Diari del 14 de febrer del 2018

Diari del 14 de febrer del 2018
APRIMA’T SENSE PASSAR GANA Sota control mèdic Si t ’ho proposes, POTS T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040 C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA) www.bondia.ad/tel.808888/fax828888 També ens trobarà www.bsa.ad Mésserveis, més banca, més online! els 100 primers Ara,atenció al client24h en elnostreper l. Pensi en el futur PLANS DE PENSIONS BSA Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Núm. 3.496 / ANy 15 MÈDIC AND BEAUTY antiaging medicina estètica obesitat LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella PRIMERA VISITA GRATUÏTA (presentant aquest anunci) Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040 PEELING QUÍMIC + MESOTERÀPIA FACIAL PROFUNDA 200€ vàlid fins al 28/02/2018 OPINIÓ Innovació i tecnologia: els nous paradigmes del creixement econòmic Miquel Huguet Empresari, emprenedor i inversor Les fletxes de l’amor xavi fernández Actor, director i productor teatral avuI és NOtícIa pàgines 3 i 4 aNdOrra pàgina 13 SDP denuncia el “caos circulatori” a Escaldes-Engordany aNdOrra pàgina 10 El Comú d’Encamp manté l’adjudicació feta a Intueri aNdOrra pàgina 8 El SAD ja atén el 2% de les persones majors de 65 anys el govern demana un avís de 48 o 72 hores per a l’aturadaEls representants dels treballadors encara esperen que se’ls faci arribar una proposta de serveis mínims La ministra de Funció Pública reitera als sindicats l’oferta de negociar els reglaments de la nova llei jONathaN gIl
2 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 FARMÀCIES DE GUÀRDIA CATALÀ EXPRÉS TELÈFONS URGÈNCIES Servei Urgent Mèdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000 Urgències (la Seu) 973 35 29 42 Hospital (la Seu) 973 35 00 50 Transport Sanitari Programat 871 116 Creu Roja 808 225 Policia 110 Policia Municipal (la Seu) 092 Mossos d’Esquadra 088 Bombers 118 Bombers (la Seu) 085 Ambulància (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115 Andorra Telecom (Inf. nacional) 111 Andorra Telecom (Inf. internacional) 119 D’interès Escaldes-Engordany Farmàcia Tristaina Av. Fiter i Rossell, 29 - Tel. 847 900 Pas de la Casa Farmàcia de les Pistes Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555 Què significa xerinola? Significa ‘gresca, tabola, soroll festiu’. Se sentia força xerinola a la plaça. Que diguin el que vulguin, que la veritable pizza surt del forn de llenya. I saps on pots trobar l’únic forn de llenya de la capital Al Restaurant Itàlia! Pizzeria - asador ITALIAda Corrado Per cadascuna de les pizzes que t’emportis a casa tens una beguda gratuïta inclosa. Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118 Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella Principat d’Andorra alsa.es Gaudeix del nou servei Supra! Andorra - Barcelona 33,25€ anada i tornada Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecològic, sense gluten i sense lactosa De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosa INFONEU Aquesta previsió i cotes poden variar en funció de les condicions meteorològiques. Cotes cm Risc d’allaus Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes Telèfon estació Cotes cm Risc d’allaus Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes Telèfon estació Cotes cm Circuit de fons Pistes obertes Qualitat de la neu Accessos Telèfon estació 120/205 3/5 Pols Oberts 13/15 28/28 739 600 50-100 12 km 4/4 Pols Oberts 741 444 120/150 3/5 Pols Oberts 30/30 44/44 878 000 80/170 3/5 Pols Oberts 68/70 127/127 872 900 EL TEMPS ARRIBADA D’UN FRONT CÀLID AL VESPRE Després del front d’ahir, ara ens arribarà una nova pertorbació. En aquest cas, però, serà càlida. Al llarg del matí els núvols, alts i prims, aniran envaint el cel i faran que hi hagi poques estones de sol. Com que les primeres hores del dia hauran estat fredes, l’ambient fred es mantindrà. Al migdia i primera hora de la tarda, els núvols seran més espessos i arribarà alguna primera precipitació. Portaran aire més càlid des de l’oest i les temperatures pujaran a la tarda i al vespre. La cota de neu se situarà cap als 1.000 metres en un primer moment, i arribarà cap als 1.900 al vespre. Que tinguin un BonDia. Avui 8 12 11 -4 0 3 mín. mín. mín. max. max. max. dijous divendres -10/0 -8/3 -6/5 -4/7 -4/8 -5/9 -7/5 -8/4 -8/3 -7/4 -5/10
3Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Avui és notícia Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ... • Incineracions (concessió oﬁcial) • Trasllats internacionals • Repatriaments • Venda i col·locació de làpides • Servei de floristeria nacional i internacional • Gestió integral de tràmits per defunció C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72 L’executiu va demanar ahir als representants dels sindicats de la funció pública que les accions que es facin en el marc de la vaga general dels treballadors de l’ad- ministració per protestar contra la reforma de la llei de la funció pública es comuniquin amb una antelació de 48 o 72 hores i no en 24 hores com havien anunci- at les organitzacions sindicals. Així ho va explicar ahir el portaveu de la Plataforma sindical i secretari general de la Unió Sin- dical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, a la sortida de la reunió que els representants sindicals van mantenir amb el cap de Go- vern, Antoni Martí, i la ministra de Funció Pública, Eva Descar- rega, el ministre d’Afers Socials, Justícia Interior, Xavier Espot, i el ministre d’Educació, Èric Jo- ver, una trobada que havia de servir per abordar els serveis mí- nims que s’hauran d’establir en les jornades que hi hagi accions de protesta. No obstant, segons va preci- sar Ubach, que va assegurar que s’estudiarà la petició del Govern respecte de la comunicació de les accions, en la trobada no es va fer cap proposta amb relació als serveis mínims, ja que “ens han dit que estan parlant amb les direccions”. En aquest sentit, el di- rigent sindical, que va lamentar que l’executiu “pacti amb les direccions i no amb els sindicats”, va explicar que els sindicats consideren que els serveis mínims “no s’haurien de tocar individu- alment, sinó que s’hauria de fer sobre la globalitat del funciona- riat”, i va remarcar que quan els facin arribar les propostes de les direccions “ja veurem si podem o no arribar en aquests serveis mí- nims”. A més, Ubach va mostrar la seva sorpresa pel fet que “les direccions puguin establir uns serveis mínims sense haver par- lat amb els sindicats”. Així, el portaveu de la Plata- forma sindical va explicar que se’ls ha emplaçat a una nova reu- nió dilluns vinent per abordar la qüestió dels serveis mínims. Pre- cisament, per determinar-los, Ubach es va mostrar partidari queesmiri“quèfanelspaïsosdel costat i els de la UE”, ja que “fa molta gràcia que anem cap a un acord amb Europa, però no tin- guem per a res en compte el que són els convenis socials i laborals d’Europa, només els econòmics i sobretot el del tabac, que ja hem vist com està funcionant”. El Govern demana als sindicats més antelació en l’anunci de les accions Els representants dels treballadors públics esperen encara que se’ls faci arribar una proposta de serveis mínims Vaga de la funció pública M.S. andorra la Vella Un moment de la trobada entre l’executiu i els representants dels treballadors de l’administració. jonathan gil al marge d’insistir en instar els representants sindicals a asseure’s en una taula per negociar els reglaments de la llei, el Govern va aprofitar la trobada per lliurar als representants dels treballadors públics un document amb una desena de propostes, algunes de les quals ja avançades per la ministra de Funció Pública i el ministre portaveu, susceptibles de ser incorporades a la reforma de la funció pública. així,i malgrat que des dels sindicats s’ha reiterat que es vol “un full en blanc i tornar a començar una llei de la funció pública des de zero”, i no partir de la proposta actual com a base de negociació, des de l’executiu es proposa que no s’apliqui el règim de quinquennis fins que no estiguin aprovats i en vigor els reglaments del complement de carrera i el de productivitat, així com que tampoc s’apliqui fins que es meriti el període de triennis en curs per a cada treballador. a més, el govern vol afegir una disposició a la llei per deixar clar que els drets de funcionaris i treballadors públics de caràcter indefinit són els mateixos al marge de la denominació que s’usi, així com afegir al projecte de llei que el reglament de la jornada laboral prevegi mesures efectives de conciliació de la vida personal i laboral. també es vol aplicar una mesura correctora per als treballadors públics que van ingressar a l’administració abans del gener del 2014 i que tenen una posició entre el 80% i el 100% de la banda retributiva, així com incrementar el percentatge del complement de productivitat en determinats casos. es proposa també apujar fins al 80% el percentatge de retribució garantida en la situació d’adaptació del lloc de treball per motius de salut i desenvolupar tots els reglaments en sis mesos. Propostes d’última hora per posar de manifest una voluntat de negociació Gabriel Ubach Que facin la proposta i veurem si podem arribar o no als serveis mínims És curiós que el govern pacti amb les direccions, però no amb els sindicats
avui és notícia4 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 “El que ha de fer el Govern és valorar tot aquest any de treball i d’intercanvis no només amb els representants sindicals, sinó amb tots els treballadors de l’administració.” Amb aquestes paraules la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descar- rega, rebutjava novament ahir la proposta dels sindicats de l’administració d’iniciar “des de zero” la reforma de la Llei de la funció pública, i reiterava que el text elaborat per l’executiu “en- trarà a tràmit parlamentari en les properes setmanes”. I és que per la ministra s’ha de “valorar la implicació de bona part de l’administració en aquest projecte” i, per aquest motiu, és indispensable que “continuem treballant per la millora de la funció pública i comptem amb tothom per al desplegament reglamentari”. Pel que fa a la petició feta als representants sindicals perquè les accions relacionades amb la vaga es comuniquin amb una antelació de 72 hores i no de 24, tal com pretenien els sindicats, Descarrega va justificar-la, ja que “aquestes 72 hores són imprescindibles per garantir alguns serveis mínims”, sobretot en el cas de l’ensenyament, “on les famílies han de ser adverti- des amb temps necessari per poder organitzar-se”. També en el cas del sector privat, va continuar la ministra, cal avisar amb temps “el transport de merca- deries pels efectes que hi pogu- és haver a la duana”. Precisament, quant a l’esta- bliment dels serveis mínims, la ministra va incidir en la necessitat de diferenciar entre els cossos especials que sí que poden fer vaga, com és el cas dels bombers, i el cos general. En aquesta línia, Descarrega va assegurar que li “consta”, en el cas dels bombers, que ja hi ha un document de serveis mínims pactat entre la direcció i els sindicats. Pel que fa a Ensenyament, la ministra va avançar que la direcció es reunirà amb el SEP per pactar els serveis mínims, mentre que, en el cas del cos general, seran “les direccions qui acordaran amb el personal els serveis mínims”. Així, segons va explicar Descarrega, s’elaborarà “un document que es trametrà als sindicats” i “on no hi hagi possibles acords ho decidirem en la reunió de dilluns vinent al matí”. Pel que fa a la desena de propostes plantejades als sindicats per incloure en la reforma de la funciópública,laministravaex- plicar que “responen a neguits i inquietuds que els treballadors de l’administració han trans- mès a l’equip de Funció Pública en les reunions mantingudes al llarg de les passades setmanes”, i que s’han volgut “plasmar en aquest document” tot i que cor- responen al desplegament reglamentari de la llei. Descarrega reitera l’oferta per negociar els reglaments de la llei La ministra manté que 72 hores d’antelació són “imprescindibles” per garantir alguns serveis Vaga de la funció pública La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega. jonathan gil M.S. andorra la Vella Eva Descarrega el que ha de fer el govern és valorar tot aquest any de treball i d’intercanvis les propostes responen a neguits que els treballadors han transmès
OPINIÓ 5Dimecres, 14 De febrer Del 2018 La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa. Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad DIRECTORI El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra. dipòsit Legal aNd. 114-2004 El Govern i els sindicats de l’administra- ció no sembla que siguin capaços d’acos- tar posicions ni tan sols pel que fa a l’es- tabliment dels serveis mínims. L’executiu els va convocar ahir al matí a l’edifici ad- ministratiu, però el cert és que encara no té elaborada una proposta concreta sobre quants funcionaris haurien de treballar durant les aturades. I això quan falten només uns dies per al 19 de febrer, data en què poden començar les accions dels sindicats, tal com van anunciar ells mateixos, fet que posa en evidència de nou que a aquest Govern li agrada molt poc planificar. Almenys es pot afirmar que finalment les dues parts van aconseguir seure cara a cara al voltant d’una taula, però no van poder ni començar a parlar del que havien de resoldre, que eren els serveis mínims, segons l’ordre del dia previst. En declaracions als mitjans co- municació, la ministra de Funció Pública va reiterar l’oferta de negociar els reglaments de la nova llei, quan aquesta possibilitat fa dies que ha estat rebutjada pels sindicats, ja que volen que la reforma es plantegi des de zero. Tot plegat posa de manifest que no es pot ser gaire optimis- ta i que malauradament la vaga s’acabarà materialitzant sense que hi hagi hagut cap intent de negociació. No hi ha acostament ni en els serveis mínims EDITORIAL És un fenomen digne d’estudi per la seva extensa i intensiva presència. Analitzar detalla- dament les motivacions i pre- tensions d’aquell que l’executa i les repercussions per a aquell que el rep. Es tracta ni més ni menys de l’efecte d’un badall, exercit des de l’esglaó de dalt. Segons la definició d’aquest mot, es tracta d’un moviment que es fa de forma involuntà- ria. Ara bé, l’experiència des- menteix que en tots els casos de badall hi hagi aquesta part irreflexiva, inconscient. Per- què a banda dels badalls pro- duïts pel processament d’un bon àpat, o perquè ja sentim propera l’hora de dinar, o bé perquè la son ens crida, n’hi ha que són elegits i provocats per originar un cert impacte en l’interlocutor. Sí, sí. Per deixar clara la posició que ocupen els dos participants en una conversa. Hi ha un tipus de badall que té el mateix efecte que l’acció dels gossos quan alcen la pota a cada cantona- da i es diu vulgarment marcar territori. Deixar clar a l’objec- te badallat que és algú mancat d’interès, insignificant, que avorreix i, fins i tot, molesta. Un bon badall deixa clara la superioritat de qui executa tal moviment i empetiteix els fonaments de l’altre. També, encara, l’experiència, que no la investigació científica, conclou que aquesta és la tàctica del que es veu a si mateix ca- minar sobre terres movedis- ses. D’aquell mancat d’altres arguments i armes. I també d’aquell que no està gaire ave- sat a doblegar l’esquena (o potser creu que això no li per- toca pas). Haurem de cercar la recepta que ens porti a l’er- radicació definitiva del badall impostor; el badall voluntari. BAIXADA DEL MOLÍ, 5 dissecció del badall impostor MaLauRadaMeNT La VaGa S’aCabaRà MaTeRIaLITzaNT DONANT LA NOTA Xavier Espot El nombre d’usuaris del servei d’atenció domicili- ària s’ha incrementat un 30% des que el Govern se’n va fer càrrec el passat mes de juliol. 12345 Manel Simón El concert ‘Mamapop’ cele- brarà el proper 10 de març la seva segona edició al Centre de Congressos d’An- dorra la Vella i la recapta- ció serà per a Assandca. 12345 Eva Descarrega El Govern ha tornat a oferir la negociació dels reglaments de la Llei de Funció Pública als sindicats, encara que ja l’hagin rebutjat en diverses ocasions. 12345 Antoni Martí El Govern ha tramès per voluntat pròpia a Fiscalia i al Consell General tota la informació referida a l’ad- judicació de treballs infor- màtics a l’empresa SPAI. 12345 OPINIONS A LES XARXES Comú Sant Julià @comusantjulia Acomiadem el carnaval fins a l’any vinent amb la despenjada, testament i cremada del carnestoltes! #Carna- val2018 #SantJuliàdeLòria FA Basquetbol @ANDbaquest Més de 60 infants i joves gaudeixen de la setmana de #bàsquet de #Carnaval amb la FAB TUITENQUESTA Creus que els serveis mínims de la vaga de funcionaris s’han de pactar entre el Govern i els sindicats? A: Sí B: No MirEiA SuEro Periodista A: 75% B: 25%
OPINIÓ6 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Bon dia tingueu! Avui és sant Valentí, aquella festa importada de l’Europa central que pretén que els enamorats siguin més feliços regalant-se alguna cosa. I normalment es confon sant Valentí amb Cupido, aquell angelet grosset amb arc i fletxes que reparteix amor a qui li sembla. Jo, per celebrar-ho, també declararé l’amor públicament, i enviaré fletxetes a tots els meus enamorats i els diré el motiu pel qual els estimo tant. Una fletxa d’amor per al cap de Govern, perquè últimament no li somriu massa la seva feina. Només una cosa us diré: “Un Go- vern, a part de ser honest, ha de semblar-ho”. Una fletxa d’amor total al Go- vern en ple per atansar-nos cada cop més a Espanya i tenir-nos a punt de proclamar-nos una auto- nomia més. La jutge Lamela va dir a una comissió rogatòria andorrana que havien de parlar en espanyol “porque esto es España y aquí se habla en español”, i un grup de militars i policies espanyols recusen el batlle Pastor per- què “Andorra es España”. I ni una queixa formal, que jo sàpiga! On queda la nostra independència? Mentrestant, França comença burxant pel contraban del tabac i ja veurem com acaba. Una fletxa d’amor incondici- onal al ministre Camp i els seus acòlits perquè ja estan veient els resultatsdelasevapolíticacomer- cial. Les vendes baixen en picat! Ja us podeu mirar les estadísti- ques com vulgueu, que entri més gent no vol dir que gastin més! Ho heu entès? I gastar-se els diners a fer festes quan la gent ja ve per si mateixa tampoc no serveix per a res. Ho heu entès? Quantes vegades s’haurà de dir que el que cal és un canvi de model? Una fletxa d’amor a la meva es- timadíssima CASS, que ens torna a apujar la cotització dels autò- noms a 453.68 euros/mes, amb aquell fantàstic càlcul del salari mitjàde2.062,16eurosi,peraltra banda, vol una participació més alta a les eleccions de la CASS, que fins ara són del 3% o 4%. Potser queushofeumirartotplegatifeu també una mitjana del perquè de tot plegat. Potser us surt una mit- janad’estimaciódelpobleandorrà prou alta per entendre-ho. Una fletxa d’amor fratern als Liberals, que han aconseguit trencar-secomaoposicióicomagrup. Unavegadaméselpoder,mésque els ideals , ha fet la seva feina i ha ridiculitzat la política. Tranquils, que aviat hi haurà eleccions. Una fletxa d’amor interparro- quial al cònsol d’Encamp perquè, a banda de no saber si l’adjudica- ció del pla comercial s’ha fet de manera legal, prohibeix a l’oposi- ció donar la seva opinió sobre el tema dins del Comú. Diu que són opinions de partit. I les seves què són? Opinions de déus? I una fletxa d’amor incommen- surable a la ministra de Cultura perquè no n’encerta ni una. Ara resulta que estem contents amb 20.000 visitants el primer any al MuseuThyssen(compteu-hiesco- lars i llars d’avis), quan les previsi- ons eren de 50.000 a 60.000. Tot i que és un dels museus (diuen) tri- ats entre els imprescindibles que s’han de visitar. Qui no es confor- ma és perquè no vol. I, per cert, la gentnovanalsmuseusdeGovern perquè no se’n fa bona publicitat i són molt avorrits. Anar a un museu no pot ser anar a escoltar un lloro. Un museu és una cosa viva i els visitants l’han de viure; si no, no serveix per a res! I una fletxa d’amor enorme als funcionaris vaguistes. Ja era hora que algú normalitzés una situa- ció prevista a la Constitució i que Governs successius s’han negat a desenvolupar. Som un país amb gent subjugada per la por. La sort dels funcionaris és que no us po- denfotrealcarrersinolafeumolt grossa, cosa que jo canviaria. Però això no impedeix que lluiteu pels vostres drets. El que no trobo bé és que vulgueu cobrar si no aneu a la feina, encara que no estigui legislat. Normalitzeu els vostres sindicats i feu com els europeus. Però endavant, sigueu capdavan- ters, lluiteu i potser així n’ajuda- reu d’altres a entendre que si la gent va junta i perd la por pot canviar algunes coses. I moltes fletxes d’amor de veri- tatalsquefanmoltescosesbones: actors, músics, ballarins, artistes visuals, polítics que recuperen tradicions i festivals, polítics que miren pel país sense pensar en la cadira (que també n’hi ha), associacions de tota mena, esportistes, i tota aquella gent que destina part del seu temps a fer un país millor, més educat i culturitzat sense tenir ni poder-hi esmerçar milions de diners, però sí que hi poden posar milions de talent. Au, avui, que he acabat una mica tendre, BonDia tingueu! Les fletxes de l’amor La primera, per al Govern en ple, per atansar-nos cada vegada més a Espanya La setmana passada Crèdit An- dorrà va organitzar una xerrada sobre el concepte d’economia circular. Per si algú va despistat, l’economia circular és un sistema d’aprofitament dels recursos que privilegia la reducció, la reutilit- zació i el reciclatge dels productes per “tancar el cercle”. En con- traposició, tindríem l’economia lineal, que es basa en la produc- ció, l’ús i el posterior desús dels recursos. Els padrins en sabien molt d’economia circular! La meva padrina ja ho diu: “No tiràvom mai res. D’un drap fèiom una nina i del que quedava de dinar pues brenàvom!”. Per introduir en les nostres vides consumistes, econòmicament desenfrenades i tecnològicament dependents, un tarannà de practicants de l’economia circular, hauríem de caure de patac en la realitat que vivia la meva padrina 70 anys atràs. La nostra realitat ens fa tenir comportaments incoherents. No ens acabem de creure de què va tot plegat i fem coses que ni són lineals ni acaben de ser circulars. Em posaré jo mateix com a exemple d’incoherència: entenc perfectament (així ho espero) el concepte d’economia circular i crec que és una de les claus per millorar la nostra qualitat de vida present i futura. Separo els residus domèstics (bé, gairebé sempre), i dedico part del meu temps a explicar a estudiants temes de fauna, flora i entorn muntanyenc, convençut que cal entendre i estimar per conservar. Intento consumir productes de proximitat i escollir marques tecnològiques que no participin de conflictes on moren éssers humans. Però tinc un cotxe que utilitzo cada dia i que gasta molt combustible i si he de fer un vi- atge per escoltar un concert i tornar, doncs el faig sense preo- cupar-me gaire del balanç de car- boni. No sempre intento donar una segona vida als meus “tras- tos” i no compro coses de segona mà (excepte instruments de mú- sica, però per fetitxisme i no per consciència ambiental). Si soc conscient de tot plegat i crec en la solució que es proposa, perquè no soc coherent i modi- fico el meu estil de vida? La res- posta podria ser que en molts casos no creem projectes circulars per aconseguir respostes circulars. Per acabar practicant economia circular a nivell individual, cal que canviem el nostre estil de vida, marcadament lineal. I, per canviar el nostre estil de vida, cal que es creïn projectes integrals que incideixin en com ens ali- mentem, com ens movem, com consumim oci, on vivim, quins consumibles comprem i com els gastem. Vincular tots aquests aspectes en un sol projecte, també circular, és indispensable. No s’hi val escollir en què volem ser soste- nibles i coherents. Els nostres padrins ho eren per obligació. Nosaltres ho hem de ser per con- vicció perquè sabem que els recursos s’acaben. Projectes circulars “D’un drap en fèiom una nina, i del que quedava de dinar, pues brenàvom” EL GONGPLAÇA DEL POBLE LANDRY RIBA Fa música xAvI feRNáNDez Actor, director i productor teatral
OPINIÓ 7dimecres, 14 de febrer del 2018 Sembla que per fi les altes esfe- res polítiques s’han adonat que per sortir de la crisi ja no n’hi ha prou amb l’esperança que torni a créixer el sector immobiliari. El final del segle passat i els inicis del present ens van deixar el regust amarg d’una economia ba- sada en l’especulació i, finalment, seran la innovació i la tecnologia els únics sectors emergents d’un segle que augura molts canvis en el paradigma del creixement eco- nòmic mundial. Dit això, convé entendre bé les diferències entre aquests dos conceptes –innovació i tecnologia– per utilitzar-los amb propi- etat i, per aconseguir-ho, hem de retrocedir fins a la investigació científica, que és la font que ali- menta la tecnologia. La investigació pura és una activitat orientada a l’obtenció de nous coneixements dintre d’aquesta xarxa que constituei- xen les anomenades ciències. Per dir-ho de forma clara i entene- dora: un investigador investiga sense saber ben bé el que acabarà trobant ni quina serà la utilitat pràctica dels seus hipotètics des- cobriments. La tecnologia, en canvi, és una funció que consisteix a aplicar els resultats de la investigació i, si és possible, desenvolupar-los i transformar-los en béns i serveis útils per a la societat. La in- novació és la generació de nous productes o serveis que troben una aplicació i generen un valor afegit. Per tant, el que veiem és que la tecnologia és essencialment innovadora; tota empresa tec- nològica innova perquè utilitza els resultats de la investigació pura per generar nous productes o serveis, mentre que la inno- vació en els sectors tradicionals pot acabar passant desapercebuda perquè no acaben d’estar de moda, queden aparentment fora de l’air du temps, segons els parà- metres de creixement basat en la innovació. I m’explico: en la meva última conferència sobre emprenedo- ria innovadora a la Universitat de Múrcia vaig demanar als as- sistents si coneixien Steve Jobs i, immediatament després, si coneixien Guy Laliberté. Òbvia- ment, a Jobs el coneixia tothom, però a Laliberté amb prou feines el coneixia una sola persona entre tot el públic. I això, en un con- text universitari. Recordem-ho. En Steve Jobs no cal ni que ens hi aturem. És un exemple paradig- màtic d’innovació tecnològica. Guy Laliberté és igualment innovador i igualment paradigmàtic, però en un sector tradicional. Per això només el coneixia una de les persones que assistien a la confe- rència. Doncs bé: Guy Laliberté és el fundador del Cirque du Soleil, un clàssic dels estius andorrans. El Cirque du Soleil és un exemple de llibre d’innovació en un sector tradicional. Es va crear fa més de dos decennis i avui dona feina a més de 20.000 persones a tot el món. Només havien passat dos anys des que es va crear, i l’empresa kuwaitiana Ishtithmar World Capital va adquirir el 20% de les accions del Cirque per 600 milions de dòlars. Avui es calcula que la fortuna personal de Guy Laliberté puja a 1.600 milions de dòlars, segons Forbes, però resulta que per a la gran majoria continua sent un desconegut. Per què? Perquè el seu model de negoci innovador no és tecnològic. Hem d’aprendre a valorar la innovació segons estàndards de diferenciació en qualsevol sector d’activitat que en generi. Els in- versors, que avui tenen excessos de liquiditat ociosos si ho compa- rem amb els anys del boom immobiliari i als mercats organit- zats, necessiten invertir-los en models de negoci que ofereixin elevades rendibilitats. I aquestes rendibiltats es poden obtenir en qualsevol activitat empresarial, ja sigui estrictament tecnològica o innovadora en un sector tradicional. La capacitat d’innovació sempre serà determinant com a ele- ment generador de valor afegit a qualsevol sector, tecnològic o tradicional, que sigui capaç d’apor- tar novetats i generar barreres d’entrada a tercers, ja sigui amb desenvolupaments tecnològics emparats en registres i patents, ja sigui per la qualificació i seni- ority dels equips que desenvolu- pen aquestes innovacions i que impedeixen que siguin copiades o replicades. Els dies de Carnaval són l’època de disbauxa quan tota mena de personatges insòlits i estrafola- ris surten als carrers de la ciutat. L’altre dia, quan tornàvem del bàsquet (la veritat és que jo, per molt que sigui una grandíssima aficionada del Morabanc Andor- ra, estava rebentada de tanta festa i em vaig passar tot el partit dormint com un bebè abraçade- ta a la columna i despertant-me només per confirmar la victòria 88-81 i celebrar-la, però les me- ves fonts m’asseguren que vam jugar molt bé, felicitats a tots), sí, quan en tornàvem, ens van intentar parar un Santa Claus, la Mort amb la seva dalla i, si no ho recordo malament, Bob Esponja, junts i pelats de fred. Vam passar de llarg perquè ja érem quatre al cotxe i perquè fa molt poca gràcia agafar la Mort fent autoestop. Vam pujar a Encamp. Els carrers s’omplien de personatges que sortien de la imaginació malaltis- sa d’un malalt de tele, i vaig pensar que te’n parlaria. Descartant el pallasso de l’aterradora pel- lícula It (els monstres ideats per Stephen King, els prefereixo dins del llibre), i oblidant-me volguda- ment de les figures polítiques que no em cauen del tot simpàtiques, he decidit parar esment en les que exciten la imaginació popular des de fa segles. Sí, en les bruixes. Des que Robert Pastor en va fer el memorable estudi Aquí les penjaven, no he dubtat ni un moment de les habilitats sobrenatu- rals dels habitants dels Pirineus. No es tracta tan sols del fet que els diaris andorrans són plens d’anuncis de la gent que promet predir i influenciar els esdeveni- ments de la vida humana. Tinc un pis a Escaldes, carregat d’una hipoteca interminable i dotat de parets amb propietats insonorit- zants de paper d’arròs, i constato que les activitats diürnes i noc- turnes dels veïns van acompa- nyades d’un soundrack perfecte del que es deia aquelarre: decidi- dament, fan pensar en els rituals que, segons assegurava mossèn Argelagós, practicaven grans multituds de bruixes i bruixots de la contrada pirinenca, compre- ses les del Canigó, del Cadí i del Puigmal, a l’entorn del llac d’En- golasters. No tinc cap indici que això no es limiti a la celebració joiosa dels plaers de la vida i vin- gui complementat per mètodes i tècniques d’etzibadors d’encan- teris professionals; ara bé, per no sentir-los mentre tradueixo certi- ficats (soc traductora jurada), he arribat a mirar diverses pel·lícules antigues. Oi que em permets que te’n recomani una? És La Sorcière, de l’any 1956, protagonitzada per la magnífica Marina Vlady i ins- pirada per la celebèrrima novel·la Oléssia d’Aleksandr Kuprin. És una història d’amor i la pèrdua en què les supersticions de la gent que es creu civilitzada es confron- ten amb el bell ofici de les hones- tes bruixes analfabetes. D’aquí a un no-res, en sabràs més coses. I mentrestant, bon Carnaval. Innovació i tecnologia: els nous paradigmes del creixement econòmic ‘La Sorcière’ TRIBUNA TRIBUNA Miquel Huguet Empresari, emprenedor i inversor La innovació en els sectors tradicionals pot passar desapercebuda, però existeix Del Carnaval, de bruixes i bruixots AleXANDRA gReBeNNiKOVA Escriptora jORDi cAsAMAjOR Il·lustrador Il·lustracIó: jordI casamajor
8 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Andorra Vols viatjar a Irlanda per aprendre anglès? Vine a la reunió diumenge 25 de febrer a l’hotel Eurostars Andorra Centre a les 18.00h. Agrairem que confirmis la teva assistència a info@learn-away.com www.learn-away.com Nens a partir de 8 anys i adults with Nens a partir de 8 anys i adults Vuit mesos després del traspàs del servei d’atenció a domicili (SAD) dels comuns i el SAAS al Govern, el volum d’usuaris ha crescut de forma “exponencial”, segons va explicar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Inte· rior, Xavier Espot. Si al juliol hi havia 167 persones ateses ara en són 223, fet que suposa 56 casos nous. Espot va remarcar que un increment d’usuaris del 30% en un període tan curt “és una xifra que supera de llarg les nostres expectatives”. A més, va indicar que si es continua amb aquesta dinàmica es podrà aconseguir en un termini “raonable” el llindar del 3,5% de la població de més de 65 anys atesa a través del servei d’atenció domiciliària que esta· bleix la Llei de serveis socials i sociosanitaris. El ministre calcula que, en aquests moments, el SAD atén aproximadament un 2% de les persones d’aquesta franja d’edat. El principal motiu que explica aquest augment d’usuaris és el fet que el servei d’atenció a domi· cili té ara un “abast més ampli”. Així, l’atenció s’ofereix de set del matí a deu del vespre, però tam· bé hi ha un servei nocturn, de les deu a les dotze de la nit, per en· llitar les persones que ho neces· siten. A més, es dona atenció els caps de setmana. Això ha permès que persones que abans recorri· en a l’internament en residènci· es ara optin per romandre més temps a casa. Espot, que va fer aquestes de· claracions en el marc de la segona reunió de la Comissió Nacional de Benestar Social, va assegurar que fins avui s’ha pogut fer front a aquests nous usuaris amb el mateix personal (es tracta d’un equipformatper33treballadores comunitàries),jaqueelfetd’estar centralitzatpermetquesiguimés eficient. Tot i això, el ministre és consicent que si es mantenen els creixements registrats en els dar· rers mesos serà difícil conservar les garanties de qualitat. Arribats a aquest punt, caldrà valorar si s’incorpora nou personal o si s’externalitza a través d’empreses privades en casos concrets. EnquEsta En la reunió d’ahir també es va donar a conèixer una enquesta de satisfacció dels usuaris per verifi· car si el traspàs s’havia fet de for· ma “gens traumàtica”. El resultat indica que el 65% de les persones ateses diuen que el nou SAD és excel·lent (146 usuaris), mentre que els que consideren que és bo sumats als que el troben excel· lent representarien un 90%. No· més dues persones consideren que és acceptable i 25 no van contestar l’enquesta. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior va remarcar que aquest traspàs satisfactori és resultat de la bona cooperació entre administraci· ons i l’ajuda que han prestat els comuns en tot el procés. El servei d’atenció domiciliària ja arriba al 2% dels majors de 65 anys Una enquesta conclou que el 65% dels usuaris consideren que el funcionament és excel·lent des del canvi Comissió Nacional de Benestar Social M.s.C. aNdorra la Vella La Comissió Nacional de Benestar Social va mantenir ahir la segona reunió. joNathaN gil aposta per enllestir el sistema d’inspecció de les guarderies, que es controlaran aquest 2018 la Comissió Nacional de Benestar Social treballa per tancar el sistema d’inspecció de les guarderies amb una metodologia unificada i global durant aquest 2018. es tractarà d’inspeccions amb preavís i s’analitzaran els recursos humans, les instal·lacions, els plans pedagògics,el menjar o la ràtio de professionals, entre d’altres. així es vol enllestir el treball iniciat en el passat i la previsió és inspeccionar durant aquest any la trentena de guarderies que hi ha al país, tant de titularitat pública com privada. aquests controls, que es duran a terme sota la normativa vigent, permetran determinar l’estat de la situació i les necessitats reals dels usuaris. espot va remarcar que a partir d’aquí es pot plantejar una modificació de la normativa. el ministre creu que és molt possible que s’hagi de dur a terme aquesta adaptació, tenint en compte que la llei de guarderies i el reglament són dels anys 90 i, per tant, “requereixen d’una revisió profunda”. aquestes inspeccions les farà el ministeri d’afers Socials tot i que el servei és de titularitat comunal. espot va explicar que s’ha optat per començar la inspecció dels serveis socials i sociosanitaris per les guarderies perquè ja hi havia un sistema implantat, que caldrà reformular, i també perquè és un servei molt sensible, molt descentralitzat, i que es presta des de la vessant pública i la privada. Un cop establerts els requeriments bàsics que han de complir les guarderies s’abordarà el debat sobre la unificació dels preus públics. El ministre es va mostrar convençut que aquesta és una voluntat de totes les parts. Xavier Espot el creixement d’un 30% és una xifra que supera de llarg les nostres expectatives
ANDORRA 9Dimecres, 14 De febrer Del 2018 OHSAS 18001 SEGURIDAD LABORAL SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUSSERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUSSERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUSSERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUS INSTAL·LACIÓ DE COMPACTADORES A GRANS PRODUCTORS PAPER-CARTRÓ Av. Consell de la Terra, 14-16 · AD700 Escaldes-Engordany · Tel. (+376) 810 510 / 728 224 Mòbil (+376) 341 890 · ecogrup@pirse.com El ministre de Finances, Jor- di Cinca, i la secretària d’Es- tat d’Afers Financers Inter- nacionals, Clàudia Cornella, acompanyats de l’ambaixadora d’Andorra als Estats Units, Eli- senda Vives, es van reunir ahir a Washington amb representants de l’oficina d’Afers Internacio- nals de la Comissió de Mercats i Valors dels Estats Units (SEC), així com amb responsables de departament del Tresor ameri- cà, segons va informar l’executiu en un comunicat. La trobada va servir perquè Cinca i Corne- lla expliquessin les reformes portades a terme pel sistema financer i bancari andorrà en els darrers anys per adaptar el seu marc normatiu, legislatiu i fiscal als estàndards internacionals més exigents en matèria de transparència, cooperació i fiscalitat internacional. Així, segons va destacar l’executiu, durant les trobades, el ministre de Finances va exposar els esforços fets per posar en pràcticaaquestnoumodelfiscal, que ha permès “continuar refor- çant la plaça financera andorrana”. En aquest sentit, Cinca i la secretària d’Estat van afegir que “el compromís d’estandarització i homologació no és únicament del Govern”, i que totes les lleis implementades en aquest àmbit han estat “votades per unanimi- tat pel Consell General”. Durant les trobades de treball es van avaluar els pro- cessos i el nivell d’intercanvi d’informació que hi ha, ara com ara, entre Andorra i els Estats Units (IRS). Tant els representants d’Andorra com les auto- ritats financeres nord-ameri- canes van celebrar “el grau de satisfacció entre els dos terri- toris en l’àmbit de cooperació en aquesta matèria”. Cinca i Cornella van voler fer palès que aquest nou model econòmic i financer possibilita “la via del creixement” i que la implementació d’aquest marc té continuïtat amb la signatura d’un acord amb la Unió Euro- pea que permeti accedir al mer- cat interior europeu. L’agenda del ministre i Cor- nella amb les principals institucions financeres nord-ameri- canes continuarà avui, quan es traslladaran a Nova York per as- sistir a la primera Conferència Mundial de la Plataforma de Col·laboració sobre Tributació, Fiscalitat i Objectius de Des- envolupament Sostenible, organitzada per les Nacions Unides, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa- ment Econòmics (OCDE), el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Cinca i Cornella expliquen al Tresor dels Estats Units les reformes fetes El ministre de Finances es reuneix també amb membres de la Comissió de Mercats i Valors Relacions bilaterals El ministre de Finances, Jordi Cinca, és aquests dies als Estats Units on manté diverses reunions de treball. Jonathan gil Redacció andoRRa la vella Les defenses de la vintena d’encausats del cas BPA presentaran avui un incident de nul·litat conjunt contra l’aute del 29 de gener passat del Tribunal de Corts en què mantenia el Govern i els ano- menats actors civils al judici com a acusacions particulars, segons van confirmar fonts properes al cas. Així mateix, hi haurà recursos particulars per a aquelles qüestions prèvies que només afectaven algun dels encausats i no a tots en la seva globalitat. Un cop presentat, el Tribunal de Corts l’ha de traslladar a totes les parts i tindrà un mes per resoldre’l. A partir d’aquí, si no és satisfactori per a les defenses dels processats, podran acudir al Constitucional a través d’un recurs d’empara i, segons si s’admet o no a tràmit aquest recurs, el judici es pot allargar un mes i mig o uns quants mesos més. Recurs conjunt contra la decisió de mantenir el Govern al judici ‘Cas BPa’ Redacció andoRRa la vella El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària s’afegeix a les mostres de condol per la defunció de Maria Rosa FeRReR ObiOls Ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació i presidenta del Consell Directiu del SAAS el 2015
ANDORRA10 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Madrid Palma de Mallorca Aeroport Andorra-La Seu Marseille Madrid Palma de Mallorca Aeroport Andorra-La Seu Marseille Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca Volem des de l’aeroport Andorra-La Seu Des del 9 de març ﬁns a l’1 d’abril del 2018 Tel.: +34 973 351 135 viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es Informació i reserves Et recollim? Servei porta a porta Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus El Govern va trametre, tant a la Fiscalia com al Consell General, tota la informació relativa a les adjudicacions a l’empresa SPAI del manteniment hardware i software del maquinari IBM gestionat pel departament de Siste- mes d’Informació. La documen- tació es va entregar per voluntat pròpia, ja que fins al moment no consta cap pregunta parlamen- tària ni cap requeriment per part del Ministeri Fiscal. La documentació inclou un informe relatiu a les adjudicacions del manteniment hardware i software del maquinari IBM gestionat pel DSI i elaborat pel mateix departament. També es va adjuntar la documentació referent a l’any 2014 de l’empresa IBM així com la documentació delacontractaciórealitzadal’any 2015, amb l’informe d’adjudica- ció del departament, l’informe d’Intervenció general, l’edicte, el contracte signat amb l’empresa SPAI i la carta d’IBM que atesta que SPAI és l’única empresa per realitzar a Andorra les operaci- ons tècniques i de manteniment de les quals és responsable IBM. També es va incloure la docu- mentació relativa a les contra- ctacions del 2016 i 2017 amb els mateixos documents. El Govern va prendre aquesta decisió després que els sindicats de l’administració posessin en coneixement de la Fiscalia una adjudicació realitzada pel Go- vern per sospites que infringeix la Llei de contractació pública. Liberals d’Andorra (LdA) i So- cialdemocràcia i Progrés (SDP) es van sumar a les queixes i van instar la Fiscalia, sense presentar cap requeriment, que investigués les adjudicacions i esclarís el fets. SDP, a més, va argumentar que l’adjudicació podria incórrer en tres delictes del codi penal: prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament de cabals públic, sobretot per les possibles relacions de parentiu entre l’empresa adjudicatària i el cap de Govern, Antoni Martí. El Govern envia la informació de l’adjudicació d’SPAI a la Fiscalia Acusació de corrupció Redacció/Agències AndorrA lA vellA Majoria i oposició van acordar mantenir la suspensió de l’acte d’adjudicació dels treballs de redacció del pla director per a la dinamització econòmica d’Encamp a l’empresa Intueri Consulting fins a tenir la docu- mentació tècnica que justifiqui tot el procediment. Aquest és el resultat de la reunió mantin- guda ahir entre el cònsol major de la parròquia, Jordi Torres, i els consellers dels dos grups de la minoria, Liberals d’Andorra+ Independents (LdA+I) i el Par- tit Socialdemòcrata + Indepen- dents (PS+I). Durant la trobada, el cònsol major va reiterar la validesa de tot el procediment, però no ho va poder argumentar amb cap tipus d’informe, un fet que la minoria esperava. Amb tot, es va comprometre a encoma- nar-los avui als serveis tècnics del Comú per tenir-los en el més breu termini possible. De fet, l’oposició espera que estiguin llestos en una setmana. Segons va explicar la conse- llera d’LdA+I, Maribel Lafoz, aquests informes tècnics i ju- rídics han de permetre aclarir el caràcter sensible d’aquesta adjudicació directa i per què s’ha triat a aquesta empresa. Això ha de donar llum sobre els aspectes que la minoria no veu clars d’aquesta adjudicació. “Tot procediment ha d’estar degudament documentat i per això ho farem documentar”, va dir Lafoz, que va afegir que un cop disposin d’aquest informe en faran les valoracions perti- nents, de les quals n’extreuran el seu posicionament. De la seva banda, el conseller del PS Joan Sans va recordar que la Llei de contractació pública diu que quan es tracta d’un projecte de caràcter sensible la contractació es pot fer directament tot i que s’estableix la necessitat de con- sultar dues empreses, però això no ha estat així en aquest cas. Per aquest motiu remarca que els informes que ara es redacta- ran han d’argumentar per quin motiu no s’ha consultat dues empreses i també per què l’òr- gan de contractació no ha fet l’informe que declara el caràcter sensible d’aquesta adjudicació. Els consellers d’LdA+I van sortir “relativament satisfets” de la reunió. El fet és que cre- ien que ahir ja haurien tingut la documentació a sobre de la taula perquè “no volem explica- cions verbals”. També els soci- aldemòcrates consideren “una llàstima” que ahir no es pogués disposar dels informes tècnics que “justifiquin i validin la pos- tura del Comú per veure si el procediment és correcte”. Amb tot, veuen positiva la suspensió de l’acte d’adjudicació del pla de dinamització a Intueri, ja que el cònsol major “entén que tenim dubtes”. Torres ja va anunciar durant el darrer consell de Comú que suspenia l’acte d’adjudicació fins que no s’esvaïssin els dubtes que en tenia l’oposició. Això no vol dir que s’anul·li res, sinó que es manté un temps d’espera. Cal recordar que la junta de govern de la corporació va aprovar una adjudicació directa a l’empresa Intueri Consulting SLU, per un import de 44.720 euros, per redactar el pla director per a la dinamització econò- mica de la parròquia. La minoria del PS+I va indicar aleshores que no complia amb la Llei de la contractació pública. El Comú manté la suspensió de l’adjudicació del pla de dinamització Torres es compromet a lliurar la documentació que justifiqui el procediment que s’ha seguit encamp M.S.C. AndorrA lA vellA Els consellers de l’oposició al Comú d’Encamp. jonAthAn gil l’oposició es mostra satisfeta tot i que esperava ja ahir alguns informes Partits polítics Liberals d’Andorra (LdA) i Iniciativa Liberal (IL), un partit portuguès creat re- centment, van signar ahir un acord de col·laboració. Aquest acord es basa en tres eixos. Planteja la possibilitat d’oferir-se ajuda mútua durant els comicis electorals; intercanviar experiències a l’hora de relacionar-se amb el ciutadà, sobretot a través de les xarxes socials que han estat una eina molt explotada per la formació portuguesa; i impulsar iniciatives al si de l’ALDE (Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa) perquè els partits amb menys representativitat puguin tenir una presència més activa i capitanejar alguns projectes. L’acord va ser signat pel president de Liberals d’Andorra, Jordi Gallardo, i el vicepresi- dent d’Iniciativa Liberal, Ale- xandre Krauss. Aquest darrer va destacar la voluntat d’estar a prop de la comunitat portuguesa que viu al Principat i que se sent abandonada pel govern del seu país. Per això va afirmar que la seva inten- ció no és venir cada quatre anys per les eleccions, sinó estar-hi més present per copsar les seves necessitats. Acord entre Liberals d’Andorra i Iniciativa Liberal Redacció AndorrA lA vellA
ANDORRA 11Dimecres, 14 De febrer Del 2018 L’associació Hi Arribarem ce- lebra enguany els cinc anys de funcionament. Un dels reptes que es planteja actualment és arribar a les famílies que tenen fills amb discapacitat “perquè voldríem que aquests infants poguessin participar a les sortides”. Així ho manifesta la vicepresidenta de d’entitat, Neus Banús, ja que fins ara han portat a l’alta muntanya joves i adults. El seu objectiu a curt termini és completar les sortides que tenen programades per a la temporada d’hivern i el fi de festa que celebraran el diumenge, 11 de març. Tot seguit, prepararan les sortides d’estiu. N’hi haurà una que serà sorpresa i, al setembre, faran la de cap de setmana al refugi de Sorteny. Segons Neus Banús, en les sortides d’hivern s’apleguen entre 20 i 25 persones, de les quals deu són persones amb diversitat funcional. No es tracta de grups molt grans perquè s’ha de garantir la seguretat d’aquestes persones i s’ha de comptar amb voluntaris ben preparats per poder portar les cadires. La més nombrosa és la sortida de cap de setmana d’estiu, en què s’apleguen un cen- tenar de persones. Banús fa un balanç molt po- sitiu de Hi Arribarem perquè considera que en aquests cinc anys “hem consolidat l’associa- ció i és molt bo el que fins ara hem pogut fer”, i a més han assolit les finalitats primeres de dotar-se del material necessari per poder fer les sortides a la muntanya amb les persones amb diversitat multifuncional. Han pogut adquirir quatre cadires d’estiu i quatre cadires d’hivern. Això ha estat possible grà- cies, sobretot, a les ajudes del Rotary Club Andorra, del Club Internacional d’Andorra i del Govern. També han comptat amb donacions d’alguns particulars i, des de l’any passat, es beneficien del projecte Targeta Solidària de MoraBanc. Un altre dels reptes que Ba- nús considera important és aconseguir més voluntaris dis- posats a compartir el seu temps amb les persones amb discapacitat, perquè creu que “són imprescindibles persones amb bona forma física”. Hi Arribarem es planteja el repte de portar nens a la muntanya Es vol donar a conèixer a les famílies que tenen fills amb diversitat funcional Associacions Hi Arribarem organitza sortides a l’alta muntanya amb el suport dels voluntaris. hi ArribArem M.P.A. AndorrA lA vellA Neus Banús hem consolidat l’associació i és molt bo el que fins ara hem pogut fer Són imprescindibles voluntaris que tinguin una bona forma física
publicitat12 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 www.entre-muntanyes.com / comunicacio@entre-muntanyes.com
ANDORRA 13Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Assegurances fetes a mida #passióperlesport Baixada del Molí, 14 Andorra la Vella (AD500) Tel. (+376) 808 808 Fax. (+376) 865 111 | 868 586 multisegur@multisegur.com www.multisegur.com Patrocinador de la Lliga Multisegur Assegurances Andorra la Vella Coalició d’Independents (Cd’I) continuarà funcionant com ha fet fins ara tot i la mort de la que va ser la seva principal fundadora, l’excònsol major d’Andorra la Vella Rosa Ferrer. Així ho han explicat fonts de la for- mació parroquial, que van indicar que, malgrat la desa- parició de la que ha estat fins ara el seu principal referent, els integrants d’aquesta for- ça política estan “units” per seguir treballant. “Això és el que voldria la Rosa Ferrer”, van afegir. En aquest sentit, la intenció és convocar pro- perament una reunió per parlar del futur de Cd’I, tenint en compte, segons van apuntar les mateixes fonts, que “cada cop tenim més gent que està amb nosaltres, arran del desencant que s’es- tà vivint amb Demòcrates per Andorra”. Coalició d’Independents continuarà com a partit polític Redacció AndorrA lA VellA El comitè local de Socialdemo- cràcia i Progrés (SDP) ha emès un comunicat per denunciar el caos circulatori provocat pel moment que s’ha escollit per fer els treballs de renovació i embelliment del carrer Santa Anna, a Escaldes-Engordany. Segons SDP, abans de realitzar aquests treballs “calia una plani- ficació prèvia de la circulació vi- ària circumscrita al conjunt del teixit urbà del nucli central de la parròquia” i lamenta les conse- qüències negatives que aquesta manca de previsió està ocasio- nant als residents i als visitants. Socialdemocràcia i Progrés creu que el Comú d’Escaldes- Engordany hauria d’haver tingut en compte que els mesos de gener i febrer són de molta aflu- ència d’esquiadors i més encara si es té en compte que “la nostra parròquia acull un gran nombre d’autobusos de grups turístics”. Les retencions que s’originen a la part alta de les avin- gudes Carlemany i Copríncep de Gaulle acaben col·lapsant el trànsit de tota la zona, malgrat els esforços dels agents de cir- culació, constata SDP; ara bé, el que més els preocupa, “més enllà de la manca de planificació organitzativa, és la manca de planificació futura” perquè llavors els diners que s’han inver- tit en la millora del carrer Santa Anna “no serviran de gran cosa”. Per aquest motiu, considera pri- oritaris la revisió i la racionalit- zació dels sentits de la circulació al centre urbà de la parròquia escaldenca. Igualment, considera poc realista pretendre que la major part del trànsit d’accés a Escaldes-Engordany i les Valls del Nord sigui pel carrer de la Unió perquè llavors es creua una artèria d’ús preferent per als vi- anants, l’avinguda Carlemany. SDP qualifica de “totalment ir- racional”, a més, que el carrer de la Unió i el carrer Valira siguin les úniques vies en què es pu- gui fer el gir a l’esquerra, per- què això comporta retencions. Finalment, reclama que, abans d’invertir en l’embelliment, “es revisi amb profunditat el conjunt de la mobilitat de la nostra parròquia”. SDP denuncia el “caos circulatori” al nucli urbà d’Escaldes-Engordany Considera que el col·lapse del trànsit és a causa d‘una manca de planificació del Comú Urbanisme Redacció AndorrA lA VellA Les retencions s’originen a la part alta de l’avinguda Carlemany. JonAthAn gil SdP reclama que el Comú revisi en conjunt la mobilitat a la parròquia
publicitat14 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
ANDORRA 15Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Guiadeserveis Busca la teva oportunitat www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas | carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082 CARISMA & AGENTAS BOTIGUES BENÈFIQUES A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES SORTIDES DIÀRIES 07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00 07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15 06.15 08.15 09.30 09.45 10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45 21.30 21.45 22.15 23.45 AEROPORT BCN T1 PLANTA 0 AEROPORT BCN T2 ENTRE TERMINAL B I C BARCELONA ESTACIÓ DE SANTS BARCELONA ANDORRA SORTIDES DIÀRIES 08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15 ANDORRA LA VELLA ESTACIÓ AUTOBUSOS 08.2506.25 03.30 03.40 11.25 13.25 15.25 16.30 16.40 18.25 20.25 22.25 SANT JULIÀ PLAÇA LAURÈDIA BARCELONAANDORRA RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es El Comú de la Massana ofereix durant tota la setmana diverses propostes artístiques i lúdiques per a nens i joves, a banda dels Tallers de Carnaval, que s’orga- nitzen a l’Esplai per donar co- bertura a les famílies durant les vacances escolars. Ahir al matí es va fer un taller de manualitats a la Capsa. Els infants s’ho van passar molt bé confeccionant una divertida corbata. La vessant més creativa tornarà dijous, amb el Taller de disfresses senyor Pessigolles, a les sis de la tarda, a la Biblioteca Comunal Antoni Morell. Pel que fa al públic juvenil, el Punt 400 també ha organitzat diferents propostes per a nois i noies a partir de 12 anys. Les activitats programades són una sortida al Palau de Gel, que es va ferahir;untallerdemanualitats, Cor de slime, que té lloc avui i una master class de freestyle i Snow, a Arinsal, que es farà el dijous, 15 de febrer. L’oferta es tancarà amb una festa de Carnaval, amb maquillatge artístic i de fantasia inclòs, al Punt 400, el divendres 16 de febrer. Les propostes per celebrar el Carnaval van començar el dijous, 8 de febrer, amb el Carnestoltes amb els padrins. Divendres, 9 de febrer, va ser el torn de la gran rua infantil, en què van participar més de 800 infants de les escoles andorrana i francesa i el Col·legi Internacional dels Piri- neus. Diumenge 11 va tenir lloc el concurs infantil de disfresses. D’altra banda, els treballs per remodelar els espais de la Biblio- teca Comunal Antoni Morell van començar ahir, amb la finalitat de guanyar capacitat d’emma- gatzematge. Aquestes obres, que duraran tota la setmana, ocasio- nen les molèsties pròpies de les obres. No obstant, la biblioteca manté les portes obertes per a aquells que vulguin utilitzar el servei de préstec. El Comú massanenc organitza activitats durant les vacances Joventut Redacció andorra la vella Una de cada vuit dones tindrà un càncer de mama al llarg de la seva vida. La incidència a An- dorra de la malaltia correspon a la mitjana mundial, ja que el tumor de pit és el que més afecta les dones. En el període comprès entre el desembre del 2016 i el novembre del 2017, 23 persones van ser ateses en una primera consulta per càn- cer de mama a la unitat d’On- cologia del SAAS. L’Associació andorrana contra el càncer (Assandca) ajuda les persones que pateixen qualsevol tipus de càncer, tot i que, tal com ha reconegut el president de l’entitat, Josep Saravia, les dones són les que més demanen un cop de mà, i el càncer de mama és el primer en el sexe femení. Per ajudar a la recerca per combatre el càncer de mama, des de fa quatre anys a Lleida s’organitza el concert Mama- pop, que l’any passat també es va celebrar a Andorra. L’orga- nització de Mamapop va presentar ahir la segona edició del concert al Principat, que tindrà lloc el 10 de març al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. La recaptació es destinarà a Assandca, que l’any passat va invertir els 5.000 euros obtinguts de l’espectacle solidari a subvencionar dos mesos i mig de transport sanitari a les persones que necessitaven rebre un tractament oncològic fora d’Andorra, ja que el SAAS no disposa de servei de radioterà- pia. La primera edició va tenir molt d’èxit i s’espera tornar a omplir l’aforament del Centre de Congressos. Les entrades, a 20 euros, es poden comprar al web www.mamapopandorra.org. El tema d’enguany del Mama- pop Andorra serà Hollywood. Una trentena de músics, dos cantants i un grup de ball pujaran a l’escenari per inter- pretar cançons mítiques del cinema nord-americà, de pel- lícules com El guardaespatlles, Moulin Rouge, Pretty Woman o Flashdance. El director musical del concert, Antoni Tolmos, va subratllar que tot i ser un espectacle benèfic és de “qualitat”. PRojectes d’AssAndcA Saravia va recordar que el principal projecte d’Assandca és el finançament del transport sanitari, ja que “encara hi ha molta gent amb problemes econòmics”. També ofereix un servei de psicooncologia, que no és gratuït, ja que el SAAS no disposa de cap professional d’aquestes característiques. Igualment, posa al servei dels afectats de càncer activitats es- portives i de ioga. L’associació també facilita pisos tutelats a Barcelona perquè les persones que han de desplaçar-se per rebre radioteràpia s’hi puguin estar. En aquest sentit, s’està a l’espera que es reguli el dret dels familiars en l’acompanya- ment dels malalts. L’espectacle ‘Mamapop’ tornarà a recaptar fons a favor d’Assandca L’any passat el SAAS va atendre 23 dones en una primera consulta sobre el càncer de mama entitats Presentació de la segona edició del concert ‘Mamapop Andorra’. agències Agències andorra la vella el concert tindrà lloc el 10 de març al centre de congressos d’andorra la vella ‘el robatori de les olles’ tanca el carnaval a la capital el tradicional robatori de les olles, recuperat ara fa cinc anys, va posar punt final ahir al Carnaval a la capital. Una trentena de persones de l’esbart dansaire d’andorra la vella van recordar quan, a mitjans del segle XX, el jovent aprofitava la disbauxa de carnaval per entrar a les cases a robar el menjar que estaven fent les padrines a les olles, i ho feien de manera ordenada, tots agafats de les mans i vestits de consellers generals. agències Tradicions
16 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Pirineus La comissió de convivència de la Seu d’Urgell i comarca, formada per la comunitat educativa i social del territori, ha acordat crear un pla estratègic comarcal per a la convivència escolar a l’Alt Ur- gell, que té com a objectiu principal teixir les actuacions necessà- ries per abordar aquesta qüestió. El primer pas que es farà durant aquest curs és l’elaboració d’una diagnosi de necessitats d’infants, adolescents, docents, famílies i altres professionals respecte de l’assetjament escolar a la Seu i comarca. Albert Batalla, alcalde de la Seu, ha manifestat que “la comissió va néixer arran d’una petició formulada pel Consell Municipal d’Adolescents sobre l’estudi de diferents aspectes que preocupaven aquest col·lectiu i, molt especialment, el tema de l’assetjament escolar. És a partir d’aquesta petició que s’engega un treball en xarxa entre diverses institucions i professionals per traçar una estra- tègia transversal que ajudi en la prevenció i la resolució d’aquest fenomen”. La comissió de convi- vència també té programades un seguit d’actuacions complemen- tàries, com una formació adre- çada als docents; l’organització d’un grup de discussió i sessions de formació a professionals fora de l’àmbit educatiu que també treballen amb infants i adolescents; la creació d’una taula rodona formada per diferents professionals; i l’elaboració de qüestionaris virtuals. Pel que fa a la formació a docents respecte de l’assetjament escolar, se n’ha realitzat ja una durant el primer trimestre de l’actual curs en què han partici- pat més de 30 persones. L’Alt Urgell disposarà d’un pla contra l’assetjament escolar Educació Redacció la sEu d’urgEll El RACC ha tornat a suspendre la senyalització de les carreteres per arribar als hospitals del Pirineu, una situació que ja va detectar en una primera avalu- ació feta fa cinc anys i que des d’aleshores pràcticament no ha millorat. La senyalització de les estacions d’esquí i dels parcs naturals ha registrat una lleugera millora des del 2012, mentre que els nuclis urbans pirinencs són les destinacions més ben senyalitzades, tal com revela la segona auditoria de senyalització al Piri- neu efectuada pel RACC el 2017. També hi ha millores pel que fa a la continuïtat de la senya- lització, tot i que en gairebé la meitat dels casos analitzats l’estudi constata que es comença a senyalitzar molt a prop de la destinació final i no s’efectua un seguiment de recorregut a cada encreuament. La visibilitat i el manteniment dels senyals d’ori- entació són els aspectes que ob- tenen millor puntuació i aquest darrer és el que registra una millora més considerable respecte al 2012. El RACC ha analitzat per segon cop la senyalització que hi ha per arribar a 23 destinacions d’especial interès del Pirineu de Lleida i de Girona. Per fer-ho, ha recorregut 81 itine- raris diferents des d’una trentena d’orígens que sumen més de 4.600 quilòmetres de carreteres. Entre les destinacions estudiades hi ha els principals nuclis urbans, hospitals i punts d’interès turístic, com són les estacions d’esquí i els parcs naturals. Els resultats, que se centren en quatre criteris (continuïtat, com- prensió, visibilitat i manteniment dels senyals d’orientació) s’han comparat amb els que es van obtenir en la primera edició d’aquesta auditoria, elaborada l’any 2012. Així, aquesta segona auditoria posa en relleu que la senya- lització d’orientació per arribar a diferents destinacions d’interès del Pirineu pràcticament no ha millorat en el darrers cinc anys; en concret obté 65 punts sobre 100, només cinc punts més que els assolits en el primer estudi del 2012 (60 punts). En aquest sentit, des del RACC consideren que el resultat general de l’auditoria “és acceptable, però encara té un ampli marge de millora”, segons el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto. Tot i que el RACC ja ho va detectar el 2012, el nou estudi torna a suspendre les indicaci- ons per arribar als hospitals pirinencs (42,4 punts sobre 100), segons va remarcar Puerto. Els hospitals de Puigcerdà (29 punts) i Campdevànol (30) es troben a la cua de les 23 destinacions estudiades, amb uns resultats “del tot insuficients” tenint en compte que són serveis de primera necessitat per als usuaris. L’Hospital de la Seu d’Ur- gell aconsegueix un aprovat just (52,5), mentre que el de Viella arriba als 58 punts. La senyalització de les estacions d’esquí (61,5 punts sobre 100) i dels parcs naturals (66,4) registren una lleugera millora, especialment pels resultats obtinguts per Boí Taüll (65,5) i Port Ainé (69,1) , d’una banda, i pel Parc Natural del Cadí-Moi- xeró (70), de l’altra. Per contra, Vallter 2000 (65,3) i Baqueira Beret (63) empitjoren lleugera- ment, tot i que l’estació d’esquí més mal senyalitzada segueix sent Vall de Núria (55 punts). Per la seva banda, les capitals de comarca i els accessos a Barcelo- na són les destinacions més ben senyalitzades. Suspèn la senyalització de les vies per arribar als hospitals del Pirineu Un estudi del RACC posa de manifest que la situació pràcticament no ha millorat en els últims cinc anys Carreteres Agències llEida Els responsables del RACC van presentar ahir l’auditoria de senyalització. agènCiEs la senyalització de les estacions i dels parcs registra una lleugera millora L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va rebre la visita del cap d’Oncologia de l’Hospital Infantil Sur de San- tiago de Cuba (Cuba), el doc- tor Manuel Verdezia Jarque, acompanyat pel president de la Federació de Penyes de Po- nent Nord i Andorra i mem- bre del Consell de Solidaritat del Departament de Penyes del FC Barcelona, l’urgellenc Pere Mentruit, per agrair la col·laboració solidària que des de fa 12 anys porten a terme amb l’ONG cubana Cruzada por la Alegría el Consell Mu- nicipal de Solidaritat de la Seu d’Urgell i la Penya Barcelonis- ta Urgellenca. La Seu d’Urgell, mitjançant ambdues entitats urgellenques, aporten a l’ONG cubana recursos adreçats al Departament d’Oncologia d’aquest hospital infantil de Santiago de Cuba: material quirúrgic i sanitari, aparells mèdics, així com jocs didàc- tics per als nens i adolescents que es troben ingressats per ser tractats de càncer. A més a més, la Fundació del FC Barce- lona també aporta recursos a aquesta ONG cubana. Cruzada por la Alegría agraeix l’ajuda de la Seu solidaritat Redacció la sEu d’urgEll
17Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Cultura Oportú o oportunista? Ho veig més aviat com una derivada d’Els ambaixadors, que va sortir d’una forma absolutament espontània en un moment en què era del tot impensable el que està passant a Catalunya. Però sí que crec que en l’ambient floten coses i que l’escriptor les pesca de forma més intuïtiva que conscient. I pensa que El sindicat... la vaig començar fa dos anys. En tot cas, més oportú que oportunista. Per què la literatura catalana ha sigut tan poc pròdiga en ucronies? No sé si amb més o menys proporció que en d’altres litera- tures, però n’hi ha unes quantes. Tirant lo Blanc no deixa de ser una ucronia en què els musul- mans ataquen Anglaterra, cosa que no van fer mai. I tenim El 30 d’abril, de Joan Oliver; Paraules d’Opòton el Vell, de Tísner; Els germansdelsud, de López Bofill... Li ha sortit un Fatherland a la catalana, amb la diferèn- cia que Harris especula amb una victòria de Hitler –els dolents– i vostè, amb una victòria catalana –els bons, naturalment? No ben bé. Fatherland m’entusiasma, però la vaig llegir fa molt de temps i voluntàriament no l’he volguda repescar. He intentat blindar-me, mantenir-me al marge de bones influències. Anem al 1975: Tísner el fa director de l’Oficina d’infor- mació i intel·ligència de la República Catalana. Home- natge a Opòton, doncs? I tant. I m’agrada pensar que li hauria agradat. El vaig arribar a tractar breument, però d’una manera molt intensa, i era un personatge absolutament fasci- nant. I la seva obra memorialís- tica –els quatre volums de Viure i veure– és fonamental, sensaci- onal. Quina dèria els ha entrat ara a pelar el dictador, ni que sigui literàriament i quan ja no s’hi juguen exactament res. I ho dic per Joan-Lluís Lluís i Josocaquellquevama- tar Franco, últim premi Sant Jordi. Casualitat? L’atemptat és un episodi col- lateral d’Els ambaixadors que a El sindicat... adquireix entitat prò- pia. Més que casualitat és una temptació, aquesta voluntat una mica insana de pretendre corregir la història. Dit això, dubto haver sigut el primer a matar Franco. Però sí que serà el primer a matar-lo dues vegades, sos- pito. Segurament. Joan-Lluís Lluís diu que va ser per a ell una experiència orgàsmica. I per a vostè? No deixa de ser un homenat- ge i una reflexió sobre la vida que podria haver dut el meu pare si la història hagués sigut diferent: havia sigut d’Unió De- mocràtica, va fer la guerra, va passar pel camp d’Argelers i va acabar al penal de Burgos... Fins que va poder tornar, establir-se i formar una família. Però tota la seva vida va estar marcada per la guerra i el franquisme. Era un persona que, com tantes altres, hauria florit d’una altra manera si no hi hagués hagut Franco. El meu Farràs té moltes coses seves. Josep Pla, peça clau del com- plot d’Els ambaixadors, té aquí un cameo com a corres- ponsal de L’Anvantguarda [sic] a Londres. Li ha tunejat la biografia per redimir-lo? Pla se l’ha venut sempre amb aquest vernís dretà, filofran- quista. Però estic segur que el personatge real era molt més complex, amb les seves contra- diccions i febleses. Un monstre de la literatura com ell no té per què ser personatge d’un sol traç. En un altre entorn i en unes altres circumstàncies, probable- ment hauria fet coses totalment diferents. Al suposat funeral de Jú- lia Cabestany, la superior de Farràs al Servei d’Intel- ligència Militar que el 1936 li ordena liquidar Franco, cobreixen el fèretre amb una bandera: senyera o estelada? Senyera, sens dubte. Atenció: el seu 1975 la Gene- ralitat té un president Ardia- ca de filiació comunista. Del PSUC? Com a mínim, prosoviètic. L’ERC del “pobre Heribert Barrera”, està arraconada al Govern del president Ardi- aca, diu. Però el cert és que ERC emergeix com el partit garant de les essències cata- lanes. Casualitat? És més factible un govern de coalició entre ERC i el PSUC que no entre el PSUC i la Lliga. Té una certa coherència. Entre l’escassa presència andorrana a El sindicat..., destaca un altre cameo fu- gaç, aquest dels coprínceps: Leclerc i Mas. Homenatges onomàstics? Així és: Leclerc, pel general al comandament de la Nueve, la companyia blindada que va alli- berar París; i Mas, per mossèn “Quan mato Franco penso en la vida que el meu pare hauria dut sense ell” Avui arriba a les llibreries El sindicat de l’oblit, segona entrega d’aquella ucronia que va arrencar el 2014 amb Els ambaixadors i que dibui- xava una República Catalana independent des dels Fets d’Octubre del 1934. L’heroi torna a ser Esteve Farràs, que el 1949 va salvar Barcelo- na d’un atac atòmic, i que ara, el 1975 i ja jubilat, és reclamat perquè peli per segona vegada Franco. El dictador, sí. Més oportú, impossible. Albert Villaró, escriptor A. Luengo AndorrA lA VellA Pelar el dictador és fruit de la pretensió una mica insana de corregir la història Fa dos anys era impensable que les coses a Catalunya anessin així màximus
cultura18 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Josep Mas, professor meu de llatí i anglès. Això que els diaris de la Re- pública Catalana siguin L’Avantguarda i El Correu Català, sona quasi, quasi, a paròdia. Doncs no ho és en absolut. Diu que les novel·les de Boix les escriu sense guió, i sense saber on el durà, tot plegat. Aquesta, també? També. Com Els ambaixadors. M’avorreix mortalment, això dels guions. Ni apunts. Res. A raig. És veritat que Franco era sis- có o cliptòrdic? Que li faltava un testicle, vaja... Es diu. I també a Hitler. És plausible en un soldat que ha lluitat a primera línia. Però tampoc no em preocupa excessiva- ment que sigui o no cert. El to desenganyat, crepuscular i existencial del personatge d‘Esteve Farràs, l’em- parenta amb l’Smiley de Le Carré? M’agradaria dir que sí, perquè Le Carré m’entusiasma. Però no n’estic gens segur. Pensa que el protagonista és un senyor de 60 anys, i malalt, que sobreviu en un món que no sap cap on va... És inevitable que el to sigui –com dius– crepuscular. “Què fan els exiliats? La seva vida és un tango. Be- uen còctels abans de dinar. Beuen còctels després de dinar i abans d’anar a dormir. Viuen d’hotel perquè tenir una adreça fixa significaria admetre la derrota final”. Ho diu per la cort romana d’Al- fons XIII, o és un missatge subliminal per als exiliats de Brussel·les, si mai l’arriben a llegir? Quan vaig escriure la novel·la no hi havia la més mínima possibilitat que les coses a Catalunya anessin així. Però la vida de l’exili és molt precària, res a veure amb l’emigrant, que arriba a un país nou disposat a plantar les arrels; l’exiliat sempre té un ull al país d’on ve. Tots els espanyols que ense- nyen la poteta per El sindicat... són rucs com esparde- nyes. No se li nota una mica el llautó? Això també m’ho havien dit d’Els ambaixadors i no és ben bé veritat. És una novel·la. Una broma, en definitiva. En aquest futur alternatiu Espanya i la República Catalana era dues so- cietats encapsulades. Pensa que els xavals de la cèl·lula que en- trevista Farràs no han trepitjat mai Madrid. Com si fos un altre planeta. Laaudienciareal, la pel·lícula porno en què Alfons XIII fa de voyeur i que mossèn Far- ràs li porta a Roma: inspira- da en un episodi reial, i tam- bé real? És cosa sabuda que el rei Al- fons va ordenar als germans Du- eñas de rodar algunes pel·lícules de gènere. Es conserven avui a la Filmoteca de València, restau- rades i tot. Imaginar-me’l ell de voyeur és una cargolada més. Franco el pela el 18 de juliol del 1936. Figura que ja és la mala bèstia de dictador fei- xista i repressor que conei- xem. Però el Franco històric no era tot això, encara, el 18 de juliol del 1936. Per això faig que ja porti al càrrec des del cop del 1934, amb les seves purgues, la seva Guerra de Ponent i la seva repressió. Ridiculitzant-lo com el ri- diculitza –que si era siscló, que si somiava amb Celia Gámez–, convertint en un pobre home el gran enemic de la República Catalana, no empetiteix la lluita nacional? El pitjor sàtrapa és al final un pobre home, amb les seves febleses i els seus aspectes risibles. No crec que l’hagi humanitzat en excés, sinó que n’aporto una altra perspectiva que al final l’enriqueix, em sembla. L’Operació Siscló, tal com l’explica mossèn Farràs, va sortir bé de miracle, i només perquè els espanyols eren dolentíssims, i molt justets. Més que els catalans, encara. La gràcia de la ficció és que pots fer que passi l’impensable. Amb una certa coherència i una versemblança mínima, és clar. Espero haver-ho aconseguit. Farràs descobreix als seus anys de seminarista les pin- tures murals d’Estamariu. Què més de seu li ha prestat? Té molt més del meu pare que de jo. Però un personatge està construït amb vivències pròpies, prestades i imaginades. Es tracta d’anar-ho masegant tot per dotar-lo de vida. També li ha prestat la seva dèria irlandesa. D’on li ve, a vostè? Irlanda és el meu refugi espi- ritual. M’hi retiro uns dies l’any a escriure. Hi tinc grans amics. M’entusiasma el país. De quina Irlanda parlem? L’Ulster republicà, el nord no britànic: Donegal, per concretar. Coprínceps de banda, només l’Atlètic Santa Coloma ense- nya la poteta en nom d’An- dorra. Els fa jugar una estu- penda Lliga Ibèrica. Poqueta cosa andorrana. Més hauria sigut forçar massa. Farràs té 61 anys i una ex- pectativa de vida més aviat breu. I com que som al 1975, no és previsible que arribi a conèixer un Andreu Boix nen encara. S’haurien dut bé? Segur que sí perquè tenen alguna cosa en comú. No són ben bé perdedors, però comparteixen la sensació que de vegades la responsabilitat els va una mica gran, que els ha caigut un pes a les espatlles que intenten portar dignament, però que els fa anar una mica geperuts. Tampoc no coincideix amb el Palanca. I això que viu a Cal Mostatxo de Tor. Però sí amb el Sansa, ni que sigui brevíssimament. Era esti- rar un fil que no m’interessava. Lorca: el converteix en un figurón de l’exili que retorna a l’Espanya del 1975. I fins i tot li fa recitar uns versos. Apòcrifs, m’imagino? Totalment. I què tal, això de posar-se en la pell del poeta? Moltíssima responsabilitat. Vaig dubtar, però al final m’hi vaig llançar, què coi. I crec que sonen prou lorquians: “A la som- bra del avión/ de la luna ser el mar”. No he humanitzat Franco; n’aporto una altra perspectiva que l’enriqueix, crec Boix i Farràs comparteixen el pes d’una responsabilitat que els va gran gran El Govern i la Fundació Crèdit Andorrà, patrons de la Funda- ció ONCA, inicien una nova edi- ció del projecte educatiu que té com a objectiu formar els més petits en el món musical i fer viure la música en família. L’edi- ció del 2018 està formada per cinc concerts repartits durant tot l’any, el primer dels quals és A cau d’orella, que tindrà lloc el 24 de febrer al Teatre Comunal de la capital i a càrrec de la Cia Com Sona. El 14 d’abril serà el torn d’El flautista d’Hamelín, a càrrec de Maquineta Producci- ons, de nou al Comunal, mentre que les tres funcions següents tindran lloc al Prat del Roure escaldenc. Percussió de butxaca presentarà Desconcert el 12 de maig, i el 29 de setembre serà el torn d’El bosc màgic d’en Floc, de Concerts per a nadons. El pro- grama del curs finalitzarà amb el divulgador David Puertas i el conte Des d’aquell dia les trompes són recargolades, que tindrà lloc el 10 de novembre. En el primer concert famili- ar, A cau d’orella, la música ac- tua com a eix vertebrador de l’espectacle, amb una posada en escena molt cuidada i moments que són de gran impacte estètic, amb reminiscències dels anys 1920-1930 i del món del jazz, accentuades en el vestuari de l’obra i en les sonoritats, amb escapades en l’estètica surrea- lista i també hippy. A El flautista d’Hamelín, la reglamentària pla- ga de rates anomenades Silenci arriben en un poble que, de cop i volta, es queda sense música. L’alcalde d’Hamelín contacta el flautista del títol, capaç d’en- cantar qualsevol ànima amb la seva flauta travessera. Les entrades del primer espectacle del curs ja estan dispo- nibles a www.onca.ad. ‘A cau d’orella’ obre el 24 de febrer el cicle familiars de l’ONCA Música Agències aNdorra la vella ‘A cau d’orella’, el 24 de febrer al Comunal. FuNdació oNca Khatia Buniatishvili s’estrena al Centre de Congressos Khatia Buniatishvili va desfilar ahir pel Centre de Congressos en la segona vetllada de la Temporada de Música i dansa de la capital, que patrocina MoraBanc. la pianista francesa va consagrar la primera part a la sonata número 3 de Brahms, i a la represa va atacar una transcripció d’El Trencanous, de Txaikovski, i la Rapsòdia espanyola, de liszt. la pròxima cita de la Temporada serà el 4 de març, amb els virtuosos de la Filharmònica de Berlín. joNaThaN gil Temporada de Música i dansa
19Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Esports El Top-30 són les medalles, i les dues primeres van arribar a l’estrena de l’esquí alpí de la delegació andorrana. Joan Verdú va aconseguir la 27a po- sició i Marc Oliveras, la 29a, a la combinada alpina dels Jocs Olímpics d’hivern de Pyeongc- hang (Corea del Sud). El primer dels andorrans, que va competir amb el dorsal 38, va tancar la baixada a la prova de descens en la posició 36, després de come- tre alguna errada, reconeguda per ell mateix, que un cop va finalitzar el descens va donar un cop de pal a la neu en senyal de ràbia. Verdú va acabar a 3,77 s de l’alemany Thomas Dressen. Una vegada van arribar la resta d’esquiadors, Verdú va ocupar la 50a posició del descens. Això sí, Oliveras va ser el millor andorrà en el descens. Va sortir amb el dorsal 51 i es va situar en 31è lloc, a 2,43 s de l’alemany. En la prova de l’eslàlom, Verdú va guanyar posicions i va pujar fins a la 27a posició. Olive- ras, per la seva banda, amb mo- lèsties al canell després de rebre un cop als entrenaments de descens, va finalitzar en 29è lloc. El Top-30 era l’objectiu i tots dos el van complir. “La valoració és positiva, ja que s’ha assolit el Top- 30 amb els dos esquiadors. Sigui com sigui no negaré que ens ha quedat un regust agredolç, perquè podíem haver fet un resultat més bo. Al final estem contents perquè ens mantenim en els objectius marcats sense treure el millor de nosaltres”, va assegurar el director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Carles Visa, que va lloar Oliveras, l’aposta de la FAE, en detriment de Carmina Pallàs. “Crec que l’aposta de portar-los als Jocs ens ha sortit bé. I no ho dic només pel gran resultat que ha fet el Marc, a qui felicito, sinó per la competitivitat generada entre els dos, que ens ha permès col·locar-los en el Top-30 d’uns Jocs”, va sentenciar Visa. Verdú va ser força crític amb la seva actuació en la prova de descens. “La pista era fàcil i he comès algun error per ar- riscar-me una mica, fet que ha provocat que perdés velocitat, i aquí el mínim error es paga car. He quedat molt lluny”. De l’eslàlom, n’estava un xic més content: “He fet una mànega correcta i he pogut remuntar de la 50a posició fins a la 27a. Ara he d’aprendre de les errades del descens perquè no tornin a passar demà”. Oliveras va fer aquesta anà- lisi després del seu sorprenent resultat, que va dedicar a la seva mare un cop va acabar l’eslà- lom: “He fet una bona mànega de descens. Més intel·ligent que en els entrenaments en algunes línies, i això m’ha ajudat a mantenir la velocitat. Acabo 31è i per poc no soc 30è. A l’eslàlom era complicat, amb la pista dura i bastant gelada, i he intentat defensar-me tan bé com he pogut. Sortia amb una mica de mal al canell i ho he notat mentre baixava. Al final he acabat 29è i estic content d’estar entre els 30 millors. Ara toca esperar que els propers dies vagin més bé”. La següent prova dels dos esquiadors serà el descens la matinada d’avui a demà, a les tres. La victòria va ser per a l’aus- tríac Marcel Hirscher, que es penja la seva primera medalla olímpica; després de guanyar 55 proves de Copa del Món i sis glo- bus de cristall –a prop del setè– només li quedava per guanyar un metall als Jocs. Hirscher va fer un temps de 2 min 6,52 s. A només 0,23 s va acabar el fran- cès Alexis Pinturault, i el seu compatriota Victor Muffat- Jeandet, tercer, a 1,02 s. Per la seva banda, Verdú, a 6,02 s de l’or olímpic, i Oliveras, a 8,12 s. Les primeres medalles, en forma de Top-30, ja han arribat a la delegació andorrana. Dos esquiadors entre els 30 millors Joan Verdú aconsegueix la 27a posició i Marc Oliveras acaba 29è a la combinada alpina dels Jocs Olímpics Olimpisme Redacció andOrra la Vella Joan Verdú va ser el millor andorrà a la combinada alpina dels Jocs Olímpics d’hivern a Pyeongchang, en què va acabar 27è. alain grOsclaude / agence zOOm 1. marcel Hirscher (Àustria) ... 2 min 6,52 s 2. alexis Pinturault (França) ... a 0,23 s 3. muffat-Jeandet (França) ... a 1,02 s 27. Joan Verdú (Andorra) ... a 6,02 s 29. Marc Oliveras (Andorra) ... a 8, 12 s ClassifiCaCió Combinada alpina lluís marín, amb “sensacions correctes” Optimisme. lluís marín, surfista de neu de la Fae, va fer els primers entrenaments a la pista en què es disputarà la prova d’snowboardercross la matinada d’avui a demà (a les tres, la qualificació i, a partir de dos quarts de sis, les finals). “Els entrenaments han estat molt divertits. Feia dies que no em divertia tant en una pista i també feia dies que no fèiem una pista tan llarga. això s’agraeix molt. He tingut sensacions correctes, ja que era bastant complicat perquè feia molt de vent i anava d’un costat a l’altre. això ha complicat moltíssim les recepcions. Possiblement hi hagi canvis en aquestes seccions perquè són molt agressives, piquen molt, volem bastant lluny i és agressiu per a l’esquena, però bé...”, comenta marín, que avui tindrà un nou entrenament. “La intenció es estudiar bé la situació i intentar concretar més el que volem que surti el dia de les finals”, diu el surfista de neu. l’únic que espera marín és que no faci tant de vent a l’hora de disputar la qualificació. Lluís Marín, preparat per a la prova. agence zOOm Carles Visa Joan Verdú ens ha quedat un gust agredolç perquè ho podíem haver fet millor ara he d’aprendre dels errors que he fet en el descens per no repetir-los demà Marc Oliveras estic content per estar entre els 30 millors d’uns Jocs Olímpics
esports20 Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Gimnàstica artística El Club Artística Serradells va aconseguir bons resultats a la competició departamental, que es va disputar a Pamiers (França). En Federal A (10-13 anys), Lucia González, Ona Betrian, Emma Ledesma, Fio- na Pou i Mar van quedar en la primera posició de set equips participants. En aquesta categoria van quedar cinquenes Èlia Pascuet, Júlia Noguer, Clara Pascual i Júlia Vilanova. Bons resultats del Serradells BTT Guy Díaz, pilot del BTT Team Viladomat, va finalitzar en sisena posició a la primera prova de cross country (XCO) del circuit català, que es va disputar a Igualada i que és puntuable per a l’Open de Barcelona. Díaz va trencar la cadena a 200 metres de la meta i es va quedar, finalment, lluny del podi. En júni- or, Kilian Folguera va acabar cinquè. Guy Díaz, sisè a Igualada Esquí alpí Albert Pérez, esquiador de l’equip B de la Federació An- dorrana d’Esquí (FAE), va finalitzar en 23a posició al segon gegant dels Nacionals Jú- niors de França, que es dispu- ten a Font Romeu. Pérez va fer un temps d’1 min 45,78 s, a 3,17 s del primer classificat, el francèsPacoRassat.QuimRo- dríguez va ser 26è; Pol Suárez, 32è; Albert Torres, 42è; i Xavi Cornella, 44è. Pérez, 23è a Font Romeu Futbol L’Atlètic Club Escaldes va supe- rar per 3 a 2 el CE Carroi, el líder de la Lliga Biosphere, en un partit que corresponia a la jornada 12. Els escaldencs es van avan- çar amb un gol de Sergi Suárez, però João Pedro va empatar. Un gol de Sergi Cortés i un altre de Miguel Silva van situar el 3 a 1, i João Pedro va maquillar el mar- cador final. Per la seva banda, l’UE Santa Coloma B va golejar 0 a 4 l’FC Lusitans B. L’Atlètic Escaldes venç el líder Andrés Iniesta, a Soldeu El capità del Barça, Andrés Iniesta, passa a Soldeu els dies de descans que Ernesto Valverde ha donat als seus jugadors abans de visitar l’Eibar i jugar contra el Chelsea l’anada dels vuitens de final de la Champions. El migcampista de Fuentealbilla va penjar a Instagram una fotografia en què es veia la pista de l’Avet. InSTAGrAm Futbol Iván del Moral (ECA) i Judith Lluent (Canmc) es van impo- sar a la 29a edició Memorial Manuel Cerqueda d’esquí alpí per a veterans. Hi van competir un total de 60 esquiadors. La prova, patrocinada per Andbank, es va realitzar a la pista de l’Esparver, a Soldeu- el Tarter, i es va competir en eslàlom gegant. En categoria masculina, la victòria va ser per a Iván del Moral, amb 43,53 s, seguit de Tomás Mi- jares (ECAP) i David Rous (ECAP). En categoria femeni- na, triomf per a Judith Lluent, amb 48,43 s, seguida de Me- ritxell Pifarré (ECOA) i Gabri- ela Puncernau (Canmc). Iván del Moral i Judith Lluent, 1rs al Memorial Cerqueda Esquí alpí Esports de neu A punt la primera edició de la Festa del Nòrdic a la cota 2.000 de Naturlàndia per a dissabte i diumenge. Dues proves, una de marxa d’es- quí de fons i una altra d’es- quí cròs; i també una biatló amb proves de tir per grups i una raquetada popular engegaran la primera edi- ció de la cursa del Nòrdic. “L’important és que aquesta primera edició de la Fes- ta del Nòrdic serveixi per fer-ne una segona i una ter- cera... La voluntat és con- solidar-la i repetir-la cada any”, va assegurar el conseller d’Esports de Sant Julià de Lòria, Pere Pràxedes. La cloenda es farà diumenge a la plaça de la Germandat, amb una xocolatada popular i una arrossada obertes a tothom. S’espera la parti- cipació de gent de fora del país. La Festa del Nòrdic ja té preparada la primera edició Redacció AndorrA lA VEllA D’incendi en incendi. Així és la Lliga ACB. Un acord in extremis entre jugadors i ACB en va apagar un de nou, però aquesta vegada es va necessitar la mediació del Consejo Superior de Deportes (CSD). No hi haurà vaga –havia de començar avui– i sí que hi haurà Copa del Rei a Gran Canà- ria. L’ABP, sindicat dels jugadors, desconvoca la vaga després d’arribar a un acord per la signatura del conveni col·lectiu, que era el principal motiu de conflicte. El punt fort de la discussió en la negociació era el Fons Social, ja que l’ACB va acceptar les altres cinc peticions dels jugadors: apujar un 10% el sou mínim, augmentar l’oferta qualificada, restringir els drets de tempteig a clubs que deguin diners a jugadors, millorar el Fons de Garantia Salarial i el manteniment el Fons Assistencial. El Fons Social, la principal font de finançament del sindicat, està fixat en el conveni en 315.000 euros anuals que sufra- guen els clubs de l’ACB. L’ABP volia mantenir-ho igual i l’ACB volia deixar de pagar-ho en la seva to- talitatiquehofessinelsjugadors. Al final es va arribar a aquest acord: el Fons Social es manté en 315.000 euros anuals durant els dos primers anys de vigència del conveni, baixa a 280.000 el tercer i a 270.000 el quart. A més a més, l’ABP es compromet a establir una quota als seus afiliats a partir del segon any. Cas resolt i la Copa del Rei es disputarà sense el BC MoraBanc. No a la vaga, sí a la Copa del Rei Un acord in extremis entre jugadors i ACB va apagar el foc amb la mediació del CSD Bàsquet Redacció AndorrA lA VEllA El CSD, amb José Ramon Lete al capdavant, va evitar la vaga dels jugadors per la Copa. TwITTEr la Penya salva un ‘match-ball’ l’alcaldessa de Badalona, dolors Sabater, va desmentir que l’Ajuntament de Badalona s’hagi fet enrere amb l’acord de patrocini que té amb la Penya, segons el qual el club verd-i-negre hauria de cobrar 3,2 milions d’euros, però no va aclarir els terminis del pagament dels diners al club badaloní: “El fet de saber que la Fiscalia estava investigant la Fundació va obligar a revisar l’acord i va situar l’Ajuntament en alerta. En cap moment, però, ens hem qüestionat el patrocini del Joventut. El compromís és vigent i actiu”, va indicar Sabater. Albert Pérez, 23è a Font Romeu. FAE

Diari del 14 de febrer del 2018

Recomendados

Más contenido relacionado

Presentaciones para ti(20)

Similar a Diari del 14 de febrer del 2018(18)

Más de La Veu del Poble, S.A.(18)

Último(14)

Diari del 14 de febrer del 2018