andorra, amb una portada
pintada per un descendent de
la Sumta que, com ella, pinta
aquarel·les. “Veus, així es tanca
el cercle?”, comenta content. A
més, la Sumta ara també parla
castellà i aviat parlarà francès i
estarà present en molts indrets
de la vall d’Ordino. Tindrà ruta
literària, teatralització i potser
–segons va insinuar durant la
presentació– fins i tot algun au-
diovisual. Sempre és bona idea
treure la literatura al carrer, fer-
la arribar a tots els racons, con-
nectar-la amb la gent i donar-li
vida més enllà del llibre.
Últim estiu a Ordino va co-
mençar la intensa relació de
l’historiador amb la novel·la i
també amb la saga dels Areny-
Plandolit, li va permetre explo-
tar com a escriptor el seu segle
XIX. Li va valdre el premi Fiter
i Rossell de novel·la en una
època, el 1998, en què aquest
premi tenia prestigi i difusió en
tot el mercat editorial català i el
publicaven els segells Proa i Co-
lumna.
Molts anys més tard, va tor-
nar als nobles d’Ordino amb El
museu de l’elefant, una obra que
repassa tota la transformació
d’Andorra durant el segle XX,
amb Pau Xavier, el metge, taxi-
dermista i mag al Paral·lel com
a gran protagonista. Editorial
Andorra va fer el 2014 una edi-
ció de luxe de les dues novel-
les, amb unes magnífiques il-
lustracions de Sergi Mas, i va
recuperar així al mercat Últim
estiu a Ordino.
Però enmig d’aquestes dues
obres, el 2004 Peruga va publi-
car a Proa La república invisible,
novel·la que no té cap prota-
gonista Areny-Plandolit, però
que es relaciona amb l’anterior
per dos motius: per reflectir la
transformació d’Andorra i per-
què, com El museu de l’elefant,
parla de la lluita entre els ide-
als romàntics, utòpics, i la dura
realitat, entre les actuacions
idealistes potser condemnades
al fracàs o el pragmatisme per
tirar endavant. Parla dels con-
flictes que provoca el progrés
a Andorra, un tema de radical
actualitat.
Peruga és un anarquista en
el fons, com aquell Mariano que
passa una temporada a Ordino,
però un anarquista tranquil i
romàntic, que analitza la trans-
formació del país. La república
invisible alterna un capítol per
al segle XIX –amb unes viatge-
res romàntiques d’aquelles que
ha estudiat l’historiador– i un
capítol per al segle XX, el del
boom turístic i econòmic, el de
l’urbanisme salvatge. Ho fa des
de l’escepticisme, la ironia, però
també des de la comprensió
per a un territori de frontera,
complex històricament i social-
ment.
És una novel·la breu, apta
per al treball a les escoles i per
al gran públic. Per què no reviu?
La república, traduïda al roma-
nès, ja no es troba a les llibreri-
es. Quan sortirà al carrer i arri-
barà als racons d’Andorra com
la Sumta?
I ‘La república invisible’,
quan?
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
wide wolrd photos
roser porta
Filòloga i periodista
meritxell mateu
Assessora d’empreses
col·lecció FAmíliA mAteu

OPINIÓ6 Dilluns, 12 De març Del 2018
Els esforços duts a terme els
darrers anys pel Ministeri de
Turisme i per Andorra Turisme
per convertir Andorra en un
país referent en turisme de neu
i muntanya han estat conside-
rables. Fruit d’aquests esforços,
els darrers cinc anys, Andorra
ha aconseguit un gran augment
del nombre de turistes tant du-
rant la temporada hivernal com
durant la temporada estiuenca,
amb increments anuals superi-
ors al 6% de mitjana, a l’hivern,
i al 7%, a l’estiu. El 2017 han vin-
gut a Andorra prop de 400.000
turistes més que l’hivern de
2012 i, aquest estiu, hem rebut
300.000 visitants més.
Per primer cop en la nostra
història, hem aconseguit supe-
rar el 2017 el milió de turistes a
l’estiu.
Les dades parlen per si so-
les. Andorra va pel bon camí
per combatre l’estacionalitat i
reinventar-se; en definitiva, per
convertir-se en un país referent
pel que fa al turisme de neu i
muntanya. Que celebrem els re-
sultats obtinguts no vol dir que
no continuem sent proactius i
que ens anticipem a les tendèn-
cies i a les exigències d’un sector
canviant.
Ara fa vint anys, els set co-
muns, el Govern d’Andorra
i l’Organització Mundial del
Turisme (OMT) van posar en
marxa el Congrés mundial de
turisme de neu i muntanya, una
iniciativa que va néixer amb la
voluntat de construir un fòrum
de debat permanent d’anàlisi del
desenvolupament i de la soste-
nibilitat del turisme en zones de
muntanya. Durant tots aquests
anys, s’han abordat la majoria
de les problemàtiques i les ten-
dències que en cada moment
han afectat les destinacions de
neu i muntanya; com, per exem-
ple, l’impacte del canvi climàtic,
l’adaptació a l’arribada d’inter-
net o l’eclosió de nous segments
de mercats als quals calia oferir
un producte diferent. Sempre
des d’una perspectiva pràctica,
convidant a professionals i ex-
perts d’arreu del món que han
viscut experiències d’èxit en els
seves destinacions.
Ara, dues dècades després, el
Congrés ha aconseguit interna-
cionalitzar-se i s’ha convertit en
una trobada per a professionals
del turisme d’arreu del món.
Aquest any, celebra la seva de-
sena edició i ho fa sota el títol:
Configurant el futur de l’hospitali-
tat en destinacions de muntanya.
El Congrés pretén abordar
els reptes que afronta el sector
dels allotjaments turístics en
què, sens dubte, l’arribada de
les plataformes de contractació
per internet han revolucionat
el mercat, i han posat a disposi-
ció de qui vol viatjar una oferta
d’allotjaments –en particular
d’apartaments– impensable fa
uns anys, i a uns preus que desa-
fien qualsevol competència.
El Congrés també té la volun-
tat d’abordar una peça clau en
l’èxit d’una destinació: la quali-
tat del servei ofert. És per això
que es dedicarà una sessió es-
pecífica del Congrés a presentar
les millors pràctiques actuals en
aquesta matèria.
L’experiència del nostre país
en el sector el converteixen en
l’escenari idoni per acollir un
esdeveniment d’aquestes carac-
terístiques. Per això, els propers
dies 21, 22 i 23 de març, cente-
nars de professionals d’arreu del
món, des dels responsables de la
gestió d’una destinació turística
de muntanya fins als empresa-
ris del sector dels allotjaments,
debatran sobre els temes relaci-
onats amb l’hospitalitat del tu-
risme de muntanya.
El concepte hospitality serà
l’eix vertebrador de les sis taules
rodones que tindran lloc al Cen-
tre de Congressos d’Andorra la
Vella, durant dues jornades de
treball, el 21 i el 22 de març, que
conclouran amb una tercera jor-
nada més lúdica, el 23 de març,
sobre el terreny, perquè els con-
gressistes coneguin de primera
mà Andorra i alguns dels recur-
sos utilitzats pel país per acon-
seguir el nostre posicionament.
És molt probable que els cen-
tenars d’assistents que esperem
acollir en aquesta edició vulguin
saber com un petit país de tan
sols 468 km2
rep cada any més
de vuit milions de visitants, i
obté el rati més elevat del món
de turistes per habitant.
Nosaltres, per la nostra part,
no deixarem de posar atenció en
tot el que es parli al Congrés per
aplicar, en el futur, tot allò que
ens faci consolidar, sostenible-
ment i perllongadament en el
temps.
La disposició final tercera de la
proposició de llei qualificada de
relacions laborals, que es troba
actualment en tràmit parlamen-
tari al Consell General, diu tex-
tualment: “S’encomana al Go-
vern que, en el termini màxim
d’un any de l’entrada en vigor
d’aquesta llei, elabori un estudi
relatiu a la possibilitat de crear
un fons de capitalització, que
s’haurà de nodrir amb aportaci-
ons de l’empresari i de la perso-
na assalariada, amb la finalitat
de dotar de forma periodificada
els passius socials, donar suport
a les activitats formatives, com-
plementar prestacions de jubila-
ció, assegurar la percepció total o
parcial de les quantitats corres-
ponents en cas de resolució de la
relació laboral, o qualsevol altra
finalitat que es pugui considerar
oportuna”.
Caldrà veure on desemboca
tot plegat, però d’entrada cal dir
que els fons de capitalització, per
raons òbvies, no contribueixen a
la solidaritat. Em sembla que si
son públics ofereixen millor ga-
rantia que si són privats. Crec
fermament que seria millor
destinar aquests recursos a aug-
mentar la cotització per vellesa a
la CASS i no a nodrir un fons de
capitalització que, com podem
veure, es pretén que cobreixi un
munt de conceptes que no sé si
podrà abastar plenament.
Segons la meva manera de
veure, es tractaria d’un pseudo-
impost al treball que no genera
recaptació per l’Estat, però sí que
és una aportació obligatòria que,
si no cotitza a la CASS (com a bé
en espècies hauria de cotitzar),
condemna la branca de jubilació
de dita entitat a un paper residu-
al o directament a l’extinció.
Contribuir alhora a dos fons,
al de vellesa de la CASS i al de ca-
pitalització que es proposa, dona
com a resultat un encariment
considerable de cada lloc de tre-
ball, que resta competitivitat a
les empreses i minva els revin-
guts de les famílies.
La major esperança de vida
justifica que es canalitzin majors
recursos al Fons de reserva de ju-
bilació. Per què no els impostos
del tabac o els excedents de caixa
de SOM? En matèria de pensions
de vellesa som lluny del que es fa
al nostre entorn. Els nostres pa-
ïsos veïns hi dediquen un 12%
del Producte interior brut (PIB),
mentre que Andorra només n’hi
esmerça un 6%.
Andorra, escenari ideal del 10è Congrés
mundial de turisme de neu i muntanya
L’hivern del 2017
van visitar Andorra
400.000 turistes
més que el del 2015
TRIBUNA
TRIBUNA
Francesc camp Torres
Ministre de Turisme del Govern d’Andorra
LLuís ramon samper pascuaL
Secretari de la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra
jonAThAn Gil
Per primera vegada a la història, el 2017 vam superar el milió de turistes a l’estiu: és el camí de la desestacionalització
Pensions: repartiment,
capitalització o tots dos mètodes?
Cal anticipar-se a
les tendències i a
les exigències d’un
sector tan canviant
Seria millor destinar els recursos públics a augmentar la cotització per vellesa a la CASS

Andorra
L’avantprojecte del nou codi de
circulació ja està acabat i la idea
és entrar-lo a tràmit parlamen-
tari en els propers mesos, segons
va explicar el ministre d’Ordena-
ment Territorial, Jordi Torres.
Les principals novetats d’aquest
nou codi són, entre d’altres, l’ac-
tualització de les sancions. En
l’actual Codi, que data de 1999,
les multes encara es quantifiquen
amb pessetes i s’hi especifica que
conduir parlant pel mòbil pot
costar uns 18 euros de multa o,
com diu el text, 3.000 pessetes.
Ara aquestes sancions s’actualit-
zen i conduir parlant pel mòbil
suposarà entre 100 i 200 euros
de multa.
Els imports de les sancions en
conceptes genèrics baixen per ca-
tegories, però molts d’ells s’actu-
alitzen i això suposa que moltes
sancions que eren lleus passen
a ser greus. Així, en la categoria
de lleus, les multes poden costar
fins a 100 euros (quan abans cos-
taven fins a 150 euros); les greus
costaran entre 101 i 200 euros
(quan abans costaven fins a 600
euros); i les molt greus, entre 201
i 400 euros (quan en l’anterior
codi eren de fins a 900 euros).
En aquest grup, s’inclou la in-
fracció de conduir un cotxe amb
un detector de radar, que podrà
suposar una multa de fins a 400
euros. Tot i això, les sancions més
altes en el codi actual, segons els
condicionants, també poden cos-
tar molt més per la falta greu que
suposin i poden superar els 800
euros.
El codi també contempla la re-
ducció del preu de les multes per
conformitat en un 40% de l’im-
port si es paga en un termini de
vuit dies després que s’hagi apli-
cat la multa.
No portar cinturó mentre es
circula passa a ser una falta molt
greu i, per tant, pot costar més
de 100 euros. “Es modifiquen
moltes sancions perquè no eren
suficientment dissuasives, no és
té cap voluntat recaptatòria sinó
d’actualització”, va dir el ministre
Torres.
Per altra banda, també es pre-
veu una prohibició de tots aquells
vehicles o cotxes petits amb poca
potència, “per raons de segure-
tat a la via, pel bon desenvolu-
pament del trànsit”, va explicar
Torres.
També hi haurà altres canvis
en la regulació dels vehicles en
segons quines emissions dolen-
tes pel medi ambient.
regulació en ciclistes
El nou codi de circulació dedica
una regulació especial per als ci-
clistes. Segons Torres, s’obligarà
a portar casc a tots aquells trajec-
tes que es facin en zona interur-
bana, de poble a poble. En zona
urbana, dins del poble, només
estaran obligats a portar el casc
els menors de fins als 16 anys. “Si
volem fomentar l’ús de la bicicle-
ta hem de posar les coses fàcils i
dins d’una ciutat no hi ha tant de
perill”, va dir el ministre. Segons
Torres, en aquest sentit, s’han
basat en legislacions de països on
la mobilitat en bicicleta és punte-
ra.
Pel que fa a la circulació dels
ciclistes s’ha optat per un canvi
important. Si fins ara per avan-
çar un ciclista s’havia de respec-
tar la distància de separació de 2
metres, ara es redueix a 1,5, com
a les regions veïnes, com a Espa-
nya.
També es regula el trànsit d’un
ciclista i d’un grup de ciclistes.
Per exemple, quan el primer ci-
clista d’un grup entra en una ro-
tonda, la resta dels ciclistes tenen
també prioritat.
En aquest sentit, Torres va
avançar que el mes d’abril es
preveu la promoció d’una cam-
panya publicitària que, sota el
títol Andorra, territori ciclista, vol
conscienciar sobre les normes
de circulació perquè conductors
de vehicles i ciclistes es tinguin
un respecte mutu i segueixin les
normes de circulació per a la se-
guretat de tothom.
El nou codi substituirà el de
1999, que només es va modifi-
car el 2014, quan es va introduir
l’obligatorietat de conduir amb
equipaments especials en segons
quines condicions meteorolò-
giques. L’avantprojecte del nou
codi té 134 articles, distribuïts en
cinc títols, una disposició deroga-
tòria i quatre disposicions finals.
Per a la modificació del codi
de circulació, es va crear una co-
missió encarregada en què tenen
cabuda responsables del cos po-
licial, però també del ministeri
d’Interior, a més de Mobilitat, de
Medi Ambient i d’Ordenament
Territorial. Segons Torres, s’ha
tardat molt de temps (anys) a
elaborar aquest nou codi de cir-
culacióperquè“s’had’adaptarala
realitat actual i, com el de 1999,
s’espera que sigui un codi per
molts anys”.
Dur un cotxe amb detector de radar
podrà suposar fins a 400 € de multa
Es regula la circulació de les bicicletes i es redueix la distància per avançar els ciclistes de 2 metres a 1,5
Nou codi de circulació
P.g.
aNdorra la Vella
La circulació en bicicleta es regula de manera més específica al nou codi de circulació.
boNdia
es contempla l’obligació d’un curs de
conducció sobre gel per obtenir la llicència
a l’article 94 del nou codi de circulació queda
regulat que el Govern, per garantir la seguretat,
marcarà quins materials mínims i formació han
de tenir i oferir des dels centres d’ensenyament
de conducció o, com solen anomenar-se, les
autoescoles. aquest article té un redactat
general i s’espera que després, mitjançant
un reglament, es pugui donar lloc a introduir
l’obligació de fer un curs de conducció sobre
neu o gel.
Segons va explicar el ministre d’ordenament
Territorial, és un aspecte que s’està
contemplant i que s’ha de regular perquè,
entre altres coses, es pugui saber el cost que
suposarà el curs i si les autoescoles i alumnes
el poden assumir; i també tenir en compte les
llicències de conduir que es fan durant l’estiu,
ja que caldria que s’esperessin a l’hivern per fer
aquest curs específic que requereix neu. Són
molts condicionants els que encara s’haurien
de regular, però la intenció, segons Torres, és
que es contempli aquesta obligatorietat.
el preu de les multes
Les sancions s’actualitzen
i en molts casos s’encarei-
xen per ser més dissuasi-
ves.
casc en bicicleta
És obligatori portar casc
pels trajectes en bicicle-
ta per zona interurbana,
però no per zona urbana.
no poca potència
El nou codi prohibeix que
circulin els petits vehicles
amb poca potència.
1-5 metres i no 2
La distància per avançar
un ciclista passa de ser de
2 metres a 1,5.
Canvis

ANDORRA8 Dilluns, 12 De març Del 2018
Què l’ha portat a posar-se
al capdavant del Sindicat de
Treballadors del Comú d’An-
dorra la Vella?
El sindicat aquests últims
temps estava una mica al ralen-
tí per diferents circumstànci-
es que han anat passant. Hi ha
gent que es va donar de baixa,
que van dimitir..., i aleshores
les persones que quedaven es
trobaven bastant soles i no han
pogut fer probablement el que
haurien volgut. A partir d’aquí, i
com que també hi havia el tema
del GAdA, que fa temps que s’ar-
rossega i és una cosa que moral-
ment ens toca bastant, són dues
o tres coses les que ens han fet
decidir.
El Sitca havia estat pioner
i exemple per a altres co-
muns...
Sí, a vegades, però, passen
aquestes coses. Hi ha èpoques,
hi ha tongades, gent que es de-
sanima, i això és bastant impor-
tant. I després, també, el fet de
desanimar-se i frenar la inèr-
cia que té el sindicat durant un
temps també fa que hi hagi afi-
liats que es donin de baixa per-
què també es desanimen, és una
mica tot plegat, ja que una cosa
porta l’altra.
Quins objectius us fixeu d’en-
trada la nova junta?
El més immediat, i s’està pre-
parant, és enviar als treballadors
del Comú la proposta i la fitxa
perquè aquells que ho vulguin,
evidentment, es puguin donar
d’alta al sindicat. Hi ha gent
que es va donar de baixa i, amb
aquesta revifada, almenys s’ha
sentit algun comentari, s’ha in-
teressat per poder-s’hi apuntar
i tornar a formar part del sindi-
cat.
Una entitat per defensar els
seus interessos els hauria
d’interessar.
No és que no interessi, el
que passa, i ho sabem tots, és
la inèrcia que tenim..., una mica
allò de dir: és que no servirà per
a res. L’ésser humà té això, que
a vegades es desmoralitza de se-
guida. Es tracta de fer la volta a
aquesta situació, i donar ànims
a nivell de propostes, a nivell de
maneres de fer. Tenim marcades
unes línies de treball amb uns
objectius, i alguns poden agra-
dar més que d’altres, però, com
que som un col·lectiu bastant
important i divers, hi ha coses
que poden interessar a diversos
grups.
Parlava d’objectius i citava
el GAdA, en quina situació es
troba per fer efectiva la sen-
tència?
El GAdA és l’objectiu núme-
ro 1, per dir-ho d’alguna mane-
ra, així com revifar el sindicat.
He d’acabar de posar-me’n al
corrent, però crec que estàvem
a l’espera d’una resposta de la
Batllia. Ha d’arribar el moment
d’asseure’s i mirar com s’ha de
desenvolupar per les dues parts
perquè vagi bé. La gent parlant
s’entén però dependrà també del
col·lectiu, de què és el que s’apro-
va, de les propostes que els po-
dem fer sobre aquesta qüestió,
de com ens en podem sortir, de
la manera d’obtenir-ho...
El dia de la junta parlava
també de millores en el tema
de les baixes de maternitat.
És una proposta que està
una mica dins el cor de les dones.
Ja hi ha maneres de poder tenir
de cinc a sis mesos una mica ar-
regladets, però la idea és arribar
a l’any. No, però, amb una baixa
directa. A l’any en el sentit que, a
partir del cinquè o sisè mes, que
és el que fins ara més o menys
s’aconsegueix, hi hagués la pos-
sibilitat de tornar a la feina de
forma escalonada; primer unes
hores durant un mes i anar-les
incrementant, tot negociat evi-
dentment. Però si això estigués
cobert per un reglament o una
ordinació del Comú seria fantàs-
tic. No és que hi hagi moltes do-
nes embarassades molt sovint,
així que crec que seria una cosa
assumible. I és que el Comú no
pagaria uns diners que no es tre-
ballen i la falta de la persona al
departament, si es fa escalona-
dament, es pot anar combinant.
D’aquesta manera, es podria fer
més bé el traspàs de deixar la
criatura sola i no de forma tan
sobtada.
Volen posar damunt la taula
alguna proposta relativa a la
jubilació anticipada.
És també en aquesta línia de
no parar de cop. Pot haver-hi in-
teressos dels treballadors, fins i
tot del Comú, crec que pot ser
una cosa negociable.
El projecte de llei de la funció
pública preveu que un emple-
at de l’Administració general
a partir dels 61 anys pugui
demanar reducció de jornada
fins a la jubilació.
Nosaltres no l’havíem ar-
renglat amb el text del Govern,
però sí que és veritat que si hi
ha algú està interessat a agafar
la jubilació anticipada en aques-
tes edats és interessant que ho
pugui fer. També hi ha una altra
cosa, un tema paral·lel. I és que
hi ha d’haver un relleu generaci-
onal, que a vegades no es pensa.
La persona marxa amb els anys
que toqui, però a vegades no es
deixa preparada la persona que
l’ha de suplir, i en moltes ocasi-
ons s’acaba agafant una persona
nova més tècnica.
Es deixa perdre l’experiència
que pot tenir el treballador
que ja arriba a la fi de la seva
vida laboral.
Sí, i en canvi es podria fer
que aquesta persona deixi de
treballar gradualment i, a la ve-
gada, que serveixi de cara ja a
formar altra gent, pensant ja en
aquesta visió del relleu.
“El GAdA és l’objectiu número 1
i també ho és revifar el sindicat”
La nova presidenta del Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra
la Vella, Emi Matarrodona, explica els objectius més immediats de la
nova executiva del Sitca, que passen per la recuperació del nombre
d’afiliats i per abordar el compliment de la sentència del GAdA. Ma-
tarrodona, que ja ha fet arribar als cònsols la carta de presentació, vol
treballar en les baixes de maternitat i en la jubilació anticipada.
Emi Matarrodona, presidenta del Sitca
M.S.
andorra la vElla
Es tracta de donar
ànims a nivell de
propostes i a nivell
de maneres de fer
Ja hi ha maneres de
poder tenir cinc o sis
mesos, però la idea
és arribar a l’any
El sindicat, aquests
últims temps,
estava una mica
al ralentí
Jonathan gil

ANDORRA 9Dilluns, 12 De març Del 2018
Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
MOTOS DE NEU
40 € / 30 minuts
Pel que fa a la relació amb
els sindicats dels altres co-
muns...
És encara una mica aviat,
però evidentment la idea de col·
laborar·hi hi és.
Ho deia perquè des dels sin-
dicats dels treballadors dels
comuns d’Escaldes-Engor-
dany i la Massana ja s’ha
donat suport a les mobilit-
zacions dels treballadors de
l’Administració general per
la reforma de la Llei de la
funció pública.
Crec que anirem en aquesta
línia, però primer s’ha d’escol·
tar els treballadors del Comú
d’Andorra la Vella i, en funció
del que diguin, nosaltres farem.
Què els preocupa de la refor-
ma de la llei tenint en comp-
te que els comuns tenen la
seva pròpia ordinació?
En el comitè el que ens ha
preocupat d’entrada és que,
encara que el Comú tingui la
pròpia ordinació, si la llei de la
funció pública preveu que si·
guin quinquennis i no triennis,
i per més que l’actual cònsol di·
gui que mantindrà els triennis
i que no aplicarà els quinquen·
nis, quan s’acabi aquest mandat
això pot canviar. Cada equip co·
munal podrà modificar l’ordina·
ció al seu moment i, aleshores,
encara que la gent podem con·
fiar que això tirarà milles llarg
potser després no acabarà sent
així, i les coses poden canviar.
La nova llei obre la porta a la
mobilitat dels treballadors
entre administracions, com
veuen aquest aspecte?
Com a plantejament, no ho
veiem malament. Pot ser inte·
ressant, ja que el treballador
tindria opcions d’optar a més
llocs de treball dins la seva línia
o d’altres que li interessin més,
però caldrà veure com s’acaba
detallant en els reglaments.
El text preveu un enduri-
ment de les sancions.
En això passa una mica com
en els triennis, caldrà veure
si es modifica o no l’ordinació
comunal. De totes maneres, ja
sigui en una llei o en un regla·
ment, el problema és si s’aplica
o no s’aplica i, si s’aplica quan
s’ha d’aplicar, que aleshores no
puguem dir·ne gran cosa, o si
s’aplica quan no s’ha d’aplicar.
Com espera que sigui la rela-
ció amb l’equip comunal?
Espero que bé, no veig que hi
hagi d’haver problemes.
Creu que seran receptius a
les seves propostes?
Crec que sí. Dependrà també
de la manera com es plantegin
les propostes. No poden fer un
bloc amenaçador, al contrari,
s’ha de fer amb diàleg i negocia·
ció de cara. Ara bé, sense perdre
l’objectiu.
S’han presentat ja a l’equip
comunal?
Dijous mateix vam entrar la
carta de presentació, i esperem
resposta. Des de fa dos o tres
mandats hi havia un protocol
de relació amb l’equip comunal,
i la idea seria continuar amb
aquest protocol d’entesa.
Des de la majoria comunal
es treballa en una modifica-
ció de la política retributiva
i definició de la carrera pro-
fessional, els preocupa?
La darrera vegada es va fer
un estudi molt complet, i se·
gur que va costar molts diners,
però no sé si ara és la idea que
hi ha de fer. Segur que en par·
larem, però ara mateix no puc
respondre.
Quina és la situació actual
del personal del Comú? Fal-
ta personal? Hi ha departa-
ments sobredimensionats?
A hores d’ara no estic en
disposició de contestar, potser
d’aquí a un parell de mesos,
quan hàgim vist i analitzat
molts documents, ja que encara
no hem pogut.
Com veu el clima laboral de
la corporació en general?
En general és bo, però amb
uns matisos. Diguem que bo
però millorable.
Hi ha departaments com el
d’higiene i el servei de circu-
lació dels quals n’ha trans-
cendit un cert malestar.
Circulació és un col·lectiu
gran i cal tenir en compte que
no és fàcil de tirar endavant.
Tenen un sindicat propi.
Hem de parlar amb ells. Es·
tem a l’espera de poder, en breu,
tenir contacte i veure per on
van. Seria fantàstic poder unir
esforços i la voluntat per part
nostra hi és.
Han de fer properament una
nova assemblea.
Sí, s’ha de fer. Però primer cal
assentar·nos, recopilar totes les
dades i aleshores fer ja l’assem·
blea, tot i que ha de ser ràpid. Ja
ho veurem, però la idea és que
es pugui fer a l’abril, i presen·
tar també ja les línies de treball
previstes, vuit. Però bé, també
ens hauran de dir els afiliats si
volen anar per aquí o no.
Quans afiliats tenen?
Més de cent, però s’ha de
veure les baixes que hi ha ha·
gut, si estan tretes; la gent que
ens ha contactat perquè es vo·
len donar d’alta; encara estem
en un procés. Ens hem donat de
temps fins al 30 de juny per po·
der estar à l’aise, com diuen els
francesos.
jonathan gil
El clima laboral
és bo però amb
matisos. Diguem que
bo però millorable
Circulació és un
col·lectiu gran i
no és fàcil tirar-ho
endavant
Dijous mateix ja
vam entrar la carta
de presentació, i
esperem resposta

Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
La Unió Sindical d’Andorra
(USdA) considera que l’única
manera d’acabar amb la desi-
gualtat salarial entre homes i
dones és que els treballadors es
classifiquin en una graella labo-
ral, composada, per exemple,
per oficials de primera, ofici-
als de segona i aprenents. Això
permetria establir els criteris
necessaris per a cada catego-
ria dins d’una empresa, inde-
pendentment de si l’empleat és
home o dona.
Aquesta mesura ha estat
plantejada en anteriors ocasions
pel sindicat, que ara l’ha tornat a
posar a sobre de la taula després
que amb motiu del 8 de març les
dones reclamessin acabar amb
les discriminacions salarials.
Des de l’USdA es va remarcar
que “cal valorar el lloc de treball
pels coneixements i actituds i no
per si ets home o dona”. Amb
tot, lamenten que un cop més,
les reivindicacions de l’entitat
hagin caigut “en sac foradat”,
tal com ha passat amb els pisos
de lloguer, el codi de relacionals
laborals, les lleis dels convenis
laborals, sindicals i de la funció
pública. Per tot plegat, l’USdA
es va dirigir als consellers gene-
rals demòcrates i els va indicar
que “ja n’hi ha prou de dir que
aquests temes us preocupen” i
els va urgir a demostrar-ho amb
fets i propostes que a curt termi-
ni puguin tenir un impacte real i
immediat i no pas amb planteja-
ments a llarg termini que només
fan que “allargar l’agonia” de la
classe treballadora. Per això va
demanar a DA “parlar menys i
legislar més” per donar resposta
a les veus que es van alçar el 8
de març i que tenen el suport i la
solidaritat del sindicat.
L’USdA proposa una graella
laboral per garantir la igualtat
Treball
Redacció
andorra la vella
demana a da
mesures que puguin
tenir un impacte real
i immediat
Amb la legislació que s’ha apro-
vat en els darrers anys (com ara
la Llei del saig o l’ordenament
tributari) s’han multiplicat els
organismes amb potestat per
embargar. Pels notaris, aquest
canvi de paradigma requereix
una reflexió de país si es vol
mantenir la seguretat jurídi-
ca que s’ha garantit fins ara en
aquesta matèria. En concret,
aquests professionals conside-
ren que “és el moment que es
plantegi seriosament la creació
d’un registre nacional d’embar-
gaments”. Ho va dir el president
de la Cambra de Notaris, Joan
Carles Rodríguez Miñana, que
va remarcar que “hem fet un pas
endavant però s’ha d’adaptar
tot, si no és un descontrol”.
Rodríguez Miñana va recor-
dar que fins ara, quan es feia
un embargament, la justícia
i els notaris treballaven colze
a colze, bàsicament amb “una
relació gairebé bidireccional”.
Així, abans hi havia quatre o sis
batlles d’una banda i quatre no-
taris de l’altra, explica, mentre
que avui estem parlant de deu
o quinze entitats que poden fer
embargaments (l’Agència Tri-
butària, els tres saigs, tots els
comuns, la Caixa Andorrana de
Seguretat Social, o la policia, en-
tre d’altres). A això s’hi afegeix
el fet que cadascuna utilitza un
format diferent per tractar la in-
formació.
La situació actual pot com-
portar diversos perills, va ad-
vertir Rodríguez Miñana. Entre
els problemes que es plantegen
hi ha el fet que diferents orga-
nismes amb potestat de fer-ho
estiguin embargant una mateixa
persona sense saber-ho. El pre-
sident de la Cambra de Notaris
va posar com a exemple una
persona que deu 1.300 euros a
la Caixa Andorrana de Seguretat
Social (CASS) i que es troba em-
bargada per dues institucions
diferents, tot i que no en tenen
coneixement. O el fet que algun
d’aquests organismes subhasti
una casa d’un deutor i acabi co-
brant aquest impagat, mentre
que un altre organisme no rebi
ni un cèntim del deute que té
aquesta mateixa persona amb
ell. “Això és una bogeria”, va re-
marcar Rodríguez Miñana, que
va destacar que els organismes
haurien de tenir accés a aquesta
informació.
Davant d’això va remarcar
que és l’Estat qui ha d’actuar, a
través del Consell Superior de
Justícia i el ministeri de Justícia.
El sistema a implantar és senzill,
va dir. Només cal mirar tots els
organismes que poden embar-
gar i garantir que elaborin una
base de dades. El president de la
Cambra de Notaris va destacar
que, amb relació a les hipote-
ques, “està controlat”. El registre
d’embargaments, però, apareix a
la Llei de 1996, en la qual s’indi-
ca que provisionalment seran els
notaris qui ho anotaran. D’això
fa 22 anys, va assenyalar Rodrí-
guez Miñana. Per altra banda,
ara hi ha la Llei d’embargament
“que diu com s’han de fer les
coses” i que recull que si una
persona té béns se li han d’em-
bargar aquests béns i no pas la
persona. Per aquest motiu és ne-
cessari que es posi en marxa un
registre. “Hem dit que era molt
antic que només hi haguessin
notaris i Batllia. L’estem descon-
gestionant, perquè la Batllia té
molta feina. Ara hem creat això
i el sistema s’hi ha d’adaptar. No
podem continuar com abans”,
va destacar el president de la
Cambra de Notaris.
Els notaris alerten de la necessitat
de crear un registre d’embargaments
Indiquen que la multiplicació dels organismes amb capacitat d’embargar requereix informació
regulació
El president de la Cambra de Notaris, Joan Carles Rodríguez Miñana.
JonaTHan GIl
M.S.C.
andorra la vella
Joan Carles
Rodríguez Miñana
Hem fet un pas
endavant però s’ha
d’adaptar tot, si no
és un descontrol
És el moment de
plantejar la creació
d’un registre nacional
d’embargaments

publicitat 11Dilluns, 12 De març Del 2018

Els duaners i gendarmes de
l’Alta Garona van interceptar
la setmana passada un contra-
bandista amb 1.000 paquets
de tabac provinent d’Andorra.
L’home, veí de Tolosa i sense
cap professió, havia amagat al
maleter del cotxe dues caixes
de cartrons de cigarretes dins
de bosses d’escombraries. En
ser aturat mentre circulava per
l’A-64 en un control nocturn al
sector de Cierp-Gaud, va asse-
gurar que no tenia res a decla-
rar. Tot i així, els duaners van
localitzar el tabac de contraban
i també 1.290 euros en efectiu
i una arma a la guantera del
vehicle en el qual viatjava. El
agents van decomissar el tabac
i el cotxe, mentre que el contra-
bandista, que és reincident, va
ser detingut.
Detingut un contrabandista
amb 1.000 paquets de tabac
Tolosa
Redacció
andorra la vella
L’Associació de Gent Gran d’Or-
dino (AGGO) ha volgut posar el
seu gra de sorra en la lluita con-
tra el càncer amb una donació a
l’Associació Andorrana contra
el Càncer (Assandca) de part de
la recaptació obtinguda en el
quinto de Nadal, fet al desem-
bre. En total, es van lliurar 860
euros a Assandca, en un acte
que va tenir lloc el dissabte a la
tarda a la Casa Pairal d’Ordino i
que va comptar amb la presèn-
cia de diversos dels membres
de l’Associació de Gent Gran i
el mateix president d’Assandca,
Josep Saravia, que va rebre
agraït aquesta donació de la
mà de la presidenta de l’AGGO,
Lurdes Riba. Aquesta iniciativa
se suma als diversos actes soli-
daris que s’han celebrat aquest
cap de setmana per combatre
el càncer en col·laboració amb
Assandca.
L’Associació de Gent Gran
entrega 860 euros a Assandca
ordino
El president d’Assanca recull el xec de l’Associació de Gent Gran d’Ordino.
aggo
Redacció
andorra la vella
Des de fa aproximadament
un any i mig, dotze volunta-
ris comparteixen part del seu
temps amb els reclusos del cen-
tre penitenciari de la Comella.
És una de les accions de volun-
tariat que porta a terme Càritas
Sant Julià. La idea es va gestar
fa cosa d’uns dos anys i es van
posar mans a l’obra per organit-
zar-ho. Des de llavors, aquest
grup, que mai no pot ser infe-
rior a tres persones, dediquen
tres tardes al mes, generalment
la tercera setmana, a veure una
pel·lícula amb els presos i a fer
la xerrada durant una estona a
partir del que han vist. Així ho
explica un d’aquests voluntaris
experimentat, Francesc Badia.
Les sessions s’acostumen a
fer els dilluns, els dimarts i els
dijous a les 16.30. I tenen lloc
per grups de reclusos, puntua-
litza Badia: “gent que comença
condemna, dones i preventius”.
El nombre de presos que s’hi
apleguen pot variar segons el
mes, però Badia detalla que de
dones n’hi ha poques, quatre,
i encara potser n’hi ha alguna
que no pot venir. Pel que fa als
penats, es reuneixen uns deu o
dotze, i els preventius són uns
catorze o quinze.
Segons Badia, aquesta acti-
vitat de l’aula audiovisual ha
tingut molt bona acollida per
part de la direcció del centre, i
als reclusos “els agrada molt”
i, al seu parer, “s’estableix un
clima de semillibertat, de fran-
quesa, d’afecte” durant l’estona
que passen plegats, en la qual,
d’altra banda, no hi ha guàrdi-
es. “Ens sentim extraordinària-
ment bé”, manifesta.
Els reclusos poden suggerir
les pel·lícules que volen veure.
La darrera que van projectar va
ser Vértigo d’Alfred Hitchcock.
El diàleg que s’estableix des-
prés Badia el qualifica de “canvi
d’impressions, un moment de
relax i de fer broma”. Molts dels
reclusos són estrangers i això
fa que no tinguin ningú que els
vagi a visitar. Per als voluntaris
de Càritas Sant Julià, es tracta
d’una estona per “compartir
amb els presos”. “És com anar a
veure una persona que està en
una situació molt greu”, diu Ba-
dia. En aquest sentit, remarca
que és molt important aquest
exercici de saber escoltar i és
una de les actituds que es re-
comana als voluntaris de nova
incorporació, a més de pregun-
tar-se “per què hi anem i què
anem a fer”. El “secret profes-
sional” és l’altre clau d’aquest
voluntariat, no revelar el que
els reclusos comparteixen en
aquestes estones és essenci-
al per a Badia, que afirma que
ha fet diversos voluntariats al
llarg de la seva vida “i aquest és
el que em reconforta més”.
Aquest mes de març els vo-
luntaris de Càritas Sant Julià
aniran al centre penitenciari
tres dies de Setmana Santa.
Així, faran realitat els punts
que recull la Guia del voluntari
de Càritas: ser receptiu, acolli-
dor i discret, respectant la dife-
rència i la llibertat de l’altre.
El cinema uneix voluntaris i reclusos
Una trentena de presos del centre penitenciari participen en l’aula audiovisual que organitza Càritas Sant Julià
entitats
M.P.A.
andorra la vella
Una dotzena de persones són voluntàries al centre penitenciari de la Comella.
jonaThan gil
les sessions
s’organitzen per
grups la tercera
setmana del mes
La família CANUT BOVÉ
comunica la defunció de qui fou
Josefa BOVÉ RODELLAS
Vídua de Ramon Canut Badia
Que morí ahir, 11 de març de 2018, als 95 anys.
La família rebrà el dol avui, de les 10 h fins a les 13.30 h, a la
Sala de vetlles d’Andorra la Vella.
La missa funeral i enterrament tindran lloc avui,
dilluns 12 de març, a les 17 h, a l’església de Sant Pere Màrtir
d’Escaldes-Engordany.
El tabac decomissat.
direcció regional de duanes de Tolosa

ANDORRA 13Dilluns, 12 De març Del 2018
El Gran Carlemany sonarà
aquesta tarda, a les quatre, de
manera simultània i al pati de
totes les escoles del país, de la
veu dels alumnes de tots els
centres dels tres sistemes edu-
catius. Abans, però, els alum-
nes s’han hagut d’aprendre la
lletra a les aules i a casa perquè
avui el cant sigui immillorable.
Aquesta és una de les acti-
vitats programades avui pel
Ministeri d’Educació i En-
senyament superior, que ha
impulsat una sèrie d’accions
a les escoles amb motiu de la
celebració del 25è aniversari
de la Constitució del Principat.
D’aquesta manera, totes les
escoles del país dels tres sis-
temes educatius han hagut de
treballar durant les darreres
setmanes els diferents articles
de la Constitució.
A més, dins de l’horari lec-
tiu, també hi ha hagut progra-
mades i dissenyades activitats
segons les edats, que han es-
tat dirigides. Alguns alumnes
han pogut treballar els símbols
d’Estat, com la bandera o l’es-
cut, i han realitzat murals ex-
pliciatius sobre els articles de
la Constitució. Han treballat
també en la recerca d’imatges
i documentació d’Andorra en
l’època preconstitucional i han
aprofundit en la història del
Principat a través de l’elabo-
ració de treballs, tant plàstics
com tecnològics.
Així, es preveu que avui tam-
bé es puguin veure en diferents
exposicions de cada centre es-
colar del país els treballs plàs-
tics fets durant els dies ante-
riors relacionats amb la Carta
Magna i amb la història del
Principat d’Andorra.
El Tribunal Constitucional
va ser qui va proposar al minis-
teri d’Educació de divulgar la
commemoració dels 25 anys de
la Constitució entre els infants
i els joves del país.
Cant multitudinari al Gran Carlemany
Alumnes dels tres sistemes educatius sortiran al pati a les quatre de la tarda a cantar l’himne
25è aniversari Constitució
Redacció
andorra la vella
Els alumnes han treballat en horari lectiu el contingut de l’articulat de la Constitució.
jonathan gil
Santa Coloma
El Comú d’Andorra la Vella
està duent a terme obres de
millora de la xarxa d’aigua
potable que obligaran a tallar
el subministrament a una
part important de Santa Co-
loma des d’aquesta nit a les
onze fins a les sis de la mati-
nada de demà. Les àrees afec-
tades són l’avinguda de Santa
Coloma (des de Camp Pauet
a Camí de la Borda Mateu),
l’avinguda d’Enclar (des del
Camí de la Borda Mateu a la
rotonda Mare Janer), el car-
rer Prat Salit, el carrer de la
Plana, el passatge del Cedre,
el carrer del Cedre, el carrer
Castell de Sant Vicenç, el car-
rer del Contrapàs, el carrer
Esteve Albert, el carrer Mn.
Lluís Pujol, el carrer Roureda
Tapada, el carrer dels Bar-
rers, el Camí Ral i el carrer
Prat Condal. S’instal·larà una
aixeta general nova i es reno-
varan dues escomeses.
Talls d’aigua
potable per fer
millores
a la xarxa
Redacció
andorra la vella

Una esllavissada malmet el camí del Rec del Solà
Una esllavissada de pedres va causar danys
materials al camí del Rec del Solà, a la zona
que es troba més a prop del Col·legi Sant
Ermengol. La caiguda dels blocs rocosos es
va produir dissabte, a les dotze del migdia,
i va afectar part del camí i un dels horts
propers. El cos de bombers va actuar a la
zona i la va tancar al pas de vianants per
perill d’esllavissada i posteriorment va ser un
geòleg del Govern i Protecció Civil que se’n va
fer càrrec. Segons van informar des del cos de
bombers, no es tracta d’un indret en el qual
hagin hagut d’intervenir de forma freqüent per
caiguda de pedres.
jonathan GiL
Caiguda de rocs
L’Estació Nacional d’Autobusos
(ENA) es va dotant de serveis de
mica en mica. En breu estaran
operatius un caixer automàtic
i també una cabina telefònica.
Això s’afegeix al punt d’infor-
mació d’Andorra Turisme, que
es va posar en marxa recent-
ment com a prova pilot, ja que
caldrà comprovar que hi ha ac-
tivitat suficient per tenir-hi una
persona destinada cada dia.
Per altra banda, en un termi-
ni curt de temps, el Comú d’An-
dorra la Vella preveu habilitar
un aparcament just al costat de
l’estació, a l’altra banda del vial
paral·lel a les andanes. A ban-
da d’asfaltar la parcel·la que la
corporació ha llogat, també es
destinaran 28.000 euros a la
construcció d’una rampa per a
vianants per accedir a l’estació.
Les altres mesures que encara
estan pendents d’execució són la
ubicació de parades de les línies
nacionals de transport públic,
que està previst que s’aturin en
el tram de l’avinguda Tarragona
proper a l’estació. A l’últim, una
de les principals demandes dels
usuaris, l’obertura d’un bar a la
mateixa infraestructura, es veu
de difícil materialització tot i
que hi ha “moltes idees”, van in-
formar des de l’ENA.
Nous serveis a l’estació
d’autobusos: un caixer i
una cabina telefònica
transport
Redacció
andoRRa La vELLa
Alumnes del col·legi Sagrada Fa-
mília, del Janer i de l’escola an-
dorrana de segona ensenyança
d’Encamp, Santa Coloma i Ordi-
no han pres part aquest any en
la quarta edició de la Micro First
Lego League i, posteriorment,
han competit en la final catalana,
en un projecte que compta amb
el suport d’Andorra Telecom. Es
tracta de competicions de robò-
tica en què els alumnes han de
demostrar diferents habilitats i
coneixements. Un cop passades
aquestes dues proves, des dels
centres valoren la continuïtat
que es pot donar a aquest treball,
especialment pel que fa a la robò-
tica, ja que consideren molt posi-
tiva l’experiència.
Des de la Sagrada Família ja
han pres la decisió d’ampliar el
treball de robòtica aquest tri-
mestre als alumnes de tercer de
segona ensenyança, per fer-lo ex-
tensiu a altres cursos. I és que els
alumnes estan “molt motivats”
després de veure quina ha estat
l’experiència dels companys, tal
com destaca Israel Tor. “La vo-
luntat és seguir els pròxims anys,
ja que és una experiència enri-
quidora per als alumnes, molt
creativa, participativa i posa en
valor la cohesió de grup”, ha va-
lorat Helena Ferreras de l’Escola
Andorrana de Santa Coloma. Els
centres valoren l’interès que han
mostrat els alumnes en el treball
de robòtica i que ha servit fins i
tot per “despertar en certs alum-
nes qualitats de treball específic i
treball en equip que fins ara no es
treballaven”, segons Ferreras.
Els centres escolars
aposten per la continuïtat
del treball en robòtica
Educació
Alguns dels participants en la Micro First Lego League.
jonathan GiL
Agències
andoRRa La vELLa
El Comú d’Escaldes-Engordany
va contractar, a finals del 2017,
un servei de seguretat privada
per vigilar alguns parcs infan-
tils del centre de la parròquia.
En concret, es tracta de les zo-
nes del Clot d’Emprivat (Prat
del Roure), la plaça dels Dos
Valires i la pista polivalent de
l’avinguda Sant Jaume.
Tres mesos després de re-
forçar la vigilància en aquests
punts, el conseller de Serveis,
Manteniment i d’Urbanisme
del Comú escaldenc, Josep Ra-
mon Tudel, ha fet una bona va-
loració del servei, i ha explicat
que les incidències que s’han
detectat durant aquest temps
“no han estat massa greus i les
hem pogut solucionar totes
sense cap enrenou important”.
Les que més s’han repetit estan
relacionades amb gossos, que
entren a dins dels parcs infan-
tils tot i estar prohibit i senya-
litzat. També hi ha hagut algun
cas de consum de drogues i al-
gun aldarull provocat per una
baralla, però com a fets puntu-
als.
De mitjana, el Comú ha
comptabilitzat entre sis i set
incidències per dia, tot i que hi
ha jornades en què n’hi poden
haver una o cap i d’altres que
poden ser una quinzena. La
majoria, un 90% dels casos, les
aconsegueix resoldre el mateix
vigilant amb la seva presència
al lloc i avisant els infractors.
Només en algun cas puntual,
ha comentat Tudel, s’ha hagut
d’amenaçar amb el fet d’avisar
la policia, que per ara no ha ha-
gut d’actuar en cap ocasió. Ara
bé, segons el conseller, “real-
ment veurem el funcionament
d’aquest servei a l’estiu” o quan
faci més bon temps, ja que la
climatologia d’aquests primers
mesos no és la millor per passar
llargues estones al carrer.
Tal com recollia el concurs
públic, la tasca del vigilant con-
tractat s’allargarà durant tot
aquest any. Josep Ramon Tudel
ha dit que “amb un efectiu és
més que suficient per anar do-
nant voltes pels parcs del sector
que hem marcat a l’actualitat”.
Si s’hagués de desplaçar a altres
zones de la parròquia ja seria
inviable.
Sobre l’horari del vigilant,
que és de nou del matí a nou
del vespre, el conseller ha mani-
festat que el van debatre molt i
que és l’únic aspecte que podria
variar, tot i que “de moment no
tenim prou informació sobre
si és el correcte o no”, ha con-
fessat. Tudel ha explicat que el
dubte era si contractar el vigi-
lant de dia o de nit, però que
van entendre que durant el dia
era quan hi havia més gent i que
per això era bo que hi fos.
Tudel fa un bon balanç de la
seguretat privada als parcs
Les incidències han estat lleus i s’han solucionat “sense cap enrenou”
Escaldes-Engordany
Un dels parcs infantils que hi ha davant el Complex Esportiu del Prat del Roure.
aGènCiES
Agències
ESCaLdES-EnGoRdany

publicitat 15Dilluns, 12 De març Del 2018
del 12 al 18 de març de 2018
Dilluns 12 de març
10 h
Entrenaments DH Dones
Pista Àliga – El Tarter
Dimarts 13 de març
10 h
Entrenaments DH Dones
Dimecres 14 de març
9.30 h / 12.30 h
Gegant Homes
Pista Avet – Soldeu
10 h
Descens Dones
Dijous 15 de març
9.30 / 12.30 h
Eslàlom Homes
10 h
Súper-G Dones
Divendres 16 de març
9.30 / 12.30 h
Gegant Dones
Pista Avet– Soldeu
10 h
Súper-G Homes
Dissabte 17 de març
9.30 / 12.30 h
Eslàlom Dones
10 h
Entrenaments DH Homes
Diumenge 18 de març
10 h
Descens Homes
Disponible
www.grandvalira.com
Organització

16 Dilluns, 12 De març Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Els bombers van rescatar tres al-
pinistes ahir al migdia a la canal
de l’Ordiguer, a la Serra del Cadí,
després que una placa de neu
per on es movien es trenqués.
Un dels accidentats es va preci-
pitar per la pendent de la canal i
va fer-se diversos traumatismes
al cap i a la cara sense caràcter
de gravetat. El ferit va ser eva-
cuat amb un helicòpter del Grup
de Recolzament d’Actuacions
Especials (GRAE) a l’Hospital de
Cerdanya (Puigcerdà). Els seus
companys es van quedar en un
esperó de roca i van poder des-
cendir pel seu propi peu, acom-
panyats per membres del cos de
Bombers, que els van acompa-
nyar fins al seu vehicle. Un d’ells
s’ha fet un tall a la cama amb un
grampó. La canal de l’Ordiguer
té una llargada de 450 metres,
amb una inclinació que pot arri-
bar als 60 graus.
Tres alpinistes rescatats a la
canal de l’Ordiguer del Cadí
Successos
El rescat de l’home accidentat pels bombers.
agèncieS
Agències
barcelona
Solidaritat
La Seu d’Urgell va tornar a
respondre molt bé durant la
jornada de donació de sang
de la campanya Els bombers
t’acompanyen a donar sang,
feta dissabte de manera lú-
dica a la plaça dels Oms.
A la unitat mòbil del
Banc de Sang i Teixits,
instal·lada davant de l’Ajun-
tament de la Seu, hi van pu-
jar a donar sang més de 40
persones durant les quatre
hores que va estar oberta a
tothom qui volgués partici-
par en aquesta acció solidà-
ria. D’entre els urgellencs
que van donar sang, tam-
bé ho va fer l’alcalde de la
ciutat, Albert Batalla, així
com membres del Parc de
Bombers de la Seu d’Urgell.
La matinal solidària va es-
tar amenitzada durant tot
el matí amb diverses acti-
vitats lúdiques, en què els
més petits van poder pujar
a un camió de bombers, o es
van vestir de bomber, entre
altres activitats per a tota
la família.
Bona resposta
a la col·lecta
de sang de la
Seu d’Urgell
Redacció
la Seu d’urgell
El mal temps i la boira han
estat uns mals aliats per a
l’aeroport d’Andorra-la Seu
d’Urgell i Viatges Regina en
el primer cap de setmana de
funcionament dels vols. L’avió
que havia d’aterrar ahir al matí
a l’aeroport d’Andorra-la Seu
d’Urgell, procedent de Mar-
sella, ho va haver de fer al de
Girona-Costa Brava a causa de
la boira. El fenomen meteoro-
lògic va ser també present als
altres aeroports de proximitat
de Reus i Lleida-Aguaire, fet
que va obligar a aterrar a la ca-
pital gironina. L’aparell s’havia
d’enlairar posteriorment des
de la instal·lació de l’Alt Urgell
cap a Mallorca i ho va haver de
fer des de Girona. Els sis pas-
satgers va ser traslladats amb
minibus fins allà.
De Girona l’avió va volar
fins a Palma i un cop allà el
vol es va tornar a desviar, però
aquest cop cap a Lleida, perquè
la boira del matí ja s’havia dis-
sipat. D’allà s’ha enlairat fins
a Madrid. Els responsables de
Viatges Regina han insistit en
la necessitat d’implementar el
sistema de GPS perquè aquests
vols no s’hagin de desviar, però
han ressaltat que seguiran ope-
rant amb normalitat fins al
proper 1 d’abril, tal com s’havia
anunciat.
Cal recordar que divendres
ja no va poder aterrar el vol que
venia des de Madrid. Viatges
Regina ha posat en marxa des
d’aquest passat divendres i fins
a l’1 d’abril, de divendres a diu-
menge, vols comercials a Ma-
llorca, Marsella i Madrid. En
la jornada inaugural d’operaci-
ons, l’ocupació es va situar en
el 80%, amb 23 persones en la
ruta que connecta amb Palma,
22 a la de Madrid i 13 en el vi-
atge de tornada a Marsella. Els
vols tenen un cost per trajecte
de 110 euros. Els problemes
que durant el matí també va
patir l’aeroport d’Alguaire van
obligar a desviar quatre vols
amb esquiadors britànics cap
a Reus. És la cinquena vega-
da durant aquesta temporada
d’hivern que s’han de desviar
vols d’Alguaire per culpa de la
boira.
Segons fonts de l’aeroport
d’Alguaire, cap a quarts de vuit
del matí la boira ja es va comen-
çar a desfer però el turoperador
Neilson ja havia decidit canviar
l’operativa per precaució. Des
d’Aeroports de Catalunya van
explicar que un inconvenient
afegit va ser la boira que tam-
bé hi havia a Reus a primera
hora del matí, i que va alentir
les operacions i els avions des-
viats des d’Alguaire van acabar
aterrant amb força retard. En
total, aquesta situació va afec-
tar prop de 1.300 passatgers
entre els que arribaven i els que
tornaven a casa amb els avions
procedents de Manchester,
els dos de Londres (Gatwick i
Stansted) i East Midlands.
El vol de la Seu de diumenge es
torna a desviar a causa de la boira
Quatre vols d’esquiadors britànics no van poder aterrar a l’aeroport d’Alguaire i ho van fer a Reus
Turisme
L’avió que cobreix el trajecte entre Madrid i la Seu d’Urgell.
viaTgeS regina
Agències
lleida

Cultura
Ho explicava anys enrere i de
passada Claude Benet, a compte
aleshores de les restes que l’es-
tiu del 2012 van aparèixer en
una de les rutes de muntanya
que condueixen a Fontargent i
que –sospitava i sospita encara
el nostre historiador– podrien
haver pertangut a dos fugitius,
pare i fill, a qui el guia que els
portava cap a Andorra va liqui-
dar a mig camí. André Trigano,
aleshores i encara avui alcalde
de Pàmies amb qui Benet va
contactar per mirar d’escatir la
identitat dels dos infortunats, el
va posar sobre la pista del breu
periple andorrà de Serge Reggi-
ani (1922-2004), l’actor i can-
tant italo-francès que en algun
moment entre el 1939 i el 1940
–era encara estudiant de teatre–
va refugiar-se breument entre
nosaltres.
Trigano sabia del que parlava
perquè ell mateix, junt amb el
seu germà Gilbert –per cert: un
dels fundadors del Club Med–
va coincidir amb Reggiani du-
rant la breu escapada andorra-
na. De fet, i si hem de creure la
ressenya d’aquesta història que
en publica ara al portal Grand
Sud Insolite, tots tres –Reggiani i
els germans Trigano– formaven
part de la mateixa expedició que
a finals del 1939 o principis del
1940 va recalar per aquí baix.
I és aquesta ressenya la que ha
animat Benet a estirar del fil i
mirar d’omplir el mes i mig que
Reggiani va ser un refugiat. Com
es veu per les dates, falta encara
un any llarg perquè el règim nazi
posi en marxa la Solució Final
–el gener del 1942, a l’anome-
nada Conferència de Wansee– i
comenci l’èxode massiu de jueus
europeus.
Fins al maig del 1940 les fron-
teres es podien travessar sense
necessitat de visat, i només es
van tancar amb pany i clau a par-
tir del novembre del 1942, amb
l’ocupació alemanya de la França
de Vichy. És en aquest moment i
no abans –insisteix l’historiador
Josep Calvet, màxim especialis-
ta del pas pels Pirineus durant la
II Guerra Mundial– que comen-
cen les expedicions clandestines
i, per tant, l’epopeia dels passa-
dors. El periple de Reggiani és
anterior i, de fet, consta que ell
i els Trigano van venir traquil-
lament en cotxe –i des de París!–
i que l’única incidència va ser els
crits que els va etzibar la gover-
nanta del castell de Foix perquè
se’ls va ocórrer fer una foto del
monument.
Per què a Andorra? Doncs
perquè –sempre segons Grand
Sud Insolite– els Trigano hi te-
nien un bon amic, empresari i
hoteler, que els va oferir refugi
temporal mentre trobaven la
forma d’embarcar-se cap a la
Gran Bretanya, que era el seu
destí final. No se’n van sortir,
i al cap d’un mes i mig van ha-
ver de girar cua i tornar a París.
Sembla en qualsevol cas que
Reggiani va sobreviure sense
entrebancs majors: reingressa al
conservatori d’art dramàtic i de-
buta al teatre (Le loup-garou, Bri-
tanniucs) i al cine (La carrefour
des enfants perdus) abans de re-
fugiar-se els últims mesos de la
guerra a l’Alta Garona i escapar
així del Servei de Treball Obli-
gatori a Alemanya a què estaven
obligats els ciutadans francesos
–o estrangers residents a Fran-
ça, com era el seu cas– en edat
militar. Els detalls del periple
andorrà de Reggiani potser els
trobarem a les seves memòries,
La question se pose, o a Dernier
courrier avant la nuit, volum de
correspondència fictícia amb els
personatges que van trufar la
seva trajectòria.
En qualsevol cas, és una estu-
penda excusa per (re)descobrir
una de les patums de la chanson,
en què va debutar ja granadet –a
mitjan 60– i va triomfar gràcies
a l’empenteta que li va donar
Barbara, que va ser una de les
dones de la seva vida, i al bon ull
que va tenir sempre per buscar
lletristes: des de Boris Vian –
seva va ser la primera versió de
Le déserteur després que se n’ai-
xequés la prohibició, el 1962–
fins a Moustaki (Ma solitude) i
Prevert (Pour toi mon amour). Al
cine va rodar prop d’un centenar
de pel·lícules a les ordres dels
grans directors francesos –Car-
né, Becker, Melville, Chabrol,
Sautet, Lelouch– i europeus de
la seva època –Visconti, Angelo-
poulos, Kaurismaki, Scola.
Reggiani: un altre refugiat il·lustre
Benet, rere el rastre de l’actor i cantant francès, que es va refugiar a Andorra als inicis de la II Guerra Mundial
Història: l’epopeia dels passadors
A. Luengo
andorra la Vella
Reggiani va començar com a actor de cine i teatre, i amb els anys es va reconvertir en cantant d’èxit amb el suport de Barbara.
bondia
les bruixes andorranes surten de gira
Se’n recorden de Joana Call, la Sucaranya
d’engordany, acusada d’enverinar uns veïns,
que va confessar haver-li besat el cul al dimoni,
“fent-li homenatge i renegant de nostre Senyor”,
i que va ser condemnada a mort i esquarterada
el juny del 1471? La Sucaranya, en fi, forma part
del mig centenar de bruixes dels segles XV i XVi
censades per l’historiador català Pau Castell
gràcies a la beca Cebrià baraut del 2014, i el
mateix Castell n’ha inclòs una representació a
Se’n parlave i n’hi havie, exposició itinerant que
arrenca el 13 de març a l’ecomuseu de les
Valls d’Àneu i que culmina el projecte homònim
impulsat per la Xarxa de Museus de les Terres de
lleida. Se’n parlave i n’hi havie recull el testimoni
que bruixes, fetilleres i metzineres han deixat
en la documentació històrica i en la tradició
oral del Pirineu. l’arxiu nacional hi aporta una
col·lecció de facsímils dels processos per
bruixeria conservats al fons del Tribunal de
Corts. Després d’Àneu, l’exposició desfilarà per
Solsona, la Conca dellà, Puigcerdà, balaguer,
Cervera, Tàrrega i Viella, i està previst que el
2020 recali a andorra. Joana Call, la Sucaranya, esquarterada el 1471 per bruixa.
arXiu naCional

cultura18 Dilluns, 12 De març Del 2018
Elquefaltava:alsautorsjaconfir-
mats a la 22a edició de la Massa-
na Còmic –Ruben Pellejero, amb
Equatoria, la segona entrega de la
nova vida de Corto Maltés; Car-
los Puerta (Barón Rojo); José Ma-
ría Beroy (A la sombra del convoy),
i Álvaro Ortiz (Rituales)– s’hi va
afegir la setmana passada Jor-
di Bernet (Barcelona, 1944), un
clàssic de la historieta catalana
i un vell conegut de la Massana,
on ja va desfilar el 2000, amb Tor-
pedo 1936, i el 2009, amb Clara...
de noche. Doncs ara hi torna amb
la seva última obra, El arte de
Bernet, una col·lecció d’esbossos,
il·lustracions i dibuixos dels seus
personatges més il·lustres, que
van molt mes enllà, ençà i en-
rere de Torpedo i Clara. Bernet,
en fi, servirà l’habitual aperitiu
d’aquesta mena de retrospecti-
va que s’exposarà al Museu del
Còmic i que s’avançarà dues set-
manes a les dates previstes per al
saló, del 27 al 29 d’abril.
La trajectòria de Bernet arren-
ca als 16 anys amb el personatge
de Doña Urraca, que havia creat
el seu pare, també historietista,
però de seguida es va desmar-
car de l’estil tebeo –o Pulgarcito,
en aquest cas– per practicar una
il·lustració més realista. Al llarg
de més de mig segle de carrera
Bernet s’ha prodigat en l’aven-
tura (Dan Lacombe), l’Oest (Tex),
la ciència-ficció (Custer, Kraken)
i les arts marcials (Cuervo), amb
habituals incursions eròtiques
(Sarvan) que va explotar decidi-
dament a Clara...denoche, una de
les seccions emblemàtiques d’El
Jueves entre el 1992 i el 2014.
Pel que fa a Tropedo, amb guió
d’Abulí, cal dir que les dues pri-
meres entregues les va il·lustrar
Alex Toth, de qui Bernet va here-
tar-ne de seguida el personatge.
Entre el 1981 i el 200 en va publi-
car quinze àlbums.
Bernet completa el cartell del
saló, amb Pellejero, Beroy i Puerta
El pare de ‘Torpedo’ i ‘Clara de noche’ compareixerà amb ‘El arte de Bernet’
La Massana Còmic
Clara de noche i Torpedo són els dos personatges més mediàtics de Bernet.
iL·LustraCió: bernet
Redacció
La Massana
Han passat quinze dies des que
Velles Cases Andorranes va
llançar l’alarma per la deixadesa
i la brutícia que s’acumulava a
l’interior del colomer de la Casa
d’Areny-Plandolit, inventariada
desdel2003dintredelacatego-
ria de monument. El ministeri
deCulturaesvadonaraleshores
per assabentat, va al·legar que
es tracta d’un dels blancs habi-
tuals dels vàndals “com altres
béns del patrimoni arquitectò-
nic que es troben una mica allu-
nyats dels nuclis urbans” –no
arriba a cent metres, en aquest
cas– i va anunciar que estava
previst arreglar-ne la porta i
netejar-ne l’interior. Doncs bé,
han passat quinze dies, dèiem,
i Patrimoni no ha tingut temps
encara ni tan sols de precintar
l’entrada, que dissabte continu-
ava amb la porta esbotzada –i
amb l’habitació convertida en
femer. No és només la brutícia,
amb restes evidents de botellón,
sinó també i sobretot la colum-
na negra que s’enfila pels racons
del colomer i que suggereix que
a l’interior s’hi ha encès repeti-
dament foc, extrem alarmant
perquè el sostre se sosté sobre
una estructura de bigues de
fusta. El cas és que el colomer
d’Areny-Plandolit és un exem-
plar únic entre la mitja dotzena
que s’han conservat: segons
Pere Canturri, es va aixecar a
la segona meitat del segle XIX i
presenta una insòlita coberta a
quatre vessants: “Sembla tenir
una concepció més moderna,
diferent dels colomers tradicio-
nals del país, més evolucionat i
més senyorial”.
El colomer d’Areny-Plandolit
continua brut i sense porta
Patrimoni
Perspectiva del colomer, al jardí dels boixos i per sobre de l’Auditori Nacional.
MàxiMus
Redacció
ordino

Esports
Sis victòries consecutives i rècord
de triomfs seguits del BC Mora-
Banc Andorra a la Lliga ACB. No
es van classificar per a la Copa
del Rei, però aquesta fita té un
regust especial, i més que més
quan aquestes victòries conse-
cutives s’han aconseguit contra
els dos grans de la competició
domèstica: el Reial Madrid i l’FC
Barcelona Lassa, i també contra
la sensació agradable de la tem-
porada, que encara continua en-
tre els vuit primers, el Montakit
Fuenlabrada, i una altra contra el
semifinalista de la Copa i vigent
campió de la Basketball Champi-
ons League, l’Iberostar Tenerife.
El millor d’aquestes sis victòries
consecutives és que l’equip dirigit
per Joan Peñarroya ocupa zona
de play-off pel títol i la sensació
que transmeten és que en volen
més. Tenen fam. Sembla que
l’eliminació de l’EuroCup és com
haver deixat anar llast. El BC Mo-
raBanc va assolir la tretzena vic-
tòria de la temporada a la pista
del penúltim classificat, el Reial
Betis Energia Plus. Molt de ta-
lent en molts dels seus jugadors,
però un joc més que anàrquic i
sense que hi acompanyés la dinà-
mica perquè de vegades l’ansietat
mana més que qualsevol altra
cosa. Els de Peñarroya es van im-
posarper89a100desprésdecla-
var un parcial de 6 a 22 quan va
començar l’últim acte, amb un 70
a 64 advers. La millora en defen-
sa i la gran actuació de l’escorta
eslovè Jaka Blazic van ser claus.
A l’inici de partit, el BC Mora-
Banc va patir per aturar el pivot
nord-americà Oderah Anosike i
elbaseAskiaBooker,peròenatac
va tenir el canell ben calent amb
els punts d’Andrew Albicy i David
Jelínek. L’intercanvi de punts va
ser continu. Els andalusos dei-
xaven anotar des de més enllà
de 6,75. Les defenses estaven
brillant per la seva absència i, al
final dels primers deu minuts, 22
a 25 a favor del BC MoraBanc.
En el segon acte, un parcial
de 3 a 8 dels de Peñarroya va situ-
ar la màxima diferència, fins ales-
hores, dels andorrans amb un 25
a 33 però, abans d’arribar al des-
cans, els d’Óscar Quintana van
despertar i amb un parcial d’11 a
2 van marxar al descans amb un
punt d’avantatge (44 a 43). El BC
MoraBanc no trobava la solidesa
necessària per trencar el partit
i, al tercer quart, va continuar
remant contra corrent contra
un rival que s’encomanava amb
encert a les accions individuals
del nord-americà amb passaport
txec Blake Schilb, que va anotar
13 punts al tercer quart. Una cis-
tella del base Mikel Uriz va situar
un 70 a 64 a favor dels andalusos.
Molt havia de millorar i més
en defensa el BC MoraBanc, i
els de Peñarroya ho van fer. Van
pressionar les dents en defensa
i van continuar inspirats a nivell
ofensiu, en especial, Blazic. El
parcial va ser de 6 a 22 d’inici i es
van posar a 10 punts (76 a 86).
Els de Quintana es van estavellar
contra el mur defensiu andorrà,
tot i que un triple de Booker, a 52
segons, va provocar un final amb
emoció (89 a 93). Blazic va anar
dues vegades consecutives a la lí-
nia de tirs lliures i no va fallar. A
més, Albicy va recuperar una pi-
lota davant Booker i els àrbitres
van xiular antiesportiva al nord-
americà. Aleshores, va acabar el
patiment i el BC MoraBanc va
endur-se la tretzena victòria de la
temporada i la sisena consecuti-
va.Diumenge,ales12.30, contra
l’UCAM Múrcia, un rival directe.
Arribarà la setena?
Rècord batut de triomfs consecutius
El MoraBanc aconsegueix la sisena victòria consecutiva en superar en un gran últim quart el Reial Betis, el penúltim
Bàsquet
Redacció
andorra la Vella
Lliga ACB (Jornada 22)
87 València Basket - reTabet Bilbao 67
114 Unicaja Màlaga - delteco GBC 88
Herbalife GC - Monbus obradoiro s/r
67 UCaM Múrcia - San Pablo Burgos 64
100 Iberostar Tenerife - Tecnyconta 94
94 FC Barcelona lassa - reial Madrid 72
61 divina Seguros - Baskonia 75
89 Reial Betis EP - BC MoraBanc 100
87 Montakit ‘Fuenla’ - Movistar Estu 81
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 22 19 3
2 FC Barça lassa 22 15 7
3 València Basket 22 15 7
4 Baskonia 22 15 7
5 Unicaja Màlaga 22 14 8
6 Montakit ‘Fuenla’ 22 14 8
7 Herbalife GC 21 13 8
8 BC MoraBanc 22 13 9
9 Iberostar Tenerife 22 12 10
10 UCaM Múrcia 22 11 11
11 Monbus obradoiro 21 10 11
12 delteco GBC 22 9 13
13 Movistar ‘estu’ 22 9 13
14 Tecnyconta 22 7 15
15 reTabet Bilbao 22 6 16
16 San Pablo Burgos 22 6 16
17 reial Betis eP 22 5 17
18 divina Seguros 22 4 18
Reial Betis EP BC MoraBanc
89 100
Parcials: 22-25, 44-43 –descans–; 70-64 i
89-100.
Àrbitres: García González, Jordi Aliaga i Anto-
nio Sacristán.
Eliminat: Luke Nelson –Reial Betis EP.
Askia Booker 23
Luke Nelson 6
Blake Schilb 15
Ryan Kelly 18
Anosike 8
Mikel Uriz 2
alfonso Sánchez 0
Golubovic 8
rade Zagorac 5
Josep Franch 4
Iván Cruz 0
Albicy 10
David Jelínek 7
David Walker 9
John Shurna 10
Moussa Diagne 4
Jaime Fdez. 11
Jaka Blazic 25
landing Sanè 9
Vlado Jankovic 5
Colton Iverson 4
oliver Stevic 6
Palacio Municipal de Deportes de San Pablo de
Sevilla: 6.723 espectadors (segons la Lliga ACB)
El pivot nord-americà del BC MoraBanc, Colton Iverson, va destacar amb una esmaixada, però només va anotar 4 punts.
aCB PHoTo / F. rUSo
Joan Peñarroya: “la sisena victòria consecutiva és
una fita per al club, però això no ens dona res”
Per a Joan Peñarroya l’exigència és màxima, com
sempre. el tècnic egarenc sap que en el món
de l’esport tot canvia molt ràpidament, i que
els rècords no donen res, però són el camí per
aconseguir objectius d’alta volada. “Hem guanyat
sis partits seguits i està molt bé. És una fita per
al club, però això no ens dona res. No és normal
que un club de les nostres característiques
pugui sumar sis victòries consecutives, però
sempre dic als jugadors que toca gaudir-les. no
afluixarem ara i no deixarem de ser ambiciosos”,
va assegurar el tècnic egarenc, que també veu
que l’equip ha de millorar a nivell de joc. “no
sé on podem arribar, però tinc clar que cada
dia hem de jugar més bé a bàsquet. Volem ser
millors cada dia. ara no podem pensar que és la
bomba, ja que era un drama no fa gaire temps”.
També va ser crític, tot i el triomf contra el Reial
Betis energia Plus. “els nostres tres primers
quarts no han estat bons. Hem tirat 40 triples i
35 han estat totalment lliurats. Per tant, ha estat
un encert bo, però no excel·lent”, va concloure
Peñarroya. Diumenge, una nova prova més
contra l’UCaM Múrcia.

esports20 Dilluns, 12 De març Del 2018
Sinfreu venç a
la Pal Skimo
Andrea Sinfreu, de només 16
anys, es va imposar a la cursa
solidària d’esquí de muntanya,
la Pal Skimo Femení. Més
de 100 dones van competir
a Vallnord-Pal Arinsal i van
afrontar un recorregut de 4
quilòmetres i 420 metres de
desnivell. Sinfreu va fer un
temps de 37 min 14,98 s. La
segona va ser Carol Cureau i la
tercera, Aida Fornieles.
VALLnord
Esquí de muntanya
Futbol
El Futbol Club Andorra, que
no va poder sumar els tres
punts que li haurien donat
la permanència, va assolir un
empat a 0 contra el Vilade-
cans, que buscava el lideratge
del grup 2 de primera catala-
na. Els de Candi Viladrich, al
segon temps, van tenir una
bona oportunitat de Ricard
Fernández, Cucu, i també
un cop de cap al travesser de
Joan Cervós.
Punt important
per a l’FCA
Ciclisme
La primera edició de la Grand-
valira Snowbike, és a dir, la
competició de les fatbikes –les
bicicletes amb rodes amples per
anar per la neu– va tenir 22 ins-
crits. La victòria en categoria
masculina va ser per a Milton
Ramos i, en noies, va guanyar
Eva Tomás. El recorregut, inici-
alment de 22 quilòmetres, es va
retallar en 18 i, en ebike, bicicle-
tes elèctriques, no hi van haver
inscrits.
22 participants
a l’Snowbike
Segona posició del VPC feme-
ní i jugant com a amfitrió a
l’Estadi Nacional. L’equip an-
dorrà va començar el torneig
amb derrota per 12 a 34 con-
tra el Bagneres, però després
va agafar el to i va superar
en dos grans partits el Ville-
franche per 44 a 7 i, per un
espectacular i contundent 72
a 12, el Carcassonne. Per tant,
el VPC femení va pagar cara la
derrota del primer partit i va
finalitzar en segona posició, ja
que el primer va ser el Bagne-
res. “Hem jugat bé, tot i que la
derrota del primer partit ens
ha passat factura per no aca-
bar en primera posició. Si ha-
guéssim jugat el segon o tercer
partit contra el Bagneres crec
que podíem haver aspirat a la
primera posició”, va assegurar
la jugadora del VPC femení
Nadia Olm.
Per la seva banda, l’equip
femení sub-18 va assolir el
primer lloc en un torneig tam-
bé fet a l’Estadi Nacional. Les
andorranes van superar per
33 a 14 l’Auch i, després, per
38 a 5 el PSTRF. Van tancar
el torneig amb un 22 a 5 al
Graulhet.
El VPC femení, com a
amfitrió, finalitza segon
rugbi femení
Redacció
AndorrA LA VELLA
El VPC femení va finalitzar en segona posició al torneig celebrat a l’Estadi Nacional.
jonAthAn giL
Només una jornada per finalit-
zar la tercera volta de la Lliga
Multisegur Assegurances i l’UE
Santa Coloma juga amb foc i es
complica la classificació per al
play-off pel títol. L’equip dirigit
per Roger Culleré baixa a la cin-
quena posició en perdre per 0 a
2 contra el potent Tic Tapa UE
Sant Julià. Els colomencs hau-
ran de guanyar l’UE Engordany,
el líder o, si no, esperar una
derrota de l’FC Lusitans con-
tra el Penya Encarnada, el cuer.
Aquesta combinació és pràctica-
ment impossible vista la trajec-
tòria del Penya Encarnada.
Els colomencs, que es podri-
en jugar totes les cartes per clas-
sificar-se per disputar l’Europa
League a la Copa Constitució, ja
perdien a la primera part per 0 a
2, amb dos gols de Joel Méndez.
El primer de xut creuat i el segon
de cap a centrada d’Enric Pi. A la
segona, els de Culleré van acabar
amb deu jugadors per doble gro-
ga a Alberto Molina.
Qui no va fallar és el líder,
l’UE Engordany, que va vèncer
per 0 a 2 el Penya Encarnada
amb gol de Sebas Gómez i Fabio.
Per la seva banda, el Vall Banc
FC Santa Coloma, segon, va go-
lejar per 0 a 5 el Nóbrega Cons-
tructora FC Encamp, amb dos
gols de Chus Sosa, un de Juan-
ma Torres, Andreu Ramos i Juli
Sánchez. L’FC Lusitans, que puja
al quart lloc, va imposar-se per 1
a 2 a l’Inter Club Escaldes, amb
gols de De Azevedo i Ramael. Per
els escaldencs va marcar Josele
Aguilar de penal.
L’UE Santa Coloma es complica
la classificació per al play-off
Els de Roger Culleré baixen al cinquè lloc en perdre contra el potent Tic Tapa
Futbol
El Tic Tapa UE Sant Julià celebra el 0 a 2 contra l’UE Santa Coloma al CE FAF 1.
jonAthAn giL
Redacció
AndorrA LA VELLA
UE Santa
Coloma
Tic Tapa
UE Sant Julià
0 2
rugbi
oiimpisme
El VPC va tancar la lliga regu-
lar amb derrota, però classifi-
cats per al play-off per l’ascens
en perdre per 23 a 12 contra el
St. Foy Peyrolieres. Els de Jo-
nathan Xepi Garcia i David Ki-
rikaixvili es van avançar amb
un 0 a 7 amb un assaig col-
lectiu transformat per Ramas
Jinashvili, però els francesos
van passar-los per sobre. Al fi-
nal van salvar el bonus ofensiu
amb un assaig de Paco Rubia.
L’esquiador de la FADEA
Roger Puig va finalitzar en
23a posició al supergegant
dels Jocs Paralímpics de
Pyeongchang (Corea del Sud).
L’esquiador paralímpic an-
dorrà va fer un temps d’1 min
32,97 s, a 8,14 s del primer
classificat, el suís Theo Gmur.
Van tancar el podi el francès
Arthur Bauchet i el tercer,
l’austríac Markus Salcher.
El VPC tanca
la lliga regular
Roger Puig,
23è als Jocs
Esquí alpí
L’esquiadordelaFederacióAn-
dorrana d’Esquí (FAE) Marc
Oliveras va acabar en novena
posició al supergegant i va ser
15è a la combinada alpina dels
Nacionals Júniors francesos,
disputades a Tignes (Fran-
ça). En el supergegant va fer
un temps de 52,40 s, a 0,52 s
del primer, el francès Baptis-
te Arnaud. Matías Vargas va
ser 12è i Pol Suárez, 51è. En
la combinada alpina, Oliveras
va fer un crono d’1 min 30,09
s, a 2,15 s del primer, el fran-
cès Sacha Fivel. Vargas, 16è i
Suárez, 38è. Als Nacionals Jú-
niors espanyols de La Molina
hi va haver podi andorrà amb
un tercer lloc compartit entre
Àlex Rius i Xavi Salvadores a la
prova d’eslàlom. A part, Quim
Rodríguez es va trencar el me-
nisc en un entrenament a l’Àli-
ga i serà baixa per a les finals
de Copa d’Europa, que comen-
cen avui a l’Àliga i a l’Avet.
Marc Oliveras,
9è i 15è als
Nacionals
francesos
Redacció
AndorrA LA VELLA

Diari del 12 de març del 2018

Diari del 12 de març del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Diari del 12 de març del 2018

Similar a Diari del 12 de març del 2018 (20)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 12 de març del 2018