Document amb el nucli estratègic del pla pel Desenvolupament Econòmic de la Garrotxa. Part 2 de 3.

1.
Pla Estratègic pel DesenvolupamentPla Estratègic pel Desenvolupament
Econòmic de La Garrotxa
PRELIMINAR CORE ESTRATÈGIC
Setembre 2014

2. SUMARI
• 0. El moment crític d’un Pla Estratègic
• 1. Síntesi Diagnosi prèvia
• 2. La visió externa2. La visió externa
• 3. La percepció interna
4 L i t t ió t tè i• 4. La interpretació estratègica
• 5. Benchmarking territorial
• 6. Una valoració de les condicions de
maduració pel PEmaduració pel PE
• 7. Propostes preliminars de Core Estratègic
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 2

3. 0. El moment crític d’un Pla Estratègicg
• Estem d’acord, de debò, en l’anàlisi?
– En la lletra (perquè estem com estem?)
– En la música (com expliquem com estem?)En la música (com expliquem com estem?)
• Quines expectatives reals tenim?
– Què estem en condicions de fer?
– Què estem disposats a fer?
• Quins dilemes hem de saber superar?
Quins són els èmfasis prioritats?– Quins són els èmfasis, prioritats?
– Quines apostes, quines renúncies?
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 3

4. 1. Síntesi diagnosi prèvia (1)g p ( )
• La Garrotxa té un notable equilibri, sostingut en el temps, entre les funcions
residencials i productives a Catalunya. En relació al seu entorn predomina la funció
id i lresidencial.
• Té una tendència de llarg termini (1991‐2010) d’evolució positiva en termes de
producció i renda per càpita en relació a Catalunya.
• En els darrers quinze anys ha augmentat un 30% l’obertura de la comarca. Bracons
equilibra el nexes cap a ponent sense disminució dels nexes a llevant.
• La crisi ha impactat en l’ocupació de forma relativament menys acusada que a p p y q
Catalunya, perdent 10 punts percentuals menys a la Construcció i Immobliària i a
Serveis Empresarials.
• El tradicional fort pes de la indústria continúa sent un tret característic el 2012, p ,
tanmateix les activitats pròpiament urbanes tenen un singular pes en el Valor
Afegit.
• La base econòmica agroindustrial i la no dependència, en la renda, de lesLa base econòmica agroindustrial i la no dependència, en la renda, de les
prestacions socials i les rendes externes, permet abordar l’aprofitament de les
oportunitats de l’economia global.
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 4

5. 1. Síntesi diagnosi prèvia (2)g p ( )
• En la percepció dels mitjans de comunicació, sobresurten el Turisme, la
Innovació i la cooperació com a elements estratègics de desenvolupament.
• Les característiques productives de La Garrotxa es relacionen directament
amb els eixos temàtics de l’estratègia d’especialització intel∙ligent de
Catalunya RIS3CAT.
• Les oportunitats de desenvolupament econòmic també poden estar
relacionades amb el futur de grans projectes territorials en l’àmbit
Pirineus , Logística i Accessibilitat.
• L’escenari tendencial preveu que la recuperació de l’ocupació no es
produirà fins a partir de 2016, amb manteniment en tot cas de xifres
d’atur molt superiors a abans la crisi.
• La recuperació de l’ocupació en l’escenari tendencial 2020 es concentrarà
en el Comerç, l’hostaleria i el turisme i en els Serveis Col∙lectius.
• El primari indústria i energia continuarà sent el sector amb més ocupacióEl primari, indústria i energia continuarà sent el sector amb més ocupació
al 2020, tot i que la generació de nova ocupació sigui menys intensa en
comparació amb les activitats terciàries.
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 5

6. 2. La visió externa
Consens Dissens
Antecedent aïllament Paper del Parc / Potencial
volcans
Riquesa relativa Lideratge reconegut
Cohesió / Identitat de grup Impacte de l’oberturaCohesió / Identitat de grup Impacte de l obertura
Treball ben fet / Alta
reputació
Influència a CAT
reputació
Baixa visibilitat a CAT
Punts forts reconegutsPunts forts reconeguts
(indústria, Turisme)
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 6

7. 3. La percepció interna p p
Consens Dissens / Incertesa
Equilibri/sostenibilitat com a valors a
mantenir
Expectatives Pla Estratègic
Grans Potencialitats (ara Estat equilibri / desequilibriGrans Potencialitats (ara
individualitzades / parcials)
Estat equilibri / desequilibri
socioterritorial
El llegat de territori aïllat limita Parc / Magnitud potencial turisme g
l’obertura actual
g p
Dificultat assumir nous entorns
cooperació
Impacte obertura
cooperació
Insuficiències d’escala
Baixa atractivitat del sector d’activitatBaixa atractivitat del sector d activitat
de coneixement i d’activitats sense
ànim de lucre
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 7

8. 4. La interpretació estratègica (1) p g ( )
• Perquè estem bé? És sostenible? Com?
Producte Interior Brut i Renta Familiar Disponible per Càpita, Garrotxa 1991‐2010. Índex Catalunya = 100
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 8

9. 4. La interpretació estratègica (2) p g ( )
• Perquè estem bé? És sostenible? Com?
1 007 = 0 96 x 1 08 x 0 972011 1,007 = 0,96 x 1,08 x 0,972011
0,966 = 0,92 x 1,09 x 0,962001
La Garrotxa en relació a CAT 1 el 2010 darrera dada disponible
0,909 = 0,95 x 1,15 x 0,831991
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 9
La Garrotxa en relació a CAT=1, el 2010, darrera dada disponible

10. 4. La interpretació estratègica (3) p g ( )
L’escenari poblacional millora lleugerament la posició relativa de la Garrotxa pel que
fa a taxa de dependència
Anys Catalunya Garrotxa Cat índex1
2001 68,98% 64,03% 0,928
2002 68 97% 63 90% 0 927
Proporció de població de 15 a 64 anys sobre total
fa a taxa de dependència
2002 68,97% 63,90% 0,927
2003 69,07% 63,96% 0,926
2004 69,13% 64,17% 0,928
2005 69,43% 64,75% 0,933
2006 69,22% 65,35% 0,944
2007 69 07% 65 60% 0 9502007 69,07% 65,60% 0,950
2008 69,04% 65,77% 0,953
2009 68,73% 65,99% 0,960
2010 68,24% 65,98% 0,967
2011 67,73% 65,74% 0,971
2012 67 36% 65 38% 0 9712012 67,36% 65,38% 0,971
2013 66,96% 65,25% 0,974
2014 66,47% 65,08% 0,979
2015 66,15% 65,48% 0,990
2016 66,01% 65,45% 0,992
2017 65,88% 65,40% 0,993
2018 65,74% 65,29% 0,993
2019 65,67% 65,29% 0,994
2020 65,65% 65,31% 0,995
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 10

11. 4. La interpretació estratègica (4) p g ( )
Ens els darrers dos decennis no s’ha assolit superar el diferencial en el perfil
formatiu de la població. Probablement la immigració i eventual emigració de
Garrotxa
Nivell formatiu de la població de 16 i més anys.
formatiu de la població. Probablement la immigració i eventual emigració de
població de nivell alt poden influir. És un escenari obert a l’acció estratègica
Garrotxa
Graus 1991 2001 2011
Analfabets o sense estudis 19,2% 12,4% 11,9%
Primer grau 63,1% 26,4% 17,7%
Segon grau 12,5% 50,3% 55,4%
Garrotxa / Catalunya.
Catalunya índex= 1
Segon grau 12,5% 50,3% 55,4%
Tercer grau 5,2% 10,8% 15,0%
Total 100,0% 100,0% 100,0%
Catalunya
Graus 1991 2001 2011
Analfabets o sense
estudis 1,036 0,916 1,187
Primer grau 1,119 1,177 1,319
Graus 1991 2001 2011
Analfabets o sense estudis 18,5% 13,6% 10,0%
Primer grau 56,4% 22,5% 13,5%
Segon grau 18,0% 50,3% 56,2%
Tercer grau 7,0% 13,6% 20,3%
Total 100 0% 100 0% 100 0%
Primer grau 1,119 1,177 1,319
Segon grau 0,695 1,000 0,985
Tercer grau 0,733 0,794 0,737
Total 100,0% 100,0% 100,0%
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 11

12. 4. La interpretació estratègica (5 p g (
• Quins són els factors decisius de les
tendències econòmic‐territorials?
• Obertura:
– Increment ambivalències oportunitats / riscos
– Dinàmica general més competitiva (tant a les empreses com a la vida
tidi )quotidiana)
– (Eventual) xocs culturals
– Governança dels canvisGo e a ça de s ca s
• Perfil sociodemogràfic:
– Immigració (que la sustenta, però cal integrar)
– Detecció de segment de la població de baixa qualificació (que potser
en afebleixen la taxa d’ocupació) i afecten la productivitat
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 12

13. 5. Benchmarking territorialg
Territoris amb característiques
rellevants (pes industrial combinaciórellevants (pes industrial, combinació
medi activitats, no centralitat
regional)regional)
Al C• Alt Camp
• Alcoià
• Parma
• Auvernia• Auvernia
• Califòrnia
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 13

14. ALT CAMP
‐ Fitxa territorial ‐
Ó lREGIÓ Catalunya
PROVÍNCIA Tarragona
Comarca Alt Camp
PROVÍNCIA COMARCA ANY
Població 810.178 44.771 2013
Taxa d’activitat 65 1% 66 5 2011Taxa d activitat 65,1% 66,5 2011
% treballadors indústria 8,53% 43,4 2013
Taxa d’atur 29,5% 25,3% 2011
Superfície 6.308,2 km2 538 km2 2013
Empreses 237.756 1.384 2013
Treballadors 520.935 12.623 2013
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 14

15. ALT CAMP
‐ Estratègies ‐
Cerca d’estratègies
per a fomentar nous
• Potencialitat del parc logístic : Reserva de sól per
activitats logístiques del Pla d’Ordenació Territorialper a fomentar nous
sectors oxígen i noves
relacions entre els
actors nous i vells
activitats logístiques del Pla d’Ordenació Territorial
• Foment activitats d’I+D
• Empresa LEAR Valls amb Centre de Recercaactors nous i vells
[Diagnosi Comarcal i
Estratègies de l’Alt
Camp]
• Empresa LEAR‐Valls amb Centre de Recerca
Europeu de la firma
• Relació amb la Universitat Rovira i Virgili i la seva
Fundació [Campus Extens de l’Antena delCamp] Fundació [Campus Extens de lAntena del
Coneixement de la URV ubicat a Valls.]
• Sector Turístic i cultural: Ruta del CísterInstitucions clau
Cambra de Comerç de Valls
Consell Comarcal de l’Alt Camp
• Sector Sociosanitari: Hospital Valls com a punt de
referència Intercomarcal + Gran Centre Salud Mental de
referència
Consell Comarcal de l Alt Camp
Fundació Ciutat de Valls
Institut Municipal de Promoció
Econòmica de Valls
Universitat Rovira i Virgili
Parc Científic i Tecnològic de Turisme iParc Científic i Tecnològic de Turisme i
Oci,
Centralitat del Polígon Industrial de Valls
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 15

16. ALT CAMP
‐ Resultats i exemples singulars ‐
Marca turística creada l’any 1989
Di i ió í i i i ò i d l d l’Al C C dDinamització turísitica i econòmica de les comarques de l’Alt Camp, Conca de
Barberà i Urgell.
Patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un
monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, g
Les aliances
Generalitat de Catalunya
Diputació de Tarragona i Lleidaputac ó de a ago a e da
Consells Comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell.
Tres “marques”: Turisme de Catalunya, Patronat de Turisme de la Costa Daurada, i
Ara Lleida.
Conveni entre els Consells comarcals i els dos grups d’Acció local que gestionen elsConveni entre els Consells comarcals i els dos grups dAcció local que gestionen els
programes LEADER als seus Territoris: el Consorci de Desenvolupament de l’Alt Camp i
l’Organisme Autònom de la Conca de Barberà.
TAGS: TAGS: Ruta císter Santes Creus Turisme Valls Lear Valls URV
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 16

17. L’ALCOIÀ
‐ Fitxa territorial ‐
Ó lREGIÓ Comuinitat Valenciana
PROVÍNCIA Alacant
Comarca L’Alcoià
PROVÍNCIA COMARCA ANY
Població 1.852.166 111.631 2011
Taxa d’activitat 74 9 74 01 2011Taxa d activitat 74,9 74,01 2011
% treballadors indústria ‐ 37,6 2007
Taxa d’atur ‐ 28% 2013
Superfície ‐ 540 km2 2011
Empreses ‐ 4.581 2007
Treballadors ‐ 36.715 2007
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 17

18. L’ALCOIÀ
‐ Estratègies ‐
A) Revisió d’estratègies d’especialització productiva: tèxtil (Alcoi) i joguina (Ibi)
Indústria Tèxtil Alcoi:
especialització en tèxtil i
confecció de la llar
Estructura formativa vinculada a
Pla Integral de Política Industrial I2+ a Alcoi
L’objectiu: impulsar regenració del teixit econòmic d’Alcoi, i la seva área
d’influència. Ubicar el sector industrial i energètic al nucli de les polítiques
Econòmiques i Desenvolupament del territori local. Importancia cabdal de
la activitat industrial de la ciutat + estrategia d’eficiència energética per tal
l’especialització
la activitat industrial de la ciutat + estrategia d eficiència energética per tal
de promoure el creixiement econòmic de la ciutat.
Actors: Ajuntament d’Alcoi‐Cambra de Comerç; ), Federació Empresarial
Alcoià‐Comtat (FEDAC).; Institut Tecnològic del Tèxtil; Universitat
Politècnica de València‐Campus Alcoi.
Indústria Joguina i Plàstic Foia de
Castalla (Ibi i Tibi) ‐ “Valle del
Juguete”.
major concentració d’indústria
• Diversificació productiva cap a sectors com el plàstic, transformats
metàl∙lics, matrisseria
• Alta concentració de petites empreses especialitzades: “atmosfera
industrial”: ambient industrial, una cultura tecnológica i la professionalitat
major concentració d indústria
de la joguina de tota Espanya
dels treballadors.
• Increment cooperació interempresarial
• Innovació: Instituto Tecnológico del Juguete (AIJU).
B) A fit t i t l i i t i tiB) Aprofitament espai natural i recursos paissatgistics
Serra Mariola + Parc Natural
Carrascal de la Font Roja
Promoció del turisme rural i cultural orientat a un turisme de caire familiar.
Reconeixement patrimonial dels. Preservació flora i fauna del territori i
foment del seu estudi. Reconeixement festes i tradicions.
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 18

19. L’ALCOIÀ
‐ Resultats i exemples singulars ‐
1. CLÚSTER DISSENY GLOBAL.
Neix 2010 impulsat pel Campus d’Alcoi de la Universitat
P litè i d V lè i A t l t t b 80 i
PROJECTES CLÚSTER
C tàl Vi t l d P f i l “L F t ”Politècnica de València. Actualment compta amb 80 socis:
22 professionals qualificats, 39 empreses de les comarques
de l’Alcoià, el Comtat, la Foia de Castalla i la Vall d’Albaida, i
representats d’institucions públiques i acadèmiques,
col∙legis professionals, associacions empresarials i instituts
Catàleg Virtual de Professionals “La Festa”:
REALITZAR i PROMOCIONAR un catàleg en
suport digital que aglutini i mostri la totalitat de
l'oferta professional existent relacionada amb les
festes de moros i cristians.
tecnològics.
Articula el Sistema Territorial d'Innovació
Fomenta les relacions en l'àmbit del disseny entre els
diferents actors
Parc Eco‐Industrial de Lorxa: Impulsat per
l’Ajuntament d’Alcoi i el Campus d’Alcoi de la
Universitat Politècnica de València
2. PROMOCIÓ NATURA I RECERCA
3. JOGUINA: Desenvolupament
ASSOCIACIÓ SERRA MARIOLA: agrupació interprofessional independent,
centrada en les empreses i en les institucions instal∙lades en el territori
comprés entre els parcs naturals de la serra de Mariola i de la Font Roja i les
zones limítrofes.
d’estratègies formatives, de promoció
i+D: Institut Tecnològic de la Joguina
(AIJU): recerca i al Desenvolupament
tecnològic en activitats relacionades
amb la fabricació de joguines i els seus
Promotors: AjuntamentsAgres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola,
Bocairent, Cocentaina i Muro‐ sota la coordinació de la Universitat d’Alcoi.
Iniciativa Privada: l’Associació de comerciants i de serveis de Muro;
empresa En Ruta (turisme rural); càmping Les fonts de Mariola i
l’allotjament rural Mirador i establiment Regala’t (Bocairent); centre
amb la fabricació de joguines i els seus
productes similars i auxiliars
excursionista les Caves d’Agres.
TAGS: TAGS: Joguina; Tèxtil; Universitat Politècnica; Moros i Cristians; Alcoi
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 19

20. PARMA (Emilia‐Romagna)( g )
‐ Fitxa territorial ‐
Í àlBolonia
Regió de Emilia ‐ romagna
PAÍS Itàlia
REGIÓ Emilia ‐ Romagna
PROVÍNCIA Parma
Bolonia
Ferrara
Forlì‐Cesena
Módena
Parma
REGIÓ PROVÍNCIA ANY
Població 4 405 486 437 308 2010
Parma
Piacenza
Rávena
Reggio Emilia
Rímini Població 4.405.486 437.308 2010
Taxa d’activitat 55,0 56,6 2013
Taxa d’ocupació 66,3 68,8 2013
Taxa d’atur 8,5 87,5 2013
Rímini
Empreses ‐ 42.767 2011
Treballadors ‐ 215.417 2011
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 20

21. PARMA (Emilia‐Romagna)( g )
‐ Estratègies ‐
P ió i dú t i És l’Àrea industrial tecnològicamentPromoció indústria
tradicional: Sector
Agroalimentari
És lÀrea industrial tecnològicament
més avançada de l’Emilia‐Romagna:
sistema productiu dens + alt grau
d’urbanitzaciód urbanització
Promoció de recerca i Promoció,
innovació:
el Tecnopolis de Parma
(dins estratègia RIS3)
comercialització i
internacionalització del
productes de la regió –
importància DO de moltsimportància DO de molts
d’ells.
Actors implicats:
Administració: Regió d’Emilia Romagna; Província de Parma;
Econòmics: Cambra de Comerç de Parma; Agrupacions professionals (Unió d’Industrials de Parma); sindicats
Institucions educatives: Universitat de Parma
Consorcis: Consorci Prosciutto di Parma; Consorci Parmiggiano Regiano
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 21

22. PARMA (Emilia‐Romagna)( g )
‐ Resultats i exemples singulars ‐
PARMA ALIMENTARE (PARMA ALIMENTARE INIZIATIVA
PROMOZIONALE)
ESTRATEGIA REGIONAL DE RECERCA I
I Ó ’E ÓPROMOZIONALE)
Consorci creat l’any 1976
Missió: Promoure el coneixement i innovació del sector
agroalimentari . Aprofita el reconeixement dels seus
productes alguns d’ells amb DO: formatge Parmigiano
INNOVACIÓ PER L’ESPECIALITZACIÓ
Intel∙ligent (RIS3) a la regió d’Emilia
Romagna
Una de les activitats és la creació de laproductes, alguns d ells amb DO: formatge Parmigiano‐
Reggiano; Pernil de Parma; l’embotit Culatello di Zibello,
entre d’altres productes reconeguts.
Projecte actual: Il Tavolo di Lavoro per Parma Expo
2015 Estratègia per: a) promoure els Parma i els seus
Xarxa d’Alta Tecnologia de l’Emilia
Romagna. Fruït d’aquesta estratègia han
estat aprovats 10 centres tecnològics, 36
laboratoris de recerca industrial, amb la2015. Estratègia per: a) promoure els Parma i els seus
productes a la Exposició Universal de Milan 2015; b)
impuls de noves actuacions per explotar el territori, la
cultura i la biodiversitat.
participació de 1.600 investigadors, dels
quals 560 nous joves investigadors.
El Tecnopoli de Parma:
Promogut per la Universitat de Parma
Treballen 57 persones i 144 a temps parcial
Té diferents laboratoris: 3 laboratoris
vinculats a la plataforma Agroalimentaria; 1
a la Plataforma de TIC i Disseny i 3 a la
TAGS: TAGS: Parmeggiano Regiano ; provincia di
parma; comuna di parma; agroindustria;
Plataforma de Ciències de la Vida.Università degli Studi di Parma; Prosciutto ;
Verdi; investigació
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 22

23. Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/
‐ Fitxa territorial ‐
PAÍS França
Regió Auvergne
Departament Puy‐de‐Dome
Capital Clermont‐Ferrand
CAPITAL REGIÓ Clemont‐Ferrand (departamen de Puy‐de‐Dome)
DISTRIBUCIÓ 4 Departaments (Allier, Cantal, Haute‐Loire, Puy‐de‐
Dome)
14 Districtes14 Districtes
1310 comunes
POBLACIÓ Total regió Auvergne: 1.327.00 habitants (2004)
Clemont‐Ferrand (capital): 143.000 habitants (2007)
PRINCIPALS Clemont‐Ferrand: 260.658 (19% de la població de la regió)
NUCLIS Vichy: 60890 (4,6% població de la regió)
Montluçon: 59785 (4,5% població de la regió)
Població a 1/01/2009 1.343.000 habitants
%població sobre població francesa 2 1%%població sobre població francesa 2,1%
Densitat de Població 51,6
Ingressos bruts disponibles 2006 (€/habitant) 18800
PIB 2008 34,4
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 23

24. Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/
‐ Estratègies ‐
A) ESPECIALITZACIÓ INDUSTRIAL (22% 3 Clústers a la regió. Clérmont‐Ferrand
de la població ocupada de la regió
d’Auvergne està ocupada a la
indústria. Les principals indústries
són del sectors: agroalimentaris,
Importància Clústers
“Pole de Compétitivité”
reconeguts pel govern
francés
com a centre industrial.
1) VIAMECA : MECÀNICA, AUTOMOBILÍSTICA,
AÈRONÀUTICA I BÉNS D’EQUIP (CENTRALITAT DE
LA REGIÓ AUVERNEG; PUY‐DE.DOME;
CLERMONT FERRAND)
metalúrgics, processament de
materials, productes químics,
cautxú i plàstics
Inmportància centralitat empresa
CLERMONT FERRAND)
2) ELASTOPÔLE : INDÚSTRIES DEL CAUTXÚ I EL
PLÀSTIC
3) CÉRÉALES VALLÉE: DEL SECTOR DE LA
INDUSTRIA AGROALIMENTARIA (ESPECÍFIC DE LA
G Ó A G )Michelin, amb seu a Clermont‐
Ferrand.
REGIÓ AUVERGNE)
CLERMONT COMMUNAUTE
E ti t i L’ 2012 b l’ bi ió d t i i lid
B) REDIFINICIÓ ESPAI TERRITORIAL:
Construcció d’un àmbit
metropolità
Es constiuteix L’any 2012 amb l’ambició de construir i consolidar una
Àrea Metropolitana. És un acord entre les ciutats de Riom, Clermont i
Vichy. En fase de construcció. Els objectius:
•Establir model de mobilitat‐Promoure la mobilitat sostenible
•Estimular la innovació i el coneixement
•Promoure activitats culturals, esportives i de turisme d’alt nivell
•Desenvolupament de qüestions territorials d’escala metropolitana.
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 24

25. Clermont‐Ferrand /AUVERGENE/
‐ Resultats i exemples singulars ‐
VULCANIA
Parc d’oci i atraccions que gira al voltant dels volcans. Situat a la cadena del
Puys. Està situat a 15Km de Clermont‐Ferrand.Puys. Està situat a 15Km de Clermont Ferrand.
Gestionat per una empresa privada que opera sota concesió pública.
El seu capital es de 3,6 millons d’euros. Hi ha 53 llocs de treball estables, i a
l’estiu contractació temporal.
• Visitants• Visitants:
primer any 630.00 persones, 220.000 al 2005. Al 2006, només s’obre de març a
octubre i rep 220.000 visitants. A finals de 2007 hi ha una reforma del parc i es
reorienta cap a un públic familiar. Hi ha una reinversió de 16 milions € per 5
anys i es planteja El projecte de Nova Vulcania .
A finals de 2007 ja s’havia augmentat un 20% la xifra de visitans, arribant als
262.000 visitants. Al 2008 s’arriba als 313.400 visitants.
És un museu de la ciència orientat a la vulcanologia.
Federació d’actors públics i público privats que es compromet a posar a disposició els
LA MAISON INNOVERGNE
Federació d actors públics, i público‐privats que es compromet a posar a disposició els
mitjans i recursos que proporcionen una àmplia gamma de suport a tots els projectes
innovadors en Auvergne.
Actors: Fons UE; Govern França; Auvergne‐BPI France; Institut Nacional de Propietat
Industrial; Reseau de Developpement Technologique; Cellule d’Interface Technologique;
d’ ( b ) d lRegio d’Auvergne; CCI Auvergne (Cambra Comerç); Universitat de Clermont.
TAGS: TAGS: Michelin, pole de competitivite, Áuvergne; Puys‐de‐Dome; elastopole; cereals Valley; innovation
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 25

26. El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (1)
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 26

27. El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (2)
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 27

28. El cas de la Economic Development Initiative de Califòrnia (3)
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 28

29. 6. Condicions de maduració pel PE (1)p ( )
E è iEstratègia
singular
Un model per
Escala /
Relació entre
Un model per
verificar una
estratègia
sostenible de Relacions
territorials
Relació entre
els actors
sostenible de
desenvolupament
econòmic
EinesEines
d’intervenció
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 29

30. 6. Condicions de maduració pel PE (2)p ( )
Assoliments Pendents / Mancances
è Id tifi t t l B i dif i ióEstratègia
singular
Identificats sectors claus
Maduresa projectes en curs
Obertura de nous projectes
Actors individuals potents
Baixa diferenciació
Objectius febles o vagues
Absència (?) dinàmiques
autosostingudesActors individuals potents autosostingudes
Relacions i
escala
Bona relació interna (escasses
disputes territorials)
è
Persistència dinàmiques
localistes
l ó lescala
territorial
Baixa competència
interterritorial
Relació territorial incipient
Invisibilitat avantatges escala
Relació entre Bon clima polític intern Dinàmiques territorials Relació entre
els actors
Lideratges compartits
Alta sintonia públic‐privada
parcialitzades
Baixa densitat relacions,
lideratges implícits
Absència espais continuïtat
Eines
d’intervenció
Alt nivell especialització d’eines
Procés (d’integració) Agència
Aplicació model Agència
d intervenció
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 30

31. 7. Propostes preliminars (1)p p ( )
• Visió: Al voltant de la trilogia equilibri (indústria,
identitat, medi), posició de riquesa relativa,
cohesió
• Missió: Al voltant del ‘govern’ de l’obertura
(oportunitats/riscos) i d’assolir un paper rellevant(oportunitats/riscos) i d assolir un paper rellevant
en una escala superior mitjançant un salt en la
cooperació i l’acciócooperació i l acció
• Objectiu: Referents a Catalunya i Europa
ibili l l i ò i icompatibilitat valors naturals i antròpics a partir
de l’emprenedoria i la responsabilitat social.
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 31

32. 7. Propostes preliminars (2)p p ( )
L’encaix d’estratègies generals, sectorials i els instruments g g ,
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 32

33. 7. Propostes preliminars (3)p p ( )
• Línies (projectes) il∙lustratius
– Garrotxa Nova Economia centrat en condicions de base– Garrotxa Nova Economia, centrat en condicions de base
(polígons, energia sostenible, telecomunicacions),
relacions intersectorials innovadores (RISC3), avantatges
localització amb èmfasi en l’emprenedoria i lalocalització, amb èmfasi en l emprenedoria i la
responsabilitat social empresarial
– Garrotxa Centre/Pont / Cruïlla (Pirineu/Cat Central/Litoral)
d’i ifi ió i d l l id’intensificació proactiva de les relacions
socioeconòmiques (turisme sostenible, Parc dels Volcans,
punt logístic,....)
– De la Garrotxa al món (projecció internacional
fonamentada en valors territorials i relacions empresarials)
– Capital excel∙lència educativa i professional– Capital excel∙lència educativa i professional
– El Forum (o consell o com es vulgui) de l’Agència
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 33

34. Indústria de la fusta
Clúster de carn de porc i maquinària per
a les indústries de l’alimentació.Sector lleter
Filatura i teixidura
Ramaderia tradicionalment extensiva i de transhumància S i i lRamaderia tradicionalment extensiva i de transhumància Sector aigua mineral
Ripoll
Figueres
Ripoll
Banyoles
Vic Girona
Sta. Coloma de Farners
Manresa
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 34

35. Exemple objectius: Aplicació UE2020p j p
Indicador Horitzó 2020
aplicat avui
Valor actual Repte Estratègic
(distància avui)
75% 20‐64 anys ocupats 23.674 21.324 + 2.350 ocupats
3% PIB R+D 51, 6 Meuros [11,3Meuros el
2014?]
40,3 Meuros
20% energia fonts renovables nd nd20% energia fonts renovables nd nd
Reducció per sota el 10%
abandonament escolar*
184 204 ‐ 20 sense GS
80% 30 34 d ió t 2 853 d d80%+ 30‐34 anys educació post‐
obligatòria
2.853 n.d nd
Reducció pobresa i risc d’exclusió nd nd
*per disponibilitat de dades nomès s’ha pogut calcular l’abandonament a batxillerat.
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 35

36. Annex: Entrevistats i Participants en els focus grup
• Joan Agustí
• Joan Albesa
•Josep Coromina
•Ignasi Delàs
• Francesc Arbós
• Joan Boix
J di C l b i
Ignasi Delàs
•Josep Erra
•Teia Fàbrega
• Jordi Calabuig
• Francesc Canalias
• Joan Cañada
•Pere Macias
•Montse Mallol
•Joan Martí
• Josep Capellà
• Xevi Casas
• Marcel Coderch
Joan Martí
•Anna Mates
•Laura Peracaula
J P t ll• Marcel Coderch
• Francesc Coll
• Jordi Coma
•Jaume Portella
•Turina Serra
•Joan Antoni Solans
• Franc Comino
• Pep Compte
•Jordi Terrades
•Salvador Vergés
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 36

37. Gràcies per l’atencióGràcies per l atenció
Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiquesp q p q
Javier Gràcia, geògraf especialitzat en desenvolupament local
Carolina Recio, sociòloga
Raquel Colomina, analista de comunicació
Preliminar Core Estratègic ‐ Setembre 2014 37