Conte que juga amb paraules difícils. Les veiem escrites del revés i caldrà endevinar-les. ens dóna moltes opcions, totes imaginatives però també encaminades a fer servir vocabulari més precís i culte. Té altres texts inclosos i aporta noves maneres de veure la realitat, gràcies a les paraules. L'autor del text, és Cisco Aubà Mulet i l'Il.lustadora: Irene Medina. Didacticolite els agraeix la seva col·laboració.

2. Fa molt de temps, en una galàxia molt
llunyana, hi havia un poble on les persones
vivien atemorides per un monstre voraç que
les espantava. Es deia STOM ASSAPME i
s’alimentava, tal com el seu nom i cognom
indiquen, de mots.
Mirem de llegir tots els mots que li han
donat per tal de minvar la gana del
monstre.”

4. Cada any, en dates assenyalades, dues sàvies i dos
savis, que la gent del poble havien seleccionat, es
reunien en assemblea extraordinària per a decidir
quines paraules li donarien a la cuca.
Al principi van decidir donar-li de menjar paraules
llargues ja que d'aquesta manera aconseguien atipar-
lo més ràpidament i trigaven més temps en tornar-lo
a veure. Les primeres paraules en caure van ser:
garroner, esterno-cleido-mastoïdal, hidrogen,
acoquinar i portanoves. Cinc paraules, vint-i-tres
síl·labes i cinquanta-set lletres d'un sol mos.
NYaaaam! Després d'un banquet com aquest van
trigar dies a tornar-lo a veure.

6. Però, per desgràcia, va reaparèixer quan menys s'ho esperaven i
els va demanar més paraules.
Els anys van passar i el nombre de paraules va anar disminuint
progressivament
Al final, quan ja només disposaven de paraules de com a màxim
tres síl·labes, en necessitaven 6 i fins a 8 paraules per calmar la
seva gana.
Moltes paraules van caure en l'oblit i mai ningú no va tornar a
pronunciar-les. Amb el temps i, gairebé sense adonar-se’n, el
llenguatge es va anar empobrint i molts llibres van començar a
ser incomprensibles ja que contenien paraules que ja ningú
sabia què volien dir.

8. Com cada any, s'acostava la "hora maleïda", en què el monstre
reclamaria el seu botí als homes i dones de la ciutat. Així doncs, els
dos savis i les dues sàvies van anar a complir la seva missió:
-Sàvia1: Jo, proposo la paraula "rosa".
-SAVI 1: No! Sóc "l'home que té cura del jardí" i m'agraden molt les
roses.
-Sàvia 2: I per què no "ulls"?
-Savi 2: No! Perquè si traiem aquesta paraula mai més podré dir-li a
la meva estimada: Quins ulls més bonics que tens!
Tant temps van estar discutint que no es van adonar que el monstre
estava a punt d'arribar. En veure’l es van espantar i van dir les
primeres paraules que els van passar pel cap: presó, lligar, cadenes,
lliure, amor, somriure. Sense saber encara ara el perquè, les
paraules, per art de màgia, van prendre vida pròpia, es van ajuntar
amb altres paraules i es van rebel·lar contra el monstre.

10. D’aquesta manera van formar
el text més bell, tant, que feia
anys no se’n sentia cap com
aquell a la galàxia.

12. El monstre, en veure tanta quantitat de menjar, va començar a
engolir voraçment tots els mots que tenia al davant.
- Glups! Nyam! Nyam! Glups!
I mastegar, empassar i es va menjar tot el text, punts, comes i
interrogants inclosos. Setanta-vuit paraules, cent vint vocals i 139
consonants. Tantes eren les paraules que es va menjar que va
patir, el que alguns metges denominen, una "paraulitis intestinal
aguda".
En arribar al seu cau el monstre va començar a sentir-se
malament i al cap d'una estona va vomitar totes les paraules que
durant tant de temps havia espoliat a la gent del lloc.
De sobte tot el cel es va cobrir de paraules i una pluja fina, però
persistent, va començar a caure sobre la superfície del planeta.

14. Tothom va col · laborar i van
aconseguir recuperar-les totes. Un
nen va trobar la paraula
"eufemisme" entre uns arbustos, una
dona gran el verb "escodrinyar" en
un banc del parc i un bomber el
substantiu "filibuster" a la part alta
d'una alzina.

16. Els savis i les sàvies es van reunir i van
començar a ordenar totes les paraules. I
així va ser com, gràcies a la cura que van
posar en recollir-les i classificar-les, avui
dia tothom pot saber què signifiquen
paraules com: garroner, esterno-cleido-
mastoïdal, acoquinar i portanoves.

18. Vet aquí un mot i dos i tres
Que aquest conte ja diu: au, ves!
I vet aquí que ens els
empassem i ens els
cruspim i …
al monstre
substituïm!
Consulteu guia didàctica a
www.didacticolite.com