Diari del 16 de febrer del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
DivenDres, 16 De febrer Del 2018 núm. 3.498 / Any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
PEELING QUÍMIC
+
MESOTERÀPIA FACIAL PROFUNDA
200€
vàlid fins al 28/02/2018
OPINIÓ
Pioners: Benito Mas
LUDMILLA
LACUEVA
CANUT
Escriptora
Per una democràcia
participativa
PErE bAró
Coordinador
de la Joventut
Socialdemòcrata
d’Andorra
jONathaN gIl
avuI és NOtícIa pàgina 3
El 17% de l’energia provindrà
de la producció fotovoltaica
19 infraestructures faran que s’arribi a augmentar la generació energètica fins al 33% de la demanda el 2030
Gauguin torna al museu Thyssen
cultura pàgina 17
aNDOrra pàgina 6
La Cambra planteja
tretze iniciatives a
favor de l’emprenedor
aNDOrra pàgina 11
PS i SDP lamenten que
el Govern “tiri pel dret”
amb l’ingrés a l’FMI
Els sindicats acorden que avisaran de
les aturades amb 48 hores d’antelació
aNDOrra pàgina 8

2 DivenDres, 16 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia de les Valls
C/ de l’Hort, s/n - Tel. 820 824
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa escloscar?
Significa ‘treure la closca
(a un animal, a un fruit, etc.)’.
M’agrada escloscar la fruita
seca.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosaMenjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
De l’1 al 18 de febrerDe l’1 al 18 de febrer
Menjar ecològic, sense gluten i sense lactosa
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
125/220
3/5
Pols
Oberts
14/15
28/28
739 600
50-100
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
120/150
3/5
Pols
Oberts
30/30
43/44
878 000
80/170
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
AVUI, DIA PRIMAVERAL, I CAP DE SETMANA FRED
Avui continuarà un ambient que gairebé podem
anomenar primaveral, per la pujada de tempera-
tures dels últims darrers dies, i que es mantindrà
tot el divendres. Així, les temperatures seran altes,
amb vent fluix del sud-oest. El cel serà serè al matí
i hi haurà núvols alts al migdia, que es tornaran
més compactes i gruixuts a la tarda i al vespre, amb
l’arribada de les restes d’un front. Dissabte anirà
fent més fred i el cel serà variable. Hi poden ha-
ver nevades a la cara nord, que seguiran diumenge,
amb valors ja normals de febrer. El vent del nord-
est serà fort al final del cap de setmana. Que tin-
guin un BonDia.
Avui 12
8 5
0
0 -2
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dissAbte diumenge
-5/5
-3/8
-1/10
0/12
0/12
-1/11
-2/10
-3/9
-3/7
-8/6
-2/13

3DivenDres, 16 De febrer Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El Govern va donar a conèixer
ahir el Pla sectorial d’infraestruc-
tures energètiques d’Andorra.
Aquest pla identifica els equipa-
ments necessaris per augmen-
tar la producció energètica fins
al 33% de la demanda el 2030 i
fins al 50% com a mínim el 2050.
El pla és una eina urbanística
que preveu la reserva de sòl, per
al desplegament de la política
energètica al país. En paraules
de la ministra de Medi Ambient,
Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia
Calvó, “el pla ha de permetre or-
denar en el territori les infraes-
tructures de producció d’energia
elèctrica al país”. La Llei qualifi-
cadadedelimitaciódecompetèn-
cies dels comuns i el projecte de
llei d’impuls de la transició ener-
gètica i del canvi climàtic n’han
fet possible el desenvolupament.
Pel que fa a les seves finali-
tats, Calvó en va destacar les
d’identificar les potencialitats
d’aprofitament en energies re-
novables, definir i preveure les
infraestructures necessàries per
al desplegament del nou model
energètic nacional, assegurar un
desplegament òptim i ordenat
i garantir una planificació i una
disponibilitat urbanística dels es-
pais. A més, el cap de l’Oficina de
l’energia i el canvi climàtic, Carles
Miquel, va dir que l’increment
de la producció s’assolirà prio-
ritzant les energies renovables,
de manera que el 2030 el 67,8%
de la producció energètica sigui
d’origen renovable i que les emis-
sions de gasos d’efecte hivernacle
es puguin reduir un 33%.
Si, en l’actualitat, Andorra im-
porta el 83% de l’energia, l’objec-
tiuésquel’any2030 n’importiun
67%; és a dir, un 16% menys. I, a
més, es vol que la producció ener-
gètica del país procedeixi sobre-
tot de l’explotació de les energies
renovables i que es diversifiquin,
perquè “Andorra té un gran po-
tencial en energies renovables”,
ha dit Miquel. En aquest sentit,
el pla fa una aposta per l’energia
fotovoltaica, que passaria d’una
incidència gairebé inexistent a
un 16,9% del total d’energia pro-
duïda a nivell nacional el 2030.
Fins i tot, la producció d’aquesta
energia solar estaria per sobre
del percentatge de l’obtinguda
per les centrals hidràuliques, que
també es reduiria respecte a l’ac-
tualitat. Si fins ara és del 14,4%,
el 2030 seria del 13,4%. També
augmentarà l’energia produïda
per cogeneració, un 0,9%.
noves infraestructures
El Pla sectorial contempla la cre-
ació de dinou infraestructures
energètiques. Es tracta de cinc
centrals hidràuliques, una de les
quals ja està en funcionament a
Arcalís; tres instal·lacions d’ener-
gia fotovoltaica, una al Maià
d’Encamp, una al Forn de Canillo
i una a la Rabassa de Sant Julià
de Lòria; tres centrals de cogene-
ració, la que ja funciona a Soldeu,
una a la Comella i una al Pas de
la Casa; una de producció de ca-
lor a Canillo; sis xarxes de calor,
al Pas de la Casa, Canillo, Soldeu,
Ordino, Escaldes-Engordany i
a Andorra la Vella; i una de pre-
tractament de biomassa, ubicada
a Sant Julià de Lòria.
Pel que fa al finançament per a
la construcció d’aquestes infraes-
tructures, Calvó ha remarcat que
es podrà fer a través de societats
participades majoritàriament
per FEDA, o a través de concessi-
ons, perquè hi participi al màxim
el sector privat, “ja que creiem
que és important que el sector
privat pugui participar en el pro-
jecte de canvi del model energè-
tic”. Miquel va suggerir que els
30 milions d’euros l’any que ac-
tualment Andorra es gasta per a
la compra d’energia a l’exterior
es podrien invertir en l’execució
d’aquestes noves infraestructu-
res energètiques al país.
La producció nacional d’energia solar
fotovoltaica serà del 17% l’any 2030
El Govern preveu la creació de dinou infraestructures energètiques amb la participació també del sector privat
Pla sectorial d’infraestructures energètiques
M.P.a.
andorra la Vella
Presentació del Pla sectorial d’infraestructures energètiques en roda de premsa, ahir.
sfga / j. a. Viladot
sílvia calvó
carles Miquel
el pla ha de
permetre ordenar les
infraestructures de
producció elèctrica
El pla identifica
que andorra té un
gran potencial en
energies renovables
infraestructures previstes
Font: Govern d’Andorra
Importació
+174,6e GWh /any [ +53,4tGWh /any]
Situació 2030Situació actual
Importació
Importació
Producció nacional valorització
Producció nacional hidràulica
Producció nacional fotovoltaic
Producció nacional Cogeneració

OPINIÓ4 DivenDres, 16 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La Cambra de Comerç va donar a conèi-
xer ahir un estudi en què es planteja tota
una sèrie d’iniciatives per facilitar l’atrac-
ció d’inversors al país. D’aquesta mane-
ra es torna a incidir en un àmbit en què,
malauradament, el país té moltes man-
cances i no s’han fet gaires progressos.
només cal recordar que ha hagut de ser
un partit de l’oposició, el Partit Socialde-
mòcrata (PS), el que hagi presentat una
llei per afavorir l’emprenedoria davant de
la passivitat del Govern en aquest àmbit,
un text que ara estan analitzant els grups
parlamentaris per introduir-hi les seves
aportacions. L’informe torna a fer esment
d’algunes iniciatives que s’haurien d’haver
materialitzat fa temps, sobretot tenint en
compte el procés d’obertura econòmica de
què tant s’enorgulleixen els demòcrates.
Així, es troben a faltar, per posar només
dos exemples, mitjans de finançament
per a les noves empreses o una Adminis-
tració més àgil en què un major nombre
de tràmits es puguin fer electrònicament.
La Cambra reclama periòdicament mol-
tes d’aquestes iniciatives pendents, però
poques vegades se la té prou en compte.
El titular d’Economia va assistir ahir a la
presentació de l’estudi; esperem que hagi
pres bona nota de les moltes accions que
es poden impulsar des del seu ministeri.
Mesures per afavorir l’emprenedoria
EDITORIAL
Les millors estones d’aquesta
setmana les hem passat llegint
Elsindicatdel’oblit.Bé,tambéLa
hora estelar de los asesinos, però
aquesta és una altra història. Ja
saben, la nova d’Albert Villaró,
que reprèn el fil de la ucronia
que va engegar a Els ambaixa-
dors i que destil·la una tírria tan
genuïna i tan implacable contra
tot el que faci ferum d’espanyol
que és fàcil augurar-li una llar-
ga carrera a TV3. Especialment
al Més 324, el programa menys
sectaridelacadena.Delanovel-
la ens quedem amb el sensacio-
nal exercici d’història contra-
factual que proposa. n’haurem
de parlar un dia amb més detall,
però avui ens fixarem en el tar-
ragoní Domènec Batet, a l’època
capità general de Catalunya i a
qui Villaró tuneja la biografia
fins a convertir-lo en ministre
deDefensa.Probablement,com
a premi per haver donat suport
a Companys en la gloriosa jor-
nada del 6 d’octubre del 1934,
que –en aquesta història alter-
nativa–va acabarambla procla-
mació de la República Catalana.
Resulta commovedor l’esforç
per recuperar per a la Causa el
general Batet, avui a l’oblit pels
seus dos pecats històrics: no
secundar la rebel·lió franquis-
ta –per això va morir afusellat,
diumenge farà 81 anys–, i re-
primir a sang i foc aquella altra
rebel·lió que respon a l’eufemis-
me de Fets d’octubre, saldada
–comparin, comparin– amb 74
morts i 252 ferits de veritat, i
no lipotímies ni capsulitis ni,
ehem, magrejos policials. Tant
el 6 d’octubre del 1934 com el
18dejulioldel1936Batetvaac-
tuar segons l’únic principi que
pot guiar una persona decent
posada en la tessitura: la defen-
sa de la (tautològica) legalitat
democràtica. Posats a especu-
lar, és temptador fer-ho amb el
partit que hauria pres Batet l’1
d’octubre del 2017. Villaró ho té
clar, sembla. La història, també.
‘el sindicat de
l’oblit’ i batet
eSPeReM Que eL MINISTRe
N’haGI PReS boNa NoTa
DONANT LA NOTA
Inés Martí
La novena edició del Saló
del videojoc es va iniciar
ahir amb un taller formatiu
a la Universitat d’Andorra
sobre el disseny i la progra-
mació de videojocs.
12345
Marc Pantebre
La Cambra de Comerç ha
identificat els problemes
per atreure inversions al
país i planteja fins a tretze
iniciatives per portar a ter-
me en diferents àmbits.
12345
Antoni Martí
Dos dies després de l’anun-
ci de l’inici dels tràmits per
entrar al Fons Monetari In-
ternacional, des del Govern
no s’ha donat a conèixer
encara el cost que tindrà.
12345
Cales Jordana
DA ha resolt el tema de
l’equitat al Consell d’Eu-
ropa movent els dos inte-
grants d’aquesta formació,
segons un breu comunicat
del Consell General.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Encamp
@ComuEncamp
Així de bé s’ho estan passant els
infants de l’Àrea del Jovent aquesta
setmana de #Carnaval!
Escaldes-Engordany
@comuee
65 infants gaudeixen de les activitats
de Carnaval a @Naturlandia! I diríem
que s’ho estan passant genial!
TUITENQUESTA
Creus que Andorra ha d’entrar al
Fons Monetari Internacional?
A: Sí
B: No
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Andrés luEngo
Periodista
A: 36% B: 64%

OPINIÓ 5DivenDres, 16 De febrer Del 2018
De ben segur que, com faig jo,
la gran majoria de vosaltres
participeu, o almenys escolteu,
moltes tertúlies polítiques, i no
parlo de les televisives ni les ra-
diofòniques, sinó de les de car-
rer. I un dels arguments que més
se sent és que la política d’avui
en dia no és gens participativa
i que només se’n recorden de
nosaltres en període d’eleccions.
Això tots ho haureu escoltat i
no només una vegada. I sí. Estic
d’acord amb vosaltres i ja ho he
expressat alguna vegada: vivim
en una democràcia poc partici-
pativa i potser s’hauria de tenir
més en compte els ciutadans
que, al cap i a la fi, són els que
ens donen la seva confiança. Per
això, jo crec i espero que avança-
rem cada vegada més cap a una
democràcia més participativa.
Molts pensaran que quan
parlo de participar més em refe-
reixo a les urnes. Sí, estic d’acord
que un dels eixos principals
d’aquesta democràcia participa-
tiva pot ser aquest, però m’agra-
daria centrar-me en l’altre eix,
que és igual d’important, i és el
fet de no deixar abandonats els
nostres habitants una vegada
l’època electoral ha passat. I és
que el fet d’escoltar-los, saber
què és allò que els preocupa o
simplement com estan i què va
malament és igual o més impor-
tant que anar a votar.
I com? Doncs molt senzill:
fent treball de carrer. I sí, per-
què està molt bé que el polític
faci treball al Consell General, a
les comissions i representi An-
dorra quan ho hagi de fer, però
avui en dia això ja no és sufici-
ent i la gent demana més. Volem
polítics compromesos a qui no
els costi anar un dia pel carrer
i preguntar a la gent com està,
com els va; que no els costi res
organitzar una reunió de poble
on debatre, sense por a la críti-
ca, què és allò que canviarien i
per què. O, simplement, parlar
amb les diverses associacions o
organitzacions del país i fer en-
tre tots que Andorra funcioni,
perquè només amb el treball de
Consell i de comissions no és
suficient. I alguns direu: això
realment es pot fer o és simple
demagògia? Doncs és molt fàcil
de demostrar perquè n’hi ha uns
que ja ho fan, i és el Partit Soci-
aldemòcrata.
Tenim la sort de poder dir,
ben alt i ben fort que des del PS
d’Andorra els nostres consellers
tant de Comú com del Consell
General saben perfectament
acomplir les dues missions dels
seus mandats: fer feina de con-
sell (sigui de Comú o del parla-
ment) i fer feina de carrer. Per
exemple, els nostres consellers
organitzen cada últim dimarts
de mes una reunió de poble a
cada parròquia en què es tracten
temes tant d’interès comunal
com nacional, per escoltar els
veïns de les diferents parròqui-
es i trobar solucions als diversos
problemes. I això no s’acaba aquí
perquè de ben segur molts dels
habitants d’Andorra la Vella us
heu trobat a les nostres conse-
lleres de Comú passejant per la
parròquia, interessant-se pels
seus ciutadans.
Com tota la feina que fan
juntament amb altres membres
del partit d’anar a les diverses
associacions, preguntar i treba-
llar en conjunt per millorar el
nostre país i fer una vida més
fàcil als nostres habitants. És
doncs demagògia o és una rea-
litat possible? Doncs des del PS
us hem ben donat la prova que
és ben possible i que avui en dia
és l’única solució per realment
saber què s’espera de nosaltres i
sobretot en què podem fer millor
el nostre país que, al cap i a la fi,
ha de ser l’únic objectiu d’un bon
polític: fer una Andorra millor
per a la nostra ciutadania.
Per una democràcia participativa
Participar també implica escoltar el ciutadà després de les eleccions: fer treball de carrer En Benito Mas Rebetllat va ser
un capdavanter i un visionari.
Va néixer a Encamp el 9 de ge-
ner de 1881 i va estudiar al Co-
llège de Perpinyà on el 1900 ob-
tingué el títol de mestre, carrera
que començà a exercir a Encamp
amb una subvenció del Comú.
En aquella època, s’acostuma-
va a anar a l’escola francesa al
matí i a l’espanyola a la tarda o
a l’inrevés. El Comú li pagava un
sou i, de França, li enviaven una
subvenció –inicialment de 500
francs– per mantenir l’escola i
impartir la cultura francesa.
No va assolir mai l’estatut de
funcionari francès perquè no ho
va desitjar i, tot i ser mestre, va
continuar amb la tradició hote-
lera, ja que amb el magisteri no
es guanyava prou la vida. L’any
1900 va decidir construir l’Ho-
tel Oros en uns terrenys on hi
havia el molí o la farga de cal
Pere i uns horts situats a la vora
del riu. Aquest emplaçament es
trobava davant de l’antiga fon-
da. L’any 1901, la Collection des
Guides Joanne: Pyrénées ja reco-
manava l’hotel als viatgers.
Benito Mas va casar-se amb
Concepció Font Altimir de Ca
l’Areny d’Encamp, que s’encar-
regava de la cuina de l’hotel,
mentre que ell atenia la clien-
tela i era el que ara es conside-
ra un bon relacions publiques.
El matrimoni va tenir set fills:
Benito, Florentina, Conxita,
Josep, Lolita, Virginia i Rosita.
Les filles ajudaven la mare a la
cuina i al menjador i, en Josep,
nascut el 1910, va continuar la
nissaga hotelera.
Nombrosos andorrans s’atan-
saven a l’hotel per menjar. L’any
1912, la Collection des guides
Joanne: Pyrénées fa saber que
a l’Hotel Oros el dinar costa 3
francs, el sopar –habitació in-
closa– 4, i la pensió completa,
6 francs. La bona reputació
assolida afavoria la preparació
de banquets per a convidats de
prestigi, tal com ens explica el
Butlletí de la Societat Andorra-
na de Residents a Barcelona el
1930. En aquella ocasió, el Con-
sell General oferí un banquet a
l’Hotel Oros amb motiu de la
visita del comte de Caravonica
Galleani d’Angliano, cònsol ita-
lià a Tolosa.
Benito Mas era un home
molt emprenedor que, junt amb
Pere Font –alhora familiar seu i
síndic general de les Valls–, va
redactar el 1915 una carta en
francès dirigida a Woodrow
Wilson, president dels Estats
Units, en què posava en relleu
la neutralitat d’ambdós països
i expressava la solidaritat dels
andorrans amb el poble belga
i envers els soldats francesos;
precisava que feien una dona-
ció de milers de quilograms de
tabac i mantes de llana, ja que
no podien enviar res més. Tan-
mateix, es posava a disposició
dels turistes americans que vi-
sitessin Andorra. L’esborrany
de la carta du, a l’encapçala-
ment, l’anagrama de l’Hotel i
Cafè Oros.
D’aquest primer contacte
en va resultar la visita de
Lawrence Fernworth, delegat
de premsa a la Casa Blanca, que
va venir a les nostres Valls i va
efectuar unes filmacions per
promocionar Andorra al seu
país, així com escrits, un dels
quals va ser publicat al National
Geographic.
Pioners: Benito Mas
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
bondia
LUDMILLA LACUEVA CANUT
Escriptora
PErE bAró
Coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’andorra

Andorra
La Cambra de Comerç, Indústria
i Serveis (CCIS) ha posat damunt
la taula la necessitat de crear una
plataforma que sigui capaç de
centralitzarifomentarl’“atracció
d’inversors, andorrans i estran-
gers, que estiguin interessats a
invertir en empreses andorranes
o que, sent estrangeres, vulguin
vincular-se a Andorra”.
Aquesta és una de les tretze
propostes incloses al document
Construint un ecosistema empre-
nedor a Andorra, que recull les
conclusions del treball fet per la
comissió impulsada per la Cam-
bra per identificar els problemes,
reptes i solucions de l’atracció
d’empreses a Andorra, que el
president de la CCIS, Marc Pan-
tebre, acompanyat del coordi-
nador de l’estudi Oriol Giró, de
l’empresa Emidset Law, i el mi-
nistre d’Economia, Competitivi-
tat i Innovació, Gilbert Saboya,
va presentar ahir.
Precisament, Saboya, que va
agrair la tasca feta per la comis-
sió, va assenyalar també aquesta
proposta per vehicular inversors
(business angels o family office)
i emprenedors que cerquen fi-
nançament com una de les que
es podrien tirar endavant amb
més facilitat abans de la fi de la
legislatura, sense que això vul-
gui dir descartar la resta, que
també “tocarà assumir” i fer que
“formin part de l’agenda del Go-
vern”.
I és que l’accés al finançament
és un dels aspectes clau per a
la creació d’un ecosistema em-
prenedor al país que assenyala
l’estudi, que incideix també en
l’àmbit de la formació, la simpli-
ficació i agilització de tràmits, la
promoció del país i la seguretat
jurídica.
Així, i al marge d’aquest ma-
jor contacte entre emprenedors
i possibles inversors, en les con-
clusions de l’estudi, que va de-
tallar Giró, s’incideix també en
la necessitat de donar un major
paper a les entitats bancàries a
l’hora de poder centralitzar els
inversors i la presentació d’opor-
tunitats d’inversió d’empreses,
i s’apunta també la necessitat
de desenvolupar iniciatives que
“permetin crear un clima de di-
àleg” entre emprenedors, inver-
sors i els agents del sector públic
i privat.
Encara en l’àmbit del finan-
çament, l’informe proposa que
es fomentin fórmules de finan-
çament lligades a l’evolució de
l’empresa com podria ser, per
exemple, la figura del préstec
participatiu.
Pel que fa al vessant de la for-
mació, Giró, que va incidir en la
importància d’incorporar ja en
l’etapa escolar coneixements i
habilitats en la gestió i creació
d’empreses, va explicar que es
proposa la creació d’unes jor-
nades sobre emprenedoria per
a estudiants nacionals i estran-
gers, impulsades per la CCIS
en col·laboració amb l’UdA i el
ministeri d’Educació i Ensenya-
ment Superior. També es vol
que hi hagi un reconeixement a
la gestió de personal i es plante-
ja crear un rànquing que aplegui
aquelles empreses del país que
estiguin implementant mesures
de millora de la gestió de perso-
nal. Finalment, es planteja im-
pulsar l’activitat formativa a la
Universitat d’Andorra.
Quant a la simplificació i agi-
lització dels tràmits, l’informe
insisteix en la necessitat que
l’executiu implementi els me-
canismes que faci falta per po-
der fer en línia la totalitat dels
tràmits de creació de societats i
posteriors obertures de comerç,
així com que s’implementi la
signatura digital.
Sobre aquesta qüestió dels
tràmits, Saboya va destacar al
final de la presentació que el
futur punt d’atenció empresa-
rial al Prat del Rull ja “ajudarà a
facilitar i agilitzar” els diferents
tràmits, a la vegada que perme-
trà a l’empresari tenir un únic
interlocutor per a les gestions
amb l’Administració.
Pel que fa a l’àmbit de la pro-
moció del país, es considera “fo-
namental” la creació de materi-
als de difusió dels factors clau
a l’hora d’invertir al Principat,
amb la finalitat que l’inversor
pugui “conèixer amb profundi-
tat els factors econòmics, polí-
tics, legals i socials d’Andorra”.
També es planteja la necessitat
que tots els prescriptors d’in-
versió estrangera difonguin un
“missatge uniforme” sobre la
realitat del país.
Finalment, i en l’àmbit de la
seguretat jurídica, es proposa
que es reconeguin les profes-
sions de gestor administratiu,
d’assessor fiscal i d’auditor, a la
vegada que s’elabori un manual
de bones pràctiques que reculli
les directrius bàsiques que hau-
ran de complir els prescriptors
d’inversió estrangera a l’hora
d’assessorar els seus clients.
També es proposa que l’Associ-
ació de Bancs Andorrans (ABA)
i la Unitat d’Intel·ligència Fi-
nancera d’Andorra (Uifand)
elaborin un “recull de bones
pràctiques” del país i una “nota
interpretativa única” per als
professionals vinculats amb in-
versió estrangera.
La Cambra proposa la creació d’una
plataforma per centralitzar inversors
Un estudi planteja fins a tretze iniciatives en diferents àmbits per crear un ecosistema emprenedor al país
Economia
M.S.
andorra la VElla
Un moment de la presentació de les conclusions del treball de la comissió per fomentar l’emprenedoria.
sfga / c.EstEVE
la importància
de tenir un
ecosistema
emprenedor
El coordinador del treball
fet per la comissió encar-
regada d’identificar els
problemes, reptes i soluci-
ons de l’atracció d’empre-
ses al país, oriol giró, va
defensar la importància de
crear un ecosistema em-
prenedor al Principat per
tot el que implicaria més
enllà de la creació de no-
ves empreses i nous mo-
dels de negoci.
En aquest sentit, giró va
destacar la creació d’ocu-
pació que, a més a més,
seria de “qualitat”, així
com l’atracció de talent,
ja que els emprenedors el
busquen per incorporar-lo
en les seves empreses.
naturalment també hi
hauria una generació de
riquesa i una diversificació
i ampliació dels sectors
econòmics, a la vegada
que un ecosistema empre-
nedor seria una font contí-
nua d’innovació.
Més enllà del vessant
econòmic hi hauria tam-
bé un impacte social. I és
que, com va precisar giró,
al marge d’un benefici eco-
nòmic els emprenedors
busquen un impacte social
i a través de l’empresa po-
drien aportar beneficis di-
rectes a la societat i, fins i
tot, en alguns casos, apor-
tar solucions a problemes
de tipus mediambientals,
de salut i mobilitat, entre
d’altres.
finalment, giró va re-
marcar que un ecosistema
emprenedor ajudaria tam-
bé a potenciar la marca
del país.
formació, seguretat
jurídica, agilització de
tràmits, els factors
clau que s’apunten

ANDORRA 7DivenDres, 16 De febrer Del 2018
Liberals d’Andorra (LdA) va
denunciar ahir “disfuncions”
al servei d’atenció domiciliària
(SAD) des que ha passat a mans
del Govern i que suposen un
empitjorament de l’atenció que
reben els usuaris i de les con-
dicions de treball del personal.
En aquest sentit, la presidenta
suplent del grup parlamentari
liberal, Judith Pallarès, va expli-
car que ara les empleades han
de fer totes soles tasques que
abans realitzaven en parelles i
que els horaris no contemplen
els desplaçaments, un fet que
provoca que les treballadores
hagin de córrer per arribar a
les cases de les persones ateses.
Això també afecta el temps de
socialització, ja que el personal
ja no pot acompanyar els usua-
ris a passejar, per exemple.
A aquesta reducció de l’aten-
ció s’hi afegeix un augment del
cost, que ha passat de 5 a 9 eu-
ros l’hora en alguns casos. Els
consellers liberals han consta-
tat que la comunicació amb els
treballadors no és fluïda, ja que
van conèixer aquesta pujada ar-
ran de la queixa d’algun usuari.
A més, el grup parlamentari li-
beral remarca que no s’ha com-
plert amb el que s’havia anunci-
at quan es va fer el traspàs dels
comuns i el SAAS al Govern,
perquè hi ha personal que s’ha
de desplaçar a altres parròqui-
es per cobrir caps de setmana
i també per fer front a algunes
baixes que s’han produït, que
han estat difícils de cobrir. A
l’últim, els liberals també van
explicar que amb el nou servei
s’ha produït un endarreriment
dels temps d’avaluació i respos-
ta a les sol·licituds que arriben,
que ha passat de 24 o 48 hores
a un termini de fins a 15 dies.
Davant de tot plegat, el grup
parlamentari liberal va entrar
una demanda d’informació al
Govern i diverses preguntes re-
lacionades amb el SAD. En con-
cret, la formació vol disposar de
l’enquesta de satisfacció realit-
zada als usuaris. Sobre aquest
estudi, que dona una bona qua-
lificació al servei, indiquen que
es va dur a terme durant el mes
de desembre, mentre que va ser
el 22 de gener quan es va infor-
mar de l’increment de preu a
través d’una carta. Pallarès va
remarcar que aquesta pujada de
les tarifes pot tenir un efectes
pervers, ja que hi pot haver fa-
mílies que decideixin reduir el
nombre de dies contractats, en-
cara que es pugui recórrer a un
ajut econòmic en cas que no es
pugui assumir el cost. En aques-
ta carta s’assenyala que el preu
es fixa en 9 euros l’hora per po-
tenciar el creixement del servei.
Tot i que valoren positivament
la realització d’una enquesta als
usuaris, els consellers generals
liberals també consideren que
caldria fer una enquesta al per-
sonal.
Quant a les preguntes al Go-
vern que van presentar, els libe-
rals volen saber quin és l’organi-
grama per parròquia, el temps
que es tarda a concedir el ser-
vei, el nombre de treballadores
que hi ha actualment al SAD,
el nombre de persones que
s’han contractat per cobrir
l’ampliació d’usuaris i d’hora-
ris, el salari més habitual de les
treballadores, si hi ha hagut bai-
xes laborals entre el personal, si
quan es va fer l’enquesta de sa-
tisfacció es va informar als usu-
aris que aquest preu s’augmen-
taria en els propers mesos i què
ha motivat aquest increment en
les tarifes, que la formació con-
sidera “important”.
El president del grup parla-
mentari liberal, Jordi Gallardo,
va remarcar que el traspàs del
SAD hauria de servir per millo-
rar o almenys mantenir el ser-
vei de qualitat que era, fins ara,
l’atenció que s’oferia, i garantir
un preu que els usuaris puguin
assumir, ja que en alguns casos
s’ha gairebé duplicat la tarifa
respecte de la que aplicaven al-
guns comuns.
LdA diu que han empitjorat l’atenció
i les condicions laborals del SAD
Denuncia que l’augment del preu és massa elevat i que ha crescut el temps de resposta
Servei d’atenció domiciliària
Gallardo i Pallarès van exposar ahir diferents disfuncions del servei d’atenció domiciliària des que es troba a mans del Govern.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vella
el ministre d’afers Socials, justícia i
interior, Xavier espot, va voler contestar
ahir mateix les afirmacions de Liberals
d’andorra. ho va fer negant totalment les
disfuncions exposades pels consellers
generals d’lda, a qui va acusar d’elevar
l’anècdota a categoria general. espot,
que es va mostrar “sorprès” pels
aspectes assenyalats per Pallarès i
gallardo, va remarcar que no hi ha hagut
un augment de preu, sinó que les tarifes
s’han unificat.
Abans, cada Comú i el SAAS tenien
els seus preus i quan es va centralitzar
es va “pactar” amb la gent gran i
les associacions de discapacitats
l’import de 9 euros, que es troba dins
la forquilla aplicada pels comuns (a
excepció del Comú d’Encamp, que tenia
una tarifa força inferior). el ministre va
assegurar que aquest increment ja
era conegut tant pels usuaris com per
les treballadores familiars. També va
negar que l’atenció hagi empitjorat i va
recordar que el SAD no és un servei
d’esplai, d’acompanyament a passejar o
de neteja. Quant al temps d’avaluació, va
afirmar que la majoria dels casos en 24
hores ja estan resolts (que és el termini
previst per a les situacions urgents,
ja que les no urgents s’ha fixat que es
resolguin en un màxim de 72 hores). El
que sí que va acceptar és que en alguns
casos s’han hagut de fer alteracions
de les jornades laborals del personal
(adaptació dels horaris o desplaçaments
a altres parròquies), tot i que això ja
s’havia anunciat. aquest fet no ha
generat malestar entre les treballadores,
va assegurar. espot va remarcar que
el traspàs s’ha fet correctament i que,
tal com s’ha assumit, ha estat “tot un
repte”. el ministre considera que les
afirmacions dels liberals estan basades
en casos concrets i afirma que “són
ganes de fer polèmica”.
espot nega les disfuncions i diu que els
liberals eleven l’anècdota a categoria general
Xavier Espot.
jonathan gil
Augment de les
tarifes del servei
El preu del servei ha pujat
a 9 euros l’hora, quan en
alguns casos abans era de
5 euros. LdA creu que això
pot fer que alguns usuaris
redueixin el servei.
Endarreriment del
temps de resposta
El temps que es triga en
avaluar i respondre a les
sol·licituds per rebre el
servei ha crescut de les 24
o 48 hores d’abans fins als
15 dies.
Empitjorament de
la situació laboral
Hihatasquesqueabansles
feien dues persones i que
ara són assumides per una.
A més, els horaris no pre-
veuen els desplaçaments i
això empitjora l’atenció.

ANDORRA8 DivenDres, 16 De febrer Del 2018
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
Malestar perquè les direccions pregunten
directament als treballadors si secundaran l’aturada
Els directors i caps d’àrea del cos d’ensenyants
i del cos general estan preguntant directament
als treballadors si faran vaga. La setmana
passada hi va haver petits intents i aquesta
ja s’ha fet de forma més formal, fins i tot, a
empleats eventuals. Això ha provocat malestar
entre el personal, que ho considera una coacció
o pressió. Per això, fonts sindicals van explicar
ahir que la intenció és qüestionar sobre aquest
fet el mateix cap de Govern en la reunió que
està prevista mantenir dilluns que ve.
Els sindicats remarquen que passar llista
no és un procediment lícit i consideren que
del que s’ha de preocupar l’executiu és de
proposar uns serveis mínims, acordar-los amb
els treballadors, mirar el personal voluntari per
cobrir-los i, en el cas que no es puguin cobrir,
fer un sorteig públic. També el president del
grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, es va
expressar sobre aquest fet. Va afirmar que és
un procediment que no comparteix, ja que pot
provocar que els treballadors ho puguin percebre
com una forma de coacció. “No hauríem
d’arribar a aquesta situació”, va dir Gallardo,
que va reiterar que si finalment se celebra la
vaga “ens obligarà a demanar responsabilitats
polítiques”. El polític liberal va declarar que
“les coses no es poden fer al darrer moment”
i va lamentar que el Govern reaccioni cedint en
algunes propostes i controlant qui vol anar a
treballar i qui vol fer ús del dret de vaga”. Per
tot plegat va afirmar que “no és un mecanisme
positiu per recuperar la normalitat”.
En la reunió entre els sindicats de la funció
pública i el Govern prevista per a dilluns, els
treballadors esperen que l’executiu pugui
concretar les propostes que va presentar en
la trobada de dimarts passat, ja que aquestes
van quedar “a l’aire”. A banda, s’han d’analitzar
els serveis mínims. Des de la plataforma de
funcionaris es va remarcar que com sempre
estan disposats a negociar i que si això es
produís es podrien replantejar la convocatòria
de vaga.
La Plataforma de funcionaris va
acordar ahir ampliar el preavís
de vaga de les 24 hores que havi-
en plantejat inicialment a les 48
hores. D’aquesta manera es vol
donar resposta a la petició de
l’Associació de Pares d’Alumnes
de l’Escola Andorrana (Apaea),
que va exposar que donava su-
port a la mobilització, però que
demanava més antelació. Tot i
que el col·lectiu que pot resultar
més afectat per les aturades és
el de l’educació la resta de cos-
sos també informaran amb el
mateix termini, segons va ex-
plicar Joan Torra, membre de
la Plataforma de funcionaris
i president de l’Associació de
Bombers d’Andorra (ABA). Cal
recordar que el Govern propo-
sava un preavís de 72 hores.
El Sindicat de l’Ensenyament
Públic (SEP) ahir continuava
a l’espera de rebre per escrit la
proposta de serveis mínims del
Govern. En acabar la reunió de
dimarts, el ministre d’Educa-
ció i Ensenyament Superior,
Èric Jover, ja la va exposar ver-
balment i, segons el president
del sindicat, David Garcia, “no
s’allunya gaire del que nosaltres
havíem previst”. El SEP es basa
per avaluar les necessitats de
docents per cobrir els serveis
mínims en les pràctiques dels
països veïns. En el cas de Fran-
ça, de primària fins als 12 anys,
tots els docents poden secundar
la vaga i és l’Ajuntament qui ha
de trobar els mecanismes per
atendre els infants. A Espanya,
en la darrera ocasió es va esta-
blir un adult per cada quatre
aules i algun membre de l’equip
directiu.
Per altra banda, la Unió Sin-
dical de Treballadors del Comú
d’Escaldes-Engordany (Ustcee)
va anunciar ahir que secunda-
rà i participarà a les accions de
protesta proposades per la Pla-
taforma de sindicats de l’Admi-
nistració pública. La decisió es
va prendre per unanimitat dels
assistents en l’assemblea que va
tenir lloc dimecres al vespre. En
el transcurs de l’assemblea es va
exposar el procés que s’ha se-
guit per a la reforma de la funció
pública i en les votacions es va
acabar donant suport a les tres
Iniciatives Legislatives Populars
(ILP), l’informe a la Confedera-
ció Europea de Sindicats (CES) i
la celebració de la vaga indefini-
da en els terminis proposats. La
presidenta de l’entitat, Aurora
Baena, va explicar que la deci-
sió es va prendre per solidaritat
amb els sindicats de l’Adminis-
tració general, que han vist vul-
nerats els seus drets sindicals.
Així, i tenint en compte que no
hi ha hagut una negociació real,
s’adhereixen a la demanda dels
treballadors del Govern de re-
prendre aquestes converses per
a la reforma de la llei de la fun-
ció pública. L’Ustcee va remar-
car que no és una acció contra el
Comú d’Escaldes-Engordany, ja
que el personal de les corpora-
cions es regeix per ordinacions
i, ara per ara, als comuns no ha
canviat res. Amb tot, des del
sindicat sí que es va exposar que
el marc legislatiu que ofereix la
reforma proposada afecta di-
rectament els treballadors dels
comuns i que no ofereix garan-
ties per al bon exercici del servei
públic.
Baena també va indicar que
ahir mateix ja es va iniciar un
marc de negociació amb el
Comú que ha de permetre acor-
dar els serveis mínims si aca-
ben arribant les aturades que
s’han anunciat. La presidenta
del sindicat va subratllar que
aquestes converses han arren-
cat de forma positiva, ja que
des de la majoria comunal mai
s’ha qüestionat el dret de vaga,
sinó que l’única preocupació és
que pugui transcórrer de la for-
ma menys traumàtica possible.
L’assemblea celebrada dimecres
va tenir una afluència similar a
la mitjana, però un volum ele-
vat de delegacions de vot, un fet
que vol dir que el personal està
preocupat, va dir.
Funció pública
Un moment de la reunió que va tenir lloc dimarts entre el Govern i els representants de la Plataforma de funcionaris.
JoNAThAN GiL
M.S.C.
ANDorrA LA vELLA
Els funcionaris acorden ampliar l’avís
de vaga a les 48 hores d’antelació
Els treballadors del Comú d’Escaldes-Engordany s’afegeixen a la convocatòria per solidaritat
La proposta de
serveis mínims de
Jover no s’allunya
gaire de la del SEP

andorratelecom.ad
9è SALÓ DEL
VIDEOJOC
I INTERNET
Col·laboren:
Fes de la teva passió, la teva professió
Xerrada: Vols fer del videojoc
el teu futur?
Cinemes Illa Carlemany, de 10.00 h a 13.30 h
Taller “Computational
thinking for younger minds”
Prat del Roure, de 16.30 h a 19.30 h
Divendres 16 de febrer
Taller de robòtica
en família
Illa Carlemany, de 11.00 h a 13.30 h
Dissabte 17 de febrer
Taller
“Have an Art Day
El quadre pixelat”
Illa Carlemany, de 11.00 h a 13.30 h
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
SVJ_bondia2.pdf 1 8/2/18 15:13
El ministre de Finances, Jor-
di Cinca, acompanyat de la
secretària d’Estat d’Afers Fi-
nancers Internacionals, Clàudia
Cornella, participen en la pri-
mera Conferència mundial de
la Plataforma de col·laboració
sobre tributació, fiscalitat i ob-
jectius de desenvolupament
sostenible, segons va informar
ahir l’executiu en un comunicat.
L’objectiu de la conferència
és intensificar la cooperació en
matèria fiscal i orientar-la cap
al desenvolupament sosteni-
ble. El fòrum se celebra a Nova
York a iniciativa de les Nacions
Unides, l’Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupa-
ment Econòmics (OCDE), el
Fons Monetari Internacional i
el Banc Mundial.
En la conferència, sota el
títol Fiscalitat i objectius de des-
envolupament sostenible, es trac-
ta el paper de la fiscalitat en
l’assoliment dels Objectius de
Desenvolupament Sostenible
(ODS). La conferència se centra
en les oportunitats i els reptes
de la fiscalitat i el seu paper en
el suport a aquests objectius.
L’agenda inclou la discussió, al
més alt nivell, al voltant d’as-
pectes pràctics de les polítiques
tributàries.
Entre els ponents i els parti-
cipants s’inclouen polítics d’alt
nivell, representants d’orga-
nismes econòmics i financers,
del sector privat, de la societat
civil i de diferents organitza-
cions no governamentals. La
conferència es desenvolupa en
diferents sessions que abas-
ten les temàtiques relaciona-
des amb la mobilització dels
recursos dels estats, el paper
dels impostos en el creixement
econòmic sostenible, la inversió
i el comerç, els aspectes socials
lligats als impostos (pobresa,
desigualtat i desenvolupament
humà) i el desenvolupament
de la capacitat i la cooperació
tributària.
Cinca i Cornella, acompa-
nyats de l’ambaixadora d’An-
dorra als Estats Units, Elisen-
da Vives, participaran en les
diferents sessions plenàries i
dels esdeveniments d’alt nivell
organitzats dins el marc de la
conferència. Durant el trans-
curs de les jornades estan pre-
vistos contactes amb homòlegs
d’altres països. El ministre Cin-
ca tindrà l’ocasió de mantenir
una trobada amb el director del
Centre de Política Tributària i
Administració de l’OCDE, Pas-
cal Saint-Amans.
Cinca, al fòrum sobre fiscalitat i
desenvolupament sostenible de l’ONU
El ministre mantindrà una trobada amb el responsable de política tributària de l’OCDE
Relacions internacionals
Redacció
andoRRa la vella
El ministre de Finances, Jordi Cinca, en un moment de la conferència.
sfga
Consell general
Ho havia anunciat el conseller
general del grup demòcrata
i president de la delegació al
Consell d’Europa, Carles Jor-
dana: “DA no permetrà que
Andorra es quedi sense dele-
gacióperunairresponsabilitat
del grup mixt”. I així ha estat.
La també parlamentària de-
mòcrata Patrícia Riberaygua
serà membre titular de la de-
legació al Consell d’Europa i
rellevarà Jordana que, tot i
passar a ser membre suplent,
mantindrà la presidència de la
delegació.
Amb aquest canvi acordat
ahir en una reunió dels mem-
bres de la delegació, segons
va informar el Consell Gene-
ral en un breu comunicat, es
compleix amb el reglament
del Consell d’Europa. Així, Ri-
beraygua i Víctor Naudi (SDP)
seran els membres titulars
i Jordana i Judith Pallarés
(LdA), els suplents.
DA desencalla
la delegació
al Consell
d’Europa
Redacció
andoRRa la vella

La defensa de l’home, andor-
rà, d’uns 40 anys, que el 31 de
maig del 2017 va ser detingut
per atemptar contra la vida d’un
altre home, en una baralla que
es va perpetrar en una benzine-
ra de Santa Coloma, va recórrer
ahir al Tribunal Superior perquè
se li concedeixi la llibertat provi-
sional. Des de juny de l’any pas-
sat, aquest home està en presó
preventiva i està processat per
un delicte d’homicidi en grau de
temptativa o per un de lesions
amb arma. Segons la defensa,
encara no queda clar quin és el
delicte que se li imputa i, per
això i perquè considera que no
hi ha risc de fugida, reclama al
tribunal que li sigui concedida
la llibertat provisional o subsi-
diàriament un arrest domiciliari
amb control monitoritzat.
Els fets van passar aquella
tarda de maig, quan el proces-
sat, amb unes tisores, va pun-
xar un altre home i li va causar
lesions greus, després que tots
dos haguessin discutit a la ben-
zinera per la compra-venda d’un
vehicle, que presumptament va
vendre l’agressor a la víctima.
Segons va manifestar la defensa
del processat, Corts té previst
processar també la víctima en
una causa separada, i les lesions
causades no van ser tan greus
com s’havia cregut al principi.
Per reclamar la llibertat pro-
visional i negar el risc de fugida,
aquesta part va explicar ahir que
el processat ve d’una família
andorrana, que no té ingressos
i que depèn dels seus pares, i
que anteriorment ja se’l va con-
demnar a Espanya per un delicte
contra la salut pública i també
de contraban, i que ell mateix va
sol·licitar el trasllat a Andorra
per desintoxicar-se. La defensa
també va manifestar que, en els
més de sis mesos que ja com-
pleix presó preventiva, també
s’ha desintoxicat i rep tracta-
ment a la Unitat de Conductes
Addictives.
A més, també va criticar que
el Tribunal de Corts hagués de-
negat la petició de llibertat pro-
visional o arrest domiciliari mo-
nitoritzat, perquè diu que ho va
fer sense cap fonament.
Per la seva banda, des de Fis-
calia consideren que l’alarma so-
cial que va generar aquest cas és
evident. I que, pel delicte d’ho-
micidi, ja sigui amb agreujant o
no de temptativa, la pena és de
fins a deu anys o fins a vuit. Per
tant, consideren que tant la qua-
lificació com la pena són altes, i
neguen que li sigui concedida la
llibertat provisional.
Demanen llibertat provisional per a
l’acusat d’homicidi a la benzinera
El processat, andorrà, està en presó preventiva des del juny per ferir un home amb unes tisores
Tribunal Superior
P.G.
andorra la vella
El processat va ferir amb unes tisores i amb diverses punxades un altre home, a la benzinera de Santa Coloma el 31 de maig del 2017.
jonaThan gil
L’home, resident, de 39 anys,
que va ser detingut el gener
del 2017 pel delicte major de
tràfic de marihuana i la con-
travenció penal de consum
d’aquesta substància vol que
se li rebaixi la pena imposada
de tres anys i mig de presó.
Detingut en el marc de l’ope-
ració policial Ambient, la poli-
cia li va trobar un total de 622
grams de marihuana i tres
bàscules. El lloc de distribució
eraunbox,al’interiord’unga-
ratge privat d’Escaldes, on ell
emmagatzemava tota la dro-
ga. Segons la defensa, el con-
demnat ha col·laborat amb la
justícia, i diu que no queda
provat que aquesta venda
de droga també es produís el
2012, tal com l’acusa Corts,
perquè per una conversa a les
xarxes socials es dona per fet
que parlen de compra i venda
de droga. La Fiscalia, en canvi,
considera que els delictes són
provats i que la pena impo-
sada és la menor en tots dos
delictes. La defensa considera
que només ha de ser un any i
mig ferm de la pena imposa-
da i, a més, al·lega que la filla
de la parella necessita diners
per un tractament psicològic
i que el processat tindrà feina
en sortir de la presó per poder
pagar el tractament.
Demanda
per rebaixar
la pena a un
traficant
P.G.
andorra la vella
Fiscalia insisteix que s’executi
l’extradició del periodista fin-
landès Ilja Janitskin reclamat
per la justícia del seu país per
uns presumptes delictes majors
d’incitació a l’odi, de calúmnies
i d’amenaces, i d’incompliment
de la confidencialitat laboral i
robatori de la propietat intel-
lectual. El Tribunal de Corts va
denegar l’extradició el passat
mes de desembre perquè consi-
derava que no hi havia motius.
De fet, en aquesta demanda
d’extradició hi ha hagut man-
ca de formalismes i incompli-
ment de documentació. Segons
la Fiscalia, aquest complement
d’informació va ser després i el
Tribunal de Corts no el va tenir
en compte. Fiscalia critica Corts
perquè considera que és ell qui
havia d’esmenar els defectes de
la forma de l’extradició. Per la
seva part, la defensa va manifes-
tar que és el Govern qui trami-
ta les extradicions, i que ho va
passar a Fiscalia. Aquesta part
considera que els motius de la
petició d’extradició no constitu-
eixen delicte en la legislació an-
dorrana i que és principalment
un motiu de caràcter polític que
mou les autoritats finlandeses
a reclamar l’extradició. Aquest
periodista era líder ultradretà
del partit reformista i possible
candidat a les eleccions.
El proper 19 de març el Tri-
bunal Superior haurà de dictar
sentència sobre aquesta extra-
dició denegada en primera ins-
tància. El mateix finlandès va
dir que ell té ara un càncer greu
d’intestins i que vol acabar el
tractament al Principat perquè
al seu país diu que no tindrà un
judici just i un tractament de
qualitat.
Fiscalia insisteix en l’extradició
denegada del periodista finlandès
P.G.
andorra la vella
El ministeri Fiscal vol que es
consideri com a prova una con-
versa d’un xat del Facebook en-
tre agents penitenciaris en què
un d’ells diu que ja havia parlat
amb unes recluses i que elles
donarien suport a un dels car-
cellers que va ser acusat i con-
demnat per abusar d’una rea.
L’agent penitenciari que va dir
això en aquest xat va ser acusat
del delicte major de protecció
dels intervinents en el procés.
El mateix Tribunal de Corts
va acceptar la qüestió prè-
via presentada per la defensa
d’aquest agent penitenciari
en què considerava il·legítima
aquesta prova. Segons aquesta
part, la conversa impresa i que
va aparèixer de manera anòni-
ma a la bústia del director de la
presó ha de ser una prova nul·la
perquè no se sap qui l’ha obtin-
guda i perquè es pot suposar
que s’ha vulnerat el secret de
les telecomunicacions. Per altra
banda, aquest delicte s’ha de
cometre mitjançant violència i
intimidacióiellletratvadirque
aquestes condicions no s’han
provat.
Per la seva banda, el ministe-
ri públic considera que s’hauria
de tenir en compte aquest xat
perquè s’entén que ha estat un
dels participants de la conversa
qui l’ha imprès i reclama que
l’agent sigui jutjat en segona
instància amb aquesta prova.
Petició per tornar a jutjar el
carceller per influir en rees
P.G.
andorra la vella
Fiscalia critica
Corts perquè no
va esmenar els
defectes
la defensa critica que
Corts no fonamenti
la denegació de la
llibertat provisional

Jo viure en
un móon mes sa
COMPROMESOS AMB EL FUTUR · ODS 13: ACCIÓ CLIMÀTICA
Fomentem iniciatives dirigides a preservar el nostre patrimoni natural, donem
suport al primer bus híbrid d’Andorra i impulsem iniciatives encaminades a reduir i
compensar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Perquè el futur que tots
volem es comença a construir aquí i avui. Amb tota la il·lusió del món.
www.compromesosambelfutur.com
www.creditandorra.ad
Jo viure en un móon
que cuidara la natura
L’anunci de l’executiu de sol·
licitar l’ingrés al Fons Monetari
Internacional en les properes
setmanes ha generat visions
contraposades des de les for·
macions polítiques. Així, des del
Partit Socialdemòcrata i de Soci·
aldemocràcia i Progrés s’acusa el
Govern d’“haver tirat pel dret” i
de “menystenir” el Consell Ge·
neral, mentre que des de Libe·
rals d’Andorra i Demòcrates per
Andorra se celebra la decisió, ja
que l’entrada a l’FMI comporta·
rà “un reforç per a la plaça finan·
cera”.
El conseller general del PS
Pere López va retreure tant les
formes de l’executiu, que “ha ti·
rat endavant la petició sense te·
nir en compte els treballs fets a
la comissió especial de vigilància
i prevenció de risc per a l’estabi·
litat financera del Consell Gene·
ral”, com el fons, ja que entén
que “la solució no és l’adequada
si el que es vol, com s’ha dit en
reiterades ocasions, és tenir un
prestador de darrera instància
en cas d’una crisi de liquiditat al
sistema financer”.
En aquesta línia, López es
va mostrar partidari d’espe·
rar “a veure com evoluciona” la
proposta de creació d’un Fons
Monetari Europeu per a la zona
euro que estan impulsant Ale·
manya i França.
El parlamentari socialdemò·
crata també va apuntar un altre
motiu de preocupació: el cost
que pot suposar aquesta adhe·
sió. “Sorprèn que no s’hagi ex·
plicat”, va manifestar López, i va
recordar que “nosaltres teníem
entès que pot suposar entre 40 i
60 milions d’euros”. Per això, va
remarcar que “hem de veure qui
paga realment això”.
En una línia similar es va
manifestar el conseller general
de SDP, Víctor Naudi, que va
lamentar que el titular de Fi·
nances “hagi tirat pel dret, hagi
mostrat una manca de respecte
al conjunt de l’arc parlamentari
i hagi demostrat una manca de
sentit d’Estat”. I és que Naudi
va recordar el treball fet en la
comissió especial i que els grups
van contractar un assessor per
avaluar els diferents avantatges
i inconvenients amb l’assessor
de l’executiu. Un treball sobre
el qual “encara no s’havia pres
cap decisió”, segons va apuntar
Naudi, que va incidir també en
l’“elevat cost que pot suposar
l’entrada a l’FMI i el gran volum
de feina a nivell estadístic que
s’haurà d’assumir”.
Per això, el parlamentari
d’SDP, que va lamentar que una
decisió com aquesta arribi al
final de legislatura i sense con·
sens, ja que “deixarà lligat el fu·
tur Govern”, va exigir explicaci·
ons a l’executiu.
Des de Liberals d’Andorra,
la consellera general de la for·
mació, Judith Pallarés, va va·
lorar “positivament” la decisió
perquè comportarà “reforçar la
plaça financera i eines per a un
futur”, si bé va admetre que “no
estàvem al corrent d’aquests
moviments”. Amb tot, Pallarés,
que va remarcar que al marge
de la comissió especial també
es va tractar la qüestió i es va
encomanar al Govern que l’es·
tudiés en un debat d’orientació
política, va advertir que caldrà
”estar atents a la lletra petita” i
veure “quin és finalment el cost”
d’aquesta entrada a l’FMI. En
aquest sentit, la parlamentària,
que va recordar que LdA sempre
ha defensat que s’avalués aques·
ta opció de formar part d’aquest
organisme, es va mostrar con·
vençuda que des de l’executiu
“s’informarà més detallada·
ment”.
Per la seva part, el president
del grup mixt i conseller gene·
ral d’Unió Laurediana, Josep
Pintat, que també va lamentar
que no s’hagués informat de la
qüestió a la comissió especial, es
va mostrar convençut que “si el
Govern ha fet aquest pas ho té
calibrat”. No obstant, en mani·
festacions a RTVA, Pintat va ad·
vertir que “de la mateixa manera
que és important entrar·hi, se·
ria nefast que demanéssim l’ad·
hesió i ens diguessin que no ens
hi volen perquè no complim”.
D’altra banda, l’executiva de
Demòcrates per Andorra, a tra·
vés d’un comunicat, va celebrar
la decisió d’ingressar a l’FMI, ja
que considera que suposarà “un
pas molt important per posar en
valor l’esforç fet pel país i el seu
sector financer en la implemen·
tació del conjunt de reformes
encaminades a aconseguir l’ho·
mologació internacional, millo·
rar la competitivitat, estabilitat
i credibilitat”. Així, DA remarca
que formar part d’un organis·
me que aplega 189 Estats com·
portarà “un reconeixement i un
prestigi” per al país i també per a
la seva plaça financera, “qüesti·
onada arran de la greu crisi que
va viure el sector a principis de
legislatura”.
La formació es va mostrar
convençuda que l’entrada a
l’FMI incidirà directament “en
les futures valoracions que pu·
guin fer organismes internacio·
nals, en la línia d’assegurar l’evo·
lució positiva experimentada en
els darrers temps”.
PS i SDP lamenten que el Govern
“tiri pel dret” amb l’ingrés a l’FMI
DA i LdA celebren la decisió, ja que formar part de l’organisme “reforçarà la plaça financera”
Política
L’entrada al Fons Monetari Internacional genera divisió d’opinions entre els partits.
agències
M.S.
andorra la vella
camps de neu
Fins a un 75% dels tem·
porers decideixen any rere
any tornar a incorporar·se
als diferents departaments
de Vallnord Pal·Arinsal, se·
gons va informar ahir l’esta·
ció en un comunicat en què
destaca que per a aquesta
temporada d’hivern s’han
contractat fins a 544 per·
sones, de les quals, 287 són
estrangeres.
El camp de neu ha incor·
porat també sis persones
que compaginen la seva
activitat educativa amb la
laboral i adquireixen a Vall·
nord les primeres experièn·
cies dins del seu àmbit pro·
fessional. A més a més dels
estudiants, que s’han inte·
grat en les àrees de màrque·
ting, electricitat i activitats,
l’estació compta també en·
tre els seus col·laboradors
amb un membre de l’Es·
cola Especialitzada Nostra
Senyora de Meritxell, que
desenvolupa tasques buro·
cràtiques i que es mou entre
els sectors de Pal i d’Arinsal
i dona suport a tots els de·
partaments. Aquest fet ha
permès que l’estació hagi
estat reconeguda com a em·
presa inclusiva.
D’altra banda, Vallnord
Pal·Arinsal va informar que
l’estació, en col·laboració
amb la Fundació Munta·
nyencs per l’Himàlaia, que
impulsa projectes en bene·
fici de l’educació, ha fet ar·
ribar al Kailash Home de la
regió de Katmandú els uni·
formes de les temporades
anteriors.
El 75% dels
temporers
torna any rere
any a Vallnord
Redacció
andorra la vella

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El Servei Andorrà d’Atenció
Sanitària ha incorporat dues
noves especialitats a les Con-
sultes externes de l’Hospital
Nostra Senyora de Meritxell:
Angiologia i cirurgia vascular, i
Ginecologia i obstetrícia
L’especialitat d’Angiologia i
cirurgia vascular compta amb
la consulta a la Clínica Verge
de Meritxell del doctor Efrem
Gómez. La seva activitat mè-
dica inclou quatre grups d’in-
tervencions quirúrgiques: les
malalties de les venes, com
les varius, les malalties de les
artèries, la col·laboració amb
els pacients d’hemodiàlisi i les
embolitzacions. Aquesta espe-
cialitat està en funcionament
des del mes de novembre pas-
sat.
D’altra banda, des d’aquest
mes de febrer s’ha posat en
funcionament una nova con-
sulta de Ginecologia i obstetrí-
cia a càrrec del doctor Ernesto
Bejarano.
Des del SAAS han informat
en un comunicat sobre la in-
corporació d’aquests nous ser-
veis, però no han determinat
si es preveuen noves incorpo-
racions de més especialitats.
Angiologia i Ginecologia se
sumen a Consultes externes
SAAS
Redacció
AndorrA lA vellA
La plataforma de televisió
d’Andorra Telecom incorpora
des d’aquest dijous nous ser-
veis per ampliar les opcions
de consum de continguts. Una
de les principals novetats és
que l’espectador pot veure en
diferit qualsevol emissió dels
canals de Movistar+ de l’última
setmana. El nou servei, ano-
menat Mira els 7 últims dies,
posa a disposició dels usuaris
un ampli catàleg de continguts
per visualitzar a la carta. L’altre
nouserveiésTornaal’inici,mit-
jançant el qual el telespectador
pot anar al començament d’un
programa ja iniciat.
Servei per veure a la carta
els canals de Movistar+
Andorra Telecom
Redacció
AndorrA lA vellA
El gener es va tancar amb un
total de 325 persones inscrites
al Servei d’Ocupació a la recerca
d’una feina, fet que suposa un
creixement del 8,3% respecte
del mes anterior (quan hi havia
300 inscrits) i, en canvi, repre-
senta una davallada del 6,6%
amb relació al mateix mes del
2017, quan el volum total d’atu-
rats s’elevava a 348 persones.
Pel que fa al volum de perso-
nes inscrites per a una millora
laboral, n’hi havia 261, la qual
cosa suposa un increment del
5,2% respecte del mes anterior i
un 96,2% si es compara amb el
mateix mes de l’any anterior.
Quant al nombre total de
llocs de treball oferts, era de
849, amb una variació mensual
negativa del 37,5%. Respecte
del mateix mes de l’any anterior,
la variació també és negativa,
amb un 22,7% menys.
Pel que fa als demandants
d’alta a final de mes, se n’ha cal-
culat la mitjana i en els darrers
dotze mesos ha estat de 387 de-
mandants en recerca de feina i
195 que volen millorar-la, amb
una variació negativa respecte
del període anterior del 17,4%
pel que fa als que busquen fei-
na i positiva del 53,9% per als
que volen millorar-la. Quant a
la mitjana de llocs de treball, en
els darrers dotze mesos és de
1.132, amb un augment percen-
tual respecte del mateix període
de l’any anterior del 49,2%.
Cal destacar que dels 325 de-
mandants en recerca d’un lloc de
treball un 24,6% són empleats
administratius; un 19,1%, tre-
balladors no qualificats i un altre
18,5%, empleats de serveis, res-
tauració, protecció i venedors.
Quant a les persones inscrites
per a una millora laboral, cal
destacar que un 31,4% són ad-
ministratius; un 17,6%, tècnics
i professionals de suport i un
14,2%, tècnics i professionals
científics. I, quant a les ofertes
de treball, un 41,9% eren per a
treballadors de serveis, restau-
ració, protecció i venedors: un
18% per a treballadors no qua-
lificats i un 12% per a tècnics i
professionals de suport.
La majoria dels demandants
d’alta al Servei d’Ocupació que
estan en recerca de treball (el
81,5%) fa menys de sis mesos
que estan desocupats i el 46,4%
dels que estan en millora de si-
tuació laboral tenen un contrac-
te temporal. Per nacionalitat i
temps de residència, el grup més
nombrós són els espanyols amb
deu anys o més de residència,
que representen el 41,1% del
total, seguits dels portuguesos,
amb 10 anys o més de residèn-
cia, que representen el 18,3%.
El detall per tram d’edat mostra
que tant les persones en recer-
ca (46,2%) com les de millora
d’un lloc de treball (43,7%) es
concentren principalment en el
tram de 40 a 59 anys. La quanti-
tat de dones en recerca de lloc de
treball és lleugerament superior
a la dels homes.
La xifra de desocupats
creix un 8,3% al gener
respecte del mes anterior
El nombre de gent que vol millorar la feina creix i baixen les ofertes laborals
ocupació
La majoria dels aturats fa menys de sis mesos que estan a l’atur.
jonAThAn gil
Redacció
AndorrA lA vellA
aturats el gener
passat, al desembre
eren 300 i el gener
del 2017 eren 348
325 Al novembre, els assalariats
van augmentar un 2,8%
Al novembre, els assalariats donats d’alta eren 37.166
persones, fet que representa un creixement del 2,8% respecte
del mateix mes de l’any anterior, en què n’hi van haver 36.163.
es va registrar un increment remarcable del nombre
d’assalariats, en comparació amb el mateix mes del 2016,
en els sectors Activitats immobiliàries i Serveis empresarials
(13,4%); Transports i comunicacions (9,6%) i Activitats
sanitàries i veterinàries, Serveis socials (4,3%). en canvi,
presenten variacions negatives destacables del nombre
d’assalariats els sectors de Sistema financer, amb un 3,6%
menys; Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura, amb un 2,9%
menys; i llars que ocupen personal domèstic, amb un 2,2%
menys. la massa salarial total del mes de novembre és de
72,65 milions d’euros, un 4,7% més, respecte del mateix mes
de l’any anterior. el salari mitjà s’ha situat en 1.954 euros.

TALL de
CIRCULACIÓ
al CARRER
de la PLANA
- Fase 1-
El Partit Socialdemòcrata
(PS) va proclamar oficialment
ahir l’actual conseller gene-
ral i president del partit, Pere
López, com a candidat a cap
de Govern de la formació en
les properes eleccions gene-
rals, segons van anunciar ahir
la primera secretària, Susana
Vela, i el secretari d’organitza-
ció del PS, Carles Sánchez.
De fet, la candidatura de
López va ser l’única que es va
presentar al procés de primàri-
es de la formació i només que-
dava pendent la validació de
les signatures, un tràmit que
la comissió de candidatures va
completar en la reunió d’ahir.
En aquest sentit, Sánchez va
precisar que López havia pre-
sentat 75 avals, dels quals 70
van rebre el vistiplau, una xifra
que “supera amb escreix” els
25 que eren necessaris segons
determinava el reglament de
primàries, i que representen
un 44% del cens d’afiliats.
Paral·lelament al procés
per a la tria del candidat,
les comissions de treball de
la formació han continuat
treballant de cara a la definició
del projecte i programa electo-
ral. En aquest sentit, Vela va
explicar que, fins i tot, s’han
fet subgrups per treballar en
les diferents iniciatives, com
poden ser “la llei electoral, la
de nacionalitat, l’administra-
ció comunal, benestar social,
treball, habitatge o formes de
fer més eficients els serveis
socials”.
El PS proclama oficialment
Pere López com a candidat
a cap de Govern del partit
Formacions polítiques
Carles Sánchez i Susana Vela van confirmar ahir López com a candidat del PS.
jonathan gil
M.S.
andorra la vella
La ministra de Funció Pública
i Reforma de l’Administració,
Eva Descarrega, es va reunir
ahir amb el ministre d’Admi-
nistració Pública d’Estònia,
Jaak Aab, amb qui va tractar
diversos aspectes relatius a l’ex-
periència d’aquest país bàltic en
la implementació i la utilització
de solucions tecnològiques per
a la interacció entre els organis-
mes governamentals, el govern
i els ciutadans, segons va infor-
mar l’executiu en un comunicat.
La reunió respon a la invita-
ció que la presidenta d’Estònia,
Kersti Kaljulaid, va fer al cap de
Govern, Antoni Martí, el mes de
setembre passat, de compartir
coneixements i de col·laborar
amb Andorra en el procés de la
reforma de l’Administració.
Descarrega, acompanyada
del secretari d’Estat de Funció
Pública i Reforma de l’Adminis-
tració, Antoni Rodríguez, i de la
coordinadora de la Reforma de
l’Administració, Montse Font,
van mantenir diverses reunions
amb alts càrrecs del ministeri
d’Administració Pública d’Es-
tònia, que van poder explicar
els processos d’aplicació de les
noves tecnologies en la simpli-
ficació dels tràmits administra-
tius, camp en el qual Estònia és
pioner.
En la seva visita a l’e-Gover-
nance Academy a Tallinn, la de-
legació andorrana va observar
com l’aplicació de facilitats tèc-
niques i tecnològiques repercu-
teixen en l’impuls de la innova-
ció econòmica, en la seguretat
i la protecció o la digitalització
de les dades per a l’eficiència
de la seva gestió. El director
de l’Acadèmia de la governança
digital d’Estònia, Arvo Ott, va
mostrar interès a col·laborar
amb Andorra en el projecte de
l’Administració electrònica.
El ministre Jaak Aab va con-
vidar Descarrega a participar
en la pròxima conferència so-
bre governança digital, Gover-
nance for digital citizens, que
tindrà lloc a Tallinn els dies
29 i 30 de maig. De la mateixa
manera, Descarrega va con-
vidar el seu homòleg a visitar
Andorra per continuar col-
laborant en l’intercanvi d’expe-
riències.
Descarrega i Aab també van
poder tractar l’estat de les ne-
gociacions d’Andorra amb la
Unió Europea pel que fa a l’es-
tabliment d’un acord d’associ-
ació. Ambdós mandataris van
coincidir en l’oportunitat que
representa per a Andorra acce-
dir al mercat interior europeu.
Andorra es fixa en Estònia per a
la digitalització de l’Administració
El país bàltic és pioner en l’ús de les noves tecnologies per simplificar tràmits
relacions bilaterals
Eva Descarrega, amb el seu homòleg d’Estònia, Jaak Aab.
sFga
Redacció
andorra la vella

Vols viatjar a Irlanda
per aprendre anglès?
Vine a la reunió diumenge 25 de febrer
a l’hotel Eurostars Andorra Centre
a les 18.00h.
Agrairem que confirmis la teva assistència a
info@learn-away.com
www.learn-away.com
Nens a partir de 8 anys i adults
with
Nens a partir de 8 anys i adults
El tret de sortida a la 9a edició
del Saló del videojoc, que per
primer cop incorpora el vessant
formatiu, es va donar ahir. La
Universitat d’Andorra (UdA) va
acollir un taller formatiu per in-
troduir els estudiants de forma-
ció professional i universitaris al
món del disseny i la programació
de videojocs, amb el títol Fesde la
tevapassiólatevaprofessió.Hivan
participar una vintena de perso-
nes.
La responsable de Patrocinis,
Premsa i Responsabilitat Social
Corporativa d’Andorra Telecom,
Inés Martí, va dir que “hem tro-
bat un bon partner col·laborador
amb l’UdA”, amb qui han disse-
nyatunprogramaperinspirarels
joves i ensenyar-los que la seva
passió es pot convertir en una
professió de futur i cada cop més
demandada. Martí va apuntar
que la dels videojocs és una in-
dústria en creixement i que “An-
dorra pot ser un bon entorn per
desenvolupar aquest tipus d’acti-
vitats. Hem vist que a Andorra hi
ha molt col·lectiu gamer”.
Els assistents al programa
d’activitats d’ahir van apren-
dre a treballar amb Unity, una
eina molt potent per al desen-
volupament de videojocs per a
qualsevol plataforma. L’objectiu,
segons va explicar Mariano Ri-
vas, professor de l’U-tad Centre
Universitari de Tecnologia i Art
Digital de Madrid i director de
projectes a Unity Tutors, és que
a partir d’aquesta classe ma-
gistral els estudiants puguin
descarregar-se l’eina i tenir un
punt de partida per començar a
formar-se, ja sigui per compte
propi o de manera més seriosa, i
així poder desenvolupar els seus
propis videojocs o integrar-se
a la línia de treball de qualsevol
empresa.
Rivas va apuntar que “la sor-
tida professional si es controla
aquesta eina és molt àmplia”,
tant en el món dels videojocs
com en el de la realitat virtual,
que s’està incorporant en molts
treballs professionals. El profes-
sor va dir que veia els alumnes
bastant interessats i que, com
que molts han fet programació,
ja tenen una part del recorregut
fet. Sobre la integració del Saló
del videojoc a la universitat, Ri-
vas va manifestar que li sembla
“una idea genial” perquè per-
met als joves a qui agradin els
videojocs descobrir que al seu
darrere hi ha un món molt més
gran i professional, que té mol-
tes sortides i que no tot es limita
a jugar, sinó també en “l’art de
crear aquest tipus de continguts
digitals interactius”. Per aquest
motiu, la proposta ha aplegat
també persones més grans, que
ja fa temps que programen i que
veuen en els videojocs un poten-
cial de futur.
Alguns estudiants ja coneixi-
enl’Unity,peròd’altres,no.L’opi-
nió que han reflectit alguns es-
tudiants és que és una aplicació
complexa però accessible, i que
ofereix una gran varietat d’op-
cions. La Universitat d’Andorra
té engegades diverses iniciatives
paral·leles als estudis universi-
taris d’informàtica, com un curs
per ensenyar a programar als jo-
ves de 10 a 12 anys o l’assignatu-
ra de pensament computacional
per als futurs mestres. Tot això,
en conjunt, ha motivat el cen-
tre universitari a tirar endavant
aquest programa en el marc del
Saló del videojoc.
El 9è Saló del videojoc arrenca
amb un taller formatiu de l’UdA
Els assistents al programa d’activitats van aprendre a treballar amb Unity
Tecnologia
Agències
andorra la vella
Els assistents al programa d’activitats d’ahir van poder conèixer amb Unity una eina per desenvolupar videojocs.
jonaThan gil
Avui divendres i demà dissabte
es podrà descobrir la Ruta del
Vermut de Reus a l’Illa Carle-
many a càrrec dels impulsors
d’aquesta iniciativa, Reus Pro-
moció. Seran presents al centre
comercial per donar a conèixer
tots els secrets d’aquesta cone-
guda ruta de la capital del Baix
Camp. Es podrà gaudir a par-
tir de les set de la tarda d’una
barra de promoció i degustació
dels diversos vermuts que s’ela-
boren a la ciutat tarragonina i
descobrir com es va convertir
en una potència real de la in-
dústria vitivinícola, que es re-
flecteix en la frase Reus, París,
Londres, tres de les principals
ciutats d’Europa que marcaven
el preu de l’aiguardent.
De fet, a finals del segle XIX
el vermut ja havia estat adop-
tat per l’adinerada burgesia
reusenca com la beguda de
moda i social de l’època. Joan
Gili va ser el primer empresari
de la ciutat que va registrar la
primera marca de vermut, ela-
borada a la ciutat l’any 1892. Al
segle passat el vermut de Reus
ja s’exportava a mig món i una
trentena de bodegues de la ciu-
tat han arribat a elaborar-hi
més de 50 marques diferents
de vermut. Actualment, la in-
dústria del vermut es manté en
plena producció gràcies als que
conformen la marca Vermut
de Reus, que mantenen la ciu-
tat com l’autèntica capital del
vermut i, actualment, hi ha un
munt d’establiments en places
vermuteres, com la del Merca-
dal, on es degusten vermuts
ambhistòria:elrestaurantMu-
seu del Vermut, Vermut Rofes
o el Centre d’Art Cal Massó en
són alguns exemples, repartits
per tota la ciutat. Allí s’hi po-
den veure objectes recollits al
llarg dels anys relacionats amb
el vermut, com ampolles, eti-
quetes o cartells.
Les degustacions a l’Illa Car-
lemany estaran amenitzades
amb música en directe. Tant di-
vendres com dissabte es podrà
gaudir de l’actuació d’AvecevA,
un duet que oferirà un viat-
ge pels clàssics del rock, pop,
jazz, funk i varietats de l’esce-
na francesa i anglòfona dels 60
fins avui.
La Ruta del Vermut de
Reus, aquest cap de
setmana a l’Illa Carlemany
Redacció
andorra la vella
oci
La plaça de la Rotonda d’Andor-
ra la Vella es tornarà a conver-
tir aquest hivern en una zona
postesquí amb animacions per
millorar l’experiència de com-
pres dels visitants. Després de
l’èxit de la primera edició l’any
passat, la proposta ha ampli-
at el format: es farà durant sis
dissabtes consecutius (l’hivern
passat en van ser tres) entre
el 17 de febrer i el 24 de març,
amb l’objectiu d’aprofitar els
dies de més afluència turística,
coincidint festius a França i Es-
panya. La zona de postesquí es-
tarà oberta entre les 18.30 i les
20.30, un cop els turistes han
baixat a l’eix comercial després
del tancament de les estacions.
A les sessions de DJ de l’any
passat, s’hi sumaran ara actua-
cions de música en directe, pro-
jeccions de curtmetratges del
festival Ull-Nu i escenografies
temàtiques que cada setmana
aniran variant. També s’oferi-
rà als assistents un refrigeri. El
Comú destina a aquesta acció
30.000 euros.
Torna la zona postesquí
amb un format ampliat
andorra la vella
Redacció
andorra la vella

15DivenDres, 16 De febrer Del 2018
Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
35 €
per persona (IGI inclòs)
LLUNA PLENA
gaudeix de SOPAR AMB
2 i 28 de febrer a partir de
Pla de la Cot, Pal
Pirineus
El jutjat d’instrucció número
2 de la Seu d’Urgell ha admès
a tràmit la querella criminal
presentada per la directo-
ra de l’escola Rosa Campà de
Montferrer, Maria Rodríguez,
contra el director dels Serveis
Territorials d’Ensenyament a
Lleida, Miquel Àngel Cullerés, i
dos inspectors d’aquest depar-
tament el mes de desembre. La
docent acusa els representants
del departament pels pre-
sumptes delictes d’assetjament
laboral i coaccions en l’àmbit
funcionarial. Tots tres havien
de prestar declaració aquest
divendres en qualitat d’inves-
tigats, davant la seu judicial de
la capital alturgellenca, però fi-
nalment la vista oral ha quedat
ajornada i el jutjat els enviarà
una nova citació. Així ho va in-
formar l’advocat de la directo-
ra, Pau Simarro.
Admesa a tràmit la querella
contra el director d’Ensenyament
Montferrer
Agències
la seu d’urgell
Un incendi va afectar dime-
cres un pis del passeig de
Joan Brudieu, al centre de la
Seu d’Urgell. L’avís del sinis-
tre es va rebre passades les
vuit del vespre des del primer
pis del número 16 del Passeig.
Es va avisar els Bombers que
el foc d’una xemeneia s’estava
estenent a l’habitatge. Al lloc
s’hi van desplaçar tres dotaci-
ons del Parc de Bombers de
la Seu i es va evacuar tots els
veïns del bloc, de quatre plan-
tes. L’incendi es va controlar
al cap de poca estona. No hi
va haver ferits, però sí danys
materials.
Incendi en un pis del
centre de la Seu d’Urgell
successos
Redacció
la seu d’urgell
Eljutjatpenal2deLleidavasus-
pendre el judici a quatre homes
acusats d’un assalt violent a Or-
ganyà (l’Alt Urgell), que va tenir
lloc el 8 de setembre del 2016
pels volts de les set del matí. La
vista s’havia de celebrar ahir,
però es va informar que s’havi-
en d’analitzar noves proves en
fase d’instrucció i està previst
que es torni a programar per al
14 de maig. És la segona vega-
da que s’ajorna aquest judici, ja
que primer estava programat
com una vista de conformitat
però les parts no van arribar a
cap acord perquè els acusats no
reconeixien els fets. La Fiscalia
acusa a dos d’ells d’haver plani-
ficat el robatori i als altres dos
d’haver-lo dut a terme. El mi-
nisteri públic demana per a tres
dels acusats sis anys de presó
pels delictes de robatori amb
violència amb agreujant de dis-
fressa i abús de superioritat i le-
sions. A l’altre acusat li demana
set anys de presó pels mateixos
delictes, però en sol·licita un
més perquè és reincident.
El dia dels fets els lladres
van entrar en una granja de
conills d’Organyà i van lligar
amb brides la propietària, una
treballadora i el repartidor. Els
assaltants van sostreure el telè-
fon mòbil i el vehicle particular
a la propietària de la granja i es
van adreçar cap al seu domicili
particular. Hi havia el seu ma-
rit, que té una severa invalidesa
física, i el van colpejar i li van
causar lesions greus perquè els
digués on guardava els diners.
Els assaltants es van endur fi-
nalment 1.200 euros en efectiu,
a banda del telèfon mòbil de
l’home agredit.
El jutjat suspèn el judici per l’assalt
violent a una granja d’Organyà
S’han d’analitzar noves proves i està previst que es torni a programar la vista per al 14 de maig
Justícia
Agències
lleida
Material intervingut als presumptes assaltants d’una granja a Organyà.
Mossos d’esquadra
Jornades
La Seu d’Urgell acollirà el 19
de febrer una jornada sobre
finançament en el sector
agroalimentari de l’Alt Piri-
neu i Aran, impulsada per
l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt
Pirineu i Aran, organisme
creat el desembre del 2016.
L’activitat, que tindrà lloc
a les instal·lacions de la Co-
operativa Cadí a les 9.30,
s’adreça a representants
d’empreses i entitats del món
agroalimentari. La jornada
té com a objectius prioritaris
dotar el sector agroalimenta-
ri de l’Alt Pirineu i Aran dels
coneixements necessaris so-
bre finançament, i posar en
contacte els agents implicats
en el sector.
Les empreses
tractaran
sobre el sector
agroalimentari
Redacció
la seu d’urgell

Cultura
Sosté el comissari, Guille
Cervera, que Allées et vénues
és una de les seves tres teles
preferides de la col·lecció
Thyssen.
No sabria dir si de les tres,
però que és entre les especials,
segur. Pensa que la teníem al
castell de Daylesford, on ens
vam casar. Al dormitori! Així
que quan érem a Anglaterra,
cada matí en llevar-nos el pri-
mer que vèiem era aquest oli
meravellós.
El Gauguin d’Escenaris, Hort
sota l’església de Bihorel, el
va adquirir vostè mateixa.
Allées et venues, també?
No, no. Va ser cosa del meu
marit. En canvi, sí que vaig
comprar jo mateixa la Vista de la
Carrera de San Jerónimo, de Van
Kessel. I té una història molt di-
vertida.
Expliqui, expliqui.
Érem a Madrid, perquè l’en-
demà, precisament, teníem la
primera reunió del patronat del
Thyssen al Palau de Villahermo-
sa. Mentre s’acabaven les obres,
les reunions les fèiem al Ritz, al
Palace. La tarda anterior vaig
aprofitar per visitar una gale-
ria i em vaig topar amb aquesta
obra sensacional.
A la butxaca no se la podia
endur.
Home, és que fa 4,5 metres
de llarg! Li dic a la galerista: “Si
vostès són capaços de portar-lo
demà al matí a primera hora al
Thyssen perquè estigui a punt
per a la reunió del patronat,
me’l quedo”.
Òbviament, van ser capaços.
És clar. I la sorpresa majús-
cula que es va endur el patro-
nat quan van veure’l: just en
aquest edifici, el palau de Vi-
llahermosa, és on avui hi ha el
Thyssen.
Alguna altra per la qual sen-
ti un afecte especial?
Fi de jornada, de Sanvisens.
De fet, totes les de l’escola ca-
talana: La creu de terme, de Ru-
siñol; Paisatge, d’Urgell, i Carrer
dels terrissaires, de Mir.
Una concessió sentimental?
No ben bé. Pensa que el
museu de Sant Feliu, que s’in-
augurarà properament, el con-
sagrarem íntegrament a la
història de la pintura catalana
dels segles XIX i XX, que tenim
perfectament representada a la
col·lecció. N’hi exposarem cap a
300! Però no és una concessió.
Llavors?
Com a catalana, me’n sento
orgullosa, evidentment. Però
és que, a més, són pintors de
primeríssima fila que mereixen
ser reivindicats amb tots els ho-
nors al nivell de les grans esco-
les de la pintura universal.
Mir, Rusiñol, Meifrén i com-
panyia, són igualment valo-
rats a dintre que a fora de
Catalunya?
He lluitat amb totes les me-
ves forces perquè sigui així i
els he exposat per tot el món.
Vaig ser la primera que va por-
tar Martí Alsina a la Xina, per
exemple. I n’estic especialment
satisfeta perquè els xinesos no
coneixien l’art català, simple-
ment perquè no l’havien vist
mai. Estic parlant de mitjan
anys 90, quan encara no podien
sortir del país amb les facilitats
d’avui.
Guille Cervera diu que qua-
litativament estan a l’alça-
da de flamencs, italians i
francesos, però que no han
tingut la seva fortuna medi-
àtica.
Per això mateix sempre en
colo uns quants a les meves ex-
posicions, al costat dels grans
mestres internacionals.
Però els ulls se’ns n’ani-
ran lògicament a Gauguin,
Pissaro, Sisley i Nolde, les
patums de la mostra. Són
celebrities de la pintura oc-
cidental i a tots ens agrada
tocar tou.
A mi també m’encanten, és
clar. Però seria un error que pas-
séssim de llarg altres obres que
per mi –i ho dic amb tota sin-
ceritat– són igual d’importants.
El que diferencia Gauguin, Pis-
sarro o Sisley dels altres és que
en un moment donat les galeri-
es i cases de subhastes els van
posar de moda. Però si un qua-
dre té qualitat, per mi el nom de
l’autor és indiferent.
Si ens deixem caure un matí
qualsevol pel Valira, és pos-
sible que ens l’hi trobem?
Vaja, que si s’hi deixa caure
sovint, pel museu.
M’encanta venir perquè veu-
re’ls de tant a la vora és un pri-
vilegi raríssim. Al Thyssen de
Madrid t’obliguen a guardar les
distàncies.
A vostè, també?
I tant.
Quina ha sigut la seva parti-
cipació en la selecció de les
obres d’Allées et vénues?
M’agrada ser-hi, quan es
prenen decisions, i el resultat
és molt especial, per les obres i
pel concepte que les lliga. Estic
convençuda que tindrà tan èxit
com Escenaris. O més. No és ca-
sualitat que Lonely Planet ens
posés entre els deu museus de
tot el món –atenció– que s’han
de descobrir el 2018. Com com-
prendràs, me’n sento especial-
ment feliç i orgullosa.
El secret?
Que s’ha treballat molt, molt
bé i amb molt de carinyo.
A Allées et vénues hi ha no-
més una pintora. Cal visibi-
litzar la dona també al món
de l’art?
La veritat és que hi ha po-
ques pintores als segles XIX i
XX. Sembla mentida, però és
així. I això que m’hi miro espe-
cialment. A banda de Murnau,
la tela de Gabrielle Münter que
exposem al Valira, al Thyssen de
Madrid hi tenim obra de Louise
Moillon, boníssima, i que abans
o després portarem a Escaldes.
I també de Natalia Goncharova,
Sonia Delaunay i Varvara Stepa-
nova, que ja vam tenir a Escena-
ris. Però costa, trobar-ne.
“Gauguin i Sisley m’encanten, però
seria un error ignorar les altres teles”
Diu amb tota la raó del món que és no és habitual contemplar un Gau-
guin a un pam del nas. O dos.Al Museu Carmen Thyssen Andorra, sí. I,
al costat de Gauguin, altres 21 obres reunides sota el lema ‘Allées et
vénues’, i que repassen la història de l’art occidental des del 1600 a
través de la idea del camí.A l’antic hotel Valira d’Escaldes –al costat de
casa, vaja– i fins al 10 de setembre. Perdre-se-la no té perdó.
Carmen Thyssen, col·leccionista
A. Luengo
esCaldes--engordany
si una tela té qualitat,
el nom de l’autor és
indiferent, i ho dic
amb tota sinceritat
Veure’ls de tant a la
vora és un privilegi
raríssim; a Madrid et
fan guardar distància
jonaThan gil

cultura 17DivenDres, 16 De febrer Del 2018
Què tenen en comú les 22 teles
que conformen Allées et vénu-
es i que fins al 10 de setembre
s’exposen a l’antic hotel Valira
d’Escaldes? Doncs un element
aparentment tan banal com és
el camí. Rústic, gairebé un sen-
der com el de l’oli de Gauguin
que dona títol a l’exposició –una
autèntica raresa, perquè el va
pintar el 1887 a la Martinica,
just abans de la fugida als Mars
del Sud, i d’aquesta estada cari-
benya només se’n conserven sis
obres més–, però que també pot
tenir reminiscències clàssiques,
com les dues veduti de Canaletto
(1765); colonials, com el Nassau
de Bierstadt (1887) i l’Esglé-
sia de Sant Cosme d’Igaraçu, de
Post (1663); romàntiques, com
el Paisatge de Modest Urgell; i
costumistes, com De tornada a
casa, de Benton (1934). El camí
l’hem d’entendre –insisteix el
comissari de la mostra, Guille
Cervera– en sentit primigeni,
com la via que ens serveix per
traslladar-nos d’un costat a un
altre i per la qual ha transcor-
regut la història, però també en
el metafòric que recorren els ar-
tistes al darrere de la perfecció i
la plenitud. Entremig, l’aspecte
purament tècnic del camí com a
element que dota un quadre de
profunditat i tridimensionalitat.
I tot plegat sense perdre mai de
vista que el camí és també un
dels primers conceptes que els
nens tracen de manera instinti-
va quan els posen un paper en
blanc al davant.
Doncs bé, l’excusa del camí li
ha servit al comissari per propo-
sar un recorregut “transversal”
de la història de l’art occidental
des del segle XVII i fins al XX, a
través de 22 teles amb represen-
tants de les escoles holandesa,
italiana, francesa, alemanya,
nord-americana i també catala-
na, que arrenquen en el vedu-
tisme de Canaletto i que arri-
ben fins al costumisme ianqui,
passant per l’impressionisme, el
modernisme i l’expressionisme,
i que inclou la dosi reglamentà-
ria de patums, amb Gauguin en
primeríssima posició i llocs de
privilegi per a Sisley (La inunda-
ciódePort-Marly, 1876), Pissarro
(Camí de Versalle, 1870) i Nolde
(Pont a la maresma, 1910). Però
que els arbres, demana Carmen
Thyssen, no ens impedeixin
veure un bosc on –escola cata-
lana de banda– no ha de pass-
sar desapercebut l’enorme Vista
de la Carrera de San Jerónimo
de Kassel (1686), que amb els
seus 4,5 metres de llargada obre
l’itinerari i en què –a la manera
d’On és Wally?– poden jugar a
descobrir-hi les aristòcrates que
van a missa, els trilers a l’aguait
de víctima, l’home que pixa en
un racó, el nen que menja xur-
ros i la criada que fa la bugada.
Tampoc Murnau (1924), de Ga-
briele Münter, l’única pintora
d’aquesta segona exposició del
Carmen Thyssen, i que amaga la
poc transitada història de la seva
heroica resistència a la barbàrie
nazi: ocultant a casa, atenció,
un centenar d’obres d’autors de-
generats. De poc que no li costa
literalment el coll.
Tots els camins duen al Thyssen
El Valira exposa fins al 10 de setembre ‘Allées et vénues’, la segona mostra del Carmen Thyssen
Arts plàstiques
A. L.
escAldes-engordAny
Guille Cervera explica l’oli ‘Allées et vénues’ a la baronessa, entre els ministres Camp i Gelabert; a la dreta, la cònsol,Trini Marín.
jonAthAn gil

Esports
No va ser la jornada somiada per
a la Federació Andorrana d’Esquí
(FAE) als Jocs Olímpics d’hivern
de Pyeongchang, tot i que hi van
competir tres esportistes de la
delegació andorrana: dos en el
descens d’esquí alpí –Joan Ver-
dú i Marc Oliveras– i un surfista
de neu, Lluís Marín, a la prova
d’snowboarder cross. En esquí
alpí, Verdú va aconseguir la 37a
posició, a tocar del Top-30, des-
prés de fer un temps d’1 min
44,65 s, a 4,40 s del campió olím-
pic, el noruec Axel Lund Svindal.
“Sabíem que seria difícil. És
una pista que no m’afavoreix gai-
re, ja que és molt plana. A més a
més, a partir del dorsal 20 va co-
mençar a pujar una mica el vent
i això ha afavorit menys als dor-
sals alts. En tot cas, tampoc és
una excusa. S’ha d’intentar anar
ràpid en totes les condicions, en-
cara que siguin descensos plans,
que no són el meu fort”, va as-
segurar Verdú, que buscava la
lectura positiva del seu descens:
“He intentat anar al màxim i no
he fet cap errada, a diferència del
descens de la combinada. He fet
una baixada correcta, però no ho
ha estat prou com per estar en-
tre els 30 millors. Ara toca cen-
trar-me en el supergegant; crec
que ho puc fer millor”.
Per la seva banda, Oliveras
no va acabar la prova. Va sortir
amb el dorsal 43 i va aconseguir
la 28a plaça al primer temps in-
termedi i el 34è, al segon, però
quan va passar pel tercer punt
de referència va quedar fora del
descens: “He començat bé, però
he tingut una errada a dalt. No
he pogut controlar la reacció de
l’esquí i m’ha enviat a fora. És
una llàstima perquè després del
descens de la combinada tenia
força confiança”, va dir Oliveras.
L’esquiador de la FAE ja pen-
sa en el supergegant per treu-
re’s aquest mal regust de boca:
“S’haurà d’esquiar com cal, ser
intel·ligent en els llocs on s’ha de
ser intel·ligent i deixar-se anar
on s’hagi de fer, i així segur que
ho faré millor”.
El director tècnic de la FAE,
Carles Visa, va reconèixer que no
havia estat la jornada desitjada:
“Amb Verdú ens hem quedat a
gairebé un segon del Top-30 que
ens havíem proposat, i amb Oli-
veras ben poca valoració es pot
fer, ja que ha estat molt poca es-
tona en cursa”. El triomf va ser
per al veterà Svindal, de 35 anys,
que va penjar-se el seu segon or
olímpic. Fa vuit anys a Vancou-
ver va guanyar una medalla de
cada metall. El segon va ser el
seu compatriota, Kjetil Jansrud,
i el tercer, per a l’actual campió
del món, el suís Beat Feuz.
malastrugança de marín
Hi havia dipositades moltes es-
perances en Marín. El surfista de
neu, castigat per les lesions, va
tornar a patir un cop dur i aques-
ta vegada va ser per una caiguda
als vuitens de final de la prova
d’snowboarder cross, després que
l’australià Adam Lambert el fes
caure a la neu en una acció de la
prova, quan Marin estava fent
una bona baixada i arribava a
liderar la seva sèrie, la sisena.
Quan va caure, cop de puny a la
neu i nova decepció per a tot un
treballador d’aquest esport.
La 34a posició final deixa un
mal regust. “És una llàstima. Es-
tic una mica frustrat perquè real-
ment creia que podia fer un bon
resultat encara que la temporada
no estigui anant com esperàvem.
Les sensacions eren molt bones,
m’estava divertint molt, però no
ha pogut ser. Aquest esport és
així. No he tingut sort i ja està”,
va dir força decebut Marín, que
d’una manera o d’una altra no
s’espolsa aquesta malastrugan-
ça: “A la baixada de vuitens de
final tenia confiança. Em notava
bé. Tot em sortia segons el que
tenia previst i m’he col·locat lí-
der. Sabia que m’atraparien en
algun moment o altre perquè no-
tava el vent de cara i liderava, i ja
m’ho esperava. He fet una bona
amortida després del revolt 3 i
tornava a agafar velocitat, però
malauradament un rider en el
revolt 4 ha caigut sobre la meva
taula i per a mi s’han acabat els
Jocs”. La propera prova serà el
3 de març amb la Copa del Món
a la Molina. El triomf va ser per
un bon amic seu, el francès Pier-
re Vaultier, seguit de l’austríac
Jarryd Hughes; el tercer lloc, per
a l’espanyol Regino Hernández,
tota una sorpresa.
Visa, també decebut i in-
tentant en tot moment donar
ànims a Marín, esperava molt
més d’aquesta prova: “És un re-
sultat que evidentment no ens
val perquè preteníem posicions
capdavanteres. Durant les ron-
des classificatòries no hem aca-
bat de veure Marín amb el ritme
i determinació que tenia els dies
d’entrenament, però estavem
convençuts que l’adaptació al
circuit l’havíem fet bé. Li tení-
em les mides preses i confiàvem
a treure un resultat millor. Un
cop a les finals ha sortit molt bé
en la seva sèrie i, tot i així, des-
prés d’un tram llarg de pla, s’han
agrupat tres riders amb Marín, i
un d’aquests riders hi ha topat i
l’ha tirat a terra”.
El balanç de Visa en el surf de
neu està condicionat per la cai-
guda: “Es força frustrant perquè
ha quedat fora no per una errada
d’ell, sinó al contrari. No ha estat
culpa nostra i ens hem quedat
sense recompensa. Ara no queda
cap més opció que continuar i fi-
xar nous objectius pel que queda
de temporada, i mirar d’acabar
amb les millors sensacions pos-
sibles”, va concloure. Una mati-
nada per oblidar.
Verdú és 37è i Marín cau als vuitens
L’esquiador queda a tocar del Top-30 del descens, Marc Oliveras no acaba i el surfista finalitza 34è als Jocs
Olimpisme
Joan Verdú va finalitzar en 37a posició al descens dels Jocs Olímpics.
alain grOsclaude / agence zOOm
Lluís Marín, en una imatge d’arxiu, va caure a la prova de vuitens de surf de neu.
agence zOOm
redacció
andOrra la Vella
1. aksel lund svindal (noruega)
... 1 min 40,25 s
2. Kjetil Jansrud (noruega)
... a 0,12 s
3. Beat Feuz (suïssa)
... a 0,18 s
37. Joan Verdú (andorra)
... a 4”40
marc Oliveras (andorra)
... no va acabar
ClassifiCaCió Descens
1. Pierre Vaultier (França)
... 1.000 punts
2. Jarryd Hughes (austràlia)
... 800 punts
3. regino Hernández (espanya)
... 600 punts
34. lluís marín (andorra)
... 22 punts
ClassifiCaCió Surf de neu

Diari del 16 de febrer del 2018

Diari del 16 de febrer del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (7)

Similar a Diari del 16 de febrer del 2018

Similar a Diari del 16 de febrer del 2018 (20)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 16 de febrer del 2018