Diari del 13 de novembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 13 De novembre Del 2017 núm. 3.434 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Malsons
toni caus
Llegidor
Un ullet al tractat dels
Pirineus
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
jONathaN gIl
“Èxit” de la mostra GastronòmicaaNdOrra pàgina 12
Els comuns incrementaran els salaris dels
empleats el 2018 amb l’IPC d’aquest any
aNdOrra pàgina 6
andorra telecom vol invertir
133 milions en quatre anysL’empresa pública preveu que la xifra de negoci del 2018 serà de 85,7 milions d’euros, 6,9 menys que enguany
avUI és NOtíCIa pàgina 3
ENtrEvIsta a
salvador prieto
pàgines 8 i 9
“la jubilació
és la principal
preocupació
dels policies”
aNdOrra pàgina 7
l’Usda recomana a
alguns funcionaris que
no cotitzin al fons
EsPOrts pàgina 17
el MoraBanc supera
el Betis en un gran
segon temps (96-68)

2 Dilluns, 13 De novembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Europea
Av. Carlemany, 105 - Tel. 801 868
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar
el barbarisme *admitit?
Hem d’emprar admès.
L’han admès a l’escola.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Av. Tarragona, 65 · Andorra la Vella
brotzeittarragona65@gmail.com
www.brotzeittarragona.com
+376 856 655 (per a reserves)
VENIU A GAUDIR AMB NOSALTRES DEL
VOSTRE SOPAR D’EMPRESA!
AMBIENT MOLT ACOLLIDOR.
PRESSUPOSTOS A MIDA
TAMBÉ FEM
CUINA
BRASILERA
!
LEBERKÄSE
CUINA
D
’ALEMANYA I D’AL
SÀCIA
Per a més informació , segueix-nos a Facebook i descobreix les nostres receptes ecològiques
i assabenta’t de totes les activitats: www.facebook.com/tuetselcentre I visita: www.river.ad
Recepta del mes: Hamburgueses de moniato i quinoa
Dimarts 14 de novembre, a les 19h
XERRADA ECORIVER NOVEMBRE
EcoRiver organitza una nova xerrada sobre aliments ecològics el
pròxim dimarts 14 de novembre, que serà impartida per la Katia
Durich, dietista - nutricionista del Centre d’Assessorament Dietètic
MPJ, que ens oferirà consells i estratègies nutricionals per augmentar
les defenses del nostre cos.
AUGMENTAR LES DEFENSES
DEL NOSTRE COS
EL TEMPS
VENT FORT, NEVADES FEBLES I FRED INTENS
El front que ahir va començar a afectar tot el Pirineu
avui ha de mostrar la seva cara més inestable amb un
matí on el fred intens és protagonista, a més de vent
molt fort del nord. Els cops de vent poden superar
els 100 km/h als cims i fer augmentar la sensació de
fredor. A més, esperem nevades continuades al nord
durant tot el dia, mentre que al centre i sud hi haurà
més clarianes i fins i tot sol. Malgrat que el dia serà
més clar al sud, el fred serà molt intens, ja que la mas-
sa d’aire fred que ens afectarà avui serà molt freda.
Demà, temps més estable i lleugera remuntada de les
temperatures. El vent baixarà de força. Que tinguin
un BonDia.
Avui
12 14
2
0 -1
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dimArts dimecres
-4/2
-2/4
0/5
2/7
2/7
3/8
0/5
-1/4
-3/3
-1/5
4/9
7
4/9

3Dilluns, 13 De novembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Amb la voluntat de donar con-
tinuïtat a les necessitats d’evo-
lució tecnològica i reforçar i mi-
llorar la fiabilitat i eficiència del
servei, Andorra Telecom preveu
portar a terme una inversió de
fins a 133 milions d’euros en els
propers quatre anys.
Així consta si més no en la
memòria explicativa i les bases
del programa d’actuació que
acompanyen el pressupost de la
societat pública per a l’exercici
2018, any en què els comptes
s’eleven fins als 112,7 milions
d’euros, finançats amb recursos
propis en la seva totalitat, el
82% dels quals procedents dels
recursos corrents que es gene-
raran en el mateix exercici, i els
20 milions restants correspo-
nents a romanents de tresoreria
d’anys anteriors.
D’aquesta manera, la com-
panyia preveu invertir 31,4
milions d’euros el 2018, fins a
43,1 milions l’any següent, 32,6
l’exercici 2020 i, finalment, 25,7
milions d’euros més de cara al
2021. Al marge del projecte de
l’edifici The Cloud, que s’em-
porta fins a 36,7 d’aquests 133
milions d’euros previstos, 8,2 ja
a càrrec del pressupost de l’any
vinent, aquestes quantitats es
destinaran a l’augment de la
capacitat de la xarxa mòbil per
afrontar el creixement que s’es-
pera del tràfic; a la renovació
d’equipaments xarxa IP i aug-
ment d’accessos i velocitat de la
xarxa de fibra òptica i a la virtu-
alització de xarxes.
En aquest període de quatre
anys, la companyia preveu
també invertir en la renovació
de plataformes IPTV i en un
nou servei de gravació al núvol;
en noves canalitzacions per
assegurar la redundància de
xarxaiavançarenelsoterrament
de línies aèries; en la reforma
i millora d’instal·lacions
elèctriques i de climatització,
així com en la plataforma i
serveis d’Internet de les coses i
en l’ampliació de la xarxa wifi.
Concretament, de cara a l’any
vinent, Andorra Telecom preveu
invertir 23,2 milions d’euros –
sense tenir en compte la dotació
del projecte The Cloud–, una
quantitat que suposa el 27% de
la xifra de negoci de la compa-
nyia, un percentatge que la soci-
etat pública considera “notable”,
ja que se situa molt per sobre de
la mitjana d’inversió del sector
de les telecomunicacions que
oscil·la entre el 12% i el 15% dels
ingressos.
Entre les inversions per al
2018, destaca la partida de 6,1
milions d’euros en telefonia i
serveis convergents, especial-
ment per fer front a l’augment
de capacitat i cobertura pel crei-
xement de tràfic de la xarxa mò-
bil, així com per la implementa-
ció de noves funcionalitats.
També es preveu una dota-
ció de 4,4 milions d’euros per a
l’evolució i implementació dels
nous serveis en les plataformes
de suport i operació del negoci
i la virtualització dels entorns,
així com una partida de 4,3 mi-
lions d’euros per a inversions en
accés a Internet, connectivitat i
seguretat operativa.
A més, la companyia, reser-
va 3,7 milions d’euros per a la
construcció de canalitzacions en
col·laboració i el desplegament
de fibra òptica, dota amb 2,4
milions l’àrea de Media i Contin-
guts per a la renovació i millora
de la plataforma de televisió per
fibra òptica amb la incorporació
de noves funcions, com el ser-
vei d’enregistrament al núvol, i
preveu, finalment, invertir 1,4
milions d’euros en la millora de
les instal·lacions d’energia i cli-
matització dels edificis.
baixa la xifra de negoci
D’altra banda, Andorra Telecom
preveu que la xifra de negoci del
2018 se situï en els 85,7 milions
d’euros, fet que suposa una dis-
minució de 6,9 milions respecte
a les previsions revisades per
aquest exercici 2017. Bona part
d’aquesta caiguda (6,6 milions)
correspon a la baixada dels in-
gressos per interconnexió de ro-
aming, que després de la caiguda
prevista per al 2017 (al voltant
de 13 milions d’euros) dismi-
nuirien 6,6 milions més l’any
vinent.
Pel que fa a les despeses de
personal, ascendiran a 14,9 mili-
ons d’euros, un 2,3% més que el
2017, un increment que la com-
panyia atribueix a l’aplicació de
l’IPC als salaris i a la contracta-
ció de nou personal per cobrir
les necessitats derivades dels
projectes de diversificació.
Andorra Telecom preveu una inversió
de 133 milions en els propers 4 anys
La companyia estima que la xifra de negoci del 2018 serà de 85,7 milions d’euros, 6,9 menys que enguany
Societats públiques
M.S.
andorra la Vella
La dotació per al projecte de l’edifici The Cloud per al 2018 és de 8,2 milions d’euros.
andorra telecom
1,4 milions
del Som cloud
i els serveis
de seguretat
Andorra Telecom confia
que el 2018 serveixi per
consolidar algunes de les
iniciatives de diversificació
que s’han posat en
marxa, com podria ser
el projecte Som cloud,
el primer núvol de dades
de vocació nacional,
i la comercialització
de diferents serveis i
productes de seguretat,
que haurien d’aportar a les
arques de la companyia
1,4 milions d’euros.
També es confia en la
bona evolució i creixement
del contact center espic,
que en el seu segon any de
funcionament facturarà 1,5
milions d’euros i assolirà
uns beneficis de 300.000
euros. De cara a finals del
2018 s’espera que arribi
als 100 treballadors.

OPINIÓ4 Dilluns, 13 De novembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Els rumors sobre un avançament electo-
ral han estat freqüents en aquesta atípi-
ca legislatura, molt marcada inicialment
per la greu crisi de BPA. En declaracions
a un mitjà de comunicació públic, diven-
dres passat, el cap de Govern va admetre
que es planteja aquesta possibilitat. I és
que fins i tot hi ha una partida de més de
76.000 euros en el projecte de pressupost
per a l’any vinent destinada a fer front a
les despeses que suposarien uns comicis
generals el 2018. Amb la majoria de les
principals reformes anunciades en stand
by, i d’altres que tan sols han aconseguit
introduir lleus canvis en relació amb la
situació anterior, fins i tot a la majoria
demòcrata li deu semblar que la millor
opció és donar de nou la paraula als vo-
tants, tot i que s’arrisqui a perdre la ma-
joria absoluta de què ha gaudit. De fet,
els contactes entre els diferents partits
polítics de cara a la configuració de pos-
sibles candidatures ja fa dies que s’estan
produint. Aquest clima de provisionalitat
política no propicia que hi pugui haver
un treball profitós per resoldre el temes
que el país té pendents -dels quals el més
important és sens dubte la negociació de
l’acord d’associació amb la Unió Europea-
i potser el millor que es pot fer és cridar
de nou a les urnes a la ciutadania.
El possible avançament electoral
EDITORIAL
nosévostès,peròsiunservidor
fos membre del CDR de l’Alt Ur-
gell, em faria vergonyeta no ha-
ver estat capaços de tallar tots
sols la n-145 i haver hagut de
recórrer als patriòtics minyons
de Solsona, Igualada i altres im-
mortals reductes de la Catalu-
nya profunda i estelada perquè
els fessin la feina bruta. Ho en-
tendria si com a mínim hagues-
sinenrolatenl’aventuraelbisbe
novell, que es veu que també
va fer vaga: no diguin que no
hauria sigut pintoresc i en ve-
ritat revolucionari veure tot un
prelat, mitra inclosa, tallant la
carretera rere la reglamentària
bala de palla i cantant els Sega-
dors. Un Sol Poble. Quina llàs-
tima que ens estalviessin una
estampa tan ibèrica. Però no és
del CDR de qui volia parlar, sinó
d’Albert Batalla, l’il·lustríssim
alcalde, i del seu sensacional si-
lenci en aquella heroica jornada
de lluita i bla, bla, bla convocada
per un sindicat que representa
l’1,5%delstreballadorscatalans
i presidit per un assassí convic-
te. Un silenci clamorós que cal-
drà recordar –i nosaltres ens
encarregarem de fer-ho– quan
Batalla es tregui la careta de ho-
oligan i recuperi la d’alcalde per
demanar que el Govern faci una
mica de màniga ampla i ajudi
a donar una sortida laboral als
aturats de la comarca. Serà lla-
vors l’hora de demanar-li on
era, el 8 de novembre, mentre
els seus amics, saludats i cone-
guts tallaven la n-145. Potser
mirant d’enganxar els trossets
del carnet que va trencar la jor-
nada infausta del 26 d’octubre,
o comptant les 50.000 firmes
en suport de l’escola catalana
(sic). Li ho recordarem, és clar,
i li suggerirem també que pas-
si per Igualada, o potser per les
terres del bisbe novell, a veure
siallàtenenfeinaperalsaturats
urgellencs. Sí, home, a veure. I
ja saps, Jan, que ho dic amb un
somriure. Això, sempre.
Il·lustríssim
Sr. alcalde
eLS CoNTaCTeS eNTRe eLS
PaRTITS Ja S’haN INICIaT
DONANT LA NOTA
Jordi Serracanta
El Comú d’ordino va qua-
lificar la 26a edició de la
Mostra Gastronòmica
d’Andorra com un “èxit
absolut”, amb prop de 400
assistents.
12345
Jordi Torres
El Comú d’Encamp ha tor-
nat a convocar el concurs
públic per redactar el pro-
jecte per a la construcció de
la nova escola bressol del
Pas de la Casa.
1234 5
Antoni Martí
La incertesa existent sobre
si hi haurà o no eleccions
generals el 2018 no ajuda
a aprofitar els molts mesos
que encara resten de la pre-
sent legislatura.
12345
Gabriel Ubach
L’ USdA qualifica de “decla-
racions desafortunades” el
parer del Govern sobre la
crisi a Catalunya, que coin-
cideix amb el de la gran ma-
joria dels països europeus.
12345
OPINIONS A LES XARXES
SAAS
saasandorra
El Cap d’Urg., Dr.Gómez, ha presentat
la Derivació inversa d’Urg. a la Jornada
d’Inferm. de triatge hospitalari a Talave-
ra de la Reina.
Escaldes-Engordany
@comuee
Diferents temàtiques, diferents tèc-
niques, diversos artistes a la nova
exposició del CAEE #amblart
TUITENQUESTA
¿Trobes bé que els psicòlegs
entrin a la cartera de serveis de la
sanitat?
A: Sí
B: No
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
AndréS lUEnGo
Periodista
A: 89% B: 11%

OPINIÓ 5Dilluns, 13 De novembre Del 2017
El 7 de novembre del 1659 el car-
denal Jules Mazarin, en nom de
Lluís XIV, i Don Luis de Haro, en
nom de Felip IV, signaven a l’illa
dels Faisans, al bell mig del riu
Bidasoa, el tractat dels Pirineus.
Aquest acte s’interpretà com
un punt final a més de 24 anys
de guerres i de conflictes en-
tre França i les Espanyes. És un
tractat que ha fet córrer molta
tinta i que, segons alguns histo-
riadors, encara repiquen avui en
dia alguns dels pactes que s’hi
van incloure.
El cert és que tant Lluís XIV
com Felip IV tenien moltes pre-
tensions territorials arreu d’Eu-
ropa i no únicament d’un costat
i l’altre del Pirineu. Cal remarcar,
però, que Lluís XIV era un rei
d’una potència i d’una família
reial emergents, els Borbons,
mentre que Felip IV, tot i ser des-
cendent de Carles (I d’Espanya
i V d’Alemanya), era rei d’una
potència i d’una família reial
en decadència, els Habsbourg
o Àustries. Les derrotes de les
Espanyes van ser continuades
durant la primera meitat del se-
gle XVII i, ja onze anys abans, el
1648, amb el tractat de Westfà-
lia, les Espanyes havien acceptat
la independència de les Provínci-
es Unides (actuals Països Baixos)
i estaven perdent Portugal per la
negativa de l’aristocràcia portu-
guesa a donar suport a Castella
per sufocar la rebel·lió a Catalu-
nya. Per la seva banda, Lluís XIII
–pare de Lluís XIV– havia donat
suport a la revolta dels Segadors
de 1640 i la corona de França va
prosseguir fomentant els anhels
d’independència del Principat de
Catalunya per emprenyar Felip
IV i pensant també en una an-
nexió.
Així doncs, com de costum
en aquells temps, el tractat es va
segellar amb el matrimoni de la
filla gran de Felip IV, Maria Tere-
sa d’Àustria, amb el rei Lluís XIV.
La dona va aportar al seu espòs
una dot generosa, amb el Ros-
selló, el Vallespir, el Conflent, el
Capcir, trenta-tres pobles de la
Cerdanya (menys Llívia, gràcies
a la seva condició de vil·la), l’Ar-
tois, l’Hainaut (part de la Bèlgica
actual), les places fortes a Flan-
des i la Lorena, entre d’altres. A
més, s’hi va afegir una compen-
sació econòmica a Lluís XIV de
500.000 ECU a canvi de la re-
núncia de Maria Teresa i els seus
descendents als drets de succes-
sió a Espanya. Un dineral que la
corona espanyola mai va poder
honorar i que va permetre a Llu-
ís XIV reivindicar pocs anys més
tard aquests drets a Espanya!
Dit això, l’article 42 del trac-
tat plasma el trencament de
l’espai geogràfic, social, cultural
i lingüístic català. Aquest article,
molt controvertit al llarg dels se-
gles i a partir del qual es va crear
una comissió l’any 1660 per a
dur a terme la partició, escapça
Catalunya: «Que les monts Pire-
nées, qui avoient anciennement
divisé les Gaules des Espagnes,
seront aussy dorsenavant la di-
vision des deux mesmes Royau-
mes”.
Un altre aspecte interessant
del tractat són les renúncies a les
aspiracions territorials d’amb-
dós reis. Lluís XIV renuncia a
les seves aspiracions envers el
Principat de Catalunya i a do-
nar suport a Portugal i, a canvi,
Felip IV renuncia a reclamar els
territoris del Nord i sobretot Al-
sàcia (article 61 del tractat), que
França havia annexat uns anys
abans. M’atreviria a pensar amb
un xic de gosadia que els dos reis
van fer un intercanvi de cromos
al segle XVII: Espanya es queda
amb Catalunya menys la part
del nord dels Pirineus, i França
consolida el seu domini a Alsàcia
i als territoris del nord.
Val a dir que el tractat pre-
veia que Lluís XIV respectés els
drets i les constitucions catala-
nes als nous territoris. Però, la
força centralitzadora francesa
va ser superior al respecte dels
compromisos adquirits i, menys
d’un any després de la signa-
tura, Lluís XIV va refermar les
seves possessions de la Cata-
lunya Nord amb els edictes de
juny de 1660. Uns edictes que,
entre d’altres, van instaurar un
Consell Sobirà, es van carregar
els drets catalans i van prohibir
l’ús de la llegua catalana. Enge-
gant així, d’una banda, un pro-
cés de consolidació del domini
i influència franceses a Europa
i, d’altra banda, l’afrancesament
de refinament cultural, social i
institucional de les elits al nord
dels Pirineus.
Un ullet al tractat dels Pirineus
Firmat el 7 de novembre del 1659, va trencar l’espai geogràfic, social i lingüístic català
Amb els edictes de
juny del 1660 arrenca
l’afrancesament dels
territoris catalans
“Nez couppé n’ha faute de lunet-
tes”, escrivia a l’obra de teatre el
Candelaio, del 1582, Giordano
Bruno, que morí cremat el 17 de
febrer del 1600 a Roma. En que-
dauna estàtua i no sési alguna de
les idees per les quals l’església el
va convertir en cendra. Les grans
frases ja ho tenen, et deixen cla-
vat i no et permeten continuar.
Si no tinc nas per què vull ulleres
i si no hi veig hauré de menester
una altra eina que es dirà d’una
altra manera, o se n’hauria de dir,
que d’això també en sabem tots,
potserno tantcomel granescrip-
tor polonès Stanislaw Jerzy Lec,
especialista en el difícil art dels
aforismes. Si s’entén del tot nin-
gú no et fa cas i si no s’entén gens
els lectors fugen de tu. Lec va dei-
xar escrites perles tan exquisides
com aquesta, que transcric en
traducció perquè no sé polonès i
com que no en sé no puc esperar,
ni gosar-ho, que el meu amable
lector en sàpiga o s’hagi plantejat
de saber-ne. Escriu Lec, “somniar
que les ruïnes són edificis inaca-
bats”. Poesia de l’imperceptible,
de la bona, com un got d’orxata a
l’estiu o una barra de torrons aca-
bada de cremar. Qui pot dir que
davant d’un desastre no ha fugit
per forçar-se a creure que allò que
mirava encara estava per fer i que
era impossible que res o ningú
s’ho hagués carregat. És clar que
també hi ha resposta per a això,
i ell mateix s’afinava escrivint
“pots tancar els ulls a la realitat,
però no als records”. Deu ser la
frase que descriu amb més pro-
funditat els malsons de qualsevol
políticinepte,d’aquellsqueprefe-
ririen, com els periodistes bons,
que la realitat no els espatllés una
bona declaració. Com ho paeix el
subconscient a la nit quan li cal
l’aturada del cos per reciclar i fil-
trar tota la merda de la jornada.
He dit ineptes i el meu amable
lector deu haver pensat que ho
són tots, però no ho direm ni ho
voldríem insinuar no fos cas que
enféssimuncas.Osino,podríem
tornar als clàssics, actitud amb
la qual molts s’omplen la boca,
segurament els que han afavorit
que els estudiants ja no sàpiguen
llatí ni s’imaginin què deu ser el
grec, més enllà d’un estil d’in-
tercanvi de fluids en la secció de
contactes. En aquest context és
normal, tenint en compte el que
és normal en l’actualitat i que la
festa va per barris, que en ser un
referent de comportament, inte-
gritat i compromís amb la repú-
blica, ara per ara sigui considerat
un exemple d’intolerància. Cató
el Vell, sí, el ciutadà romà que no
només va repetir fins a la sacietat
“delenda est Carthago”, sinó que
va deixar escrit “contra verbosos
verbis contendere noli”. Podria
dedicar aquestes darreres línies
a traduir-ho, però no ho faré. És
més, segur que algú es deu haver
empescat una aplicació amb algo-
ritme inclòs que passant per l’an-
glès de Xangai en deu fer una ver-
sió a la llengua vernacla amb què
escric aquesta columna i així es-
talviar-se l’esforç i el compromís
que comporta aprendre a llegir
una llengua. Qualsevol llengua
és el meu, el teu, el nostre tresor,
ambquèpodemcompartir-hotot
i partir-nos amb els altres. N’hi
ha que ho neguen. Malsons per
ells. “Sermo datur cunctis, animi
sapientia paucis”. El més sentit
suport als Vuit de la Seu, perquè
en una escola es pot, i s’ha de,
parlar de tot.
Malsons
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
toni caus
Llegidor
meritxell mateu
Assessora d’empreses

Andorra
Els comuns preveuen incre-
mentar el salari dels empleats
amb la variació de l’IPC de cara
a l’any que ve. Així ho van con-
firmar des de les corporacions
comunals de Canillo, Encamp,
Ordino, la Massana i Andorra
la Vella, mentre que des de Sant
Julià de Lòria es va exposar que
la pujada dels sous no està des-
cartada.
En aquest sentit, el conse-
ller de Finances de Canillo va
destacar que la previsió és apli-
car l’increment de l’IPC per al
2018. També ho farà el Comú
d’Encamp. En aquest cas, però,
la previsió de la variació salari-
al s’ha fixat en un 1%. Des del
Comú d’Ordino s’indica que
l’avantprojecte de pressupost
que ha elaborat l’equip comunal
fixa que s’aplicarà un increment
salarial amb l’IPC, que com a
màxim serà de l’1,3%. El con-
seller d’Administració, Comu-
nicació, Comerç i Dinamització
de la corporació, Xavier Her-
ver, va explicar que a l’hora de
fer la previsió s’han tingut en
compte els càlculs elaborats pel
Govern, que estimen que l’ín-
dex de preus al consum pujarà
un 1,3%. En el cas que final-
ment la variació sigui inferior
a aquesta xifra, els salaris dels
empleats del Comú ordinenc
es veurien incrementats amb
la dada definitiva que publiqui
el Govern. Herver va remarcar
que des d’aquesta corporació
sempre s’intenta aplicar el “mà-
xim sentit comú possible”. Així
va apuntar que si es produeix
un augment de l’IPC, en la me-
sura del possible, s’aposta per
aplicar el mateix increment sa-
larial a tots els treballadors de
la corporació. Aquesta manera
de procedir té com a objectiu
que els assalariats no perdin
poder adquisitiu. El conseller
d’Administració, Comunicació,
Comerç i Dinamització va afe-
gir que “una altra cosa seria si el
Comú es trobés en una conjun-
tura complexa”, però va deixar
clar que aquest no és el cas de la
corporació ordinenca.
Així mateix, el Comú de la
Massana preveu incrementar el
salari dels empleats amb l’apli-
cació de l’IPC. En aquest cas
també es projecta un augment
de l’1,3%, segons el que fixen
les previsions del Govern. Cal
recordar que el Comú de la Mas-
sana ja va aplicar l’augment de
l’IPC als sous corresponents a
aquest any 2017.
També el Comú d’Andorra la
Vella va confirmar que aplicarà
la variació de l’IPC als salaris
dels treballadors. En aquest
sentit van apuntar que l’elabo-
ració del pressupost del 2018
recull una previsió d’increment
de l’1,3% al capítol de despeses
de personal, segons la xifra que
s’estima que creixerà l’índex de
preus al consum. Així mateix,
en els comptes es recull que
aquest increment de l’1,3%
també es preveu aplicar a la re-
visió de preus públics, com són
els aparcaments, el subminis-
trament d’aigua o l’escola bres-
sol, entre d’altres.
En el cas del Comú de Sant
Julià de Lòria, l’increment del
salari als treballadors d’aquesta
administració segons l’IPC en-
cara està en estudi. En tot cas,
des de l’equip comunal es va
comentar que aquest augment
“no es descarta”, tot i que tot
just durant aquestes setmanes
s’està elaborant el pressupost
del 2018 i un dels diversos te-
mes que s’estan analitzant és
l’actualització dels sous de la
plantilla comunal.
Des del Comú d’Escaldes-En-
gordany no es va voler informar
de la decisió que s’ha pres amb
relació a aquest aspecte, ja que
el pressupost encara s’ha de tre-
ballar amb les minories i no se’n
va donar cap detall. Cal recor-
dar que l’any passat la decisió
de la majoria de mantenir con-
gelats els salaris va comportar
les crítiques dels empleats de
la corporació, que consideraven
que ja havia arribat l’hora d’un
increment, tenint en compte el
que havien fet altres adminis-
tracions. Al mateix temps, tam-
bé es recordava que la congela-
ció dels sous ve de molts anys
enrere, un fet que ha provocat
que els empleats hagin perdut
poder adquisitiu.
Cal recordar que el Govern
també ha previst en el pressu-
post per al proper 2018 una
revisió dels salaris del personal
amb l’IPC.
Els comuns incrementaran els sous
dels empleats amb l’IPC el 2018
La previsió de les corporacions és aplicar una pujada d’entre l’1% i l’1,3% de cara al proper exercici
Treball
M.S.C.
andorra la Vella
Treballadors al Comú d’Andorra la Vella.
JonaTHan GIl
Sant Julià va informar
que no es descarta,
però encara està
tractant els comptes
escaldes-engordany
no va voler avançar
què farà fins no haver
informat l’oposició

ANDORRA 7Dilluns, 13 De novembre Del 2017
La Unió Sindical d’Andorra
(USdA) ha aconsellat nova-
ment als funcionaris que te-
nen dret a una prejubilació
amb pensió vitalícia que dei-
xin de fer aportacions al pla de
pensions de la funció pública
fins que l’executiu no tiri en-
davant el canvi de llei que es
va comprometre a fer després
d’haver constatat un error en
la disposició transitòria terce-
ra de la llei, mesura que perju-
dica uns 400 treballadors pú-
blics, segons va recordar ahir
el portaveu de l’USdA, Joan
Torra.
I és que amb la pensió vi-
talícia garantida, els diners
aportats pels treballadors en
aquesta situació servirien al
Govern per descomptar-los
d’aquesta pensió i no revertiri-
en en els funcionaris, aspecte
que el ministre de Finances,
Jordi Cinca, es va comprome-
tre a corregir fent que els fun-
cionaris puguin recuperar el
capital aportat.
No obstant això, i malgrat
que el juny passat es va fer ar-
ribar als sindicats dels treba-
lladors públics un esborrany
de llei de modificació de la Llei
del pla de pensions de la funció
pública, el canvi no s’ha tra-
mitat. “És vergonyós perquè
quan les coses els interessen
les fan de seguida i quan no,
no”, va lamentar Torra, que
va recordar que els treballa-
dors afectats per la disposició
transitòria suposen el 25% de
les aportacions que rep el fons.
Per tot plegat, el portaveu
sindical va insistir que es dei-
xin de fer aportacions, modi-
ficant el percentatge a 0%, i
que es reprenguin un cop fet el
canvi en la llei, ja que l’esbor-
rany preveia també l’opció que
els que no han aportat en els
dos primers anys de funciona-
ment del pla ho puguin fer de
manera retroactiva.
Així mateix, Torres va ex-
plicar que s’ha donat de temps
als treballadors fins al 23 de
novembre vinent perquè lliu-
rin a l’entitat bancària adju-
dicatària de la gestió del fons
el full indicant la distribució
de les aportacions inicials, és
a dir, que escullin entre les di-
ferents opcions en funció del
risc que vulguin assumir.
En aquest sentit, el porta-
veu de la Unió Sindical d’An-
dorra va explicar que també
es recomana als treballadors
públics que no lliurin aquestes
dades a l’entitat gestora, ja que
consideren que si els diners
romanen al compte on són
actualment “serà més fàcil de
recuperar-los”.
Torra va incidir també en
el fet que la problemàtica
s’agreuja en el cas dels treba-
lladors dels cossos especials,
que per llei estan obligats a ju-
bilar-se als 60 anys. En aquest
cas, i en tractar-se d’un fons de
jubilació, els treballadors no
podrien recuperar els diners
fins als 65 i, a més, i encara
que continuessin fent aporta-
cions al fons, el Govern no en
faria, ja que el funcionari ja es-
taria jubilat.
Per tot plegat, segons s’ex-
plica al comunicat fet públic
ahir per l’USdA, els sindicats
de bombers, duana i agents
penitenciaris informaran tam-
bé els afiliats sobre la possibi-
litat de deixar de fer les apor-
tacions al pla de pensions.
La salut al dia
Informació: 88 88 80
Entrada lliure
Aforament limitat
13 de novembre de 2017
19 hores
Edifici Crèdit Centre · 3a planta
Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
AL SERVEI DE LA SOCIETAT
30 anys al servei de les persones
En el marc de la
conferència es
presentarà la guia
preventiva Pares, fills
i desordres alimentaris:
el diàleg és possible,
a càrrec del psicòleg
clínic Jordi Royo,
director clínic
d’Amalgama-7.
Conferència a càrrec
de Joan Obiols, psiquiatre
L’ANORÈXIA
I LA BULÍMIA,
MALALTIES DE
L’ALIMENTACIÓ
L’USdA diu als funcionaris amb dret
a una pensió vitalícia que no aportin
El sindicat recomana la mesura fins que es modifiqui la llei tal com es va comprometre el Govern
Pla de pensions de la funció pública
La disposició transitòria problemàtica afecta uns 400 treballadors públics.
jonathan gil
M.S.
andorra la vella
Certàmens
Unes 43.000 persones han
passat aquest cap de setma-
na per la 6a Mostra de pro-
ductes agrícoles i artesans
d’Andorra celebrada a Illa
Carlemany, segons va expli-
car el gerent del centre co-
mercial, Jorge Fonseca, que
va qualificar de “positiva”
l’afluència.
El director del departa-
ment d’Agricultura, Lan-
dry Riba, també va fer una
valoració positiva malgrat
advertir que la bona aflu-
ència no s’ha traduït en un
increment de les vendes
dels productors presents al
certamen, un aspecte que
des del departament es vol
treballar de cara a prope-
res edicions. Tot i això, el
responsable d’Agricultura
qualifica de satisfactòria la
rebuda que té aquesta mos-
tra i la importància que té
exposar en el centre comer-
cial Illa Carlemany, on pas-
sen tant consumidors locals
com visitants, i permet ar-
ribar a un major nombre de
persones.
Els visitants han pogut
conèixer, tastar i comprar
des de cervesa a melmela-
des, carn de poltre i produc-
tes cosmètics, entre d’altres.
Els productes
agrícoles
atrauen 43.000
persones
Redacció
andorra la vella

ANDORRA8 Dilluns, 13 De novembre Del 2017
Ja fa temps que no es parla
del Col·lectiu de Funcionaris
de la Policia, bé, en l’àmbit
judicial sí, però com a cos
funcionarial, no. Està tot
molt calmat?
Jo ja vaig declarar que nosal-
tres vam dir que el que faríem
seria parlar les coses directa-
ment amb la direcció i el minis-
tre perquè pensàvem que era el
que havíem de fer. De proble-
mes sempre n’hi ha, i continuen
havent-n’hi, però el que fem és
intentar solucionar-ho directa-
ment amb la direcció del cos i
amb el ministre amb una relació
correcta.
Després valorarem això,
abans, però, digui’m, quina
és la principal preocupació
d’un funcionari de la policia
ara mateix?
El funcionari de la policia
continua tenint la preocupació
de la seva jubilació. Malgrat ja
fa tres anys que tenim en marxa
la nova llei, continua sent una
de les preocupacions més grans
que té el funcionari perquè en-
cara no té ben clar el que li pot
correspondre, el que pot cobrar
de la seva jubilació.
Encara hi ha incertesa de
quant els quedarà per cobrar
quan es jubilin i si també hi
haurà un canvi de condici-
ons?
Sí. Malgrat que el fons de
jubilació passa a una entitat
privada i ho tenim clar, i la llei
parla de percebre un 60% de la
mitjana del sou dels últims 15
anys, fins que no arribi el mo-
ment no sabem a quina xifra
correspon tot aquest càlcul.
Però després de tres anys i
si diu que la comunicació és
tan directa amb direcció i
ministre, no els ho han po-
gut especificar?
Parlem de percentatges sem-
pre, però no de la xifra real, i la
gran majoria de policies que hi
ha en actiu s’han de jubilar amb
aquesta nova llei, tot i que enca-
ra hi ha companys que mantin-
dran les condicions de l’anterior
llei perquè, tal com va dir en el
seu moment el ministre Cinca,
aquesta gent té els seus drets
tancats.
Què ha canviat en el dia
d’un funcionari després de
l’aprovació, ara fa nou me-
sos, del projecte de llei qua-
lificada de modificació de la
Llei qualificada del cos de
policia? En què ha millorat?
I empitjorat?
En el dia a dia, exactament
res.
I en què han millorat o em-
pitjorat les condicions del
policia?
Sempre ens hem queixat de
la manca d’efectius perquè sí
que és cert que cada vegada te-
nim més feina i es fa palesa la
manca d’efectius, però el dia
a dia continua igual, amb els
petits problemes que pot tenir
qualsevol empresa, perquè la
policia no deixa de ser un col-
lectiu i sempre n’hi poden ha-
ver. Nosaltres ja ens vam quei-
xar de l’enduriment del règim
disciplinari, que s’ha endurit
bastant, i de la reducció del sou
o del complement que ja no co-
braran els nous efectius. Ara
també sé que estan treballant
en el desplagament de diversos
reglaments.
Però els canvis en el règim
disciplinari afecten en el
sentit que...
Depenent de la falta del poli-
cia, pot afectar en les suspensi-
ons que pugui tenir i deixar de
cobrar el sou.
Podem dir si ja s’ha estrenat
aquest nou règim disciplina-
ri, que ha complert nou me-
sos? S’ha donat algun cas?
Ara mateix no.
Parlem de la funció pública i
de com van les negociacions.
Aquest assumpte el porten
els companys de la comissió
consultiva. Al cos policial tenim
la nostra representant, estan
treballant en l’esborrany i tenen
reunions cada setmana, però no
et puc dir res més.
Però quin futur li veu?
Vista l’experiència que vam
tenir amb la famosa llei de les
retallades i després amb la de
les jubilacions, en què no se’ns
va tenir en compte, la nostra
opinió, poca esperança. El que
sí que et puc dir és que nosal-
tres ja els vam dir que la comis-
sió havia de ser vinculant i no
només de consulta i, pel que sé,
no és així. No tenim esperances
que se’ns tingui en compte, al-
menys en les qüestions impor-
tants.
Quines són aquestes qüesti-
ons importants?
El tema dels triennis que
passen a ser quinquennis, i al-
guna cosa més.
Però això ja es va dir que era
una cosa tancada.
Sí, sí, per això et dic que no
tenim gaires esperances.
Canviem de tema, parlem
ara de recursos humans.
Abans ja ho ha dit, que fa
temps que alerten que fa
falta gent al cos. El cap del
Govern, després de l’atemp-
tat terrorista a Barcelona i
altres poblacions catalanes,
va dir que calien reforços i
vostès van ser molt crítics
amb aquestes declaracions.
Sí, ens van sobtar aquestes
declaracions perquè nosaltres
ja fa anys que havíem alertat el
Govern que aquesta llei de jubi-
lacions el que provocaria seria
que hi haguessin baixes impor-
tants, per carrera professional i
per comandaments i, efectiva-
ment, va ser així finalment. Van
ser entre 30 i 40 persones abans
de l’aprovació de la llei, i d’això
ja fa quatre anys. I també vam
dir que hi hauria un degoteig
de jubilacions i efectivament el
temps ens ha donat la raó.
I sabeu alguna cosa de la
planificació de com s’incre-
mentarà aquesta plantilla?
El que sí que sabem ara és que
tenim una nova fornada de més
de 30 policies que han comen-
çat ja la formació, i esperem que
sigui una incorporació el més
profitosa possible de gent amb
vocació, ja que és una feina de
vocació. Són efectius que co-
briran el lloc de la gent que ha
marxat, però quant a nombre
i no quant a qualificació per la
tasca a efectuar. Perquè han de
passar formació i un any de pro-
va, i l’experiència es va agafant
amb el treball. I en contraparti-
da se’n va anar gent amb molta
“La jubilació continua sent la
principal preocupació dels policies”
20 anys vestint uniforme i 18 a la unitat de seguretat viària, Prieto
coneix ben bé el cos i quins són els principals neguits dels seus
companys. Com a representant sindical defensa el diàleg directe amb
la direcció i el ministre, però adverteix que els agents encara pateixen
per com els quedarà la jubilació,tres anys després d’aprovar la reforma
de la llei, i critica que en funció pública la comissió no sigui vinculant.
Salvador Prieto, president del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra
P.G.
AndorrA lA VellA
Vista l’experiència
amb les jubilacions
no tenim esperances
en la funció pública
en jubilació parlem
de percentatges,
però no sabem la
xifra real
P.G.

experiència i comandaments.
Això pot fer preveure una
promoció interna?
Evidentment la incorpora-
ció de tots els nous efectius el
que comporta és que els que ja
hi som de fa un temps podem
optar a una promoció o canvis
d’afectació, o depèn de les ne-
cessitats del servei. És clar, les
noves incorporacions van a la
base, a les patrulles de segure-
tat ciutadana. Fa poc que ja hi
ha hagut una promoció de ca-
porals, oficials i sotsoficials, i
ara mateix no sé si hi haurà una
altra promoció de comanda-
ments. El que sí que sé és que,
segons la direcció, hauria de ser
amb promoció el tema del co-
briment de comandaments.
Tornant al cap del Govern,
just el mateix dia que va dir
que ampliaria la plantilla,
va anunciar crear una unitat
per combatre el terrorisme,
tot i que ja fa temps que hi
ha un grup policial que es de-
dica això. Creieu que Antoni
Martí desconeix l’estructura
del cos o potser anunciava
una gran unitat nova?
Sí, hi ha companys que treba-
llen en això des de fa anys i amb
una feina molt ben feta. No ho
sé si desconeix l’estructura del
cos, no em mullaré amb les in-
tencions del cap del Govern.
Ja m’ha dit que tenen una
relació correcta amb la di-
recció, una comunicació di-
recta i fluïda.
Sí, sempre que fa falta sí. Fins
ara totes les reunions que hem
convocat per diversos temes
s’han fet i no hi ha hagut cap
problema per tractar-los.
I perquè diu correcta i no
bona?
Penso que ha de ser correcta,
un sindicat hi és pel que hi és.
Si em demanes a nivell personal,
amb el ministre o amb la direc-
ció, podem dir que la relació és
bona, però, en l’àmbit sindical,
nosaltres representem els tre-
balladors i hi ha demandes a les
quals ens han fet cas, i d’altres
que no.
Diguin-me’n alguna de les
que no.
La majoria són demandes
personals dels afiliats.
I la relació amb el SIPA, l’al-
tre sindicat.
Bé, fa poc van canviar de co-
mitè i bé, molt bé.
Aquesta setmana sabíem que
han retirat la querella contra
el secretari del CFPA; dilluns
passat es va suspendre la vis-
ta oral al Tribunal de Corts.
Es tractava d’una querella
per revelació de secret. Per
què creu que l’han retirada?
Doncs no ho sé. A nosaltres,
quan es va iniciar aquest afer,
ja ens va agafar per sorpresa, i
Fiscalia no notava des del prin-
cipi cap indici delictiu en abso-
lut. No sé els motius que l’hagin
retirat.
I relacionat amb aquest afer,
i sense sortir de la seu de la
justícia, la querella criminal
que va interporsar el CFPA
per presumpte delicte de
tràfic d’influències en el cas
de les armilles en quina situ-
ació es troba ara?
Va ser acceptada a tràmit i
estem esperant. El que vam de-
manar és que s’aclareixin els fets
i en quines circumstàncies es va
fer aquesta assignació.
També tenien pendent la
querella contra l’exdirector
del cos i l’exdirector d’afers
interns, Joan Ramón Peral-
ba i Ramon Sancho, sobre les
escoltes.
Nosaltres vam iniciar això
arran de la demanda de 15 afi-
liats. Pensem que fer escoltes
no autoritzades és un assump-
te molt seriós. L’afer va que-
dar sobresegut pel Tribunal de
Corts reconeguent que sí que
s’havien fet aquestes escoltes,
però amb la impossibilitat de
saber-ne l’autoria. Nosaltres ens
vam comprometre davant dels
afiliats d’estudiar de portar-ho
al Constitucional, però vam de-
cidir que no, pel cost econòmic
que podria suposar i perquè
pensem que es podria concloure
en la línia del Tribunal de Corts.
Per tant no estan satisfets,
queda com a arxivat.
Queda com a sobresegut a
l’espera que es pugui aportar al-
guna altra prova. Evidentment
que nosaltres esperàvem alguna
acció més.
Com a agent de policia pensa
que la seguretat a Andorra
encara és un bé privilegiat?
Sí, i tant. Això seguríssim. La
policia continua fent la seva fei-
na amb professionalitat.
“El que veus quan arribes a un accident et marca”
La setmana passada vam conèixer que
s’havien més que doblat les multes per excés
de velocitat, i un increment del 70% de les
multes de trànsit en general. Vostè està a la
unitat de trànsit, això vol dir que se’ls ha girat
feina? Més controls?
S’han incrementat bastant. El trànsit
a Andorra és un tema molt important,
molt sensible, i la finalitat és evitar que
s’incrementin el nombre d’accidents. Tant amb
controls de velocitat com d’alcoholèmia. La
unitat de trànsit ara podem dedicar-nos més a
la nostra tasca.
Però hi ha més accidents?
Sí, però no tan greus. Aquesta comptabilitat
d’accidents n’inclou de qualsevol tipologia,
per exemple, la típica fuetada cervical quan et
piquen el cotxe per darrere també compta com
a ferit lleu.
A la presentació de l’Informe de Mobilitat de
l’ACA, es va insistir en la idea que sembla que
als andorrans els agrada prémer l’accelerador.
Fora de tòpics, hi ha part de veritat?
La gent s’ha de conscienciar que no està
sola a la carretera. És un tema molt seriós i de
la nostra responsabilitat en poden dependre
moltes coses.
Quines altres accions s’haurien de prendre,
a banda dels radars, per conscienciar
d’aquesta responsabilitat?
Si ho penses bé, és una decisió individual,
personal, beure alcohol i agafar el volant. S’ha
de ser conscient d’això, però finalment és
decisió de cadascú. T’asseguro que el que veu
un policia de trànsit quan arriba a un accident
el marca. És molt dur a les quatre del matí
quan has de trucar a un pare per dir-li que
ha de venir a identificar el seu fill mort en un
accident. Això la gent no ho veu i pensa que
no li passarà. Estic a favor que es facin les
campanyes, però al final la decisió de beure
alcohol i prémer l’accelerador és personal,
individual.
p.g.

El secretari de la Federació de
la gent gran d’Andorra i també
representant dels pensionis-
tes a la CASS, Lluís Sàmper, va
destacar que la gent gran no
veuria positiu que es contractés
una empresa privada per cobrir
el servei d’atenció domiciliària
(SAD) durant els caps de setma-
na o els vespres. En aquest sen-
tit, des del col·lectiu s’exposa
que “a les persones grans no els
agraden els canvis ni les cares
noves”. De fet, ja s’han produït
diversos casos en què l’usuari
rebutja ser atès per una perso-
na quan aquesta no és la que
normalment li ofereix el servei.
Aquest és l’únic neguit que te-
nen amb relació a la reorganit-
zació del SAD, ja que compartei-
xen l’aposta perquè el Govern
gestioni el servei, tenint en
compte que permet optimitzar
recursos.
Sàmper remarca, però, que el
que urgeix a mig termini és la
posada en marxa de pisos tute-
lats per a la gent gran que viu
sola. Va recordar que a Ordino
ja se n’han posat a l’abast però el
volum no és suficient. Tampoc
ho és el nombre de pisos que hi
ha al Calones, i una mostra d’ai-
xò és que hi ha llista d’espera. El
representant dels pensionistes
a la CASS va proposar algunes
ubicacions, com poden ser els
pisos de Prada Casadet de la
seguretat social o els espais del
Solà d’Enclar, que “estan morts
de riure”. Per fer-ho, “només cal
voluntat política”, va dir.
També amb relació a la CASS,
Sàmper va defensar la necessi-
tat de crear un tribunal inter-
disciplinari (amb conclusions
d’obligat compliment) quan no
hi ha acord entre el metge de
la seguretat social i el metge
extern per a les pensions d’in-
validesa. A hores d’ara, si no
coincideixen els dos experts es
pot demanar un peritatge d’un
forense, però el resultat no és
vinculant per la CASS. Per això,
si la seguretat social es manté
en la seva diagnosi, l’única so-
lució és anar a la Batllia, un pas
que no tothom pot assumir eco-
nòmicament.
La gent gran no veu positiu que
es contracti una empresa pel SAD
Reitera que calen més pisos tutelats per a persones que viuen soles perquè l’oferta és insuficient
Benestar
Sàmper considera que els pisos de Prada Casadet de la CASS es podrien destinar a habitatges per a la gent gran.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vella
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
El Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior del Govern
d'Andorra i la Fundació Jacqueline Pradère
tenen el plaer de convidar-vos a la conferència
Acolliment familiar:
una altra manera de ser família
CONFERÈNCIA
A càrrec de:
Dr. Jesús Palacios
DOCTOR EN PSICOLOGIA I
CATEDRÀTIC DE PSICOLOGIA
EVOLUTIVA I DE L'EDUCACIÓ
A LA UNIVERSITAT DE SEVILLA
Centre de Congressos
d’Andorra la Vella
(sala Consòrcia)
Plaça del Poble, s/n
Andorra la Vella
L’acte tindrà lloc demà
dimarts 14 de novembre
del 2017, a les 20.15 hores
Govern d’Andorra
Salut
La Fundació Crèdit Andorrà or-
ganitza uns tallers per a perso-
nes afectades de càncer i per als
seus familiars, on es donaran ei-
nes per reforçar la relació entre
afectats i les persones de l’en-
torn més proper, per aprendre
a gestionar les emocions. Els
tallers seran a càrrec de Tània
Estapé, doctora en psicologia,
psicooncòloga i especialista en
psicologia clínica. El dia 22 de
novembre es farà un taller per a
persones afectades de càncer, i
el 29 de novembre, un taller per
a familiars de persones afecta-
des, tots dos al Crèdit Centre.
Tallers per
a persones
afectades
de càncer
Redacció
andorra la vella
Urgència
d’una
llei de la
dependència
Un estudi elaborat pel Go-
vern fa uns anys concloïa
que el 50% de la gent de
més de 80 anys són de-
pendents. Pel represen-
tant dels pensionistes al
consell d’administració
de la CASS, aquest fet
mereix un tractament. I
per donar-hi resposta re-
marca que el que caldria
és l’aprovació d’una llei de
dependència. Però tan im-
portant com això és ana-
litzar com es finançaria.
Davant d’aquest fet, Sàm-
per va apuntar que potser
caldria cotitzar per aquest
concepte. En tot cas, no
hi ha només aquesta via i
recorda que es podrien fi-
xar impostos en productes
com l’alcohol, al mateix
temps que va remarcar la
necessitat de ser “més so-
lidaris i comprensius amb
un percentatge important
de gent gran”. Sàmper va
recordar que “la nota posi-
tiva” és que el Govern ja ha
impulsat una enquesta a
personesdemésde80anys
per conèixer com viuen, un
treball que hauria de per-
metre desenvolupar la fu-
tura llei de la dependència.
Lluís Sàmper
a les persones grans
no els agraden els
canvis ni les cares
noves
[Per oferir més pisos
tutelats per a gent
que viu sola] només
cal voluntat política

publicitat 11Dilluns, 13 De novembre Del 2017
F4
F3
F1
F2
The Future of Private Banking
F1| Seguretat
Ara, les millors
inversions a l’abast
de tothom.
Vine a descobrir els nostres nous fons.
Per a més informació, visiti’ns, entri a
www.vallbanc.ad o truqui’ns al + 376 750 760
F4| Oportunitat
F3| Equilibri
F2| Diversiﬁcació
®®

Un “èxit absolut”. Així va con·
siderar el conseller de Turisme
i Esports del Comú d’Ordino,
Jordi Serracanta, la 26a Mostra
Gastronòmica d’Andorra, que es
va celebrar ahir. Un total de 380
persones van degustar els plats
de 22 restauradors, dos més que
l’any passat, entre els quals n’hi
havia un de Catalunya. La resta
eren del Principat, i un 20% par·
ticipaven a la mostra per prime·
ra vegada. L’objectiu: mostrar la
varietat gastronòmica del país.
Per això “cada any intentem po·
sar coses noves”, va dir el conse·
ller, per tal que la gent no perdi
l’interès. Grans i petits van gau·
dir, un any més, de les diferents
propostes culinàries preparades
per a l’ocasió.
El Comú d’Ordino, aprofitant
la celebració de la Mostra Gas·
tronòmica, va voler retre ho·
menatge a tres grans professi·
onals del món de la restauració
i l’hoteleria que ens han deixat
durant aquest 2017. Es tracta
del proviseur del Lycée Comte
de Foix, François Dechosal, a
qui es va dedicar l’edició d’en·
guany de la cursa de cambrers,
que a partir d’ara portarà el seu
nom; també el crític gastronò·
mic Joan Berenguer, creador i
impulsor de la mostra i sense el
qual la cuina d’Andorra no hau·
ria assolit el reconeixement que
té avui en dia; i finalment, es
va fer un record al músic i gas·
trònom Pere Tàpies, que va ser
pregoner i va difondre la mostra
al seu programa de Catalunya
Ràdio ‘Tàpies variades’.
Entre les novetats culinàri·
es de la mostra, hi havia el res·
taurant Les Delícies Turques,
que va ser convidat per primer
cop al certamen. Per això es va
amenitzar l’àpat amb una de·
mostració de danses orientals.
El responsable de l’establiment,
Bulent Karayilan, es mostrava
content de poder participar i
assenyalava que el menjar espa·
nyol, andorrà i turc s’assembla·
molt. La diferència deia que es
troba en les espècies que s’utilit·
zen per condimentar els plats, ja
que les turques són molt més pi·
cants; i, mentre aquí es fa servir
vinagre, ells utilitzen llimona.
Enguany, entre la quaran·
tena de plats que es van poder
degustar, hi havia taco de ve·
della andorrana, carpaccio de
peus de porc amb vinagreta de
fruita seca, fals pop d’Andorra,
premsat de garrí amb orellanes i
vermut de poble o ànec Hoisin.
La mostra va finalitzar amb una
foto de família dels restaura·
dors, que van rebre un recorda·
tori de participació de mans del
cònsol major d’Ordino, Josep
Àngel Mortés.
La 26a Mostra Gastronòmica
aplega prop de 400 persones
El Comú d’Ordino qualifica aquesta edició com un “èxit absolut”
Ordino
Agències
andOrra la vella
Els organitzadors van homenatjar Joan Berenguer, impulsor de la Mostra Gastronòmica.
jOnathan gil
La Fira d’Esport, Natura i
Turisme de Muntanya (Fi·
resport) que el Comú de Sant
Julià de Lòria ha organitzat
durant el cap de setmana als
envelats d’Explòria va tancar
ahir les portes amb un afluèn·
cia de públic que s’ha situat en
torn als 4.000 visitants i amb
un nombre important de con·
tactes comercials, venda d’ar·
ticles i intercanvi de serveis.
A més, la mostra va servir per
estrènyer relacions entre An·
dorra i les regions espanyoles
i franceses de l’Aragó i l’Arieja,
respectivament.
El conseller d’Obres, Urba·
nisme i Esdeveniments, Joan
Vidal va manifestar en el ba·
lanç final de la mostra que “pú·
blic i expositors han destacat i
valorat la qualitat de les instal·
lacions i l’alta professionalit·
zació de l’oferta”. Vidal també
va destacar l’èxit de totes les
ponències, els cara a cara, les
taules rodones i les presentaci·
ons per la temàtica i l’alt nivell
dels participants. I va fer es·
pecial menció a la presentació
d’Skimo, la travessa dels refu·
gis de dissabte a la qual van
assistir més de 200 persones.
“Aquesta qualitat és la que
volem que representi Explò·
ria, la nova forma d’organit·
zar fires i esdeveniments a la
parròquia amb una clara visió
de futur”, va assenyalar Vidal.
Amb uns resultats per sobre
del previst, s’afegeix la il·lusió
per part del Comú de Sant Ju·
lià de Lòria en vista al proper
cap de setmana en què se ce·
lebra al mateix recinte firal la
V Trobada Internacional de
Microproductors de Vi. D’altra
banda, el 85% dels expositors
han respost a l’enquesta de sa·
tisfacció sobre l’organització
de Firaesport amb una nota
mitjana de 7,5 sobre 10.
Durant la jornada mati·
nal, el cap de Govern, Antoni
Martí es va desplaçar fins a
Explòria i, en companyia del
cònsol major, Josep Miquel
Vila, entre d’altres autoritats,
va visitar la fira, va saludar els
expositors i va assistir al cara a
cara entre el pilot de trial Toni
Bou i el ciclista d’ultrafons Ju·
liàn Sanz.
Firesport tanca les portes
amb uns 4.000 visitants i
molts contactes comercials
Sant julià de lòria
Firesport s’ha celebrat el cap de setmana als envelats d’Explòria.
jOnathan gil
Redacció
andOrra la vella

El Govern va posar en marxa el
gener d’aquest any el programa
d’assistent personal, per tal de
potenciar que les persones amb
discapacitat puguin viure de
manera autònoma, en igualtat
de condicions que la resta. Així,
es pretén “fomentar la vida in-
dependent a les persones amb
discapacitat i que puguin de-
senvolupar el seu projecte per-
sonal amb la màxima autono-
mia i independència”. Durant
aquests mesos s’han fet deu
valoracions, set de dones i tres
d’homes, nou de les quals s’han
beneficiat del servei en situaci-
ons puntuals i una en gaudeix
de manera intensa.
De manera paral·lela, el mes
de maig el departament d’Afers
Socials, conjuntament amb
l’àrea de Formació Continuada,
Ocupacional i de Reconeixe-
ment de l’Experiència Professi-
onal, va fer un curs bàsic en as-
sistència personal en el qual van
prendre part disset persones.
Així, el curs s’adreçava a perso-
nes interessades en adquirir la
formació bàsica sobre aquest
concepte i de la relació de su-
port amb persones amb disca-
pacitat. L’objectiu era incidir en
les característiques que implica
aquest servei, la sensibilització
sobre els drets de les persones
amb discapacitat i que pogues-
sin adquirir coneixements bà-
sics per poder realitzar la tasca
d’assistent personal. De les dis-
set persones que hi van parti-
cipar, tretze estan acreditades
amb la titulació que certifica els
coneixements adquirits. Altres
sis persones estan en llista d’es-
pera per a futures formacions.
El suport que poden rebre
les persones usuàries d’aquest
servei és l’organització i suport
per a la realització de diferents
activitats quotidianes, com ara
la higiene personal, la prepa-
ració d’àpats o la realització de
la compra; acompanyament i
assistència en les visites mè-
diques, siguin al país o fora, i
també a propostes d’oci i temps
lliure, viatges o al lloc de treball.
A curt termini, des del mi-
nisteri es treballa per fomentar
el coneixement d’aquest pro-
grama a la xarxa de recursos
del Principat i a la població en
general, desenvolupar un pro-
grama de formació continuada
per a persones interessades en
realitzar la seva tasca professi-
onal com a assistent personal i
fer una segona edició del curs,
si es creu convenient.
Des del Govern es recorda
que el projecte de l’assistència
personal s’aborda des de dues
perspectives, la de la persona
amb discapacitat, per tal que
pugui gaudir d’autonomia per-
sonal, reduir la càrrega en l’en-
torn familiar, prevenir i com-
pensar la pèrdua d’autonomia
i donar suport a les persones
amb discapacitat en la mesura
que elles decideixin. I pel que
fa als assistents personals, es
pretén comptar amb una bor-
sa d’assistents personals i fer
programes de capacitació, entre
d’altres.
El servei d’assistent personal ha
beneficiat fins ara deu persones
La iniciativa es va posar en marxa al gener per fomentar la vida independent
Discapacitat
Imatge del documental que es va fer sobre la figura de l’assistent personal.
sfga
Agències
anDorra la vella
Amb l’objectiu que la construc-
ció del nou edifici de l’escola
bressol del Pas de la Casa com-
pleixi amb els criteris d’Andor-
ra Regenera, el Comú va treure
a l’agost un plec de bases del
concurs públic demanant una
sèrie de requisits perquè es po-
guessin complir. Tot i això, el
concurs va quedar desert i cap
empresa s’hi va presentar. Cal
recordar que aquests criteris
permeten vetllar per la soste-
nibilitat i l’adequació a l’entorn
i, per tant, perquè l’impacte
per als veïns i el trànsit sigui el
menor possible.
En vista d’aquesta situació,
elComúesvaposarencontacte
amb el Col·legi Oficial d’Arqui-
tectes d’Andorra (COAA) per
demanar quins punts i quins
criteris del plec de condicions
havien estat els culpables per-
què el concurs quedés desert.
Segons aquest organisme, no
es va presentar cap oferta per-
què es demanava que un dels
dos tècnics de l’equip tingués
acreditada una formació ano-
menada passive House o simi-
lar, que atorga un estàndard de
disseny de construcció d’edifi-
cis energèticament eficients, i
a Andorra hi ha molt pocs pro-
fessionals que el tinguin.
Ara la corporació encampa-
dana ha tornat a convocar el
concurs públic per a l’adjudica-
ció dels treballs tècnics de re-
dacció del projecte i de direc-
ció d’obra, necessaris per a dur
a terme la construcció de les
noves instal·lacions de l’esco-
la bressol i del llaç d’animació
del Pas de la Casa. El principal
canvi que s’ha introduït és que
aquest tècnic que ha de tenir
la formació pot ser un tècnic
extern que no formi part de
l’equip d’arquitectes i d’engi-
nyers de l’empresa adjudicatà-
ria. Amb aquest canvi, des del
Comú s’espera que les empre-
ses s’hi puguin presentar i es
pugui adjudicar el projecte.
El Comú reobre el concurs
públic per construir la nova
escola bressol del Pas
Agències
anDorra la vella
encamp
el ministeri treballa
per fomentar
el coneixement
d’aquest programa

Pirineus
Els Agents Rurals, amb la col·
laboració dels Agents de Miei
Ambient deth Conselh Generau
d’Aran, van registrar la setmana
passada un domicili particular
de Canejan (Vall d’Aran) per
tal d’investigar un presumpte
delicte contra la fauna, consis·
tent en la tinença d’espècies
protegides dissecades. Durant
l’escorcoll, dut a terme sota la
direcció del Jutjat d’instrucció
de Vielha i Mijaran, es van tro·
bar 40 galls fers dissecats, a més
d’altres espècies protegides i ci·
negètiques.
Els animals han estat co·
missats cautelarment fins que
el propietari, veí de Barcelona,
en pugui acreditar la seva pro·
cedència legal. L’actuació es
va iniciar després que el Con·
selh Generau d’Aran alertés els
Agents Rurals d’una casa que
s’anunciava en una pàgina de
lloguer d’habitatges per Inter·
net i que, en una de les fotos,
s’hi veia una gran vitrina amb
diversos exemplars dissecats de
gall fer (Tetrao urogallus).
El gall fer és una espècie es·
trictament protegida a Catalu·
nya des de l’any 1979. La seva
població pirinenca es troba
en una situació vulnerable, i
la seva població a la serrala·
da Cantàbrica és declarada en
perill d’extinció. Caçar·lo està
permès en alguns països de
l’Est d’Europa, com ara Roma·
nia.
Amb autorització judicial i
amb presència de la lletrada
de l’Administració de Justícia,
els Agents Rurals van escorco·
llar l’habitatge i les dependèn·
cies annexes, comprovant la
possessió de 40 exemplars dis·
secats de gall fer, un de gall fer
becnegre, quatre galls de cua
forcada, tres grèvols i un be·
cut. Tots aquests animals van
ser comissats cautelarment i
es custodien en dependències
dels Agents Rurals, a disposi·
ció judicial.
Una ordre de la Generalitat
valora econòmicament cada
gall fer amb 1.800 euros. La
seva tinença pot constituir un
presumpte delicte contra la
fauna, castigat amb pena de
presó de 6 mesos a 2 anys o
multa de 8 a 24 mesos. La pos·
sessió també constitueix una
infracció administrativa molt
greu de la Llei de protecció
dels animals, que se sanciona
amb multa de 2.001 a 20.000
euros.
Els Agents Rurals, amb la
col·laboració del Departament
de Territori i Sostenibilitat i
del Conselh Generau d’Aran,
estan investigant la documen·
tació i els precintes aportats
per la persona investigada, la
data de la mort dels animals i
el seu origen geogràfic, per tal
de determinar la seva situació
legal a Catalunya.
Comissats 40 galls fers dissecats
en un domicili de la Vall d’Aran
És una espècie protegida i la seva tinença comporta un delicte contra la fauna
Medi ambient
Els galls fers dissecats en un domicili de la Vall d’Aran.
agents rurals
Agències
canejan
una ordre de la
generalitat valora
cada gall fer amb
1.800 euros
Dos vehicles amb cinc ocu·
pants van quedar bloquejats
ahir al migdia en una pista que
uneix la població d’Es Bòrdes
amb l’Artiga de Lin, a la Vall
d’Aran. Protecció Civil va ac·
tivar el pla Allaucat en fase de
prealerta a un quart de tres de
la tarda. L’allau es va produir
en un tram d’una pista fores·
tal per on circulaven dos vehi·
cles, que no van poder seguir la
marxa. Cap ocupant va resultar
ferit. Bombers i Mossos van
obrir un pas per facilitar la sor·
tida dels vehicles. Poc abans de
les quatre de la tarda Protecció
Civil va posar fi a la prealerta,
es va restablir la circulació i els
dos vehicles van poder marxar.
Dos vehicles queden
bloquejats per una allau
Vall d’aran
Agències
barcelona
Es posa en marxa a l’Alt Urgell
la segona edició del programa
de contractació en pràctiques
de joves beneficiaris del pro·
grama de Garantia Juvenil a
Catalunya. Així, fins al pròxim
17 de novembre estarà obert
el termini per a la presenta·
ció de sol·licituds per aspirar a
una de les quatre places dispo·
nibles, tres al Consell Comar·
cal i una a l’Ajuntament de la
Seu d’Urgell.
Les persones interessades
a optar a la contractació han
de ser menors de 30 anys,
estar incloses al programa de
Garantia Juvenil, estar inscri·
tes com a demandants d’ocu·
pació no ocupades (DONO) a
l’Oficina de Treball de la Seu
d’Urgell i estar en possessió
d’un títol universitari o de
formació professional de grau
mitjà o superior, o d’un certi·
ficat de professionalitat. Els
aspirants seleccionats tindran
un contracte de pràctiques re·
munerades durant sis mesos
a jornada completa. Aquesta
iniciativa és subvencionada
pel Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies, mit·
jançant fons europeus, per tal
d’incentivar la contractació en
pràctiques de joves beneficia·
ris del Programa de Garantia
Juvenil a Catalunya i millorar
la seva ocupabilitat amb l’ad·
quisició de les aptituds i les
competències derivades de la
pràctica laboral.
Segona edició del
programa per contractar
joves en pràctiques
Agències
la seu d’urgell
alt urgell

Cultura
Entre les escasses bones notíci-
es que ens va deixar l’última Nit
Literària, ha passat injustament
desapercebut el renascut premi
de ciència-ficció. Dotat pel Grup
Maestre amb 2.000 euros, en
aquesta primera edició –de la
segona època: recordin fins al
1998 i sota la molt apropiada ad-
vocació de Juli Verrne, la Nit Li-
terària ja va convocar un guardó
consagrat a la literartura de gè-
nere– va recaure en Speedrunner,
novel·la del reusenc Enric Herce
que segueix la línia ciberpunk
de Willim Gibson. Per dir-ho rà-
pidament: un futur més o menys
pròxim, distòpic i versemblant,
dominat per les grans corporaci-
ons, en què es barregen i es con-
fonen el món real i el món virtu-
al, i en què humans, diguem-ne
orgànics, i també transhumans
–o cyborgs, per dir-ho amb un
terme que els últims temps ha
caigut en desús– conviuen de
forma no sempre amistosa.
Les referències a títols ca-
nònics del gènere, des de Neu-
romàntic fins a Blade Runner,
Matrix i Ghost In The Shell són
més que òbvies. La gràcia és que
Herce, que a la vida real exerceix
com a bibliotecari a la facultat de
Medicina de la Rovira i Virgili de
Tarragona i que fa tres cursos va
debutar en la ciència-ficció per a
adults amb Simulacions de vida
(Males Herbes), no ha ubicat la
seva distopia en un Los Angeles
clarkià, ni tampoc en un Tòquio
postapocalíptic estil Akira, sinó
en una ciutat sense nom que,
diu, podria ser Reus (!) a finals
d’aquest segle. Com a mínim,
això és el que es deixa entre-
veure a la novel·la quan un dels
personatges lletreja el nom de
la ciutat en l’alfabet radiofònic,
pista críptica només apta –reco-
neguem-ho– per a iniciats.
També és obvi que Reus ens
queda força més a la vora que
Los Angeles i que Tòquio. Doncs
el Baix Camp –si dir-ho així no
treu versemblança en una trama
ciberpunk– és el vedat de caça
de Bruna, de professió, spee-
drunner. Speedrunner!? Doncs sí.
I si la cosa els sona a l’ofici que
exercia Harrison Ford a Blade
Runner, van ben encaminats. Els
speedrunners són en aquest futur
imaginat per Herce assassins a
sou que treballen en el món vir-
tual: una –diguem-ho així– cate-
goria d’esbirros no tan sangui-
nària com els sica, els col·legues
que pelen persones de veritat al
món de veritat. A Bruna, en fi,
li encarreguen de liquidar el fill
dels fundadors de Halloway-Ike-
da, trassumpte de la Tyrell Corp.
amb seu al Baix Camp. Compleix
escrupolosament i com mana el
gènere, és clar, ella mateixa es
converteix de rebot en objectiu
d’un sicari a qui li han ordenat
de fer neteja al més pur estil del
Sr. Lobo de Pulp Fiction.
Speedrunner, en fi, va donant
resposta als interrogants fins
ara plantejats –qui és Bruna?
Per què ha matat l’hereu de Ha-
lloway– Ikeda, ni que sigui virtu-
alment? Qui ha posat preu al seu
cap?– al llarg d’una trama que
té un peu al thriller i l’altre a la
novel·la d’anticipació. I aquí rau
probablement el més interes-
sant: en la descripció d’aquest
futur no tan llunyà imaginat per
Herce. Un futur que ja hem co-
mençat a intuir. Herce no exer-
ceix de moralista, sinó que es
limita a fer, diu, un exercici de
prospectiva per descriure cap on
podria dirigir-se raonablement
la nostra societat: “No dibuixo
un futur precisament amable,
però tampoc m’he plantejat fer-
ne una crítica preventiva; em
limito a descriure una societat
possible, dominada per l’indivi-
dualisme, per unes megacorpo-
racions que ho saben tot de nos-
altres i per una mena de religió
universal que podria ser l’hereva
de l’església catòlica: és el món
on Bruna, la meva heroïna, lluita
per sobreviure”.
Amb el premi de ciència-fic-
ció, en fi, la Nit Literària s’afe-
geix al renaixement d’un gène-
re que ha sabut reinventar-se a
temps: si fins no fa gaire era cosa
de quatre frikis, avui és a punt
d’ingressar a la lleixa de la lite-
ratura de gènere. Els lectors sur-
ten orgullosament de l’armari,
floreixen com bolets els autors
que reivindiquen la fantasia, i
editorials com Males Herbes li
han dedicat atenció especial. I
no cal anar gaire lluny: Àlex Puig
–membre, per cert, del jurat que
va premiar Speedrunner– ha de-
butat aquest curs en la novel·la
amb Círculos; David Arrabal ha
fet de la fantasia el seu territo-
ri habitual, i no ens descuidem
de David Gálvez i Res no és real,
novel·la tan, però tan polièdrica
que pot ser perfectament llegi-
da com una distopia amb tots
els ets i uts, ni de Ricard de la
Casa, el pioner, amb Més enllà de
l’equació QWR.
Així que –com deia dies en-
rere Elena Aranda– felicitem el
Cercle per l’encert de ressuscitar
el premi de ciència-ficció, espe-
rem que –com va insinuar dijous
el president, Joan Burgués– el
patrocinador s’avingui a recu-
perar el nom de Juli Verne amb
què fa tres decennis va arrencar
aquesta aventura visionària, i
invoquem de nou el primer vers
del Parenostre del gènere, se-
gons Éluard: “Hi ha altres mons,
però són en aquest”. En enda-
vant, també a la Nit Literària.
Hi ha altres mons (però són a la Nit)
Enric Herce es va endur el premi de ciència-ficció amb ‘Speedrunner’, novel·la ciberpunk en la línia de ‘Neuromàntic’
Literatura
A. Luengo
encamp
Herce, dijous passat a l’hotel Guillem d’Encamp, en recollir el premi que l’acredita com a guanyador del Grup Maestre de ciència-ficció.
jonathan giL
el principat d’andorra: el premi ‘gafe’
tornem al principat d’andorra, el premi amb més
malastrugança de la nit Literària. Segur que ho
recorden: no es dota des del 2012; el 2013 es va
donar l’últim accèssit, i des de llavors ha quedat
desert. amb una participació paupèrrima, que
s’ha mogut entre un únic original –els anys 2014,
2015 i 2016– i els tres d’aquesta edició. Què
ha passat, perquè ni amb aquesta participació
rècord –així estan les coses– el jurat, integrat per
jordi pasques, pere cavero i albert Villaró, decidís
no dotar-lo? el cert és que dels tres textos que hi
concorrien, un va haver de ser descartat perquè
a l’autor se li va escapar el seu nom, i el punt 10
de les bases diu clarament que a l’original no hi
pot constar la identitat de l’autor. Resulta que el
treball, que repassava l’evolució de l’agricultura
en aquest racó nostre de pirineu entre els segles
Xii i XX, era el que més possibiltats hauria tingut
d’endur-se com a mínim un accèssit, però va
haver de ser descartat. no van tenir en canvi cap
possibilitat els seus dos rivals: un estudi sobre
l’elaboració i impacte dels plans urbanístics, i un
altre sobre l’evolució dels partits polítics des de la
promulgació de la constitució, el 1993. Recordin
abans d’acabar que el síndic, Vicenç mateu, ja va
advertir dijous que caldrà revisar de dalt a baix el
premi, que no es pot tornar a repetir una situació
com la que arrosseguem des del 2013, i que no
descarta res per mirar de revifar el guardó més
ben dotat de la nit Literària. Res.
proliferen els lectors
de ciència-ficció, i
els autors surten de
l’armari orgullosament

cultura16 Dilluns, 13 De novembre Del 2017
“Cerca de las dotze horas de la
nit del dia 11 de gener de est any
1788 se experimentà un violent
y compulsiu terremoto que durà
cosa de 15 segundos [...] Dispo-
sà lo Iltre. Capítol lo exposar las
reliquias de nostres patrons san
Ermengol i san Od [...] y fent
señal ab les campanas fou molt
gran lo concurs de la gent a [...]
implorar per medi de la gran pro-
tecció de dits patrons lo auxili del
Altíssim”. Amb aquestes paraules
deixava constància l’ànonim re-
dactor del Llibre de Notes de la Seu
l’inici de la sèrie de terratrèmols
que aquell any van sacsejar la
comarca. Li van seguir les regla-
mentàries rèpliques els dies 12,
13, 19 i 31 de gener, i encara n’hi
va haver dues més: l’1 de febrer i
el 31 de maig.
Tots aquests moviments, d’en-
tre els graus III (dèbil, però per-
ceptible) i VI (poden caure alguns
objectes, la gent surt de casa) de
l’anomenada Escala Macrosísmi-
ca: no hi va haver víctimes mor-
tals, tampoc ferits, i els danys
materials coneguts es van limitar
–segons el nostre Francisco de
Zamora, que pul·lulava per aquí
el setembre del 1788– a una de
lestorresdelcastelld’Arfa,queva
haver de ser arrasada pels terra-
trèmols. Però la insistència i la in-
tensitat van posar lògicament la
mosca rere l’orella dels veïns: “En
la nit del dia 31 de gener molts
estudiants fugires a sas casas; lo
Col·legi Tridentino féu baixar sos
llits en lo pati inferior, los pares
agustinos desampararensas cel-
das y moltissimas personas d ela
Ciutat passaren aquella nit y se-
güents los uns per las plasas y al-
tres en la campaña”. El Capítol de
la catedral, ja ho hem vist, va po-
sar fil a l’agulla i va treure en pro-
cessó les relíquies dels patrons.
En dues ocasions: la primera,
l’endemà mateix del primer sis-
me, l’11 de gener; la segona, el
21 d’abril, quan va semblar que
el perill havia passat i per donar
gràcies de la intercessió de Sant
Ermengol i de Sant Ot.
Si tornem a parlar d’aquest
episodi –que Lluís Obiols, per
cert, ja havia tocat fa uns anys–
és perquè la historiadora Urgell
Duró proposa al número 4 de la
revista Interpintes –editada per
l’Institut d’Estudis Comarcals de
l’Alt Urgell i que es va presentar
dissabte a Alinyà– que els dos
patrons titulars no devien aca-
bar de convèncer els urgellencs
del 1788. Fins al punt que, per
si de cas no n’hi havia prou, van
importar una advocació forània
que en aquells moments sem-
blava més eficaç per prevenir els
terratrèmols: Emigdi, pel patró
d’Ascoli, que va sortir indemne
del sisme que va arrasar el 1703
el centre d’Itàlia.
Es veu que Sant Emigdi, en fi,
va aprofitar el segle XVIII, pròdig
en terratrèmols –recordin el de
l’1 de novembre del 1755, que va
destruir Lisboa i es va sentir tam-
bé a la Seu– per anar estenent el
seu culte per l’Europa catòlica.
També a la Seu, fins al punt que
des del segle XIX dona nom al
carreró que va de la plaça Patalín
al carrer dels Canonges –antiga-
ment, Tras lo Forn– i que just en
aquest punt hi té consagrada una
capelleta. Duró sospitava, diu,
que el terratrèmol del 1788 havia
tingut alguna cosa a veure amb el
rebateig del carrer. I amb aques-
ta sospita es va plantar als llibres
d’actes de l’Ajuntament.
I tenia raó, perquè a la del 8
de juliol del 1789, el degà, el sín-
dic, el procurador, els batlles, els
regidors i el diputat de la ciutat
constaten que “no obstante las
rogatibas que el año pasado se
destinaron a los santos patro-
nes... continuan los terremotos
que principiaron en 12 de enero
1788”. Les autoritats recoma-
nen “procurar algun medio para
mitigar la indignación”, i no se’ls
acut altra cosa que “ofrecer nuvos
votos a la Divina Providencia”, i
“celebrar missas al glorioso San
Emigdio, patrón de los terremo-
tos”.
Duró ho té clar: “Es percep un
desencís més o menys tàcit per
la falta de resposta dels sants pa-
trons Ot i Ermengol [...] fet que
motivarà el recurs a un sant que,
tot i estranger, tenia fama ben
guanyada de protector contra
els sismes, que no sembla que
fos l’especialitat dels sant autòc-
tons”. Les misses, en fi, es van
dir tal com havia manat el degà:
ho va fer mossèn Josep Locaya,
“sagristán mayor de la Santa
Iglesia de Urgel”, i pel servei se li
van abonar sis lliures i tres sous.
Els veïns devien quedar prou sa-
tisfets perquè en algun moment
del segle XIX –Duró no ha pogut
determinar quan– Sant Emigdi
va obtenir el seu carrer i –poca
broma– també la seva capella.
Sant Emigdi de banda, el nou
Interpontes inclou també articles
de Gerard Remolins, Albert Fà-
brega i Jordi Pasques (Nous mo-
numents megalítics a l’Alt Urgell),
Carles Gascón i Òscar Augé (Les
muralles medievals de la Seu) i Al-
bert Villaró, Pep Farràs i Núria
Armentano (Estudi antropològic
de les restes de l’església de la Mare
de Déu de la Trobada).
en aquest espai
808888
Anuncia’t
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Sant Emigdi, per si de cas
El número 4 d’‘Interpontes’ proposa el terratrèmol del 1788 com a origen de l’advocació a la Seu
Història
A. L.
andorra la vella
La capella de Sant Emigdi, al carreró del mateix nom que desemboca a Canonges.
lluís obiols

Esports
Jaka Blazic va ser el mes de se-
tembre campió d’Europa amb
Eslovènia. En aquella selecció,
amb molt de talent, destacava el
jovenet Luka Doncic i l’NBA Go-
ran Dragic. I també la sensació
d’aquell Eurobasket, que es parla
que el curs vinent jugarà al Reial
Madrid, Klemen Prepelic, i un as-
similat Anthony Randolph. Tots
dirigits pel serbi Igor Kokoskov.
En aquella selecció Jaka Blazic
va ser un peó. Un lluitador nat i
els punts els aportaven els altres
amb més nom. Després d’una
temporada per oblidar el Basko-
nia, Jaka Blazic buscava prota-
gonisme i el BC MoraBanc li va
oferir aquell paper que en altres
equips sempre li ha faltat. L’eslo-
vè està responent a les expectati-
vesiahirvaserelgranlíderd’una
victòria necessària, de les que di-
uen que són balsàmiques, ja que
el BC MoraBanc es va imposar
per 96 a 68 i una derrota l’hagués
deixat a tocar de les posicions de
descens i més després de la des-
feta a la pista del Divina Seguros
Joventut –sí és cert que va ser a
la pròrroga, però molt dolorosa
per la manera que es va produir–
i contra el Darussafaka Istanbul –
aquesta sí que entrava a dins dels
plans, fins i tot dels més optimis-
tes. Contra el Reial Betis Energía
Plus, que amb Óscar Quintana
tampoc estan trobant el camí de
les victòries i ja porten vuit der-
rotes en vuit partits, i amb la re-
cent arribada de Dontaye Draper
(ex Reial Madrid), va ser un par-
tit amb moltes cares en els dos
primers quarts. Inici amb molts
errors, en especial, en els anda-
lusos, que van anotar els dos pri-
mers punts quan només faltaven
4’25” per acabar el primer quart.
El parcial va ser de 14 a 2 i el pri-
mer quart va acabar amb un 21 a
13 i moltes coses per millorar.
Al segon quart, el Reial Be-
tis Energía Plus va dominar la
pintura amb l’ex Unicaja Màlaga
Vladimir Gulobovic. Els d’Óscar
Quintana van clavar un parcial
de 3 a 10 per situar a l’electrònic
un29a25.Elnord-americàChris
Copeland es va estrenar i ell va
estar a la pista mentre l’equip va
reaccionar amb un parcial de 7
a 0 que va posar les coses al seu
lloc. Els andorrrans no sabien
com aturar Nobel Boungou-Colo
i van marxar al descans amb un
40 a 37. A més a més, amb una
mica de cabreig monumental de
Moussa Diagne amb Jaka Blazic
per fer un contraatac de manera
totalment individual. El bo del
senegalès va rebre una petita re-
primenda de Joan Peñarroya i
al descans a mitja pista el segon
entrenador, David Eudal, també
se’l va veure xerrant amb el geni
eslovè. Tot va quedar en un no
res. Jaka Blazic és necessari. To-
talment necessari pel bo i pel do-
lent.
A la represa, Jaka Blazic va
continuar amb el seu show par-
ticular i també s’hi van afegir
Walker i Jelínek. El Reial Betis
Energía Plus es va anar desfent
com un sucre. Bona defensa dels
andorrans, però errors infantils i
algunsdelsqualssotacistelladels
andalusos. Amb tot decidit, mi-
nuts per a Guille Colom i també
peracomençaraassaborirl’ham-
burguesa.
Jaka Blazic lidera un triomf balsàmic
L’escorta eslovè va anotar 27 punts en el tercer triomf del BC MoraBanc sobre un Reial Betis força enfonsat
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
Joan Peñarroya: “l’equip necessitava guanyar”
Content. no podia ser menys. el BC MoraBanc
va aconseguir una victòria necessària per a
moltes coses i d’aquesta manera va alimentar
la confiança i esvair els dubtes. “L’equip
necessitava guanyar. al poliesportiu d’andorra
només hem perdut un partit de lliga i la victòria
d’avui [ahir pel lector] era molt important. Hem
superat el Reial Betis que té una plantilla amb
jugadors molt importants i la nostra defensa
ha fet que ens n’anéssim del marcador”,
va assegurar el tècnic egarenc, que va ser
qüestionat per les opcions de l’equip d’entrar
en posicions de play-off pel títol i també de
classificar-se per la següent fase de l’EuroCup.
“la lliga aCB té 34 jornades i només portem
vuit partits. L’equip està competint bé, a
excepció del partit contra el Saragossa. a
l’euroCup només hem aconseguit una victòria i
ara en aquesta competició tindrem tres partits
a casa i, sí, l’equip està viu. això sí, si mires
la classificació de l’ACB potser t’espantes una
mica perquè tot està molt igualat”. També va
valorar el partit del nouvingut, Chris Copeland.
“Ja ens ha ensenyat que entén el joc i té criteri.
li falta una mica de xispa, ritme de competició i
conèixer la lliga aCB”, va sentenciar.
L’escorta eslovè del BC MoraBanc, Jaka Blazic, que va anotar 27 punts, busca una assistència davant Luke Nelson.
JonatHan gil
BC MoraBanc Reial Betis
Energía Plus
96 68
Parcials: 21-13, 40-37 –descans–; 70-55
i 96-68.
Àrbitres: Antonio Conde, Vicente Bultó i
Raúl Zamorano.
Eliminats: Luke Nelson –Reial Betis EP–.
Albicy 6
Jaka Blazic 27
David Walker 11
John Shurna 8
Moussa Diagne 6
Vlado Jankovic 2
Karnowski 5
Jaime Fernández 9
oliver Stevic 0
david Jelínek 14
Copeland 5
guille Colom 3
McGrath 3
Luke Nelson 0
Alfonso Sánchez 3
Ryan Kelly 14
Anosike 9
Golubovic 12
Boungou-Colo 17
Blake Schilb 0
Josep Franch 0
iván Cruz 10
Mikel Uriz 0
Saúl Blanco 0
Poliesportiu d’Andorra: 4.374 espectadors
(segons el club)
Lliga ACB (vuitena jornada)
80 reial Madrid - FC Barça Lassa 84
87 Baskonia - divina Seguros 77
96 BC MoraBanc - Reial Betis EP 68
69 Movistar ‘estu’ - Montakit ‘Fuenla’ 71
77 RETAbet Bilbao Basket - València 81
71 delteco gBC - Unicaja Màlaga 63
79 Monbus Obradoiro - Herbalife GC 65
89 San Pablo Burgos - UCAM Múrcia 86
89 Tecnyconta - Iberostar Tenerife 77
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 8 7 1
2 València Basket 8 7 1
3 FC Barça Lassa 8 6 2
4 Monbus Obradoiro 8 6 2
5 Montakit ‘Fuenla’ 8 6 2
6 Herbalife GC 8 5 3
7 Unicaja Màlaga 8 4 4
8 tecnyconta 8 4 4
9 Iberostar Tenerife 8 4 4
10 Baskonia 8 4 4
11 Movistar ‘estu’ 7 3 4
12 delteco gBC 8 3 5
13 BC MoraBanc 8 3 5
14 UCaM Múrcia 8 3 5
15 RETAbet Bilbao 8 3 5
16 divina Seguros 7 2 5
17 San Pablo Burgos 8 1 7
18 reial Betis eP 8 0 8

esports18 Dilluns, 13 De novembre Del 2017
No ha estat la millor setmana
per preparar un partit d’aques-
tes característiques. El partit
de la sub-21 a Holanda, que va
acabar 8 a 0 pels holandesos, va
passar factura també al FC An-
dorra.EltècniccatalàMarcCas-
tellsagué també va tenir juga-
dors malalts i, a més a més, no
va poder comptar amb el sanci-
onat Txus Rubio. El líder, el FC
Martinec, va ser massa líder per
als andorrans i els del Guinardó
es van imposar per 3 a 0.
El FC Martinenc es va avan-
çar ben aviat al marcador amb
un gol espectacular des de 35
metres de Ferran Alabau. El
davanter gironí va etzibar un
fort xut que va sorprendre el
porter Ferran Pol. Els jugadors
andorrans van protestar perquè
RoberFontestavaestèsalages-
pa en rebre un cop i el jugador
gironí no va enviar la pilota a
fora. En les protestes, Rober
Font va rebre la primera groga.
Amb l’1 a 0, Jordi Betriu la va
tenir, però va salvar Adri Bu-
etas. Abans del descans, Jordi
Aláez va ser substituit amb un
cop al genoll i entre avui i demà
se sabrà l’abast de la lesió. A la
represa, el 2 a 0 va arribar amb
un altre gol espectacular d’Ala-
bau. El gironí va veure avançat
Ferran Pol i des de mig camp el
vatornarasorprendre.Eltercer
va ser de Roland Garros. Un al-
tre lesionat va ser Jordi Betriu.
El FC Andorra perd al camp
d’un dels màxims favorits
Futbol
Ludo, en el partit al Guinardó.
dani Falcón
Redacció
andorra la vella
FC Martínenc FC Andorra
3 0
Futbol
La selecció sub-19 va sumar
un punt en el segon partit del
PreEuropeu de la seva cate-
goria que es disputa a Uglje-
vik (Bòsnia i Hercegovina).
El combinat dirigit per Jesús
Julián Lucendo, que va perdre
el primer partit contra França
per 7 a 0, va neutralitzar el gol
inicial de penal de Geòrgia,
marcat per Nika Ninua, en
transformarunpenalil’empat
el va marcar Albert Grau.
La sub-19
suma un punt
Futbol sala
Nova derrota i ja en van set.
El Club Esportiu Sant Julià,
que només ha sumat un punt
en tot el curs, va encaixar un
5 a 1 a la pista del Sant Es-
teve de Sesrovires. L’únic gol
lauredià el va marcar Brayan
Santos. El proper partit serà
contra el Molins 99. Per la
seva banda, l’Enfaf va patir
la segona derrota consecu-
tiva en perdre a la pista del
Tecnovit Alforja per 4 a 2.
El CE Sant Julià
torna a perdre
Hoquei patins
El Seat Andorra Hoquei Club
va sumar la segona derrota
consecutiva i aquesta vegada
van perdre contra el cuer, que
no havia guanyat cap partit
aquesta temporada. Els de
Roger Corral van caure der-
rotats per un ajustat 4 a 3 i
baixen fins a l’onzena posició
amb tres partits guanyats i
sis derrotes. El proper partit
serà divendres al pavelló Co-
munal contra el Reus.Ploms.
El Seat AHC cau
a Masquefa
Futbol femení
L’Enfaf Crèdit Andorrà puja
esglaons a la classificació de
primera catalana femenina
en sumar la segona victòria
consecutiva després de supe-
rar per 1 a 0 el Sant Cugat.
Les noies dirigides per José
Antonio Martín van fer bo el
gol a la primera part de Mar-
ta San Juan. El proper partit
de les andorranes serà amb
la visita al terreny de joc de
la Fundació Terrassa.
L’Enfaf venç
el Sant Cugat
esquí alpí
L’estrena a la Copa del Món d’es-
quí alpí de Mireia Mimi Gutiérrez
va acabar amb una 37a posició a
l’eslàlom que es va dispupar a
Levi (Finlàndia). L’esquiadora
andorrana es va quedar a 0”37 de
la 30a plaça que donava accés a la
segonamànega.“Hefetunamolt
bona meitat de cursa i la part fi-
nal ho perdo. He treballat dur
per estar aquí i he après la lliçó,
però la confiança no la perdo”, va
dir. Mimi Gutiérrez.
‘Mimi’ finalitza
37a a Levi
Andorra venç
Xipre
el cinquè campionat bianual
dels petits països d’europa
d’escacs, que se celebra des
de dissabte al Principat,va tenir
a la primera jornada la victòria
d’andorra sobre Xipre per 3
a 1. el partit de la jornada va
acabar en taules amb el matx
entre illes Fèroe i luxemburg.
Una victòria destacada va
ser la de Mònaco contra San
Marino per 4 a 0.
eScacS andorra
escacs
Líder en solitari. L’UE Engordany
se situa com a únic primer de la
Lliga Multisegur Assegurances
en guanyar per 1 a 0 el Tic Tapa
UE Sant Julià i fer bona aques-
ta victòria amb la derrota del
FC Lusitans contra l’UE Santa
Coloma per 0 a 1. Els de Filipe
Busto, amb molts exjugadors del
Tic Tapa UE Sant Julià, ocupen
la primera posició amb 19 punts
en l’inici de la segona volta de la
competició domèstica. Amb un
onze inicial amb tots exjugadors
del club lauredià, l’UE Engordany
no va marcar fins al minut 89 i va
ser amb un gol de Luigi San Ni-
colás. Al final del partit, el tècnic
dels lauredians Luis Blanco va
presentar la seva dimissió i Gui-
lle Burgos agafa, de moment, les
regnes de l’equip.
Per la seva banda, el FC Lu-
sitans es va deixar tres punts
contra l’UE Santa Coloma. Els
colomencs, dirigits per l’andalús
Juan Márquez, van fer bo el gol
al minut 50 de Sergio Crespo.
Tot seguit, una bona defensa i la
poca profunditat en atac del FC
Lusitans li van donar tres punts
importants, ja que els colomencs
no estaven passant pel seu mi-
llor moment de resultats. Això
sí, l’UE Santa Coloma va acabar
amb nou jugadors per les expul-
sions d’Alberto Molina i Joan
Salomó. L’àrbitre Luis do Nasci-
mento, l’internacional de la FAF,
també va expulsar el tècnic Juan
Márquez cap al final del partit.
Mentrestant, a la part baixa
de la classificació, l’Inter Club
d’Escaldes va golejar per 4 a 1
el Nóbrega Constructora FC En-
camp amb dos gols de Peralta,
un d’Aguilar i un en pròpia meta
de Marinho. El gol encampadà
va ser de Peña. Qui ho va tenir
fàcil va ser el Vall Banc FC Santa
Coloma, el vigent campió, supe-
rant per 7 a 0 el Penya Encarna-
da, en caiguda lliure des de fa ja
setmanes. Els colomencs, que
se situen segons, van comptar
amb dos gols del veterà i menut
Juli Sánchez, un de Xaime Con-
de, dos de Juanfer i un en pròpia
meta de Da Costa.
L’Engordany, nou líder en solitari
Els de Filipe Busto aprofiten l’ensopegada del FC Lusitans per ser l’únic primer
Futbol
L’UE Engordany es converteix en el nou líder de la Lliga Multisegur Assegurances.
jonatHan gil
Redacció
andorra la vella
UE Engordany Tic Tapa St. Julià
1 0
Cinquena derrota del curs per al
VPC Andorra. L’equip dirigit per
Jonathan Xepi García i David
Kirikaixvili van caure derrotats
al terreny de joc del nou líder de
la promoció d’honor, el Montes-
quieu Volvestre. Els andorrans
perdien al descans per un con-
tudent 22 a 5 amb un assaig de
Javi Vicente que no va ser trans-
format. Al segon temps, els as-
sajos de Josep Correas i de Dani
Raya, reaparegut després de sis
mesos de baixa per lesió, que
van ser transformats per Ramas
Jinashvili, van maquillar el mar-
cador final. Els andorrans van
fer bonus defensiu.
El VPC Andorra pateix la
cinquena derrota del curs
rugbi
Montesquieu
Volvestre
VPC Andorra
25 22

publicitat 19Dilluns, 13 De novembre Del 2017
DATA DEL SORTEIG: 25/01/2018
BASES DEL SORTEIG A www.bondia.ad
*Costdelmissatge:1,50€+cànon
Envia un sms al 789 amb la paraula
clau COMNOU i el teu nom i
participaràs en el sorteig
d’uns esquís de muntanya
amb ﬁxacions i pells.
ESQUIS
Race Pro 66
FIXACIONS
SL EVO World Cup 110gr
PELLS
Race Competition
Race Pro 66
1.237 €PVP
Pergentilesade:
www.comnouandorra.com
Foto:Vallnord

Classificats
VEHICLES
NOU LEÓN ST4
TDi (150) STYLE
ARA PER 19.800 €
TECNOLOGIA PER GAUDIR
Europ-Auto, SA Carrer Josep Viladomat, 38 - Escaldes-Engordany - Tel. 825 671 - europauto@seat.ad
+ 4 PNEUMÀTICS D’HIVERN+ 4 PNEUMÀTICS D’HIVERN

DIVERSOS
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
Es vEn Hyundai i30
140.000 km. Corretja nova,
revisions a la casa.
En perfecte estat.
Completament equipat.
115 CV dièsel.
Consum mitjà 7.2 l. / 100 km.
5.000 € negociables
interessats trucar: 646 344
IMMOBLES
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
EDIFICI ESQUIROL II
C/ De la Solana 75 - Les Molleres, Urb. Can Noguer
Escaldes - Engordany
Envolta la teva vida de natura
A la venda 15 habitatges d’obra nova
EDIFICI ESQUIROL II
C/ De la Solana 75 - Les Molleres, Urb. Can Noguer
Envolta la teva vida de natura
A la venda 15 habitatges d’obra nova
Alta qualitat i disseny
Informació (+376) 622 822 (+376) 622 422
infovendes@ecohouseandorra.com www.ecohouseandorra.com
IMMOBLES
IMMOBLES
CERRO OTTO
ARINSAL
EN TRASPÀS
Telèfons:
81 69 81 – 639 588
+34 653 378 752
TravesTÍ
ben doTaT
a la seu d’Urgell
ANYÓS: Espectacular habitatge si-
tuat a zona residencial. Urbanitza-
ció tranquil·la i lluminosa. Super-
fície: 325 m2
d'habitatge i 40 m2
de terrassa. L’interior es divideix
en 3 plantes amb ascensor privat,
amb 5 habitacions (4 suites), cui-
na totalment equipada, gran sala
d’estar-menjador amb vistes panoràmiques a la vall. Adaptat per
a minusvàlids, armaris encastats, banyera d’hidromassatge, llar de
foc, cantonada a tres vents, jardí, bugaderia, garatge doble i traster.
REF. 5011 - PREU VENDA: 650.000 €
ESCALDES: Pis molt maco amb aca-
bats d’alta gamma a zona residencial,
a 5 minuts del centre d’Escaldes. Té
50 m2
, 1 dormitori doble amb armaris
encastats, bany complet, cuina oberta
moblada i equipada, saló menjador.
Moblat i equipat. Pàrquing i traster.
REF. 4891 - PREU: 216.275 €
Tel.: (+376) 738 721
fercamp@andorra.ad
www.fercamp.com
ARINSAL - LA MASSANA
VENDES LLOGUERS
VOL VENDRE O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT?
TENIM CLIENTS DISPOSATS A COMPRAR O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT
ANDORRA REF.5014: Pis cèntric
de 74 m2
, 1 dormitori doble amb
armaris encastats, 1 bany com-
plet, cuina americana amb saló
menjador. Totalment reformat.
NO ANIMALS. PREU: 892 €
ANDORRA REF.5013: Pis cèntric
de 94 m2
, 2 dormitoris dobles
(1 suite), armaris encastats, 2
banys complets, cuina america-
na moblada amb saló menjador.
Totalment reformat. FOTOS A
LA FITXA DELS ACABATS IN-
TERIORS. NO ANIMALS. PREU:
1.136 €
ARINSAL REF.4862: Xalet SEMI-
NOU de 360 m². Sala diàfana, 1
bany complet, pàrquing per a 4
cotxes, safareig, traster, 4 hab.
dobles suite (1 de les quals amb
vestidor). Ampli saló menjador
amb llar de foc i accés al jardí de
240 m², 1 lavabo, cuina office
equipada amb electrodomèstics
d’alta gamma i accés al jardí.
Acabats de qualitat,ascensor.Tot
exterior amb sol i vistes especta-
culars a Arinsal. PREU: 3.000 €
ESCALDES REF. 4996: Despatx
seminou d'uns 50 m² aprox. Al
costat de l’hospital. 1 bany. Pàr-
quing opcional per 60 €. PREU:
650 €
ANDORRA REF. 4892: Local a
peu de carrer amb 27 m2
amb un
traster de 9 m2
al centre d’An-
dorra la Vella, ideal per a oficina
o botiga. PREU: 500 €

Diari del 13 de novembre del 2017

Diari del 13 de novembre del 2017

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (12)

Similar a Diari del 13 de novembre del 2017

Similar a Diari del 13 de novembre del 2017 (20)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 13 de novembre del 2017