Diari del 28 de febrer del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
Si t ’ho
proposes,
POTS
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 28 De febrer Del 2018 Núm. 3.506 / ANy 15
C/ Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t
AD 500 Andorra la Vella Tel: 00 376 800040
Conferència sobre els
PEELINGS
M È D I C S
amb la
Dra. Sanjuan Almacellas
08 de Març
a les 18:30h
AVUI ESPECIAL
Celebracions
jocs sa
andorra pàgina 10
andorra pàgina 7
Jover planteja exportar
l’experiència educativa a
través de la Francofonia
andorra pàgina 9
Dificultats per homologar
els títols d’infermeria i
d’educació a Espanya
Els delictes sexuals ja són la segona causa
de reclusió després dels robatoris i estafes
andorra pàgina 6
Turisme vol preus competitius
al Pas, però descarta l’‘outlet’
El ministre afirma que un 60% de les accions prioritzades al pla estratègic del comerç ja s’estan executant
avui és notícia pàgina 3
Jocs aposta per un casino sense fum

2 Dimecres, 28 De febrer Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Carlemany
Av. Carlemany, 83 - Tel. 805 444
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa no sentir-lo
ni el coll de la camisa?
Significa ‘no entendre’l ningú
perquè parla excessivament
baix’.
Amb aquell fil de veu no el
sentia ni el coll de la camisa.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autèntica pizza italiana però no
pots anar fins a Itàlia?
Cap problema, vine a… Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
INTERÈS:
Amb la
Targeta Dinàmica
Informa't al Departament
d'Atenció al Client
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
140/240
3/5
Pols
Oberts
14/15
28/28
739 600
50-100
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
120/180
3/5
Pols
Oberts
29/30
43/44
878 000
90/190
3/5
Pols
Oberts
68/70
126/127
872 900
EL TEMPS
NEVADA ABUNDANT QUE PUJARÀ DE COTA
Avui és el dia en què la neu farà acte de presència,
no tan sols al Pirineu sinó també a fora. La fredorada
siberiana del centre d’Europa ha fet que s’hagin bar-
rejat humitat del mediterrani i aire molt fred i sec.
Entre aquestes dues masses d’aire, acabarà guanyant
l’aire humit i més càlid, que desplaçarà el sec i fred.
Això ha de fer que la jornada sigui inestable, amb ne-
vades abundants des de primera hora a totes les co-
tes i que aniran pujant fins a situar-se cap als 1.300 a
1.500 metres al vespre. El vent bufarà de component
est a nord-est, amb cops forts als cims. Que tinguin
un BonDia.
Avui 4
7 10
-7
-2 2
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dijous divendres
-17/-2
-11/1
-9/3
-7/4
-7/4
-6/5
-9/3
-10/2
-12/0
-11/2
-5/6

3Dimecres, 28 De febrer Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Convertir el Pas de la Casa en
un outlet, tal com proposava
el pla estratègic de turisme de
compres, està descartat. Tot i
així, des del Govern i el sector
privat no s’ha abandonat el
concepte de varietat d’oferta a
preu competitiu i precisament
en aquest sentit és en el qual
s’està treballant, a hores
d’ara, per dissenyar el futur
del poble encampadà a nivell
comercial. Així, el ministre de
Turisme, Francesc Camp, va
indicar ahir que “pensar en una
empresa que allà hi munti un
outlet no ho farem” però sí que
s‘ha plantejat que empreses
andorranes que tenen marques
importants podrien obrir
negocis al Pas de la Casa a
preus més baixos (tot i les
dificultats pels costos laborals i
la superfície disponible).
El ministre de Turisme va re-
cordar que la idea de convertir
el Pas de la Casa en un outlet no
va agradar a una part del sec-
tor. “No farem el que el sector
no vol”, va dir, i és per aquest
motiu que s’han celebrat dife-
rents reunions amb empresaris
de la zona i d’altres que no hi
tenen negocis per veure quin
diagnòstic feien i què es pot fer
per millorar. D’aquest treball es
va constatar que tothom té clar
que el Pas de la Casa té un po-
sicionament de compres d’un
dia i amb un fort component
de preu. A més, es va concloure
que cal ampliar l’oferta, ja que
avui s’està concentrant prin-
cipalment en supermercats, la
venda de tabac, alcohol i alguns
productes d’alimentació. Camp
va anunciar que ara s’està en
fase d’analitzar quins aspectes
s’han comentat en aquestes re-
unions i verificar de quina for-
ma es pot canviar el que es va
proposar inicialment. A banda
de tot això, el ministre va re-
marcar que també cal millorar
els accessos, l’oferta d’oci –el
peu d’estació de Grandvalira i
els esdeveniments– i l’embelli-
ment del poble.
El pla avança
Camp va fer aquestes declara-
cions després del plenari del
Consell Andorrà per a la Com-
petitivitat del Comerç (CACC),
un dels òrgans que s’han creat
per desplegar el pla estratègic
de turisme de compres. La re-
unió va servir per deixar clar
que aquest pla està avançant
i que en cap cas ha quedat en
un calaix. En aquest sentit, des
del Govern es va remarcar que
de les seixanta accions que es
van prioritzar, 39 ja estan en
curs d’execució. Aquesta xifra
suposa un 60% de les accions
prioritzades. Entre les mesures
més destacades, hi ha en fase
d’estudi un pla de transfor-
mació digital del petit comerç,
que és el que té més dificultats
per posar-se al dia en venda i
també en comunicació. També,
amb el ministeri d’Economia i
el d’Educació, s’està treballant
plans de formació continuada
que consistiran en cursos de
trenta hores i acotats en dife-
rents formacions específiques
del punt de venda. A banda, hi
ha les accions d’embelliment
dels eixos (que recauen en els
comuns) i la creació d’un label
de qualitat del sector comercial.
Davant de tot plegat, Camp
va declarar que “el pla estratè-
gic s’està implementant des de
fa gairebé un any” i considera
que “va en línia positiva de tre-
ball”. El ministre de Turisme va
acceptar que aquest desplega-
ment no va gaire ràpid perquè
implica tot el sector comercial,
que és complex i heterogeni, i
va indicar que algunes comis-
sions avancen a més ritme que
d’altres tot i que no va voler dir
quins actors són els que estan
més aturats.
SupErar l’EStancamEnt
El ministre de Turisme va re-
cordar que el comerç al detall
està estancat, amb uns 1.400
establiments i uns 5.400 assa-
lariats. Amb les diferents acci-
ons dissenyades a partir del pla
estratègic, es pretén que aquest
sector torni a créixer. Les me-
sures tenen per objectiu millo-
rar l’oferta comercial, l’oferta
turística i l’espai urbà –amb
l’embelliment de Meritxell i Vi-
vand com a referència. Camp es
va mostrar convençut que, si es
treballa en aquestes tres àre-
es, el comerç tornarà a créixer.
Amb tot, va advertir que això
no serà possible sense l’apor-
tació de tots els actors impli-
cats. De fet, de les 65 accions
prioritzades, 24 requeien en els
comuns, vint en el Govern, deu
en Andorra Turisme i set o vuit
en el sector comercial.
L‘outlet’ queda descartat al Pas,
però s’aposta per preus competitius
Camp anuncia que el 60% de les accions prioritzades del pla estratègic de compres estan en curs d’execució
Comerç
m.S.c.
andorra la Vella
El plenari del Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç es va reunir ahir al matí.
sfga / j. a. Viladot
transformació
digital del petit
comerç
Està en fase d’estudi un pla
de transformació digital
del petit comerç, que és el
que es troba amb més difi-
cultats per posar-se al dia.
plans de formació
continuada
adreçats al sector
El Govern està treballant
per oferir cursos de trenta
hores sobre diferents for-
macions específiques del
punt de venda.
Francesc camp
Pensar en una
empresa que allà
hi munti un ‘outlet’
no ho farem

OPINIÓ4 Dimecres, 28 De febrer Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El ministre de Turisme va anunciar ahir
que ja estan en marxa 39 de les 60 acci-
ons que preveu el pla estratègic de turis-
me de compres, una xifra que, segons va
dir, suposa un 60% de les accions priorit-
zades. Es tracta, sens dubte, d’una bona
notícia, ja que la impressió que es té en
l’opinió pública és que aquest pla, que té
com a objectiu dinamitzar el que ha estat
un dels sectors fonamentals de la nostra
economia en els últims anys i que encara
ho és, estava bastant estancat. Les espe-
rances que hi ha dipositades són moltes.
I és que s’està veient, des de ja fa temps,
que la competitivitat del comerç andor-
rà ha anat evolucionant clarament a la
baixa i, per tant, cal posar en marxa ini-
ciatives que frenin aquesta tendència. El
diferencial de preus ja no pot ser l’única
base en què se sustenti aquest sector i,
per aquesta raó, cal posar l’accent cada
vegada més en aspectes com la formació
o la utilització de les noves tecnologies.
L’objectiu és que el sector torni a créixer i,
per aconseguir-ho, cal que l’àmbit privat
i les administracions treballin de manera
coordinada i consensuada per engegar les
accions que es considerin necessàries. Es-
perem que tothom sigui conscient que ja
no es pot esperar més perquè això podria
tenir greus conseqüències per al comerç.
Un pla per ajudar el comerç que cal implementar ja
EDITORIAL
Encara no 24 hores després
que des de la Unió Sindical
d’Andorra s’hagués demanat
a l’executiu una regulació del
preu dels lloguers, el titular
d’Afers Socials, Justícia i Inte-
rior sortia al pas amb rapidesa
per recordar que els contractes
entre arrendadors i arrendata-
ris eren un tema entre privats
i que difícilment s’hi podria
fer res. Té raó el ministre Xa-
vier Espot quan adverteix que
si es fixés un topall en el preu
dels lloguers i això acabés a la
justícia el més probable és que
s’hagués de fer marxa enrere
perquè els tribunals consi-
derarien que l’executiu s’ha
extralimitat en les seves fun-
cions.
Ara bé, entre anar més enllà
de les seves competències i res-
ponsabilitats i la deixadesa i el
rentar-se les mans del Govern
de Demòcrates per Andorra en
matèria de política d’habitat-
ge, de ben segur que hi ha un
terme mitjà. ni que fos perquè
l’article 33 de la Constitució es-
tableix que “els poders públics
han de promoure les condici-
ons necessàries per fer efec-
tiu el dret de tothom a gaudir
d’un habitatge digne” hi hauria
d’haver marge per poder-hi fer
alguna cosa. I és que malgrat
que sigui legal que alguns pro-
pietaris aprofitin el venciment
del contracte de lloguer per in-
crementar-ne el preu entre 200
i 600 euros, fins i tot més en
alguns casos, és com a mínim
una pràctica abusiva.
Potser sí que no es pot fixar
per llei un topall en el preu del
lloguer però, de la mateixa ma-
nera que es va congelar l’incre-
ment de l’IPC en els moments
més durs de la crisi, es podria
limitar d’alguna manera el per-
centatge d’increment del preu
del lloguer a aplicar en la reno-
vació dels contractes.
entre la
deixadesa i
l’extralimitació
No eS PoT eSPeRaR MéS
PeR aPLICaR MeSuReS
DONANT LA NOTA
Miquel Gouarré
El nIU d’Andorra Telecom
es va presentar al Mobile
World Congress de Barce-
lona, on el seu director va
destacar que hi ha set pro-
jectes en incubació.
12345
Hèctor Mas
Avui arrenca el Festival de
Cinema Emergent d’Andor-
ra com una cita consolida-
da i que s’ha ampliat amb
una secció competitiva de
llargmetratges.
12345
P. Karnowski
El pivot polonès, que havia
arribat per substituir Sher-
madini, no ha quallat al BC
MoraBanc i marxa cedit
fins a final de la temporada
al Montakit Fuenlabrada.
12345
Francesc Camp
Encara que el desplegament
del pla estratègic de turis-
me de compres sigui com-
plex, cal que els treballs es
facin més ràpidament per-
què el comerç ho necessita.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Escaldes-Engordany
@comuee
Celebrem Santa Àgueda, patrona de
les dones, i com cada any les senyores
més grans són les encarregades de
tallar el pastís.
Comú Sant Julià
@comusantjulia
La secretària general de la #Francofo-
nia, Michaëlle Jean, ha visitat l’escola
andorrana de 1a ensenyança i la
Universitat d’Andorra.
MarC SEGaléS
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
Creus que es té prou cura
de la conservació
del patrimoni cultural?
Sí
No
28%
72%

OPINIÓ 5Dimecres, 28 De febrer Del 2018
En aquests dies en què les ONG
es troben a l’ull de l’huracà pels
greus casos d’abusos sexuals, vull
aportar la meva experiència i al-
gunes reflexions com a voluntari
benèvol durant un any (el 2001)
al Perú.
Vaig tenir la sort que un bon
amic andorrà em facilités el con-
tacte amb una molt petita ONG
creada per ajudar les obres socials
d’un bisbe salesià a l’altiplà del
sud peruà. Estava constituïda per
uns grups de voluntaris de Mata-
ró i d’Andorra, i tenia com a pro-
jecte immediat fer arribar al Perú
sobretot medecines, llibres i roba.
Em vaig proposar per a aquesta
missió. Tots els productes van ser
centralitzats al magatzem d’un
col·laborador a Mataró. Vam om-
plir un contenidor i vaig embar-
car-lo a Barcelona fins al Callao, el
port de Lima.
Per facilitar les tasques admi-
nistratives exigides per la duana
peruana ens va semblar que era
millor que figurés com a expe-
didor una gran ONG de prestigi
internacional. La visita als seus
despatxos de Lima va ser la meva
primera experiència negativa,
en veure el luxe d’aquelles instal-
lacions amb, entre d’altres, els
equipaments d’aire condicionat
(en aquells anys només l’utilitza-
ven les classes privilegiades) i un
nombrós personal que cobrava
uns salaris “milionaris”, en relació
amb els de la gran majoria dels
treballadors del país. Jo, inno-
centment, pensava que una orga-
nització humanitària, que té com
a objectiu ajudar gent necessita-
da, havia de reduir les despeses.
Aquesta ONG tenia la seva
pròpia agència (transitària), de-
dicada a facilitar les formalitats
duaneres necessàries per justifi-
car que es tractava d’una donació
sense ànim de lucre lliure del pa-
gament d’aranzels. Tot i així, em
van sorprendre en demanar-me
de deixar uns diners com a fiança.
Vaig telefonar immediatament al
bisbe per explicar-li el cas, i em va
contestar que no tenia la possibi-
litat financera per assumir aquest
dipòsit i que ja es podien quedar
el contenidor! Vaig entregar un
xec del meu compte com a garan-
tia. Tots sabem que aquests xecs
en dipòsit no s’han de cobrar, a
menys que s’hagin de pagar cos-
tos imprevistos, cosa que no va
passar, però van cobrar el taló i
van tardar prop de tres mesos per
tornar- me els diners...
Vaig aconseguir fer arribar les
donacions al seu destí i, a la ve-
gada, conèixer el bisbe, un sim-
patitzant de la teologia de l’alli-
berament (d’ideologia marxista)
que reacciona davant de l’església
catòlica d’Amèrica Llatina per la
situació d’opressió i subdesenvo-
lupament de la majoria de la seva
població. El bisbe vivia humil-
ment en un habitatge molt rudi-
mentari i es consagrava veritable-
ment a ajudar els molts habitants
delbisbatqueestavennecessitats.
Vam distribuir les donacions a
cada parròquia, i els sacerdots de
cada població van repartir-les a la
gent més pobra.
Seguidament, em van enviar a
Piura, al nord dels país, a una obra
social i assistencial situada en un
assentament humà marginal. Es
tractava d’una escola amb tallers
de construccions metàl·liques,
fusteria i agricultura, destinada a
capacitar els joves de la zona en
cursos tècnics per al treball. Uns
tallers amb un equipament molt
modern, obtingut gràcies a la col-
laboració d’institucions locals, na-
cionals i internacionals.
La meva missió allí va ser de
fer de comercial, l’escola no tenia
els mitjans econòmics per com-
prar les primeres matèries per al
funcionament dels tallers, i havia
de mirar d’obtenir comandes amb
paga i senyal per, amb aquests di-
ners, poder comprar el material
necessari. Vaig tenir bons resul-
tats, però de poc van servir: els
responsables dels tallers no sabi-
en ni tampoc tenien gaires ganes
de treballar. Res no es va acabar
de fabricar. Desmoralitzat vaig
telefonar al bisbe, que em va de-
manar de tornar, ja que va haver
d’acomiadar el director de la ONG
diocesana per malversacions i jo
havia de reorganitzar-la.
He explicat aquestes vivències
per dir que no hi ha d’haver una
caça de bruixes contra les ONG,
però sí que hem de reflexionar
sobre el funcionament, la mala
gestió i la manca d’estrictes codis
de conducta de la majoria de les
grans.
Penso que haurien de ser els
organismesoficialsinternacionals
dels països de l’anomenat Primer
Món els que haurien de fer tot el
possible per ajudar a millorar in
situ el benestar dels ciutadans de
molts d’aquests països rics en re-
cursos naturals (agricultura, mi-
nes, pesca...) però, per desgràcia,
es troben espoliats per les grans
multinacionals capitalistes, en
una forma moderna d’esclavatge.
ONG i voluntariat
Cal una reflexió sobre el funcionament, gestió i codis ètics d’aquestes entitats La majoria dels agents dels cara-
biners participaren en la Guerra
Civil (1936–1939) a favor del
govern espanyol legítim, el repu-
blicà. Per aquest motiu, el govern
feixista dissolgué el cos el 1940.
Les seves funcions foren assu-
mides per una nova secció de la
guàrdia civil dedicada al control
de la frontera i del contraban. La
majoria d’agents dels carabiners
de la Seu d’Urgell foren detinguts
i depurats.
El destacament de la guàrdia
civil que els substituí ocupà tam-
bé la seva caserna, la del carrer
del Carme, a l’antic casal dels
Areny i Plandolit, fins que foren
barrejats amb la resta d’agents
en el nou quarter, semblant a
un gratacel, construït a l’extrem
nord de la ciutat a principis dels
anys 60.
Andorrans i urgellencs no dis-
tingiren el canvi de cos i els con-
tinuaren anomenant carabiners.
El seu famós “algo para declarar”
i l’exòtic tracte de “caballero” de
quan ens aturen a la duana és
quelcom tradicional a la indiosin-
cràsia de la frontera.
Les històries dels carabiners
i de la guàrdia civil, els darrers
fundats per l’aristòcrata i militar
Francisco Javier Girón i Ezpeleta
el 1844, estan lligades a l’establi-
ment de l’estat liberal. En aquella
època eren cossos policials d’es-
tructura militar innovadors.
Ambdós s’inspiraven en la gen-
darmeria francesa o els carabi-
ners reials italians. A grans trets,
la guàrdia civil feia en aquell mo-
ment les funcions de vigilància i
seguretat del món rural.
Molts dels primers agents de
la guàrdia civil desplegats a la Seu
d’Urgell durant el Vuit-cents eren
catalans i de l’Alt Urgell. Amb els
anys, el seu lloc d’origen s’allunyà
cada cop més de Catalunya i, en
alguns casos, la seva coneixença
de la realitat lingüística d’Espa-
nya estava cada cop més esbiaixa-
da. Les seves primeres casernes-
vivendes s’ubicaren a diferents
llocs del carrer dels Canonges,
després a un edifici del Pati del
Palau i, finalment, al gratacel ac-
tual. Com els carabiners, estaven
també desplegats per bona part
dels pobles de la frontera. Per
aquest motiu, algunes noies del
país hi contragueren matrimoni
abans de la Guerra Civil.
El cos romangué fidel al go-
vern legal de la república en les
àrees que no havien caigut en
mans dels colpistes en els pri-
mers dies de la Guerra Civil. Com
a conseqüència del procés revo-
lucionari dels primers mesos de
guerra, alguns agents de la Seu
d’Urgell s’exiliaren i uniren als
facciosos quan foren destinats
en poblacions costaneres. Amb
l’excusa d’empaitar maquis, la
guàrdia civil franquista va entrar
a l’Andorra dels anys 40 amb l’eti-
queta de guàrdia episcopal.
Els altres carabiners
La guàrdia civil va
entrar a l’Andorra
dels 40: era la
guàrdia episcopal
La major part dels
carabiners es va
mantenir fidel al
govern republicà
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
climent miró
Historiador
everest vilaginés
Exempresari jubilat

Andorra
Els delictes sexuals van en in-
crement i comencen a ser una
de les raons majoritàries per
les quals hi ha població reclu-
sa al centre penitenciari de la
Comella. “D’uns anys cap aquí
s’han incrementat els delictes
sexuals, últimament predomi-
nen perquè també es tracta de
delictes amb penes llargues i
alguns venen d’anys enrere”, va
explicar el director del centre
penitenciari, Francesc Tarroch.
De fet, s’han posat al mateix
nivell que els delictes per es-
tupefaents, i són la segona raó
principal d’ingrés a la presó,
després dels robatoris contra el
patrimoni.
Si ho mirem en xifres ab-
solutes, dels 52 reclusos de la
Comella, vuit són per delictes
sexuals, tenint en compte tant
agressions, com actes sexuals
i, fins i tot, violació. Uns altres
vuit són per tràfic de droga o in-
troducció i venda de productes
estupefaents. Els furts, robato-
ris i estafes són el delicte majo-
ritari, pel qual es troben privats
de llibertat tretze persones. Els
segueix, per quantitat, el de
revocació o trencament de con-
demna, que en són set, i també
uns altres set per assassinat o
homicidi. Finalment, només hi
ha tres condemnats per con-
ducció de vehicle amb una taxa
d’alcohol molt superior a la per-
mesa, i un per blanqueig.
35% d’ocupació
La presó té capacitat per a 145
persones, per tant, ara té un
35% d’ocupació. Segons va ex-
plicar Tarroch, “la població re-
clusa va arribar el 2017 a nivells
mínims de fins a 38 reclusos,
un 29%”, va dir. Aquests dar-
rers mesos s’ha incrementat,
però també queda lluny d’anys
enrere, quan hi havia hagut fins
a setanta presos de mitjana. Per
sexes, del total de 52 interns,
només sis són dones.
Per règims, tot i que la Come-
lla sempre ha destacat per tenir
un alt índex de reus en presó
preventiva, aquest percentatge
ha anat baixant i actualment
són disset els homes presos en
situació preventiva i quatre do-
nes, fet que suposa un 40% de
la població reclusa. Quant a pe-
nats, hi ha 21 homes i dues do-
nes, i set homes en arrest par-
cial i un en semillibertat. Dels
preventius, els més nombrosos
són els andorrans.
Si es mira la població reclusa
per nacionalitats, cal destacar
que la més nombrosa és l’andor-
rana (amb tretze presos, sis en
presó preventiva i set penats),
seguida de la portuguesa, amb
onze presos (vuit penats i tres
en preventiva) i l’espanyola,
amb nou presos, vuit penats
i un en preventiva. A més, hi
ha tres ucraïnesos i dos ser-
bis, entre d’altres. També hi ha
present la nacionalitat marro-
quina, equatoriana i brasilera,
entre d’altres, però només amb
una persona de cadascuna.
Pel que fa al mòdul femení,
només són sis les dones que
l’ocupen, dues (una andorrana i
una espanyola) es troben com-
plint pena i la resta en preven-
tiva.
MaNca dE REcuRSoS
Si ara ens fixem en l’altra part
de la població que conviu al
centre penitenciari, la dels tre-
balladors, cal destacar que hi
ha 38 agents penitenciaris, nou
sotsoficials, tres sotsoficials de
primera, dos oficials, més els di-
rectors. El proper mes de març
hi ha prevista la incorporació de
set nous agents. També cal afe-
gir que n’hi ha tres més en co-
missió de serveis i, per tant, ara
no hi treballen. Segons Tarroch,
aquesta incorporació de set
agents més “serà una gran aju-
da, perquè fa uns deu anys que
no hi havia cap promoció nova,
i els agents van retirant-se”, va
dir. Tot i això, reconeix que serà
“insuficient, perquè des de fa
molts anys manquen recursos,
per cobrir baixes, per cobrir els
torns de dotze hores, perquè els
agents també tenen molta tasca
en l’àrea de reinserció”, va expli-
car el director del centre peni-
tenciari que, a més, va recordar
que el nou servei de vis-à-vis
també requereix una quantia
d’entre quatre i cinc agents més.
Per tot això, per a l’any vinent
també es preveu pressupostar
tres places més.
Des de la direcció del centre
penitenciari també argumen-
ten la peculiaritat de la Comella
com a presó i per l’alta vigi-
lància que regeix. A diferència
d’altres presons de territoris
propers com Catalunya, on la
població reclusa es pot separar
per règims o penes, a la Comella
estan tots barrejats.
Per altra banda, també es
destaca la verticalitat del cen-
tre. “La presó vertical requereix
més recursos per als pisos. Tot
i que té un sistema de càmeres
molt efectiu, s’ha d’estar a prop
de les persones privades de lli-
bertat per donar una resposta
ràpida si passa alguna cosa”, va
dir Tarroch.
Per tant, la ràtio de tants
agents per tants reus no es pot
mesurar, diuen, des de la di-
recció, com en altres presons,
on els agents o funcionaris de
presó només fan tasques de
vigilància. El director adjunt,
Ismael Alarcón, va destacar la
peculiaritat de la Comella no
només per l’estructura vertical,
que ja requereix més recursos,
“sinó perquè s’acullen tots els
règims processals, presos de
tot tipus de perfil, és una presó
d’alta seguretat on els agents no
només fem feina de vigilància,
sinó que tenim altres tasques
de reinserció”, va remarcar. Per
tot això, malgrat que el nivell
de població de presos baixi, hi
ha certs serveis, de menjador,
de salut, d’activitats, que s’han
de continuar fent i tots, diuen
necessiten recursos.
Una altra mancança que hi
troben és que hi hagi agents
penitenciaris dones perquè pu-
guin cobrir les necessitats que
es generin i els torns en el mò-
dul de dones.
Els delictes sexuals passen a ser
la segona raó d’empresonament
Després dels robatoris i estafes, les agressions o violacions sexuals i el tràfic de droga són els més prevalents
Institucions penitenciàries
pepa Gallego
andorra la Vella
El centre penitenciari de la Comella és peculiar per la verticalitat de l’edifici, que requereix més recursos de vigilància.
JonaTHan GIl
presos és la
capacitat màxima
que pot albergar la
Comella
145
reus és la població
actual reclusa
privada de llibertat
al centre penitenciari
52
dels presos, disset
homes i quatre
dones, estan en
presó preventiva
21
Francesc Tarroch
Predominen els
delictes sexuals
perquè són penes
llargues
la incorporació de
set agents serà una
gran ajuda, però
encara insuficient

ANDORRA 7Dimecres, 28 De febrer Del 2018
El model educatiu del país con-
tinua despertant admiració
fora de les nostres fronteres,
i també ha seduït la secretària
general de la Francofonia, Mic-
haëlle Jean, que ahir va tenir
l’oportunitat de conèixer-lo de
primera mà durant la seva visi-
ta a l’Escola Andorrana de pri-
mera ensenyança de Sant Julià
de Lòria.
Precisament, el ministre
d’Educació i Ensenyament Su-
perior, Èric Jover, vol aprofitar
l’interès mostrat per Jean pel
treball que es fa en aquest àm-
bit per mirar d’establir algun
tipus de col·laboració i, a través
de la Francofonia, exportar i ex-
pandir l’experiència educativa
andorrana.
En aquest sentit, Jover va
explicar que Jean es va mostrar
“molt interessada per alguns
dels elements que desenvo-
lupem, com el plurilingüisme
amb què treballem a les esco-
les, i després també per com
treballem les competències per
una ciutadania democràtica”,
un aspecte, aquest darrer, al
qual ja es va començar “a donar
molta importància” des que An-
dorra va tenir la presidència del
comitè de ministres del Consell
d’Europa.
Així, el titular d’Educació va
recordar que, conjuntament
amb la Universitat d’Andorra,
s’està treballant “en el desen-
volupament d’una formació
inicial per preparar i capacitar
els professors per ensenyar en
competències per a una ciuta-
dania democràtica”, una inicia-
tiva ja treballada amb el Consell
d’Europa i que ara “també posa-
rem a disposició de la Francofo-
nia per veure com ells hi podri-
en arribar a participar”.
Per la seva part, Jean, que
després de visitar el centre es-
colar es va desplaçar a la UdA,
on va mantenir una trobada
amb estudiants dels tres siste-
mes educatius, va destacar les
potencialitats d’Andorra com a
laboratori educatiu del qual po-
den aprendre altres països.
Així, la secretària general
de la Francofonia es va mos-
trar “sorpresa” que els alumnes
tinguin dos professors a clas-
se, un que els parla en català i
l’altre en francès, i que els joves
passin d’una llengua a l’altra
“sense cap problema”. A més,
Jean, que va qualificar aquest
fet de “formidable”, va desta-
car també el mètode pedagògic
utilitzat, “molt modern” i que
insta els alumnes a “treballar
en equip i a reflexionar”. I, en
aquest sentit, va remarcar el
treball, que va poder observar
en primera persona, sobre la re-
solució de conflictes d’alumnes
de 6 i 7 anys.
D’altra banda, Jean va posar
de manifest la importància de
l’educació en matèria d’igual-
tat de gènere, què és una de les
prioritats de la Francofonia, i
que també comparteix Andor-
ra. Així mateix, va destacar el
treball que es fa al país en con-
tra de la violència de gènere, i
va ressaltar el paper important
que la dona juga en la societat
andorrana, com és el cas en la
representació política. Tam-
bé va destacar la feina feta en
el marc del Llibre Blanc de la
Igualtat i la futura llei que pre-
veu en aquest àmbit.
Ja a la tarda, la secretària ge-
neral de la Francofonia va man-
tenir una trobada amb el minis-
tre d’Economia, Competitivitat
i Innovació, Gilbert Saboya,
qui, acompanyat pel secretari
d’Estat de Diversificació Econò-
mica i Innivació, Josep Maria
Missé, van mostrar-li l’Espai
d’Innovació d’Andorra a Caldea.
La visita oficial de Jean con-
tinuarà aquest matí a les Valls
del Nord. El cònsol major de la
Massana rebrà, a les 10.30, la
delegació de la Francofonia a la
Farga Rossell i, posteriorment,
si la climatologia ho permet, el
titular de Salut, Carles Álvarez,
i els cònsols d’Ordino, Josep
Àngel Mortés i Gemma Riba,
seran qui rebran la secretà-
ria general de la Francofonia a
Llorts per fer un tram del Camí
saludable dels Drets Humans.
Relacions internacionals
La secretària general de la Francofonia, Michaëlle Jean, en la trobada que va mantenir amb estudiants dels tres sistemes educatius.
sfga
M.S.
andoRRa la vella
Jover planteja exportar l’experiència
educativa a través de la Francofonia
Jean es mostra interessada pel treball de les competències per una ciutadania democràtica
la secretària general de la francofonia,
Michaëlle Jean, considera que el
Principat pot esdevenir un bon laboratori
per al desenvolupament sostenible. així
ho va assegurar ahir durant la seva visita
al Museu de l’electricitat de feda, on
va ser rebuda per la ministra de Medi
ambient, agricultura i sostenibilitat,
sílvia Calvó, en un acte en què es va
posar de manifest la transformació del
model energètic en el qual està immersa
andorra, segons va explicar l’executiu en
un comunicat.
enlasevaintervenció,Jeanvadestacar
les oportunitats que l’organització
Internacional de la francofonia pot oferir a
andorra en l’àmbit del desenvolupament
sostenible, i va destacar que la central
hidràulica de feda va situar andorra en
el camí de la modernitat i és un símbol
de la transició energètica del Principat.
en aquest mateix sentit, Calvó es
va referir al simbolisme del Museu
de l’electricitat, que s’ubica a l’antiga
central hidràulica, que es va construir
amb l’objectiu d’exportar l’electricitat,
quan finalment Andorra està important el
83% de l’electricitat que consumeix.
amb el projecte de llei de foment de
la transició energètica i del canvi climàtic
que està a tràmit parlamentari, Calvó va
recordar que es vol aconseguir un model
energètic menys dependent de l’exterior
i més sostenible, que contribuirà a
reduir les emissions de gasos d’efecte
hivernacle gràcies al desenvolupament
de l’economia verda a l’entorn de
les energies renovables. en aquesta
línia, a més, la ministra ha assenyalat
les polítiques de conscienciació i
sensibilització que es fan sobretot a
través de l’educació dels infants, i que
tenen una repercussió directa en el futur
sostenible del país.
d’altra banda, Jean va reiterar la
importància d’apostar per la cooperació
internacional i el multilateralisme,
premisses que comparteixen l’oIf i
andorra, i va assegurar que el Principat
és un país obert al món.
el Principat, com un laboratori
per al desenvolupament sostenible
Michaëlle Jean i la ministra de Medi Ambient, Sostenibilitat i Agricultura, Sílvia Calvó, al Museu de FEDA.
Jonathan gIl
Michaëlle Jean
Èric Jover
És formidable que els
alumnes passin d’una
llengua a una altra
sense problemes
Buscarem aportar
aquesta experiència
a la francofonia i com
també ens pot ajudar

ANDORRA8 Dimecres, 28 De febrer Del 2018
El Partit Socialdemòcrata (PS)
no llença la tovallola en la de-
fensa de la proposta de conge-
lar els lloguers durant el 2018.
Tot i que els vots dels conse-
llers generals de Demòcrates
per Andorra en comissió van
tombar la iniciativa durant el
tràmit parlamentari del pro-
jecte de llei del pressupost, els
socialdemòcrates faran un úl-
tim intent i portaran el debat
al ple a través de la fórmula de
la reserva d’esmena.
El conseller general Pere
López va posar en relleu que
“seria inadmissible” no tirar
endavant aquesta mesura te-
nint en compte la complicada
situació actual del mercat im-
mobiliari. La que fa referència
als lloguers és només una de
les 23 reserves d’esmena que
el PS ha presentat un cop tan-
cat el tràmit parlamentari del
text, que es votarà en la sessió
prevista de demà. López va re-
cordar que “són públiques i no-
tòries les dificultats de molts
ciutadans” a l’hora d’afrontar
el pagament del lloguer del pis
i ha lamentat la inacció de Go-
vern en aquesta matèria.
Des del PS es portaran al ple
altres aspectes del pressupost.
En especial, preocupa el que
es considera una “utilització
dubtosa de recursos públics”
i un “abús de contractacions
i d’assessoraments” pel que
fa al mateix Govern o a altres
entitats públiques. Per això, es
tornarà a defensar que no cal
incrementar de forma impor-
tant, com es fa, les despeses de
personal i les d’assessorament
de societats com FEDA, Andor-
ra Desenvolupament i Inversió
(ADI) o Andorra Telecom.
Justament, altres de les re-
serves d’esmena fan referència
a aquesta darrera entitat. Així,
el PS torna a defensar que el
Govern no hauria de quedar-se
amb tots els beneficis de la
companyia i, molt menys, des-
prés d’un any d’un “increment
significatiu de les tarifes” i amb
un “servei que segueix presen-
tant deficiències”. Per això, es
considera que caldria baixar la
partida de distribució de resul-
tats de 16 a 6,8 milions. A més,
també es defensa la supressió
del projecte de The Cloud.
Sobre FEDA, el PS consi-
dera que cal aturar el projecte
de l’ETR que es vol construir
a l’Aldosa. López va advertir
que l’increment de pressupost
aprovat a la comissió no canvia
la instal·lació de forma impor-
tant malgrat “la informació no
veraç” que s’ha traslladat als
veïns. “Els 200.000 euros de
més van destinats bàsicament
a plantar arbres. No modifica
el projecte, només la visualit-
zació de l’estació”, va alertar.
Els consellers del PS també
defensaran les propostes de
reducció de despesa al Fons
de Reserva de Jubilació. “L’en-
titat està suposant un impor-
tant increment de costos”, va
manifestar López, fet que “ens
preocupa de forma notòria”.
Per al parlamentari socialde-
mòcrata, “és una nova entitat
que se suma a la llarga llista
que conforma l’oficina de col-
locació de DA”.
El PS veu “inadmissible” que no es
vulgui congelar l’IPC als lloguers
Consell General
Redacció
andorra la vella
Pere López, conseller general del PS.
jonathan Gil
Socialdemocràcia i Progrés con-
sidera que són necessaris incen-
tius perquè es pugui ampliar el
nombre d’habitatges en el mer-
cat de lloguer i que aquesta ma-
jor oferta comporti, a la vegada,
també una disminució de preus
i que siguin més raonables.
Així ho van explicar ahir el
conseller general de SDP, Víc-
tor Naudi, i el secretari d’or-
ganització del partit, Joan
Marc Miralles, que van posar
de manifest la preocupació de
la formació per la problemàtica
que hi ha en aquest àmbit, que
s’evidencia amb les dificultats
que tenen un hivern més els
temporers per trobar un lloc on
viure per la manca d’habitatges
que hi ha al mercat, que a més
comporta que “els preus s’ha-
gin disparat”.
Per això, Naudi, que va re-
cordar que la tardor passada ja
havia formulat una pregunta
amb relació a aquesta qüestió
al Govern i va lamentar que
“no ha fet res per anticipar-se
al problema”, va posar damunt
la taula la necessitat que, amb
l’acord dels comuns, es rebaixin
les cessions per valor econòmic
i les taxes per facilitar que els
promotors puguin tenir uns
“rendiments mínims” i es deci-
deixin a invertir en el mercat de
lloguer.
En aquest sentit, Naudi, que
va recordar que part de la pro-
blemàtica és deguda a la Llei
de l’allotjament turístic que va
comportar que moltes promoci-
ons aturades passessin a aquest
mercat i no al de lloguer o com-
pra, va estimar que les cessions
econòmiques i les taxes “poden
suposar entre el 15% i el 20%
sobre el cost de la construcció”
i va insistir en la necessitat de
“fer un esforç en aquest sentit”.
Així mateix, Naudi va recla-
mar també un paper més actiu
del Govern i va plantejar que,
en el cas d’habitatges de certa
antiguitat, més enllà de les aju-
des del pla Renova, l’Adminis-
tració faci un paper de garant
respecte dels propietaris dels
pisos davant possibles incom-
pliments dels llogaters i, a la ve-
gada, també, de garant davant
aquests darrers d’una certa es-
tabilitat. I és que, pel conseller
de SDP, aquesta mesura també
podria contribuir que més habi-
tatges sortissin al mercat.
Miralles i Naudi van mos-
trar també la preocupació per
la problemàtica afegida que su-
posen els increments de preus
que apliquen alguns propieta-
ris a l’hora de renovar els con-
tractes que vencen. En aquesta
línia, van considerar “compli-
cada en una societat de lliure
mercat” la proposta feta des de
la Unió Sindical d’Andorra per-
què es fixi un topall al preu dels
lloguers tot i que sí que es van
mostrar partidaris, per exem-
ple, de buscar forquilles dife-
renciades en els increments
aplicables al moment de reno-
var els contractes.
En una línia similar, i en
aquest cas sobre la proposta de
l’AGIA de reduir a dos anys la
duració dels contractes, Naudi
es va mostrar partidari de no
fer-ho en el cas dels habitatges
per viure, però sí quan es tracti
d’altres finalitats.
acoRd d’associació
D’altra banda, Naudi i Miralles
van reiterar les crítiques a
l’executiu per la “poca transpa-
rència” i la “forma com s’estan
desenvolupant” les negociaci-
ons amb la Unió Europea per a
l’establiment d’un acord d’asso-
ciació, després de l’advertiment
fet per la titular d’Afers Exteri-
ors en el sentit que, si s’inclou
la fiscalitat en l’acord, Andorra
no el signarà.
El parlamentari i el dirigent
de SDP van incidir en la neces-
sitat que es respecti la sobirania
i que no es condicioni el sistema
fiscal del país en el que pugui
decidir el consell de ministres
d’un país veí, i van posar també
de manifest la contradicció en-
tre les manifestacions de Maria
Ubach i les que va fer el cap de
Govern, que “no fa massa set-
manes assegurava que s’accep-
taria una transitòria de trenta
anys sense cap problema”.
SDP vol incentius perquè hi hagi
més habitatges de lloguer al mercat
Naudi demana “un esforç” a Govern i comuns per rebaixar les taxes i cessions econòmiques
Partits
El conseller general de SDP,Víctor Naudi, i el secretari d’organització del partit, Joan Marc Miralles, en una compareixença anterior.
jonathan Gil
M.s.
andorra la vella

Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
Salut
La setmana passada Salut va re-
gistrar vint nous casos de grip.
La incidència continua baixant,
com ha fet les darreres sis set-
manes. És el nombre més baix de
casos des que va començar l’any.
Amb tot, Salut també informa
que la setmana passada encara
restaven 39 pacients hospitalit-
zats, la majoria dels quals, 26,
són de persones majors de 64
anys que presenten altres pro-
blemes o patologies respiratòries
afegides. Finalment, cal destacar
que des del 2 d’octubre, quan es
va iniciar la vigilància, han estat
676 els casos notificats.
La incidència de
la grip continua
baixant, i afecta
vint nous casos
P.G.
andorra la vella
Els estudiants que han obtingut
les titulacions que regulen pro-
fessions com la d’infermeria o
la de ciències de l’educació a la
Universitat d’Andorra (UdA) es-
tan tenint dificultats per homo-
logar els seus títols a Espanya
des de fa més de dos anys. “Des
del 2015 Espanya està adaptant
la seva legislació i ha modificat
el procediment d’homologació,
i encara està pendent de com
serà”, va explicar Virginia Lar-
raz, directora del Centre de Ci-
ències de la Salut i de l’Educació
de la UdA.
Larraz reconeix que és un ne-
guit que tenen en l’actualitat els
alumnes que o bé han acabat o
bé estan acabant, però que des
de la universitat es dona tota
la informació que els arriba del
ministeri d’Educació, a partir
d’unes converses que s’estan
mantenint amb el ministeri
corresponent espanyol. De fet,
el ministeri d’Educació andorrà
“hi està molt implicat, i la uni-
versitat hi treballa de costat per
aconseguir que aquest procés
d’homologació sigui més ràpid
i més homogeni per a tots”, va
dir Larraz.
L’homologació de la titulació
és ara un procés individual que
l’alumne s’ha de gestionar ell
tot sol. Per tant, hi ha alumnes
que han gestionat aquesta ho-
mologació després del 2015 que
encara esperen la resolució.
Per part de la universitat
estan esperançats que aquest
nou procediment que contem-
pli la legislació espanyola sigui
més àgil “perquè sabem que el
ministeri d’Educació andorrà
hi està molt implicat”, però ara
per ara els alumnes es troben en
aquesta espera i incertesa per
no saber quan podran homolo-
gar la seva titulació.
PROBLEMES EN PRÀCTIQUES
Per altra banda, els alumnes de
ciències de l’educació que de-
manen fer pràctiques als cen-
tres catalans també ho tenen
complicat. “El mes d’octubre
el departament d’Educació de
la Generalitat catalana hauria
d’haver renovat el conveni de
pràctiques i no ho ha fet”, va ex-
plicar Larraz.
Des de la mateixa universitat
han explicat que aquests con-
venis de pràctiques a escoles
públiques catalanes se solen re-
novar de manera quasi automà-
tica amb una signatura. Des de
l’octubre que la universitat ho
demana, però no ha obtingut
resposta. Tot i que no s’ha argu-
mentat formalment, s’intueix
que és la situació política per
la qual passa Catalunya la que
impedeix aquesta renovació au-
tomàtica.
Des de la UdA s’ofereix com a
solució, mentre no se solucioni
el problema amb la Generali-
tat de Catalunya, “poder reu-
bicar-los i fer pràctiques o bé
aquí al Principat, en qualsevol
escola, o bé en alguns centres
educatius de la Seu, per exem-
ple, però privats”, va explicar la
directora de Centre de Ciències
de la Salut i de l’Educació de la
universitat.
Aquest problema en la re-
novació dels convenis de pràc-
tiques només ha afectat els
alumnes de ciències de l’educa-
ció i no els d’infermeria perquè
els convenis encara són vigents
i no toca renovar-los.
Dificultats per homologar els títols
d’infermeria i educació a Espanya
La Generalitat no ha renovat els convenis de pràctiques que van expirar l’octubre
Universitat
La UdA treballa amb el ministeri d’Educació perquè el procés d’homologació amb Espanya sigui ara més àgil i més homogeni.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
Virginia Larraz
des del 2015 no
saben com serà el
procés d’homologació
dels títols a espanya
els oferim reubicar-
los i fer pràctiques en
escoles privades o
escoles del Principat

La família SASPLUGAS VILAGUT
comunica la defunció de qui fou:
Joan Ramon SASPLUGAS i MASANA
Vidu de Roser VILAGUT PAYÀ
Que morí ahir, 27 de febrer del 2018, a l’edat de 92 anys.
La missa funeral i enterrament tindran lloc avui, dimecres 28
de febrer, a les 16 h, a l’església Sant Pere Màrtir
d’Escaldes-Engordany.
Jocs SA, un dels licitadors que
s’ha presentat al concurs per
obtenir la llicència del casino,
preveu generar entre 450.000 i
460.000 noves pernoctacions,
fet que suposarà un creixement
d’entre el 5% i el 6% respecte de
les que té Andorra actualment.
Ho va anunciar el conseller dele·
gat de la societat, Marc Martos,
en la presentació que va tenir
lloc ahir del projecte. En con·
cret, s’espera rebre uns 195.000
visitants per l’activitat generada
exclusivament pel casino, una
xifra que creix fins als 260.000
si es tenen en compte la resta
d’activitats que es planegen.
La societat ha proposat dues
ubicacions. Una a Caldea i l’al·
tra al carrer Prat de la Creu, a la
parcel·la on hi havia l’skate park.
Segons l’emplaçament, l’enver·
gadura del projecte és diferent.
Així, en el primer cas, la inver·
sió seria d’entre 10 milions i 11
milions d’euros i es crearien 132
nous llocs de treball, mentre
que a Andorra la Vella s’hi des·
tinarien entre 15 milions i 16
milions d’euros i es crearien 300
llocs de treball. Tot plegat es cal·
cula que tindria una repercussió
econòmica de 75 milions d’eu·
ros si només es té en compte el
casino i de 95 milions d’euros
l’any amb els serveis comple·
mentaris.
En la proposta d’Andorra la
Vella es construirà un edifici
de nova creació d’ús exclusiu
per al casino, amb dues plantes
soterrades destinades a aparca·
ment i quatre plantes en alçada.
Tindrà una façana de leds, que
permetrà comunicar els esde·
veniments que s’hi facin i, a la
part superior, hi haurà una co·
berta plana que es cedirà com a
plaça pública i ampliarà la plaça
del Poble. A més, s’hi instal·
larà un ascensor que permetrà
connectar Prat de la Creu amb
l’avinguda Meritxell. Aquests
dos darrers elements van ser
destacats per Martos, que va
remarcar que el projecte afavo·
rirà la connectivitat vertical en
aquesta zona de la parròquia. A
més, va subratllar que l’edifici
s’ha projectat per evitar proble·
mes de mobilitat al carrer Prat
de la Creu.
A banda de les sales de joc,
l’edifici tindrà una sala d’espec·
tacles per a 200 persones per a
esdeveniments, restaurants i
un bar·cocteleria. La mobilitat
entre plantes es farà a través
d’escales mecàniques i tot l’edi·
fici serà lliure de fum. De fet,
només hi haurà dues terrasses
on els visitants podran fumar.
Jocs SA preveu organitzar al
llarg de l’any espectacles i es·
deveniments socials i culturals
i també grans tornejos de joc
(la intenció és fer·ne 56 anual·
ment). A més, ha signat acords
de col·laboració amb firmes com
Dry Martini, amb Javier de las
Muelas al capdavant, mentre
que l’àrea gastronòmica s’ha
confiat als restauradors andor·
rans Carles Flinch, Jordi Mar·
quet i Àngel Belmonte. Per als
espectacles es treballarà amb
Casi·Veinte Producciones. En
el cas que es necessiti un afora·
ment superior, les activitats es
faran al Centre de Congressos
d’Andorra la Vella. En la propos·
ta de Caldea, el casino es plante·
ja com a producte complemen·
tari de l’oferta del termolúdic.
En aquest cas també seria un
casino lliure de fum.
100% andorrana
Jocs SA és una societat 100%
andorrana i, entre els socis, n’hi
ha que tenen una experiència di·
latada en el món del joc a nivell
nacional, mentre que d’altres
estan implicats en el sector tu·
rístic. Està presidida per Ventu·
ra Espot, Gilbert Montané n’és
vicepresident i Enric Pujal, se·
cretari. Com a soci tecnològic té
Novomatic, que proveirà el casi·
no de màquines i implementarà
sistemes de control i de segure·
tat. A més, el director de Novo·
matic Gaming Spain, Bernhard
Teuchmann, va destacar que el
fet de gestionar diferents casi·
nos arreu d’Europa els permetrà
aportar la seva experiència en la
posada en marxa de l’equipa·
ment, la formació del personal
i tot el que fa referència al joc
responsable (amb formacions
per als jugadors i màrqueting
responsable). A més, s’implan·
taran els seus estàndards so·
bre blanqueig. Novomatic és
un operador austríac fundat el
1980. És un dels proveïdors de
tecnologia de la indústria del joc
més importants del món i opera
40 casinos i 2.100 sales de joc.
Martos va remarcar que “és el
millor soci tecnològic” i va des·
tacar que està en el Top 5 mun·
dial d’aquest sector.
Projecte
L’arquitecte Pere Espuga, Marc Martos, Bernhard Teuchmann de Novomatic i el programador de tornejos Juan de Diego.
JONATHAN GIL
M.S.C.
ANdOrrA LA veLLA
Jocs SA preveu generar un 6% de
pernoctacions gràcies al casino
Estima fer una inversió d’entre 10 milions i 16 milions i l’establiment serà lliure de fum
La societat calcula
que es rebran uns
195.000 visitants
anuals pel casino
Edifici de nova
creació al carrer
Prat de la Creu
S’invertirien uns 16 mili·
ons, es contractarien 200
persones i es crearia una
plaça i un ascensor públic
fins a l’avinguda Meritxell.
Ubicació a les
instal·lacions de
Caldea
S’invertirien uns 11 mi·
lions d’euros, es crearien
132 llocs de treball i es
complementaria l’oferta
turística del termolúdic.
Proposta
innovadora en
gastronomia
Es tindrà la col·laboració
del cocteler Javier de las
Muelas i els xefs Carles
Flinch, Jordi Marquet i
Àngel Belmonte.
Tal com van acordar en l’assem·
blea del 19 de febrer, el comitè
executiu del Sindicat de l’Ense·
nyament Públic (SEP) ha fet ar·
ribar als seus afiliats el manifest
per a la negociació de la llei de
la funció pública, en què s’ex·
plica tot el procés i els motius i
reivindicacions que han portat
a la convocatòria de vaga, i una
proposta operativa de vaga.
En aquest segon document,
el SEP demana als treballadors
que decideixin adherir·se a la
vaga que ho comuniquin als
seus superiors immediats “mit·
jançant una reunió (claustre)
en què els caps explicaran quins
serveis mínims cal garantir” i
per als quals es demanaran vo·
luntaris. En cas de no cobrir·se,
se sortejaran les persones que
hauran de treballar. Així mateix,
el SEP informa que els treballa·
dors que se sumin a les jornades
de vaga podran ser convocats en
diferents punts del país per a
concentracions de protesta.
El SEP informa als seus afiliats
sobre com procedir a la vaga
Sindicats
Redacció
ANdOrrA LA veLLA

publicitat 11Dimecres, 28 De febrer Del 2018
24 I 25 DE FEBRER
Des de l'Organització i tot l'equip d'Andorra SKIMO us volem transmetre la nostra gran
satisfacció en el desenvolupament de la 3 edició de la Grandvalira Skimo6 i de les dues
etapes de L'Ordino-Arcalís Skimo10, hem acomplert amb totes les expectatives!
Ha estat tot un Èxit i això ha estat possible gràcies als nostres Patrocinadors Grandvalira,
Ordino-Arcalís, La Sportiva, Ford, Andorra Turisme. Als nostres col·laboradors: Comú de
D'Encamp, Comú D'Ordino, Comú d'Andorra La Vella, Comú de Sant Julià de Lòria, Comú
d'Escaldes-Engordany, Naturlandia, Sismic, JecomDisseny, Viladomat, Multisegur Assegu-
rances, MC Donalds, Pastisseria la Casa, Franc-Port, Val Torre, Pomoca, Autocars Nadal,
Patrice Bernard, Inﬁsport, Esports Altitud, Heliand, Giraweb, Hotel Grau Roig, Hotel
Nòrdic, Himàlaia Experience, Himàlaia Hotel, Neon, Hotel Ordino, Bed & Breakfast La
Lluna, Hotel Comabella, Hotel Antic, Protecció Civil, Creu Roja Andorrana, Federació
Andorrana de Muntanyisme, Cos de Banders, G.R.M Muntanya Bombers, Policia Grup
Muntanya, Epaplus, OXD. Als nostres Media Partners: Andorra 1 Flaixbac, RTVA, BonDia,
All-Andorra.com.
Volem fer un Reconeixement Especial Als més de 150 voluntaris, que durant tot el cap de
setmana ens han ajudat tant en l'organització com en el desenvolupament de la prova.
A tots vosaltres MOLTES GRÀCIES!
www.andorraskimo.com

C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_mp_pez.pdf 1 15/8/17 11:43
El Servei de Meteorologia, el
cos de bombers i el cos de ban-
ders han engegat aquest curs un
projecte emmarcat en l’àrea de
Formació Andorrana per cons-
cienciar els alumnes sobre el pe-
rill de les allaus. Un total de 150
alumnes de 5è curs de primera
ensenyança han participat en les
quatre sessions pràctiques que
han tingut lloc durant els mesos
de gener i febrer a diferents in-
drets del Principat. Ahir mateix,
els alumnes del col·legi Janer
van participar en la darrera ses-
sió.
Durant les jornades forma-
tives, els tècnics del Servei de
Meteorologia han mostrat als
alumnes les diferències entre
els tipus de neu que es troben
en unes i altres capes. Així, en
zones amb importants gruixos
de neu han fet talls per mostrar
els tipus de capes de neu. A més,
s’han ensenyat les estacions me-
teorològiques per conèixer-ne
el funcionament, identificar el
nivell de risc d’allaus consultant
el butlletí del perill d’allaus, i
aprendre com es recullen les da-
des per elaborar el butlletí. En
les mateixes jornades, el cos de
banders ha mostrat als alumnes
els protocols de seguretat que es
fanabansdecadasortidadeneu,
i ha donat a conèixer quina és la
seva funció en cas de participar
en preventius d’allaus. A més,
s’ha explicat de manera genèrica
les diferents tipologies d’allaus
i com es fan els mesuraments
sobre el terreny. Així, es com-
plementa una formació en què
el cos de bombers també ha par-
ticipat amb sessions teòriques,
han donat eines als alumnes per
saber actuar si són testimonis
o víctimes d’una allau, i se’ls ha
ajudat a descobrir-ne els dife-
rents tipus. A més, en les sessi-
ons se’ls consciencia del que cal
fer abans d’anar a la muntanya
a l’hivern, així com del material
específic que cal dur.
En aquesta primera experièn-
cia del Servei Meteorològic i els
banders amb els alumnes del sis-
tema educatiu espanyol, el resul-
tat ha estat positiu. El projecte
parteix de la iniciativa engegada
l’any 2014 al sistema francès, en
què el Servei de Meteorologia
participava aportant part del
material.
Formació
Les formacions sobre les allaus s’han fet en diferents indrets del país.
SFGA
Redacció
AndorrA lA vellA
150 alumnes participen en quatre
sessions sobre el perill de les allaus
El Servei de Meteorologia, els bombers i els banders les han impartides al gener i al febrer
els alumnes que han
rebut la formació
estan fent 5è curs de
primera ensenyança

NKOLONDOM-EL CAMERUN
Construcció d’un ediﬁci per a l’hospitalització de malalts en fase terminal al Centre Mèdic Catòlic de
Nkolondom. El projecte pretén donar acollida als malalts més greus i facilitar les cures de proximitat als
malalts que viuen lluny del centre mèdic.
Responsable: Germana Basilia Ruiz
Aportació del Govern d’Andorra: ..................................................................................................... 40.000 €
Aportació de Mans Unides: ............................................................................................................. 12.931 €
ZIGUINCHOR-EL SENEGAL
Renovació de l’aula d’informàtica del centre de secundària Paula Montal a Ziguinchor.
Responsable: Germana Rosa M. Lleonart ........................................................................................ 5.524 €
USUI-EL SENEGAL
Adquisició d’un vehicle 4x4 per atendre els desplaçaments de malalts greus als centres mèdics més
propers, així com el transport de materials de construcció i aliment per als animals de les granges que
supervisen els escolapis.
Responsable: Miquel Betbesé......................................................................................................... 15.000 €
SOKONE-EL SENEGAL
Rehabilitació de l’escola bressol Les lapins bleus.El projecte preveu renovar els sanitaris del centre,
arreglar les ﬁssures de les parets, adequar el pati, revisar l’estat de la teulada i adquirir material pedagògic
i mobiliari.
Responsable: Carles Gil-Saguer..................................................................................................... 19.614 €
SIGUIRI-GUINEA CONAKRY
Construcció d’una aula a l’escola de la Missió Catòlica de Siguiri, amb una ràtio molt elevada d’alumnes a
cada classe.
Responsable: Pare Rafel Sabé ......................................................................................................... 7.000 €
TEGUCIGALPA-HONDURES
Aquest projecte es desenvolupa al centre infantil Virgen del Valle i té dos objectius: assegurar una
alimentació equilibrada als nens que assisteixen al centre i que pateixen desnutrició; i donar suport
als nens que pateixen discapacitat mitjançant una educació inclusiva, i formar els docents i també els
familiars en l’estimulació d’aquests nens.
Responsable: Pare Patricio Larrosa................................................................................................ 19.827 €
APORTACIÓ AL PROJECTE DE MANS UNIDES DIOCESANA
UGANDA: Millora de les infraestructures a l’escola St Bruno Butema Primary school .................. 12.500 €
TOTAL CAMPANYA 2018............................................................................................................. 132.396 €
Tel : 869.865 · www.mansunides.ad · Delegació de Mans Unides a Andorra
PROJECTES
CAMPANYA 2018
El NIU d’Andorra Telecom ha
aprofitat el principal congrés
internacional de telefonia, el
Mobile World Congress (MWC),
que va començar dilluns a Bar-
celona, per presentar-se en so-
cietat. I ho ha fet sota el guiatge
de Business France, l’agència
de promoció econòmica fran-
cesa, que va cedir el seu estand
French Tech per a una ponència
del responsable de la incuba-
dora i acceleradora d’empreses
d’Andorra Telecom, Miquel Go-
uarré.
En la intervenció, el res-
ponsable del NIU va presentar
l’estratègia de diversificació
d’Andorra Telecom i la voluntat
d’afavorir el creixement del sec-
tor de les Tecnologies de la in-
formació i la comunicació (TIC)
a Andorra. La incubadora i acce-
leradora d’empreses, oberta el
desembre del 2016, és un dels
eixos centrals d’aquesta política
d’impuls de les empreses tecno-
lògiques.
Es tracta de l’aposta d’An-
dorra Telecom per fomen-
tar l’emprenedoria en l’àmbit
de la tecnologia i afavorir el
desenvolupament de noves ac-
tivitats que contribueixin a la
diversificació econòmica del
país. En la presentació, Gouar-
ré va fer esment del cas d’èxit
d’una de les start-ups allotjades
a la incubadora de la Massana.
Actualment, el NIU compta
amb set projectes en incubació.
Dos d’ells corresponen al sector
dels videojocs, un al de la tecno-
logia i telecomunicacions, tres
són aplicacions i un gira al vol-
tant de l’ehealth.
Gouarré va comptar amb
la participació de la directora
d’Andorra Desenvolupament i
Inversió (ADI), Judit Hidalgo,
que va obrir la conferència amb
una presentació sobre les opor-
tunitats que ofereix Andorra i
l’estratègia d’obertura al capi-
tal estranger i diversificació. El
responsable del NIU va donar
les gràcies a Business France
per l’oportunitat que represen-
ta usar l’estand FrenchTech al
MWC per donar a conèixer el
NIU i les possibilitats que ofe-
reix.
El MWC aplega en cada edi-
ció més de 100.000 professio-
nals de 200 països, la majoria,
alts executius. Hi acudeixen
2.300 companyies expositores
distribuïdes en els 120.000 me-
tres quadrats habilitats per Fira
de Barcelona.
El NIU es presenta en societat al
Mobile World Congress de Barcelona
El seu responsable, Miquel Gouarré, hi va comparèixer apadrinat per Business France
Andorra Telecom
Redacció
AndorrA lA vellA
Moment de la presentació del NIU al Mobile World Congress.
@AndorrA Telecom
la massana
El mercat de moda i comple-
ments de segona mà de la
Massana, el Vide Dressing, ha
organitzat l’edició primavera,
a petició dels participants
i dels clients de la fira. Per
tant, la Massana comptarà
amb dos mercats, coincidint
amb les dues èpoques de l’any
en què es fa canvi d’armaris.
El Vide Dressing tindrà lloc
del 13 al 15 d’abril a les sales
de la Closeta. Una de les no-
vetats és l’ampliació de dates,
ja que s’afegeix la tarda del
divendres. El màxim de para-
des previstes és de quaranta.
Les preinscripcions es poden
fer de l’1 al 15 de març a tu-
risme@comumassana.ad. La
roba i complements exposats
han d’estar en perfecte estat
de conservació. A més, els
paradistes es comprometen
a participar en una reunió
informativa sobre diversos
aspectes.
Obertes les
inscripcions
per participar
al Vide Dressing
Redacció
AndorrA lA vellA

www.entre-muntanyes.com / comunicacio@entre-muntanyes.com
Tot i que encara no hi ha dades
oficials, el president de la Unió
Hotelera d’Andorra (UHA), Ma-
nel Ara, afirma que els turistes
russos que arriben al país a
través de turoperació han aug-
mentat entre un 20% i un 25%
respecte de l’any passat.
A més, Ara considera que el
nombre de turistes russos que
venen al país pel seu compte
també ha crescut en compara-
ció amb el 2016.
De tota la manera, la per-
cepció que es pot tenir d’aquest
augment pot variar segons
les parròquies. Així, les parrò-
quies altes, com ara Encamp i
Canillo, concentren bona part
d’aquest turista, atret sobretot
per l’esquí. Però el president de
la Unió Hotelera també destaca
que a les parròquies centrals
també hi ha una concentració
de clients russos que volen una
oferta turística més diversifica-
da, que inclou la possibilitat del
shopping.
Consultades algunes fonts
d’hotels encapadans, al llarg del
mes de març continuen predo-
minant les reserves de turistes
russos. En general, es constata
que el període de permanència
al país acostuma a ser d’una
setmana. Recordem que el prin-
cipal motiu per al descens de
turistes russos va ser la devalu-
ació del ruble el 2014, quan la
moneda va patir la seva pitjor
caiguda des del 1999.
Pel que fa a l’ocupació hote-
lera d’aquest mes de febrer, Ara
no creu que la variació sigui
gaire diferent de l’ocupació del
2017. En aquest sentit, l’ocupa-
ció mitjana registrada el febrer
de l’any passat va ser del 84,4%.
La Unió Hotelera disposarà
d’aquestes dades la setmana vi-
nent.
Els visitants russos pugen d’un
20% a un 25% respecte del 2017
Les dades són les que han aportat els touroperadors a la Unió Hotelera
Turisme
El president d’UHA, Manel Ara.
jonaThan gil
M.P.A.
andorra la vella
El primer cap de setmana de
març, l’estació de Vallnord-Pal
Arinsal estrena un nou horari
d’obertura per a les jornades
de dissabte, el dia de la set-
mana en què major afluència
es registra a les pistes d’esquí
de la Massana. El nou horari
d’obertura, a partir del dia 3
de març i fins al 7 d’abril, serà
de les nou del matí a les sis de
la tarda, de manera que els es-
quiadors podran aprofitar les
hores de llum sense que això
repercuteixi en el preu del seu
forfet.
D’aquesta manera, l’estació
permetrà als usuaris seguir
gaudint de les hores de llum
en tot el seu domini esquiable,
amb tots els remuntadors me-
cànics en funcionament i tam-
bé amb les terrasses dels locals
de restauració a disposició per
gaudir al màxim del bon temps
i de música. Els locals de res-
tauració de Pal i d’Arinsal tam-
bé s’adaptaran a aquest nou
horari.
Els petits seran els princi-
pals protagonistes de la com-
petició, el 3 i el 4 de març, a
Vallnord-Pal Arinsal, amb una
nova edició Slope Style & Big
Air. L’Snowpark d’Arinsal aple-
garà també, dissabte i diumen-
ge, la Copa Pirineus Freestyle,
un esdeveniment pensat tant
per a la modalitat d’esquí com
d’snowboard en què competi-
ran totes les categories, a par-
tir d’U7. Els dominis esquia-
bles de la Massana afronten el
cap de setmana amb la previ-
sió de tenir al 100% les pistes
d’esquí, les instal·lacions i els
remuntadors.
Vallnord-Pal Arinsal allarga
fins a les sis de la tarda
el seu horari els dissabtes
Redacció
andorra la vella
estacions
vallnord-Pal arinsal
mantindrà aquest
horari fins al
dissabte, 7 d’abril
Manel Ara
els turistes russos
es concentren més
a les parròquies
meridionals i centrals

El Centre d’Estudis de la Neu
i de la Muntanya d’Andorra
(Cenma), de l’Institut d’Estudis
Andorrans (IEA), amb el suport
de l’empresa Bineo Consulting
SL, ha introduït en un lloc web
més de 130.000 dades sobre la
biodiversitat d’Andorra, repar-
tides en set grups: vertebrats,
invertebrats, plantes, flora,
fongs, líquens i mol·luscs. La
base de dades consultable és
www.gbif.ad, Global Biodiversity
Information Facility Andorra,
un sistema que s’usa en més de
cinquanta països i que homo-
geneïtza el format de les dades
perquè les pugui consultar tot-
hom.
El nou banc de dades sobre
biodiversitat a Andorra (Sibad)
es va presentar ahir a la tarda
a la sala d’actes del centre cul-
tural La Llacuna. Un dels inves-
tigadors del Cenma, Roger Ca-
ritg, va especificar que entre les
130.000 dades hi ha articles,
treball de camp i dades cientí-
fiques. L’objectiu és “conèixer
la biodiversitat d’Andorra, amb
dades des d’inicis del segle XX
fins a les més actuals, i serveix
per conèixer i gestionar amb
més coneixement el territori,
protegir-ne els hàbitats i fo-
mentar la investigació cien-
tífica”. Una aplicació pràctica
seria, per exemple, “analitzar
l’evolució de les papallones”.
Caritg va detallar que al Prin-
cipat hi ha un 70% d’espècies
de papallones que disminuei-
xen pel canvi climàtic i un 23%
que augmenten, mentre que
al centre d’Europa i als països
escandinaus la tendència és de
creixement global.
L’eina que es va presentar
ahir es basa en la tecnologia de
l’exitós banc de dades Atles Li-
ving Australia, que ha servit de
model en molts altres països
d’arreu del món. En el cas d’An-
dorra s’ha aconseguit imple-
mentar després d’alguns anys
de negociació i treball amb els
diferents nodes europeus del
GBIF, amb la col·laboració tèc-
nica del GBIF-Espanya i el su-
port del departament de Medi
Ambient del Govern d’Andorra.
El sistema utilitzat el va crear el
govern d’Austràlia l’any 2005, i
hi va invertir 30 milions de dò-
lars australians, i ara l’utilitzen
més de mig centenar de països
i unes quaranta organitzacions
internacionals. El seu objectiu
principal és aglutinar el major
nombre de dades sobre biodi-
versitat per ampliar-ne el conei-
xement, fomentar-ne la inves-
tigació i influir en les polítiques
mediambientals que afecten el
planeta. L’empresa madrilenya
Bineo Consulting SL és la que
ha aplicat la tecnologia a la base
de dades del Cenma, que podrà
seguir actualitzant-la.
El sistema GBIF per orde-
nar, consultar i analitzar dades
sobre biodiversitat continua
estenent-se. El Cenma va ser
l’entitat designada pel Govern
com a responsable d’organit-
zar i desenvolupar el GBIF al
país des de l’any 2010, amb dos
objectius molt clars. El primer
era aglutinar el màxim de dades
sobre biodiversitat i adaptar-les
perquè passessin a formar part
del banc de dades generals del
GBIF. El segon és col·laborar
amb els projectes comuns de
l’organització, orientats a mi-
llorar i ampliar l’accés lliure a
les dades de biodiversitat i pro-
moure’n la conservació.
Un nou lloc web recull 130.000
dades de biodiversitat d’Andorra
El banc de dades està integrat en el ‘Global Biodiversity Information Facility’
Medi ambient
Redacció/Agències
andorra la vella
Presentació de la base de dades de biodiversitat d’Andorra creada pel Cenma, ahir a la tarda.
agències
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Taller sobre com cuinar i
presentar els llegums a taula
Una vintena de persones van prendre part ahir a la tarda en un
taller sobre llegums ofert per la dietista imma Mañà a l’espai
de la Fundació crèdit andorrà. l’experta va donar un seguit de
consells i pautes als assistents sobre com cuinar, conservar o
digerir millor aquests aliments. el taller va concloure amb un
tast en què els participants van veure diferents maneres de
presentar els llegums.
agències
Formació
La primera lliga de videojocs
d’Andorra, i en català, ja és una
realitat. El tret de sortida de la
WhatYouPlay LVA serà el prò-
xim 17 de març, a partir de les
deu del matí, a l’Illa Carlemany,
on es disputarà el draft que de-
terminarà els 64 jugadors, 32
de cada competició, que par-
ticiparan en la LVA. La lliga es
disputarà amb un format simi-
lar a qualsevol lliga d’esports,
gestionada i supervisada per
un equip especialitzat d’admi-
nistradors i àrbitres, que asse-
guraran un joc net. Tindrà una
durada de tres mesos i les par-
tides en línia es jugaran en tres
jornades diàries, que sumaran
un total de 31 jornades.
Al llarg de la lliga es preveu
poder organitzar esdeveni-
ments presencials en què els
jugadors es puguin conèixer i
compartir experiències en pri-
mera persona. Aquests esde-
veniments serviran per crear
noves divisions i incrementar
els competidors de la lliga,
així com també per ampliar les
plataformes i disciplines com-
petitives de videojocs amb un
sistema d’ascensos i descensos
que oferiran més competitivi-
tat i regulació del nivell de cada
divisió.
L’esdeveniment clau, i tam-
bé presencial, serà la Gran
Final, en què els 16 millors
jugadors de la lliga regular
s’enfrontaran en un torneig
amb eliminatòria directa que
els portarà a aconseguir el títol
de campió de la LVA. Clash Ro-
yale i Fifa18 són els jocs triats
per a aquesta primera tempo-
rada. Els 32 jugadors de cada
competició que es classifiquin
hauran de pagar la llicència
competitiva per poder partici-
par a un preu de 15 euros. Els
jugadors que tinguin el Carnet
Jove tindran un descompte de
cinc euros.
La primera lliga de videojocs
d’Andorra s’estrenarà el 17
de març i durarà tres mesos
Redacció
andorra la vella
competicions
el sistema permet
analitzar la
biodiversitat
i la seva evolució

Pirineus
El nombre de persones afecta·
des pel brot de gastroenteritis
aguda a la Cerdanya ha pujat a
406, segons ha informat l’Agèn·
cia de Salut Pública de Catalu·
nya. Els afectats duien a terme
les activitats d’esquí i muntanya
pròpies de l’anomenada Setma·
na Blanca la setmana passada.
Dels 406 afectats, 388 són me·
nors d’entre 8 i 14 anys, i la res·
ta són adults, entre els quals hi
ha divuit professors. Tots perta·
nyen a nou escoles de Catalunya
(tres de Girona i set de Barcelo·
na), excepte un grup d’escolars
francesos. Cap dels afectats ha
hagut de ser ingressat a l’hospi·
tal. Salut informa que els últims
casos notificats van iniciar la
simptomatologia el diumenge
25 i que no hi va haver cap cas
nou ni el dilluns ni el dimarts.
Els quadres clínics s’acom·
panyen, en general, de simpto·
matologia lleu amb predomini
de vòmits, nàusees i dolor ab·
dominal i, en alguns casos, de
febre i diarrea. La investigació
epidemiològica i ambiental, que
va començar la setmana passa·
da, confirma segons Salut que
es tracta d’un brot de gastroen·
teritis aguda en un establiment
de restauració de l’estació d’es·
quí de Masella (Cerdanya).
També afirma que, conjunta·
ment amb l’empresa afectada,
s’han pres totes les mesures
cautelars de prevenció i higiene
corresponents i que continuen
les tasques d’investigació del
brot.
El nombre d’afectats pel brot
de gastroenteritis ja és de 406
La Cerdanya
Agències
barCeLona
L’estació d’esquí de La Molina
(la Cerdanya) celebra aquesta
temporada el seu 75è aniver·
sari amb la commemoració de
la posada en marxa del primer
remuntador de l’Espanya, el 28
de febrer de 1943, com a punt
àlgid d’aquesta celebració. La
instal·lació, que genera un re·
torn econòmic de 90 milions
d’euros a la seva comarca i ha
creat un miler de llocs de tre·
ball, té entre els seus reptes de
futur tornar a explotar la zona
del Niu de l’Àliga, a la part més
alta de la Tossa d’Alp, i establir
una connexió directa entre el
complex i l’estació de tren. Des
del seu entorn més immedi·
at, destaquen el seu paper de
“motor” de cara a la creació i
creixement d’empreses, no tan
sols vinculades a l’esport blanc
sinó també amb un ampli ven·
tall d’activitats que es poden
practicar en diferents èpoques
de l’any.
A l’entorn de l’actual pista
d’esquí de Fontcanaleta, a l’es·
tació de La Molina, es va instal·
lar el primer remuntador de tot
Espanya, que va començar a
funcionar com ja s’ha dit el 28
de febrer de 1943. Tot un salt
endavant per a una instal·lació,
on havien arribat els primers
esquiadors el 1908, segons s’ex·
plica en un butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya, i
que es va començar a fer popu·
lar amb l’arribada del ferrocarril
a la població, l’any 1922. Actu·
alment, el complex compta amb
63 pistes i un domini esquiable
de 68 quilòmetres, i té entre els
principals reptes de futur tor·
nar a explotar la part alta de la
Tossa d’Alp amb la instal·lació
d’un remuntador fins al Niu de
l’Àliga, així com, a llarg termini,
establir una connexió directa
amb l’estació de tren, segons
el director de La Molina, Toni
Sanmartí.
L’estació, que ha generat un
miler de llocs de treball, quan·
tifica en 90 milions el retorn
econòmic que suposa per a la
comarca de la Cerdanya. Per
Ramon Moliner, l’alcalde d’Alp
–el municipi on està ubicada–,
l’evolució que ha experimentat
el complex en les darreres dèca·
des s’ha viscut també en paral·
lel a la localitat. “L’esquí és la
nostra indústria”, ha afirmat el
també president del Consell Co·
marcal de la Cerdanya, que ha
vinculat l’afluència d’aficionats
per l’esport blanc amb l’incre·
ment de la compra d’habitatges
de segona residència a la seva
àrea d’influència.
El primer remuntador d’Espanya, a
La Molina, avui compleix 75 anys
L’estació d’esquí genera un retorn econòmic a la comarca de 90 milions d’euros
Turisme
Pla general de l’entrada al remuntador de Fontcanaleta de l’estació d’esquí de La Molina.
agènCies
Agències
aLp
La seu d’Urgell
La monja i activista social,
sor Lucía Caram, farà dimarts
vinent (20 h) a la Sala Sant
Domènec una conferència
per sensibilitzar i donar més
detalls sobre el programa In-
vulnerables. Aquest projecte
solidari, que es porta a terme
en diferents ciutats de Catalu·
nya, té com a objectiu princi·
pal lluitar contra la pobresa i
l’exclusió social de les famílies
però, sobretot, dels infants.
La xerrada de Caram, orga·
nitzada per les regidories de
Solidaritat i Cooperació i de
Cultura de l’Ajuntament de
la Seu, anirà acompanyada de
l’exposició de fotografies #In-
vulnerables Tot és possible, que
estarà situada a l’absis de la
mateixa Sala Sant Domènec.
La mostra també es podrà
visitar al centre cultural Les
Monges. Tot és possible és un
recull d’imatges dels fotògrafs
Sunsi Albets, Joan Locubiche,
Víctor López i Rubén Quintas
que mostren els somnis d’in·
fants en situació de vulnera·
bilitat i que són beneficiaris
del programa impulsat per la
FundacióFCBarcelona,l’Obra
Social “La Caixa”, la Fundació
Rosa Oriol i la Generalitat de
Catalunya.
Xerrada de sor
Lucía Caram
a la Sala Sant
Domènec
Redacció
La seU D’UrgeLL
El Consell d’Alcaldes de l’Alt
Urgell s’ha reunit a Peramola
per tractar diverses qüestions
que afecten el conjunt del terri·
tori, entre les quals destaquen
la nova llei de territori, l’estudi
de gestió supramunicipal de
l’aigua i el pla estratègic Impul·
sa 2026. Els alcaldes van rebre
informació de primera mà per
part dels responsables dels res·
pectius projectes. El director
general d’Urbanisme de la Ge·
neralitat, Agustí Serra, va pre·
sentar l’avantprojecte de la llei
de territori, un document que
“s’adapta a la diversitat territo·
rial, de la qual les comarques de
muntanya com l’Alt Urgell en
són un bon exemple”, segons
Serra. Alhora, el representant
del govern va voler conèixer les
dinàmiques territorials d’una
de les comarques amb més su·
perfície de Catalunya, així com
copsar tots aquells inputs que
permetin millorar les decisions
relatives a l’ordenació del terri·
tori i l’urbanisme en els muni·
cipis de muntanya.
Els alcaldes tracten sobre
la futura llei de territori
alt Urgell
Redacció
La seU D’UrgeLL

Cultura
Ull-Nu era un festival consa-
grat al curt i destinat a joves
creadors pirinencs. Ara es
passen també al llarg: nor-
malització o desnaturalitza-
ció?
Transformació. Forma part
del procés natural de creixe-
ment. Mantenim l’ADN –donar
cabuda a joves realitzadors del
territori– però estrenem nom:
Festival de Cinema Emergent
d’Andorra, amb la voluntat de
ressaltar què fem i on ho fem.
L’essència és la mateixa, només
que afegim a la secció competi-
tiva llargs que siguin a la vegada
òperes primes.
Una concessió al mercat?
Es pot entendre així: el curt
és un gènere que ens apassiona,
hi creiem, però la realitat és que
per al gran públic té més atractiu
el llarg. Ja n’havíem programat,
però fora de la secció competiti-
va. Confiem que ara atregui més
espectadors.
Abans era un festival “audio-
visual”, que deixava una por-
teta oberta a espais de ràdio,
televisió i websèries; ara ho
focalitzen sense embuts en
el cine, ja des del nom.
Seguim oberts a aquests al-
tres formats, però si li diem ci-
nema és més fàcil arribar al gran
públic. Al final, més enllà del
nom, el que importa és que la
gent en valori el contingut, es-
pecialment la programació.
Estrenen secció de llargs
amb Estiu 1993 i Júlia Ist. No
sempre tindran la sort d’una
collita com aquesta.
Cert. Però ens hem adonat
que cada vegada hi ha més jo-
ves que es llencen a la piscina
de produir-se un primer llarg. I
cada cop són més joves: el direc-
tor d’El dulce sabor del limón, Da-
vid Aymerich, té 22 anys! Júlia
Ist surt d’un projecte de final de
carrera. No sempre tindrem un
Estiu 1993, d’acord, però hem
rebut quinze llargs, tots ells òpe-
res primes i del territori. Això
vol dir que, de material, n’hi ha.
Considerar pirinencs els di-
rectors de Barcelona i Bil-
bao, no és tenir la màniga
una mica ampla?
Diuen els geòlegs que els Pi-
rineus arrenquen a la meitat de
l’Atlàntic! Arribar en aquestes
ciutats, en fi, ens dona més mas-
sa crítica. Una certa flexibilitat
és positiva.
Reduir les cinc categories de
curts a una de sola castiga
altres gèneres minoritaris
–l’animació, el videoart– que
fins ara tenien a Ull-Nu una
finestreta.
Al contrari: ens hem adonat
que les fronteres entre gèneres
cada vegada són més difuses. Té
a veure amb els nous llenguat-
ges audiovisuals. Pensem que
el nou format –tots els curts al
mateix sac– és més emocionant i
no ens limita tant a l’hora de se-
leccionar-ne cinc de cada gène-
re: la ficció en sortia clarament
perjudicada, i els altres gèneres
resultaven sobrerepresentats.
Van rebre més de 400 pro-
postes, entre curts i llargs. I
25 han passat el tall. Quan-
tes n’hi havia, del país?
Menys que altres anys: no ar-
ribaven a les cinc. I només una
–el videoart Synthetic Landsca-
pes, d’Èric Rossell– es projectarà
a la secció competitiva.
Tampoc cada any podem te-
nir un Wolves.
Exacte. I que el director sigui
andorrà no suposa cap plus. Si
l’obra té qualitat, passarà el tall,
independentment de l’origen.
Sembla, en qualsevol cas,
que aquest curs hi ha menys
xup-xup cinematogràfic. Per
què?
Els projectes que es van ro-
dar el 2017 –Le Blizzard, Entre
muntanyes, la sèrie Fèlix– estan
en fase de postproducció. L’any
passat va ser un any de rodat-
ges, i aquest serà d’estrenes.
No acaben de sortir nous
projectes.
És lògic perquè al cine els
tempos són llargs. Però em
consta que es continua treba-
llant. Dit això, també s’ha de dir
que el 2017 va ser un curs excep-
cional: no pots pretendre que es
rodi cada any una sèrie com Fè-
lix... si no ho incentives i vas a
buscar produccions.
La Film Comission que DA
portava al programa, i que
s’ha quedat al calaix de les
bones intencions, és urgent
o urgentíssima?
No ens faria cap mal. Però
cap. Ara bé, s’ha de pensar com
es treballa. És evident que te-
nim un seguit d’avantatges ge-
ogràfics i logístics que es poden
i s’han explotar. Des del mateix
sector hauríem de posar fil a
l’agulla per aixecar una Film
Commission o com li vulguis dir.
Amb l’ajut del ministeri?
Que hi ha de ser sembla obvi.
Quan parlem del sector audi-
ovisual, de quants professio-
nals estem parlant?
Una quarantena llarga. Pot-
ser mig centenar. No està gens
malament.
Notícies de l’Acadèmia?
Personalment, cap. Però in-
sisteixo: cal una trobada del sec-
tor, a veure què podem fer. Una
base de dades de professionals?
Una associació? Una Film Com-
mission? Jo no soc ningú per
decidir-ho. És el sector, aques-
ta indústria incipient, el que hi
haurà de reflexionar.
Què no ens podem perdre
d’aquesta edició?
Sobretot els llargmetratges:
tots inclouen col·loqui amb el
director, productor o protago-
nistes: Itziar Castro (Pieles), Fer-
mí Reixach (Estiu 1993), Sergi
Moreno (Júlia Ist), Lóngar (En-
tre la ola y la roca), Aymerich (El
dulce sabor del limón)... Els que
ens dediquem en aquest ofici no
ens podem perdre la secció PRO
que, ja ho he dit, aquesta edi-
ció reflexionarà sobre els nous
formats audiovisuals i els nous
hàbits de consum. I tenim el
privilegi de comptar amb Joana
Biarnés, pionera del fotoperio-
disme català i espanyol.
“Hem de decidir què volem: una
Film Commission? Una associació?”
Torna Ull-Nu, reconvertit aquesta 6a edició en Festival de Cinema Emer-
gent d’Andorra. Des d’avui i fins dissabte, amb 21 curts i quatre llargs a
competició –entre ells,‘Estiu 1993’ i ‘Júlia Ist’– i l’homenatge a Joana Bi-
arnés,pionera del fotoperiodisme espanyol.Mas passa revista a un sector
que mou,diu,prop de mig centenar de professionals,però que només ha
pogut col·locar una obra a concurs:‘Synthetic Landscapes’,d’Èric Rossell.
Hèctor Mas, director d’Ull-Nu
A. Luengo
aNdorra la Vella
el 2017 va ser un
any de rodatges;
aquest serà un any
d’estrenes
Tenim un seguit
d’avantatges logístics
i geogràfics que hem
de saber explotar
MàxiMUs

cultura18 Dimecres, 28 De febrer Del 2018
Tel. 804 900 · www.unifor.ad
Formigó
No tenia sentit que els flamants
Tallers d’art que el ministeri va
estrenar l’estiu del 2016 a la
tercera planta de la caserna de
bombers de la Massana, inicial-
ment concebuts perquè fossin
utilitzats pels artistes que parti-
cipessin al concurs de la Biennal,
estiguessin, la major part del
temps, buits. De fet, tan sols van
estar ocupats aquell estiu, i dels
dos finalistes de la pròxima edi-
ció, només Martín Blanco té pre-
vist aprofitar les instal·lacions;
Philippe Shangti va confirmar
ahir que treballarà al seu estudi.
No tenia sentit, i el ministeri
també ho ha entés així, fins al
punt que n’ha canviat radical-
ment l’orientació: en endavant
quedaran vinculats als inter-
canvis internacionals que el
departament convocarà l’últim
trimestre del 2018 i a què es-
tan cridats a participar creadors
de totes les disciplines, des de
les arts plàstiques fins a les es-
cèniques –inclosos el teatre i la
dansa–, passant, atenció, per
l’escriptura, novetat absoluta i
excel·lent notícia per a un sector
dels creadors fins ara franca-
ment desatesos.
El ministeri ja treballava des
de feia un parell d’anys, com a
mínim, en una residència-taller
on acollir artistes estrangers
amb la idea que els nostres cre-
adors poguessin acollir-se a pro-
grames similars d’institucions
foranes en règim de reciproci-
tat. Amb aquest objectiu, s’ha
habilitat precisament l’estudi
del segon pis, que només falta
moblar. Aquest estudi està des-
tinat a acollir creadors amb una
trajectòria consolidada, a qui es
cedirà l’espai per un període que
pot oscil·lar entre els quinze dies
i els sis mesos, i amb unes condi-
cions que reproduiran les que la
institució de partida ofereixi als
artistes nacionals.
Això, com dèiem, ja estava
previst. L’altra novetat és que
també es destinaran en aquest
programa d’intercanvis dos dels
tres tallers del tercer pis de la
caserna, que fins ara es conei-
xien pròpiament amb el nom
de Tallers d’art. El tercer conti-
nuarà de moment vinculat a la
Biennal –i amb un ús més aviat
testimonial: quan Blanco aban-
doni les instal·lacions, al juliol
com a molt tard, no es tornarà
a ocupar fins d’aquí a dos anys,
quan torni a començar el cicle
venecià. I això, en el millor dels
casos, perquè és perfectament
imaginable que el o els finalistes
de l’edició del 2021 facin com
Shangti i prefereixin treballar al
seu estudi.
En qualsevol cas, els dos
tallers que queden lliures es
destinaran també a intercanvis,
però, a diferència del de la sego-
na planta –un apartament com-
pletament equipat–, les instal-
lacions són més austeres i estan
concebudes no per a un artista ja
consolidat sinó per a estudiants
o creadors que comencin. I sem-
pre, insistim-hi, amb l’objectiu
que artistes del país es puguin
beneficiar recíprocament d’unes
instal·lacions i unes condicions
equivalents en la institució es-
trangera que hagi gestionat l’in-
tercanvi. La primera convocatò-
ria s’obrirà, com s’ha dit, a finals
d’any.
Amb aquesta rectificació, el
ministeri ha fet parcialment cas
a la Xarranca, que ara fa un any
–quan va semblar que renaixia,
però només ho semblava: ha
tornat a hibernar– va reclamar
que els Tallers recuperessin la
seva funció original, que era la
de proveir d’un espai als artis-
tes que no en disposaven. El
tindran, però no a la Massana,
sinó en alguna de les instituci-
ons espanyoles i franceses que el
ministeri ha contactat per posar
en marxa la residència.
La residència de creadors, a punt
El ministeri lliga els Tallers d’art al projecte d’intercanvis internacionals, que arrenca a finals d’any
Equipaments
A. L.
la massana
Venècia 2019: entre l’ecologisme i la incomunicació
Philippe Shangti i Martín Blanco, els dos finalistes
entre els quals sortirà el representant andorrà a
la Biennal del 2019, van rebre ahir les claus dels
tallers de la caserna de bombers de la massana
on durant els pròxims cinc mesos crearan la
maqueta del projecte amb què aspiren a l’única
plaça en joc. És clar que va ser un acte literalment
simbòlic, perquè Shangti ja va confirmar que la
feina la farà al seu estudi –que té precisament a
la massana. la comissària d’aquesta edició, Eva
Martínez, va justificar l’elecció en la trajectòria,
el currículum i la professionalitat dels candidats,
així com a dos projectes que s’allunyen tant pel
llenguatge com pel concepte del Murmuri d’Eve
ariza: “Hauria sigut redundant que tornéssim
a presentar una instal·lació que jugués am la
repetició d’un element”. Shangti, en fi, treballarà
en el que va definir com una “performance” de
grans dimensions, que combinarà fotografia,
escultura, vídeo i escenografia, i que proposarà
una reflexió en clau conservacionista sobre la
contaminació del planeta. Blanco, de la seva
banda, deixa momentàniament de costat l’art
digital que li coneixíem, i partirà d’un poema propi
–la seva última faceta creativa– per reflexionar
sobre la hiperconnectivitat i la incomunicació
que generen les noves tecnologies. I ho farà amb
una instal·lació que combinarà dibuix, pintura i
projeccions. Com a novetat d’aquesta edició, el
guanyador rebrà 500 euros durant cadascun dels
cinc mesos que s’allargui la creació de l’obra, a
part dels 15.000 en concepte de producció.
Philippe Shangti i Martín Blanco reben les claus dels Tallers de mans de la comissària, Eva Martínez, i de la ministra Gelabert.
agènCIEs
la convocatòria està
oberta a totes les
disciplines creatives,
inclosa l’escriptura

Esports
La gran aposta del director es-
portiu del Bàsquet Club Mora-
Banc, Francesc Solana, no ha
quallat com s’esperava. El pivot
polonès Przemek Karnowski,
procedent de la Summer League
de Las Vegas, que va arribar
per substituir el georgià Giorgi
Shermadini i que va signar un
contracte de dues temporades,
marxa cedit al Montakit Fuen-
labrada fins a final de tempo-
rada i jugarà en el lloc de Bla-
gota Sekulic, lesionat al tendó
d’Aquil·les.
La notícia la va avançar ahir
el periodista madrileny David
Sánchez i fonts properes al BC
MoraBanc ho van confirmar.
Per tant, l’objectiu d’alleugerir
la plantilla per fer lloc al tem-
porer Landing Sanè s’està com-
plint i l’ala pivot francès, que
finalitza contracte diumenge,
continuarà al club amb tota
probabilitat després d’oferir un
gran rendiment. A més a més,
John Shurna, ala pivot nord-
americà amb passaport lituà,
continuarà tot i que el seu pa-
per dins de la plantilla estava
sent més que discret.
Karnowski, nascut a
Bydgoszcz fa 24 anys, és un
2,16 que no ha acabat d’encai-
xar en l’esquema de joc ràpid i
trepidant que planteja el tècnic
Joan Peñarroya. El pivot, que
va arribar procedent de la Uni-
versitat de Gonzaga, també te-
nia molts problemes per jugar
el pick and roll i no acompanya-
va en les transicions ofensives,
ja que no és un pivot ràpid de
moviments. Sigui com sigui,
el club espera que la cessió al
Montakit Fuenlabrada li ser-
veixi per adaptar-se més al joc
europeu, i més en un equip en
què Néstor Che García li pot
treure tot el suc. Aquí no ha
reeixit, amb 13 partits jugats i
16 minuts de mitjana, i havent
aportat 7,5 punts, 2,5 rebots
per partit i 6,4 de valoració. A
l’EuroCup, 10 partits amb 7,6
punts, 3,7 rebots i 7,2 de valo-
ració.
De fet, en el seu últim partit
a l’EuroCup, va lesionar-se al
Poliesportiu contra el Darüssa-
faka Istanbul. El pivot polonès
va patir un trencament parcial
del lligament peroneoastra-
galí anterior i un esquinç del
lligament deltoide del turmell
dret. Cinc setmanes de baixa i
el jugador va reaparèixer a les
finestres FIBA d’aquesta set-
mana amb la seva selecció en
un partit contra Kosovo, amb 9
punts, 4 rebots i 9 de valoració,
en 21 minuts; en el triomf de
Polònia per 90 a 62, i en el par-
tit, contra Hongria, amb der-
rota per 64 a 57, amb 6 punts,
4 rebots i 9 de valoració, en 16
minuts. Números discrets en
el seu retorn, però el director
esportiu del Montakit Fuenla-
brada, Ferran López –bon amic
de Francesc Solana– aposta per
ell per substituir Sekulic, i més
després de la marxa del pivot
Chema González a l’Unión Fi-
nanciera Oviedo de la Leb Or.
La cessió de Karnowski es
pot concretar perquè el juga-
dor va ser donat de baixa per
lesió pel BC MoraBanc i enca-
ra no tenia l’alta. Per tant, pot
anar a qualsevol equip ACB. El
jugador també va comptar amb
l’opció de marxar cedit al Divi-
na Seguros Joventut, però els
badalonins no estan travessant
una situació bona. Tenia una
altra oferta de l’ASVEL Villeur-
banne.
L’equip de Peñarroya es que-
da amb dos pivots purs: Colton
Iverson i Moussa Diagne. El
nord-americà, que encara s’ha-
via de posar a to físicament,
tindrà un paper més impor-
tant, i el senegalès seguirà sent
una peça bàsica a la pintura del
BC MoraBanc. Això sí, la nòmi-
na d’ala pivots és nombrosa,
amb Landing Sanè, John Shur-
na, Oliver Stevic i, quan li toqui
reaparèixer –encara no té data
per tornar–, el georgià Beqa
Burjanadze.
Karnowski no qualla i marxa cedit
El ‘center’ polonès, que va arribar per substituir Giorgi Shermadini, s’incorpora al ‘Fuenla’ fins a final de curs
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
Przemek Karnowski es va lesionar contra el Darussafaka en l’últim partit de l’EuroCup i aquest curs no tornarà a jugar amb l’equip.
alBert martín
els números de przemek karnowski
al bc morabanc andorra
lliga acb Xifres
Partits 13
minuts jugats 16
mitjana de punts 7,5
Percentatge en
tirs de dos
59%
Percentatge en
tirs de tres
0%
Percentatge en
tirs lliures
45%
rebots per partit 2,5
taps 0,4
Valoració 6,4
els
internacionals
s’incorporen
a l’equip
el base francès andrew
albicy i el director
d’orquestra madrileny
Jaime Fernández ja havien
arribat al Principat, i
només faltava l’eslovè Jaka
Blazic. el primer, dirigit per
Vincent Collet, va sumar
dues victòries: la primera
contra rússia a la pròrroga,
per 75 a 74, amb 3 punts
i 9 assistències en 33 min
10 s; i la segona, contra
Bèlgica, per 64 a 49, amb
3 punts i 4 assistències
en 22 min 55 s. l’altre
base del BC moraBanc,
Jaime Fernández, també
va guanyar els dos partits
que va jugar amb la
selecció espanyola. els
de Sergio Scariolo van
superar per un ajustat
82 a 84 Bielorússia, amb
4 punts i 3 assistències,
amb 20 min 53 s de
Fernández; després va
guanyar a montenegro per
79 a 67, amb 10 punts i
3 assistències en els 24
min 59 s que va jugar. de
la seva banda, Blazic va fer
un gran segon partit amb
la seva selecció contra
Bielorússia, amb 27 punts,
6 rebots i 5 assistències,
però la vigent campiona
d’europa va perdre per un
punt (93 a 92).
Jaka Blazic, amb Eslovènia.
twitter BC moraBanC

Diari del 28 de febrer del 2018

Diari del 28 de febrer del 2018

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Diari del 28 de febrer del 2018

Similar a Diari del 28 de febrer del 2018 (20)

Más de La Veu del Poble, S.A.

Más de La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 28 de febrer del 2018