Diari del 15 de març del 2018

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 15 De març Del 2018 Núm. 3.516 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333
T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10
Ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
OPINIÓ
Persones i muntanyes
landry riba
Músic
Urbanisme en clau
femenina
joan carles
arpín
Geògraf
J.R.
aNdORRa pàgina 9
la rotonda és la demanda principal
dels treballadors del punt de Trobada
Mateu demana la implicació
de tots en l’acord amb la UeEl síndic fa un paral·lelisme del procés constituent
amb l’actual negociació amb la Unió Europea
L’oposició critica el discurs de Vicenç Mateu per
considerar-lo més de partit que institucional
avUI és NOtícIa pàgines 3 i 4
aNdORRa pàgines 7 i 8
El SEP preveu un 80%
de seguiment de la
vaga a les escoles
aNdORRa pàgina 10
Els mestres demanen
que les vacances es
regulin per llei
aNdORRa pàgina 14
El Govern informarà
del projecte de l’ETR
en una reunió de poble

2 Dijous, 15 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Escaldes-Engordany
Farmàcia Creu Blanca
Av. Coprincep de Gaulle, 19 - Tel. 822 402
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar el
barbarisme *bailarina?
Hem d’emprar ballarina.
La ballarina porta un tutú
rosa.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Per a més informació , segueix-nos a Facebook, descobreix les nostres receptes ecològiques
i assabenta’t de totes les activitats: www.facebook.com/tuetselcentre I visita: www.river.ad
Recepta del mes: Galetes de civada i poma
ACTIVITAT ECORIVER
Divendres 16 de març, a les 18h
Ja no saps que posar a la bossa del nen perquè faci un mig
matí o un berenar saludable? Et falten idees? Vols saber com
triar el millor perquè no els hi falti de res?
Vine i et donarem idees i esbrinarem quin és el berenar adient
per cada nen!
BERENARS SALUDABLES
PER NENS
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
130/245
2/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
70-110
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
30/30
44/44
878 000
110/190
2-3/5
Pols - Dura
Oberts
67/70
122/127
872 900
EL TEMPS
DIA VARIABLE AMB RUIXATS DE TARDA
Les restes del front encara es faran notar a primera hora
del matí. Ràpidament, s’obriran clarianes i les tempera-
tures seran més baixes. Al llarg de la tarda, les nuvolades
ens afectaran amb ruixats, que seran més destacats al
nord. La cota de neu se situarà cap als 1.400 metres. El
vent baixarà de força i serà de component oest a nord-
oest. Farà una mica més de fred. Que tinguin un BonDia.
Avui 9
7
5
1
0
-1
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
divendres
dissabte
Canillo
-2/5
Pas de la Casa
-5/0Encamp
-1/7
Ordino
-2/6
La Massana
-1/7
Escaldes - Engordany
0/9
Andorra la Vella
1/9
Sant Julià de Lòria
2/10
La Seu d’Urgell
2/11
Puigcerdà
-2/6
L’Ospitalet
-2/5

3Dijous, 15 De març Del 2018
Avui és notícia
El síndic general, Vicenç Mateu,
va aprofitar ahir el discurs amb
motiu de la recepció oferta per
celebrar el 25è aniversari de
la Constitució per assimilar el
procés constituent i els neguits
i incerteses d’aquell moment als
que hi poden haver actualment
amb la negociació de l’acord
d’associació amb la Unió Euro-
pea.
Així, Mateu, que va fer un
breu repàs al procés de moder-
nització de l’estructura institu-
cional del país que acabaria de-
sembocant amb la ratificació de
la Constitució el 14 de març de
1993, va destacar que fa 25 anys
i ara es “podria notar una resis-
tència raonable a favor d’allò
conegut, davant la incertesa del
nou escenari i els seus beneficis
possibles”. No obstant, i mal-
grat aquests neguits, el síndic
va assegurar que de la mateixa
manera que “es fa difícil pensar
una Andorra actual alternati-
va a la Constitució, es fa difícil
pensar una Andorra futura al-
ternativa a l’acord d’associació
amb la UE”.
Mateu, que va admetre que
“en el context d’un món que
es transforma ràpidament” el
“manteniment de l’statu quo
esdevé inevitable”, va advertir,
però, que “no tenim a davant un
camí fàcil i planer”. En aquest
sentit, es va mostrar conven-
çut que “les pràctiques dels qui
es creuen més espavilats que
la resta no haurien de tenir ja
cabuda a Andorra”, i va fer una
crida a abandonar “la recerca del
guany personal sense mesura
que escanya l’altre i compromet
els més febles i la col·lectivitat”.
Per tot plegat, el síndic va
destacar que igual que ara fa 25
anys el procés actual requereix
“la implicació de tot el país”.
Una implicació “amb dubtes
com aleshores, amb disparitat
d’opinions sobretot pel que fa
als tempos, però amb un objec-
tiu comú i compartit com és el
millor futur per a Andorra”.
Així mateix, i com ja havia fet
en anteriors discursos aquesta
mateixa legislatura, el síndic va
apel·lar a “ser curosos amb les
formes” més enllà del fons si re-
alment es vol “avançar plegats”.
En aquest sentit, Mateu, que va
alertar de la necessitat que la
“manca de rigor i anàlisi” que hi
ha avui en dia a les xarxes soci-
als no arribi a la política, ja que
suposaria “un empobriment del
diàleg i la concertació”, va ins-
tar els consellers generals a ser
“exemplars” pel que fa a “la cen-
tralitat de la raó i la paraula”. A
més, els va instar també a evitar
“caure en batalles i atacs perso-
nals” malgrat que puguin portar
a “un rèdit electoral a curt ter-
mini”, ja que, a la llarga, “no fan
sinó debilitar la institució i la
política en general”.
Mateu, però, va anar més
enllà i, aprofitant que es podria
tractar del seu darrer discurs
amb motiu del Dia de la Cons-
titució, va recordar la seva eta-
pa com a conseller general a la
dècada dels 90 i va assegurar
enyorar-se d’una “certa corte-
sia parlamentària” i una “certa
amabilitat” que troba “a faltar”.
En aquesta línia, el síndic va
lamentar que avui en dia pre-
domina més la política del “tot
val”, “a voltes a la ratlla de l’as-
setjament”, fet que està tornant
l’actual “atmosfera política difí-
cilment respirable”.
Així, Mateu, que en el discurs
es va referir també a aspectes
com el canvi climàtic i la igual-
tat entre homes i dones, va fer
una crida “al respecte vers les
lleis, la justícia i les instituci-
ons, sempre, i no només quan
ens van a favor”, a la conten-
ció i prudència que “implica
tot pacte”, i a la necessitat que
la discrepància i la crítica, “tan
necessàries i enriquidores quan
neixen d’un esperit construc-
tiu” no esdevinguin “soroll i
bloqueig quan la finalitat no és
una altra que imposar la raó de
qui més crida”.
Com és lògic, ni el paralel-
lisme entre l’elaboració de la
Constitució i l’acord d’associa-
ció ni les referències a l’ambient
polític van ser vistes de la ma-
teixa manera per les diferents
formacions polítiques.
Així, mentre que el president
del grup parlamentari demòcra-
ta, Ladislau Baró, acceptava que
el procés constituent i la ne-
gociació de l’acord d’associació
poden ser similars per “la relle-
vància” i demanava “un esforç”
per assolir un consens com el
que es va assolir fa 25 anys, el
conseller general del Partit Soci-
aldemòcrata i vicepresident del
grup mixt, Pere López, trobava
“desencertada” la comparació, i
retreia al síndic que hagués fet
un discurs “més de partit” que
no pas institucional. Quant a la
reflexió sobre la cortesia i l’am-
bient parlamentari, López va
recordar al síndic que hi ha ha-
gut legislatures amb oposicions
més dures que no pas l’actual.
Per la seva part, el president
del grup parlamentari liberal,
Jordi Gallardo, va assegurar que
podria compartir una part de la
comparació, tot i que va voler
deixar clar que “hi ha una gran
diferència entre com es va fer la
Constitució i com s’estan por-
tant a terme les negociacions de
l’acord d’associació”. En aquest
sentit, Gallardo, va destacar
que, a diferència del “debat
obert i honest” de fa 25 anys, en
què “tothom va tenir clar que
s’havia de deixar de banda l’in-
terès polític”, en el cas de l’acord
d’associació, es tracta “d’una ne-
gociació que pilota la majoria,
Mateu assimila el procés constituent
a la negociació de l’acord d’associació
L’oposició critica un discurs que considera més de partit que institucional i no troba encertada la comparació
Dia de la Constitució
M.S.
anDorra la Vella
El síndic, Vicenç Mateu, en un moment del seu discurs, acompanyat per la subsíndica, el cap de Govern i els presidents de grup.
agènCies
Vicenç Mateu
Josep Pintat
Ladislau Baró
Pere López
Jordi Gallardo
Víctor Naudi
es fa difícil pensar
una andorra futura
alternativa a la de
l’acord amb la Ue
la negociació de
l’acord d’associació
està generant massa
incògnites
Cal un esforç per
arribar a un consens
com el que es va
assolir fa 25 anys
el paral·lelisme entre
Constitució i acord
d’associació no és del
tot encertat
Hi ha una gran
diferència entre com
es va fer la Constitució
i l’acord d’associació
la manca de cortesia
parlamentària no
deixa de ser el fracàs
de la política de Da

avui és notícia4 Dijous, 15 De març Del 2018
22 de març A la Cuina d’en Joan
Plaça de les Fontetes, La Massana
A les 20h30 Es servirà sopar a peu dret
Els Consellers Generals independents de La Massana
Carles Naudi i Joan Carles Camp et conviden
a la reunió informativa de política nacional.
que ho fa amb opacitat i que no
se’ns expliquen realment els im-
pactes que tindrà en la societat i
l’economia”.
Amb relació al clima parla-
mentari, el president liberal va
admetre que ens trobem davant
“una legislatura complicada” tot
i que va recordar al síndic que
quan realment hi ha hagut inte-
rès i ganes de trobar acords i un
cert consens “s’han trobat”.
Tampoc el conseller general
d’UL-Independents de la Mas-
sana i president del grup mixt,
Josep Pintat, va considerar que
el procés constituent es pugui
comparar amb la negociació
de l’acord d’associació, ja que
aquest darrer “està generant
massa incògnites”. En aquest
sentit, Pintat es va referir al
posicionament de França amb
relació al tema del tabac i va as-
segurar que quan França “porta
una posició oficial a la taula de
la Unió Europea és un gest més
greu i més pujat de to que l’avís
que va donar Sarkozy al Govern
de l’època”.
Pintat també va reconèixer
una certa “tensió i crispació”
en l’ambient parlamentari, tot i
que el va atribuir als fets ocorre-
guts just a l’inici de la legislatu-
ra amb la intervenció de Banca
Privada d’Andorra.
Per la seva part, el parla-
mentari de Socialdemocràcia i
Progrés (SDP), Víctor Naudi, va
lamentar que el discurs del sín-
dic no fos “el que tocava” tenint
en compte la situació i les pro-
blemàtiques actuals. Així ma-
teix, Naudi va assegurar que la
manca de cortesia parlamentà-
ria que trobava a faltar el síndic,
“no deixa de ser res més que el
fracàs de la política de DA”.
Qui sí que va subscriure les
paraules del síndic amb relació a
l’absència de cortesia parlamen-
tària va ser la consellera general
independent, Sílvia Bonet, que
va lamentar aquest fet i va asse-
gurar que mai “he volgut entrar
ni entraré en aquest joc”.
També el cap de Govern,
Antoni Martí, es va mostrar
d’acord amb les manifestacions
de Mateu amb relació a les for-
mes parlamentàries i, igual com
ja havia fet en alguna ocasió, va
reiterar el seu desig que “el pro-
per cap de Govern visqui una
situació de més tranquil·litat”.
D’altra banda, abans de la
recepció va tenir lloc la tradici-
onal sessió del Consell General
del Dia de la Constitució, en la
qual les conselleres generals
Patrícia Riberaygua i Meritxell
Palmitjavila van repassar l’acti-
vitat de les delegacions del Con-
sell General a l’Assemblea Par-
lamentària de la Francofonia i
a l’Assemblea Parlamentària de
l’Organització per a la Seguretat
i la Cooperació a Europa (OS-
CE-PA). Després de la sessió, i
abans de la recepció del síndic a
la nova seu del Consell General,
va tenir lloc la tradicional foto-
grafia dels parlamentaris i auto-
ritats a les escales de la Casa de
la Vall.
A la recepció del síndic, que
va comptar amb la presència de
diferents representants del cos
diplomàtic acreditat a Andor-
ra, hi van assistir les principals
autoritats polítiques i judicials
del país, així com nombrosos
representants d’entitats i as-
sociacions de la societat civil.
Precisament, des de l’Associació
Protectora d’Animals, Plantes
i Medi Ambient (Apapma), es
va mostrar a través de les xar-
xes socials el malestar per “no
haver estat” convidats a la ce-
lebració del 25è aniversari de la
Carta Magna. En aquest sentit,
i amb ironia, Apapma lamenta-
va la impossibilitat d’haver po-
gut celebrar “el compliment de
l’article 31 de la Constitució”,
el relatiu a l’obligació de l’Estat
de “vetllar per la utilització ra-
cional del sòl i de tots els recur-
sos naturals, amb la finalitat de
garantir a tothom una qualitat
de vida digna i de restablir i
mantenir per a les generacions
futures un equilibri ecològic ra-
cional en l’atmosfera, l’aigua i la
terra i de defensar la flora i la
fauna autòctones”.
Gairebé un miler de persones visiten la Casa de la
Vall i el Consell General en les portes obertes
Gairebé un miler de persones es van acostar
entre dimarts i ahir a la Casa de la Vall i a la
nova seu del Consell General en el marc de la
ja tradicional jornada de portes obertes que
organitza la cambra parlamentària amb motiu de
la commemoració del Dia de la Constitució. Així,
el primer dia van participar d’aquesta activitat
fins a 212 persones, segons van explicar des
del Consell General, mentre que ahir, aprofitant
la jornada festiva, es van superar les 700.
Al marge de les visites, al punt del migdia
el vestíbul del Consell General es va omplir
de gent per veure una actuació de l’Andorra
Big Band, dirigida per Jordi Barceló. Una hora
més tard, la plaça del Consell General va ser
l’escenari de la tradicional audició de sardanes.
Cal recordar que els més petits ja van poder
gaudir, dimarts a la tarda, de l’espectacle de
titelles Litus Holmes, detectiu privat, a càrrec
d’Olga Armengol, i d’un berenar, mentre que, al
vespre, l’Auditori Nacional d’Andorra va acollir
el tradicional concert de la Constitució de
l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA),
que enguany no se celebrava al Consell General
i es traslladava a Ordino perquè al marge dels
25 anys de la Carta Magna va servir també per
commemorar el 25è aniversari de l’ONCA i el
mig segle sobre els escenaris dels germans
Gerard i Lluís Claret. El concert el va dirigir el
compositor i director Salvador Brotons, que va
estrenar Doble concert per a violí, violoncel i
orquestra, Op. 144, L’andorrà, obra encarregada
per la Fundació ONCA i el Consell General. En la
segona part del recital, que va comptar també
amb la participació de l’orquestra gironina
GIOrquestra, es va interpretar la Simfonia núm.
3 en mi bemoll major, Op. 55, L’heroica, de
Ludwig van Beethoven.
CONSELL GENERAL

OPINIÓ 5Dijous, 15 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La celebració del Dia de la Constitució té
enguany una rellevància especial, ja que es
compleixen 25 anys des de la seva aprova-
ció, temps suficientment rellevant per fer
un balanç del que ha suposat aquest text.
L’any 1993 uns polítics hi creien més i d’al-
tres menys però, transcorregut el primer
quart de segle de la que ha estat la prime-
ra Constitució andorrana, ningú posa en
dubte que la seva elaboració va ser tot un
encert. I és que, a més de la incorporació
a algunes de les principals organitzacions
internacionals, i aconseguir així per fi la
plena homologació d’Andorra com a Estat
modern i democràtic, la Carta Magna ha
permès disposar d’unes institucions efica-
cesperresoldrelesqüestionsquehanafec-
tat el país. L’assignatura encara pendent és
la transformació econòmica que tothom
ja preconitzava aleshores, i per a la qual es
considerava fonamental disposar primer
d’una Constitució. La posada en funciona-
ment d’un nou model econòmic ha estat
méslentadelques’hauriavolgutiara,jun-
tament amb l’establiment d’un lligam més
fort amb la UE, és una de les qüestions a
abordar amb urgència. Per a l’assoliment
d’aquests dos reptes indissociables seria
bo recuperar aquell esperit del 1993 que
ens va permetre a tots treballar conjunta-
ment amb un objectiu comú.
25 anys de Constitució
EDITORIAL
Ai..., no sé si a vostès també,
però a mi això de veure els nens
amb la mà al cor cantant El
Gran Carlemany, no ho sé, em
va desentonar una mica. Cantar
l’himne per commemorar la di-
ada es pot considerar justificat,
i tant. Però calia allò de la mà
al cor? Per sort no en tots els
centres es va imposar aquesta
escenificació, o van ser els ma-
teixos nens que van decidir no
forçar-ho. Perquè ara, amb els
nous models educatius, volen
que els infants pensin i sentin
per ells mateixos i no per allò
que se’ls obliga a repetir. Sigui
com sigui, el fet d’escoltar can-
tar l’himne als nens em sona
com en èpoques en blanc i ne-
gre, que no he conegut i m’han
contat, com aquella època en
què calia reivindicar la nació.
Però també com en moments
actuals altres regions veïnes on,
en lloc de posar-se la mà al cor,
l’alcen oberta amb quatre dits i
canten, a l’altra part del riu Ru-
ner, Els segadors. Aquests, però,
ho fan cridant en pro d’una na-
ció que volen i no tenen. Però
aquí a Andorra, “creient i lliu-
re onze segles”, quina falta fa
posar-se la mà al cor? Potser
també ens hem americanitzat
i la bandereta tricolor l’hem de
trobar fins a la sopa, perquè
som importants. Potser cal re-
fermar la nostra sobirania i na-
cionalitat davant d’un context
en el qual ens endinsem, i que
requereix una certa homoge-
neïtzació i homologació que en
certa mesura ens fa perdre les
nostres tonalitats... Per això, cal
que almenys el blau, el groc i el
vermell els mantenim, perquè
darrere hi ha un sentiment. Ara
ho entenc. Doncs això:
[...] “creient i lliure vull ser
siguin els furs mos tutors
i mos Prínceps defensors,
i mos Prínceps defensors!”
(amb la mà al cor).
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
el Gran
Carlemany
desentonat
NINGú No dubTa aVuI
Que Va SeR uN eNCeRT
DONANT LA NOTA
Gerard Claret
El violinista i director de
l’onCA va celebrar dimarts
a l’Auditori el 25è aniversa-
ri de la formació i el 50è de
carrera professional al cos-
tat del seu germà, Lluís.
12345
Antoni Rodríguez
El Govern facilitarà tot
aquest any de manera gra-
tuïta el certificat electrònic
de ciutadà, amb la finalitat
de fomentar els tràmits en
línia amb l’Administració.
1234 5
Gabriel Ubach
Barrejar les reivindicacions
dels sindicats de l’Adminis-
tració amb una ILP per can-
viar la llei electoral només
pot que generar confusió
entre els ciutadans.
12345
Olga Gelabert
L’interior del colomer de
la Casa d’Areny-Plandolit
d’ordino continua brut i
sense porta, tot i l’anunci
del ministeri de Cultura
que es netejaria.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Vallnord
@Vallnord
Un quart de segle no se celebra tots
els dies! 25 anys de la Constitució
merèixen un bon àpat amb els nostres
ambaixadors al Coll de la Botella
Colegio Español María Moliner
@CE_MariaMoliner
¡Feliz día de la Constitución! Feliç dia
de la #ConstitucióAndorra
PEPA GAllEGO
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que s’ha de reformar
algun aspecte de la
Constitució?
Sí
NO
92%
8%

OPINIÓ6 Dijous, 15 De març Del 2018
Hi ha esdeveniments socials que
et fan alterar la teva programació
d’articles d’opinió, si és que ja tens
una planificació a priori, sempre
desitjable.Aixíqueajornaréelque
teniaprevistperaaquestmes,que
era d’aquells que no agraden gaire
a molts urbanites motoritzats i ja
agafaré el paraigua a l’abril, per
allò d’aigües mil.
Afortunadament l’actualitat,
de tant en tant, et sorprèn i altera
la teva quotidianitat amb el que
semblaven causes perdudes, com
les lluites socials de base, aquelles
que ocupen els carrers de ciutats
i pobles i els emplenen de color,
càntics reivindicatius i sorolls de
clàxon dels que mai s’assabenten
deres.Peròsobretotelsemplenen
de dignitat, solidaritat i lluita de-
mocràtica.
Això és el que va passar el pas-
sat dia 8, el Dia internacional de
la dona, que no ha estat aquest
any una celebració més. Fins i
tot al nostre país, tímid per na-
turalesa –no m’agradaria dir sub-
mís: ho he dit?–, on es va fer la
presentació del moviment Acció
Feminista d’Andorra, sens dubte,
un pas endavant en una lluita que
és cosa de tots, però que és a elles
a qui correspon el protagonisme.
El camí no serà fàcil, amb murs
institucionals per endavant, però
si Arquímedes només necessitava
un punt de suport per moure el
món, un mur està sentenciat, el
suport d’aquesta causa ja és múl-
tiple i toca mirar cap endavant.
El cert és que a molts els van
sorprendre les mobilitzacions que
hi va haver a Espanya i, si no, ja
vau veure el senyor Rajoy amb un
llacet; és el que té no tenir memò-
ria o bé una moral flexible, però
no parlarem ara d’això. El triomf
d’aquest dia va tenir un aspecte
geogràfic important, i és que no
vanserunesmanifestacionssupe-
ditades a les grans aglomeracions
urbanes, sinó que es va estendre a
ciutats mitjanes i petites, a pobles
i al món rural, un fenomen que li
dona força i recorregut, no estem
davant d’un fet anecdòtic i nimi.
Parlant de ciutats, d’entorns
urbans i feminisme, què podem
dir? Quin vincle trobem entre una
cosa i l’altra? O és que m’agrada
frivolitzar? Doncs bé, resulta que
la desigualtat de gènere també es
manifesta en la planificació urba-
na, que incideix en les activitats
diàries dels habitants. Per exem-
ple, s’han realitzat investigacions
sobre gènere i mobilitat en dife-
rents països europeus, com ara
Women and Transport: Guidance
and Checklist. I, tot i les caracte-
rístiques socioeconòmiques i cul-
turals particulars de cada país, les
conclusions determinen que hi ha
diferències significatives en l’ús i
necessitats que homes i dones te-
nen respecte a la mobilitat.
Els homes fan servir més el
transport privat i les dones són
les principals usuàries del trans-
port públic (autobús, bicicleta,
etc.). Segons diverses fonts, les
dones solen triar com a elements
necessaris per millorar la mobili-
tat de la seva ciutat equipaments
com els semàfors, passos zebra,
carrils bici i transports públics en
general. Mentre que els homes
opten per equipaments relacio-
nats amb el vehicle privat, com
aparcaments o millora de calça-
des.
El model de mobilitat d’una
ciutat determinarà si certs sectors
poblacionals, com les dones (però
també la gent gran o els menors,
per exemple), podran accedir a
la feina, a temps d’oci o a la vida
cultural. Si una ciutat vol integrar
tots els sectors poblacionals ha
d’apostar pel transport públic.
Els plans urbanístics han de fo-
mentar l’equitat de gènere en l’ús
de l’espai urbà i dels equipaments,
ja que fins ara les ciutats han re-
flectit l’estructura patriarcal de la
societat, una visió economicista i
poc social.
Una de cada tres dones occi-
dentals ha patit alguna situació
d’assetjament sexual al carrer,
així que calen ciutats més segures,
on es generi vida al carrer, més
inclusives i participatives, amb
distàncies pròximes i que no sigui
imprescindible el vehicle privat, si
no és una bicicleta, és clar.
Sobretot, s’ha d’abandonar la
idea dominant que l’urbanisme és
neutre i hem de repensar l’espai
públic amb perspectiva de gènere;
és el moment.
Urbanisme en clau femenina
Per unes ciutats igualitàries: el disseny de l’entorn urbà també és una qüestió de gènere
Elles volen carrils bici
i passos zebra; ells,
millors calçades i
més aparcaments
Les dones són les
principals usuàries
del transport públic;
els homes, del privat
Segurament, haureu vist un ví-
deo en què surt un grup de nois
i noies que són entrevistats al
mig del carrer i a qui es dema-
na sobre diverses qüestions
relacionades amb la història,
la geografia i les institucions
espanyoles. Les respostes són
tan rocambolesques com incor-
rectes! Una mostra trista del
desconeixement d’alguns joves
amb relació al país on viuen...
Qui sap què faran aquests nois i
noies d’aquí a uns anys. Si estem
de sort, potser no seran youtu-
bers d’èxit, influencers d’alt nivell
o alguna altra figura on-line amb
capacitat de generar opinió...
Veient aquell vídeo no vaig
poder evitar pensar què passa-
ria si alguna institució de recer-
ca sociològica o algun periodista
agafés el micròfon i sortís al car-
rer per aquí a Andorra i pregun-
tés a la gent sobre història, geo-
grafia i institucions andorranes.
La intuïció em diu que podria
haver-hi resultats força deses-
perants...
Quina proporció de gent
d’Andorra té un bon coneixe-
ment de la identitat del nostre
territori? Quanta gent és conei-
xedora dels moments clau de
la història d’Andorra? Quants
respondrien correctament pre-
guntes sobre el nostre medi fí-
sic? Qui encertaria definir ins-
titucionalment el país amb una
sola frase? Amb un cert coneixe-
ment del país es poden contes-
tar gairebé totes les preguntes.
Amb un cert coneixement del
país...
Per explicar Andorra, ja si-
gui als que hi arriben per que-
dar-s’hi, als que s’hi van fent
grans o als que venen a passar-hi
uns dies, no cal construir grans
discursos ni intentar enlluernar
el personal amb conceptes que
no ens són exclusius. Per expli-
car Andorra i aconseguir que
qui ens escolta s’hi senti emo-
cionalment vinculat només cal
anar a l’essència del nostre terri-
tori: persones i muntanyes. No
som res més ni menys que això.
Persones i muntanyes. I això ja
és més genuí...
Des de sempre les persones
que han habitat les Valls andor-
ranes han lluitat, han conviscut
i s’han sotmès a les muntanyes.
Des de sempre les muntanyes
ens han modelat i ens han mar-
cat el que era possible i el que no
ho era. I encara ho fan i continu-
aran fent-ho. Les muntanyes ho
condicionen tot: els accessos, els
recursos, han marcat la història
i es diu que fins i tot influeixen
en el caràcter! Les persones ens
hem adaptat a tot plegat, hem
modelat el paisatge i adquirit un
tarannà que ens permet concili-
ar-nos amb la duresa i les regles
de les muntanyes. Som això i
poc més. Caldria que en fossim
conscients.
Tinc la sensació que ens per-
dem en els detalls i hem oblidat
l’essencial... Ensenyem l’arbre
i no mostrem el bosc. Però per
explicar el bosc caldria que tot-
hom el conegués una miqueta
perquè és l’essència...
Persones i muntanyes
Per explicar Andorra
i sentir-s’hi vinculat
emocionalment sols
cal anar a l’essència
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
landry riba
Músic
joan carles arpín
Geògraf

Andorra
del 12 al 18 de març de 2018
Organització
El Sindicat de l’Ensenyament
Públic (SEP) preveu que a la
majoria de centres escolars la
vaga convocada per a avui sigui
secundada pel 80% de la plan-
tilla de col·laboradors, mestres,
professors i personal tècnic i
el 50% dels comandaments, ja
que en compliment dels serveis
mínims estan obligats a ser a
l’escola. Segons el decret per es-
tablir els serveis mínims per les
aturades d’avui i demà aprovat
pel Govern, es fixa que per cada
centre hi ha d’haver un membre
de l’equip directiu i a maternal
un efectiu per cada tres classes,
mentre que, per a la resta de ni-
vells, un docent per cada quatre
classes. En el cas de formació
andorrana, es fixa el 33% del
personal. De fet, des del Govern
es va remarcar que el decret per-
metrà que les escoles romanguin
obertes durant els dos dies, així
com els serveis d’atenció a la ciu-
tadania.
D’aquesta manera, a Tràmits
hi treballaran vuit empleats, a
Immigració, set, al centre d’aten-
ció a la infància, 32, i al SAD, 38.
Al COEX hi haurà sis efectius i
el 80% de la plantilla de viabi-
litat hivernal en cas de nevada.
Quant als bombers, treballaran
deu efectius al parc Central,
quatre al Pas de la Casa, tres a la
Massana, i tres a Canillo. Final-
ment, a la duana de Sant Julià
de Lòria s’hi han previst tres
agents, i a la de Porta, dos. Amb
tot, els duaners preveuen fer
vaga de zel de les vuit del matí a
les vuit del vespre durant els dos
dies, un fet que comportarà fer
la feina al més acurada possible,
i tant d’entrada com de sortida.
El portaveu de la Plataforma
de funcionaris, Gabriel Ubach,
es va referir al fet que el direc-
tor de Tributs i Fronteres pugui
establir un procediment d’emer-
gència puntual en cas de neces-
sitat imperiosa per garantir la
seguretat de les instal·lacions
i la llibertat de circular pel ter-
ritori nacional, d’entrar-hi i de
sortir-ne, un punt recollit en el
decret. Ubach remarca que “els
funcionaris no som terroristes”
i exigeix al Govern que rectifiqui
i demani disculpes, ja que la me-
sura és desproporcionada.
Ubach destaca que el decret
aprovat pel Govern no és de ser-
veis mínims, ja que en alguns
casos representa el 50% de la
plantilla i perquè s’aplica sobre
serveis que no són essencials.
Per això, va avançar que si cal re-
correran al Constitucional. Tam-
bé des de l’Associació de Bom-
bers es va expressar el malestar
perquè cap bomber pot exercir el
dret de vaga, tenint en compte
que els serveis mínims són tota
la plantilla. Tampoc descarta ac-
cions judicials.
Ubach va recordar que la mo-
bilització és també contra les llei
laborals i va remarcar que els tre-
balladors del sector públic i pri-
vat tenen un mateix enemic, que
és el Govern. Per la seva banda,
el ministre de Finances, Jordi
Cinca, va indicar que la vaga de
zel no està regulada enlloc i va
remarcar que els treballadors
han de respectar els serveis mí-
nims. També va defensar que no
s’ha pres cap mesura addicional
amb relació a les duanes respecte
de la darrera vaga i es va mostrar
a l’espera que la jornada d’avui
transcorri amb normalitat.
El SEP preveu que la vaga tingui un
seguiment del 80% a les escoles
Els duaners faran vaga de zel des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre durant les jornades d’avui i demà
Funció pública
M.S.C./M.P.A./M.S.
andorra la Vella
Els representants sindicals abans d’una de les reunions mantingudes amb el Govern.
jonathan gil
10.00 hores
Signatura del document
que acompanyarà les ILP
a la Duana del riu Runer.
13.00 hores
Concentració davant del
Govern.
13.30 hores
Lectura d’un manifest a la
plaça del Consell General.
14.00 hores
Arrossada a la plaça del
Poble d’Andorra la Vella.
16.00 hores
Concentració davant del
Govern i recorregut per
Prat de la Creu, Rotonda
i Meritxell fins al Comú
d’Andorra la Vella.
18.00 hores
Xocolatada a la plaça del
Poble d’Andorra la Vella.
les accions

ANDORRA8 Dijous, 15 De març Del 2018
El Sindicat de Personal adscrit a
l’Administració de Justícia no-
més farà vaga el divendres per
una qüestió burocràtica. Quan
es va anunciar la vaga per part
dels treballadors públics, aquesta
part del funcionariat, que tenen
una llei pròpia però que depèn
de la Llei de la funció pública,
des d’un primer moment van
dir que donarien suport al per-
sonal de l’Administració central.
Però, com que no formen part
de l’espai de negociacions, l’avís
de la vaga va fer-se més tard, no
immediatament. Va ser dilluns
al migdia quan els funcionaris
van decidir fer vaga, amb motiu
de les darreres reunions amb
els responsables del Govern. En
veure que no es complien les se-
ves expectatives, van convocar la
vaga immediatament, a l’edifici
administratiu mateix. Els treba-
lladors de la Justícia, però, van
rebre la comunicació després, i
van haver de reunir-se per acor-
dar secundar la vaga i fer el co-
municat corresponent al Consell
Superior de la Justícia (CSJ), la
qual cosa va endarrerir aquest
avís.
Segons Cristina Araujo, pre-
sidenta del Sindicat de Perso-
nal adscrit a l’Administració de
Justícia, “per fer vaga havíem
de complir l’acord de preavís al
Consell Superior de la Justícia
amb 48 hores d’antelació; no
forçarem un segon dia de vaga,
ja que ens vam comprometre en
aquests terminis”, va dir.
Pel que fa als serveis mínims,
és el CSJ qui els ha de fixar. El
president, Enric Casadevall, va
explicar que el mateix dimarts
va trametre la carta enviada pel
sindicat als presidents de les
diferents jurisdiccions (Tribu-
nal de Corts, Tribunal Superior,
Batllia, Fiscalia i el mateix CSJ).
“Ells han de determinar quins
són els serveis mínims i haurem
de veure si els podem cobrir amb
la gent que som, perquè no tots
fan vaga; i si no tenim gent sufi-
cient, no tots podran fer-ne”, va
dir Casadevall. El president del
CSJ va manifestar que es preveu
donar avís d’aquests serveis mí-
nims avui mateix.
RENOVACIÓ dE lA COMISSIÓ
Per altra banda, els treballadors
de la Justícia tenen pendent ela-
borar la proposta que volen apor-
tar per a la renovació de la llei
que els regula, amb la qual volen
reclamar que se’ls consideri com
un cos especial, amb una graella
salarial oberta i que sigui exten-
sible. Aquesta proposta, però,
queda suspesa fins a la renova-
ció de la Comissió Consultiva
de l’Administració de la Justícia,
que es preveu que es publiqui al
BOPA el 28 de març. Serà aques-
ta comissió ja renovada qui hau-
rà de proposar al CSJ la reforma
de la Llei del cos judicial. Forma-
da per la secretaria general, un
membre per cada cos funcionari-
al de l’Administració de Justícia i
tres representants d’associacions
i sindicats, la comissió es renova
per voluntat dels seus membres.
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Els treballadors de l’Administració de
Justícia només faran vaga divendres
Tan sols es mobilitzaran un dia per donar compliment a l’acord d’avisar amb 48 hores d’antelació
Funció pública
Els treballadors de la Justícia disposen d’una Llei del cos, però que està lligada a la reforma de la Llei de la funció pública.
JONATHAN GIL
P.G.
ANdOrrA LA veLLA
Cristina Araujo Enric Casadevall
No forçarem una
vaga perquè ens vam
comprometre en uns
terminis
Si amb la gent que
som no n’hi ha prou,
no tothom podrà fer
vaga
Els treballadors dels comuns
també es mobilitzaran per do-
nar suport a la vaga de funcio-
naris de l’Administració general.
A Escaldes, els empleats secun-
daran l’aturada i s’afegiran a
les accions previstes durant la
jornada d’avui. La Unió Sindi-
cal de Treballadors del Comú
d’Escaldes-Engordany (Ustcee)
ja ha pactat els serveis mínims
amb la corporació. Amb tot, ahir
es va indicar des de l’entitat que
no s’espera que el seguiment si-
gui gaire nombrós. El sindicat
ha convocat els treballadors a
les 10.30 a la porta del Comú,
on llegiran un manifest i es diri-
giran cap al Govern per unir-se
als companys de l’Administració
general.
També el Sindicat de
Treballadors del Comú de la
Massana (Sitcolama) ha pactat
amb la corporació els serveis
mínims. Els empleats s’afegiran
a la convocatòria del sindicat es-
caldenc, amb la lectura del ma-
nifest i la posterior marxa cap al
Govern.
Per la seva banda, el co-
mitè executiu del Sindicat de
Treballadors del Comú d’An-
dorra la Vella (Sitca) va infor-
mar ahir que se solidaritza amb
els sindicats de funcionaris del
Govern i comparteix el posici-
onament davant dels fets que
els han portat a mobilitzar-se
per reivindicar els seus drets
i mostrar el desacord i la falta
de consens amb el Govern en la
negociació de la llei de la funció
pública. Des de l’entitat es re-
corda que la nova junta ha es-
tat recentment elegida i, tenint
en compte aquest moment de
canvi, el comitè executiu no ha
pogut tractar aquesta qüestió
amb els afiliats ni amb la resta
de treballadors de la corporació.
És per aquest motiu que no pot
assumir la responsabilitat de de-
cidir si participar o no a la vaga
convocada per a avui i demà.
Amb tot, des del Sitca es va
destacar que qualsevol afiliat o
treballador de la corporació pot
participar als actes de protesta.
De fet, fonts properes al sindicat
van explicar que “molt proba-
blement” els empleats del Comú
s’afegiran a la concentració que
hi ha convocada davant del Go-
vern a les quatre de la tarda.
La Plataforma de funciona-
ris remarca que la vaga pretén
aturar el pas enrere que suposa
la nova llei de la funció pública i
iniciar les negociacions de la res-
ta de lleis laborals que es troben
a tràmit parlamentari. Els sindi-
cats van instar els treballadors
que vulguin secundar l’aturada
a unir-se a les accions de pro-
testa organitzades. Així mateix,
es va remarcar que “en cap cas
es vol promoure el missatge de
gaudir d’un pont festiu, ja que
fer vaga representa més energia
i dedicació que un dia laborable
ordinari”.
Suport dels empleats dels
comuns a les mobilitzacions
M.S.C.
ANdOrrA LA veLLA

ANDORRA 9Dijous, 15 De març Del 2018
“Lluitarem pel nostre futur i el
de les nostres famílies”. Aquest
era el clam unànime dels tre-
balladors d’E.Leclerc Punt de
Trobada en la marxa pacífica
que es va fer ahir al matí i va
aplegar unes 300 persones. La
marxa va començar a les onze
del matí al Punt de Trobada i va
acabar a les dues a la plaça del
Poble d’Andorra la Vella. Una
caminada en què van partici-
par els empleats amb les seves
famílies, algunes al complet, i
fins i tot amb mascotes inclo-
ses. Els manifestants, la majo-
ria abillats amb una bossa de
color blau en la qual hi havia el
logo del centre comercial, por-
taven diverses pancartes amb
lemes com “Volem justícia pel
nostre futur! Volem rotonda.
Volem igualtat. Volem bus”. De
tant en tant, se sentia cridar al-
guns d’aquests eslògans, acom-
panyats de sons metàl·lics. Els
agents de circulació i la policia
van anar marcant el ritme de la
marxa, i van tallar oportuna-
ment el trànsit quan era neces-
sari.
Abans de l’horari previst, la
marxa va arribar a la plaça del
Poble de la capital i es va llegir
llavors el manifest dels emple-
ats del centre comercial en tres
idiomes: català, castellà i por-
tuguès. La lectura es va fer de
manera que de tant en tant es
feia participar els assistents.
El manifest dels treballadors
del Punt de Trobada reivindica
bàsicament dues qüestions. La
primera es refereix a la roton-
da d’accés “per no haver de fer
cinc quilòmetres innecessaris
per entrar i sortir de la nostra
feina, per deixar de patir per
poder arribar a les nostres llars
després de la jornada laboral i
deixar de patir embussos in-
necessàriament”, diu el mani-
fest. Una rotonda que, d’altra
banda, com recull el text, ja hi
era, així com una línia regular
d’autobús, “però l’octubre del
2016, de la nit al dia, tot això
ens ho van arrabassar i van
vulnerar així els nostres drets”.
En aquest sentit, una de les
portaveus dels treballadors,
Beni Torres, va manifestar que
“el problema de la rotonda és
greu perquè ens estan baixant
molt les vendes i, si les vendes
baixen, el nostre futur com a
treballadors pot perillar”. Per
la seva banda, una altra de les
portaveus, Marta Llamas, va
remarcar que “el que ens van
fer l’octubre del 2016 nosaltres
ho estem patint cada dia”. Pel
que fa a línia d’autobús, va rea-
firmar que continua sent “molt
irregular”. Això fa que “gent de
les parròquies altes que venen
a buscar feina, quan ho saben,
no entren a treballar amb nos-
altres”, va dir.
La segona demanda que
recull el manifest té a veure
amb els propietaris del cen-
tre comercial, ja que es recla-
ma “justícia per una empresa i
una família andorrana que ha
fet molt per aquest país i que
ha donat i segueix donant fei-
na fa més de 40 anys”. I és que
aquesta és una de les incerte-
ses que tenen els treballadors
del centre comercial, tot i que,
com va reconèixer Beni Torres,
“nosaltres estem al marge de
tot això, però patim pel nostre
futur”. També va remarcar que
“seria un greu problema social
per a Andorra” si perillessin
aquests llocs de treball, ja que
al Punt de Trobada hi treballen
432 persones. “Som una gran
família. Volem conservar els
nostres llocs de feina”, va su-
bratllar Torres. Marta Llamas
va explicar que els passos a se-
guir a partir d’avui mateix pas-
sen per l’entrada del manifest
“protocol·làriament” i esperar
que el Govern els doni alguna
resposta. Llamas creu que re-
bran aquesta comunicació per-
què quan es van manifestar l’1
de maig de l’any passat la van
obtenir. Sobre aquesta qüestió,
Beni Torres es va mostrar con-
fiada que la mobilització tingui
els seus efectes positius, però
si no és així “continuarem llui-
tant, no pararem, fins que se’ns
esgotin les forces”.
El secretari general de
la Unió Sindical d’Andorra
(USdA), Gabriel Ubach, va ma-
nifestar que tant des de l’USdA
com “des de tota la Plataforma
de funcionaris donem ple su-
port a totes les reivindicacions
socials i laborals que puguin
fer els treballadors del Punt de
Trobada”. Igualment, va decla-
rar que espera “que el Govern
sigui receptiu a les demandes”
d’aquests empleats.
El ministre d’Ordenament
del Territori, Jordi Torres, va
declarar que divendres passat
es van reunir amb els repre-
sentants del Punt de Trobada i
els van transmetre que aquest
any farien un projecte executiu
sobre la rotonda i que el 2019
es construirà a 30 metres del
centre comercial. Pel que fa a
l’autobús, va afirmar que els
treballadors “no l’estan utilit-
zant com pensaven” i que no-
més uns vint el fan servir. De
totes maneres, es va compro-
metre que, quan estigués feta
la rotonda, tornarien a estudiar
aquesta qüestió.
La rotonda, principal demanda dels
treballadors en la marxa pacífica
Una línia regular d’autobús és un altra de les peticions dels treballadors del centre comercial
Punt de Trobada
Centenars de persones van participar a la marxa dels treballadors del Punt de Trobada fins a la plaça del Poble, ahir al matí.
M.P.A.
M.P.A.
AndorrA lA vellA
Beni Torres
el problema de la
rotonda és greu
perquè estan baixant
molt les vendes

El Sindicat de l’Ensenyament
Públic (SEP) va lamentar que
el Govern no vulgui regular les
vacances d’aquests professio-
nals en la llei del cos especial
d’educació que s’està negociant.
Remarquen que la intenció de
l’executiu és deixar un marc su-
ficientment flexible per poder
“acotar” més els períodes de des-
cans d’alguns sectors del cos a
través de posteriors reglaments.
Una de les idees que s’està estu-
diant és afegir al concepte va-
cances (25 dies naturals) el de
dies de descans, que establirà di-
ferents forquilles en funció dels
llocs de treball.
Aquesta mesura afectaria
principalment els comanda-
ments, que ara ja treballen més
enllà de les vacances escolars,
i diferents llocs de treball del
ministeri d’Educació. El SEP re-
marca que, tot i la urgència per
entrar a tràmit parlamentari la
llei, aquest aspecte encara no
està redactat i alerten que això
representarà una nova retallada
de les condicions laborals dels
membres del cos.
D’altra banda, el sindicat la-
menta també la pèrdua de l’es-
tatus de funcionari, encara que
el Govern proposa considerar
aquests professionals agents de
l’autoritat per donar-los protec-
ció legal. Tampoc l’executiu i els
docentsesposend’acordambre-
lació a l’exclusió dels inspectors
d’educació de la categoria RAP
(responsables administratius i
pedagògics) amb l’argument que
no tenen persones a càrrec ni
gestionen partides pressupostà-
ries. Des del SEP es critica que el
ministeri vulgui reforçar la figu-
ra de l’inspector sense proposar
cap model que pugui aclarir les
expectatives de futur d’aquests
professionals. Així mateix, indi-
quen que un dels aspectes clau
d’aquest grup són les graelles
salarials, ja que un docent que
passa a ser comandament té un
increment salarial pràcticament
nul tot i assumir funcions de
responsabilitat pedagògica i ad-
ministrativa.
L’executiu també rebutja la
demanda dels mestres de tenir
la jubilació als 60 anys, com la
resta de cossos especials. El Go-
vern assenyala que cal disposar
d’informes econòmics abans de
donar-hi els vistiplau. A més,
considera que el desgast físic i
mental que comporta aquesta
feina (un argument defensat pel
SEP) ja es compensa amb els pe-
ríodes de vacances específics.
Altres demandes del col·lectiu
són un iPad per a cada docent,
tenint en compte que no dispo-
sen d’un ordinador individual
de treball com la resta de funcio-
naris; poder tenir un vehicle per
a desplaçaments dins de l’hora-
ri laboral per evitar utilitzar el
particular; o l’accés a material
d’esquí en el cas de tutors i pro-
fessors d’educació física, entre
d’altres.
El SEP està convençut que la
llei no aportarà gaires millores
al personal del cos i sospita que
durant aquesta legislatura no-
més s’acabaran desplegant dos o
tres reglaments dels quinze que
en pengen. El sindicat lamenta
que, tot i les demandes perquè
es detallin més els aspectes la-
borals a la llei (com ara l’horari,
les vacances, la definició de les
famílies i els salaris), el Govern
sembla que vulgui posposar el
debat per a properes legislatu-
res.
Cos d’educació
M.S.C.
andorra la vella
Els mestres alerten que no regular
per llei les vacances és una retallada
Lamenten que se’ls denegui la jubilació als 60 anys i la pèrdua de l’estatus de funcionari
El ministre Jover negocia amb una delegació dels docents.
jonathan gil
Desconfien que el
govern aprovi en un
termini breu els quinze
reglaments previstos

Després que l’empresa certifica-
dora fes les comprovacions per-
tinents, els dos radars de tram
nous, el de la carretera general 1,
des de la frontera fins al Punt de
Trobada, i el de la carretera gene-
ral 2, des de la sortida del túnel
de les Dos Valires fins al túnel
de Radio Andorra, així com el fix
d’Aixovall des de dimarts passat,
ja estan actius i en ple funciona-
ment, segons van informar des
de Mobilitat.
Amb aquests nous aparells es
vol homogeneïtzar la velocitat, i
que sigui elements dissuasius en
llocs en què els conductors pre-
men més l’accelerador. De fet, el
radar del tram de la Bartra està
fixat en una velocitat de 70 qui-
lòmetres per hora, i el de la car-
retera general 1, que va des del
Punt de Trobada fins a la fron-
tera, té una velocitat mitjana de
90 quilòmetres per hora. Preci-
sament en aquest punt, el ma-
teix director de Mobilitat, Jaume
Bonell, va destacar que en certes
hores nocturnes o, fins i tot, a
primeres hores del dia, hi ha un
abús de velocitat que s’havia de
regular d’alguna manera.
També s’ha ubicat un radar
nou a Aixovall, instal·lat a la car-
retera que va des de la rotonda
de la Margineda fins a la roton-
da d’Aixovall, i que no és de tram
sinóqueésunradarfix,iqueestà
programat perquè salti i sancioni
tots aquells vehicles que superin
els 70 quilòmetres per hora.
RADARS FIXOS
Aquests nous radars s’afegeixen
a la resta que ja figuren a la xar-
xa viària del país, que ja són una
desena. Segons informa la poli-
cia, hi ha radars fixos a la boca
sud del túne de la Tàpia, a Sant
Julià de Lòria, amb una limitació
de velocitat de 60 quilòmetres
per hora; també al túnel del Pont
Pla, a Escaldes, hi ha dos radars
de tram, en sentit de pujada i de
baixada, amb una limitació de 60
quilòmetres per hora; a la carre-
tera general 4, a la Massana, hi
ha un radar en sentit variable,
amb una limitació de 50 quilò-
metres per hora; i hi ha quatre
radars de tram més a les dues
boques del túnel dels dos Vali-
res, a Encamp i la Massana, en
sentit pujada i baixada, amb una
limitació de velocitat de 80 qui-
lòmetres per hora. També n’hi ha
dos a la urbanització Valira Nova
d’Encamp, en sentit pujada i bai-
xada, amb una limitació de 60
quilòmetres per hora; i l’últim es
el d’Incles, a Canillo, en sentit de
baixada, amb una limitació que
també és de 60 quilòmetres per
hora.
Seguretat viària
Des del Punt de Trobada i fins a la frontera tots aquells vehicles que superin els 90 quilòmetres per hora faran saltar el radar.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
Operatius els radars de la Bartra,
de la frontera espanyola i d’Aixovall
El radar de tram al Punt de Trobada és el que permet la velocitat més alta de tots els que hi ha
L’ambaixador
italià a Andorra
la cònsol major d’andorra
la vella, Conxita Marsol, va
rebre dimarts l’ambaixador
d’itàlia a espanya i andorra,
Stefano Sannino, que ahir va
participar en els actes oficials
de celebració dels 25 anys
de la Constitució. van tractar
sobre intercanvis culturals.
l’ambaixador va signar al
llibre d’or del Comú.
agÈnCieS
visita al Comú
El servei de Policia va detenir
la nit del dimarts tres persones
per un delicte de blanqueig de
diners. Segons Andorra Difusió,
que cita fonts properes al cas,
un dels detinguts és el propi-
etari d’una gestoria d’Encamp
que podria haver comès aquest
delicte a través de diversos
comptes bancaris. Les mateixes
fonts han informat que polítics
francesos hi poden estar també
implicats, però aquest extrem
encara s’ha de confirmar. Els
detinguts encara estaven ahir
declarant a l’edifici de la policia,
que va rebutjar donar cap dada
de manera oficial.
El propietari d’una gestoria
és detingut per blanqueig
encamp
Redacció
andorra la vella

Nomenaments
El consell de ministres va
aprovar dilluns el nomena-
ment de Maria Mercè Pas-
cual Marchante com a coor-
dinadora del departament
d’Afers Socials, tal com ha
informat l’executiu. Segons
es destaca en el comuni-
cat, Pascual és una perso-
na que acredita una gran
experiència en l’àmbit dels
afers socials. Els darrers cinc
anys ha estat al capdavant
de d’àrea de Promoció de
l’Autonomia Personal, i és
agent de l’Administració ge-
neral des del 2005.
Mercè Pascual,
coordinadora
del departament
d’Afers Socials
Redacció
aNdorra la vella
Amb l’objectiu de donar compli-
ment a una de les transposicions
de normativa prevista a l’Acord
monetari, el Govern ha aprovat,
en la darrera sessió del consell
de ministres, el projecte de llei
reguladora del fons andorrà de
garantia de dipòsits (Fagadi) i
del sistema andorrà de garantia
d’inversions (Sagi), que entrarà a
tràmit parlamentari els propers
dies, segons ha informat l’execu-
tiu.
El text, que permet homolo-
gar amb la UE la protecció dels ti-
tulars de dipòsits i d’inversions a
les entitats bancàries i a les enti-
tats financeres d’inversió amb la
UE, fixa les aportacions que han
de fer les entitats al Fons andor-
rà de garantia de dipòsits i regula
les garanties que s’ofereixen als
dipositants.
Així, el projecte de llei esta-
bleix que les entitats han d’apor-
tar anualment les contribucions
que es determinin perquè el fons
disposi d’uns recursos financers
equivalents al 0,8% dels dipòsits
garantitsabansdel30dejunydel
2024, tal com estableix la directi-
va europea. D’aquesta manera, el
fons manté el règim de cobertura
de 100.000 euros per dipositant i
per entitat.
Posteriorment, es preveu que
les entitats bancàries continuïn
fent aportacions anuals al Fons
andorrà de garantia de dipòsits
amb càrrec al seu compte de re-
sultats durant un període de 8
anys. Això va més enllà del que
preveu la directiva europea, i
permetrà disposar d’un volum
addicional de recursos financers
d’un altre 0,8% dels dipòsits ga-
rantits. Així, al final d’aquest pe-
ríode, el fons disposarà de l’1,6%
de dipòsits garantits.
D’altra banda, el text esta-
bleix un període de transició du-
rant el qual hi haurà un sistema
dual, en què conviurà el sistema
de garantia de dipòsits per a les
entitats bancàries creat amb la
Llei del 2011, i el nou fons esta-
blert per aquesta llei.
Així, es preveu que les enti-
tats bancàries han de mantenir
una part de les reserves en ga-
rantia de dipòsits que ja es van
constituir com a compliment de
la Llei de creació d’un sistema
de garantia de dipòsits per a les
entitats bancàries del 2011. Els
fons d’aquestes reserves només
es podrien utilitzar de manera
immediata a requeriment de la
Comissió gestora del Fagadi. La
resta de les reserves en garantia
de dipòsits quan entri en vigor
aquesta llei seran reclassificades
a reserves indisponibles, que es
podran utilitzar per cobrir even-
tuals riscos o pèrdues, i l’Institut
Nacional Andorrà de Finances
(INAF) podrà autoritzar la re-
classificació com a reserves dis-
ponibles.
Pel que fa al Sistema andorrà
de garantia d’inversions, el text
també manté aquest organisme
com un sistema de garantia pos-
terior, i incorpora la participació
de les entitats financeres d’inver-
sióidelessocietatsgestoresd’or-
ganismes d’inversió col·lectiva,
que se sumen a les entitats ban-
càries que ja hi participaven.
Des de l’executiu es va desta-
car que “aquest projecte de llei
suposa un element clau per fer
un nou pas cap a una plena ho-
mologació amb els sistemes de
garantia de dipòsits i inversions
de la Unió Europea”.
S’homologa amb la UE la protecció
dels titulars de dipòsits i d’inversions
El Govern aprova el projecte de llei reguladora del Fagadi i del Sagi, que entrarà en breu a tràmit
legislació
El ministre de Finances, Jordi Cinca, en una compareixença anterior.
joNathaN gil
Redacció
aNdorra la vella
relacions bilaterals
El ministre d’Acció i Comptes
Públics francès, Gérald Dar-
manin, visitarà demà el Prin-
cipat per tractar diferents
aspectes al voltant de la co-
operació bilateral en la lluita
contra el contraban, segons
va confirmar l’executiu. Dar-
manin es reunirà amb el cap
de Govern, Antoni Martí, i
posteriorment participarà en
una reunió de treball.
Darmanin visita
demà el país

Educació
La Comissió mixta franco-
andorrana en l’àmbit de
l’ensenyament es va reunir
dimarts, a la seu del minis-
teri d’Educació Nacional, de
l’Ensenyament Superior i de
la Recerca francès a París,
en el marc de les trobades
ordinàries que se celebren
anualment, segons ha infor-
mat l’executiu. En la reunió
es van abordar aspectes re-
latius a la convivència i l’evo-
lució dels diferents sistemes
educatius al país, i es va par-
lar, de manera específica,
de la presència del sistema
francès al Principat. També
es va tractar de l’accessibi-
litat per part del estudiants
andorrans a l’ensenyament
superior francès, indepen-
dentment del sistema d’ori-
gen, i s’ha constatat un cop
més l’increment d’estudiants
universitaris que opten pels
centres francesos per cursar
els seus estudis superiors.
La reunió va ser encap-
çalada, per part andorrana,
pel ministre d’Educació i
Ensenyament Superior, Èric
Jover, mentre que, per part
francesa, la va encapçalar
el director general d’Ense-
nyament Escolar, Jean Marc
Huart.
Reunió a París
de la Comissió
mixta amb
França
Redacció
andorra la vElla
El ministre d’Educació i En-
senyament Superior, Èric
Jover, ha dipositat l’instru-
ment d’acceptació del Conve-
ni relatiu a la lluita contra la
discriminació en l’àmbit de
l’ensenyament de la Unesco a la
directora general d’aquest or-
ganisme internacional, Audrey
Azoulay, segons ha informat
l’executiu. Aquest conveni, del
qual 103 països en són part, té
com a objectius, d’una banda,
la lluita contra la discriminació
en l’àmbit de l’ensenyament i,
d’altra banda, l’adopció de me-
sures per promoure la igualtat
d’oportunitats.
L’any 1960, la Unesco va
reconèixer el paper primordial
de l’educació per assegurar la
igualtat d’oportunitats de tots
els grups que integren la soci-
etat, ja siguin racials, ètnics o
nacionals. El 14 de desembre de
1960 la Conferència General de
la Unesco va adoptar a París el
Conveni relatiu a la lluita contra
la discriminació en l’àmbit de
l’ensenyament, que va entrar en
vigor el 22 de maig de 1962. El
conveni és el primer instrument
internacional, amb caràcter vin-
culant, que garanteix i desenvo-
lupa els principis fonamentals
de no discriminació i d’igualtat
d’oportunitats en l’àmbit de
l’educació.
La regulació vigent a An-
dorra compleix amb els pre-
ceptes i l’esperit del conveni.
Tanmateix, reconeix el valor
del conveni i considera que la
seva ratificació reafirma la vo-
luntat d’Andorra de pertànyer
a la comunitat internacional i
de continuar fent de l’educació
un dels seus principals actius.
La incorporació al conveni es
va aprovar pel Govern el 23
d’agost del 2017 i el Consell Ge-
neral el va aprovar en la sessió
del 20 d’octubre del 2017.
Jover, acompanyat de l’am-
baixadora d’Andorra a França,
Cristina Rodríguez, i del direc-
tor del departament de Siste-
mes Educatius i dels serveis es-
colars, Marc Jover, es va reunir
amb Audrey Azoulay, dimarts
a París. Durant la trobada, van
poder tractar la convivència a
Andorra dels tres sistemes edu-
catius públics gratuïts i de lliure
elecció i els valors d’inclusió so-
cial que aquest fet representa.
Jover i Azoulay han iden-
tificat possibles línies de
col·laboració com en el marc
del desenvolupament de les
competències per a una ciu-
tadania democràtica, projecte
que s’està ja treballant conjun-
tament amb l’UdA per desenvo-
lupar una formació inicial que
permetrà capacitar els profes-
sors en competències per a una
ciutadania democràtica. També
han tractat la renovació de la
càtedra Unesco de l’UdA.
Andorra ja és part del Conveni relatiu
a la lluita contra la discriminació
El text també fa referència a l’adopció de mesures per promoure la igualtat d’oportunitats
Ensenyament
El ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover, amb la directora general de la Unesco,Audrey Azoulay..
sfga
Redacció
andorra la vElla

INCRIPCIONS A LA RECEPCIÓ DEL CLUB
Data límit de reserva: divendres 21 de març PER A NENS DE 3 A 12 ANYS
POSSIBILITAT
D’INSCRIURE’S
PER DIA
Socis35€
No socis43€
+376 73 85 73 · club@anyospark.com · www.anyosparkclub.com
anyosparkclub @anyosparkclub anyospark
COLÒNIES ESPORTIVES
DE PASQUA
DEL 26 AL 29
DE MARÇ
DEL 2018
DE 8.45 A 17H
menú migdia inclós
HORES EXTRA: FINS A LES 19 H
5 €/hora Socis No socis100€ 130€
descompte
-5% PLACES LIMITADES
ESPORTS DE RAQUETA I NATACIÓ A DIARI
Conferència
El director de PwC a Lon·
dres i expert en fiscalitat,
Mike Curran, oferirà una
conferència organitzada per
l’Expat Desk de MoraBanc,
sota el títol Tax Matters
Update (U.K.) i que tindrà
lloc el proper dilluns 19 de
març, a les deu del matí, a
la sala d’actes de MoraBanc.
Es tracta d’una proposta
especialment destinada als
residents d’origen britànic.
Curran farà una explicació
global de tots els temes re·
lacionats amb fiscalitat que
afecten de manera habitual
als britànics que resideixen
fora del Regne Unit. Tal com
es posa en relleu des de l’en·
titat, es tracta d’una propos·
ta que s’inclou dins del su·
port global que l’Expat Desk
de MoraBanc dona als seus
clients. Curran és director de
PwC a Londres i fa més de 25
anys que assessora clients i
empreses internacionals per
definir la millor estratègia
quan resideixen o tenen una
activitat fora de les fronte·
res del seu país. També col·
labora habitualment amb
ambaixades i agències bri·
tàniques en actes i projectes
divulgatius per a empresaris
i emprenedors.
Xerrada sobre
fiscalitat per
als residents
britànics
Redacció
andorra la vella
El Govern i el Comú de la Mas·
sana han organitzat una reunió
de poble al quart de l’Aldosa per
informar als veïns del projec·
te de l’Estació Transformadora
i Repartidora d’energia (ETR)
que es vol construir a la Gonar·
da. La trobada, oberta a tota
la població, tindrà lloc al quart
el 21 de març, a les 20.30, i
comptarà amb la presència dels
tècnics de l’executiu i el cònsol
major de la parròquia, David
Baró. Està per confirmar si hi
participarà algun representant
de Nord Andorrà i FEDA.
L’acte és fruit del compromís
adoptat en la reunió celebrada
entre el Govern i la plataforma
Aldosa Veïns de presentar da·
vant de la ciutadania el projec·
te de la instal·lació en detall. El
portaveu del col·lectiu, Javier
Iriarte, va destacar que hi ha
millores que l’executiu ha intro·
duït al disseny de l’ETR i que cal
explicar com són el soterrament
d’una part de la infraestructura,
la reducció de la seva mida –que
ha passat a dues unitats d’alta i
mitja tensió en lloc de tres–,
ampliar la distància respecte
del camí, i ubicar·hi més barre·
res vegetals per reduir l’impac·
te visual i perquè actuïn com a
pantalla.
L’Aldosa Veïns preveu difon·
dre la convocatòria de la reunió
a través de fulls de mà i cartells
que es distribuiran a les llars
de l’Aldosa i també a la Massa·
na per arribar a més gent. A la
zona del Turó de l’Aldosa i al
veïnat més proper hi ha uns 80
habitatges, mentre que a tota
l’Aldosa arriben a 300. El fet és
alguns dels veïns han traslla·
dat a la plataforma que no vo·
len participar a les accions que
aquesta organitza per por de
represàlies.
Després de la reunió del 21
de març, l’Aldosa Veïns es reu·
nirà per valorar les millores que
s’han introduït al projecte i deci·
dir si són suficients o si es man·
tenen en la posició de demanar
una ubicació alternativa i seguir
endavant amb les accions judici·
als. Cal recordar que el col·lectiu
va presentar un recurs contra el
projecte de l’ETR i el Govern ha
informat que hi donarà respos·
ta a finals de mes. Verbalment,
però, l’executiu ja ha confirmat
que serà negativa i que es des·
carta un canvi d’ubicació de la
instal·lació. Els veïns destaquen
que la reunió informativa els ha
de permetre conèixer els detalls
del projecte final i així poder·se
posicionar, ja que a hores d’ara
no tenen elements per prendre
cap decisió.
El Govern informarà del projecte
de l’ETR en una reunió de poble
Tindrà lloc el 21 de març al quart de l’Aldosa i s’exposaran les millores que s’hi han introduït
la Massana
La plataforma Aldosa Veïns, aquí en una compareixença anterior, valorarà després de la reunió del 21 de març quins passos segueix.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vella

AgermanamentOrdino
El diumenge, 18 de març,
tornarà la calçotada popu·
lar a la plaça del Poble, un
dels actes que s’emmarca en
l’agermanament entre An·
dorra la Vella i Valls iniciat
l’any 1967. Els membres de
la Societat Agrícola i Secció
de Crèdit de Valls, amb la col·
laboració dels Escudellaires
d’Andorra la Vella, prepara·
ran des de primera hora del
matí unes 6.000 unitats de
calçots (600 racions), que es
començaran a repartir a par·
tir de la una del migdia. Els
calçots s’acompanyaran de
salsa romesco, botifarra, pa,
vins de Tarragona i un pitet
commemoratiu de la jorna·
da. Els tiquets per participar
a la calçotada es vendran a
un preu de 7 euros. A la di·
ada també hi participarà una
delegació de l’Ajuntament de
Valls, que serà rebuda pels
cònsols al Comú.
L’aparcament Prat de Vilella,
ubicat a l’entrada d’Ordino,
deixa de ser zona verda per
incorporar un sistema de
control de barrera, que en·
trarà en funcionament el
dilluns, 19 de març. Els usu·
aris disposaran de mitja hora
d’aparcament gratuït i tres
modalitats d’abonament di·
ferents: de dilluns a diumen·
ge (24 h), amb una tarifa de
125 euros l’any i 40 euros el
trimestre; de dilluns a diven·
dres, de 7 a 22 h, amb una
tarifa de 110 euros l’any i
35 euros el trimestre; i final·
ment una tarifa nocturna, de
21 h a 8 h, de 50 euros l’any
i 15 euros el trimestre. Tots
els abonaments estan dispo·
nibles al servei de Tràmits.
Es tracta del primer aparca·
ment exterior amb barrera
de la parròquia, disposa de
65 places i vol garantir·ne
una major rotació.
La plaça del
Poble acollirà
la calçotada
popular
Control amb
barrera a
l’aparcament de
Prat de Vilella
Redacció
AndOrrA lA vellA
Redacció
AndOrrA lA vellA
L’empresa andorrana The Craft
Salmon, que va néixer el 2016
impulsada pels emprenedors
Albert Zabala i Pep Borràs, ha
estat la primera a instal·lar·se
a l’espai que Actua ofereix de
franc al Barcelona Tech City
després de l’acord signat entre
ambdues entitats. Aquesta em·
presa es dedica a la importació
de salmó exclusiu procedent
de Noruega i el distribueix a
restauradors i botigues gour·
met. Segons Zabala, “em vaig
assabentar que Actua donava
l’opció a petites empreses de
tenir un local físic a Barcelo·
na. Vaig contactar amb ells i, la
veritat, va ser molt ràpid. Els
vaig presentar el projecte, els
va agradar i ja som aquí, en un
espai físic que és magnífic i que
a petites empreses ens dona
l’opció de fer networking per
créixer”. L’acord està adreçat a
les empreses i start-ups andor·
ranes amb projectes tecnolò·
gics, de digitalització i d’inno·
vació. Això permet connectar
amb col·legues de referència,
establir nous contactes per fer
negoci, accedir a totes les ac·
tivitats i formacions organit·
zades per Barcelona Tech City,
i fer servir l’espai físic d’Actua
dins de l’edifici de Barcelona
Tech City.
La directora d’Andorra
Desenvolupament i Inversió
(ADI·Actua), Judit Hidalgo, va
recordar que “fa poc més d’un
mes que hem signat l’acord i
ja tenim una empresa andor·
rana a l’espai d’Actua al Pier01
d’aquesta associació, i tenim
en cartera tres o quatre empre·
ses més interessades a ocupar
aquest espai”.
Una empresa del país s’instal·la
a l’espai d’Actua a Barcelona
The Craft Salmon importa salmó noruec exclusiu i el distribueix a restauradors
noves tecnologies
L’espai Actua, al Barcelona Tech City, acull l’empresa andorrana The Craft Salmon.
ActuA
Redacció
AndOrrA lA vellA

16 Dijous, 15 De març Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Instal·lació de
nous senyals
Ahir es van instal·lar a les
rotondes de les entrades a
la Seu d’Urgell i Castellciutat
nous senyals de benvinguda
al municipi alturgellenc.
El consistori pretén amb
aquesta acció fer visibles
a tots aquells visitants
i turistes els principals
punts forts de la ciutat i del
territori.
A.S.U.
La Seu d’Urgell
La Sala Sant Domènec de la Seu
serà demà, a les deu del vespre,
l’escenari del concert Cançons,
que oferiran el duet “encisador,
fresc i original” que formen Ma-
galí Sare (veu) i Manel Fortià
(contrabaix). El directe d’aquest
duet és molt ric, variat i apte
per a tot tipus de públic, i no
deixa a ningú indiferent. Veu i
contrabaix es fusionen de ma-
nera orgànica com a ingredients
principals que, juntament amb
la percussió i la flauta travesse-
ra, confeccionaran un plat ric
en textures i colors que de ben
segur alimentarà i nodrirà tot
espectador que en pugui gaudir.
Concert del duet Magalí
Sare i Manel Fortià
Música
Redacció
LA SEU d’UrgELL
El titular del jutjat d’instrucció
número 1 de la Seu d’Urgell ha
sobresegut provisionalment la
causa penal contra sis dels vuit
professors acusats d’un delicte
d’incitació a l’odi pel tracta-
ment que van fer a classe dels
fets de l’1-O. La Fiscalia en va
sol·licitar l’arxivament el mes
de gener passat, excepte per a
dues professores de Primària
del col·legi Mossèn Albert Vi-
ves de la capital alturgellenca
a qui el magistrat ha decidit
mantenir-los obertes les dili-
gències, com també demana el
ministeri públic. Des de la de-
fensa han presentat un recurs
perquè consideren que, per
no haver-hi indicis de delicte,
s’hauria d’haver dictaminat el
sobreseïment lliure, segons va
explicar l’advocat d’algunes de
les mestres, Jaume Ribes.
L’arxivament de la causa per
part del jutge afecta el director
i altres docents de l’escola Mos-
sèn Albert Vives, a més de la di-
rectora i una professora del Pau
Claris i la directora de La Salle
que, juntament amb les dues
mestres a qui se’ls mantenen
obertes les diligències, van re-
bre un total d’onze denúncies.
El sobreseïment, però, és
provisional, motiu pel qual
l’advocat de la directora i d’una
mestra de l’escola Pau Claris,
Jaume Ribes, ha explicat que
s’ha presentat un recurs per-
què, segons considera, si no hi
ha fet delictiu correspon que el
sobreseïment sigui lliure.
La investigació continua-
rà amb la realització de dues
proves pericials sol·licitades
per la Fiscalia: una exploració
dels menors i una prova psico-
lògica als nens per determinar
la veracitat de les acusacions.
Aquestes proves s’hauran de
dur a terme el proper 11 d’abril
tot i que, segons l’advocat d’al-
gunes mestres, el lletrat que
representa la Generalitat ha
presentat un recurs, ja que en-
tén que no és pertinent practi-
car-les.
Els vuit docents de la Seu
d’Urgell van declarar com a in-
vestigats el 7 de novembre pas-
sat per suposats delictes d’in-
citació a l’odi per tractar a les
aules els fets de l’1-O. També
van prendre declaració als de-
nunciants, que havien presen-
tat els escrits entre els dies 2, 3
i 12 d’octubre del 2017 i en què
s’afirmava que algunes de les
mestres van explicar als alum-
nes, de només 6 anys, que la
guàrdia civil “és dolenta i pega
la gent”. Per la seva banda, els
professors van negar les acusa-
cions i van quedar en llibertat
sense mesures cautelars.
Arxivada la causa contra sis dels vuit
mestres acusats d’incitació a l’odi
La defensa ha presentat un recurs perquè es tracta d’un sobreseïment provisional
La Seu d’Urgell
Les mestres i el director del col·legi Albert Vives sortint del jutjat el 7 de novembre.
AgènCiES
AGÈNCIES
LA SEU d’UrgELL
Promoció
La Seu acollirà per Setmana
Santa de la primera edició
de la Fira de Col·leccionisme
Playmobil. Així ho van anun-
ciar ahir l’alcalde urgellenc,
Albert Batalla, la tinent d’al-
calde de Promoció de la Ciu-
tat, Mireia Font, i el responsa-
ble d’SmartPlay, Ignasi Puig.
La fira tindrà lloc els dies 24,
25, 30 i 31 de març, mentre
que l’exposició serà del 24 al
31 de març. El públic objectiu
a qui es dirigeix aquesta fira
és a famílies amb infants de
2 a 12 anys, així com a perso-
nes adultes, aficionades i col-
leccionistes de Playmobil que
conservin un vincle emocio-
nal amb la marca. L’entrada
serà gratuïta. “Amb aquesta
fira volem donar una doble
resposta per Setmana Santa:
esdevenir una oferta lúdica i
de lleure per als infants i les
famílies de la Seu i, alhora,
generar un nou atractiu de
promoció econòmica i turís-
tica per a aquests dies festius
a la nostra ciutat”, va explicar
Batalla.
La Seu acollirà
la 1a Fira de
col·lecionisme
Playmòbil
Redacció
LA SEU d’UrgELL

Cultura
Ho va verbalitzar Xus Lluelles a
la jornada de debat sobre la in·
vestigació històrica convocada
a l’octubre per l’Arxiu Nacional.
Reclamava la coordinadora d’El
segle XX: la modernització econò-
mica d’Andorra, la creació d’un
organisme que coordinés els
historiadors, amb un cens de
professionals en actiu, dels seus
àmbits d’interès i de les seves in·
vestigacions que evités les dupli·
cacions, així com una publicació
de caràcter científic que donés
sortida a articles, ressenyes i
projectes de caràcter històric o
arqueològic que ara es queden
al calaix de les bones intencions.
Un organisme, en fi, que assu·
mís el paper catalitzador que
el Comitè Andorrà de Ciències
Històriques va exercir a través
dels seus butlletins des del 1981
i fins que es va morir de pura in·
anició, a començaments del mil·
lenni, i que posés ordre i concert
acadèmic en el caos, l’atomitza·
ció i el semiamateurisme en què
ha derivat la investigació històri·
ca en el nostre racó de món.
Albert Villaró, aquí amb el
barret de cap d’investigació del
Centre d’Estudis Històrics i Po·
lítics (Cehip), va fer llavors seves
totes aquestes suggerències amb
unes bones paraules que ara
posa negre sobre blanc: Estudis
polítics i historiografia andorrana,
repertori que recull prop de 800
referències i que pretén erigir·se
en una guia actualitzada de la bi·
bliografia sobre la matèria i que
el Cehip acaba de publicar, con·
clou amb una sèrie de “conside·
racions” que constitueixen tota
una declaració d’intencions so·
bre com el Cehip entén que s’ha
d’ordenar, orientar, potenciar i
professionalitzar la investigació
històrica al nostre país.
Parteix Villaró d’una consta·
tació que corroborarà qualsevol
que s’hagi interessat ni que sigui
de passada per la història local:
el moment actual –ell proposa
que a partir del 2000– es caracte·
ritza per un cert “desordre”, fruit
de l’“individualisme” imperant i
d’un temps “de crisi i de trinxe·
ra”. Ho defineix com una “eclosió
d’estudis difícil de quantificar i
sobretot de qualificar” que –diu
Villaró– “està conformant un
corpus de coneixement formida·
ble, però que es constitueix sen·
se la tutela ni la direcció d’insti·
tucions acadèmiques o d’entitats
públiques que hi aportin un plus
de professionalitat”. En aquesta
proliferació sense ordre ni con·
cert de títols i autors s’afegeix el
que en diu “atomització” de les
plataformes de difusió, de ma·
nera que “hom té la sensació que
tota aquesta recerca no té un eco
proporcional en la societat”.
En aquest caos aparent s’hi
ha d’afegir la constatació de de·
terminats buits historiogràfics,
des dels estudis polítics i parla·
mentaris –no hi ha res que s’as·
sembli remotament a una his·
tòria del Consell General– fins
a l’administració local –tampoc
no hi ha bibliografia acadèmica
en aquest àmbit–, i el segle XIX,
sense anar més lluny, continua
sent encara poc i mal conegut:
“Des del Cehip es pot canalitzar i
orientar sobre els possibles àm·
bits de recerca, tenint en compte
el que s’ha publicat i harmonit·
zant els buits amb els interessos
dels investigadors”.
la difusió, prioritària
Més enllà d’aquest paper orde·
nador de la recerca històrica,
el Cehip adverteix del caràcter
absolutament “essencial” de la
difusió de tot aquest material,
“perquè de res no serveix el co·
neixement sense que hi hagi un
retorn a la ciutadania”. Diagnòs·
tic que posa el dit a la nafra del
que ha sigut el dèficit més fla·
grant dels últims anys, en què el
ministeri de Cultura –i, assenya·
ladament, el servei de Patrimo·
ni, tradicionalment el principal
actor en els àmbits de la histò·
ria i l’arqueologia– ha negligit
temeràriament la divulgació. És
veritat que el curs passat es va
publicar L’art de l’època moderna,
però és que l’anterior monogra·
fia d’aquesta envergadura –Ar-
genteria d’Andorra– es remunta
al 1990, l’últim Diplomatari és
del 2012, i l’Arxiu Nacional fa
més d’un decenni que va renun·
ciar al paper i només publica ca·
tàlegs en pdf.
El Cehip sembla decidit a
entrar en la guerra de la difu·
sió. En primer lloc, creant un
portal en línia sobre la història
d’Andorra, que incorporarà una
bibliografia permanentment ac·
tualitzada, un repositori amb la
documentació i la bibliografia
disponible en format digital, i
un fòrum obert a historiadors
professionals i aficionats. A més,
també proposa la creació d’una
col·lecció de textos “essencials”,
ja siguin originals, traduccions
o reedicions d’obres difícils de
trobar. En format paper, és clar,
“que continua sent imprescin·
dible per a la preservació i la
difusió del coneixement”. I posa
com a exemple les monografies
relativament recents de Roland
Viader (L’Andorre du IXe au XIVe
siècle) i Olivier Codina (De fer
et de laine), “dues aportacions
essencials que encara no han
estat traduïdes i que haurien de
ser accessibles en la llengua del
país”. Finalment, el Cehip també
apunta a la creació d’un anuari
“que editi i difongui l’activitat
dels historiadors i politòlegs que
treballin sobre Andorra”, i que
s’hauria d’erigir en el canal en
què es publiquessin els resultats
de la recerca que facin els inves·
tigadors associats”.
Tot això, en fi, no deixa de ser
una (altra) declaració de bona
voluntat. Ara que hi ha la vo·
luntat, només falta que el Cehip
disposi dels recursos econòmics
i humans per dur a terme un
programa que, com que partim
pràcticament de zero, pot sonar
temerari, per no dir marcià, però
que en un país civilitzat seria
poc més que un programa de
mínims.
El Cehip vol ordenar el caos
La nova secció de l’IEA pretén orientar la investigació històrica i crear un portal, una col·lecció de textos i un anuari
Historiografia
a. luengo
andorra la Vella
Col·laboració, beques i professionalització
en aquesta mena de carta als reis que són
les “consideracions” d’Estudis polítics, el
Cehip insisteix especialment en la necessària
col·laboració entre les institucions que
directament o indirectament estimulen la
investigació històrica –el servei de Patrimoni,
l’arxiu nacional i el Consell General, així com
els ministeri de Cultura i d’educació i també els
comuns. Senyal que aquesta col·laboració no
és ni tan fluïda ni tan habitual com hauria de
ser. Remarca per exemple que “esvaïts l’impuls
inicial que va acompanyar les primeres fornades
de llicenciats andorrans, les universitats han
perdut interès en andorra”, i considera un
handicap que no hi hagi “cap entitat o centre
d’estudis que aplegui, estimuli i canalitzi els
treballs dels historiadors”. d’aquí que no
hi hagi, conclou el Cehip, “una aproximació
professional a la història d’andorra”. Tampoc hi
ajuda, diu, que la sortida laboral habitual dels
historiadors locals sigui la docència, i reclama
un programa “ambiciós” d’ajuts i beques.
aquestes dues facetes –la de catalitzador i la
d’inspirador i professionalització de la recerca–
són les que pretén assumir el mateix Cehip.
de fet, ja les ha començat a practicar i ha
instituït tres beques noves de trinca: la Pere
Canturri d’investigació històrica, la Manuel Mas
de ciències polítiques i la del Consell General
d’història de les institucions.
Albert Villaró, cap d’investigació del Centre d’Estudis Històrics i Polítics, i Jordi Guillament, director de l’Institut d’Estudis Andorrans.
aGènCieS

cultura18 Dijous, 15 De març Del 2018
CALÇOTADA POPULARVALLS - ANDORRA LA VELLA
DIUMENGE
18 DE MARÇ DEL 2018
Ajuntament de Valls
A LA PLAÇA DEL POBLE,
A PARTIR DE LES 13 H
Preu: 7 €
Inclou: 10 calçots (IGP calçots de Valls)
1 terrina de salsa
1 pam de botifarra (sense gluten ni lactosa)
1 llesca de pa
Vins (DO Tarragona)
1 pitet commemoratiu
Aniversari
Cant
El Museu Carmen Thyssen
Andorra celebra divendres el
primer aniversari amb una
jornada de portes obertes a
l’exposició Allées et venues. A
banda de l’oli de Gauguin que
dona títol a la mostra, a l’antic
hotel Valira s’hi exposen obres
de Sisley, Pissarro i Nolde, així
com l’espectacular Vista de la
Carrera de San Jerónimo, que
fa 4,5 metres de llargada.
El grup Andchor, integrat per
una desena de veus d’entre
els 15 i els 17 anys, s’estrena
diumenge amb un concert
que tindrà lloc a l’església de
Sant Pere del Pas de la Casa.
Formats als Petits Cantors i
dirigits per Catherie Metayer,
Andchor inclou tenors, barí-
tons, baixos i una mezzoso-
prano, i el programa conté
peces de Mozart, Verdi, Men-
delssohn, Lennon i Cohen.
Portes obertes
al Thyssen
El grup Andchor
s’estrena al Pas
S’acosta Sant Jordi i a les edito-
rials els entren les presses. Ho
comprovaran si fan una miradeta
a l’agenda, carregada de presen-
tacionsapartirexactamentdedi-
marts que ve: els honors els farà
Antoni Caus, filòleg, casteller,
narrador (La síndrome de l’escala)
i ara també poeta, el 20 de març a
La Fada amb Repeticióidiferència,
el seu primer poemari que veu la
llum. Gabriel Fernández exerci-
rà de mestre de cerimònies, i els
que l’han llegit asseguren que ens
trobem davant del fenomen poè-
tic de l’any, per no dir de la dèca-
da. Si exageren o no, ho sabrem
dimarts.
La segona cita serà l’endemà
amb Ludmilla Lacueva, a qui fins
ara coneixíem en la faceta d’his-
toriadora (Els pioners de l’hostale-
ria andorrana) i biògrafa (L’home
de mirada clara), i que ara s’estre-
na en la ficció pura amb Mortsota
zero, un thriller amb assassí en
sèrie a dintre ambientat a Soldeu
(!?) i que afegeix un altre policia,
el comissari Cerni Llop, al nostre
ja concorregut panteó de polis li-
teraris. La presentació tindrà lloc
a l’hotel Cèntric de la capital amb
un amfitrió d’excepció: Benjamí
Rascagneres, comissari i cap de la
policia judicial.
L’última novetat absoluta –de
moment– és La capsa de música,
la segona novel·la d’Agustí, gui-
onista (Club Piolet) i autor dra-
màtic (Fred). Franch reincideix
en el gènere fantàstic amb què va
debutar a la ficció (Wicca), però
ara amb un relat d’anticipació
a compte de dos nois –Teresa i
Enric– que es desperten el 2048,
vint anys després d’haver caigut
encoma.Elpresentaràel5d’abril
a la Biblioteca Nacional, acompa-
nyat de l’editor de Mesclant, Àn-
gel Dalmau.
Entremig, David Arrabal des-
filarà el 21 de març per la Bibli-
oteca Universitària de Sant Julià
amb La noche roja, el seu primer
poemari. I tot i que no és estricta
novetat, Manel Gibert compareix
avui al restaurant Paisatges de la
Seuambelprimerrecullderelats:
es titula Vertigen, el va publicar a
la tardor, i el presenten Txema
Díaz-Torrent i Isidre Domenjó.
Arrenca la marató de Sant Jordi
Antoni Caus, Ludmilla Lacueva i Agustí Franch compareixen amb novetat sota el braç
Literatura
Redacció
AndorrA LA veLLA
Tres autors i tres novetats: Caus (‘Repetició i diferència’), Lacueva (‘Mort sota zero’) i Franch (‘La capsa de música’).
JonATHAn GIL

Esports
El Top 30 i sumar punts en Copa
d’Europa. Aquest és l’objectiu
marcat per la Federació Andor-
rana d’Esquí (FAE) a les finals de
Copa d’Europa que es disputen a
Soldeu-El Tarter. Ahir hi va ha-
ver doble jornada amb l’eslàlom
gegant masculí i el supergegant
femení, que inicialment esta-
va previst per a avui. Hi havia
moltes esperances dipositades
en l’esquiador de la FAE Joan
Verdú, però l’olímpic andor-
rà va quedar fora de la segona
mànega tot i que va acabar 28è
a la primera, a 2,72 s del millor
temps. “No ha anat massa bé, la
veritat. Esperàvem aconseguir
un resultat millor. No és el que
esperàvem. Ha perdut l’equili-
bri, ja que ha arriscat molt, tot
i que estic content perquè ha
esquiat bé en alguns trams de la
segona mànega”, va dir el direc-
tor tècnic de la FAE, Carles Visa.
L’únic esquiador de la FAE
que es va apropar a l’objectiu
va ser Àxel Esteve, que va fina-
litzar en 35a posició al gegant
disputat a la pista de l’Avet de
Grandvalira amb un temps de 2
min 14,34 s, a 6,99 s del primer
classificat, l’austríac Dominik
Raschner, que va aprofitar la
baixa del suís Marc Odermatt,
que és l’especialista de l’eslàlom
gegant i que ha acumulat cinc
podis aquesta temporada a la
Copa d’Europa. Al podi el van
acompanyar els italians Giulio
Giovanni Bosca i Andrea Ba-
llerin. Amb aquesta victòria,
Raschner va aconseguir el títol
de la classificació general de la
Copa d’Europa 2018. “Aquesta
victòria és molt gran per a mi.
Ara mateix em sento realment
bé i estic molt feliç. La pista de
l’Avet m’ha agradat molt. Estava
en bones condicions i ha estat
fantàstic”, va assegurar l’esqui-
ador de Mils.
Els altres dos esquiadors de
la FAE, Albert Pérez i Xavi Salva-
dores, tampoc no van finalitzar
la segona mànega, com Verdú.
“Esteve ha estat prop del Top 30
i és una bona notícia. Pérez i Sal-
vadores encara són molt joves”,
va dir Visa.
A la pista de l’Àliga s’hi va
fer el supergegant, i amb la par-
ticipació de Cande Moreno. La
corredora, de només 17 anys,
va acabar en 46è lloc, a 2,73 s
de la primera classificada, amb
un crono de 54,30 s. “No ha es-
quiat malament, però ens ha
faltat una mica més d’ambició”,
va indicar Visa. La primera va
ser l’austríaca Ariane Raedler,
que ja es va imposar al descens.
Aquesta va ser la seva primera
victòria en supergegant aquesta
temporada i ho va fer amb un
resultat ben ajustat, ja que la se-
gona, la seva compatriota Nina
Ortlieb, va acabar amb només
0,01 s. La sueca Lisa Hoernblad
va ser tercera i, d’aquesta ma-
nera, es va embutxacar el títol
de la classificació general de
supergegant de Copa d’Euro-
pa. “Aquests dos dies han estat
increïbles. He gaudit molt. He
guanyat la meva primera cursa
de supergegant. La pista de l’Àli-
ga és una passada. M’encanta
Soldeu-El Tarter”, va dir Raed-
ler, que té 23 anys.
Avui, a les finals de Copa
d’Europa, l’única prova previs-
ta és l’eslàlom masculí, amb tan
sols un representant de la FAE,
Àlex Rius, que per al curs vinent
apunta al circuit de Copa d’Eu-
ropa. Començarà a les 9.30 a la
pista de l’Avet.
PODI DE MARC OLIVERAS
Podi andorrà a Tignes. Marc Oli-
veras, que competirà al superge-
gant i al descens de les finals de
Copa d’Europa, va aconseguir la
primera posició al descens dels
Campionats Nacionals júniors
francesos amb un temps d’1
min 15,83 s, però amb 33,50
punts FIS. Matías Vargas va ser
sisè, a 0,89 s d’Oliveras, i Pol
Suárez va ser 49è.
Joan Verdú, lluny de l’objectiu
L’esquiador de la FAE va quedar fora de la segona mànega de l’eslàlom gegant de les finals de Copa d’Europa
Esquí alpí
Redacció
andorra la VElla
L’esquiador de la FAE Joan Verdú no va completar la segona mànega de l’eslàlom gegant de les finals de Copa d’Europa.
oriol molas / grandValira
Carolina ruiz lloa la pista de l’avet i la
descriu com “de nivell de Copa del món”
nascuda a osorno (Xile), però criada a sierra
nevada (andalusia). l’exesquiadora Carolina
ruiz va ser una de les millors corredores
espanyoles en guanyar una prova de Copa del
món l’any 2013 a méribel (França) i competir en
quatre Jocs olímpics d’hivern. a la temporada
2014-2015 es va retirar i ara ha apadrinat les
finals de Copa d’Europa, que es disputen fins
diumenge a soldeu-El Tarter. “la pista del gegant
està en perfectes condicions. Hi ha una base
dura i ben treballada. si cau neu o aigua no li
repercutirà massa perquè s’hi ha fet una feina
bastant bona. aquesta pista de l’avet és de nivell
de Copa del món. aquí tenen molta experiència
en organitzar esdeveniments. Treballen molt bé i
amb molt d’entusiasme. l’avet és de les millors
pistes de gegant perquè ho té tot”, va assegurar
ruiz, que no està sola com a exesquiadora
d’elit a grandvalira; també hi ha el francès luc
Alphand, que és l’ambaixador d’aquestes finals
de Copa d’Europa i també de les finals de la
Copa del món del 2019.
Carolina Ruiz, l’exesquiadora espanyola, a l’Avet.
grandValira
finals de copa d’europa 2018
eslàlom GeGant Masculí
1. dominik raschner (Àustria)
... 2’07”35
2. giovanni giulio Bosca (itàlia)
... a 0”17
3. andrea Ballerin (itàlia)
... a 0”32
35. Àxel Esteve (Andorra)
... a 6”99
Albert Pérez (Andorra)
... no acaba la segona mànega
Xavi Salvadores (Andorra)
Joan Verdú (Andorra)
superGeGant Femení
1. ariane raedler (Àustria)
... 51”57
2. nina ortlieb (Àustria)
... a 0”01
3. lisa Hoernblad (suècia)
... a 0”51
46. Cande Moreno (Andorra)
... a 2”73

Diari del 15 de març del 2018

Diari del 15 de març del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Diari del 15 de març del 2018

Similar a Diari del 15 de març del 2018 (20)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 15 de març del 2018