Diari del 26 de febrer del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 26 De febrer Del 2018 núm. 3.504 / Any 15
C/ Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t
AD 500 Andorra la Vella Tel: 00 376 800040
Conferència sobre els
PEELINGS
M È D I C S
amb la
Dra. Sanjuan Almacellas
08 de Març
a les 18:30h
OPINIÓ
Els electors de Mònaco
marquen l’agenda
andorrana
eusebi nomen
calvet
Ex-conseller general
Les ‘fake news’!
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
les consultes pels lloguers al
servei de consum es disparen
Les demandes, totes referents a pujades importants, passen de 7 a 37 en els dos primers mesos de l’any
avuI és NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIL
cuLtura pàgina 19
rècord de participació al concurs
d’escultures de gel del Pas de la casa
ENtrEvIsta a
J. C. RodRiguez
Miñana
pàgines 8 i 9
“els notaris
hi tenen molt
a dir en el
blanqueig”
aNdOrra pàgina 7
França estudia penalitzar
els països que tinguin
impostos molt inferiors
aNdOrra pàgina 14
El Govern modifica el
projecte inicial de l’ETR
de la gonarda

2 Dilluns, 26 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia El Consell
C/ Prat de la Creu, 87 - Tel. 819 219
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu cuarentón en
català?
Es diu quarantí o
quadragenari.
Els quarantins fan esport i es
cuiden.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
INTERÈS:
Amb la
Targeta Dinàmica
Informa't al Departament
d'Atenció al Client
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
140/240
3/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
50-100
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
120/180
3/5
Pols
Oberts
29/30
44/44
878 000
90/200
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
ARRIBA DE NOU EL FRED
Amb els mapes ara mateix a mà, les temperatures
aniran experimentant un descens important a tot
el Pirineu i això farà que, a poc a poc, el fred de nou
sigui el gran protagonista, almenys durant tres dies.
L’onada d’aire fred siberiana que afecta centre Europa
no ens afectarà de ple, però sí que podrem començar a
notar-ne els efectes col·laterals. Avui farà cada vegada
més fred. El cel estarà poc ennuvolat al matí però, des
del sud, aniran arribant cada cop més núvols que, al
migdia, ja taparan el cel. A la tarda i al vespre esperem
febles precipitacions, que seran de neu a qualsevol
cota. Que tinguin un BonDia.
Avui 4
2 7
-2
-7 -8
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dimArts dimecres
-10/-3
-6/0
-4/2
-3/4
-2/4
-2/3
-4/2
-5/1
-6/-1
-6/0
-8/5

3Dilluns, 26 De febrer Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Les consultes al Servei d’Aten-
ció al Consumidor relacionades
amb habitatge s’han disparat
aquest any. Si durant els dos
primers mesos del 2017 no-
més se n’havien rebut 7, fins al
16 de febrer passat ja se’n van
registrar 37. Aquest 2018, la
majoria de casos estan relacio-
nats amb l’increment del 2,6%
d’IPC, però també n’hi ha de
persones que han de fer front
a importants pujades del preu
del lloguer a l’hora de renovar
el contracte. El cap d’Unitat de
Consum i Inspecció de Comerç,
Josep Pujol, va destacar que el
servei ha detectat un increment
d’aquestes darreres situacions
des del mes de setembre. Prin-
cipalment són a Andorra la
Vella i Escaldes-Engordany i, a
diferència d’anys precedents, la
revisió de la renda de lloguer és
“més exagerada”.
Pujol explica que, en la ma-
joria dels casos, els increments
són d’entre 200 i 300 euros
mensuals, però n’hi ha que ar-
riben al 100% del que estaven
satisfent fins ara. El cap d’Uni-
tat de Consum i Inspecció de
Comerç va indicar que la ma-
joria de consultes plantegen
si poden aplicar aquests incre-
ments i quan ho poden fer. En
aquest sentit va recordar que el
contracte ha de preveure que el
lloguer es pot revisar amb l’IPC
i que, si en finalitzar-lo es de-
mana un increment de la renda,
s’ha de comunicar amb un ter-
mini de tres mesos, cal rescindir
el contracte i fer-ne un de nou.
També s’han constatat més
consultes de famílies monopa-
rentals a qui els costa arribar a
final de mes i que són derivades
a Afers Socials per sol·licitar els
ajuts a l’habitatge. Però també
hi ha altres casos de persones
que asseguren no poder afron-
tar el cost dels nous lloguers
i que han arribat al final dels
tres mesos de preavís però no
han trobat res que puguin pa-
gar. Amb tot, la llei recull que
el propietari és lliure de marcar
el preu i que no hi ha límits per
a les pujades que vulgui aplicar.
Per això s’aconsella que recorrin
als ajuts a l’habitatge o intentar
negociar amb el propietari un
preu més baix. A banda, han
arribat casos de persones sen-
se contracte (la llei permet que
sigui verbal). Es tracta sobretot
de gent gran, que fa 40 anys
que viuen al mateix habitatge i
que pagaven 400 euros i ara el
lloguer se’ls ha apujat a 900 o
1.000. Són situacions poc fre-
qüents però més preocupants,
remarca Pujol, que va recordar
que la llei diu que el contrac-
te ha de ser de cinc anys per a
les residències habituals i que
només es poden llogar per un
temps inferior per a vacances.
Així mateix, va indicar que, a
diferència de l’any 2011 quan
hi havia molt incompliment
de la normativa i abús, avui el
més freqüent són els problemes
d’interpretació de la llei.
Les consultes al Servei d’Atenció al
Consumidor pels lloguers es disparen
Han passat de 7 els dos primers mesos del 2017 a 37 aquest any i totes fan referència a pujades importants
Habitatge
M.S.C.
andorra la Vella
Des del setembre s’ha constatat un augment de consultes relacionades amb increments importants en la revisió del contracte.
JonaTHan GIl
les reclamacions van a la baixa i no s’obre cap
expedient sancionador sobre habitatge el 2017
l’any passat, el Servei d’atenció al Consumidor
va rebre 33 reclamacions relacionades amb
l’habitatge (després de la consulta es pot decidir
fer un pas més i presentar una reclamació per
escrit). aquesta és una xifra que ha anat en
descens en els darrers anys. el 2015 se’n van
registrar 44 i el 2016, un total de 37. Quant
als expedients sancionadors, el 2017 se’n van
obrir tres, però cap d’ells feia referència a una
reclamació relacionada amb l’habitatge. el 2014
es van obrir dotze expedients sobre tot tipus de
consultes i el 2011, el primer any en què es va
posar en marxa el servei, se’n van comptabilitzar
catorze, un dels quals era d’habitatge. Pujol va
explicar que quan s’obre un expedient vol dir
que segurament acabarà amb sanció, ja que hi
ha un incompliment de la normativa. en aquest
sentit va indicar que, abans de fer aquest pas, el
primer que es fa és la mediació. Si s’assoleix un
acord, la reclamació queda resolta. el principal
problema que tracta el servei està relacionat
amb el comerç, mentre que en segon lloc hi
ha l’habitatge. Pujol va remarcar que s’ha fet
molta pedagogia amb les empreses de gestió
immobiliària. a més, a través de les xarxes, es
difon als usuaris els seus drets i deures.
reclamacions sobre
habitatge es van
rebre el 2017 i no es
va fixar cap sanció
33

OPINIÓ4 Dilluns, 26 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El problema que suposa la manca de
pisos i els seus preus elevats continua
agreujant-se. Les famílies tenen cada ve-
gada més dificultats per trobar un habi-
tatge que puguin pagar amb la renda que
ingressen. L’economia està registrant
una certa reactivació i les persones que
volen venir a treballar al país no troben
fàcilment on poder allotjar-se a uns
preus assequibles d’acord amb els sous
que cobraran. Darrerament s’ha cons-
tatat, a més, que hi ha propietaris que
aprofiten el final del contracte per in-
crementar fortament el preu, en alguns
casos, entre 200 i 600 euros. Aquesta
situació ha estat denunciada per la Unió
Sindical d’Andorra (USdA) que, al mateix
temps, ha exigit que el preu dels lloguers
no pugui ser superior al 30% del salari
mitjà. Des del Govern, s’ha manifestat
de seguida, quan els mitjans de comu-
nicació han demanat per la qüestió, que
no és factible regular per decret aquesta
matèria, alhora que s’ha apel·lat a una
reflexió pausada i serena sobre aquesta
problemàtica. El cert és que des que el
màxim responsable de l’executiu es va
referir fa més de cinc mesos a la neces-
sitat d’actuar no s’ha pres cap mesura.
Ara, ens anuncien que aquesta mateixa
setmana hi pot haver novetats.
Agreujament de la problemàtica de l’habitatge
EDITORIAL
eL GoVeRN No ha PReS
eNCaRa CaP MeSuRa
DONANT LA NOTA
Betim Budzaku
Andorra Turisme posarà en
marxa una prova pilot per
oferir informació turística
als passatgers que arriben
a l’Estació nacional d’Auto-
busos.
12345
Àlex Arnó
El concurs d’escultures de
gel del Pas de la Casa, que
s’ha celebrat amb la temàti-
ca dels refugiats aquest cap
de setmana, ha tingut una
participació rècord.
12345
Jordi Moreno
La policia hauria de facilitar
un mínim de dades oficials
quan hi ha un fet greu a la
via pública, per exemple,
un accident de circulació
amb una víctima mortal.
12345
Conxita Marsol
El concurs per embellir
l’avinguda Meritxell ha re-
gistrat tres empreses per
als quatre trams previstos,
fet que pot afectar els ter-
minis de les obres.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra Telecom
@AndorraTelecom
L’Escola andorrana de Santa Coloma
s’emporta el primer premi en el 🥇projecte
valors i projecte científic a les classifica-
tòries de la @firstlegoleague #Lleida!
Comú Encamp
@ComuEncamp
Avui el Prat Gran d’Encamp acull la
concentració anual de VW. Enguany
com a novetat, acompanyats de l’AAVA.
TUITENQUESTA
Creus que els funcionaris han
de fer horari intensiu?
Sí
No
35%
65%
És commovedora la facilitat que
tenim per solidaritzar-nos amb
totes les causes justes i nobles
de l’univers sempre –és clar–
que siguin convenientment re-
motes. I per remotes hem d’en-
tendre aquí que passin Baladrà
amunt o, sobretot, sobretot Ru-
ner avall. L’últim cas és la retira-
da de l’oportunista instal·lació
de Santiago Sierra a ARCo. A
alguns dels nostres artistes i ga-
leristes de guàrdia els ha faltat
temps per escandalitzar-se da-
vant d’aquesta nova mostra de
censura carpetovetònica. A un
servidor el que li sorprèn és que
cap dels nostres hipersensibles
artistes hagi trobat mai el mo-
ment per crear una obra censu-
rable.Peròésquemai.D’oportu-
nitats i excuses per cridar no els
n’han faltat i, si cal, els en faig
ràpidament un llistat gratis et
amore, per dir-ho com Toni Mo-
rell. Per entendre’ns: cap nino-
taire s’ha atrevit a publicar una
vinyeta remotament similar a
la portada d’El Jueves en Felip
i Letizia practicaven alegre-
ment el gosset; ni cap cantant
ha escrit versos tan constructius
com els del raper Valtònyc; ni
cap performancer s’ha plantat a
la plaça del Consell per cremar
un exemplar de la Constitució.
Mai. Perdonin que insisteixi: la
santa indignació és entre nosal-
tres inversament proporcional
a la distància que ens separa de
la causa: com més lluny, més
postureig. Tenint la biga a l’ull,
veiem la palla a la quinta forca.
I si és a Madrit, millor. El nos-
tre art és inofensiu i submís,
domesticat, acomodatici i en
bona art subvencionat. Sense
audàcia ideològica. no es pot
dir que hagi perdut la capacitat
d’incomodar el poder perquè,
francament, mai no l’ha tingut.
Per això –i només per això– un
cas com aquest és impensable a
Andorra. Però això sí: a ARCo
han censurat una obra! Quin
escàndol!
aRCo, Sierra i
l’art mesell
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
ANdréS luENgo
Periodista

OPINIÓ 5Dilluns, 26 De febrer Del 2018
roser porta
Filòloga i periodista
meritxell mateu
Assessora d’empreses
L’accés de tot tipus de públic i la
velocitat amb què es trameten
i/o es creen les notícies d’ençà
de l’explosió de les xarxes soci-
als ha assentat una democratit-
zació de l’accés i de l’ús de la in-
formació. Es trenquen motlles
i les jerarquies de comanda-
ments s’esvaeixen. Un tuit o un
retuit del president dels Estats
Units que, sense embuts, expli-
cita a tort i a dret que privile-
gia Twitter davant de qualse-
vol altre mitjà de comunicació
tradicional, ja sigui oral, visual
o escrit, sense cap mena de fil-
tre, provoca reaccions de grans
dimensions. Tant pel seu con-
tingut, com pel seu nombre de
seguidors, com pel fet que no
deixa de ser el president d’un
país que és una gran potència.
Com que no hi ha filtres, una
servidora podria, si fos segui-
dora del president Trump, co-
municar amb ell directament.
Una altra cosa fora que aquest
senyor tingués en compte el
que li podria dir, per missatge,
posant-li un m’agrada o fent-li
un retuit!
El fet és que la velocitat de
les xarxes socials i el seu abast
instantani a nivell mundial
han revolucionat l’accés a la in-
formació, i com he mencionat
anteriorment, l’han democra-
titzat. Però també han posat
en alerta governs, dirigents i
comunicadors especialistes, ja
que la seva rapidesa no permet
el contrast de la informació i les
informacions falses poden cir-
cular perillosament a gran esca-
la. Es poden fer virals i minvar
tot intent de desmentir-les.
Val a dir que no tot el que
circula a les xarxes socials són
notícies falses, ni de bon tros.
Però el fenomen és cada cop
més preocupant i de difícil so-
lució. Reconec que la multipli-
cació imparable gairebé fins a
l’infinit d’una notícia falsa em
provoca una certa angúnia, i
penso en una frase atribuïda
a un personatge nefast de la
història com Goebbels, minis-
tre de la propaganda del règim
nazi, quan afirmava: “Una men-
tida repetida mil vegades es
converteix en veritat”.
Darrerament, països com
Alemanya, que multa les xarxes
socials que no retiren les notíci-
es falses; el Regne Unit, que ha
creat una unitat governamental
especialitzada per combatre les
notícies falses; o França, que ha
anunciat una llei per prohibir
les fake news (notícies falses)
mostren la inquietud a alt ni-
vell que aquest fenomen està
provocant. La comissària euro-
pea de Societat Digital afirmava
fa unes setmanes que “Tot i que
no són ni il·legals ni noves, les
fake news s’escampen a un rit-
me inquietant, amenacen la re-
putació dels mitjans de comu-
nicació i suposen un risc per als
valors democràtics”. El cert és
que les notícies inventades i les
campanyes de desinformació
dissenyades per alguns països
desestabilitzen.
D’ençà que es va saber que
les notícies falses van enveri-
nar la campanya per a les elec-
cions presidencials dels Estats
Units el 2016, la por a les inter-
ferències exteriors a processos
electorals de diferents Estats
s’ha apoderat de dirigents i
d’especialistes mundials. Però
les fake news no afecten única-
ment la política, sinó a tot ti-
pus d’actors econòmics i socials
que utilitzen el món de la co-
municació. Una notícia falsa o
un senzill rumor difós a les xar-
xes socials pot minvar la confi-
ança i la reputació d’aquestes o
d’aquests en un tres i no res.
Davant de la magnitud del
problema, a banda de les me-
sures polítiques punitives ja
esmentades, xarxes socials
com Facebook suggereixen als
usuaris la fiabilitat de les fonts
informatives, o Google instau-
ra un sistema de verificació
d’informacions difoses. Però
el debat és intens i complex, ja
que és un terreny de terres mo-
vedisses! Tant difícil és distin-
gir el que és veritat del que és
mentida per part dels usuaris
com establir de manera clara
una separació entre la llibertat
d’informació i d’expressió i les
fake news.
Les ‘fake news’!
La immediatesa de les xarxes està renyida amb el contrast de la informació
Una mentida repetida
mil vegades es
converteix en veritat,
deia ja Goebbels
Una notícia circula
ràpidament i a gran
escala; és impossible
intentar desmentir-la
Comença una setmana gran per
al cine: Ull-Nu, el festival de ci-
nema emergent d’Andorra, que
demostra com la constància i la
feina ben feta poden convertir
la iniciativa d’un grup de joves,
molt joves, en una cita cultural
important que, a més, uneix el
sector públic i el privat a l’hora de
finançar i donar premis.
En aquesta edició de l’Ull-Nu
hi ha dues joies: Estiu 1993 (any
que tant li costava de pronunciar
al locutor de TVE en la gala dels
Goya) i Joana Biarnés, una entre
tots.
CarlaSimónnarraaEstiu1993
un episodi clau en la seva biogra-
fia –el dol que sent una nena des-
prés de la mort dels seus pares a
causa de la sida, en un petit po-
ble de l’Empordà. Una pel·lícula
intel·ligent –sobre l’amor, diria
jo– fruit d’una gran sensibilitat,
però sense ni una gota de sucre.
Simón parla d’emocions –això
que avui està taaan de moda–,
però d’una manera natural, sen-
se histrionisme ni alliçonaments,
retrata la vida, així tal qual.
Si Simón parla d’una vida que
comença, Jordi Rovira i Oscar
Moreno en el documental Joana
Biarnés, una entre tots, recullen
el testimoni d’una dona madu-
ra, que va ser fotògrafa en l’Es-
panya dels anys 60, que es va
colar a l’habitació dels Beatles,
que va trepitjar camps de futbol
amb la càmera al coll –perquè el
seu pare li va portar– i va sentir
com la convidaven a fregar plats.
Biarnés, que va ser redescoberta
fa poc, serà a Andorra aquesta
setmana.
Però Ull-Nu no és l’única oca-
sió per veure bon cinema. La car-
tellera comercial fa unes setma-
nes que inclou alguna autèntica
perla (La librería, d’Isabel Coixet,
però, només ha entrat via el Ci-
neclub de les Valls, una llàstima).
C’est la vie, d’Eric Toledano i Oli-
vier Nakache, ha brillat en aques-
ta cartellera.
Intocable va fer famosos To-
ledano i Nakache. De fet, la pu-
blicitat de C’est la vie anuncia
que aquesta comèdia sobre un
casament vist des de dins pels
treballadors és una història dels
creadors d’aquella cinta. Curio-
sament no es diu res de Samba,
una altra pel·lícula seva, pel meu
gust encara millor que Intocable i
amb una banda sonora que és un
plaer.
Les tres cintes donen molta
importància a l’humor, i propor-
cionen estones molt divertides,
i alhora són un retrat, una radi-
ografia, de la societat francesa
contemporània –i europea en ge-
neral- que deixa un regust amarg
en l’espectador. Parlen de la pre-
carietat laboral, donen una im-
portant quota de protagonisme
als immigrants, protagonisme
sense condescendència, ells són
tan tragicòmics com els france-
sos.
Toledano i Nakache també
s’ocupen de relacions personals
entre desastres, entre fracassats
de la vida (en teoria), però amb
una gran lucidesa i sentit de l’hu-
mor. I ho fan amb sensibilitat;
igual que Simón, sense gens de
sucre. L’espectador marxa amb
un bon regust de boca, amb un
sentiment d’alegria de viure, amb
una barreja de paciència i ironia.
Cinema intel·ligent i
sense sucre
EL GONGPLAÇA DEL POBLE

OPINIÓ6 Dilluns, 26 De febrer Del 2018
Les eleccions de l’11 de febrer a
Mònaco per elegir els 24 mem-
bres del seu Conseil National es
van convertir en un referèndum
sobre l’acord d’associació entre
Mònaco i la UE.
El resultat ha estat demolidor:
el partit euroescèptic PRIMO!,
Priorité Monaco ha obtingut 21
dels 24 escons. El nucli dur del
programa de PRIMO! es centra a
mantenir el control sobre la im-
migració i la instal·lació d’activi-
tats professionals. No accepta ce-
dir a Brussel·les el dret d’imposar
a Mònaco directives legislatives
futures. Vol preservar les espe-
cificitats del dret monegasc. No
vol cedir sobirania a Brussel·les
sobre el potent pacte social mo-
negasc. Vol que la negociació amb
Brussel·les sigui transparent i que
el Govern no agafi compromisos
a esquena del Consell. No vol pre-
cipitació en les negociacions i vol
estudisd’impactedecadaqüestió.
Defensa els consensos sectorials
abans d’acceptar un acord global.
Un seguit de propostes que han
estat votades decididament per la
majoria dels electors monegascs
i que, de ben segur, serien vota-
des per més d’un andorrà. Però
aquests compromisos electorals
de PRIMO! estan en contraposi-
ció amb l’actual negociació que el
govern de Mònaco i el d’Andorra
realitzen amb Brussel·les.
El triomf aclaparador de PRI-
MO! frenarà l’actual negociació
conjunta de Mònaco, Andorra i
San Marino amb la UE.
És evident que l’agenda de
Toni Martí queda afectada. Se-
gurament faran veure que no
passa res i que la negociació amb
Brussel·les segueix com estava
previst però, discretament, la ne-
gociació afluixarà.
A l’agenda de Martí se li acu-
mulen les demores i els proble-
mes fan cua. Veiem com el famós
macrojudici de BPA ha quedat
ajornat sine die. Veiem com les
sentències del contenciós admi-
nistratiu, del Superior i del Cons-
titucional evidencien un com-
portament més que dubtós de
l’AREB. El mateix cap de Govern
torna a protagonitzar escàndols
amb diner públic. Les pressions
de França pel tabac presagien
un possible episodi a la fronte-
ra francesa similar a aquell dels
GAR a la frontera espanyola. Els
ingressos de l’Estat baixen, el dè-
ficit segueix viu i l’endeutament
està a màxims. La CASS esdevé
inviable. L’arrel del problema és
en la destrucció dels pilars econò-
mics tradicionals, a canvi d’una
obertura econòmica que no fun-
ciona. L’actual model econòmic
d’Andorra no pot satisfer les ne-
cessitats socials.
Cada dia que passa la situació
de Martí és més delicada. Jurídi-
cament i socialment més delica-
da. Necessita una nova majoria
absoluta, essencial per tapar el
disbarats que han fet. Si Martí
no ha convocat eleccions és per
manca de candidat amb possibi-
litats de guanyar per majoria ab-
soluta. Aquell que podria guanyar
és massa intel·ligent per caure en
el parany i els que hi volen anar
no passen.
Les properes eleccions d’An-
dorra es poden produir en qual-
sevol moment. Andorra necessita
un projecte que permeti cons-
truir un nou model econòmic que
suporti les creixents despeses
d’una població que envelleix. Si
les eleccions es limiten a escollir
entre persones, sense un nou
model econòmic, és igual qui les
guanyi. Perquè l’agonia d’Andorra
seguirà. Les persones són molt
importants, però amb el deficient
model econòmic actual ningú
pot superar el dèficit. Les pro-
peres eleccions han de ser com
les de Mònaco, unes eleccions
de programa. Unes eleccions de
projecte. Unes eleccions de mo-
del de país. Ni Madrid, ni París
ni Brussel·les seran, com diria el
copríncep Macron, el nostre Père
Noël.
Andorra no necessita més
trampes retòriques ni discursos
precuinats per maquiavèl·lics ex-
perts. Ara va de debò. O hi ha un
nou model econòmic o el model
social cau. Els ciutadans de Mò-
naco han tingut la sort de tenir
una opció que els ha permès votar
a favor de Mònaco. Els ciutadans
d’Andorra desitgen tenir l’opor-
tunitat de votar a favor d’Andor-
ra. De moment sols poden votar
a favor de cares conegudes, sense
propostes realment noves. An-
dorra necessita un nou partit,
coalició o plataforma de salvació
nacional amb una nova proposta
de model d’èxit.
Els electors de Mònaco marquen l’agenda andorrana
El triomf de PRIMO!
frenarà la negociació
conjunta de Mònaco,
San Marino i Andorra
TRIBUNA
eusebi nomen calvet
Ex-conseller general
Segons sembla, part dels Estats
membres tenen certs arguments
per exposar sobre l’entrada d’An-
dorra al Marc comú europeu i les
seves decisions sobre la indústria
del tabac. La posició d’aquests
països pivota i es focalitza en
les fatídiques conseqüències del
contraban, fet que és totalment
comprensible. La problemàtica,
però, no resideix a qüestionar els
efectes negatius que té el tràfic de
mercaderies en els nostres països
veïns, sinó en les accions que es
prenen per solucionar-lo, ja que
no semblen estar alineades cor-
rectament. El que no és coherent
és que el preu d’erradicar una ac-
tivitat il·lícita l’hagin de pagar les
249 famílies que viuen de la pro-
ducció i venda de tabac.
La proposta del cap de Govern
és clara: negociar un període de
temps de trenta anys per donar
capacitat i recursos al sector ta-
baquer perquè es pugui adaptar
a l’obertura d’Andorra. Durant
aquest període de temps es po-
dria crear un sòlid sector agrícola,
fet que ens permetria tenir resili-
ència envers els cicles econòmics.
L’inconvenient és que els produc-
tors de tabac, d’una manera quasi
tràgica, van lligats de bracet amb
els comerços que el venen. Si des
de fora ens bombardegen amb
imposicions fiscals i legislatives
que afecten la indústria de tabac,
quin productor quedarà d’aquí a
trenta anys?
Crec que en aquest context
s’hauria d’intervenir sobre la de-
fensa d’un projecte comú i no per
aconseguir assegurar un període
de temps determinant. El tabac
ha sigut una activitat econòmica
que no només avui en dia repre-
senta un altíssim finançament
per al sector públic, sinó que tam-
bé ha fet possible que Andorra
tingui capacitat per créixer i con-
vertir-se en un potencial membre
de la comunitat europea. Podem
estar d’acord en el fet que és ne-
cessària una adaptació innova-
dora del marc i la indústria, però
no ha de venir durant els pròxims
anys, sinó que ha de ser el nostre
argumentari dins les negociaci-
ons. És ara el moment en el qual
s’han d’assentar les bases en què
ens podrem desenvolupar en el
futur.
Per altra banda, hi ha la pro-
blemàtica del contraban. El tràfic
de tabac a Andorra ha evolucio-
nat al llarg dels últims anys. Des
de la dècada dels vuitanta, quan
era una activitat no perseguida,
fins avui dia, quan ja és quasi nor-
mal que es publiqui la interven-
ció d’algun vehicle amb diversos
milers de paquets de tabac. Des
de França es proposa acabar amb
aquesta activitat regulant el preu
deltabac,fetquegenerariaqueno
pugui ser superior a la xifra per la
qual es ven dins els altres Estats
membres. Però països com Bulgà-
ria, Romania o Croàcia, on també
es persegueixen les activitats de
tràfic d’aquest tipus de merca-
deries, tenen el preu més barat i
han pogut entrar a la comunitat
europea. Particularment, estem
segurs que la regulació del preu
del tabac acabaria amb el contra-
ban? Probablement sobre els pro-
ductes tabaquers sí, però el dubte
resideix en la següent pregunta:
quant de temps trigarà a sorgir
un nou producte estrella per com-
prar barat i vendre car?
El problema del contraban és
quelcom més complex del que
sembla i afecta molts països tant
d’Europa com de la resta del món.
Per donar-hi solució poques ve-
gades s’opta per regular els preus
dels productes amb els quals es
trafica, donat que això afectaria
la capacitat competitiva del ma-
teix país. Si l’inconvenient del
contraban és jurídic, en un prin-
cipi la resposta hauria de venir
del poder judicial. Andorra és un
país competitiu, entre altres co-
ses per la seva posició geogràfica.
Aquest avantatge també crea sis-
temes d’activitats no desitjades.
Tanmateix, si regulem els preus
del tabac, no abordem el proble-
ma des d’una perspectiva de llarg
termini, sinó que donarem peu a
la seva evolució natural sobre un
altre tipus de producte.
L’incert futur del tabac a Andorra
TRIBUNA
Guillem benito Parramon
Politòleg
Si ens bombardegen
amb imposicions
fiscals, quedaran el
2050 productors?
El sector tabaquer és clau en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea
Els euroescèptics de PRIMO! van arrasar a les eleccions de l’11 de febrer: hi van obtenir 21 dels 24 escons del Conseil National
El programa de
PRIMO! el votaria de
ben segur més d’un
elector andorrà

Andorra
Un nivell d’impostos efectiu
“netament inferior” –evident·
ment, també una imposició nul·
la– al tipus impositiu francès
efectiu, tant si es tracta del ti·
pus impositiu nominal, la quan·
titat imposable o qualsevol altre
factor rellevant, serà suficient
perquè qualsevol país pugui ser
inclòs a la llista francesa de pa·
radisos fiscals, coneguts com a
Estats o territoris no cooperatius
(ETC).
Així es desprèn de la proposi·
ció de llei presentada a l’Assem·
blea Nacional per més d’una
vintena de diputats de l’Esquer·
ra Demòcrata i Republicana
(GDR) perquè s’estableixi una
“llista francesa de paradisos fis·
cals”, a través de la modificació
de l’article 238·0, A, del Codi
General Tributari, un text que
continua a tràmit parlamentari
després que dimecres passat fos
discutit en la comissió de Finan·
ces, que va acceptar bona part
de la desena d’esmenes que s’hi
havien formulat. Ara, la propo·
sició de llei passarà a discutir·se
en sessió oberta de l’Assemblea
Nacional, un debat que, tret de
canvis de darrera hora, tindrà
lloc el 8 de març vinent.
Concretament, la proposició
de llei, de només dos articles,
preveu la modificació del Codi
General Tributari perquè, a par·
tir del primer de gener de l’any
vinent, s’inclogui en la llista de
jurisdiccions no cooperants a
tots aquells Estats o territoris
que compleixin com a mínim
un dels quatre criteris que s’hi
estableixen. El primer fa refe·
rència als estàndards per a l’in·
tercanvi d’informació automà·
tic i de l’intercanvi a demanda
de l’Organització per a la Coo·
peració i el Desenvolupament
Econòmic (OCDE), i estableix
que es consideraran no coope·
rants aquells Estats o territoris
que no hagin obtingut l’avalua·
ció “àmpliament conforme” del
Global Forum.
També es podran incloure
a la llista les jurisdiccions que
no han ratificat o no són part
en la Convenció Multilateral de
l’OCDE sobre assistència admi·
nistrativa mútua en assumptes
tributaris, tal com ha estat mo·
dificada, així com aquelles que
no s’hagin compromès en el
respecte i desplegaments de la
normativa BEPS.
Finalment, el quart criteri
que estableix la proposició de
llei fa referència als models fis·
cals i preveu que siguin consi·
derats com a no cooperants els
Estats que permetin l’existència
en el seu territori de “sistemes
fiscals nocius”.
Precisament, i seguint l’es·
tructura dels criteris fixats per
ser inclòs o no a la llista, el text
preveu fins a set requisits a l’ho·
ra de poder determinar si un
Estat o territori compta amb un
“sistema fiscal nociu”, i, també
com en l’anterior ocasió, només
caldrà que se’n compleixi un per
rebre aquesta consideració.
És en aquest punt, i tot i que
en la proposició de llei no es fa
referència específica a Andorra,
on, tal com va advertir ja Soci·
aldemocràcia i Progrés, el Prin·
cipat es podria veure més per·
judicat. I és que el primer dels
requisits per determinar “els
sistemes fiscals nocius” és pre·
cisament disposar d’un nivell
d’impostos efectiu “netament
inferior” al tipus impositiu
efectiu francès. També rebran
aquesta consideració aquells Es·
tats o territoris que tinguin en
el seu marc normatiu disposici·
ons que no permetin la divulga·
ció de l’estructura corporativa
de les persones jurídiques o els
noms dels titulars d’actius o
drets, i els que apliquin mesures
fiscals avantatjoses per als no
residents.
També es consideren nocives
les mesures que facilitin la cre·
ació d’estructures o dispositius
destinats a atreure beneficis
sense activitat econòmica real
en l’Estat o territori, o la con·
cessió de beneficis fiscals, fins i
tot, en absència d’una activitat
real. Es penalitzarà també les
mesures fiscals que no tinguin
transparència, els incentius
fiscals per a activitats que no
estiguin relacionades amb l’eco·
nomia local, de manera que no
tinguin cap impacte en la base
imposable nacional i l’ús de
normes per a la determinació
dels beneficis d’un grup multi·
nacional que siguin diferents a
les normes internacionals gene·
ralment acceptades, incloses les
aprovades per l’OCDE.
Tot i els criteris fixats, el
projecte de llei preveu un “trac·
tament especial” per a deter·
minats Estats o territoris, en
particular els “menys desenvo·
lupats”, amb ingressos baixos,
si no es reconeixen com a cen·
tres financers o que tenen una
important activitat financera.
I és que aquests Estats, encara
que complissin algun o tots els
criteris previstos, no serien in·
closos en la llista.
Quant al funcionament de
la llista francesa de paradisos
fiscals, i sempre naturalment
que l’Assemblea Nacional aca·
bés aprovant el text, la propo·
sició de llei preveu que, durant
el mes de gener de cada any, el
ministeri responsable d’Econo·
mia i el Pressupost, conjunta·
ment amb Exteriors, decideixi
els integrants de la llista. Un
mes després d’aquesta decisió,
s’haurà de trametre a l’Assem·
blea Nacional un informe ex·
plicatiu dels criteris utilitzats i
en què es detalli els motius pels
quals s’ha inclòs, mantingut o
tret de la llista qualsevol Estat o
territori. L’informe haurà rebre
el vistiplau de les comissions
corresponents de l’Assemblea
Nacional i també del Senat.
Pel que fa a les sancions que
es puguin aplicar als països que
formin part de la llista, el text
preveu que sigui el Govern qui
les determini abans del primer
de setembre del 2020, tot i que
planteja la introducció d’un im·
post sobre els fluxos financers
entre França i els països i terri·
toris no cooperatius, a un ritme
baix, fet que considera que “en·
coratjarà els Estats i territoris a
prendre les mesures necessàries
per sortir d’aquesta llista”.
A més, en l’article dos de la
proposició de llei, es fixa que
les entitats de crèdit que tin·
guin domicili social a França no
puguin exercir en Estats o ter·
ritoris no cooperatius, ni tam·
poc en aquells en què estarien
subjectes a un règim fiscal pre·
ferent, sempre segons les modi·
ficacions fetes al Codi General
Tributari.
França estudia penalitzar els països
amb impostos efectius molt inferiors
La proposició de llei per crear una llista francesa de paradisos fiscals segueix el tràmit a l’Assemblea Nacional
Fiscalitat
M.S.
andorra la Vella
Un moment de la reunió de la comissió de Finances de dimecres passat en què es va analitzar la proposició de llei.
assemblea nacional
no complir un
dels quatre criteris
fixats ja comportarà
la inclusió al llistat
es podria crear un
impost sobre els
fluxos financers amb
els països de la llista

ANDORRA8 Dilluns, 26 De febrer Del 2018
Ha estat designat membre
del consell general de la Unió
Internacional del Notariat.
Què significa això?
Es tracta de l’única institució
internacional del notariat. Abas-
ta tots els notaris que passen
l’examen per accedir-hi. L’orga-
nització té una assemblea gene-
ral formada per tots els notari-
ats membres que tria un consell
directiu, que és com un govern.
I, com a organisme més impor-
tant després d’aquesta assem-
blea general, del consell directiu
i del president, hi ha el consell
general, que té una feina d’asses-
sorament i suport a les decisions
de tots els òrgans de la unió.
Aquest és el primer cop que
hi ha presència andorrana?
Sí. Andorra s’incorpora a la
Unió Internacional del Notariat
el 2004. Primer, hem tingut una
actitud de rebre informació, sa-
ber com funciona, fins que es va
crear una seu semipermanent a
Barcelona. Això vol dir que una
de les dues reunions anuals es fa
sempre a Barcelona. Pel notariat
andorrà va ser molt important
aprofitar l’avinentesa. Ens vam
fer conèixer, el notariat andorrà
va anar agafant prestigi i ara té
un important prestigi a nivell
europeu. El president de la Unió
Internacional del Notariat ens
va venir a veure, un fet que ens
va deixar molt sorpresos. Ara
el que estem fent és traslladar
aquest bon fer del notariat an-
dorrà a nivell mundial. Tenim
la sort que, per una banda, per-
tanyem a la Francofonia i, per
l’altra, estem a Iberoamèrica. A
més, Andorra és un país petit
que permet moltes coses, com
ara una coordinació del registre.
Per això, des de diferents països
ens demanen treballs científics
sobre això, hem participat en el
darrer treball sobre drets de suc-
cessions a Europa... Volem que
tot això que hem assolit a nivell
europeu vagi més enllà.
A través de la unió també es
comparteixen experiències?
Totalment. En la darrera reu-
nió vam estar convidats a expli-
car la nostra experiència quant a
la protecció contra el blanqueig
de diners. Això és força sorpre-
nent perquè a la mateixa taula
hi havia França, Rússia i Andor-
ra. Tothom tenia moltes ganes
d’escoltar-ho. Andorra interessa
i la gent se l’escolta. La gent està
molt interessada a conèixer les
nostres solucions tot i que som
conscients que, a gran escala,
són difícils d’implantar.
Els temes que interessen més
a l’estranger fan referència
al blanqueig o al registre de
la propietat, dels quals ha
parlat?
Als comitès científics discu-
tim de tot. Es parla molt de les
unions de parella, de la defensa
de les persones discapacitades.
Però sí que és cert que a nivell
internacional, el tema de la lluita
contra el blanqueig i dels acces-
sos als registres públics són els
temes que més preocupen.
Accessos als registres pú-
blics? En quin sentit?
De vegades es diu que els
notaris tenen tota la informa-
ció però no la fan córrer, o se la
guarden. Això no és cert. El no-
tariat està permanentment en
contacte amb tots els registres
públics tant demanant informa-
ció com facilitant-la. Estic par-
lant de cadastre, de registre de
la propietat on n’hi hagi, els re-
gistres d’inversió estrangera, el
registre de societats... Ens pas-
sem el dia comunicant tot allò
que la llei exigeix. Però també a
nivell internacional s’ha trobat
molt convenient que perquè
qualsevol registre sigui fiable és
molt important que l’accés de les
dades sigui mitjançant notari. Si
qualsevol pot inscriure, la possi-
bilitat que el que hi hagi inscrit
no correspongui a la realitat és
molt alta.
I quant al blanqueig?
El notariat hi té molt a dir.
En les últimes avaluacions que
s’han fet al Principat el notariat
andorrà ha tret unes notes molt
bones. Això és perquè som molt
conscients que per qualsevol
cosa que no vegem clara o que
podria comportar algun perill de
blanqueig fem la declaració de
sospita. A nivell internacional és
el que més preocupa.
Hi ha sensibilització i es fan
formacions sobre el tema del
blanqueig?
Se’n fan formacions de forma
periòdica. El Col·legi d’Advocats
organitza formacions i actua-
litzacions. Això ens va molt bé
perquè estem a l’última hora
d’aquest tipus de blanqueig i
també en la protecció de dades.
Sobre la protecció de dades s’es-
tà informant de tots els arxius
que s’estan creant i que poden
afectar la intimitat de les perso-
nes.
Recentment es va aprovar la
nova Llei del notariat. Per
què és important?
Aquesta llei va col·locar el no-
tariat andorrà al segle XXI. Es
va considerar que als notaris,
que teníem llei des del 1996, ens
en calia una de posada al dia.
Això ha consistit a reproduir la
llei que ja teníem i afegir-hi tot
el tema del règim disciplinari,
dels drets de defensa del notari
expedientat, de les sancions im-
posables. No hi ha hagut mai cap
sanció, però convé que hi siguin.
Tot plegat dona més garanties.
En aquest procediment sancio-
nador, l’òrgan que rep les quei-
xes és el ministre de Justícia, tot
i que abans les queixes s’adreça-
ven a la Cambra de Notaris. Però
no és el ministre que decideix.
La llei diu que ho ha de fer un
òrgan col·legiat, en què ell hi és
representat, però també hi ha
d’haver el president de la Cam-
“Els notaris hi tenen molt a dir en el
blanqueig i en som molt conscients”
El president de la Cambra de Notaris, Joan Carles Rodríguez Miñana,
parla de la seva presència al Consell General de la Unió Internacional
del Notariat, de la qual ha estat designat membre, i l’interès que sus-
cita Andorra a Europa. Exposa també que no demanaran una revisió
important dels honoraris tot i que la llei els ho permet i defensa que
els quatre notaris actuals són suficients pel volum de feina.
Joan Carles Rodríguez Miñana, president de la Cambra de Notaris
Mireia Suero Comellas
aNdoRRa la Vella
els honoraris crec
que seran força
similars i caldrà
alguna correcció
el funcionament
de la Cambra de
Notaris té un cost de
200.000 € l’any
Hi ha una tendència
a tot el món a
incrementar el rol
dels notaris
JoNatHaN gil

ANDORRA 9Dilluns, 26 De febrer Del 2018
bra de Notaris. A més, ara hi ha
un procediment per sancionar.
Per què és important el pa-
per del Govern en aquest àm-
bit?
Serveix per externalitzar una
mica el problema. Si tot queda
entre notaris algú pot pensar
que hi ha corporativisme. A
més, queda més clar quina és la
queixa. De vegades rebo algun
correu d’algun ciutadà sobre al-
guna situació que no considera
correcta i que es va produir en
una determinada notaria. El que
faig és posar-ho en coneixement
de l’altre notari i aquest pot suc-
ceir que digui que el que ha fet és
aplicar la llei. Ara no queda clar
si es tracta d’una queixa o no. A
més, en aquest país tenim molts
usuaris estrangers que tenen el
seu sistema jurídic i de vegades
es pensen que el que és normal
al seu país ho ha de ser a tot ar-
reu, i això no és així.
Amb la nova llei també calia
renovar els honoraris. Què
han acordat? S’apujaran?
Els honoraris són de març
del 2000 i no s’han tocat ni hem
demanat mai que s’augmentin.
Però al cap de tants anys hem
constatat determinats decalat-
ges. Aquests honoraris els ha
d’aprovar el Govern a propos-
ta nostra. Aquesta proposta ja
la tenim, però la presentarem
acompanyada del codi deonto-
lògic i les regles internes d’or-
ganització i finançament de la
Cambra de Notaris. Són tres
textos que s’han de presentar al
Govern perquè els aprovi. Quant
als honoraris, crec que seran for-
ça similars als actuals. S’hauran
de fer algunes petites correcci-
ons, com ara arrodonir les con-
versions de pessetes a euros. No
crec que pugin gaire.
I quines seran les correcci-
ons?
Cal preveure noves situaci-
ons, com per exemple les co-
municacions amb els saigs. Cal
valorarsiaixòs’hadecobrard’al-
guna manera. Jo crec que sí. Són
uns professionals que recuperen
uns diners i es queden un tant
per cent. Sembla lògic que si ne-
cessiten la nostra col·laboració
l’hagin de pagar. Estem parlant
de quantitats petites. A més, els
saigs també ens han traslladat
que els honoraris de les actes no-
tarials de presència –que també
ells poden fer– són baixíssims.
Tenen raó i caldrà apujar-ho una
miqueta.
I el codi deontològic?
És el que tenim més avançat.
S’ha agafat el codi deontològic
de la Unió Internacional del No-
tariat, s’ha traduït i s’ha adaptat.
I quant al tema de l’organització
interna, la llei ja en fa unes indi-
cacions però cal acabar de tancar
la periodicitat de les reunions, la
validesa que pretenem introduir
de prendre acords via telemàti-
ca. I el finançament de la Cam-
bra de Notaris és un altre tema.
Ara el finançament de la cambra
el financen els notaris individu-
alment tot i ser molt important.
El funcionament de la Cambra
de Notaris és altament deficita-
ri. Té un cost d’uns 200.000 eu-
ros l’any. I es tracta d’un servei
públic, són arxius de l’Estat i no
pas nostres. Nosaltres només els
custodiem.
Caldria una aportació públi-
ca?
No a tot arreu és com a An-
dorra. Abans, quan teníem la
taxa notarial, dèiem que potser
hauria de servir per pagar la
Cambra de Notaris. Parlem de
l’Arxiu General de Protocols o
d’altres... Tot això permet que el
país rutlli. No es podria ni fer un
embargament, per exemple. I ho
suportem els notaris de les nos-
tres butxaques.
Plantejaran que algunes ta-
xes es destinin a la Cambra
de Notaris?
En principi es descarta.
Nosaltres informarem de la situ-
ació actual i no farem cap reivin-
dicació. Ningú podia preveure
que la despesa fos tan crescuda.
Éscert,però,quelesinstitucions
ens ajuden, com amb el dipòsit
de l’Arxiu General de Protocols,
que és al Consell General. Per-
què fos viable el preu del certi-
ficat seria implantejable. El que
perds per aquí ho has de guanyar
per algun altre lloc, amb alguna
transmissió... Tot i que les nos-
tres transmissions són molt bai-
xes. No cobrem ni l’1%.
Quins són els reptes de futur
de la professió?
En el marc andorrà estem for-
ça consolidats. I, a nivell inter-
nacional, volem posar Andorra
com a notariat de referència a
nivell mundial –ara ho és a nivell
europeu. I començar a preparar
la successió dels notaris actuals.
Falten uns quants anys perquè
es comencin a jubilar notaris
actuals i hem d’anar aplicant
la llei, triar nous notaris, for-
mar-los (la llei preveu períodes
de formació a les notaries dels
notaris que hagin guanyat l’opo-
sició, però que encara no estan
en exercici). Això, si no el man-
dat que ve, serà l’altre quan cal-
drà treballar-hi. A mi em queda
un any com a president, després
vindrà un altre company quatre
anys més, i serà en el posterior
mandat quan tindrem mig nota-
riat fora. I, a l’últim, la tendència
que hi ha a tot el món i també
a Andorra a incrementar el rol
dels notaris. Fer-nos treballar en
temes que fins ara eren jurisdic-
cionals, com ara les declaracions
d’hereus, temes de mediació.
Tot el que sigui treure proble-
mes de la via judicial. També per
les unions estables de parella o
una unió civil has de passar per
un notari prèviament. Es trac-
ta d’obrir l’abast a l’administrat
perquè tots aquests temes que
no haurien de comportar con-
flicte entre persones els pugui
assumir també el notari.
“Cal evitar que es coli un forat negre; no és qüestió
de fer molts notaris perquè ens hi farem mal”
Avui hi ha quatre notaris, però la llei diu que
n’hi pot haver un per cada 10.000 habitants.
És una xifra suficient l’actual?
La llei actual i l’anterior deien el mateix amb
relació al nombre de notaris. Des del 2007 la
feina ha baixat de forma espectacular, en alguns
casos estem parlant del 30%, 40% i 50% en
el període més dur. Els quatre notaris estem
treballant des de l’any 1998 i hem passat
moments de moltíssima activitat i no ha calgut
més gent i moments de poquíssima activitat i
tampoc ningú ha deixat la feina. Sembla que
sigui un nombre que demostra que almenys ens
hem sabut adaptar a la situació actual. Tot i
així, això no és una cosa que nosaltres hem
de decidir. Qui ho decideix és el Govern. Si en
vol posar més, nosaltres no hi tenim res a dir.
Però suposo que el Govern, i així m’arriba, deu
valorar que és més important la qualitat que la
quantitat. La feina de notari és molt delicada,
compromesa i cal que sigui feta per persones
que sàpiguen molt bé què estan fent i que
tinguin un cert codi ètic. Però, a més, cal que
siguin bons professionals. Han de saber Dret.
Vam tenir sort a Andorra d’aconseguir quatre
professionals que crec que hem donat la talla,
i així ens arriba. El que cal evitar és que es coli
un forat negre. Per això, no és qüestió de fer
molts notaris perquè ens hi farem mal.
Ha comentat que l’activitat havia caigut per la
crisi. Ara es nota una recuperació?
Sí. Sempre es diu que el notariat és un
termòmetre de la societat. Nosaltres estem
notant un increment d’activitat des de fa mesos.
Hem tancat el 2017 de forma satisfactòria,
aquest 2018 també ha començat bé i, si no es
torça, això vol dir que comencem a estar fora de
la crisi o almenys aquesta sembla que l’anem
passant. Es veu molta activitat de creació de
societats, sobretot. De compra d’immobles
i hipoteques també. Es veu que els bancs
comencen a tenir més ganes d’invertir i, fins i
tot, ideen productes nous que faciliten l’accés
al crèdit (intentar lligar els tipus d’interès
de préstecs i crèdits a la fidelitat del client a
l’entitat). Però el nivell de les compravendes
immobiliàries i del finançament dels bancs, no
diré que és ridícul respecte del 2006 i 2007,
però hi ha molta més prudència.
Ha comentat que l’activitat a nivell societari
ha crescut molt.
Ha crescut molt en general. No sols en
societats noves, que també, sinó quant a
adequació de les societats. També té a veure
amb un major rigor per part de l’Administració a
l’hora de concedir activitats comercials –canvis
d’objecte social, canvi d’estatuts en canviar
de domicili, el tema dels administradors, que
ara han de pagar a la CASS... Tot aquest major
rigor i seriositat a l’hora de portar tot el tema
dels registres i de les societats fa que es mogui
força el tema societari.
Han notat l’impacte de la inversió estrangera?
El que hem notat és la gran incidència que
té la inversió estrangera en tot. Abans, les
dades d’inversió estrangera estaven una mica
camuflades perquè calien anys de residència,
però ara, quan tens un dia de residència o et
queda un dia per ser resident ja no cal inversió
estrangera. Per tant, la inversió estrangera
és pura. Són aquells senyors que no viuen
aquí i no són andorrans. I d’aquests n’hi ha
molts. Hi ha moltíssima inversió estrangera en
immobles, en societats i en tot. Hi ha molts
turistes a qui agrada comprar-se pisos a la zona
de Grandvalira o Arinsal. Hi ha molta inversió
estrangera.
joNATHAN GIL

Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
A quarts de deu del vespre de
dissabte, els bombers van rebre
l’avís d’un incendi en el primer
pis del bloc A situat al camí de
Coll de Jou, a la urbanització els
Prínceps d’Escaldes-Engordany.
El foc sembla que va començar
en una habitació i només va
provocar danys materials en
aquest mateix espai. Per ara, es
desconeixen les causes que van
originar les flames, tot i que
fonts policials van apuntar que
es pot tractar d’una estufa. La
resta del pis ha quedat afectada
pel fum. Els mateixos propieta-
ris del pis van trucar els bom-
bers, que van aconseguir apagar
el foc al cap d’unes hores. Abans
de les dotze de la nit, totes
les dotacions de bombers van
abandonar el lloc dels succés.
La resta d’habitatges del bloc
estaven buits, de manera que
no es va fer desallotjament. Per
precaució, però, els veïns del pis
afectat no van poder passar la
nit a casa seva.
Danys materials en un pis de
la urbanització els Prínceps
Escaldes-Engordany
Els bombers van aconseguir apagar l’incendi en un parell d’hores.
agènciEs
Agències
andorra la vElla
El sector empresarial del Con-
sell d’Administració de la Cai-
xa Andorrana de la Seguretat
Social (CASS) posa el crit al cel
perquè s’apliquin ja les mesures
que puguin anar reduint el dè-
ficit tant en la branca sanitària
com en la de les pensions. Això
sí, de les anunciades pel mateix
president del Consell d’Admin-
sitració de la CASS, Jean Michel
Rascagneres, estan d’acord amb
l’increment de l’edat de la jubi-
lació i l’increment del valor dels
punts, però es mostren en con-
tra de l’increment de les cotit-
zacions. Segons el representant
dels empresaris, Jordi Galobar-
das, el que s’ha de fer és aplicar
un increment de l’edat de jubila-
ció “com a mínim de dos anys i
també tocar el valor dels punts,
amb això ja hi haurà resultats,
i els impostos o cotitzacions, si
cal, s’hauran d’augmentar més
tard, perquè darrerament s’ha
augmentat molt la pressió fiscal
i el diferencial de la càrrega im-
positiva és el que ens fa atrac-
tius i no ens l’hem de carregar”,
va dir.
Pel que fa a l’increment de
l’edat de jubilació, el represen-
tant dels empresaris considera
que és una tendència que altres
països ja estan adaptant a les
seves legislacions i posa d’exem-
ple estats com el de Noruega o
Alemanya on, segons manifes-
ta, s’estudia incrementar-la fins
els 69 anys. Galobardes diu que
l’increment mínim de l’edat ha
de ser de dos anys més, i tam-
bé considera que es pot fer de
manera esglaonada, i no de cop
el primer any. “L’increment de
l’edat de jubilació ha de ser per a
tots els sectors econòmics, però
això no treu que, segons quin,
el treballador, si no té la segu-
retat o no pot exercir les seves
funcions, pugui canviar-les a
un altre lloc dins del sector”, va
comentar Galobardas. Aquesta
mesura és considerada per la
part empresària com l’essencial
de cara a afrontar aquesta situ-
ació de dèficit que fa perillar el
cobrament de les pensions fu-
tures.
L’altra mesura és l’actualit-
zació del valor del punt. Segons
Galobardas, des de l’inici “hem
pagat unes pensions que tení-
em previst cobrar durant els
set anys posteriors a la jubilació
i, ara, aquests set anys s’han
convertit en disset”, va dir. Per
tant, el representant de la pa-
tronal a la CASS considera que
el decalatge entre la jubilació i
l’esperança de vida ha canviat i,
per tant, s’ha d’incrementar el
valor del punt.
Al parer de Galobardas,
aquestes dues mesures, que “ja
fa temps que s’haurien d’aplicar
i que, si no s’ha fet, s’ha de fer ja
aquest mateix any”, haurien de
resoldre gran part del problema
i l’increment de les cotitzacions
s’haurà de fer, si cal, més tard.
BRANCA DE MALALTIA
Pel que fa a la branca de ma-
laltia, Galobardas, en nom de
la patronal, critica “el desbo-
cament en la despesa sanitària
que s’ha incrementat desmesu-
radament i no correspon a un
increment de la població, per-
què aquest augment no ha se-
guit el mateix ritme”, comenta.
La reforma sanitària que ha
d’atacar aquest increment de
despesa i ha de racionalitzar els
recursos “s’ha d’implementar ja
i es fa molt lentament, perquè
ja són diversos els governs que
han passat i n’han parlat, i en-
cara no veiem resultats.
Per tot això, Galobardas con-
sidera que no cal posar més ai-
gua a la banyera plena que perd
sinó “tapar el forat”.
L’empresariat, a favor d’apujar l’edat
de jubilació i el valor dels punts
La patronal està en contra d’incrementar la cotització i creuen urgent aplicar ja les mesures
cass
P.G.
andorra la vElla
Jordi Galobardas és el representant dels empresaris al Consell d’Administració de la CASS.
jonathan gil
Jordi Galobardas
l’increment de l’edat
de jubilació ha de ser
per a tots els sectors
econòmics
hem pagat unes
pensions per cobrar-les
durant set anys i s’han
convertit en disset

www.temporadamorabanc.com
Centre de Congressos d’Andorra la Vella
organitzen
col·laboren
Mora Banc Grup, SA, Registre INAF: EB06/95
PROPERES ACTUACIONS
Dimarts 24 d’abril | 20 h
Javier Camarena
Virtuosos de la
Filharmònica
de Berlín
Centenari Leonard
Bernstein
Diumenge 4 de març | 20 h
Gaudiu d’un tast
ben afinat al Lounge Bar
Obert una hora abans de l’espectacle
Durant aquesta setmana està
previst que comenci una prova
pilot a l’Estació Nacional d’Au-
tobusos (ENA) que consistirà
en oferir un servei de 8 hores
d’informació turística. Aques-
ta demanda, feta pública des
de la mateixa estació, ha estat
recollida per Andorra Turis-
me, que posarà una persona al
servei de l’estació des d’aques-
ta setmana i fins per Setmana
Santa, i que serà l’encarregada
d’oferir informació turística a
tots els passatgers que arriben
a l’estació.
Des de l’ENA, el mateix di-
rector i treballadors de les di-
verses empreses que ofereixen
el transport a l’estació ja s’ha-
vien queixat d’haver-se con-
vertit en informadors turístics
“perquè el turista quan arriba
al país pregunta on són els ho-
tels i què poden fer”, va expli-
car Jaume Vidal, el director de
l’ENA. Per aquest motiu, s’ha-
via reclamat la instal·lació d’un
punt d’informació turística a
l’estació perquè “la informació
sigui més correcta i més profes-
sional que la que podem donar
aquí”, va puntualitzar Vidal.
Aquesta demanda ha estat
acollida per Andorra Turisme,
que ha decidit iniciar una prova
pilot que consistirà que, a par-
tir d’aquesta setmana, s’indica-
rà un punt d’informació turís-
tica que oferirà un treballador
d’Andorra Turisme, i que serà
la finestra per a tots els passat-
gers que arribin al Principat i
vulguin tenir tota la informació
al seu abast o, simplement, sa-
ber com arribar a l’hotel on te-
nen la reserva.
La prova pilot, que durarà
fins per Setmana Santa, vol
analitzar les necessitats que
requereixen els mil passatgers
diaris que passen per l’estació,
dels quals, un gran percentatge
són turistes. A més de l’afluèn-
cia, s’analitzarà també la infor-
mació demanada i, finalment,
Andorra Turisme decidirà si
finalment ubica un punt fix
d’informació turística a l’Esta-
ció Nacional d’Autobusos i en
quines condicions.
Per altra banda, el director
de l’ENA també va informar
que en breu l’estació comptarà
amb un caixer automàtic del
Banc Sabadell a l’interior del
recinte i que també respon a
una de les necessitats detecta-
des pels passatgers que passen
cada dia per l’estació.
Prova pilot per posar un punt
d’informació turística a l’ENA
L’estació també comptarà amb un caixer automàtic com un servei afegit
Estació Nacional d’Autobusos
L’informador turístic estarà, des d’aquesta setmana i fins per Pasqua, com a prova.
joNAthAN gil
P.G.
ANdorrA lA vEllA
Andorra turisme
posarà un treballador
des d’aquesta
setmana a l’ENA
Els treballadors del Punt de Tro-
bada entraran demà a Tràmits
de Govern la sol·licitud d’auto-
rització d’una marxa organit-
zada per al proper 14 de març.
Aquesta mobilització, segons
un comunicat dels empleats, es
convoca “en defensa de la nos-
tra feina i del nostre futur”. Els
treballadors amb els seus fami-
liars i tots els que s’hi vulguin
afegir aniran caminant, a les
onze del matí, des del Punt de
Trobada fins a la plaça del Poble
d’Andorra la Vella “per fer sentir
la nostra veu, i els nostres drets
com a treballadors”. Uns drets
que passen per tornar a reivin-
dicar la petició d’una rotonda
que pugui agilitzar la circulació.
Com ha explicat Marta Llamas,
portaveu dels empleats, “el Go-
vern ens ha dit que, com que
hi passa una carretera general,
no es pot contemplar, però bé
que hi ha dues rotondes abans
d’arribar a la frontera”, remar-
ca Llamas. A més, això té unes
repercussions econòmiques de
cara als clients, assenyala. L’al-
tra demanda és la d’un servei
regular d’autobús. Llamas inci-
deix en l’incompliment dels ho-
raris i dels serveis de transport
públic de la companyia interur-
bana. Aquest autobús hauria de
fer tres serveis al matí i dos al
vespre però, segons Llamas, el
transport és del tot irregular i
això crea problemes greus als
empleats, tant per arribar a la
feina, com en el moment de ple-
gar. Aquests serveis es van po-
sar en marxa com a prova pilot
el passat 12 d’octubre, però els
treballadors estan “molestos”
per l’incompliment del servei
pactat: “si neva, no baixa, si hi
ha cues, no és regular”, afirma
Llamas. “Hi hauria d’haver una
línia regular”, remarca. Llamas
també reconeix que “el que s’es-
tà fent als nostres caps ens crea
incertesa laboral”.
Els empleats del Punt de
Trobada faran una marxa en
defensa dels seus “drets”
Col·lectius
M.P.A.
ANdorrA lA vEllA
volen que el servei
d’autobús pactat
s’acompleixi perquè
ara és “irregular”

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Els sindicats dels treballadors
dels comuns d’Escaldes-Engor-
dany i la Massana han decidit
donar suport a la convocatòria
de vaga acordada pels sindicats
de l’Administració en protesta
per la reforma de la Llei de la
funció pública plantejada pel
Govern. I ho han fet, com ells
mateixos han explicat, més per
un tema de solidaritat que no
pas per l’afectació que pugui te-
nir la reforma sobre els treballa-
dors comunals.
I és que els empleats de les
corporacions parroquials es re-
geixen per les ordinacions de
funció pública dels mateixos co-
muns i són pocs aspectes de la
Llei de la funció pública els que
els són aplicats directament. De
fet, a aquests treballadors, amb
la llei vigent, els són d’aplicació
directa el títol primer de la llei,
el relatiu a les disposicions ge-
nerals, i el tercer, que disposa
amb relació als agents de l’Admi-
nistració i al personal de relació
especial.
De la resta de la llei els afec-
ten únicament onze articles,
tres dels quals corresponents al
sistema de provisió de places,
i també al fet de l’adquisició de
la condició de funcionari, els ti-
pus de situacions i les causes de
pèrdua d’aquesta condició i la re-
núncia. També els són d’aplica-
ció els articles relatius als drets
generals dels funcionaris, les
obligacions i les incompatibili-
tats, tant les relatives a l’exercici
d’una altra activitat professional
com les relatives a la percepció
de les prestacions passives.
Amb relació al règim de la
funció pública als comuns, el
projecte de llei impulsat per la
titular de Funció Pública i Refor-
ma de l’Administració, Eva Des-
carrega, manté les mateixes dis-
posicions que la Llei de la funció
pública de l’any 2000, tot i que sí
que preveu fomentar la mobili-
tat entre l’Administració general
i els comuns, un aspecte, però,
que s’haurà d’acabar de definir
per via reglamentària.
Sigui com sigui, aspectes
com la jornada laboral o el nou
règim de quinquennis, dues de
les qüestions que més allunyats
mantenen a Govern i sindicats
de l’Administració, no afecten
els treballadors comunals, tot i
que les administracions parro-
quials disposaran d’un any per
adaptar les seves normatives de
funció pública a aquells aspectes
que sí que els afectin de la refor-
ma de la llei.
Més per solidaritat que per afectació
La reforma afectarà poc als treballadors dels comuns, que ja tenen les pròpies ordinacions de funció pública
Vaga de funcionaris
M.S.
andorra la Vella
Un moment de la darrera reunió entre els representants sindicals i membres del Govern per la reforma de Llei de la funció pública.
jonathan gil
La Universitat d’Andorra (UdA)
va donar el tret de sortida di-
vendres al Cicle de perfeccio-
nament professional 2018, i
ho va fer amb deu seminaris de
temàtiques diverses oberts al
públic, adreçats especialment a
estudiants d’últim curs i a pro-
fessionals del país, segons va in-
formar l’UdA en un comunicat.
Durant aquest any, l’oferta
de seminaris s’anirà comple-
mentant amb més propostes.
Es tracta de formacions curtes,
que estan finançades amb la col-
laboració de la Fundació Crèdit
Andorrà i que s’impartiran a la
mateixa universitat.
L’objectiu del cicle, que l’UdA
organitza des del 1996, és ofe-
rir als estudiants que acaben
els seus estudis universitaris i
als professionals una formació
altament especialitzada en els
seus àmbits.
Deu seminaris al nou Cicle de
perfeccionament professional
Universitat
Redacció
andorra la Vella
Al llarg pràcticament de tot
el diumenge es van produir
cues de fins a sis quilòmetres
a la frontera del riu Runer per
sortir del país. Segons va in-
formar l’Agència de Mobilitat,
des de les 11.40 del matí va
començar el trànsit dens a la
frontera hispanoandorrana.
A les 19.30, hi havia encara
tres quilòmetres de trànsit
dens amb aturades de sortida
del Principat. En canvi, a la
frontera del Pas de la Casa no
hi va haver retencions. També
hi va haver cues de baixada de
pistes a Encamp, Canillo i la
Massana.
Cues de sis quilòmetres
a la frontera del riu Runer
trànsit
Redacció
andorra la Vella

El Pla sectorial d’infraestrucu-
res energètiques defineix qui-
nes són les infraestructures per
construir abans del 2030, per
avançar cap a l’augment de la
producció nacional d’energia
i complir amb el que estableix
la llei d’impuls de la transició
energètica i del canvi climà-
tic, ara a tràmit parlamentari.
Tal com consta al pla, l’aposta
ferma dins d’aquest projec-
te d’augment de la producció
passa per donar un important
impuls a l’energia solar fotovol-
taica que, fins i tot, pot acabar
desbancant l’energia hidroe-
lèctrica com la principal font
de producció dins les fronteres
del país. El percentatge de fo-
tovoltaica que es vol assolir és
el 17% del total de la deman-
da del país (la hidroelèctrica
se situarà llavors en el 13,4%).
Per aconseguir-ho, dins del pla
s’estableix que abans del 2030
es construiran tres parcs so-
lars: un al Forn de Canillo, un
a Envalira (zona del Maià), i
un a la Rabassa (zona de Calm
Ramonet). Tindran una exten-
sió de 274.358 m2
, 534.967 m2
i 600.609 m2
, respectivament,
que, sumat, fa més d’1,4 mili-
ons de metres quadrats reser-
vats a la producció d’energia
solar. Traslladat a quilòmetres
quadrats, en són 1,4, fet que re-
presenta un 0,3% del total del
territori andorrà.
El que contempla el Govern
dins el pla és la reserva del sòl
per fer aquestes infraestruc-
tures (més l’espai annex) per-
què siguin els comuns els que
activin la instal·lació, també
a partir de la recent aprovada
Llei qualificada de delimitació
de competències dels comuns,
que contempla que han de cedir
gratuïtament els terrenys desti-
nats a projectes d’interès nacio-
nal i a plans sectorials. En total,
els tres parcs solars tenen un
potencial de producció de 146,3
GWh l’any (el de la Rabassa és
el que més potència tindrà).
També a la Rabassa, el Go-
vern contempla la creació d’una
central de pretractament de bi-
omassa, en què aniria a parar
tot l’extret dels boscos d’Andor-
ra, amb un elevat potencial per
a aquesta energia (tal com ha
quedat definit també al pla). Es
tracta d’una instal·lació ubicada
a peu de carretera de 9.069 m2
.
En aquest cas, la central té un
potencial de producció de 13,8
GWh l’any.
A banda d’aquests dos pro-
jectes, també s’ha projectat una
central de biomassa al Forn de
Calç de Canillo (17,2 GWh l’any
de potencial), les centrals de
cogeneració del Pas de la Casa
i de Ctrasa (18,3 GWh l’any
i 16 GWh l’any de potencial,
respectivament), així com qua-
tre centrals hidroelèctriques a
Soldeu-el Tarter, al pont de les
Palanques (la Massana), al tú-
nel de la Pedrera (la Massana) i
a Auvinyà (Sant Julià de Lòria).
Totes aquestes instal·lacions
complementaran les ja actuals:
la hidroelèctrica del Serrat i la
de cogeneració de Soldeu.
Gràcies a les infraestructu-
res previstes al pla, i sumat a
la producció nacional que ja es
fa a la central de FEDA, s’acon-
seguiran produir 174,6 GWh
l’any, gairebé el triple de la pro-
ducció actual, que és de 53,4
GWh l’any. Així, s’aconseguirà
reduir la importació d’energia
de França i Espanya, concreta-
ment del 83 al 67%.
Els parcs solars projectats
pel Govern ocuparan
1,4 km2
en tres espais
Es preveu un centre de pretractament de la biomassa a la Rabassa
Energia
La carretera que porta al Forn de Canillo, on es preveu un dels parcs solars.
agènciEs
Agències
andorra la vElla

Una delegació del Consell Ge-
neral va participar a finals de la
setmana passada en la 17a Re-
unió d’Hivern de l’Assemblea
Parlamentària de l’OSCE, cele-
brada a Viena, que va tenir com
a eixos centrals la defensa de la
democràcia en l’època de les
fake news, el desenvolupament
d’estratègies a llarg termini per
fer front al canvi climàtic i el
control d’armes, el desarma-
ment i la no proliferació.
La cap de la delegació an-
dorrana, Meritxell Palmitjavi-
la, va intervenir en la comissió
d’Afers Polítics i de Seguretat,
que va debatre la necessitat de
fomentar l’intercanvi regular
d’informació entre els Estats
membres per millorar la con-
fiança i la transparència en
l’àmbit de la seguretat militar
i potenciar un control demo-
cràtic de les forces armades
per ampliar-ne la seguretat.
D’altra banda, el debat que
ha centrat la comissió de De-
mocràcia, Drets Humans i
Qüestions Humanitàries va
concloure amb la necessitat
que els Estats hauran d’actua-
litzar la legislació per fer front
als nous reptes que planteja
la proliferació de les fake news
tot i que es va insistir en la ne-
cessitat de fer-ho respectant
la independència dels mitjans
per garantir una bona qualitat
democràtica.
Finalment, la comissió
d’Afers Econòmics, Ciència,
Tecnologia i Medi Ambient
va debatre entorn a la crisi
climàtica i, en concret, en la
recerca d’estratègies a llarg
termini per lluitar contra el
canvi climàtic. Es va insistir
en la importància de reforçar
la cooperació entre els sectors
públics i privats per al desen-
volupament sostenible, així
com l’educació com a eina per
conscienciar la població.
Els temes que van centrar
els debats en les tres comissi-
ons serviran per redactar les
resolucions que s’adoptaran
en l’assemblea general, que
tindrà lloc durant el proper
mes de juliol a Berlín. La ses-
sió d’hivern va comptar amb la
participació de 240 parlamen-
taris de 53 països diferents.
Una delegació del Consell
General participa en la 17a
sessió d’hivern de l’OSCE-PA
Organismes internacionals
La parlamentària Meritxell Palmitjavila en un moment de l’assemblea de l’OSCE.
COnsell general
Redacció
andOrra la vella
El Govern ha modificat el pro-
jecte inicial de l’Estació Trans-
formadora i Repartidora d’ener-
gia (ETR) que preveu construir
a la zona de la Gonarda per mi-
nimitzar-ne l’impacte. D’aques-
ta manera ho va comunicar
divendres passat la titular de
Medi Ambient, Agricultura i
Sostenibilitat, Sílvia Calvó, als
representants de la plataforma
Aldosa Veïns en una reunió en
què la ministra i el cònsol mas-
sanenc, David Baró, es van com-
prometre també a celebrar una
reunió de poble a l’Aldosa per
explicar en detall els canvis fets
al projecte.
Així ho va explicar ahir el
portaveu d’Aldosa Veïns, Javier
Iriarte, que va precisar que s’ha
tret un dels tres transforma-
dors d’alta-mitjana tensió que
preveia el projecte inicial, de
manera que les dimensions de
la infraestructura, que la minis-
tra es va comprometre també
a mirar de soterrar més, seran
més reduïdes. Amb aquest can-
vi “suposem que s’allunyarà una
mica l’ETR dels habitatges”, va
remarcar Iriarte, que va avan-
çar que la plataforma es reu-
nirà properament per valorar
aquests canvis.
Tot i això, el portaveu d’Al-
dosa Veïns va remarcar que el
posicionament de la plataforma
no es decidirà fins després de la
reunió de poble, que encara no
té una data fixada. Serà una tro-
bada que ja s’havia demanat el
novembre passat i que fins ara
no s’havia portat a terme. En
aquest sentit, Iriarte va explicar
que el cònsol massanenc es va
comprometre a fixar una data
per fer aquesta reunió de poble
i poder explicar a la ciutadania
les millores que s’han fet al pro-
jecte de l’ETR.
De fet, Iriarte va admetre que
si la infraestructura es pogués
soterrar “això ja suposaria una
millora”, tot i que va mantenir
els dubtes sobre aquesta possi-
bilitat per les característiques
del terreny de la Gonarda on es
vol ubicar.
I és que precisament, quant
a l’emplaçament, no hi ha mar-
xa enrere del Govern, que té la
intenció d’iniciar la construcció
de l’Estació Transformadora
abans de l’estiu, segons va pre-
cisar Calvó en la reunió.
D’altra banda, i amb relació
al recurs que va presentar Al-
dosa Veïns a l’executiu en què
demanava un canvi d’ubicació
de l’ETR, Iriarte va explicar que
han rebut una comunicació del
Govern en què se sol·licita una
pròrroga fins al 31 de març per
donar-hi resposta, ja que el ter-
mini acabava aquest dimecres,
28 de febrer. En aquest sentit, el
portaveu de la plataforma es va
mostrar convençut que des de
l’executiu es voldrà fer la reunió
de poble abans de final de març.
Iriarte, que va lamentar que
en la trobada no se’ls hagués
ensenyat cap tipus de documen-
tació sobre els canvis fets al pro-
jecte, va “agrair” els moviments
de darrera hora de l’executiu, i
va celebrar que l’oposició veïnal,
si s’acaba concretant, hagi acon-
seguit que s’hagin fet aquestes
millores.
El Govern modifica el projecte
inicial de l’ETR a la Gonarda
Calvó i Baró es comprometen a celebrar una reunió de poble amb els veïns
Infraestructures
El projecte ha generat una forta oposició entre els veïns de l’Aldosa.
bOndIa
M.S.
andOrra la vella
l’estació serà més
reduïda en perdre un
dels transformadors
previstos

Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
60 €
per persona (IGI inclòs)
CUINA I MENJA
amb, CARLES FLINCH
20 de març
4 d’abril
L’any passat el ministeri
d’Afers Socials, Justícia i In-
terior va posar en marxa unes
targetes de prepagament per-
què les persones que tinguin
dificultats per adquirir pro-
ductes de primera necessitat
ho puguin fer en dos centres
comercials del país amb facili-
tat i sense un mecanisme que
fos discriminatori.
Des que aquesta adjudi-
cació es va posar en marxa,
a l’agost, s’han lliurat 1.321
targetes per un import total
de 189.000 euros. Aquesta
adjudicació es va prorrogar
fins a finals de 2017 i al llarg
d’aquest 2018 es farà una
nova licitació en forma de con-
curs nacional, perquè el servei
pugui continuar més enllà del
31 de desembre del 2018.
Segons les dades facilitades
pel ministeri d’Afers Socials,
Justícia i Interior, a l’agost
la xifra de famílies benefici-
ades es va situar en 59 i, des
d’aquest moment, es van anar
incrementant i van superar
tots els mesos el centenar.
Així, ja al setembre, eren 115;
a l’octubre, 129; 157, al no-
vembre; i 160, al desembre.
Pel que fa als imports, les
targetes que es faciliten po-
den ser d’entre els 50 i els
300 euros. Les que més s’han
lliurat han estat les d’import
més baix, concretament 404,
la qual cosa ha sumat 20.200
euros. Per valor de 100 euros
se n’han lliurat 390, per un
import total de 39.000 eu-
ros. Unes altres 283 targetes
eren d’un valor de 200 euros
(56.600 euros) i 244, pel valor
màxim de 300 euros, és a dir,
per un total de 73.200 euros.
Afers Socials lliura 1.321
targetes per a productes
de primera necessitat
Benestar
El mes de desembre del 2017 es van lliurar 160 targetes.
agència
Agències
andorra la vella
l’import de les
targetes lliurades des
de l’agost passat és
de 189.000 euros
L’Associació Música per Viure
Judit Ribas ha fet balanç re-
centment dels projectes que té
en marxa al barri nicaragüenc
René Cisneros de Managua.
Música per Viure és un projecte
musical comunitari que té com
a objectiu millorar la qualitat de
vida dels infants i joves d’aquest
barri. Segons la coordinadora
de l’associació, Ester Segura, el
balanç que en fan és molt po-
sitiu perquè van aconseguint
portar a terme els objectius que
any rere any es van posant des
de la seva creació el 2011.
L’associació usa la música
com a instrument perquè els
infants puguin fer seves les ac-
tituds socials bàsiques que, per
les problemàtiques econòmi-
ques i familiars que viuen, no
adquireixen. El programa con-
sisteix bàsicament a oferir acti-
vitats de música gratuïtes totes
les tardes de dilluns a divendres
per a alumnes d’edats entre 0 i
18 anys. Cada any acullen més
d’un centenar de nens.
Per tercer any consecutiu, el
Govern d’Andorra va subvenci-
onar una petita part del projec-
te amb 9.167 euros: el programa
de suport psicosocial. Es tracta
d’un programa que consisteix
en el suport d’un psicòloga que
forma el professorat d’aques-
ta petita escola perquè puguin
detectar casos, per exemple,
de maltractament als infants.
Aquest suport psicològic es fa
extensiu als mateixos nens i
nenes, i a les famílies. L’objec-
tiu d’aquest projecte és que els
infants tinguin les eines “per
poder gestionar aquests proble-
mes i superar aquests traumes”.
En el seu conjunt, el projec-
te musical té un pressupost de
60.000 euros l’any, que l’associ-
ació finança a través dels dona-
tius dels seus associats i de do-
natius de procedències diverses,
segons explica Ester Segura.
En aquest sentit, “la Fundació
Julià Reig ens dona uns diners
cada any, amb un compromís de
fer-ho durant cinc anys”.
Des de l’any passat, l’associ-
ació està inscrita com a funda-
ció estrangera a Nicaragua. “Per
tant, subratlla Segura, estem le-
galment establerts allà i podem
aprofitar la infraestructura que
ja tenim”. I, precisament, l’ob-
jectiu que es fixa l’entitat per a
aquest any és aconseguir que,
a poc a poc, el projecte arribi a
finançar-se des de Nicaragua,
“poder-hi implicar els mateixos
nicaragüencs i tenir encara més
projecció en aquest país centre-
americà”.
L’associació, a més, ha acon-
seguit crear un grup musical
que toca amb instruments re-
ciclats. Es tracta de la formació
musical Ketom, coneguda ja
arreu de la capital, que realitza
concerts, del quals Ester Segura
es sent molt orgullosa, com els
que han fet a l’ambaixada nord-
americana a Managua.
En diverses ocasions han
realitzat col·laboracions mu-
sicals amb el Cor Rock d’En-
camp de l’escola andorrana. La
darrera va ser el desembre de
2017, quan van gravar un vide-
oclip, precisament amb la col-
laboració de Ketom, per donar
a conèixer la funció social que
porten a terme les dues entitats
a través de la música a Andorra
i Managua.
L’associació Música per viure
vol consolidar-se a Nicaragua
El seu objectiu és aconseguir socis nicaragüencs perquè es financi des d’allà
entitats
El Cor Rock d’Encamp i Música per Viure han col·laborat en diverses ocasions.
Música per viure
M.P.A.
andorra la vella
El Govern finança el
programa de suport
psicosocial amb
9.167 euros

publicitat16 Dilluns, 26 De febrer Del 2018
NKOLONDOM-EL CAMERUN
Construcció d’un edifici per a l’hospitalització de malalts en fase terminal al Centre
Mèdic Catòlic de Nkolondom. El projecte pretén donar acollida als malalts més greus i
facilitar les cures de proximitat als malalts que viuen lluny del centre mèdic.
Responsable: Germana Basilia Ruiz
Aportació del Govern d’Andorra: .....................................................................40.000 €
Aportació de Mans Unides: .............................................................................12.931 €
ZIGUINCHOR-EL SENEGAL
Renovació de l’aula d’informàtica del centre de secundària Paula Montal a Ziguinchor.
Responsable: Germana Rosa M. Lleonart ........................................................5.524 €
USUI-EL SENEGAL
Adquisició d’un vehicle 4x4 per atendre els desplaçaments de malalts greus als centres
mèdics més propers, així com el transport de materials de construcció i aliment per als
animals de les granges que supervisen els escolapis.
Responsable: Miquel Betbesé.........................................................................15.000 €
SOKONE-EL SENEGAL
Rehabilitació de l’escola bressol Les lapins bleus.El projecte preveu renovar els
sanitaris del centre, arreglar les fissures de les parets, adequar el pati, revisar l’estat
de la teulada i adquirir material pedagògic i mobiliari.
Responsable: Carles Gil-Saguer.....................................................................19.614 €
SIGUIRI-GUINEA CONAKRY
Construcció d’una aula a l’escola de la Missió Catòlica de Siguiri, amb una ràtio molt
elevada d’alumnes a cada classe.
Responsable: Pare Rafel Sabé .........................................................................7.000 €
TEGUCIGALPA-HONDURES
Aquest projecte es desenvolupa al centre infantil Virgen del Valle i té dos objectius:
assegurar una alimentació equilibrada als nens que assisteixen al centre i que pateixen
desnutrició; i donar suport als nens que pateixen discapacitat mitjançant una educació
inclusiva, i formar els docents i també els familiars en l’estimulació d’aquests nens.
Responsable: Pare Patricio Larrosa................................................................19.827 €
APORTACIÓ AL PROJECTE DE MANS UNIDES DIOCESANA
UGANDA: Millora de les infraestructures a l’escola St Bruno Butema Primary school
.........................................................................................................................12.500 €
TOTAL CAMPANYA 2018.............................................................................132.396 €
PROJECTES
demana la teva col·laboració:
Participa a les activitats organitzades,
Fes un donatiu:
- a les col·lectes de les Esglésies Parroquials
- als comptes bancaris oberts:
MORA BANC:AD95 0004 0049 0000 1308 1013
ANDBANK: AD55 0001 0000 1011 9820 0100
CRÈDIT ANDORRÀ: AD17 0003 1101 1075 1271 0101
BANCSABADELL D’ANDORRA: AD73 000800903712 00697671
Tel : 869.865 · www.mansunides.ad · Delegació de Mans Unides a Andorra
CAMPANYA 2018
a benefici de projectes de desenvolupament
a Senegal, Camerún, Honduras,
Guinea-Conakry i Uganda.

Pirineus
Una avaria a la junta de la cano·
nada de la central de Capdella,
al Pallars Jussà, la nit del pas·
sat dimecres dia 21, va originar
una forta riuada, que va inundar
dues cases pròximes a la instal·
lació. Joan Gaspà, un dels veïns
afectats, va explicar que un fort
soroll el va alertar i, quan volia
sortir de casa per veure què pas·
sava, ja es va trobar més de 30
centímetresd’aiguaalaporta.La
CUP de la Vall Fosca ha presen·
tat una denúncia per aquest fet
al departament d’Indústria de la
Generalitat contra la companyia
Endesa. Aquest partit demana
que s’investiguin les causes de
l’accident, el tercer des del 9 de
desembre, i si hi ha hagut algun
tipus de negligència. A banda,
sol·liciten el tancament preven·
tiu de la central. Des d’Endesa
s’ha informat que l’avaria ja
s’ha solucionat i que la central
està tancada per seguretat. Està
previst que la instal·lació torni a
funcionar la setmana vinent un
cop comprovat que tot funciona
amb normalitat.
El veí afectat per la inunda·
ció va explicar que tot estava ple
d’aigua i que a ell li arribava a
sota dels genolls. L’aigua va en·
trar per unes finestres i, segons
va explicar, el soterrani de la
casa també es van inundar i van
ser operaris municipals els que
el van ajudar a netejar tots els
desperfectes.
Des d’Endesa s’ha informat
que responsables de la compa·
nyia es van desplaçar a la Vall
Fosca el mateix dia de l’avaria i
es van personar a casa dels afec·
tats per demanar·los disculpes i
solucionar tots els desperfectes.
Aquesta avaria, la tercera en
tres mesos, ha portat la CUP
de la Vall Fosca a presentar una
nova denúncia, la tercera des
del mes de desembre del 2017.
La formació sol·licita una inves·
tigació per saber si hi ha hagut
negligències per manca de man·
teniment i que es depurin les
responsabilitats que se’n puguin
derivar. Josep Plasencia, regidor
de la CUP a l’Ajuntament de la
Torre de Capdella, ha sol·licitat,
com a mesura cautelar urgent, el
tancament preventiu immediat
de la central i una inspecció i re·
visió per part de l’administració
responsable que en garanteixi la
completa i correcta seguretat.
Riuada per una avaria en una
canonada a la central de Capdella
Pallars Jussà
Un veí assenyala el nivell fins on va arribar l’aigua per la fuita.
AGÈNCIES
Agències
lA torrE dE CAPdEllA
El Patronat de Turisme va ser
present a la tretzena edició de
la fira Navartur de Pamplona
(Navarra) per promocionar tota
l’oferta de natura, cultura, turis·
me actiu i esports d’aventura, de
neu, gastronomia, com també la
d’allotjaments en establiments
de turisme rural i càmpings de la
demarcació de Lleida. Entre les
novetats que s’hi van presentar,
destaca el producte Fruiturisme,
vinculat a la floració dels arbres
fruiters de les comarques de la
plana de Lleida i, de manera es·
pecífica, al poble d’Aitona i a la
zona del Baix Segre.
El Patronat de Turisme, sota
la marca Ara Lleida i el lema de
la campanya ADN Lleida, Autèn-
tica, Diferent, Natural, va parti·
cipar a Navartur amb un estand
propi que acollia els consells
comarcals del Pallars Sobirà,
l’Alta Ribagorça i el Patronat
de Turisme de la Vall de Boí, el
Patronat de Turisme de la Cer·
danya, la Federació de Turisme
Rural de les Terres de Lleida,
Foment Torisme Val d’Aran i el
mateix Patronat de Turisme de
la Diputació.
A més de les accions d’as·
sessorament i distribució de
material promocional entre els
potencials visitants de les co·
marques de Ponent, l’estand
d’Ara Lleida presentava accions
de dinamització adreçades, en·
tre altres objectius, a promoci·
onar la gastronomia lleidatana.
Així, la Vall d’Aran va fer tas·
tets de dolços típics aranesos;
l’Alta Ribagorça en va oferir de
melmelades, embotits i produc·
tes de xarcuteria en general; el
Pallars Sobirà va obsequiar amb
productes locals, com ara for·
matges, i la Federació de Turis·
me Rural de les Terres de Lleida
va proposar degustacions de vi
dolç i oli.
Cal dir també que el Patro·
nat de Turisme de la Diputació
de Lleida va gestionar l’entrada
gratuïta a Navartur per a tots els
socis del Club Amics de Lleida,
que van poder accedir a la fira
mostrant la targeta del club a
la porta del recinte. El saló Na·
vartur, per la seva situació geo·
gràfica i les dates de celebració,
esdevé un marc idoni per a la
promoció turística del conjunt
de les comarques de Lleida amb
vista a les pròximes vacances de
Setmana Santa.
D’altra banda, la Diputació de
Lleida, mitjançant el Patronat
de Turisme, va promocionar el
projecte Moturisme Ara Lleida al
saló Motorbeurs d’Utrecht, con·
siderat com el més important i el
major aparador dedicat al món
de la moto dels que se celebren
alsPaïsosBaixos.Lamostraesva
tancar ahir. El producte Moturis-
me va estar present dins l’estand
d’un dels establiments acredi·
tats en el projecte. Es tracta de
l’empresa EcoCerdanya Resort
de Prullans, que va participar en
aquesta fira per promocionar el
conjunt de la seva oferta turísti·
ca a la Cerdanya lleidatana entre
el públic dels Països Baixos.
La Diputació de Lleida promociona
l’oferta turística en diverses fires
El Patronat de Turisme va ser present a Navartur de Pamplona i al Motorbeurs d’Utrecht
Economia
Estand de la Diputació de Lleida a la Fira Navartur de Pamplona (Navarra).
dIPutACIó dE llEIdA
Redacció
llEIdA
Navartur permet
presentar les
comarques de lleida
per a Setmana Santa

18 Dilluns, 26 De febrer Del 2018
Cultura
El ministeri de Cultura tampoc
no ho té gens clar. Des de fa dues
edicions –la del 2015, quan van
presentar candidatura dotze ar·
tistes, la meitat que en la convo·
catòria anterior– hi havia indicis
raonables de la desafecció dels
artistes, que cada vegada mostra·
ven menys interès per la Biennal
de Venècia. Per això mateix va
modificar substancialment les
bases amb la convocatòria d’un
procés de selecció vinculat als
Tallers d’art, la selecció d’un únic
projecte i la dotació d’una bossa
per a la producció de l’obra.
El nou format es va estrenar
en la convocatòria del 2017, però
la resposta no va ser l’esperada:
tot i els canvis, tan sols s’hi van
presentar set candidats, cinc
menys que en l’edició anterior.
Amb la mosca rere l’orella, Cultu·
ra ja va veure que el nou format
tampoc no acabava de convèncer
els principals interessats, que
són els artistes, però va optar per
repetir model en la convocatò·
ria del 2018 –l’actual– “per con·
firmar si la tendència apuntada
en les últimes convocatòries es
mantenia o es podria revertir”.
Doncs com hauran pogut veu·
re aquí mateix les últimes setma·
nes, va sortir llufa: només quatre
artistes, quatre, hi van presentar
candidatura, una xifra que ja no
admet dubte i que ha acabat de
convèncer el departament que
cal actuar de forma urgent. L’ar·
gument és irreprotxable: “Vist
l’històric dels últims quatre anys,
davant del davallament progres·
siudelaparticipació,iafid’evitar
la possibilitat que no es presenti
cap projecte a la propera convo·
catòria, el ministeri treballa en
diferents possibilitats per dispo·
sar d’un nou model de selecció
per a la propera edició de la Bien·
nal”.
De moment, no han trans·
cendit quins són els formats que
hi ha sobre la taula. Sembla clar
que es prescindirà del concurs,
com a mínim en les condicions
actuals –rebutjadíssimes per la
major part dels artistes–, i el que
s’haurà de veure és si té algun eco
la suggerència unànime que sigui
el comissari qui decideixi sobira·
nament l’artista a qui es confia
la “transformació” del pavelló.
Un format que, d’altra banda, és
l’habitual en els països del nostre
entorn i que deixa al comissari la
mateixa llibertat que tenen els
tècnics de les seleccions nacio·
nals per escollir els seus jugadors.
Els reality shows, diuen, per a la
televisió.
Elministeri,iaixòésunaexcel·
lent notícia, ha fet, com es veu,
examen de consciència (i acte de
contrició) i, a més de posar fil a
l’agulla per mirar de revertir·ho,
ha elaborat una llista amb els
possibles motius de l’evident
desafecció que l’aventura vene·
ciana ha recollit en tan sols cinc
edicions: el primer de tots, òbvia·
ment,l’“esgotamentdelmodelde
convocatòria oberta”. És a dir, del
concurs vinculat als Tallers d’art.
També ha detectat un cert desà·
nim entre els artistes que s’han
presentat als concursos anteriors
i s’han quedat repetidament a les
portes i, en un país com el nostre,
en què els artistes potencialment
veneciables es poden comptar
amb els dits d’una mà (o dues),
aquestes autoexclusions limiten
de forma sensible la matèria pri·
mera. La “falta de disponibilitat”
i la “càrrega de temps i de treball”
que comporta un projecte amb
una previsió de dos anys també
pot haver influït –opina el minis·
teri– en el descens del nombre de
candidats.
Circumstància, aquesta últi·
ma, íntimament vinculada a una
altra de les queixes recurrents
del gremi: no pot ser, insisteixen
sempre que poden i de forma
també unànime, que el creador
sigui l’únic professional que no
rebi uns emoluments per aques·
ta “càrrega de temps i de treball”
que comporta participar a la Bi·
ennal: cobren tots, es lamenten,
des dels funcionaris del ministeri
als transportistes, les hostesses
i l’agència italiana que gestiona
sobre el terreny el lloguer i la pro·
moció del pavelló. Tots... excepte
l’artista, que s’ha de conformar
que li abonin la “producció” de
l’obra i, naturalment, els despla·
çaments. El temps que hi inver·
teix va a càrrec seu.
La pregunta és òbvia: quin
dels nostres artistes –que majori·
tàriament compaginen la creació
amb una feina deveritat, que és la
que els dona menjar–es pot per·
metre el luxe de consagrar un mí·
nim de sis mesos exclusivament
a la creació de l’obra veneciana?
I la conclusió, també: no hauria
de ser prioritari resoldre aquest
amateurisme tan impropi d’una
cita com la Biennal abans de to·
car la resta del projecte?
El ministeri reformularà la Biennal
Estudia un nou model de selecció per estimular la participació: enguany només hi han concorregut quatre artistes
Arts plàstiques
A. Luengo
AndorrA lA VellA
La ministra de Cultura, Olga Gelabert, el juliol del 2016 en la inauguració dels Tallers d’art, a la Massana, que només es van utilitzar aquell estiu.
Agències
Els Tallers d’art, a la corda fluixa
el vigent model de selecció per a la Biennal
està estretament lligat als Tallers d’art de la
Massana. sobre el paper, la intenció del ministeri
era inicialment que els finalistes aprofitessin
aquest espai per acabar de desenvolupar el
projecte i crear, primer, la maqueta i, després,
l’obra o instal·lació definitiva. A l’hora de la
veritat, és difícilment imaginable que un artista
potencialment venecià, probablement amb uns
quants lustres de trajectòria al darrere, necessiti
un espai on crear la seva obra. o que el que
necessiti sigui el dels Tallers d’art. de fet, i
sense anar més lluny, eve Ariza va tornejar els
prop de 10.000 bols de fang de Murmuri en un
obrador de sainte colombe sur l’Hers, a l’Arieja,
que és on tenia a la seva disposició el forn que
necessitava. no a la Massana. el resum és
que els Tallers, inaugurats el juliol del 2016,
van estar ocupats tan sols aquell estiu. i ja es
veurà si Martín Blanco i Philippe Shangti, que
es jugaran la plaça per a l’edició del 2019, s’hi
acaben instal·lant. Si el procés de selecció deixa,
com és previsible, d’estar vinculat als Tallers,
caldrà buscar-los una nova utilitat. com també
caldrà començar a demanar explicacions sobre
el pis-taller que es va habilitar al mateix edifici
amb l’objectiu d’acollir-hi artistes estrangers en
residència, i que encara no s’ha estrenat.

Diari del 26 de febrer del 2018

Diari del 26 de febrer del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Diari del 26 de febrer del 2018

Similar a Diari del 26 de febrer del 2018 (18)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 26 de febrer del 2018