Diari del 14 de febrer del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 14 De febrer Del 2018 Núm. 3.496 / ANy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
PEELING QUÍMIC
+
MESOTERÀPIA FACIAL PROFUNDA
200€
vàlid fins al 28/02/2018
OPINIÓ
Innovació i tecnologia:
els nous paradigmes del
creixement econòmic
Miquel Huguet
Empresari, emprene-
dor i inversor
Les fletxes de l’amor
xavi fernández
Actor, director i
productor teatral
avuI és NOtícIa pàgines 3 i 4
aNdOrra pàgina 13
SDP denuncia el
“caos circulatori” a
Escaldes-Engordany
aNdOrra pàgina 10
El Comú d’Encamp
manté l’adjudicació
feta a Intueri
aNdOrra pàgina 8
El SAD ja atén el
2% de les persones
majors de 65 anys
el govern demana un avís de
48 o 72 hores per a l’aturadaEls representants dels treballadors encara esperen
que se’ls faci arribar una proposta de serveis mínims
La ministra de Funció Pública reitera als sindicats
l’oferta de negociar els reglaments de la nova llei
jONathaN gIl

2 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Tristaina
Av. Fiter i Rossell, 29 - Tel. 847 900
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa xerinola?
Significa ‘gresca, tabola,
soroll festiu’.
Se sentia força xerinola a la
plaça.
Que diguin el que vulguin,
que la veritable pizza surt
del forn de llenya.
I saps on pots trobar l’únic
forn de llenya de la capital
Al Restaurant Itàlia!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
120/205
3/5
Pols
Oberts
13/15
28/28
739 600
50-100
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
120/150
3/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
80/170
3/5
Pols
Oberts
68/70
127/127
872 900
EL TEMPS
ARRIBADA D’UN FRONT CÀLID AL VESPRE
Després del front d’ahir, ara ens arribarà una nova
pertorbació. En aquest cas, però, serà càlida. Al llarg
del matí els núvols, alts i prims, aniran envaint el cel
i faran que hi hagi poques estones de sol. Com que les
primeres hores del dia hauran estat fredes, l’ambient
fred es mantindrà. Al migdia i primera hora de la tar-
da, els núvols seran més espessos i arribarà alguna
primera precipitació. Portaran aire més càlid des de
l’oest i les temperatures pujaran a la tarda i al vespre.
La cota de neu se situarà cap als 1.000 metres en un
primer moment, i arribarà cap als 1.900 al vespre.
Que tinguin un BonDia.
Avui 8
12 11
-4
0 3
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dijous divendres
-10/0
-8/3
-6/5
-4/7
-4/8
-5/9
-7/5
-8/4
-8/3
-7/4
-5/10

3Dimecres, 14 De febrer Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
L’executiu va demanar ahir als
representants dels sindicats de
la funció pública que les accions
que es facin en el marc de la vaga
general dels treballadors de l’ad-
ministració per protestar contra
la reforma de la llei de la funció
pública es comuniquin amb una
antelació de 48 o 72 hores i no
en 24 hores com havien anunci-
at les organitzacions sindicals.
Així ho va explicar ahir el por-
taveu de la Plataforma sindical i
secretari general de la Unió Sin-
dical d’Andorra (USdA), Gabriel
Ubach, a la sortida de la reunió
que els representants sindicals
van mantenir amb el cap de Go-
vern, Antoni Martí, i la ministra
de Funció Pública, Eva Descar-
rega, el ministre d’Afers Socials,
Justícia Interior, Xavier Espot, i
el ministre d’Educació, Èric Jo-
ver, una trobada que havia de
servir per abordar els serveis mí-
nims que s’hauran d’establir en
les jornades que hi hagi accions
de protesta.
No obstant, segons va preci-
sar Ubach, que va assegurar que
s’estudiarà la petició del Govern
respecte de la comunicació de les
accions, en la trobada no es va
fer cap proposta amb relació als
serveis mínims, ja que “ens han
dit que estan parlant amb les di-
reccions”. En aquest sentit, el di-
rigent sindical, que va lamentar
que l’executiu “pacti amb les di-
reccions i no amb els sindicats”,
va explicar que els sindicats con-
sideren que els serveis mínims
“no s’haurien de tocar individu-
alment, sinó que s’hauria de fer
sobre la globalitat del funciona-
riat”, i va remarcar que quan els
facin arribar les propostes de les
direccions “ja veurem si podem o
no arribar en aquests serveis mí-
nims”. A més, Ubach va mostrar
la seva sorpresa pel fet que “les
direccions puguin establir uns
serveis mínims sense haver par-
lat amb els sindicats”.
Així, el portaveu de la Plata-
forma sindical va explicar que
se’ls ha emplaçat a una nova reu-
nió dilluns vinent per abordar la
qüestió dels serveis mínims. Pre-
cisament, per determinar-los,
Ubach es va mostrar partidari
queesmiri“quèfanelspaïsosdel
costat i els de la UE”, ja que “fa
molta gràcia que anem cap a un
acord amb Europa, però no tin-
guem per a res en compte el que
són els convenis socials i laborals
d’Europa, només els econòmics i
sobretot el del tabac, que ja hem
vist com està funcionant”.
El Govern demana als sindicats més
antelació en l’anunci de les accions
Els representants dels treballadors públics esperen encara que se’ls faci arribar una proposta de serveis mínims
Vaga de la funció pública
M.S.
andorra la Vella
Un moment de la trobada entre l’executiu i els representants dels treballadors de l’administració.
jonathan gil
al marge d’insistir en instar els
representants sindicals a asseure’s en
una taula per negociar els reglaments
de la llei, el Govern va aprofitar la
trobada per lliurar als representants dels
treballadors públics un document amb
una desena de propostes, algunes de
les quals ja avançades per la ministra
de Funció Pública i el ministre portaveu,
susceptibles de ser incorporades a la
reforma de la funció pública. així,i malgrat
que des dels sindicats s’ha reiterat que
es vol “un full en blanc i tornar a començar
una llei de la funció pública des de zero”,
i no partir de la proposta actual com a
base de negociació, des de l’executiu
es proposa que no s’apliqui el règim de
quinquennis fins que no estiguin aprovats
i en vigor els reglaments del complement
de carrera i el de productivitat, així com
que tampoc s’apliqui fins que es meriti
el període de triennis en curs per a cada
treballador. a més, el govern vol afegir
una disposició a la llei per deixar clar que
els drets de funcionaris i treballadors
públics de caràcter indefinit són els
mateixos al marge de la denominació
que s’usi, així com afegir al projecte de
llei que el reglament de la jornada laboral
prevegi mesures efectives de conciliació
de la vida personal i laboral. també es
vol aplicar una mesura correctora per als
treballadors públics que van ingressar
a l’administració abans del gener del
2014 i que tenen una posició entre el
80% i el 100% de la banda retributiva,
així com incrementar el percentatge
del complement de productivitat en
determinats casos. es proposa també
apujar fins al 80% el percentatge de
retribució garantida en la situació
d’adaptació del lloc de treball per
motius de salut i desenvolupar tots els
reglaments en sis mesos.
Propostes d’última hora per posar de
manifest una voluntat de negociació
Gabriel Ubach
Que facin la
proposta i veurem si
podem arribar o no
als serveis mínims
És curiós que el
govern pacti amb les
direccions, però no
amb els sindicats

avui és notícia4 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
“El que ha de fer el Govern és
valorar tot aquest any de tre-
ball i d’intercanvis no només
amb els representants sindi-
cals, sinó amb tots els treballa-
dors de l’administració.” Amb
aquestes paraules la ministra
de Funció Pública i Reforma
de l’Administració, Eva Descar-
rega, rebutjava novament ahir
la proposta dels sindicats de
l’administració d’iniciar “des de
zero” la reforma de la Llei de la
funció pública, i reiterava que el
text elaborat per l’executiu “en-
trarà a tràmit parlamentari en
les properes setmanes”.
I és que per la ministra s’ha
de “valorar la implicació de
bona part de l’administració en
aquest projecte” i, per aquest
motiu, és indispensable que
“continuem treballant per la
millora de la funció pública i
comptem amb tothom per al
desplegament reglamentari”.
Pel que fa a la petició feta als
representants sindicals perquè
les accions relacionades amb la
vaga es comuniquin amb una
antelació de 72 hores i no de
24, tal com pretenien els sindi-
cats, Descarrega va justificar-la,
ja que “aquestes 72 hores són
imprescindibles per garantir al-
guns serveis mínims”, sobretot
en el cas de l’ensenyament, “on
les famílies han de ser adverti-
des amb temps necessari per
poder organitzar-se”. També en
el cas del sector privat, va conti-
nuar la ministra, cal avisar amb
temps “el transport de merca-
deries pels efectes que hi pogu-
és haver a la duana”.
Precisament, quant a l’esta-
bliment dels serveis mínims,
la ministra va incidir en la ne-
cessitat de diferenciar entre
els cossos especials que sí que
poden fer vaga, com és el cas
dels bombers, i el cos general.
En aquesta línia, Descarrega va
assegurar que li “consta”, en el
cas dels bombers, que ja hi ha
un document de serveis mínims
pactat entre la direcció i els sin-
dicats.
Pel que fa a Ensenyament,
la ministra va avançar que la
direcció es reunirà amb el SEP
per pactar els serveis mínims,
mentre que, en el cas del cos ge-
neral, seran “les direccions qui
acordaran amb el personal els
serveis mínims”. Així, segons va
explicar Descarrega, s’elaborarà
“un document que es trametrà
als sindicats” i “on no hi hagi
possibles acords ho decidirem
en la reunió de dilluns vinent al
matí”.
Pel que fa a la desena de pro-
postes plantejades als sindicats
per incloure en la reforma de la
funciópública,laministravaex-
plicar que “responen a neguits i
inquietuds que els treballadors
de l’administració han trans-
mès a l’equip de Funció Pública
en les reunions mantingudes al
llarg de les passades setmanes”,
i que s’han volgut “plasmar en
aquest document” tot i que cor-
responen al desplegament re-
glamentari de la llei.
Descarrega reitera l’oferta per
negociar els reglaments de la llei
La ministra manté que 72 hores d’antelació són “imprescindibles” per garantir alguns serveis
Vaga de la funció pública
La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega.
jonathan gil
M.S.
andorra la Vella
Eva Descarrega
el que ha de fer el
govern és valorar tot
aquest any de treball
i d’intercanvis
les propostes
responen a neguits
que els treballadors
han transmès

OPINIÓ 5Dimecres, 14 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern i els sindicats de l’administra-
ció no sembla que siguin capaços d’acos-
tar posicions ni tan sols pel que fa a l’es-
tabliment dels serveis mínims. L’executiu
els va convocar ahir al matí a l’edifici ad-
ministratiu, però el cert és que encara no
té elaborada una proposta concreta sobre
quants funcionaris haurien de treballar
durant les aturades. I això quan falten
només uns dies per al 19 de febrer, data
en què poden començar les accions dels
sindicats, tal com van anunciar ells ma-
teixos, fet que posa en evidència de nou
que a aquest Govern li agrada molt poc
planificar. Almenys es pot afirmar que
finalment les dues parts van aconseguir
seure cara a cara al voltant d’una taula,
però no van poder ni començar a parlar
del que havien de resoldre, que eren els
serveis mínims, segons l’ordre del dia
previst. En declaracions als mitjans co-
municació, la ministra de Funció Pública
va reiterar l’oferta de negociar els regla-
ments de la nova llei, quan aquesta possi-
bilitat fa dies que ha estat rebutjada pels
sindicats, ja que volen que la reforma es
plantegi des de zero. Tot plegat posa de
manifest que no es pot ser gaire optimis-
ta i que malauradament la vaga s’acabarà
materialitzant sense que hi hagi hagut
cap intent de negociació.
No hi ha acostament ni en els serveis mínims
EDITORIAL
És un fenomen digne d’estudi
per la seva extensa i intensiva
presència. Analitzar detalla-
dament les motivacions i pre-
tensions d’aquell que l’executa
i les repercussions per a aquell
que el rep. Es tracta ni més ni
menys de l’efecte d’un badall,
exercit des de l’esglaó de dalt.
Segons la definició d’aquest
mot, es tracta d’un moviment
que es fa de forma involuntà-
ria. Ara bé, l’experiència des-
menteix que en tots els casos
de badall hi hagi aquesta part
irreflexiva, inconscient. Per-
què a banda dels badalls pro-
duïts pel processament d’un
bon àpat, o perquè ja sentim
propera l’hora de dinar, o bé
perquè la son ens crida, n’hi
ha que són elegits i provocats
per originar un cert impacte
en l’interlocutor. Sí, sí. Per dei-
xar clara la posició que ocupen
els dos participants en una
conversa. Hi ha un tipus de
badall que té el mateix efecte
que l’acció dels gossos quan
alcen la pota a cada cantona-
da i es diu vulgarment marcar
territori. Deixar clar a l’objec-
te badallat que és algú mancat
d’interès, insignificant, que
avorreix i, fins i tot, molesta.
Un bon badall deixa clara la
superioritat de qui executa
tal moviment i empetiteix els
fonaments de l’altre. També,
encara, l’experiència, que no
la investigació científica, con-
clou que aquesta és la tàctica
del que es veu a si mateix ca-
minar sobre terres movedis-
ses. D’aquell mancat d’altres
arguments i armes. I també
d’aquell que no està gaire ave-
sat a doblegar l’esquena (o
potser creu que això no li per-
toca pas). Haurem de cercar
la recepta que ens porti a l’er-
radicació definitiva del badall
impostor; el badall voluntari.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
dissecció
del badall
impostor
MaLauRadaMeNT La VaGa
S’aCabaRà MaTeRIaLITzaNT
DONANT LA NOTA
Xavier Espot
El nombre d’usuaris del
servei d’atenció domicili-
ària s’ha incrementat un
30% des que el Govern se’n
va fer càrrec el passat mes
de juliol.
12345
Manel Simón
El concert ‘Mamapop’ cele-
brarà el proper 10 de març
la seva segona edició al
Centre de Congressos d’An-
dorra la Vella i la recapta-
ció serà per a Assandca.
12345
Eva Descarrega
El Govern ha tornat a ofe-
rir la negociació dels regla-
ments de la Llei de Funció
Pública als sindicats, enca-
ra que ja l’hagin rebutjat en
diverses ocasions.
12345
Antoni Martí
El Govern ha tramès per
voluntat pròpia a Fiscalia
i al Consell General tota la
informació referida a l’ad-
judicació de treballs infor-
màtics a l’empresa SPAI.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Sant Julià
@comusantjulia
Acomiadem el carnaval fins a l’any
vinent amb la despenjada, testament
i cremada del carnestoltes! #Carna-
val2018 #SantJuliàdeLòria
FA Basquetbol
@ANDbaquest
Més de 60 infants i joves gaudeixen de
la setmana de #bàsquet de #Carnaval
amb la FAB
TUITENQUESTA
Creus que els serveis mínims de la
vaga de funcionaris s’han de pactar
entre el Govern i els sindicats?
A: Sí
B: No
MirEiA SuEro
Periodista
A: 75% B: 25%

OPINIÓ6 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
Bon dia tingueu!
Avui és sant Valentí, aquella
festa importada de l’Europa cen-
tral que pretén que els enamorats
siguin més feliços regalant-se
alguna cosa. I normalment es
confon sant Valentí amb Cupido,
aquell angelet grosset amb arc i
fletxes que reparteix amor a qui li
sembla.
Jo, per celebrar-ho, també
declararé l’amor públicament, i
enviaré fletxetes a tots els meus
enamorats i els diré el motiu pel
qual els estimo tant.
Una fletxa d’amor per al cap
de Govern, perquè últimament
no li somriu massa la seva feina.
Només una cosa us diré: “Un Go-
vern, a part de ser honest, ha de
semblar-ho”.
Una fletxa d’amor total al Go-
vern en ple per atansar-nos cada
cop més a Espanya i tenir-nos a
punt de proclamar-nos una auto-
nomia més. La jutge Lamela va
dir a una comissió rogatòria an-
dorrana que havien de parlar en
espanyol “porque esto es España
y aquí se habla en español”, i un
grup de militars i policies espa-
nyols recusen el batlle Pastor per-
què “Andorra es España”. I ni una
queixa formal, que jo sàpiga! On
queda la nostra independència?
Mentrestant, França comença
burxant pel contraban del tabac i
ja veurem com acaba.
Una fletxa d’amor incondici-
onal al ministre Camp i els seus
acòlits perquè ja estan veient els
resultatsdelasevapolíticacomer-
cial. Les vendes baixen en picat!
Ja us podeu mirar les estadísti-
ques com vulgueu, que entri més
gent no vol dir que gastin més! Ho
heu entès? I gastar-se els diners a
fer festes quan la gent ja ve per si
mateixa tampoc no serveix per a
res. Ho heu entès? Quantes vega-
des s’haurà de dir que el que cal és
un canvi de model?
Una fletxa d’amor a la meva es-
timadíssima CASS, que ens torna
a apujar la cotització dels autò-
noms a 453.68 euros/mes, amb
aquell fantàstic càlcul del salari
mitjàde2.062,16eurosi,peraltra
banda, vol una participació més
alta a les eleccions de la CASS, que
fins ara són del 3% o 4%. Potser
queushofeumirartotplegatifeu
també una mitjana del perquè de
tot plegat. Potser us surt una mit-
janad’estimaciódelpobleandorrà
prou alta per entendre-ho.
Una fletxa d’amor fratern als
Liberals, que han aconseguit tren-
car-secomaoposicióicomagrup.
Unavegadaméselpoder,mésque
els ideals , ha fet la seva feina i ha
ridiculitzat la política. Tranquils,
que aviat hi haurà eleccions.
Una fletxa d’amor interparro-
quial al cònsol d’Encamp perquè,
a banda de no saber si l’adjudica-
ció del pla comercial s’ha fet de
manera legal, prohibeix a l’oposi-
ció donar la seva opinió sobre el
tema dins del Comú. Diu que són
opinions de partit. I les seves què
són? Opinions de déus?
I una fletxa d’amor incommen-
surable a la ministra de Cultura
perquè no n’encerta ni una. Ara
resulta que estem contents amb
20.000 visitants el primer any al
MuseuThyssen(compteu-hiesco-
lars i llars d’avis), quan les previsi-
ons eren de 50.000 a 60.000. Tot i
que és un dels museus (diuen) tri-
ats entre els imprescindibles que
s’han de visitar. Qui no es confor-
ma és perquè no vol. I, per cert, la
gentnovanalsmuseusdeGovern
perquè no se’n fa bona publicitat i
són molt avorrits. Anar a un mu-
seu no pot ser anar a escoltar un
lloro. Un museu és una cosa viva
i els visitants l’han de viure; si no,
no serveix per a res!
I una fletxa d’amor enorme als
funcionaris vaguistes. Ja era hora
que algú normalitzés una situa-
ció prevista a la Constitució i que
Governs successius s’han negat a
desenvolupar. Som un país amb
gent subjugada per la por. La sort
dels funcionaris és que no us po-
denfotrealcarrersinolafeumolt
grossa, cosa que jo canviaria. Però
això no impedeix que lluiteu pels
vostres drets. El que no trobo bé
és que vulgueu cobrar si no aneu
a la feina, encara que no estigui
legislat. Normalitzeu els vostres
sindicats i feu com els europeus.
Però endavant, sigueu capdavan-
ters, lluiteu i potser així n’ajuda-
reu d’altres a entendre que si la
gent va junta i perd la por pot can-
viar algunes coses.
I moltes fletxes d’amor de veri-
tatalsquefanmoltescosesbones:
actors, músics, ballarins, artistes
visuals, polítics que recuperen
tradicions i festivals, polítics que
miren pel país sense pensar en la
cadira (que també n’hi ha), associ-
acions de tota mena, esportistes, i
tota aquella gent que destina part
del seu temps a fer un país millor,
més educat i culturitzat sense te-
nir ni poder-hi esmerçar milions
de diners, però sí que hi poden
posar milions de talent.
Au, avui, que he acabat una
mica tendre, BonDia tingueu!
Les fletxes de l’amor
La primera, per al Govern en ple, per atansar-nos cada vegada més a Espanya La setmana passada Crèdit An-
dorrà va organitzar una xerrada
sobre el concepte d’economia
circular. Per si algú va despistat,
l’economia circular és un sistema
d’aprofitament dels recursos que
privilegia la reducció, la reutilit-
zació i el reciclatge dels produc-
tes per “tancar el cercle”. En con-
traposició, tindríem l’economia
lineal, que es basa en la produc-
ció, l’ús i el posterior desús dels
recursos.
Els padrins en sabien molt
d’economia circular! La meva
padrina ja ho diu: “No tiràvom
mai res. D’un drap fèiom una
nina i del que quedava de dinar
pues brenàvom!”. Per introduir
en les nostres vides consumistes,
econòmicament desenfrenades i
tecnològicament dependents, un
tarannà de practicants de l’eco-
nomia circular, hauríem de caure
de patac en la realitat que vivia
la meva padrina 70 anys atràs.
La nostra realitat ens fa tenir
comportaments incoherents. No
ens acabem de creure de què va
tot plegat i fem coses que ni són
lineals ni acaben de ser circulars.
Em posaré jo mateix com a
exemple d’incoherència: entenc
perfectament (així ho espero) el
concepte d’economia circular i
crec que és una de les claus per
millorar la nostra qualitat de
vida present i futura. Separo els
residus domèstics (bé, gairebé
sempre), i dedico part del meu
temps a explicar a estudiants
temes de fauna, flora i entorn
muntanyenc, convençut que cal
entendre i estimar per conser-
var. Intento consumir productes
de proximitat i escollir marques
tecnològiques que no participin
de conflictes on moren éssers
humans. Però tinc un cotxe que
utilitzo cada dia i que gasta molt
combustible i si he de fer un vi-
atge per escoltar un concert i
tornar, doncs el faig sense preo-
cupar-me gaire del balanç de car-
boni. No sempre intento donar
una segona vida als meus “tras-
tos” i no compro coses de segona
mà (excepte instruments de mú-
sica, però per fetitxisme i no per
consciència ambiental).
Si soc conscient de tot plegat i
crec en la solució que es proposa,
perquè no soc coherent i modi-
fico el meu estil de vida? La res-
posta podria ser que en molts ca-
sos no creem projectes circulars
per aconseguir respostes circu-
lars. Per acabar practicant econo-
mia circular a nivell individual,
cal que canviem el nostre estil de
vida, marcadament lineal. I, per
canviar el nostre estil de vida, cal
que es creïn projectes integrals
que incideixin en com ens ali-
mentem, com ens movem, com
consumim oci, on vivim, quins
consumibles comprem i com els
gastem.
Vincular tots aquests aspectes
en un sol projecte, també circu-
lar, és indispensable. No s’hi val
escollir en què volem ser soste-
nibles i coherents. Els nostres
padrins ho eren per obligació.
Nosaltres ho hem de ser per con-
vicció perquè sabem que els re-
cursos s’acaben.
Projectes circulars
“D’un drap en fèiom
una nina, i del que
quedava de dinar,
pues brenàvom”
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
LANDRY RIBA
Fa música
xAvI feRNáNDez
Actor, director i productor teatral

OPINIÓ 7dimecres, 14 de febrer del 2018
Sembla que per fi les altes esfe-
res polítiques s’han adonat que
per sortir de la crisi ja no n’hi ha
prou amb l’esperança que torni a
créixer el sector immobiliari. El
final del segle passat i els inicis
del present ens van deixar el re-
gust amarg d’una economia ba-
sada en l’especulació i, finalment,
seran la innovació i la tecnologia
els únics sectors emergents d’un
segle que augura molts canvis en
el paradigma del creixement eco-
nòmic mundial.
Dit això, convé entendre bé
les diferències entre aquests dos
conceptes –innovació i tecnolo-
gia– per utilitzar-los amb propi-
etat i, per aconseguir-ho, hem de
retrocedir fins a la investigació
científica, que és la font que ali-
menta la tecnologia.
La investigació pura és una
activitat orientada a l’obtenció
de nous coneixements dintre
d’aquesta xarxa que constituei-
xen les anomenades ciències. Per
dir-ho de forma clara i entene-
dora: un investigador investiga
sense saber ben bé el que acabarà
trobant ni quina serà la utilitat
pràctica dels seus hipotètics des-
cobriments.
La tecnologia, en canvi, és una
funció que consisteix a aplicar
els resultats de la investigació i,
si és possible, desenvolupar-los
i transformar-los en béns i ser-
veis útils per a la societat. La in-
novació és la generació de nous
productes o serveis que troben
una aplicació i generen un valor
afegit.
Per tant, el que veiem és que
la tecnologia és essencialment
innovadora; tota empresa tec-
nològica innova perquè utilitza
els resultats de la investigació
pura per generar nous productes
o serveis, mentre que la inno-
vació en els sectors tradicionals
pot acabar passant desapercebu-
da perquè no acaben d’estar de
moda, queden aparentment fora
de l’air du temps, segons els parà-
metres de creixement basat en la
innovació.
I m’explico: en la meva última
conferència sobre emprenedo-
ria innovadora a la Universitat
de Múrcia vaig demanar als as-
sistents si coneixien Steve Jobs
i, immediatament després, si
coneixien Guy Laliberté. Òbvia-
ment, a Jobs el coneixia tothom,
però a Laliberté amb prou feines
el coneixia una sola persona en-
tre tot el públic. I això, en un con-
text universitari. Recordem-ho.
En Steve Jobs no cal ni que ens hi
aturem. És un exemple paradig-
màtic d’innovació tecnològica.
Guy Laliberté és igualment inno-
vador i igualment paradigmàtic,
però en un sector tradicional. Per
això només el coneixia una de les
persones que assistien a la confe-
rència.
Doncs bé: Guy Laliberté és el
fundador del Cirque du Soleil,
un clàssic dels estius andorrans.
El Cirque du Soleil és un exem-
ple de llibre d’innovació en un
sector tradicional. Es va crear fa
més de dos decennis i avui dona
feina a més de 20.000 persones
a tot el món. Només havien pas-
sat dos anys des que es va crear, i
l’empresa kuwaitiana Ishtithmar
World Capital va adquirir el 20%
de les accions del Cirque per 600
milions de dòlars. Avui es calcula
que la fortuna personal de Guy
Laliberté puja a 1.600 milions
de dòlars, segons Forbes, però
resulta que per a la gran majoria
continua sent un desconegut. Per
què? Perquè el seu model de ne-
goci innovador no és tecnològic.
Hem d’aprendre a valorar la
innovació segons estàndards de
diferenciació en qualsevol sector
d’activitat que en generi. Els in-
versors, que avui tenen excessos
de liquiditat ociosos si ho compa-
rem amb els anys del boom im-
mobiliari i als mercats organit-
zats, necessiten invertir-los en
models de negoci que ofereixin
elevades rendibilitats. I aquestes
rendibiltats es poden obtenir en
qualsevol activitat empresarial,
ja sigui estrictament tecnològica
o innovadora en un sector tradi-
cional.
La capacitat d’innovació sem-
pre serà determinant com a ele-
ment generador de valor afegit a
qualsevol sector, tecnològic o tra-
dicional, que sigui capaç d’apor-
tar novetats i generar barreres
d’entrada a tercers, ja sigui amb
desenvolupaments tecnològics
emparats en registres i patents,
ja sigui per la qualificació i seni-
ority dels equips que desenvolu-
pen aquestes innovacions i que
impedeixen que siguin copiades
o replicades.
Els dies de Carnaval són l’època
de disbauxa quan tota mena de
personatges insòlits i estrafola-
ris surten als carrers de la ciutat.
L’altre dia, quan tornàvem del
bàsquet (la veritat és que jo, per
molt que sigui una grandíssima
aficionada del Morabanc Andor-
ra, estava rebentada de tanta
festa i em vaig passar tot el partit
dormint com un bebè abraçade-
ta a la columna i despertant-me
només per confirmar la victòria
88-81 i celebrar-la, però les me-
ves fonts m’asseguren que vam
jugar molt bé, felicitats a tots),
sí, quan en tornàvem, ens van
intentar parar un Santa Claus, la
Mort amb la seva dalla i, si no ho
recordo malament, Bob Esponja,
junts i pelats de fred. Vam passar
de llarg perquè ja érem quatre al
cotxe i perquè fa molt poca gràcia
agafar la Mort fent autoestop.
Vam pujar a Encamp. Els carrers
s’omplien de personatges que
sortien de la imaginació malaltis-
sa d’un malalt de tele, i vaig pen-
sar que te’n parlaria. Descartant
el pallasso de l’aterradora pel-
lícula It (els monstres ideats per
Stephen King, els prefereixo dins
del llibre), i oblidant-me volguda-
ment de les figures polítiques que
no em cauen del tot simpàtiques,
he decidit parar esment en les
que exciten la imaginació popular
des de fa segles. Sí, en les bruixes.
Des que Robert Pastor en va
fer el memorable estudi Aquí les
penjaven, no he dubtat ni un mo-
ment de les habilitats sobrenatu-
rals dels habitants dels Pirineus.
No es tracta tan sols del fet que
els diaris andorrans són plens
d’anuncis de la gent que promet
predir i influenciar els esdeveni-
ments de la vida humana. Tinc
un pis a Escaldes, carregat d’una
hipoteca interminable i dotat de
parets amb propietats insonorit-
zants de paper d’arròs, i constato
que les activitats diürnes i noc-
turnes dels veïns van acompa-
nyades d’un soundrack perfecte
del que es deia aquelarre: decidi-
dament, fan pensar en els rituals
que, segons assegurava mossèn
Argelagós, practicaven grans
multituds de bruixes i bruixots
de la contrada pirinenca, compre-
ses les del Canigó, del Cadí i del
Puigmal, a l’entorn del llac d’En-
golasters. No tinc cap indici que
això no es limiti a la celebració
joiosa dels plaers de la vida i vin-
gui complementat per mètodes i
tècniques d’etzibadors d’encan-
teris professionals; ara bé, per no
sentir-los mentre tradueixo certi-
ficats (soc traductora jurada), he
arribat a mirar diverses pel·lícules
antigues. Oi que em permets que
te’n recomani una? És La Sorcière,
de l’any 1956, protagonitzada per
la magnífica Marina Vlady i ins-
pirada per la celebèrrima novel·la
Oléssia d’Aleksandr Kuprin. És
una història d’amor i la pèrdua en
què les supersticions de la gent
que es creu civilitzada es confron-
ten amb el bell ofici de les hones-
tes bruixes analfabetes. D’aquí a
un no-res, en sabràs més coses. I
mentrestant, bon Carnaval.
Innovació i tecnologia: els nous
paradigmes del creixement econòmic
‘La Sorcière’
TRIBUNA
TRIBUNA
Miquel Huguet
Empresari, emprenedor i inversor
La innovació en els sectors tradicionals pot passar desapercebuda, però existeix
Del Carnaval, de bruixes i bruixots
AleXANDRA gReBeNNiKOVA
Escriptora
jORDi cAsAMAjOR
Il·lustrador
Il·lustracIó: jordI casamajor

Andorra
Vols viatjar a Irlanda
per aprendre anglès?
Vine a la reunió diumenge 25 de febrer
a l’hotel Eurostars Andorra Centre
a les 18.00h.
Agrairem que confirmis la teva assistència a
info@learn-away.com
www.learn-away.com
Nens a partir de 8 anys i adults
with
Nens a partir de 8 anys i adults
Vuit mesos després del traspàs
del servei d’atenció a domicili
(SAD) dels comuns i el SAAS al
Govern, el volum d’usuaris ha
crescut de forma “exponencial”,
segons va explicar el ministre
d’Afers Socials, Justícia i Inte·
rior, Xavier Espot. Si al juliol hi
havia 167 persones ateses ara en
són 223, fet que suposa 56 casos
nous. Espot va remarcar que un
increment d’usuaris del 30% en
un període tan curt “és una xifra
que supera de llarg les nostres
expectatives”. A més, va indicar
que si es continua amb aquesta
dinàmica es podrà aconseguir en
un termini “raonable” el llindar
del 3,5% de la població de més de
65 anys atesa a través del servei
d’atenció domiciliària que esta·
bleix la Llei de serveis socials i
sociosanitaris. El ministre calcula
que, en aquests moments, el SAD
atén aproximadament un 2%
de les persones d’aquesta franja
d’edat.
El principal motiu que explica
aquest augment d’usuaris és el
fet que el servei d’atenció a domi·
cili té ara un “abast més ampli”.
Així, l’atenció s’ofereix de set del
matí a deu del vespre, però tam·
bé hi ha un servei nocturn, de les
deu a les dotze de la nit, per en·
llitar les persones que ho neces·
siten. A més, es dona atenció els
caps de setmana. Això ha permès
que persones que abans recorri·
en a l’internament en residènci·
es ara optin per romandre més
temps a casa.
Espot, que va fer aquestes de·
claracions en el marc de la segona
reunió de la Comissió Nacional
de Benestar Social, va assegurar
que fins avui s’ha pogut fer front
a aquests nous usuaris amb el
mateix personal (es tracta d’un
equipformatper33treballadores
comunitàries),jaqueelfetd’estar
centralitzatpermetquesiguimés
eficient. Tot i això, el ministre és
consicent que si es mantenen els
creixements registrats en els dar·
rers mesos serà difícil conservar
les garanties de qualitat. Arribats
a aquest punt, caldrà valorar si
s’incorpora nou personal o si
s’externalitza a través d’empreses
privades en casos concrets.
EnquEsta
En la reunió d’ahir també es va
donar a conèixer una enquesta de
satisfacció dels usuaris per verifi·
car si el traspàs s’havia fet de for·
ma “gens traumàtica”. El resultat
indica que el 65% de les persones
ateses diuen que el nou SAD és
excel·lent (146 usuaris), mentre
que els que consideren que és bo
sumats als que el troben excel·
lent representarien un 90%. No·
més dues persones consideren
que és acceptable i 25 no van
contestar l’enquesta. El ministre
d’Afers Socials, Justícia i Interior
va remarcar que aquest traspàs
satisfactori és resultat de la bona
cooperació entre administraci·
ons i l’ajuda que han prestat els
comuns en tot el procés.
El servei d’atenció domiciliària ja
arriba al 2% dels majors de 65 anys
Una enquesta conclou que el 65% dels usuaris consideren que el funcionament és excel·lent des del canvi
Comissió Nacional de Benestar Social
M.s.C.
aNdorra la Vella
La Comissió Nacional de Benestar Social va mantenir ahir la segona reunió.
joNathaN gil
aposta per enllestir el sistema d’inspecció de les
guarderies, que es controlaran aquest 2018
la Comissió Nacional de Benestar Social
treballa per tancar el sistema d’inspecció de
les guarderies amb una metodologia unificada
i global durant aquest 2018. es tractarà
d’inspeccions amb preavís i s’analitzaran els
recursos humans, les instal·lacions, els plans
pedagògics,el menjar o la ràtio de professionals,
entre d’altres. així es vol enllestir el treball iniciat
en el passat i la previsió és inspeccionar durant
aquest any la trentena de guarderies que hi ha
al país, tant de titularitat pública com privada.
aquests controls, que es duran a terme
sota la normativa vigent, permetran determinar
l’estat de la situació i les necessitats reals dels
usuaris. espot va remarcar que a partir d’aquí
es pot plantejar una modificació de la normativa.
el ministre creu que és molt possible que s’hagi
de dur a terme aquesta adaptació, tenint en
compte que la llei de guarderies i el reglament
són dels anys 90 i, per tant, “requereixen d’una
revisió profunda”. aquestes inspeccions les farà
el ministeri d’afers Socials tot i que el servei és
de titularitat comunal. espot va explicar que s’ha
optat per començar la inspecció dels serveis
socials i sociosanitaris per les guarderies
perquè ja hi havia un sistema implantat, que
caldrà reformular, i també perquè és un servei
molt sensible, molt descentralitzat, i que es
presta des de la vessant pública i la privada.
Un cop establerts els requeriments bàsics que
han de complir les guarderies s’abordarà el
debat sobre la unificació dels preus públics. El
ministre es va mostrar convençut que aquesta
és una voluntat de totes les parts.
Xavier Espot
el creixement d’un
30% és una xifra que
supera de llarg les
nostres expectatives

ANDORRA 9Dimecres, 14 De febrer Del 2018
OHSAS 18001
SEGURIDAD LABORAL
SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUSSERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUSSERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUSSERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS: PAPER, CARTRÓ, FERRALLA I PLÀSTIC · DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ O ARXIUS
INSTAL·LACIÓ DE COMPACTADORES A GRANS PRODUCTORS PAPER-CARTRÓ
Av. Consell de la Terra, 14-16 · AD700 Escaldes-Engordany · Tel. (+376) 810 510 / 728 224 Mòbil (+376) 341 890 · ecogrup@pirse.com
El ministre de Finances, Jor-
di Cinca, i la secretària d’Es-
tat d’Afers Financers Inter-
nacionals, Clàudia Cornella,
acompanyats de l’ambaixadora
d’Andorra als Estats Units, Eli-
senda Vives, es van reunir ahir a
Washington amb representants
de l’oficina d’Afers Internacio-
nals de la Comissió de Mercats
i Valors dels Estats Units (SEC),
així com amb responsables de
departament del Tresor ameri-
cà, segons va informar l’execu-
tiu en un comunicat. La trobada
va servir perquè Cinca i Corne-
lla expliquessin les reformes
portades a terme pel sistema
financer i bancari andorrà en
els darrers anys per adaptar el
seu marc normatiu, legislatiu i
fiscal als estàndards internaci-
onals més exigents en matèria
de transparència, cooperació i
fiscalitat internacional.
Així, segons va destacar l’exe-
cutiu, durant les trobades, el
ministre de Finances va exposar
els esforços fets per posar en
pràcticaaquestnoumodelfiscal,
que ha permès “continuar refor-
çant la plaça financera andorra-
na”. En aquest sentit, Cinca i la
secretària d’Estat van afegir que
“el compromís d’estandarització
i homologació no és únicament
del Govern”, i que totes les lleis
implementades en aquest àmbit
han estat “votades per unanimi-
tat pel Consell General”.
Durant les trobades de tre-
ball es van avaluar els pro-
cessos i el nivell d’intercanvi
d’informació que hi ha, ara com
ara, entre Andorra i els Estats
Units (IRS). Tant els represen-
tants d’Andorra com les auto-
ritats financeres nord-ameri-
canes van celebrar “el grau de
satisfacció entre els dos terri-
toris en l’àmbit de cooperació
en aquesta matèria”.
Cinca i Cornella van voler
fer palès que aquest nou model
econòmic i financer possibilita
“la via del creixement” i que la
implementació d’aquest marc
té continuïtat amb la signatura
d’un acord amb la Unió Euro-
pea que permeti accedir al mer-
cat interior europeu.
L’agenda del ministre i Cor-
nella amb les principals insti-
tucions financeres nord-ameri-
canes continuarà avui, quan es
traslladaran a Nova York per as-
sistir a la primera Conferència
Mundial de la Plataforma de
Col·laboració sobre Tributació,
Fiscalitat i Objectius de Des-
envolupament Sostenible,
organitzada per les Nacions
Unides, l’Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupa-
ment Econòmics (OCDE), el
Fons Monetari Internacional i
el Banc Mundial.
Cinca i Cornella expliquen al Tresor
dels Estats Units les reformes fetes
El ministre de Finances es reuneix també amb membres de la Comissió de Mercats i Valors
Relacions bilaterals
El ministre de Finances, Jordi Cinca, és aquests dies als Estats Units on manté diverses reunions de treball.
Jonathan gil
Redacció
andoRRa la vella
Les defenses de la vintena d’en-
causats del cas BPA presentaran
avui un incident de nul·litat con-
junt contra l’aute del 29 de gener
passat del Tribunal de Corts en
què mantenia el Govern i els ano-
menats actors civils al judici com
a acusacions particulars, segons
van confirmar fonts properes
al cas. Així mateix, hi haurà re-
cursos particulars per a aquelles
qüestions prèvies que només
afectaven algun dels encausats i
no a tots en la seva globalitat.
Un cop presentat, el Tribunal
de Corts l’ha de traslladar a to-
tes les parts i tindrà un mes per
resoldre’l. A partir d’aquí, si no
és satisfactori per a les defenses
dels processats, podran acudir al
Constitucional a través d’un re-
curs d’empara i, segons si s’admet
o no a tràmit aquest recurs, el ju-
dici es pot allargar un mes i mig o
uns quants mesos més.
Recurs conjunt contra la decisió
de mantenir el Govern al judici
‘Cas BPa’
Redacció
andoRRa la vella
El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària
s’afegeix a les mostres de condol
per la defunció de
Maria Rosa FeRReR ObiOls
Ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació
i presidenta del Consell Directiu del SAAS el 2015

ANDORRA10 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
El Govern va trametre, tant a la
Fiscalia com al Consell General,
tota la informació relativa a les
adjudicacions a l’empresa SPAI
del manteniment hardware i
software del maquinari IBM ges-
tionat pel departament de Siste-
mes d’Informació. La documen-
tació es va entregar per voluntat
pròpia, ja que fins al moment no
consta cap pregunta parlamen-
tària ni cap requeriment per part
del Ministeri Fiscal.
La documentació inclou un
informe relatiu a les adjudicaci-
ons del manteniment hardware
i software del maquinari IBM
gestionat pel DSI i elaborat pel
mateix departament. També es
va adjuntar la documentació re-
ferent a l’any 2014 de l’empresa
IBM així com la documentació
delacontractaciórealitzadal’any
2015, amb l’informe d’adjudica-
ció del departament, l’informe
d’Intervenció general, l’edicte, el
contracte signat amb l’empresa
SPAI i la carta d’IBM que atesta
que SPAI és l’única empresa per
realitzar a Andorra les operaci-
ons tècniques i de manteniment
de les quals és responsable IBM.
També es va incloure la docu-
mentació relativa a les contra-
ctacions del 2016 i 2017 amb els
mateixos documents.
El Govern va prendre aquesta
decisió després que els sindicats
de l’administració posessin en
coneixement de la Fiscalia una
adjudicació realitzada pel Go-
vern per sospites que infringeix
la Llei de contractació pública.
Liberals d’Andorra (LdA) i So-
cialdemocràcia i Progrés (SDP)
es van sumar a les queixes i van
instar la Fiscalia, sense pre-
sentar cap requeriment, que
investigués les adjudicacions
i esclarís el fets. SDP, a més, va
argumentar que l’adjudicació po-
dria incórrer en tres delictes del
codi penal: prevaricació, tràfic
d’influències i malbaratament
de cabals públic, sobretot per les
possibles relacions de parentiu
entre l’empresa adjudicatària i el
cap de Govern, Antoni Martí.
El Govern envia la informació de
l’adjudicació d’SPAI a la Fiscalia
Acusació de corrupció
Redacció/Agències
AndorrA lA vellA
Majoria i oposició van acordar
mantenir la suspensió de l’acte
d’adjudicació dels treballs de
redacció del pla director per
a la dinamització econòmica
d’Encamp a l’empresa Intueri
Consulting fins a tenir la docu-
mentació tècnica que justifiqui
tot el procediment. Aquest és
el resultat de la reunió mantin-
guda ahir entre el cònsol major
de la parròquia, Jordi Torres, i
els consellers dels dos grups de
la minoria, Liberals d’Andorra+
Independents (LdA+I) i el Par-
tit Socialdemòcrata + Indepen-
dents (PS+I).
Durant la trobada, el cònsol
major va reiterar la validesa de
tot el procediment, però no ho
va poder argumentar amb cap
tipus d’informe, un fet que la
minoria esperava. Amb tot,
es va comprometre a encoma-
nar-los avui als serveis tècnics
del Comú per tenir-los en el
més breu termini possible. De
fet, l’oposició espera que esti-
guin llestos en una setmana.
Segons va explicar la conse-
llera d’LdA+I, Maribel Lafoz,
aquests informes tècnics i ju-
rídics han de permetre aclarir
el caràcter sensible d’aquesta
adjudicació directa i per què
s’ha triat a aquesta empresa.
Això ha de donar llum sobre
els aspectes que la minoria no
veu clars d’aquesta adjudicació.
“Tot procediment ha d’estar
degudament documentat i per
això ho farem documentar”, va
dir Lafoz, que va afegir que un
cop disposin d’aquest informe
en faran les valoracions perti-
nents, de les quals n’extreuran
el seu posicionament. De la seva
banda, el conseller del PS Joan
Sans va recordar que la Llei de
contractació pública diu que
quan es tracta d’un projecte de
caràcter sensible la contractació
es pot fer directament tot i que
s’estableix la necessitat de con-
sultar dues empreses, però això
no ha estat així en aquest cas.
Per aquest motiu remarca que
els informes que ara es redacta-
ran han d’argumentar per quin
motiu no s’ha consultat dues
empreses i també per què l’òr-
gan de contractació no ha fet
l’informe que declara el caràcter
sensible d’aquesta adjudicació.
Els consellers d’LdA+I van
sortir “relativament satisfets”
de la reunió. El fet és que cre-
ien que ahir ja haurien tingut
la documentació a sobre de la
taula perquè “no volem explica-
cions verbals”. També els soci-
aldemòcrates consideren “una
llàstima” que ahir no es pogués
disposar dels informes tècnics
que “justifiquin i validin la pos-
tura del Comú per veure si el
procediment és correcte”. Amb
tot, veuen positiva la suspensió
de l’acte d’adjudicació del pla de
dinamització a Intueri, ja que el
cònsol major “entén que tenim
dubtes”.
Torres ja va anunciar durant
el darrer consell de Comú que
suspenia l’acte d’adjudicació
fins que no s’esvaïssin els dub-
tes que en tenia l’oposició. Això
no vol dir que s’anul·li res, sinó
que es manté un temps d’es-
pera. Cal recordar que la junta
de govern de la corporació va
aprovar una adjudicació directa
a l’empresa Intueri Consulting
SLU, per un import de 44.720
euros, per redactar el pla direc-
tor per a la dinamització econò-
mica de la parròquia. La mino-
ria del PS+I va indicar aleshores
que no complia amb la Llei de la
contractació pública.
El Comú manté la suspensió de
l’adjudicació del pla de dinamització
Torres es compromet a lliurar la documentació que justifiqui el procediment que s’ha seguit
encamp
M.S.C.
AndorrA lA vellA
Els consellers de l’oposició al Comú d’Encamp.
jonAthAn gil
l’oposició es mostra
satisfeta tot i que
esperava ja ahir
alguns informes
Partits polítics
Liberals d’Andorra (LdA) i
Iniciativa Liberal (IL), un
partit portuguès creat re-
centment, van signar ahir
un acord de col·laboració.
Aquest acord es basa en tres
eixos. Planteja la possibilitat
d’oferir-se ajuda mútua du-
rant els comicis electorals;
intercanviar experiències a
l’hora de relacionar-se amb
el ciutadà, sobretot a través
de les xarxes socials que han
estat una eina molt explotada
per la formació portuguesa;
i impulsar iniciatives al si de
l’ALDE (Aliança dels Liberals
i Demòcrates per Europa)
perquè els partits amb menys
representativitat puguin te-
nir una presència més activa
i capitanejar alguns projectes.
L’acord va ser signat pel pre-
sident de Liberals d’Andorra,
Jordi Gallardo, i el vicepresi-
dent d’Iniciativa Liberal, Ale-
xandre Krauss. Aquest darrer
va destacar la voluntat d’estar
a prop de la comunitat por-
tuguesa que viu al Principat
i que se sent abandonada pel
govern del seu país. Per això
va afirmar que la seva inten-
ció no és venir cada quatre
anys per les eleccions, sinó es-
tar-hi més present per copsar
les seves necessitats.
Acord entre
Liberals
d’Andorra i
Iniciativa Liberal
Redacció
AndorrA lA vellA

L’associació Hi Arribarem ce-
lebra enguany els cinc anys de
funcionament. Un dels reptes
que es planteja actualment és
arribar a les famílies que tenen
fills amb discapacitat “perquè
voldríem que aquests infants
poguessin participar a les sor-
tides”. Així ho manifesta la
vicepresidenta de d’entitat,
Neus Banús, ja que fins ara han
portat a l’alta muntanya joves
i adults. El seu objectiu a curt
termini és completar les sor-
tides que tenen programades
per a la temporada d’hivern i
el fi de festa que celebraran el
diumenge, 11 de març. Tot se-
guit, prepararan les sortides
d’estiu. N’hi haurà una que serà
sorpresa i, al setembre, faran la
de cap de setmana al refugi de
Sorteny.
Segons Neus Banús, en les
sortides d’hivern s’apleguen
entre 20 i 25 persones, de les
quals deu són persones amb
diversitat funcional. No es trac-
ta de grups molt grans perquè
s’ha de garantir la seguretat
d’aquestes persones i s’ha de
comptar amb voluntaris ben
preparats per poder portar les
cadires. La més nombrosa és la
sortida de cap de setmana d’es-
tiu, en què s’apleguen un cen-
tenar de persones.
Banús fa un balanç molt po-
sitiu de Hi Arribarem perquè
considera que en aquests cinc
anys “hem consolidat l’associa-
ció i és molt bo el que fins ara
hem pogut fer”, i a més han
assolit les finalitats primeres
de dotar-se del material neces-
sari per poder fer les sortides a
la muntanya amb les persones
amb diversitat multifuncional.
Han pogut adquirir quatre cadi-
res d’estiu i quatre cadires d’hi-
vern. Això ha estat possible grà-
cies, sobretot, a les ajudes del
Rotary Club Andorra, del Club
Internacional d’Andorra i del
Govern. També han comptat
amb donacions d’alguns parti-
culars i, des de l’any passat, es
beneficien del projecte Targeta
Solidària de MoraBanc.
Un altre dels reptes que Ba-
nús considera important és
aconseguir més voluntaris dis-
posats a compartir el seu temps
amb les persones amb disca-
pacitat, perquè creu que “són
imprescindibles persones amb
bona forma física”.
Hi Arribarem es planteja el repte
de portar nens a la muntanya
Es vol donar a conèixer a les famílies que tenen fills amb diversitat funcional
Associacions
Hi Arribarem organitza sortides a l’alta muntanya amb el suport dels voluntaris.
hi ArribArem
M.P.A.
AndorrA lA vellA
Neus Banús
hem consolidat
l’associació i és
molt bo el que fins
ara hem pogut fer
Són imprescindibles
voluntaris que
tinguin una bona
forma física

publicitat12 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
www.entre-muntanyes.com / comunicacio@entre-muntanyes.com

Assegurances
fetes a
mida
#passióperlesport
Baixada del Molí, 14
Andorra la Vella (AD500)
Tel. (+376) 808 808
Fax. (+376) 865 111 | 868 586
multisegur@multisegur.com
www.multisegur.com
Patrocinador de la
Lliga Multisegur Assegurances
Andorra la Vella
Coalició d’Independents
(Cd’I) continuarà funcio-
nant com ha fet fins ara tot
i la mort de la que va ser la
seva principal fundadora,
l’excònsol major d’Andorra
la Vella Rosa Ferrer. Així ho
han explicat fonts de la for-
mació parroquial, que van
indicar que, malgrat la desa-
parició de la que ha estat fins
ara el seu principal referent,
els integrants d’aquesta for-
ça política estan “units” per
seguir treballant. “Això és el
que voldria la Rosa Ferrer”,
van afegir. En aquest sentit,
la intenció és convocar pro-
perament una reunió per
parlar del futur de Cd’I, te-
nint en compte, segons van
apuntar les mateixes fonts,
que “cada cop tenim més
gent que està amb nosaltres,
arran del desencant que s’es-
tà vivint amb Demòcrates
per Andorra”.
Coalició
d’Independents
continuarà com
a partit polític
Redacció
AndorrA lA VellA
El comitè local de Socialdemo-
cràcia i Progrés (SDP) ha emès
un comunicat per denunciar
el caos circulatori provocat pel
moment que s’ha escollit per
fer els treballs de renovació i
embelliment del carrer Santa
Anna, a Escaldes-Engordany.
Segons SDP, abans de realitzar
aquests treballs “calia una plani-
ficació prèvia de la circulació vi-
ària circumscrita al conjunt del
teixit urbà del nucli central de la
parròquia” i lamenta les conse-
qüències negatives que aquesta
manca de previsió està ocasio-
nant als residents i als visitants.
Socialdemocràcia i Progrés
creu que el Comú d’Escaldes-
Engordany hauria d’haver tin-
gut en compte que els mesos de
gener i febrer són de molta aflu-
ència d’esquiadors i més encara
si es té en compte que “la nostra
parròquia acull un gran nombre
d’autobusos de grups turístics”.
Les retencions que s’origi-
nen a la part alta de les avin-
gudes Carlemany i Copríncep
de Gaulle acaben col·lapsant el
trànsit de tota la zona, malgrat
els esforços dels agents de cir-
culació, constata SDP; ara bé,
el que més els preocupa, “més
enllà de la manca de planificació
organitzativa, és la manca de
planificació futura” perquè lla-
vors els diners que s’han inver-
tit en la millora del carrer Santa
Anna “no serviran de gran cosa”.
Per aquest motiu, considera pri-
oritaris la revisió i la racionalit-
zació dels sentits de la circulació
al centre urbà de la parròquia
escaldenca. Igualment, conside-
ra poc realista pretendre que la
major part del trànsit d’accés a
Escaldes-Engordany i les Valls
del Nord sigui pel carrer de la
Unió perquè llavors es creua una
artèria d’ús preferent per als vi-
anants, l’avinguda Carlemany.
SDP qualifica de “totalment ir-
racional”, a més, que el carrer de
la Unió i el carrer Valira siguin
les úniques vies en què es pu-
gui fer el gir a l’esquerra, per-
què això comporta retencions.
Finalment, reclama que, abans
d’invertir en l’embelliment, “es
revisi amb profunditat el con-
junt de la mobilitat de la nostra
parròquia”.
SDP denuncia el “caos circulatori”
al nucli urbà d’Escaldes-Engordany
Considera que el col·lapse del trànsit és a causa d‘una manca de planificació del Comú
Urbanisme
Redacció
AndorrA lA VellA
Les retencions s’originen a la part alta de l’avinguda Carlemany.
JonAthAn gil
SdP reclama que
el Comú revisi en
conjunt la mobilitat
a la parròquia

publicitat14 Dimecres, 14 De febrer Del 2018

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El Comú de la Massana ofereix
durant tota la setmana diverses
propostes artístiques i lúdiques
per a nens i joves, a banda dels
Tallers de Carnaval, que s’orga-
nitzen a l’Esplai per donar co-
bertura a les famílies durant les
vacances escolars. Ahir al matí
es va fer un taller de manualitats
a la Capsa. Els infants s’ho van
passar molt bé confeccionant
una divertida corbata. La ves-
sant més creativa tornarà dijous,
amb el Taller de disfresses senyor
Pessigolles, a les sis de la tarda,
a la Biblioteca Comunal Antoni
Morell.
Pel que fa al públic juvenil, el
Punt 400 també ha organitzat
diferents propostes per a nois
i noies a partir de 12 anys. Les
activitats programades són una
sortida al Palau de Gel, que es va
ferahir;untallerdemanualitats,
Cor de slime, que té lloc avui i una
master class de freestyle i Snow,
a Arinsal, que es farà el dijous,
15 de febrer. L’oferta es tancarà
amb una festa de Carnaval, amb
maquillatge artístic i de fantasia
inclòs, al Punt 400, el divendres
16 de febrer.
Les propostes per celebrar el
Carnaval van començar el dijous,
8 de febrer, amb el Carnestoltes
amb els padrins. Divendres, 9 de
febrer, va ser el torn de la gran
rua infantil, en què van parti-
cipar més de 800 infants de les
escoles andorrana i francesa i el
Col·legi Internacional dels Piri-
neus. Diumenge 11 va tenir lloc
el concurs infantil de disfresses.
D’altra banda, els treballs per
remodelar els espais de la Biblio-
teca Comunal Antoni Morell van
començar ahir, amb la finalitat
de guanyar capacitat d’emma-
gatzematge. Aquestes obres, que
duraran tota la setmana, ocasio-
nen les molèsties pròpies de les
obres. No obstant, la biblioteca
manté les portes obertes per a
aquells que vulguin utilitzar el
servei de préstec.
El Comú massanenc organitza
activitats durant les vacances
Joventut
Redacció
andorra la vella
Una de cada vuit dones tindrà
un càncer de mama al llarg de
la seva vida. La incidència a An-
dorra de la malaltia correspon
a la mitjana mundial, ja que
el tumor de pit és el que més
afecta les dones. En el període
comprès entre el desembre del
2016 i el novembre del 2017,
23 persones van ser ateses en
una primera consulta per càn-
cer de mama a la unitat d’On-
cologia del SAAS. L’Associació
andorrana contra el càncer
(Assandca) ajuda les persones
que pateixen qualsevol tipus
de càncer, tot i que, tal com ha
reconegut el president de l’en-
titat, Josep Saravia, les dones
són les que més demanen un
cop de mà, i el càncer de mama
és el primer en el sexe femení.
Per ajudar a la recerca per
combatre el càncer de mama,
des de fa quatre anys a Lleida
s’organitza el concert Mama-
pop, que l’any passat també es
va celebrar a Andorra. L’orga-
nització de Mamapop va pre-
sentar ahir la segona edició del
concert al Principat, que tindrà
lloc el 10 de març al Centre de
Congressos d’Andorra la Vella.
La recaptació es destinarà a
Assandca, que l’any passat va
invertir els 5.000 euros obtin-
guts de l’espectacle solidari a
subvencionar dos mesos i mig
de transport sanitari a les per-
sones que necessitaven rebre
un tractament oncològic fora
d’Andorra, ja que el SAAS no
disposa de servei de radioterà-
pia. La primera edició va tenir
molt d’èxit i s’espera tornar a
omplir l’aforament del Centre
de Congressos. Les entrades, a
20 euros, es poden comprar al
web www.mamapopandorra.org.
El tema d’enguany del Mama-
pop Andorra serà Hollywood.
Una trentena de músics, dos
cantants i un grup de ball pu-
jaran a l’escenari per inter-
pretar cançons mítiques del
cinema nord-americà, de pel-
lícules com El guardaespatlles,
Moulin Rouge, Pretty Woman o
Flashdance. El director musical
del concert, Antoni Tolmos,
va subratllar que tot i ser un
espectacle benèfic és de “qua-
litat”.
PRojectes d’AssAndcA
Saravia va recordar que el prin-
cipal projecte d’Assandca és
el finançament del transport
sanitari, ja que “encara hi ha
molta gent amb problemes
econòmics”. També ofereix un
servei de psicooncologia, que
no és gratuït, ja que el SAAS
no disposa de cap professional
d’aquestes característiques.
Igualment, posa al servei dels
afectats de càncer activitats es-
portives i de ioga. L’associació
també facilita pisos tutelats a
Barcelona perquè les persones
que han de desplaçar-se per
rebre radioteràpia s’hi puguin
estar. En aquest sentit, s’està
a l’espera que es reguli el dret
dels familiars en l’acompanya-
ment dels malalts.
L’espectacle ‘Mamapop’ tornarà
a recaptar fons a favor d’Assandca
L’any passat el SAAS va atendre 23 dones en una primera consulta sobre el càncer de mama
entitats
Presentació de la segona edició del concert ‘Mamapop Andorra’.
agències
Agències
andorra la vella
el concert tindrà lloc
el 10 de març al
centre de congressos
d’andorra la vella
‘el robatori de les olles’ tanca
el carnaval a la capital
el tradicional robatori de les olles, recuperat ara fa cinc anys,
va posar punt final ahir al Carnaval a la capital. Una trentena de
persones de l’esbart dansaire d’andorra la vella van recordar
quan, a mitjans del segle XX, el jovent aprofitava la disbauxa de
carnaval per entrar a les cases a robar el menjar que estaven
fent les padrines a les olles, i ho feien de manera ordenada,
tots agafats de les mans i vestits de consellers generals.
agències
Tradicions

Pirineus
La comissió de convivència de la
Seu d’Urgell i comarca, formada
per la comunitat educativa i so-
cial del territori, ha acordat crear
un pla estratègic comarcal per a
la convivència escolar a l’Alt Ur-
gell, que té com a objectiu princi-
pal teixir les actuacions necessà-
ries per abordar aquesta qüestió.
El primer pas que es farà durant
aquest curs és l’elaboració d’una
diagnosi de necessitats d’infants,
adolescents, docents, famílies i
altres professionals respecte de
l’assetjament escolar a la Seu i
comarca. Albert Batalla, alcalde
de la Seu, ha manifestat que “la
comissió va néixer arran d’una
petició formulada pel Consell
Municipal d’Adolescents sobre
l’estudi de diferents aspectes que
preocupaven aquest col·lectiu i,
molt especialment, el tema de
l’assetjament escolar.
És a partir d’aquesta petició
que s’engega un treball en xarxa
entre diverses institucions i pro-
fessionals per traçar una estra-
tègia transversal que ajudi en la
prevenció i la resolució d’aquest
fenomen”. La comissió de convi-
vència també té programades un
seguit d’actuacions complemen-
tàries, com una formació adre-
çada als docents; l’organització
d’un grup de discussió i sessions
de formació a professionals fora
de l’àmbit educatiu que també
treballen amb infants i ado-
lescents; la creació d’una taula
rodona formada per diferents
professionals; i l’elaboració de
qüestionaris virtuals.
Pel que fa a la formació a do-
cents respecte de l’assetjament
escolar, se n’ha realitzat ja una
durant el primer trimestre de
l’actual curs en què han partici-
pat més de 30 persones.
L’Alt Urgell disposarà d’un pla
contra l’assetjament escolar
Educació
Redacció
la sEu d’urgEll
El RACC ha tornat a suspendre
la senyalització de les carrete-
res per arribar als hospitals del
Pirineu, una situació que ja va
detectar en una primera avalu-
ació feta fa cinc anys i que des
d’aleshores pràcticament no ha
millorat. La senyalització de les
estacions d’esquí i dels parcs na-
turals ha registrat una lleugera
millora des del 2012, mentre que
els nuclis urbans pirinencs són
les destinacions més ben senya-
litzades, tal com revela la segona
auditoria de senyalització al Piri-
neu efectuada pel RACC el 2017.
També hi ha millores pel que
fa a la continuïtat de la senya-
lització, tot i que en gairebé la
meitat dels casos analitzats l’es-
tudi constata que es comença
a senyalitzar molt a prop de la
destinació final i no s’efectua un
seguiment de recorregut a cada
encreuament. La visibilitat i el
manteniment dels senyals d’ori-
entació són els aspectes que ob-
tenen millor puntuació i aquest
darrer és el que registra una
millora més considerable respec-
te al 2012. El RACC ha analitzat
per segon cop la senyalització
que hi ha per arribar a 23 des-
tinacions d’especial interès del
Pirineu de Lleida i de Girona. Per
fer-ho, ha recorregut 81 itine-
raris diferents des d’una trente-
na d’orígens que sumen més de
4.600 quilòmetres de carreteres.
Entre les destinacions estudia-
des hi ha els principals nuclis ur-
bans, hospitals i punts d’interès
turístic, com són les estacions
d’esquí i els parcs naturals. Els
resultats, que se centren en qua-
tre criteris (continuïtat, com-
prensió, visibilitat i manteni-
ment dels senyals d’orientació)
s’han comparat amb els que es
van obtenir en la primera edició
d’aquesta auditoria, elaborada
l’any 2012.
Així, aquesta segona audito-
ria posa en relleu que la senya-
lització d’orientació per arribar a
diferents destinacions d’interès
del Pirineu pràcticament no ha
millorat en el darrers cinc anys;
en concret obté 65 punts sobre
100, només cinc punts més que
els assolits en el primer estudi
del 2012 (60 punts). En aquest
sentit, des del RACC consideren
que el resultat general de l’audi-
toria “és acceptable, però encara
té un ampli marge de millora”,
segons el director de la Fundació
RACC, Lluís Puerto.
Tot i que el RACC ja ho va
detectar el 2012, el nou estudi
torna a suspendre les indicaci-
ons per arribar als hospitals pi-
rinencs (42,4 punts sobre 100),
segons va remarcar Puerto.
Els hospitals de Puigcerdà (29
punts) i Campdevànol (30) es
troben a la cua de les 23 destina-
cions estudiades, amb uns resul-
tats “del tot insuficients” tenint
en compte que són serveis de
primera necessitat per als usu-
aris. L’Hospital de la Seu d’Ur-
gell aconsegueix un aprovat just
(52,5), mentre que el de Viella
arriba als 58 punts.
La senyalització de les esta-
cions d’esquí (61,5 punts sobre
100) i dels parcs naturals (66,4)
registren una lleugera millo-
ra, especialment pels resultats
obtinguts per Boí Taüll (65,5) i
Port Ainé (69,1) , d’una banda,
i pel Parc Natural del Cadí-Moi-
xeró (70), de l’altra. Per contra,
Vallter 2000 (65,3) i Baqueira
Beret (63) empitjoren lleugera-
ment, tot i que l’estació d’esquí
més mal senyalitzada segueix
sent Vall de Núria (55 punts).
Per la seva banda, les capitals de
comarca i els accessos a Barcelo-
na són les destinacions més ben
senyalitzades.
Suspèn la senyalització de les vies
per arribar als hospitals del Pirineu
Un estudi del RACC posa de manifest que la situació pràcticament no ha millorat en els últims cinc anys
Carreteres
Agències
llEida
Els responsables del RACC van presentar ahir l’auditoria de senyalització.
agènCiEs
la senyalització de
les estacions i dels
parcs registra una
lleugera millora
L’alcalde de la Seu d’Urgell,
Albert Batalla, va rebre la vi-
sita del cap d’Oncologia de
l’Hospital Infantil Sur de San-
tiago de Cuba (Cuba), el doc-
tor Manuel Verdezia Jarque,
acompanyat pel president de
la Federació de Penyes de Po-
nent Nord i Andorra i mem-
bre del Consell de Solidaritat
del Departament de Penyes
del FC Barcelona, l’urgellenc
Pere Mentruit, per agrair la
col·laboració solidària que des
de fa 12 anys porten a terme
amb l’ONG cubana Cruzada
por la Alegría el Consell Mu-
nicipal de Solidaritat de la Seu
d’Urgell i la Penya Barcelonis-
ta Urgellenca. La Seu d’Urgell,
mitjançant ambdues entitats
urgellenques, aporten a l’ONG
cubana recursos adreçats al
Departament d’Oncologia
d’aquest hospital infantil de
Santiago de Cuba: material
quirúrgic i sanitari, aparells
mèdics, així com jocs didàc-
tics per als nens i adolescents
que es troben ingressats per
ser tractats de càncer. A més a
més, la Fundació del FC Barce-
lona també aporta recursos a
aquesta ONG cubana.
Cruzada por la Alegría
agraeix l’ajuda de la Seu
solidaritat
Redacció
la sEu d’urgEll

Cultura
Oportú o oportunista?
Ho veig més aviat com una
derivada d’Els ambaixadors, que
va sortir d’una forma absoluta-
ment espontània en un moment
en què era del tot impensable el
que està passant a Catalunya.
Però sí que crec que en l’ambi-
ent floten coses i que l’escriptor
les pesca de forma més intuïtiva
que conscient. I pensa que El sin-
dicat... la vaig començar fa dos
anys. En tot cas, més oportú que
oportunista.
Per què la literatura catalana
ha sigut tan poc pròdiga en
ucronies?
No sé si amb més o menys
proporció que en d’altres litera-
tures, però n’hi ha unes quantes.
Tirant lo Blanc no deixa de ser
una ucronia en què els musul-
mans ataquen Anglaterra, cosa
que no van fer mai. I tenim El 30
d’abril, de Joan Oliver; Paraules
d’Opòton el Vell, de Tísner; Els
germansdelsud, de López Bofill...
Li ha sortit un Fatherland a
la catalana, amb la diferèn-
cia que Harris especula amb
una victòria de Hitler –els
dolents– i vostè, amb una
victòria catalana –els bons,
naturalment?
No ben bé. Fatherland m’en-
tusiasma, però la vaig llegir fa
molt de temps i voluntàriament
no l’he volguda repescar. He in-
tentat blindar-me, mantenir-me
al marge de bones influències.
Anem al 1975: Tísner el fa
director de l’Oficina d’infor-
mació i intel·ligència de la
República Catalana. Home-
natge a Opòton, doncs?
I tant. I m’agrada pensar que
li hauria agradat. El vaig arribar
a tractar breument, però d’una
manera molt intensa, i era un
personatge absolutament fasci-
nant. I la seva obra memorialís-
tica –els quatre volums de Viure
i veure– és fonamental, sensaci-
onal.
Quina dèria els ha entrat ara
a pelar el dictador, ni que si-
gui literàriament i quan ja
no s’hi juguen exactament
res. I ho dic per Joan-Lluís
Lluís i Josocaquellquevama-
tar Franco, últim premi Sant
Jordi. Casualitat?
L’atemptat és un episodi col-
lateral d’Els ambaixadors que a El
sindicat... adquireix entitat prò-
pia. Més que casualitat és una
temptació, aquesta voluntat una
mica insana de pretendre corre-
gir la història. Dit això, dubto
haver sigut el primer a matar
Franco.
Però sí que serà el primer a
matar-lo dues vegades, sos-
pito.
Segurament.
Joan-Lluís Lluís diu que va
ser per a ell una experiència
orgàsmica. I per a vostè?
No deixa de ser un homenat-
ge i una reflexió sobre la vida
que podria haver dut el meu
pare si la història hagués sigut
diferent: havia sigut d’Unió De-
mocràtica, va fer la guerra, va
passar pel camp d’Argelers i va
acabar al penal de Burgos... Fins
que va poder tornar, establir-se i
formar una família. Però tota la
seva vida va estar marcada per
la guerra i el franquisme. Era un
persona que, com tantes altres,
hauria florit d’una altra manera
si no hi hagués hagut Franco. El
meu Farràs té moltes coses se-
ves.
Josep Pla, peça clau del com-
plot d’Els ambaixadors, té
aquí un cameo com a corres-
ponsal de L’Anvantguarda
[sic] a Londres. Li ha tunejat
la biografia per redimir-lo?
Pla se l’ha venut sempre amb
aquest vernís dretà, filofran-
quista. Però estic segur que el
personatge real era molt més
complex, amb les seves contra-
diccions i febleses. Un monstre
de la literatura com ell no té per
què ser personatge d’un sol traç.
En un altre entorn i en unes al-
tres circumstàncies, probable-
ment hauria fet coses totalment
diferents.
Al suposat funeral de Jú-
lia Cabestany, la superior
de Farràs al Servei d’Intel-
ligència Militar que el 1936
li ordena liquidar Franco,
cobreixen el fèretre amb una
bandera: senyera o estelada?
Senyera, sens dubte.
Atenció: el seu 1975 la Gene-
ralitat té un president Ardia-
ca de filiació comunista. Del
PSUC?
Com a mínim, prosoviètic.
L’ERC del “pobre Heribert
Barrera”, està arraconada al
Govern del president Ardi-
aca, diu. Però el cert és que
ERC emergeix com el partit
garant de les essències cata-
lanes. Casualitat?
És més factible un govern de
coalició entre ERC i el PSUC que
no entre el PSUC i la Lliga. Té
una certa coherència.
Entre l’escassa presència
andorrana a El sindicat...,
destaca un altre cameo fu-
gaç, aquest dels coprínceps:
Leclerc i Mas. Homenatges
onomàstics?
Així és: Leclerc, pel general al
comandament de la Nueve, la
companyia blindada que va alli-
berar París; i Mas, per mossèn
“Quan mato Franco penso en la vida
que el meu pare hauria dut sense ell”
Avui arriba a les llibreries El sindicat de l’oblit, segona entrega d’aque-
lla ucronia que va arrencar el 2014 amb Els ambaixadors i que dibui-
xava una República Catalana independent des dels Fets d’Octubre del
1934. L’heroi torna a ser Esteve Farràs, que el 1949 va salvar Barcelo-
na d’un atac atòmic, i que ara, el 1975 i ja jubilat, és reclamat perquè
peli per segona vegada Franco. El dictador, sí. Més oportú, impossible.
Albert Villaró, escriptor
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Pelar el dictador és
fruit de la pretensió
una mica insana de
corregir la història
Fa dos anys era
impensable que les
coses a Catalunya
anessin així
màximus

cultura18 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
Josep Mas, professor meu de
llatí i anglès.
Això que els diaris de la Re-
pública Catalana siguin
L’Avantguarda i El Correu
Català, sona quasi, quasi, a
paròdia.
Doncs no ho és en absolut.
Diu que les novel·les de Boix
les escriu sense guió, i sense
saber on el durà, tot plegat.
Aquesta, també?
També. Com Els ambaixadors.
M’avorreix mortalment, això
dels guions. Ni apunts. Res. A
raig.
És veritat que Franco era sis-
có o cliptòrdic? Que li faltava
un testicle, vaja...
Es diu. I també a Hitler. És
plausible en un soldat que ha
lluitat a primera línia. Però tam-
poc no em preocupa excessiva-
ment que sigui o no cert.
El to desenganyat, crepus-
cular i existencial del perso-
natge d‘Esteve Farràs, l’em-
parenta amb l’Smiley de Le
Carré?
M’agradaria dir que sí, perquè
Le Carré m’entusiasma. Però no
n’estic gens segur. Pensa que el
protagonista és un senyor de
60 anys, i malalt, que sobreviu
en un món que no sap cap on
va... És inevitable que el to sigui
–com dius– crepuscular.
“Què fan els exiliats? La
seva vida és un tango. Be-
uen còctels abans de dinar.
Beuen còctels després de di-
nar i abans d’anar a dormir.
Viuen d’hotel perquè tenir
una adreça fixa significaria
admetre la derrota final”. Ho
diu per la cort romana d’Al-
fons XIII, o és un missatge
subliminal per als exiliats de
Brussel·les, si mai l’arriben a
llegir?
Quan vaig escriure la novel·la
no hi havia la més mínima possi-
bilitat que les coses a Catalunya
anessin així. Però la vida de l’exili
és molt precària, res a veure amb
l’emigrant, que arriba a un país
nou disposat a plantar les arrels;
l’exiliat sempre té un ull al país
d’on ve.
Tots els espanyols que ense-
nyen la poteta per El sindi-
cat... són rucs com esparde-
nyes. No se li nota una mica
el llautó?
Això també m’ho havien dit
d’Els ambaixadors i no és ben
bé veritat. És una novel·la. Una
broma, en definitiva. En aquest
futur alternatiu Espanya i la
República Catalana era dues so-
cietats encapsulades. Pensa que
els xavals de la cèl·lula que en-
trevista Farràs no han trepitjat
mai Madrid. Com si fos un altre
planeta.
Laaudienciareal, la pel·lícula
porno en què Alfons XIII fa
de voyeur i que mossèn Far-
ràs li porta a Roma: inspira-
da en un episodi reial, i tam-
bé real?
És cosa sabuda que el rei Al-
fons va ordenar als germans Du-
eñas de rodar algunes pel·lícules
de gènere. Es conserven avui a
la Filmoteca de València, restau-
rades i tot. Imaginar-me’l ell de
voyeur és una cargolada més.
Franco el pela el 18 de juliol
del 1936. Figura que ja és la
mala bèstia de dictador fei-
xista i repressor que conei-
xem. Però el Franco històric
no era tot això, encara, el 18
de juliol del 1936.
Per això faig que ja porti al
càrrec des del cop del 1934, amb
les seves purgues, la seva Guerra
de Ponent i la seva repressió.
Ridiculitzant-lo com el ri-
diculitza –que si era siscló,
que si somiava amb Celia
Gámez–, convertint en un
pobre home el gran enemic
de la República Catalana, no
empetiteix la lluita nacional?
El pitjor sàtrapa és al final un
pobre home, amb les seves fe-
bleses i els seus aspectes risibles.
No crec que l’hagi humanitzat
en excés, sinó que n’aporto una
altra perspectiva que al final
l’enriqueix, em sembla.
L’Operació Siscló, tal com
l’explica mossèn Farràs, va
sortir bé de miracle, i només
perquè els espanyols eren
dolentíssims, i molt justets.
Més que els catalans, encara.
La gràcia de la ficció és que
pots fer que passi l’impensable.
Amb una certa coherència i una
versemblança mínima, és clar.
Espero haver-ho aconseguit.
Farràs descobreix als seus
anys de seminarista les pin-
tures murals d’Estamariu.
Què més de seu li ha prestat?
Té molt més del meu pare que
de jo. Però un personatge està
construït amb vivències pròpies,
prestades i imaginades. Es tracta
d’anar-ho masegant tot per do-
tar-lo de vida.
També li ha prestat la seva
dèria irlandesa. D’on li ve, a
vostè?
Irlanda és el meu refugi espi-
ritual. M’hi retiro uns dies l’any
a escriure. Hi tinc grans amics.
M’entusiasma el país.
De quina Irlanda parlem?
L’Ulster republicà, el nord no
britànic: Donegal, per concretar.
Coprínceps de banda, només
l’Atlètic Santa Coloma ense-
nya la poteta en nom d’An-
dorra. Els fa jugar una estu-
penda Lliga Ibèrica. Poqueta
cosa andorrana.
Més hauria sigut forçar mas-
sa.
Farràs té 61 anys i una ex-
pectativa de vida més aviat
breu. I com que som al 1975,
no és previsible que arribi a
conèixer un Andreu Boix nen
encara. S’haurien dut bé?
Segur que sí perquè tenen al-
guna cosa en comú. No són ben
bé perdedors, però compartei-
xen la sensació que de vegades la
responsabilitat els va una mica
gran, que els ha caigut un pes a
les espatlles que intenten portar
dignament, però que els fa anar
una mica geperuts.
Tampoc no coincideix amb el
Palanca. I això que viu a Cal
Mostatxo de Tor.
Però sí amb el Sansa, ni que
sigui brevíssimament. Era esti-
rar un fil que no m’interessava.
Lorca: el converteix en un
figurón de l’exili que retorna
a l’Espanya del 1975. I fins i
tot li fa recitar uns versos.
Apòcrifs, m’imagino?
Totalment.
I què tal, això de posar-se en
la pell del poeta?
Moltíssima responsabilitat.
Vaig dubtar, però al final m’hi
vaig llançar, què coi. I crec que
sonen prou lorquians: “A la som-
bra del avión/ de la luna ser el
mar”.
No he humanitzat
Franco; n’aporto una
altra perspectiva que
l’enriqueix, crec
Boix i Farràs
comparteixen el pes
d’una responsabilitat
que els va gran gran
El Govern i la Fundació Crèdit
Andorrà, patrons de la Funda-
ció ONCA, inicien una nova edi-
ció del projecte educatiu que té
com a objectiu formar els més
petits en el món musical i fer
viure la música en família. L’edi-
ció del 2018 està formada per
cinc concerts repartits durant
tot l’any, el primer dels quals és
A cau d’orella, que tindrà lloc el
24 de febrer al Teatre Comunal
de la capital i a càrrec de la Cia
Com Sona. El 14 d’abril serà el
torn d’El flautista d’Hamelín, a
càrrec de Maquineta Producci-
ons, de nou al Comunal, mentre
que les tres funcions següents
tindran lloc al Prat del Roure
escaldenc. Percussió de butxaca
presentarà Desconcert el 12 de
maig, i el 29 de setembre serà el
torn d’El bosc màgic d’en Floc, de
Concerts per a nadons. El pro-
grama del curs finalitzarà amb
el divulgador David Puertas i el
conte Des d’aquell dia les trompes
són recargolades, que tindrà lloc
el 10 de novembre.
En el primer concert famili-
ar, A cau d’orella, la música ac-
tua com a eix vertebrador de
l’espectacle, amb una posada en
escena molt cuidada i moments
que són de gran impacte estètic,
amb reminiscències dels anys
1920-1930 i del món del jazz,
accentuades en el vestuari de
l’obra i en les sonoritats, amb
escapades en l’estètica surrea-
lista i també hippy. A El flautista
d’Hamelín, la reglamentària pla-
ga de rates anomenades Silenci
arriben en un poble que, de cop
i volta, es queda sense música.
L’alcalde d’Hamelín contacta el
flautista del títol, capaç d’en-
cantar qualsevol ànima amb la
seva flauta travessera.
Les entrades del primer es-
pectacle del curs ja estan dispo-
nibles a www.onca.ad.
‘A cau d’orella’ obre el 24 de
febrer el cicle familiars de l’ONCA
Música
Agències
aNdorra la vella
‘A cau d’orella’, el 24 de febrer al Comunal.
FuNdació oNca
Khatia Buniatishvili s’estrena al
Centre de Congressos
Khatia Buniatishvili va desfilar ahir pel Centre de Congressos
en la segona vetllada de la Temporada de Música i dansa de
la capital, que patrocina MoraBanc. la pianista francesa va
consagrar la primera part a la sonata número 3 de Brahms,
i a la represa va atacar una transcripció d’El Trencanous, de
Txaikovski, i la Rapsòdia espanyola, de liszt. la pròxima cita
de la Temporada serà el 4 de març, amb els virtuosos de la
Filharmònica de Berlín.
joNaThaN gil
Temporada de Música i dansa

Esports
El Top-30 són les medalles,
i les dues primeres van arri-
bar a l’estrena de l’esquí alpí de
la delegació andorrana. Joan
Verdú va aconseguir la 27a po-
sició i Marc Oliveras, la 29a, a
la combinada alpina dels Jocs
Olímpics d’hivern de Pyeongc-
hang (Corea del Sud). El primer
dels andorrans, que va competir
amb el dorsal 38, va tancar la
baixada a la prova de descens en
la posició 36, després de come-
tre alguna errada, reconeguda
per ell mateix, que un cop va fi-
nalitzar el descens va donar un
cop de pal a la neu en senyal de
ràbia. Verdú va acabar a 3,77 s
de l’alemany Thomas Dressen.
Una vegada van arribar la resta
d’esquiadors, Verdú va ocupar la
50a posició del descens. Això sí,
Oliveras va ser el millor andorrà
en el descens. Va sortir amb el
dorsal 51 i es va situar en 31è
lloc, a 2,43 s de l’alemany.
En la prova de l’eslàlom,
Verdú va guanyar posicions i va
pujar fins a la 27a posició. Olive-
ras, per la seva banda, amb mo-
lèsties al canell després de rebre
un cop als entrenaments de des-
cens, va finalitzar en 29è lloc. El
Top-30 era l’objectiu i tots dos el
van complir. “La valoració és po-
sitiva, ja que s’ha assolit el Top-
30 amb els dos esquiadors. Sigui
com sigui no negaré que ens
ha quedat un regust agredolç,
perquè podíem haver fet un
resultat més bo. Al final estem
contents perquè ens mantenim
en els objectius marcats sense
treure el millor de nosaltres”, va
assegurar el director tècnic de
la Federació Andorrana d’Esquí
(FAE), Carles Visa, que va lloar
Oliveras, l’aposta de la FAE, en
detriment de Carmina Pallàs.
“Crec que l’aposta de portar-los
als Jocs ens ha sortit bé. I no ho
dic només pel gran resultat que
ha fet el Marc, a qui felicito, sinó
per la competitivitat generada
entre els dos, que ens ha permès
col·locar-los en el Top-30 d’uns
Jocs”, va sentenciar Visa.
Verdú va ser força crític
amb la seva actuació en la prova
de descens. “La pista era fàcil i
he comès algun error per ar-
riscar-me una mica, fet que ha
provocat que perdés velocitat,
i aquí el mínim error es paga
car. He quedat molt lluny”. De
l’eslàlom, n’estava un xic més
content: “He fet una mànega
correcta i he pogut remuntar de
la 50a posició fins a la 27a. Ara
he d’aprendre de les errades del
descens perquè no tornin a pas-
sar demà”.
Oliveras va fer aquesta anà-
lisi després del seu sorprenent
resultat, que va dedicar a la seva
mare un cop va acabar l’eslà-
lom: “He fet una bona mànega
de descens. Més intel·ligent que
en els entrenaments en algunes
línies, i això m’ha ajudat a man-
tenir la velocitat. Acabo 31è i
per poc no soc 30è. A l’eslàlom
era complicat, amb la pista dura
i bastant gelada, i he intentat
defensar-me tan bé com he po-
gut. Sortia amb una mica de mal
al canell i ho he notat mentre
baixava. Al final he acabat 29è i
estic content d’estar entre els 30
millors. Ara toca esperar que els
propers dies vagin més bé”. La
següent prova dels dos esquia-
dors serà el descens la matinada
d’avui a demà, a les tres.
La victòria va ser per a l’aus-
tríac Marcel Hirscher, que es
penja la seva primera medalla
olímpica; després de guanyar 55
proves de Copa del Món i sis glo-
bus de cristall –a prop del setè–
només li quedava per guanyar
un metall als Jocs. Hirscher va
fer un temps de 2 min 6,52 s. A
només 0,23 s va acabar el fran-
cès Alexis Pinturault, i el seu
compatriota Victor Muffat-
Jeandet, tercer, a 1,02 s. Per la
seva banda, Verdú, a 6,02 s de
l’or olímpic, i Oliveras, a 8,12 s.
Les primeres medalles, en for-
ma de Top-30, ja han arribat a la
delegació andorrana.
Dos esquiadors entre els 30 millors
Joan Verdú aconsegueix la 27a posició i Marc Oliveras acaba 29è a la combinada alpina dels Jocs Olímpics
Olimpisme
Redacció
andOrra la Vella
Joan Verdú va ser el millor andorrà a la combinada alpina dels Jocs Olímpics d’hivern a Pyeongchang, en què va acabar 27è.
alain grOsclaude / agence zOOm
1. marcel Hirscher (Àustria)
... 2 min 6,52 s
2. alexis Pinturault (França)
... a 0,23 s
3. muffat-Jeandet (França)
... a 1,02 s
27. Joan Verdú (Andorra)
... a 6,02 s
29. Marc Oliveras (Andorra)
... a 8, 12 s
ClassifiCaCió Combinada alpina
lluís
marín, amb
“sensacions
correctes”
Optimisme. lluís marín,
surfista de neu de la
Fae, va fer els primers
entrenaments a la pista
en què es disputarà la
prova d’snowboardercross
la matinada d’avui a demà
(a les tres, la qualificació
i, a partir de dos quarts
de sis, les finals). “Els
entrenaments han estat
molt divertits. Feia dies
que no em divertia tant en
una pista i també feia dies
que no fèiem una pista
tan llarga. això s’agraeix
molt. He tingut sensacions
correctes, ja que era
bastant complicat perquè
feia molt de vent i anava
d’un costat a l’altre. això
ha complicat moltíssim les
recepcions. Possiblement
hi hagi canvis en aquestes
seccions perquè són molt
agressives, piquen molt,
volem bastant lluny i és
agressiu per a l’esquena,
però bé...”, comenta marín,
que avui tindrà un nou
entrenament. “La intenció
es estudiar bé la situació
i intentar concretar més el
que volem que surti el dia
de les finals”, diu el surfista
de neu. l’únic que espera
marín és que no faci tant de
vent a l’hora de disputar la
qualificació.
Lluís Marín, preparat per a la prova.
agence zOOm
Carles Visa Joan Verdú
ens ha quedat un
gust agredolç perquè
ho podíem haver
fet millor
ara he d’aprendre
dels errors que he fet
en el descens per no
repetir-los demà
Marc Oliveras
estic content per
estar entre els 30
millors d’uns Jocs
Olímpics

esports20 Dimecres, 14 De febrer Del 2018
Gimnàstica artística
El Club Artística Serradells va
aconseguir bons resultats a la
competició departamental,
que es va disputar a Pamiers
(França). En Federal A (10-13
anys), Lucia González, Ona
Betrian, Emma Ledesma, Fio-
na Pou i Mar van quedar en la
primera posició de set equips
participants. En aquesta ca-
tegoria van quedar cinquenes
Èlia Pascuet, Júlia Noguer,
Clara Pascual i Júlia Vilanova.
Bons resultats
del Serradells
BTT
Guy Díaz, pilot del BTT Team
Viladomat, va finalitzar en
sisena posició a la primera
prova de cross country (XCO)
del circuit català, que es va
disputar a Igualada i que és
puntuable per a l’Open de
Barcelona. Díaz va trencar
la cadena a 200 metres de
la meta i es va quedar, final-
ment, lluny del podi. En júni-
or, Kilian Folguera va acabar
cinquè.
Guy Díaz, sisè
a Igualada
Esquí alpí
Albert Pérez, esquiador de
l’equip B de la Federació An-
dorrana d’Esquí (FAE), va
finalitzar en 23a posició al se-
gon gegant dels Nacionals Jú-
niors de França, que es dispu-
ten a Font Romeu. Pérez va fer
un temps d’1 min 45,78 s, a
3,17 s del primer classificat, el
francèsPacoRassat.QuimRo-
dríguez va ser 26è; Pol Suárez,
32è; Albert Torres, 42è; i Xavi
Cornella, 44è.
Pérez, 23è a
Font Romeu
Futbol
L’Atlètic Club Escaldes va supe-
rar per 3 a 2 el CE Carroi, el líder
de la Lliga Biosphere, en un par-
tit que corresponia a la jornada
12. Els escaldencs es van avan-
çar amb un gol de Sergi Suárez,
però João Pedro va empatar. Un
gol de Sergi Cortés i un altre de
Miguel Silva van situar el 3 a 1, i
João Pedro va maquillar el mar-
cador final. Per la seva banda,
l’UE Santa Coloma B va golejar
0 a 4 l’FC Lusitans B.
L’Atlètic Escaldes
venç el líder
Andrés Iniesta,
a Soldeu
El capità del Barça, Andrés
Iniesta, passa a Soldeu els
dies de descans que Ernesto
Valverde ha donat als seus
jugadors abans de visitar
l’Eibar i jugar contra el Chelsea
l’anada dels vuitens de final de
la Champions. El migcampista
de Fuentealbilla va penjar a
Instagram una fotografia en
què es veia la pista de l’Avet.
InSTAGrAm
Futbol
Iván del Moral (ECA) i Judith
Lluent (Canmc) es van impo-
sar a la 29a edició Memorial
Manuel Cerqueda d’esquí alpí
per a veterans. Hi van compe-
tir un total de 60 esquiadors.
La prova, patrocinada per
Andbank, es va realitzar a la
pista de l’Esparver, a Soldeu-
el Tarter, i es va competir en
eslàlom gegant. En catego-
ria masculina, la victòria va
ser per a Iván del Moral, amb
43,53 s, seguit de Tomás Mi-
jares (ECAP) i David Rous
(ECAP). En categoria femeni-
na, triomf per a Judith Lluent,
amb 48,43 s, seguida de Me-
ritxell Pifarré (ECOA) i Gabri-
ela Puncernau (Canmc).
Iván del Moral i Judith Lluent,
1rs al Memorial Cerqueda
Esquí alpí
Esports de neu
A punt la primera edició de
la Festa del Nòrdic a la cota
2.000 de Naturlàndia per a
dissabte i diumenge. Dues
proves, una de marxa d’es-
quí de fons i una altra d’es-
quí cròs; i també una biatló
amb proves de tir per grups
i una raquetada popular
engegaran la primera edi-
ció de la cursa del Nòrdic.
“L’important és que aques-
ta primera edició de la Fes-
ta del Nòrdic serveixi per
fer-ne una segona i una ter-
cera... La voluntat és con-
solidar-la i repetir-la cada
any”, va assegurar el conse-
ller d’Esports de Sant Julià
de Lòria, Pere Pràxedes. La
cloenda es farà diumenge a
la plaça de la Germandat,
amb una xocolatada popu-
lar i una arrossada obertes
a tothom. S’espera la parti-
cipació de gent de fora del
país.
La Festa del
Nòrdic ja té
preparada la
primera edició
Redacció
AndorrA lA VEllA
D’incendi en incendi. Així és la
Lliga ACB. Un acord in extremis
entre jugadors i ACB en va apagar
un de nou, però aquesta vegada
es va necessitar la mediació del
Consejo Superior de Deportes
(CSD). No hi haurà vaga –havia
de començar avui– i sí que hi
haurà Copa del Rei a Gran Canà-
ria. L’ABP, sindicat dels jugadors,
desconvoca la vaga després d’ar-
ribar a un acord per la signatura
del conveni col·lectiu, que era el
principal motiu de conflicte.
El punt fort de la discussió en
la negociació era el Fons Social,
ja que l’ACB va acceptar les al-
tres cinc peticions dels jugadors:
apujar un 10% el sou mínim,
augmentar l’oferta qualificada,
restringir els drets de tempteig
a clubs que deguin diners a juga-
dors, millorar el Fons de Garantia
Salarial i el manteniment el Fons
Assistencial.
El Fons Social, la principal
font de finançament del sindi-
cat, està fixat en el conveni en
315.000 euros anuals que sufra-
guen els clubs de l’ACB. L’ABP vo-
lia mantenir-ho igual i l’ACB volia
deixar de pagar-ho en la seva to-
talitatiquehofessinelsjugadors.
Al final es va arribar a aquest
acord: el Fons Social es manté en
315.000 euros anuals durant els
dos primers anys de vigència del
conveni, baixa a 280.000 el tercer
i a 270.000 el quart. A més a més,
l’ABP es compromet a establir
una quota als seus afiliats a partir
del segon any. Cas resolt i la Copa
del Rei es disputarà sense el BC
MoraBanc.
No a la vaga, sí a la Copa del Rei
Un acord in extremis entre jugadors i ACB va apagar el foc amb la mediació del CSD
Bàsquet
Redacció
AndorrA lA VEllA
El CSD, amb José Ramon Lete al capdavant, va evitar la vaga dels jugadors per la Copa.
TwITTEr
la Penya salva
un ‘match-ball’
l’alcaldessa de
Badalona, dolors Sabater,
va desmentir que
l’Ajuntament de Badalona
s’hagi fet enrere amb
l’acord de patrocini que
té amb la Penya, segons
el qual el club verd-i-negre
hauria de cobrar 3,2
milions d’euros, però no
va aclarir els terminis del
pagament dels diners al
club badaloní: “El fet de
saber que la Fiscalia estava
investigant la Fundació va
obligar a revisar l’acord i
va situar l’Ajuntament en
alerta. En cap moment,
però, ens hem qüestionat
el patrocini del Joventut.
El compromís és vigent i
actiu”, va indicar Sabater.
Albert Pérez, 23è a Font Romeu.
FAE

Diari del 14 de febrer del 2018

Diari del 14 de febrer del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Diari del 14 de febrer del 2018

Similar a Diari del 14 de febrer del 2018 (18)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (18)

Diari del 14 de febrer del 2018