Diari del 15 de febrer del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 15 De febrer Del 2018 Núm. 3.497 / ANy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
PEELING QUÍMIC
+
MESOTERÀPIA FACIAL PROFUNDA
200€
vàlid fins al 28/02/2018
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
Estem preparats per a
la telemedicina?
alan ward
Professor
El dret inalienable a
la vida
rossend
areny
Mestre i exconse-
ller lauredià
Un nou reglament permetrà
prevenir millor la legionel·losi
El ministeri de Salut calcula que hi ha un miler d’instal·lacions que s’hauran d’adaptar a la nova normativa
avuI és NOtícIa pàgina 3
bOmbErs
Un incendi calcina un àtic al Pas
aNdOrra pàgina 13
El Govern demanarà en quinze dies l’ingrés
d’andorra al Fons monetari Internacional
aNdOrra pàgina 10
aNdOrra pàgina 7
L’ABA nega que hi
hagi acord pel que fa
als serveis mínims
aNdOrra pàgina 9
El Tribunal de Corts
extradeix l’home serbi
que va robar a l’Art d’Or
EsPOrts pàgina 19
Saviola fitxa per la
secció de futbol sala
de l’FC Encamp

2 Dijous, 15 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa tot rient
rient?
Significa ‘tot deixant passar
el temps distretament’.
Tot rient rient vam veure
sortir el sol.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
El primer pas per fer una pizza italiana són
pizzers italians i un forn de llenya.
Vine al restaurant Itàlia, allà ho trobaràs.
El Pasquale, el Gianluca i el propietari
Corrado, professionals de la pizza.
Us hi esperem!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
130/220
3/5
Pols
Oberts
13/15
28/28
739 600
50-100
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
120/150
3/5
Pols
Oberts
30/30
43/44
878 000
80/170
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
CLARIANES I TEMPERATURES MÉS ALTES
Les restes del front d’ahir encara es faran notar al
llarg de la nit i també a primera hora del matí, amb
algunes febles precipitacions i una cota de neu ele-
vada. A poc a poc, el front s’allunyarà i les clarianes
prendran el relleu a tot el Pirineu. Així, el sol, al sud,
s’acabarà imposant, mentre que, al nord, hi haurà
algunes nuvolades, enganxades a les muntanyes.
Les temperatures pujaran molt en comparació amb
les dels darrers dies. Al matí, el vent del nord-oest,
moderat, serà més fort a mesura que avanci el dia.
Demà, jornada de treva i sense precipitacions en què
les mínimes davallaran i les màximes seran agrada-
bles. Que tinguin un BonDia.
Avui 13
11 7
2
0 0
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
divendres dissAbte
-6/4
-3/7
-1/9
1/12
2/13
-1/12
-2/9
-3/8
-3/6
-5/4
-1/13
-1/9

3Dijous, 15 De febrer Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El ministeri de Salut estima
que al país hi ha més d’un mi-
ler d’instal·lacions de risc de
legionel·losi i que la reglamen-
tació actual, un text del 2002
relatiu a les torres de refrigera-
ció i un del 2012 que afecta els
vasos d’hidromassatge, només
cobreix un 10% del total.
Per això, i amb l’objectiu d’in-
crementar el nivell de protecció
de la salut i contribuir a mini-
mitzar i controlar possibles
impactes davant d’una poten-
cial situació de crisi, el Govern
va aprovar ahir el reglament
pel qual s’estableixen les con-
dicions tecnicosanitàries per
a la prevenció i el control de la
legionel·losi, que complementa
la legislació existent i dota el
país d’un marc de regulació mo-
dern i adaptat als avenços tec-
nològics i científics.
Així ho van explicar ahir el
ministre de Salut, Carles Álva-
rez, i el cap d’àrea de Seguretat
Alimentària i Entorn, Josep
Casals, que van destacar preci-
sament que una de les virtuts
de la nova reglamentació és que
permetrà disposar d’un cens de
les instal·lacions i equipaments
que poden actuar com a poten-
cials focus de proliferació del
bacteri de la legionel·la, ja que
la normativa obliga els titulars
a notificar les instal·lacions.
En aquest sentit, Casals, que
va remarcar que ara totes les
instal·lacions “s’hauran d’adap-
tar a la normativa”, va precisar
que al país hi ha tres torres de
refrigeració, de les quals només
una d’operativa, 81 vasos d’hi-
dromassatge, unes 800 xarxes
d’aigua freda i calenta en edi-
ficis de concurrència pública
(hotels i altres allotjaments tu-
rístics, centres esportius, cen-
tres sanitaris i sociosanitaris i
centres termals, entre d’altres),
així com un centenar d’altres
equipaments, com poden ser
túnels de rentat, nebulitzadors
dels centres comercials, fonts
ornamentals i vehicles especials
de neteja, entre d’altres.
Amb la nova normativa es
crea la figura del “centre o es-
tabliment sensible”, entre els
quals hi hauria l’hospital i altres
centres assistencials sanitaris i
sociosanitaris, així com centres
residencials per a la gent gran i
altres persones vulnerables.
Així mateix, el reglament
que, segons va destacar Casals,
és fruit d’un “ampli procés con-
sultiu amb tots els sectors –pú-
blic i privat– afectats”, obliga a
implementar mesures preventi-
ves i un programa d’autocontrol
a totes les instal·lacions de risc,
a la vegada que fixa els requisits
per al personal que fa el mante-
niment, tractament i control de
les instal·lacions, regula les em-
preses de tractament i control
i els centres formadors, i fixa
uns mínims de condicions per
als laboratoris que fan anàlisi
d’aïllament de legionel·la.
A més, Casals, que va preci-
sar que aquelles instal·lacions
més antigues “si estan ben con-
trolades” no tenen per què can-
viar-se, es va mostrar conven-
çut que amb la nova normativa
s’evitarà també que es produei-
xin situacions de competència
deslleial entre operadors del
mateix sector.
El cap d’àrea de Seguretat
Alimentària i Entorn va expli-
car també que la normativa
preveu “uns terminis d’adapta-
ció raonables” perquè les parts
afectades disposin del “temps
suficient” per adequar-se a “allò
previst a la norma que els és
d’aplicació”. Així, els titulars
d’instal·lacions tindran un any
per notificar-ne l’existència. Els
centres o establiments sensi-
bles tindran dos anys per dispo-
sar i aplicar el pla de prevenció i
control de la legionel·la en totes
les instal·lacions i equipaments
de risc, mentre que els altres
centres o establiments d’ús col-
lectiu disposaran de tres anys
per adequar-se al reglament.
Les empreses de serveis de
manteniment i control, les de
formació i els laboratoris tin-
dran dos anys per a l’adaptació.
Malgrat que encara “es tar-
darà una mica a veure l’impacte
epidemiològic” de la normati-
va, Casals, que va recordar que
l’any passat es van registrar tres
casos de legionel·losi, sí que va
assegurar que s’incrementarà el
nivell de protecció de la salut.
Salut xifra en més d’un miler les
instal·lacions de risc de legionel·losi
El Govern aprova un nou reglament per a la prevenció i control que preveu la creació d’uns cens d’equipaments
Legislació
M.S.
andorra La VeLLa
El ministre de Salut, Carles Álvarez, i el cap d’àrea de Seguretat Alimentària i Entorn, Josep Casals, van explicar ahir el nou reglament.
jonathan giL
el metge
referent serà
realitat abans
de l’estiu
La figura del metge refe-
rent s’implementarà abans
de l’estiu i esdevindrà “una
visualització que els usua-
ris podran percebre de la
reforma sanitària”. així ho
va assegurar ahir el titular
de Salut, Carles Álvarez,
que es va mostrar conven-
çut també que al final de la
present legislatura els ciu-
tadans podran “percebre”
ja “la base o els principis
bàsics” de la reforma. en
aquest sentit, el ministre,
que va recordar que la refor-
ma “és un procés dinàmic i
llarg en el temps que abra-
ça diferents legislatures”,
va explicar que fins ara
s’ha estat “molt supeditat”
a la posada en marxa de
les eines informàtiques tot
i que la reforma “segueix el
seu calendari”. així, s’està
acabant d’implementar la
història clínica compartida,
a la vegada que es treballa
també en els protocols i
la cartera de serveis de la
Caixa andorrana de Segu-
retat Social (CaSS).
d’altra banda, Álvarez
va explicar que es segueix
treballant per disposar
d’un servei de radioteràpia
i que “s’està centrant en la
ubicació i l’estructura”.

OPINIÓ4 Dijous, 15 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern ens va sorprendre ahir amb
l’anunci que en quinze dies formalitzarà
la sol·licitud per a l’entrada d’Andorra al
Fons Monetari Internacional (FMI). En
aquest sentit, el titular de Finances, Jordi
Cinca, ha mantingut ja contactes amb res-
ponsables d’aquesta organització, apro-
fitant la seva estada als Estats Units. La
possible incorporació d’Andorra a l’FMI es
va analitzar en el seu dia al si de la comis-
sió parlamentària creada arran de la crisi
de BPA com a mesura que permetria una
millor supervisió del sistema financer i,
a la vegada, que hi hagués un prestador
d’última instància. Tot i així, crida l’aten-
ció que ara es doni a conèixer de manera
sobtada aquesta voluntat de ser membre
de ple dret de l’FMI, sobretot tenint en
compte que els tràmits s’allargarien més
d’una any, fora ja d’aquesta legislatura. Es
tracta, doncs, d’una decisió que s’hauria
de prendre amb el màxim consens possi-
ble de totes les forces parlamentàries, per
la seva transcendència, i un cop s’hagin
valorat amb profunditat els pros i els con-
tra d’aquest possible ingrés. De moment,
sembla que el Govern ni tan sols té clar el
cost que suposaria pertànyer a aquesta
organització, qüestió que va quedar ahir
sense resposta en la roda de premsa pos-
terior al consell de ministres.
Demanda per entrar a l’FMI
EDITORIAL
Fa uns 20 anys –ens fem
grans...– que escric sobre mol-
tíssims esports. Soc una ploma
poliesportiva. Si em pregunten
sobre quin esport m’agrada més
escriure, no sé què respondre
perquè tant en puc veure un
com un altre. Això sí, he tingut
la sort de practicar-ne cinc de
manera federada. Vaig ser un
tastaolletes esportiu. Primer,
la natació i l’handbol; després,
vaig passar al bàsquet, amb
l’equip mini del CB Mollet. La
meva alçada no em va permetre
gaires luxes i vaig apostar pel
futbol. M’agradava també ser
porter. Tot seguit, vaig tornar
al bàsquet i, fins i tot, vaig jugar
amb un equip que es deia Aris i
no era el de Salònica (Grècia). I
ho vaig combinar amb el futbol
sala. També vaig jugar al bàs-
quet 3x3. Quins grans records
a l’Adidas Streetball de plaça
Espanya, a Barcelona! Per tant,
no sabria dir per quin esport
tinc més passió. Avui parlaré de
bàsquet. Aquest esport que va
d’incendi en incendi. M’encanta
el bàsquet. Aquí a Andorra algú
hohadescobertquanl’equipdel
país va tornar a l’ACB, però a mi
m’ha agradat des de ben petit.
L’esport de la cistella és ben di-
nàmic i pur espectacle, però a
l’ACB ja fa temps que es va con-
vertir en un negoci. Els clubs
paguen un dineral per poder
militar a la màxima categoria
del bàsquet espanyol. Aquesta
patronal fa dies que no té presi-
dent. Abans, els ajuntaments o
el totxo es bolcaven en els clubs,
però ara això va de capa caigu-
da. El Divina Seguros Joven-
tut, més ben dit, la Penya, està
a punt de desaparèixer. ningú
reclamava una vaga per a ells?
A part, els jugadors, molt allu-
nyats d’aquest cas, defensen els
seus interessos amb el seu sin-
dicat, i la Copa va estar a punt
de no jugar-se. Els incendis no
ajuden a enamorar-se d’aquest
esport...
el bàsquet i
els incendis
CaL VaLoRaR eLS PRoS I
CoNTReS de L’INGRéS
DONANT LA NOTA
Carles Àlvarez
El Govern ha aprovat un re-
glament per prevenir i con-
trolar la legionel·losi, amb
mesures a aplicar per evitar
focus emissors del bacteri de
la legionel·la.
12345
Conxita Marsol
El Comú d’Andorra la
Vella fa un nou pas per a
l’embelliment de l’avinguda
Meritxell amb l’exposició
pública del projecte al Cen-
tre de Congressos.
12345
Gilbert Saboya
Parlar amb AEnA de la pos-
sibilitat de connexió de l’He-
liport nacional amb l’aero-
port del Prat és avançar-se
massa, ja que la infraestruc-
tura està estancada.
12345
Pepa Plana
La que va ser l’ànima de les
cinc primeres edicions del
festival de pallasses a An-
dorra la Vella, del 2001 al
2009, tornarà per dirigir el
renascut esdeveniment.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@AndorraCapital
Actuació de luxe la que va oferir anit la
pianista @BuniatishviliKh al Centre de
Congressos.
Comu Encamp
@ComuEncamp
Avui, dia dels enamorats, acaba el
#carnavalencamp.
TUITENQUESTA
Troba a faltar mesures de les
administracions per evitar les cues
de trànsit?
A: Sí
B: No
VíCTor duASo
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
A: 94% B: 6%

OPINIÓ 5Dijous, 15 De febrer Del 2018
L’altre dia revisava l’hemeroteca,
ara que tinc bastant temps entre
biberó i biberó del Jan, i em vaig
aturar en unes paraules trans-
crites del papa Benet XVI, aquell
papa amb cara de pocs amics i que
va passar sense pena ni glòria. En
aquella ocasió afirmava que la
vida era un dret inalienable. En
aquell moment, aquella màxima
em va semblar força lògica i buida
d’interès. Em semblava obvi que
la vida era un dret, i que era inali-
enable. S’ha cobert de glòria (mai
més ben dit) aquest home, vaig
pensar…
Però aquelles paraules, des-
prés d’aquella primera i pueril
reflexió, van acabar cobrant el
seu just sentit. I és que un home
amb bona salut, de 40 anys, inde-
pendent i plenament lliure en els
seus actes, que fa tot o quasi tot
el que desitja a la vida… no podia,
en una primera lectura, veure el
fons d’aquelles paraules, era im-
possible. Calia llegir entre línies
i vet aquí les meves conclusions.
El primer concepte: la vida és
un dret. Interessant quan et po-
ses en la pell d’aquelles persones
que consideren que la vida que els
ha tocat no és la que ells conside-
ren com a digna. De seguida vaig
pensar en aquelles persones que
reclamen el dret a no viure-la, que
no creuen que la seva pròpia vida
sigui una obligació. Tots recor-
darem casos com el de José Luís
Sampedro, que va acabar exercint
aquell dret malgrat l’oposició de
moltes veus, sovint amb argu-
ments religiosos, que assegura-
ven que era Déu qui havia triat
aquellavidaperaelliqueellhavia
de resignar-s’hi. En aquest estadi
de la reflexió vaig adonar-me de
l’enorme contradicció que tenyia
les paraules de l’ex-Papa. Era el re-
presentant de Déu a la Terra qui
declarava que la vida era un dret i
no una obligació. El representant
d’aquell mateix Déu que obligava
a viure una vida no volguda a per-
sones que no li troben la dignitat
humana per enlloc.
Així, tenim clar que la vida no
ha de ser una obligació sinó un
dret. Però és que, a més, aquest
dret és inalienable. Aquí, aquells
que sostenien arguments de caire
religiós hi trobaran la legitimitat
per posicionar-se en contra, per
exemple, de l’avortament. El dret
és inalienable, per tant, ningú pot
triar per algú altre, ni tampoc per
un nonat. Aquí, les paraules del
papa resulten prou clares i gens
contradictòries.
Dret inalienable, segons la de-
finició del Pompeu, implica que
no pot ser negat a una persona i
que tampoc pot ser venut ni ce-
dit. Resumint, significa que la
vida és i serà teva i només teva.
És o hauria de ser, perquè enca-
ra avui trobem diferents casos
d’explotació en què les persones
es veuen despullades de la seva
dignitat i també del seu dret a
gaudir en llibertat de la seva vida.
Prostitució forçada, esclavitud,
presos polítics, o no… molts són
els casos en què aquella frase del
papa Benet sembla que no té cap
efecte.
Però això també passa en situ-
acions no tan transcendentals ni
greus com les que acabo de men-
cionar. El dret deixa de ser inalie-
nable quan moltes persones dei-
xen de fer o, simplement, ser el
que volen i senten, massa sovint
per culpa d’aquella opinió dels al-
tres que tant ens preocupa. I això
passa encara més en societats pe-
tites com la nostra, però també
en àmbits més propers i íntims
quan algú, per les raons que si-
guin (totes legítimes i respecta-
bles) deixa de ser conforme a la
norma. Costa acceptar que amics
o família puguin sentir-se moles-
tos o decebuts perquè aparques a
un costat la norma preestablerta.
Costa acceptar que la teva realitat
no s’adequa al que és política-
ment i socialment correcte.
Per aquest motiu, milers de
persones deixaran d’exercir el seu
dretala vida, aquelldret inaliena-
ble que hauria de permetre viure
la vida com si fos únicament teva.
Ningú hauria d’adaptar la seva
existència a aquella que els altres
estan disposats a acceptar. Ningú
hauria de deixar la seva felicitat
en segon pla per assegurar la dels
altres. Perquè la felicitat hauria
de ser també inalienable del dret
que té l’ésser humà a viure la seva
vida.
El dret inalienable a la vida
Un home en la plenitud difícilment podia captar el fons de les paraules de Benet XVI
Ningú ha d’adaptar la
seva existència a allò
que els altres estan
disposats a acceptar
Era el representant
de Déu qui declarava
que la vida era un
dret i no una obligació
No és cap secret que el nivell del
nostre sistema sanitari és for-
ça elevat. Però, a vegades, tinc
la impressió que hi ha com una
sensació de desencís davant del
sistema de salut. Els pacients el
troben car i els tràmits admi-
nistratius, enrevessats; molts
professionals que hi treballen
semblen amoïnats i físicament
cansats; i les farmacèutiques
han de diversificar la seva oferta
amb productes de parafarmàcia
per augmentar els seus benefi-
cis. Ningú està del tot satisfet,
malgrat trobar-nos en un mo-
ment en què els habitants d’una
bona part del món podem acce-
dir a serveis mèdics amb un ni-
vell de qualitat molt superior del
que podrien somniar els nostres
avantpassats.
Aquesta sensació de frus-
tració pot venir d’una impres-
sió que el sistema ens fa córrer
molt. Hi ha un cert nombre de
visites al metge que es podrien
qualificar de control. Es multipli-
quen les anàlisis –radiografies,
exploracions, -scòpies– sempre
amb la seva visita corresponent.
Aquests actes són del tot justi-
ficats des d’una perspectiva de
la medicina preventiva, i no po-
dem dubtar de la seva utilitat,
que pot ser vital per la persona
concernida. Val la pena tenir-ho
present. Però el fet d’haver-se de
desplaçar fins a un centre mèdic
o un hospital pot ser complicat
per a moltes persones. Ho pot
ser més encara en un país com
Andorra on, amb les nostres di-
mensions, no podem disposar
de serveis especialistes en tots
els possibles mals. Aleshores
ens hem de desplaçar a l’exterior
amb les molèsties i el cost econò-
mic associats.
Una possible via per millorar
la percepció del sistema que té el
pacient o usuari seria reduir els
desplaçaments. En molts casos,
s’entén que no serà possible. Hi
ha moments en què el pacient i
el metge s’hauran de trobar cara
a cara, per imperatius purament
mèdics o per la necessitat de
contacte humà que pugui tenir
el pacient.
Hi ha iniciatives per intentar
reduir les visites en persona, so-
bretot quan es tracta d’actes de
menor importància. Una es va
presentar recentment a Singa-
pur. L’abril de l’any passat es va
anunciar que sis dels hospitals
més importants d’aquest terri-
tori participaran en un projecte
de consultació mèdica a través
de vídeo.
La iniciativa no ens hauria
d’estranyar. Tenim un bon re-
productor de vídeo amb càmera
incorporat: el mòbil. Molts hem
fet alguna videoconferència amb
Skype o Google Hangouts. Els
mitjans tecnològics hi són, tan
sols mancava una voluntat dels
estaments de provar d’integrar
aquesta tecnologia dins els seus
protocols. Però, quan s’ha acabat
fent un projecte pilot, els usuaris
ho han trobat molt pràctic, com
a Singapur. Malgrat trobar-se
dins un territori de dimensions
relativament petites, el fet de
poder evitar que una persona
–possiblement ja afectada– ha-
gués de transitar per la ciutat ha
estat una millora notada pels pa-
cients d’aquells serveis.
Estem preparats per a
la telemedicina?
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
rossend areny
Mestre i exconseller lauredià
alan ward
Professor

OPINIÓ6 Dijous, 15 De febrer Del 2018
Demanar hora per a una revisió
als nostres familiars que pateixen
la malaltia de l’Alzheimer és tot
un repte al nostre país. Demanar
hora al neuròleg, que és qui trac-
ta el malalt, no és possible fins al
juliol; no hi ha altra opció, no hi
ha hores disponibles. I quan vas a
passar consulta el temps d’espera
és estratosfèric.
Tenir a casa un malalt d’Alzhe-
imer és quelcom difícil de gestio-
nar i quan, a més, s’hi afegeix el
fet que els recursos del país són
tan minsos s’acaba desbordant la
família.
Parlo d’una malaltia que de-
sestabilitza l’entorn familiar.
Veure el deteriorament del paci-
ent és trist i produeix molta an-
goixa. Les agendes del neuròlegs
estan plenes i potser caldria que
la sanitat pública encarés serio-
sament la situació i tingués més
empatia amb les famílies.
El servei hauria de ser òptim
i curós, que el pacient pogués
visitar el seu especialista amb
més freqüència, que la família no
hagués de sumar al patiment de
veure com el padrí o la padrina
es va apagant l’angúnia de trigar
mesos a tenir hora per fer un se-
guiment. S’acaba amb la sensació
que es tracta d’una malaltia que
ja donem per perduda i que poca
cosa s’hi pot fer. Aquest és el mis-
satge derrotista que es rep.
El Govern hauria de posar-se
a la feina i donar un servei que
s’adapti a les necessitats reals
que tenen aquests malats i a les
necessitats de les seves famílies.
No s’hi val a donar més excuses.
És vergonyós que, per fer un se-
guiment mèdic rutinari, els fa-
miliars hagin d’esperar sis mesos
per no tenir suficients especialis-
tes. Estem parlant de malalts que
no poden patir canvis en el seu
ritme de vida, i viatjar fora del
nostre país per tenir un segui-
ment els pot provocar crisis amb
desenllaços imprevisibles.
Una o dues visites l’any no és
suficient per atendre persones
amb aquesta patologia i, final-
ment, aquest malalts i les seves
famílies volen més atenció. I amb
uns serveis mínims no n’hi ha
prou.
S’anunciava en un full de ruta
d’una base de dades dels malats:
“Com que l’Alzheimer es tracta
d’una malaltia incurable i dege-
nerativa, és essencial saber por-
tar els pacients. Per tant, el rol
de cuidador és preferiblement
adoptat pel cònjuge o un parent
proper, ja que les característiques
de la malaltia fan que recaigui
una gran càrrega sobre el porta-
dor d’aquest rol; amb l’avenç de la
malaltia s’incrementa la pressió i
acaba implicant la vida del cuida-
dor en l’àmbit social, psicològic,
físic i econòmic. En els països de-
senvolupats, aquesta patologia
és una de les més costoses per a
la societat.”
S’anunciava..., però no s’ha
avançat i de tot plegat als fami-
liars no els n’han fet arribar cap
informació.
Com ja sembla habitual, tot
el que caldria que fos prioritari
per als malats i les associacions
és quelcom que es fa molt a poc a
poc i sense gaire pressa.
La pèrdua de la memòria i tots
els trastorns que pateixen els
nostres malats d’Alzheimer hau-
ria de ser prioritari, no ens obli-
dem d’ells, nosaltres que tenim
memòria.
La formació en prevenció de
riscos laborals té com a objectiu
promoure la seguretat i la sa-
lut dels treballadors en el si de
les empreses, mitjançant mèto-
des i/o activitats que permetin
donar a conèixer els riscos dels
llocs, centres, equips i màquines
de treball, així com les mesures
preventives a adoptar, perquè
els treballadors que s’exposen a
un determinat risc sàpiguen com
han d’actuar per eliminar-lo o
minimitzar-lo.
La llei 34/2008, de 18 de de-
sembre, de la seguretat i la salut
en el treball pretén fomentar la
cultura preventiva a les empre-
ses i als treballadors i una bona
manera per fer-ho és mitjançant
la formació. La mateixa llei in-
dica que cal donar informació i
formació als treballadors, però
no s’ha de caure en el parany de
convertir la informació en una
mera transmissió de dades o ins-
truccions concretes, ja que de per
si no és suficient per promoure
aquesta cultura preventiva a les
empreses, ni als treballadors per-
què el missatge que els arriba a
ambdues parts és de tràmit buro-
cràtic i administratiu.
En aquest sentit, la Llei
34/2008 en el seu article 28 ex-
posa com ha de ser aquesta for-
mació: “Correspon a l’empresa
donar a cada persona treballado-
ra una formació suficient i ade-
quada en matèria de seguretat i
de salut, en forma d’informaci-
ons i d’instruccions, amb motiu
de la contractació, un canvi de
lloc de treball o de categoria, la
introducció o el canvi d’un equi-
pament de treball, la introducció
d’una nova tecnologia específi-
cament centrada en el seu lloc
de treball o en la seva funció.
Aquesta formació s’ha d’adaptar
a l’evolució dels riscos i a l’apari-
ció de nous riscos i, si convé, fer-
se periòdicament....”
Els professionals de la pre-
venció en riscos laborals identifi-
quem quina formació necessiten
els treballadors de les empreses,
aconsellem i decidim en les pri-
oritats formatives i, finalment,
proposem el mètode formatiu
més adient amb els recursos més
adequats, i ens adaptem a les no-
ves tecnologies, fet que fa que
ens situem a l’avantguarda en
l’àmbit formatiu.
Disposem d’un Learn Ma-
nagement System (LMS),
http://unidaqp.eadbox.com/, que
ofereix un ampli ventall de cur-
sos en l’àrea de prevenció de ris-
cos laborals, promoció de la salut
i sistemes de gestió, entre d’altres
de destacats. El nostre objectiu,
anar més enllà de l’acompliment
normatiu i treballar amb les em-
preses per fer-les més eficients,
competitives i saludables.
L’experiència dels nostres pro-
fessionals i les seves especialitats
ens permeten aportar el valor
afegit que requereixen les forma-
cions teòrico-pràctiques.
Però, no hem d’oblidar en
aquest acompanyament les em-
preses l’avaluació de la formació,
i hem d’anar també més enllà
dels qüestionaris de satisfacció i
analitzar-ne els resultats de ma-
nera directa, amb observacions
puntuals, inspeccions de segure-
tat o auditories de prevenció.
L’objectiu és fer partícips tots
els agents implicats en les empre-
ses i fer que la prevenció de ris-
cos laborals formi part de l’ADN
de l’empresa i dels treballadors.
Sols així podem assolir que el bi-
nomi formació i cultura preventi-
va funcioni de veritat i passar de
pensar en una despesa a pensar
en una inversió de futur.
Que no ens falli la memòria
Formació i cultura preventiva
Potser caldria que
la sanitat pública
encarés la situació i
tingués més empatia
TRIBUNA
TRIBUNA
Sandra Cano Vila
Coordinadora del Comitè local d’SDP d’Encamp
ElEna Millan
Tècnica superior en prevenció de riscos laborals i directora general d’Unida
bonDia
Si demanes hora al neuròleg per a un malalt d’Alzheimer, no te la donen fins al juliol
bonDia
L’objectiu és que la
prevenció formi part
de l’ADN d’empreses
i treballadors
No hem de caure en el parany de convertir la informació en mera transmissió de dades

Andorra
L’Associació de Bombers d’An-
dorra (ABA) va sortir al pas
ahir de les manifestacions de
la ministra de Funció Pública
i Reforma de l’Administració,
que dimarts va assegurar que
tenia constància que en el cas
dels bombers hi havia ja un do-
cument de serveis mínims pac-
tat entre la direcció del cos i el
sindicat, i va negar que s’hagués
acordat absolutament res.
El president de l’ABA, Joan
Torra, que va lamentar que, per
l’executiu, “parlar d’una cosa si-
gui pactar”, va confirmar que sí
que se’ls havia fet arribar un do-
cument de proposta de serveis
mínims des de la direcció, però
va insistir que “ni s’ha signat ni
es signarà”.
En aquest sentit, el dirigent
de l’ABA, que va criticar que se
segueixi el mateix procediment
emprat amb la llei de la funció
pública i que es posi damunt la
taula un text ja fet perquè se sig-
ni, va explicar que no discutiran
els serveis mínims proposats,
ja que “entenem que han de
ser aquests”, però va recordar
que equivalen a la plantilla que
ja treballa habitualment un dia
qualsevol, de manera que cap
efectiu del cos podrà fer vaga.
Així, Torra, que va negar
també que des del sindicat
s’haguessin fet aportacions al
document més enllà de corre-
gir algun error i clarificar algun
redactat perquè “s’entengués
millor”, va insistir en la contra-
dicció que hi haurà si els serveis
mínims proposats són els que
s’acabin portant a terme, ja que
“tindrem un dret reconegut per
la Constitució, però que no po-
drem exercir”.
En aquesta línia, el president
de l’ABA va recordar que el pri-
mer esborrany que es va fer de
la llei de bombers, igual que en
altres cossos especials, prohi-
bia la possibilitat de fer vaga en
considerar que el cos presta un
servei essencial, una prohibició
que finalment es va eliminar, ja
que no es va voler “compensar”
la pèrdua d’aquest dret de cap
altra manera.
Per això, i “si es va acceptar”
que els bombers poguessin fer
vaga, Torra va insistir que s’ha
de respectar aquest dret i per-
metre que s’exerceixi, i va rei-
terar l’advertència que, tal com
s’ha fet en altres ocasions, si es
vulnera, es portarà aquesta vul-
neració al Tribunal Constitucio-
nal.
Concretament, la propos-
ta de serveis mínims que la
direcció ha fet arribar als dos
sindicats del cos (ABA i A-118)
preveu que al parc central hi
hagi d’haver un oficial cap de
guàrdia, dos sotsoficials cap de
sortida, set bombers –entre els
quals, dos del GRIM– i un efec-
tiu del GRC localitzable.
En el cas del parc del Pas
de la Casa, els serveis mínims
requeririen la presència d’un
sotsoficial cap de sortida i tres
bombers, que poden ser dos en
períodes considerats de tempo-
rada baixa. Els efectius mínims
de guàrdia per als parcs de la
Massana i Canillo poden estar
integrats per un sotsoficial cap
de sortida i dos bombers.
Així mateix, la proposta de
serveis mínims preveu un efec-
tiu assignat a tasques de logísti-
ca i manteniment, dos adminis-
tratius i dos operaris o tècnics
del control central operatiu per
a cadascun dels torns.
A més, el document, que es-
tableix que tant la direcció com
els representants de les associ-
acions de bombers “garantiran
el funcionament i la resposta
eficient en les sortides que es
produeixin per serveis d’urgèn-
cies i emergències”, estipula que
no es prestarà cap servei de cai-
re no urgent o relatiu a l’àmbit
de la gestió administrativa i que
sigui ajornable.
Tampoc es portaran a terme
ni s’impartiran accions formati-
ves, a la vegada que les accions
de formació continuada pro-
gramades es traslladarien a una
altra data, tot i que sí que es
permetria realitzar les que es-
tiguessin programades i es por-
tessin a terme fora d’Andorra.
També es preveu la suspen-
sió d’entrenaments, pràctiques
i reciclatges dels grups espe-
cials que hi hagués previstos,
així com la suspensió de les ac-
tivitats emmarcades en la pro-
gramació diària de la guàrdia,
com ara la pràctica o la neteja
setmanal, accions que també es
traslladarien de dia.
L’associació de bombers nega que
hi hagi acord sobre serveis mínims
L’ABA avisa que no signarà un document que, a la pràctica, fa que els efectius no puguin exercir el dret de vaga
Vaga de la funció pública
M. S.
andorra la Vella
Un moment de la reunió de dilluns entre l’executiu i els representants dels sindicats de l’Administració.
jonathan gil
El Sindicat de Funcionaris de
Duana (SFD) denuncia que el
sistema informàtic de què es
disposa “no s’adiu al segle XXI”.
El col·lectiu remarca que, con-
tràriament al que assegura el
Govern, un volum important
de tràmits encara es fan manu-
alment amb la despesa que això
suposa de paper. Expliquen que
una declaració comporta com a
mínim tres folis. Si es fan 1.500
declaracions diàries vol dir que
es gasten 4.500 folis. Però, mi-
rant el consum de paper al llarg
de tot l’any, veiem que es gasten
1.080.000 folis anuals. “El Go-
vern diu que ha impulsat una
campanya per reduir el consum
de paper i no és veritat”, va dir
el segon secretari del sindicat,
Xavier Simó.
A més, denuncia que hi ha
dades que “ja estan donades i
les estem recopilant”. Així, ex-
plica que hi ha dues formes de
fer les declaracions: via transi-
tari (que dona la declaració en
paper), i amb les declaracions
que venen del país veí (que cal
realitzar manualment). Cada
dia, a la duana de Sant Julià de
Lòria n’han de fer unes 150 i
per això demanen que les decla-
racions es puguin realitzar en
línia. Remarquen que mentre
fan aquestes tasques no poden
dur a terme controls. De fet,
l’altre gran problema és la man-
ca d’efectius. El SFD exposa que
cada any marxen tres o quatre
persones i les que fan rodes a
les duanes només són 32, quan
en faltarien deu més. L’edat
mitjana del cos és de 45 anys,
molt més alta que la resta de
cossos especials. Totes aquestes
qüestions es van plantejar ahir
en una reunió amb la direcció,
que es va comprometre a incor-
porar personal. Però el sindicat
remarca que és una antiga pro-
mesa que mai arriba.
Quant a la convocatòria de
vaga, el SFD està a l’espera de
reunir-se amb els afiliats per
decidir quina posició adopta.
Sindicat
M.S.C.
andorra la Vella
Els duaners demanen els tràmits
en línia per poder fer més controls

ANDORRA8 Dijous, 15 De febrer Del 2018
La gran majoria de les defenses
dels processats en el cas BPA
van presentar ahir al Tribunal
de Corts l’incident de nul·litat
de l’aute del passat 29 de gener,
signat pel president d’aquest
tribunal, Josep Maria Pijuan,
en què va decidir mantenir com
a parts el Govern i els actors
civils, com a acusacions par·
ticulars. En l’incident de nul·
litat, la majoria de les defenses
també reclamen que les altres
qüestions prèvies es resolguin
abans de l’inici del judici, i que
no es deixin per més endavant,
tal com es desprèn també de
l’aute. Algunes d’aquestes qües·
tions prèvies demanen concre·
ció, que algunes de les proves
no siguin admeses i que s’han
vulnerat drets com la defensa,
entre d’altres.
Sense cap acte públic, ahir,
com a data límit, es va presen·
tar al Tribunal de Corts aques·
ta petició de nul·litat de l’aute,
que vol mantenir el Govern i
els actors civils com una part
més. Aquest aute el signen la
majoria de les defenses, i al·
gunes no ho han fet perquè els
clients els ho han demanat, ja
que volen que el judici s’acabi
com més aviat millor. Per altra
banda, també hi ha la defensa
del mateix banc, que actua com
a societat responsable civil i in·
dependentment.
En l’incident de nul·litat re·
clama que el tribunal no deixi
per al final la resta de qüestions
prèvies que, durant una setma·
na, les defenses dels processats
van presentar, i en algunes de
les quals al·leguen que s’ha vul·
nerat el dret a la defensa. N’hi
ha que denuncien que el fiscal
no hagi concretat quins són els
elements de càrrec, n’hi ha que
reclamen que s’anul·lin expedi·
ents annexos. Per tot això, con·
sideren que aquestes qüestions
s’han de resoldre abans que
s’iniciï el judici.
I A PARTIR D’ARA...
El Tribunal de Corts ha de
presentar a totes les parts el
contingut d’aquest incident
de nul·litat, i les parts poden
presentar al·legacions. Com a
màxim d’aquí a un mes haurà
de donar la seva resposta. S’es·
pera que el desestimi, ja que, a
menys que hi hagi una errada
molt manifesta, el més normal
és que Corts no reconegui que
allò que va admetre no s’havia
d’admetre. Un cop es tingui l’ar·
gumentació de la desestimació,
es preveu que les defenses que
han presentat aquest incident
de nul·litat denunciïn amb un
recurs d’empara al Constitucio·
nal que s’han vulnerat el dret
al procés degut i el dret a la
defensa, com a drets fonamen·
tals. El Tribunal Constitucional
té dues opcions: admetre o no
admetre aquest recurs d’empa·
ra. Si no l’admet, el judici pot
començar d’aquí a uns dos me·
sos; si l’admet, la sentència del
Constitucional pot tardar fins a
cinc mesos.
Continua l’espera del judici amb
l’incident de nul·litat davant de Corts
Les defenses reclamen que el tribunal resolgui altres qüestions prèvies que vulneren drets
‘Cas BPA’
P.G.
AndorrA lA vellA
La previsió, segons fonts consultades, és que Corts desestimi l’incident.
JonATHAn GIl
Consell General
La Sindicatura va admetre
a tràmit tres projectes de
llei i va obrir el termini per
presentar·hi esmenes. El pri·
mer és el projecte de llei de
la producció ecològica i dels
règims de qualitat dels pro·
ductes agraris i alimentaris
elaborat pel Govern. Aquest
text ha d’afavorir la diversifi·
cació del sector agrícola. Per
altra banda, també es va ad·
metre a tràmit el projecte de
llei del Tribunal d’Arbitratge
del Principat d’Andorra i el
projecte de llei de creació del
Col·legi Oficial d’Odontòlegs
i Estomatòlegs del Principat
d’Andorra. En el cas del Tri·
bunal d’Arbitratge, el text
completa l’impuls d’aquest
mecanisme alternatiu de re·
solució de conflictes després
que el 2014 s’aprovés la Llei
d’arbitratge i, quant al Col·
legi Oficial d’Odontòlegs i
Estomatòlegs, ha de regular
i ordenar l’exercici d’aquesta
professió. A banda, també es
va admetre a tràmit la pro·
posta d’aprovació de la ratifi·
cació del Tractat constitutiu
de la Conferència de Minis·
tres de Justícia dels Països
Iberoamericans i va quedar
obert el termini de presenta·
ció d’esmenes.
Sindicatura
admet a tràmit
tres projectes
de llei
Redacció
AndorrA lA vellA
La direcció del SAAS va confir·
mar a finals de la setmana pas·
sada als membres de la comissió
d’Urgències, creada per millorar
el servei, que el seu cap, el doc·
tor Josep Gómez, deixarà el
càrrec al març i serà traslladat
a un departament de recerca i
investigació de l’hospital.
En el si d’aquesta comissió,
de la qual el mateix Gómez ja no
formava part, s’està estudiant
la manera de fer una reestruc·
turació del servei per canviar
mecanismes de funcionament,
i també es va qüestionar la fi·
gura del coordinador del servei,
perquè no havia aconseguit, se·
gons fonts de la comissió, crear
un bon ambient de treball.
El lloc de Gómez, com a coor·
dinador del servei d’Urgències,
quedarà vacant i serà substituït
pels dos coordinadors mèdics
que té ara el servei. Tot i això,
la previsió és que es mantingui
aquesta figura de coordinació.
Des de la mateixa comissió,
informen que no s’ha de tenir
pressa per cobrir el lloc. Durant
aquest mes de febrer ja s’ha
efectuat la incorporació de dos
metges a Urgències i, a finals de
mes, se’n preveu una altra. Al
març, s’espera que s’incorporin
tres facultatius més.
Tot i això, des de la comis·
sió, consideren que encara no
és palpable una millora del ser·
vei. El temps d’espera sí que
ha millorat, però ha estat per
causes externes, com ara el fet
que hi hagi menys afluència de
pacients perquè ja no són va·
cances de Nadal, o la disminu·
ció de la incidència de la grip.
Des de la comissió, valoren
positivament el moviment de
lloc del doctor Gómez i esperen
dissenyar aviat la reestructura·
ció del servei.
Gómez no va voler fer cap
manifestació en aquest rotatiu,
ni tampoc la mateixa direcció
del SAAS, que no va voler con·
firmar la retirada del càrrec del
cap d’Urgències.
Per la seva part, el titular de
Salut, Carles Álvarez, va desta·
car la bona feina que està fent
el grup de treball, que “va en la
bona direcció” i, tot i que va as·
segurar que “no hi ha data” per
al relleu al capdavant d’Urgèn·
cies, es “buscaran les solucions
més escaients”.
Josep Gómez deixarà de ser cap
d’Urgències el mes vinent
Sanitat
P.G.
AndorrA lA vellA
les defenses
reclamen que el
tribunal resolgui
altres qüestions
El doctor Josep Gómez deixarà de ser coordinador d’Urgències el mes que ve.
BondIA

ANDORRA 9Dijous, 15 De febrer Del 2018
El Tribunal de Corts ha decidit
dir que sí a l’extradició del ciuta-
dà serbi empresonat a la Comella
per ser un dels atracadors de la
joieria Art d’Or d’Andorra la Vella
que es va perpetrar el 8 de no-
vembre del 2014. L’home havia
presentat la negació de l’extradi-
ció perquè, tal com va dir, temia
per la seva vida si el tornaven a
la república de Sèrbia. Segons va
al·legar aquest tribunal, hi ha un
grup de sis persones que el vo-
len matar, algunes de les quals
són en presons d’allà, i també
va qüestionar la seguretat de les
presons de Sèrbia, que és on ani-
ria l’home un cop fos extradit
per complir allà una pena de trà-
fic de drogues per la qual se’l va
condemnar al seu país d’origen.
Va ser el novembre passat
quan el Tribunal de Corts va
concedir a la defensa del ciuta-
dà serbi el termini de dos mesos
més per poder presentar la do-
cumentació complementària que
acredités aquesta negació a l’ex-
tradició que les autoritats sèrbies
reclamen per a aquest ciutadà,
que ara compleix condemna a
Andorra.
La sentència que concedeix
l’extradició diu que primer haurà
d’acabar la pena aquí al Princi-
pat. De fet, la privació de lliber-
tat aquí se li acaba el mes vinent
i, aleshores, s’haurà de tramitar
l’extradició i haurà de complir la
pena allà per tràfic de drogues.
Segons va explicar l’home, té
enemics que l’esperen a la ciutat
de Cacak, i alguns són a la presó
en què ell hauria d’ingressar. La
condemna per tràfic de drogues
la considera injusta, però el tri-
bunal andorrà va dir que no era
competència dels magistrats del
Principat revisar casos de tribu-
nals d’altres països. Va manifes-
tar, a la vista en què va sol·licitar
la negació a l’extradició, que havi-
en matat un amic seu a casa seva,
i altres assassinats, i que ell tem
per la seva vida en les presons de
Sèrbia.
Del novembre passat i fins
al 25 de gener la defensa tenia
temps per presentar documen-
tació acreditada que demostrés
aquest risc que té el ciutadà serbi
a dins de les presons de Sèrbia.
Presentada o no, el Tribunal ha
decidit concedir-li l’extradició
perquè ha considerat que no hi
ha proves suficients que acredi-
tin el perill de vida.
El mateix condemnat va dir
que, si pogués demanar de com-
plir les dues penes a la Comella,
ho faria, però que ja sap que això
no es pot fer.
Corts extradeix l’home serbi que va
robar a l’Art d’Or i tem que el matin
La sentència diu que primer haurà de complir pena aquí i després allà per tràfic de drogues
Tribunals
P.G.
andorra la vella
L’atracador de la joieria Art d’Or diu que a les presons de Sèrbia l’esperen per matar-lo.
JonaTHan GIl
Trànsit
Dos accidents de circulació
van tenir lloc el dimarts,
13 de febrer, a la parròquia
d’Andorra la Vella, segons
va informar el cos de poli-
cia.
A les 7.15 es va produir
el primer accident, amb un
únic vehicle implicat, una
motocicleta Kymco Agiliti
125, amb matrícula andor-
rana. El succés va tenir lloc
a la carretera general, a la
rotonda de la Margineda,
a Andorra la Vella. La con-
ductora de la motocicleta,
de 29 anys, va resultar fe-
rida.
L’altre accident va pas-
sar a les 20.30, al carrer de
la Unió d’Andorra la Vella.
En aquest cas, un turisme
Toyota Rav 4, amb matrícu-
la andorrana, va atropellar
un vianant menor de 14
anys, que va resultar inici-
alment ferit.
Dues persones
ferides en dos
accidents a
Andorra la Vella
Redacció
andorra la vella
15

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El ministre d’Economia, Com-
petitivitat i Innovació, Gilbert
Saboya, es va reunir dimarts
amb el president i conseller de-
legat d’Aena, Jaime García-Le-
gaz, amb qui va tractar la pos-
sibilitat de connectar el futur
Heliport Nacional d’Andorra
amb l’aeroport de Barcelona-El
Prat.
Així ho va explicar ahir el
ministre d’Afers Socials, Jus-
tícia i Interior, Xavier Espot,
ahir en funcions de ministre
portaveu, que va precisar que
durant la trobada els diferents
responsables d’AENA i d’Enai-
re van informar del full de ruta
previst per als pròxims mesos
pel que fa a la implantació de
procediments que compatibi-
litzaran els aterratges amb he-
licòpter a l’aeroport del Barce-
lona-El Prat amb el trànsit aeri
habitual en aquest aeroport.
Per la seva part, Saboya, que
anava acompanyat per l’asses-
sor en aviació civil Guillem
Santacreu, va presentar l’estat
actual dels projectes aeronàu-
tics que s’estan duent a terme
al país, i va manifestar l’interès
de poder connectar les infraes-
tructures que uneixen Andorra
amb Barcelona en el futur.
Les dues delegacions van
acordar mantenir el diàleg i la
mútua informació del desenvo-
lupament dels treballs corres-
ponents en els mesos vinents,
i van destacar el “bon clima” de
relacions que hi ha.
D’altra banda, i malgrat no
abordar-se la qüestió en la tro-
bada de dimarts, ja que és amb
el ministeri de Foment amb
qui es porta a terme el treball
de cara a l’aeroport d’Andorra-
la Seu d’Urgell, Espot es va
mostrar convençut que ben
aviat hi haurà novetats posi-
tives amb relació a la infraes-
tructura aeroportuària de la
capital alturgellenca.
Saboya planteja a AENA l’opció de
connectar l’heliport amb El Prat
Infraestructures
Gilbert Saboya, amb el president i conseller delegat d’AENA, Jaime García-Legaz.
sfga
Redacció
andorra la vella
Andorra formalitzarà la sol-
licitud per entrar com a mem-
bre de ple dret al Fons Mone-
tari Internacional (FMI) en els
propers quinze dies. Així li ha
avançat el ministre de Finan-
ces, Jordi Cinca, al secretari de
nous ingressos de l’FMI, Tom R.
Rumbough, amb qui s’ha reunit
aprofitant la seva estada als Es-
tats Units, i així ho va explicar
ahir el ministre Xavier Espot,
que va exercir ahir de portaveu
de l’executiu en absència de
Cinca.
Així, segons va relatar Espot,
la setmana vinent es completa-
rà la documentació necessària
per fer aquesta petició perquè
durant les pròximes setmanes
es pugui formalitzar oficial-
ment. Un cop fet aquest pas, el
procediment d’ingrés al Fons
Monetari Internacional es pot
perllongar fins a un any, de ma-
nera que no seria fins al primer
semestre del 2019 que el Prin-
cipat podria esdevenir membre
de ple dret de l’FMI.
En la trobada, en què es van
concretar aspectes relacionats
amb el contingut de la sol-
licitud d’ingrés d’Andorra, el
titular de Finances va explicar
el procés de reformes econòmi-
ques i financeres que el país ha
dut a terme en els darrers anys.
En aquest sentit, Cinca va mani-
festar que la participació d’An-
dorra a l’FMI s’alinearia en la
política de participació amb al-
tres organismes internacionals,
com el Moneyval o el Global Fo-
rum (OCDE). També va afegir
que l’aproximació d’Andorra al
Fons Monetari Internacional
pot oferir una major estabilitat
i credibilitat al sistema financer
al Principat.
En aquesta mateixa línia,
Espot va defensar també la im-
portància que l’entrada en un
organisme d’aquestes caracte-
rístiques tindria també per a les
agències de qualificació credití-
cia, i es va mostrar convençut
que les avaluacions que pogues-
sin fer Fitch Ratings o Standard
& Poor’s del país un cop formés
part de l’FMI serien “millors
que les actuals”.
Pel que fa a les contrapar-
tides que pogués comportar
l’entrada d’Andorra al Fons Mo-
netari Internacional, Espot va
descartar que hi pogués haver
requeriments quant a l’adopció
i implementació de polítiques
concretes, ja que la feina feta
els darrers anys ja va en la línia
per poder demanar l’adhesió a
aquest organisme, tot i que sí
que va admetre que “hi haurà
evidentment un cost econò-
mic”, però que no va quantificar.
En aquest sentit, cal recor-
dar que, en un sessió del Con-
sell General el maig del 2016,
el cap de Govern, Antoni Martí,
va advertir que l’entrada a l’FMI
tindria “un cost pel cap baix de
30 milions d’euros”, tot i que va
defensar formar-ne part “per la
credibilitat internacional que
donaria a Andorra”. I és que
l’organisme compta actualment
amb 189 països, entre els quals,
San Marino, Luxemburg i Suïs-
sa.
El ministre Cinca, que ana-
va acompanyat de la secretària
d’Estat d’Afers Financers Inter-
nacionals, Claudia Cornella, i
de l’ambaixadora d’Andorra als
Estats Units, Elisenda Vives,
també va dur a terme una visita
oficial a la seu del Banc Mundial
a Washington.
organismes internacionals
Jordi Cinca amb el secretari de nous ingressos de l’FMI,Tom R. Rumbough.
sfga
M.S.
andorra la vella
El Govern demanarà l’ingrés al Fons
Monetari Internacional en 15 dies
Un cop formalitzada oficialment la sol·licitud el procediment pot perllongar-se fins a un any

andorratelecom.ad
9è SALÓ DEL
VIDEOJOC
I INTERNET
Col·laboren:
Fes de la teva passió, la teva professió
Xerrada: Vols fer del videojoc
el teu futur?
Cinemes Illa Carlemany, de 10.00 h a 13.30 h
Taller “Computational
thinking for younger minds”
Prat del Roure, de 16.30 h a 19.30 h
Divendres 16 de febrer
Taller de robòtica
en família
Illa Carlemany, de 11.00 h a 13.30 h
Dissabte 17 de febrer
Taller
“Have an Art Day
El quadre pixelat”
Illa Carlemany, de 11.00 h a 13.30 h
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
SVJ_bondia2.pdf 1 8/2/18 15:13
Universitat
La Universitat d’Andorra
(UdA) s’adhereix a la cele-
bració del 70è aniversari de
la Declaració Universal dels
Drets Humans, que té lloc
aquest any, amb l’objectiu de
promoure i sensibilitzar la
comunitat universitària so-
bre la declaració com una fita
crítica per als drets humans
i ressaltar el que significa
per a les persones en la seva
vida quotidiana. Per fer-ho,
s’ha planejat dedicar cada
una de les trenta setmanes
d’activitat docent a un dret
humà diferent, que s’expo-
sarà gràcies a la col·laboració
de l’entitat nord-americana
International Solidarity for
Human Rights (ISHR), que
ha cedit els drets d’imat-
ge del seu exitós programa
educatiu. La iniciativa s’em-
marca també en el programa
d’actes commemoratius del
30è aniversari de l’UdA.
L’UdA s’afegeix
a l’aniversari de
la Declaració de
drets humans
Redacció
andorra la vella
El cònsol menor d’Escaldes-
Engordany, Marc Calvet, va ne-
gar que les obres al carrer Santa
Anna provoquin cues al centre
de la parròquia, tal com man-
té Socialdemocràcia i Progrés
(SDP), que considera que els
treballs s’haurien d’haver fet en
una època de baixa afluència de
turistes. Calvet va remarcar que
“no hi ha col·lapse” circulatori
i que les retencions només es
produeixen en hora punta, un
clàssic a la zona. “Fa quaran-
ta anys que es formen cues en
aquest carrer pels dos centres
escolars que hi ha”, va dir.
De fet, el cònsol menor va ex-
plicar que el carrer Santa Anna
no és una via que dictamini
com ha de funcionar la mobili-
tat del centre de la parròquia.
És per aquest motiu que, un
cop enllestides les obres, es va-
lorarà tallar el trànsit en alguns
moments. Calvet va argumen-
tar que els treballs de millora
i embelliment s’estan fent ara
perquè per aquest carrer hi
passa el rec d’Andorra la Vella
i l’objectiu és que a partir de
l’abril continuï donant servei.
També va recordar que l’entrada
d’Escaldes-Engordany se situa a
la rotonda d’Engolasters –una
zona que s’ha “dignificat”–,
però que “mai ha estat el carrer
Santa Anna”.
Quant a la demanda d’SDP
de fer una anàlisi de la mobilitat
global de la parròquia per poder
actuar de cara al futur, el cònsol
menor escaldenc va indicar que
aquest treball ja es va dur a ter-
me quan es va impulsar el pro-
jecte Carlemany per a vianants.
“La mobilitat la tenim estudiada
i ho hem demostrat en els dar-
rers quatre anys”, va declarar el
mandatari comunal, que va afe-
gir que ara el Govern està elabo-
rant el pla de mobilitat de la vall
central. Per això va assenyalar
que “SDP fa quatre anys tard”.
El cònsol menor també va
parlar del carrer de la Unió, que
éscompetènciadelGovern,ique
s’ha intentat “buidar” de trànsit
amb el nou tram del carrer Sant
Antoni. Calvet va remarcar que
el carrer de la Unió s’hauria
pogut soterrar, però va adver-
tir que és molt complex per les
pendents. A més hi ha entrades
a aparcaments privats que són
difícils de resoldre. Des d’SDP es
considerava un contrasentit que
la major part del trànsit d’accés
a Escaldes-Engordany i les valls
del nord passés per aquesta via
i creués una artèria per a via-
nants.
El Comú diu que les cues no són
per les obres al carrer Santa Anna
Afirma que SDP fa quatre anys tard perquè ja s’han fet estudis de mobilitat de la parròquia
escaldes-engordany
M.S.C.
andorra la vella
El cònsol menor d’Escaldes-Engordany, Marc Calvet.
jonathan gil

publicitat12 Dijous, 15 De febrer Del 2018

* Consulta condicions al teu gestor o al web de la promoció.
Torna La Cistella dels teus Somnis
AMB MÉS OPORTUNITATS I MÉS PREMIS!
Encistella des del mig del camp
i guanya el premi de la teva vida.
VOLS GUANYAR
100.000€?*
Descobreix totes les novetats a
lacistelladelsteussomnis.ad
Ahir, a les 6.45, els bombers van
rebre l’avís de l’incendi d’un àtic
a l’edifici Vidal la Cava, número
quatre, sisè pis, del carrer dels
Pareatges del Pas de la Casa.
El foc es va originar entre el
menjador i la cuina americana
d’aquest habitatge, on hi ha
una llar de foc. Els veïns de tot
l’edifici van haver de ser evacu-
ats. Les flames del foc sortien
per la finestra de l’habitatge,
que va quedar calcinat. Un cop
extingit, els bombers van haver
d’inspeccionar bé l’estructura
del pis perquè és de fusta i van
valorar els danys per donar se-
guretat a l’immoble.
No hi va haver cap ferit i, se-
gons van informar els bombers,
en mitja hora el foc va ser extin-
git i els veïns van poder tornar
a les seves cases.
De fet, set minuts després de
l’avís, els bombers ja van acudir
al Pas de la Casa i, aleshores,
s’hi van afegir dotacions dels de
Canillo i un reforç d’Andorra la
Vella.
A la sisena planta només hi
vivien els veïns de l’àtic incendi-
at, i al pis del costat, afectat pel
fum, no hi vivia ningú. Pel que
fa a la resta de plantes, els habi-
tatges del cinquè pis van quedar
afectats per l’aigua que els bom-
bers van utilitzar per apagar el
foc, i la resta de pisos de l’edifici
no van patir cap dany.
Tot just una hora després,
cap a les 7.41, els bombers van
rebre l’avís per fum a l’interior
de l’establiment Font d’Arans
del poble d’Arans. Tal com van
explicar des del cos, l’extinció
va ser molt ràpida, perquè el foc
estava molt localitzat a la llar de
foc. En aquest cas, tampoc hi
van haver danys personals.
Un incendi calcina un àtic al
carrer dels Pareatges del Pas
Es va desallotjar els veïns de l’edifici, però van poder tornar als seus habitatges
Successos
P.G.
andorra la vella
els bombers van
apagar el foc de
l’establiment Font
d’arans
Joves
Els comuns d’Ordino i la
Massana ofereixen una Mas-
ter class de freestyle i Snow,
amb l’objectiu que els joves
aprofitin les vacances de
Carnaval per provar aquesta
disciplina esportiva. La ses-
sió té lloc avui, a partir de
les deu del matí, a Arinsal.
L’activitat està pensada pels
joves de les Valls del Nord,
tot i que és oberta als nois i
noies de tot el país. Els joves
podran aprendre diferents
trucs i tècniques del freestyle,
una proposta que cada cop
els agrada més.
‘Master class de
freestyle i Snow’
Congressos
La Societat Andorrana de
Ciències i el Laboratori de
Botànica de la Facultat de
Farmàcia i Ciències de l’Ali-
mentació de la Universitat
de Barcelona organitzen les
IX Jornades d’Etnobotànica
en Llengua Catalana, que tin-
dran lloc enguany a Canillo,
els dies 6, 7 i 8 de juliol. L’ob-
jectiu és facilitar el contacte i
l’intercanvi d’informació en-
tre investigadors, estudiosos
i aficionats de l’etnobotànica
que s’expressen en català.
Una de les activitats tindrà
lloc a la Vall d’Incles.
Jornades
d’etnobotànica
Teatre
Encamp celebrarà el Dia inter-
nacional de la dona treballadora
amb la representació de Tinder
sorpresa, amb Andreu Casano-
va. L’obra convida els especta-
dors a fer un safari còmic per
tota la selva d’aplicacions per
lligar que s’han posat de moda
últimament. L’obra, destinada
a un públic adult, es represen-
tarà el 8 de març, a les 21.30,
a la sala de festes del Complex
Esportiu i Sociocultural d’En-
camp. Les entrades es podran
adquirir, a partir del dijous, 15
de febrer, a través del web www.
morabanc.ad/entrades.
‘Tinder sorpresa’
a Encamp
Tvjas ske kdihdfksdh wksdfhsjgdsa skadfhghfsl asjdaoh kskdh .sdmnbs jñasñla.
BoMBerS d’andorra

El Comú d’Andorra la Vella ex-
posa públicament el projecte
de remodelació i embelliment
de l’avinguda Meritxell al ves-
tíbul del Centre de Congressos
des d’aquesta tarda i fins al 28
de febrer. L’exposició, que esta-
rà oberta de dilluns a divendres
entre les tres i les set de la tar-
da, consta d’una sèrie de panells
informatius amb projeccions de
l’avinguda ja remodelada, plà-
nols explicatius de les obres i
exemples del mobiliari urbà i el
paviment que s’hi col·locarà. Els
ciutadans que visitin la mostra
també tindran la possibilitat de
resoldre dubtes o concertar una
entrevista amb el servei tècnic
del Comú perquè els expliquin
l’obra més detalladament. Els
treballs es divideixen en dues
fases. A la part alta, entre la
plaça de la Rotonda i el carrer
de les Canals, s’eixamplen les
voravies, que passaran a me-
surar entre tres i cinc metres i
mig, mentre que la calçada es
redueix a sis metres. La veloci-
tat del trànsit es restringeix a
30 km/h i es prioritza el pas del
vianant. A la part baixa, en el
tram comprès entre el carrer de
la Unió i el carrer Bonaventura
Armengol, es col·loca paviment
de granit en tota l’amplada de la
via per prioritzar la comoditat
del vianant.
La reforma, que comprèn un
quilòmetre lineal i 20.000 me-
tres quadrats, començarà el 3
d’abril i es preveu que finalitzi
el 3 d’agost. La inversió d’aques-
ta primera fase ascendeix a set
milions i mig d’euros. Les obres
s’adjudicaran per trams i en qua-
tre lots a quatre empreses del
país amb l’objectiu que puguin
treballar de manera simultània i
garantir els períodes d’execució
dels treballs. L’obertura de plecs
de les empreses que s’hi presen-
tin es farà el proper 22 de febrer.
El projecte de remodelació i em-
belliment de l’eix comercial cen-
tral Meritxell–Carlemany té per
objectiu dignificar l’espai urbà,
pacificar el trànsit de la zona. La
iniciativa neix amb la voluntat
de garantir l’accessibilitat uni-
versal i contribuir a millorar la
qualitat de vida de la població.
Urbanisme
Redacció
andorra la vella
La remodelació de l’avinguda
Meritxell, a exposició pública
Andorra celebrarà el proper 16
de març la primera Jornada Au-
tea sobre els Trastorns de l’Es-
pectre Autista (TEA). Tindrà
lloc a l’Arthotel i comptarà amb
dues taules rodones, dos tallers
i una conferència. La primera
taula rodona es titula Etiopa-
togènia i diagnòstic, i la segona,
dedicada a les Intervencions i mi-
llora en la funcionalitat, a banda
de professionals, comptarà amb
representants de diverses enti-
tats que treballen amb persones
amb TEA. A la tarda hi haurà
dos tallers: L’atenció primerenca:
la importància del context fami-
liar en l’abordatge dels nens amb
TEA, dirigit a les famílies, i un
altre d’adreçat als professio-
nals, amb el títol Intervencions
psicosocials en els TEA d’alt fun-
cionament.
El programa de la jorna-
da també inclou la conferèn-
cia Com és ser una persona amb
TEA?, a càrrec de Ramon Cere-
rols, autor del llibre Descobrir
l’asperger i afectat per TEA. Per
assistir als tallers cal inscrip-
ció prèvia ja que les places són
limitades a un màxim de vint
persones tot i que, vist l’èxit
d’inscripcions que han rebut
fins ara, es plantegen repetir els
tallers més endavant.
Fa uns quants anys, només
es diagnosticaven els casos
amb més discapacitat, mentre
que el patiment és igual per a
tots els afectats, també aquells
amb capacitats mitjanes o al-
tes. Per això, des de l’Associació
d’Afectats d’Autisme d’Andorra
(Autea) es vol donar a conèixer
millor aquests trastorns i els
avenços que s’han produït, a
més de conscienciar la societat
de què és el TEA i la seva pre-
valença. Els últims estudis que
s’han fet a Europa diuen que un
de cada cent naixements tin-
dran aquest trastorn, i l’afecta-
ció és molt diferent. Inés Martí,
vocal d’Autea, va recordar que
des de l’associació “entenem
que hem de col·laborar en el
millor coneixement del tras-
torn per part dels professionals
de salut, benestar i educació, i
també de les famílies i de la so-
cietat en general”.
La secretària d’Estat d’Afers
Socials i Ocupació, Ester Fenoll,
va destacar la importància que
des de Govern es doni suport a
iniciatives com aquesta i es faci
costat a les associacions, ja que
són les millors coneixedores de
les necessitats dels col·lectius.
Fenoll va dir que aquesta jorna-
da és important perquè “situa
Andorra al mapa d’aquest tipus
de jornades i situa el TEA a An-
dorra”. “Andorra fa molt bé de
no quedar-s’ho mirant, sinó de
prendre una part activa, d’im-
plicar-s’hi i donar aquesta di-
mensió internacional en aques-
ta jornada”, va afegir.
Per la seva banda, la cap de
Salut Mental del SAAS, Gemma
Garcia Parés, va destacar la im-
portància d’un diagnòstic pre-
coç del TEA i va remarcar que
cal ajudar aquestes persones al
llarg de tota la vida, en especi-
al, en el moment de la transició,
quan els nens passen a l’edat
adulta i es produeix un buit ja
que durant l’etapa infantil i ju-
venil la relació entre els pares i
els centres és molt estreta, men-
tre que quan són majors d’edat
els pares queden apartats.
Tot i que no hi ha un cens de
persones amb TEA a Andorra,
Autea pren com a referència
les dades de Conava, que aple-
ga més de 200 usuaris i té més
d’un centenar de casos regis-
trats.
entitats
Agències
andorra la vella
Autea organitza la primera jornada
sobre Trastorns de l’Espectre Autista
Es farà el divendres, 16 de març, i comptarà amb conferències, taules rodones i tallers
Presentació de la primera jornada Autea en roda de premsa, ahir.
sfga. j a viladot

Promoure bons hàbits alimen-
taris i autonomia entre els joves
és l’objectiu principal dels tallers
Cuina sense pares que es fan a La
Central, una iniciativa que en-
guany arriba a la tercera edició.
El servei de Joventut del Comú
d’Andorra la Vella organitza
aquesta activitat, adreçada als
nois i noies d’entre 12 i 18 anys,
que l’any passat va sumar 89 usu-
aris.
Teo Armengol i Josep Mar-
quilló, de la Confraria d’escude-
llaires d’Andorra la Vella, van ser
els encarregats de portar a terme
el taller que va tenir lloc ahir, en
el qual van participar sis joves i
va consistir en l’elaboració d’una
escudella. Armengol valora molt
positivament la marxa de l’acti-
vitat: “Ha estat una experiència
molt maca”. Els joves van apren-
dre a pelar patates, carrotes i ca-
rabasses, també com es neteja un
api o un porro, i a dominar l’ús
del ganivet. Segons Armengol,
per fer una bona escudella cal
molta paciència perquè com més
estona bulli, “el brou surt millor”.
També cal “molt de carinyo” i bon
humor. L’escudellaire destaca
l’actitud positiva dels nanos. La
convivència, el grup de treball i
el repartiment de tasques són els
aspectes que més han valorat els
participants, a més de dinar tots
junts. Armengol repetiria l’ex-
periència: “La cuina és un tema
que m’apassiona i no em cansa”,
remarca.
La bona acollida del projecte
Cuina sense pares va dur el Comú
a ampliar l’oferta i a fer millores
a les instal·lacions de la cuina, de
manera que es van invertir més
de 5.000 euros a reformar l’es-
pai i adequar-lo per poder-hi fer
elaboracions més complexes. El
programa d’aquesta edició inclou
cinc sessions amb cuiners de di-
ferents cultures perquè els parti-
cipants s’endinsin en la tradició
culinària d’altres zones del món.
Al gener ja se’n van fer dos: el de
cuina del sushi, a càrrec de Juan
Carlos Valladares, del Grup Gas-
tronòmic Gong; i el de cookies an-
gleses, a càrrec d’Alix Sharp, del
Henry’s Corner. Encara en que-
den dos per celebrar-se: el de cui-
na d’autor, el 7 de març i a càrrec
de Claudia Coma, del restaurant
Coma; i el de cuina francesa, el
21 de març i en francès, a càrrec
de Sébastien Besnier, del restau-
rant Plat’in. Tots els xefs del país
s’han ofert de manera desinte-
ressada a participar-hi.
El taller ‘Cuina sense pares’
ensenya els joves a fer escudella
Dos escudellaires d’Andorra la Vella han estat els encarregats de portar-lo a terme
Andorra la Vella
Moment de l’elaboració de l’escudella a la cuina de La Central.
C.A.L.V.
M.P.A.
AndorrA LA VeLLA
El Club Atletisme Valls d’An-
dorra (CAVA) ha lliurat a Uni-
cef Andorra un donatiu de 272
euros que es destinaran a la
compra d’un conjunt d’articles
de primera infància. És la sete-
na vegada que es porta a ter-
me aquesta col·laboració i amb
aquest donatiu ja són 2.183
€ els que el CAVA ha lliurat a
Unicef Andorra. Aquests di-
ners es recullen d’una part de
les inscripcions a les proves,
els 10K Valls d’Andorra i els 5K
solidaris, que organitza aquest
club d’atletisme. Cada lot de
productes de primera infància
permet que 50 nens que viuen
en situacions d’emergència
tinguin l’oportunitat de riure
i de jugar per superar aques-
ta experiència. L’assortiment
d’articles inclou blocs, pilotes,
llapis, puzles i titelles perquè
els nens aprenguin tot jugant.
D’altra banda, per a aquest
any, Unicef Andorra i el CAVA
han signat un acord pel qual
el club inclourà en tots els
cursos que organitzi la pos-
sibilitat que a cada inscripció
es faci un donatiu d’un euro a
Unicef Andorra. La presidenta
del CAVA, Anna Parramon, ha
manifestat que és un pas més
en la llarga col·laboració que
les dues entitats porten a ter-
me i que cadascú pot posar el
seu granet de sorra per ajudar
a millorar la vida dels nens a
través dels projectes que té
Unicef. La directora d’Unicef
Andorra, Marta Alberch, ha
agraït el gest del CAVA i posa
de manifest que l’esport és un
sector molt solidari i que ini-
ciatives com aquesta perme-
ten que més persones puguin
col·laborar en els programes
d’Unicef.
El CAVA fa un donatiu de
272 euros a Unicef Andorra
entitats
El Club Atletisme Valls d’Andorra (CAVA) ha lliurat a Unicef Andorra un donatiu.
uniCef
Redacció
AndorrA LA VeLLA

16 Dijous, 15 De febrer Del 2018
Pirineus
Vols viatjar a Irlanda
per aprendre anglès?
Vine a la reunió diumenge 25 de febrer
a l’hotel Eurostars Andorra Centre
a les 18.00h.
Agrairem que confirmis la teva assistència a
info@learn-away.com
www.learn-away.com
Nens a partir de 8 anys i adults
with
Nens a partir de 8 anys i adults
La Seu d’Urgell
El grup municipal de Com-
promís x la Seu denuncia
que el carrer de l’Orri, sobre-
tot el tram proper al Parc de
la Boixadera Sud, així com
altres carrers de la població,
es troben en un estat lamen-
table de manteniment. Con-
sidera que l’equip de govern
liderat per Fierro i Batalla
no dona cap importància al
manteniment de la via pú-
blica perquè té altres prefe-
rències de despesa munici-
pal, com ara la construcció
del magatzem de 2.000.000
d’euros. Compromís creu
que el manteniment és de
vital importància i que s’ha
de prioritzar.
Una vegada més, Com-
promís vol insistir en la im-
portància del manteniment
dels carrers per garantir la
seguretat dels vianants, així
com per mostrar una imatge
de la ciutat neta, endreçada
i que sigui model d’urba-
nisme de cara a l’exterior i
també per als ciutadans de
la Seu.
Compromís
denuncia
l’estat del
carrer de l’Orri
Redacció
La SeU d’UrgeLL
Una cinquantena de veïns de
diversos pobles de la Cerdanya
i l’Alt Conflent es van reunir en
assemblea a la localitat occitana
de Sant Pere dels Forcats per
reclamar millores “urgents” en
les infraestructures del Tren
Groc. L’Associació d’Usuaris de
la Línia del Tren Groc (ULTG)
recorda que es tracta d’un servei
públic “clau” i denuncien una
“deixadesa evident” per part de
l’empresa SNCF, responsable de
la infraestructura. El portaveu
d’ULTG, Jordi Bartolí, assegu-
ra que en els últims deu anys
s’ha passat de vuit trens diaris
d’anada i tornada a només tres.
Demanda de millores
“urgents” al Tren Groc
La Cerdanya
Agències
Sant pere deLS forCatS
Diagnosi sobre
el bullying
Unes 40 persones, entre
monitors de menjadors de
centreseducatiusidetransport
escolar, van participar ahir a
la Seu en el primer grup de
discussió sobre bullying. La
trobada s’emmarca dins de les
diverses actuacions previstes
en el pla estratègic comarcal
per abordar l’assetjament
escolar.
ajUntament SeU d’UrgeLL
educació
Un sisme de 3,7 graus, acompa-
nyat d’almenys una rèplica i amb
epicentre a Sopeira (Osca) es va
percebre àmpliament aquest di-
mecres al matí a les comarques
nord-occidentals dels Pirineus
catalans –la Vall d’Aran, l’Alta
Ribagorça i el Pallars Jussà–, se-
gons va informar l’Institut Car-
togràfic i Geològic de Catalunya.
El sisme va tenir lloc al voltant
de les 9.30 del matí i uns vint
minuts més tard es va registrar
una rèplica de 3,2 graus, segons
l’Institut Geogràfic Nacional del
ministeri de Foment, aquest
amb epicentre a Beranui, també
a Osca. El telèfon 112 no va re-
bre cap trucada de veïns de les
comarques catalanes on es van
percebre els sismes, segons Pro-
tecció Civil de la Generalitat.
‘’Estava dreta a davant de la
tele, i aleshores la tele ha co-
mençat a tremolar’’. Això és el
que va explicar la María José,
una veïna del Pont de Suert, que
va notar el terratrèmol de 3,8
graus a l’escala de Richter amb
epicentre a Beranui, a la Riba-
gorça, i que també es va fer no-
tar al Pallars Jussà i a l’Alta Ri-
bagorça. Aquesta mateixa veïna
va dir que també va veure com
l’aigua d’unes ampolles es que-
dava en moviment durant uns
segons i que el soroll que es va
sentir era com si passés un me-
tro per sota de casa. En aquest
sentit, va assegurar que va par-
lar amb gent que sí que es va
‘espantar “una mica’’ perquè els
van tremolat els mobles o el llit.
Altres veïnes de la població van
corroborar que el terratrèmol es
va fer notar quan faltaven pocs
minuts per a les 9.30, i que ini-
cialment no es van imaginar que
es tractava d’aquest fenomen
fins que no els van arribar les
notícies.
La Marisol estava asseguda
en una butaca quan va tenir lloc
el terratrèmol, i aleshores es va
començar a moure. Va assegu-
rar que es pensava que “era el
seu gat”, que se li havia posat
al darrere, però no era així. En
aquest sentit, una altra veïna
de la capital de l’Alta Ribagorça,
l’Ángeles, va explicar que estava
preparant les llenties per dinar
i que quan va notar el soroll i el
moviment creia que era el pin-
tor que estava “remenant algu-
na cosa”. L’Ángeles va afegir que
la casa on viu és antiga i que
“com que està molt ben feta” no
va notat tant el sisme.
Finalment, la Rafaela va re-
latar que era encara al llit quan
el terratrèmol va tenir lloc i
que es pensava que el soroll i
el moviment eren cosa del seu
marit, “que de vegades es mou”.
Després, però, un nebot que té
a Barcelona li va enviar un mis-
satge en què li preguntava pel
terratrèmol i va ser conscient
que havia estat el que havia no-
tat quan encara era al llit mig
adormida.
Un sisme de 3,8 graus acfecta les
comarques occidentals dels Pirineus
El terratrèmol es va deixar sentir a la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà
terratrèmol
El terratrèmol es va notar a la població del Pont de Suert.
agènCieS
Agències
eL pont de SUert

Cultura
En quant de temps s’ha ges-
tat, el festival 2.0?
Em van contactar deu fer cosa
d’un mes. I per a mi va ser una
sorpresa majúscula, perquè els
últims anys he estat totalment
desvinculada d’Andorra.
La forma com es va acabar la
primera època, el 2009, no va
ser gaire catòlica.
Em va saber molt de greu, és
veritat, que el liquidessin sense
cap oportunitat de poder-lo de-
fensar. Però he de dir que, a més
de majúscula, la sorpresa va ser
ben agradable.
No és de les que guarda ran-
cor, doncs.
Sóc un bitxet amb molta me-
mòria, però no soc rancorosa. No
tinc cap ressentiment i crec que
si va caure va ser víctima de les
circumstàncies polítiques i eco-
nòmiques. Denota, és veritat,
una certa estretor de mires, per-
què un projecte així ha de ser a
llarg termini. Però t’he de dir que
íntimament sempre havia tingut
la intuïció que remuntaria.
Optimisme antropològic?
I, si vols, una mica ingenu. La
veritat és que la mare de tots els
festivals de pallasses que avui hi
hapelmón–in‘hihaunsquants–
va ser el d’Andorra la Vella. La
idea era massa bona perquè el
donéssim per mort i enterrat. No
podia ser. I mira, tenia raó!
És el seu festival?
Ni molt menys. El festival és
d’Andorra. I això és tan cert que
no he volgut aixecar-ne de simi-
lars en altres llocs, tot i que he
tingut més d’una i més de dues
propostes per fer-ho. Per mi, el
festival de pallasses és el d’An-
dorra la Vella.
Va néixer el 2001 per donar
visibilitat a la dona en el món
de la comicitat. Dos decennis
després, continua sent neces-
sari, un festival de gènere? I
aquí, ara que ja n’hi ha arreu?
La primera edició va ser abso-
lutament inèdita. No n’hi havia
cap al món i va posar la pallassa
al mapa: érem moltes i amb es-
pectacles igual de bons que els
nostres col·legues. La paradoxa
és que, quasi vint anys després,
torna a ser imprescindible.
M’ho haurà d’explicar.
La crisi va ser una excusa per
retallar moltes iniciatives de gè-
nere, i no només a Andorra. Van
morir molts festivals de cine, de
teatre i de literatura de gènere.
I ara més que mai les dones ens
adonemquesominvisibles.Tam-
bé en el món de la comicitat ve-
iem que la presència femenina és
escassíssima, així que insisteixo:
un festival de pallasses és absolu-
tament imprescindible. Sembla
que no hem avançat gaire.
Què ens podem esperar –i
què, no– del nou festival?
No serà el que va ser, això ho
hem de tenir tots claríssim. No
pot ser-ho, primer de tot, pel
pressupost,quepassade120.000
a 20.000 euros. Serà impossible
tornar a tenir quasi un centenar
de pallasses de tot el món, més
cursos, xerrades, sessions golfes,
veles... Serà una mena de pilot, a
veure si entre tots ens ho creiem
i la cosa pren volada.
Val més això que res?
És clar que sí. Aquesta era la
proposta que vaig fer el 2010,
quan es va decidir suspendre’l:
no el matem, reconvertim-lo en
una coseta més petita i viable.
Doncs allò que no em van accep-
tar fa nou anys sembla que ara sí
que es possible. Però reinventat,
això també.
Com es fa, això?
No oblidem que no fa ni un
mes que hem posat fil a l’agulla
i que el maig és aquí mateix.
Moltes pallasses tenen l’agenda
tancada. Això d’una banda. De
l’altra, no hi haurà veles ni espais
alternatius, tot es concentrarà
al Comunal i és possible, només
possible, que hi hagi també un al-
tre petit espai per fer-hi cabaret.
De quantes pallasses estem
parlant?
Quatre espectacles, com a
molt, al llarg de tres dies. Inclòs
el meu, Paradís pintat. No ho ha-
via fet mai, això de combinar la
direcció artística amb l’escenari,
però en tinc moltes ganes.
Neix amb vocació de continu-
ïtat?
La proposa és que sigui anual
enllocdebiennal,jaqueseràmés
petit. La meva idea, no sé si la de
tothom, és que torni a créixer.
No et pots imaginar la quantitat
de pallasses de tot el món que
m’han escrit des que va saltar
la notícia i que volen venir com
sigui. Al final només en podran
venir tres o quatre. Però, si mires
el pressupost, són faves compta-
des.
Més que festival, festivalet.
Serà una altra cosa però man-
tindrà l’essència de convertir-se
en aparador de la comicitat fe-
menina. I per això n’hem volgut
conservar el nom. No hem de
tenir vergonya de dir-li pel seu
nom: en petit format, però és el
festival de pallasses. I serà la 6a
edició, diguem-ho ben alt.
La programació definitiva,
quan?
És una mena de sudoku: por-
to més pallasses però de més a la
vora? O menys, i de més lluny?
Històriques, veteranes o que
comencin? És el que hem d’aca-
bar de lligar. Esperem poder-ho
anunciar d’aquí a deu dies, com
a molt.
La vam perdre de vista el
2009, però des d’aleshores
ha desfilat pel Cirque du So-
leil, amb Analuna, i ha rebut
el Premi Nacional de Cultura.
No està gens malament.
Més que res, han passat deu
anys. Vol dir que em faig gran.
He tingut temps d’aixecar tres
espectacles diferents, inclòs Pa-
radís pintat, últim premi Circòlic.
Però els premis no deixen de ser
pentinades d’ego. El major reco-
neixement és seguir treballant,
a Catalunya, a Espanya i també a
l’estranger.
“Vint anys després, un festival de
gènere torna a ser imprescindible”
L’últim festival de pallasses, aquell invent que va néixer el 2001 a Andorra
laVella,es remuntava al 2009.Molts el donàvem per mort i enterrat.Doncs
no. El Comú l’ha recuperat amb Pepa Plana, que va ser l’ànima de les
cinc primeres edicions, de nou al timó de l’invent. Serà un festival ‘tunejat’,
concentrat en tres jornades –del 3 al 5 de maig– i al Teatre Comunal. La
pallassa catalana explica com entre tots han ressuscitat un mort.
Pepa Plana, pallassa
A. Luengo
andorra la Vella
Serà una altra cosa,
però en mantindrà
l’essència; per això
conservem el nom
em va saber greu que
[el 2009] liquidessin
el festival sense
poder-lo defensar
bondia

cultura18 Dijous, 15 De febrer Del 2018
www.entre-muntanyes.com / comunicacio@entre-muntanyes.com
El clarinetista català Joan En-
ric Lluna dirigirà l’ONCA en
el concert que el 17 de febrer
protagonitzaran al vestíbul del
Consell General, i que cinc dies
després es repetirà al Palau de la
Música Catalana en el cicle Petit
Palau. El programa inclou pe-
ces d’Spohr (Variacions sobre un
tema de Danzi), Bruch (Serenata
per a cordes) i Guinovart (Fan-
tasia sobre Goyescas i Serenata
Amadeus). La temporada del
25è aniversari de la formació
continuarà el 22 de març amb
el programa Cordes per a l’aire,
amb Isabel Vinardell i Isabelle
Laudenbach com a convida-
des. L’entrada per al concert del
Consell és lliure.
Joan Enric Lluna dirigirà
l’ONCA al Consell General
Clàssica
Redacció
andorra la vella
La SAC presenta el 19 de febrer
a la sala d’actes de MoraBanc,
el recull del 31è cicle de confe-
rències, que va tenir lloc el 2015
sota el lema 700 anys de la mort
de Ramon Llull. El volum inclou
articles de Gerhard Lang (La
revolució andorrana de 1933)
i Joan Massa (Ramon lo foll),
així com un recull fotogràfic i
una ressenya biogràfica d’Al-
bert Puigoriol i la seva esposa,
Jacqueline Gimet, autors d’An-
dorra turística i Andorra, el meu
país. També es presentaran les
ponències de la 9a edició dels
Debats de la SAC, consagrats a
la recerca jurídica a Andorra.
La SAC presenta el recull de
conferències de l’Any Llull
Novetat bibliogràfica
Redacció
andorra la vella
Va ser un dels moments èpics de
la tercera temporada de La Voz,
el talent show de Telecinco: An-
tonio Orozco demanant a l’audi-
ència amb llàgrimes als ulls que
fes costat en aquell xaval que es-
tava punt de cantar Aprendiz a la
final del programa. Va guanyar,
és clar, i allò va catapultar la
carrera d’Antonio José Sánchez
(Còrdova, 1995), que tres cursos
després debutarà el 8 de març al
Centre de Congressos de la capi-
tal. Cortesia, per cert, de Radio
SER Principat d’Andorra, que
celebra com és habitual l’aniver-
sari –el 15è– amb l’artista espa-
nyol del moment. Antonio José
compareixerà en format “íntim
i proper”, que vol dir amb l’únic
acompanyament de piano i gui-
tarra, i els temes del tercer disc,
A un milímetro de ti, que inclou el
seu gran èxit, Tú me obligaste i el
que promet ser el seu pròxim hit,
Me haces falta. Les notes de pro-
moció el venen precisament com
el nou artista “multiplatí” del pa-
norama espanyol –per El viaje i
Tú me obligaste– i com el primer
a enfilar-se fins al número 1 a
iTunes en ple boom de Despaci-
to. El mèrit és seu, i també dels
compositors amb qui ha treba-
llat –David Santisteban, Bebe,
David DeMaría. Al Centre de
Congressos comprovarem, en fi,
si Orozco exagerava (o no) quan
el 25 de juny del 2015 es va diri-
gir a l’audiència en els següents
termes: “Li demano a la gent que
no et deixi escapar, que et perse-
gueixi, perquè Espanya necessita
la teva veu”. Antonio José pren
el relleu de Conchita, l’estrella de
l’any passat al concert de la SER,
i a altres patums que l’han prece-
dit, com Sergio Dalma, Estopa,
M-Clan i, naturalment, Antonio
Orozco.
Antonio José, guanyador de ‘La
Voz’, el 8 de març a la capital
El cantant andalús desfilarà pel Centre de Congressos amb ‘A un milímetro de ti’
Concert
Antonio José, en una fotografia promocional per la publicació del nou disc.
bondia
Redacció
andorra la vella

Esports
De l’esquí de muntanya a les
curses de muntanya. L’Andorra
Skimo, la Travessa dels Refu-
gis, puja un esglaó més en la
seva fam per créixer any rere
any. Enguany es celebra la ter-
cera edició de l’Skimo6, és a dir,
una prova d’esquí de muntanya
per equips de 30 quilòmetres
de distància i 2.000 metres de
desnivell positiu, i la primera
de l’Skimo10 de dues etapes,
una autèntica animalada de 70
quilòmetres i 5.000 metres de
desnivell. Vist l’èxit, s’han vist
obligats a donar-li una volta
més i el mes de setembre del
2019 també faran una prova
de curses de muntanya amb el
mateix recorregut de l’Skimo6 i
l’Skimo10 al més pur estil Pier-
ra Menta, que també té cursa
a l’hivern i a l’estiu. “Moltíssi-
ma gent ens ho ha demanat, i
també els hotels. Volem mos-
trar els refugis de muntanya
que té el país també a l’estiu.
Serà la mateixa prova d’esquí
de muntanya, però corrent. A
més a més, és més fàcil acon-
seguir participants a l’estiu que
no pas a l’hivern”, va assegurar
el director de l’Andorra Skimo,
Gerard Riart. No serà l’única
novetat per al 2019, ja que tam-
bé està previst fer una Skimo4:
per tant, amb quatre refugis.
Sempre buscant el creixement
constant.
A la tercera edició de l’Ski-
mo6 hi haurà 141 equips, amb
330 participants en total. L’ini-
ci de la prova, el 24 de febrer,
tindrà lloc a la Cota 2.000 de
Naturlàndia. Els intrèpids es-
quiadors de muntanya ascen-
diran als refugis de Roca de
Pimes, Pic Negre, Estany de
la Nou, Perafita, Collada de la
Maiana, Estall Serrer, dels Or-
ris, de l’Illa, Estany de la Illa i
Montmalús, amb l’arribada a
Grau Roig. La temporada pas-
sada es va imposar l’equip for-
mat pel mallorquí Pere Rullan i
Miguel Caballero (La Sportiva),
amb un temps de 3 h 40 min
29 s, seguit per l’equip format
pels andorrans Joan Albós i
Francesc Poujarniscle, Putxi.
En noies, van guanyar Marta
Riba i Tina Bes. “És poc tècnic
i és llarg. Serem més estrictes
amb els talls horaris i l’últim
corredor pot arribar a meta en
vuit hores”, va dir el director de
la cursa, Joan Turné.
Molt més exigent serà l’Ski-
mo10, la gran novetat d’aques-
ta Andorra Skimo, que compta
amb el suport de Grandvalira.
Una primera etapa per al dis-
sabte, 24 de febrer, de 30 qui-
lòmetres, amb 2.000 metres
de desnivell positiu, sortida
des de la cota 2.000 de Natur-
làndia i ascens als refugid de
Claror, Perafita, dels Orris, de
l’Illa i de Montmalús, i arribada
a Grau Roig. A la segona etapa,
el diumenge, 25 de febrer, amb
40 quilòmetres i un desnivell
positiu de 3.000 metres, amb
visites als refugis de Siscaró,
Cóms de Jan, Sorteny i Rialb,
fins a arribar a Arcalís. “Una
prova molt i molt tècnica. Un
ambient més alpí, pensat més
a nivell de travessa. L’últim cor-
redor ho farà en deu hores”, va
indicar Turné.
En aquesta nova prova hi
haurà 133 equips, amb 305 par-
ticipants. En total, entre l’Ski-
mo6 i l’Skimo10 sumaran 270
equips i 635 corredors. El curs
passat, a l’Skimo6, hi van parti-
cipar 450 esquiadors de munta-
nya. “Cada any augmentem en
200 inscrits. S’està convertint
en la cursa amb més partici-
pants d’esquí de muntanya. Es
pot gaudir d’un paisatge únic i,
a més, oferim un bon servei”,
va assegurar Riart. Enguany hi
haurà medalla per als finishers i
també premis en metàl·lic per
als guanyadors.
El mallorquí Pere Rullan
farà enguany l’Skimo10 i bus-
carà la victòria, però amb un
altre company, l’italià Filippo
Beccari. “Serà molt més dur
que l’Skimo6. L’objectiu, com
tots, serà sortir viu de la prime-
ra etapa perquè si no patirem
a la segona. A la primera, s’ha
de ser intel·ligent, i a la sego-
na, donar-ho tot. L’Andorra
Skimo s’està consolidant i està
creixent amb molta fermesa. Es
convertirà en un autèntic re-
ferent de les proves d’esquí de
muntanya”, va indicar Rullan.
En total hi haurà set nacio-
nalitats amb un 48% d’espa-
nyols, un 3% dels corredors
provinents de França, i un 48%
del Principat, amb algun italià,
suec, suís i anglès. “Cada cop
s’està internacionalitzant més.
Ens hauria agradat que hi par-
ticipés Kilian Jornet, però té
prova de Copa d’Europa”, va dir
Riart.
Per tant, l’Andorra Skimo
també fa un pas més per al
2019 i fitxa per l’estiu. No serà
per manca d’ambició.
L’Skimo, també en cursa de muntanya
L’organització vol convocar una altra Skimo el setembre del 2019 a causa de l’èxit de la prova d’esquí de muntanya
Esquí de muntanya
Víctor Duaso
EscaldEs-Engordany
L’Andorra Skimo fa un pas més i enguany afegeix a l’Skimo6, l’Skimo10; el 2019 farà la cursa de muntanya amb els recorreguts d’hivern.
jonathan gil
Gerard Riart Joan Turné Pere Rullan
Moltíssima gent ens
havia demanat una
skimo a l’estiu, i la
farem l’any 2019
l’skimo10, la novetat
d’aquest 2018, serà
una prova molt i
molt tècnica
l’andorra skimo
s’està consolidant
i està creixent amb
molta fermesa

esports20 Dijous, 15 De febrer Del 2018
Els millors,
homenatjats
Els millors pilots de la
temporada 2017 de la
Federació Motociclista
d’Andorravanserhomenatjats
ahir a l’Illa Carlemany, a
la clàssica Nit de la Moto.
Cristian España, pilot andorrà
de raids que va finalitzar el
seu segon ral·li Dakar, va
ser el gran protagonista de
l’esdeveniment.
joNAthAN gIl
Motociclisme
Mireia Mimi
Gutiérrez tin-
drà més dies
per recupe-
rar-se de la
grip, ja que el
fort vent que feia al Yongpyong
Alpine Centre va fer que l’or-
ganització dels Jocs Olímpics
d’hivern a Pyeongchang cancel-
lés la cursa d’eslàlom femení en
què havia de competir la prime-
ra espasa de l’equip alpí femení
andorrà. La prova es reprogra-
ma per a demà (a les dues, la
primera mànega, i a un quart de
sis, la segona). Per tant, demà
hi haurà triple representació
andorrana en esquí alpí i també
en surf de neu.
‘Mimi’ Gutiérrez no pot
debutar als Jocs pel fort vent
olimpisme
Redacció
ANDorrA lA vEllA
‘Mimi’ Gutiérrez no va competir ahir.
C. pAllot / AgENCE zooM
Àlex Rius, jove esquiador de
la Federació Andorrana d’Es-
quí (FAE), va aconseguir la
setena posició al primer es-
làlom dels Nacionals Júniors
de França, que es disputen a
Font Romeu. Rius va fer un
temps d’1 min 24,81 s, a 1,31
s del primer, el francès Paco
Rassat. També van competir
Xavi Cornella, 37è; Francesc
Martí, 55è; i Alejandro Ci-
aurriz, 57è. No van acabar
la primera mànega Quim
Rodríguez, Lucas López, Pol
Suárez, Albert Pérez, Isidre
Bartumeu i Edgar García i la
segona, Nico Castro i Albert
Torres. Avui es disputa el se-
gon eslàlom a la mateixa es-
tació dels Nacionals Júniors
de França.
Àlex Rius acaba 7è als
Nacionals Júniors de França
Esquí alpí
El calendari de les Crèdit Andor-
rà GSeries 2018 ja està reorga-
nitzat. Les G3 i G4 es disputaran
els dies 23, 24 i 25 de febrer. Per
tant, la gran final de la compe-
tició d’automobilisme sobre gel,
la G5, que es disputa al Circuit
d’Andorra-Pas de la Casa, es dis-
putarà, tal com estava previst, el
3 de març, en els horaris habitu-
als de matí, a partir de les nou
per a la GS1 i, de tarda, a partir
de les quatre per a la GS2.
En la G3 i la G4, el sentit de
gir del circuit serà invers a l’ha-
bitual (amb la recta principal en
lleugera baixada) sense la uti-
lització de la corba joker en les
curses puntuables per a la G3;
s’afegirà la variant per a la G4.
Les G3 i G4 de les Crèdit
Andorrà GSeries tenen data
Automobilisme sobre gel
La secció de futbol sala del Fut-
bol Club Encamp ja té un vella
glòria més. A Òscar Sonejee,
Manolo Jiménez i Genís García
se’ls uneix una exestrella del
futbol, l’argentí Javier Saviola.
L’exdavanter del River Plate, el
FC Barcelona, el Reial Madrid i
el Benfica, entre d’altres, que es
va retirar als 34 anys després de
no tenir el rendiment desitjat
amb el River Plate argentí, des-
penjarà els hàbits i ho farà per
jugar a la Lliga Viatges Pantours
de futbol sala amb el Sideco FC
Encamp. L’equip dirigit per Llu-
ís Cruz ocupa la tercera posició
del play-off pel títol i en un any
força complicat, en comparació
amb els anteriors, buscarà repe-
tir títol de la competició domès-
tica i tornar a disputar la UEFA
Futsal Cup, tot i que el SAE Sant
Julià està essent molt regular.
Per a aquestes fites, fitxen
un excrac del futbol. El Conejo,
tal com es coneix a Saviola, té
36 anys i serà la primera vegada
que juga a futbol sala. No està
previst el seu debut avui contra
el SAE Sant Julià, ja que no s’ha
entrenat cap dia amb els encam-
padans, però per a la propera
setmana sí que podrà debutar,
al cap de dos anys d’haver-se
retirat del futbol professional.
Per tant, un fitxatge de renom
per a la Lliga Viatges Pantours,
després que Saviola hagi acabat
el curs a l’Escola d’Entrenadors
de la Federació Espanyola de
Futbol per obtenir el diploma
UEFA B, que permet dirigir
equips fins a categoria juvenil.
El futbolista va compartir clas-
se, entre d’altres, amb l’exin-
ternacional andorrà Òscar
Sonejee. Aquests jugadors ara
compartiran equip, després que
tots dos haguessin anunciat la
seva retirada del món de l’es-
port rei. En aquell curs, també
hi havia exjugadors, com Juan
Carlos Valerón i Manuel Pablo
(Deportivo de la Corunya), Fer-
nando Redondo (Reial Madrid),
Albert Lopo (Inter Club Escal-
des), Pablo Orbáiz i Andoni
Iraola (Athletic Bilbao), o David
García i Moisés Hurtado (Espa-
nyol). Per tant, Saviola es posa-
rà en forma, donarà un cop de
mà a l’FC Encamp i coneixerà
un esport que fins ara només
havia vist per la televisió. L’ar-
gentí també es va estrenar en-
guany al Champions for Unicef,
que organitza el Club Bàsquet
MoraBanc Andorra, i ho va fer
amb un esport que també des-
coneixia, el bàsquet, però en
aquest cas entre somriures.
Saviola fitxa per l’FC Encamp
L’exdavanter del Barça i del Madrid, de 36 anys, jugarà amb el vigent campió
Futbol sala
Saviola jugant al Champions for Unicef.
ACb photo / AlbErt MArtíN
Víctor Duaso
ANDorrA lA vEllA
Atletisme
Arnau Roig, atleta del SAE
Sant Julià, va batre dues mar-
ques personals, dos nous rè-
cords d’Andorra sub-18, i va
aconseguir tres mínimes per
als Campionats d’Espanya
juvenils que es disputaran a
Antequera al control de pista
coberta a Sabadell. En 60 me-
tres va fer 7”22, que millora
els 7”25 del rècord anterior,
i en 200 metres va fer 23”17,
millorant els anteriors 23”36.
Rècords
d’Arnau Roig
btt
Albert Turné, de l’equip
Team Turné XC, va finalit-
zar en 55a posició de la Me-
diterranean Epic, que es va
disputar a Oropesa del Mar
(Castelló). La prova, de qua-
tre etapes, va tenir com a
guanyador absolut el francès
Jordan Sarrou. Turné va fer
un temps total de 2 h 33 min
7 s, i també va ser quart en
màster 30, a tocar del podi.
Turné, 55è a la
Mediterranean
Fernández veu
el BC MoraBanc
“en un bon
moment”
bàsquet
Quatre victòries consecuti-
ves i aturada obligada per la
Copa del Rei, i també pels
partits de les seleccions. Jai-
me Fernández, el base ma-
drileny del BC MoraBanc,
convocat per Sergio Scariolo,
va comentar la situació per
la qual està passant l’equip
dirigit per Joan Peñarroya:
“Estem en un bon moment.
Ens hem aixecat d’una situ-
ació complicada. Guanyar el
Barça ens va donar confiança
i, de mica en mica, hem anat
enganxant més jugadors. Els
hem pressionat a tots amb
treball i ara no ens podem
relaxar. És el pitjor moment
per a una aturada”, va dir.
També va opinar sobre l’ame-
naça de la vaga de jugadors:
“És un tema molt complicat.
Pel bé de tots ja s’ha arribat
a un acord”, va concloure el
jugador, que està en un gran
moment de forma.
Redacció
ANDorrA lA vEllA

Diari del 15 de febrer del 2018

Diari del 15 de febrer del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (6)

Similar a Diari del 15 de febrer del 2018

Similar a Diari del 15 de febrer del 2018 (20)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 15 de febrer del 2018